Your SlideShare is downloading. ×
0
Alguns aspectes de programació
didàctica a l’àrea de Llengua
JOAN MARC RAMOS
GENER 2014
Primera pregunta: Què vull aconseguir aquest
curs en les meves classes de llengua i lit.?
CONDICIONANTS:
-Curs
- Currículu...
Alguns problemes que presenten massa
sovint els meus alumnes de 1r d’ESO
•
•
•
•
•

Baixa velocitat de descodificació
Lent...
Repte professional personal
• Com aconseguir que els alumnes pensin i s’hi
fixin quan llegeixen, escriuen i s’expressen o....
De tots els objectius/continguts…
• Uns tindran un recorregut de tot el curs
– METALINGÜÍSTICS
– COMUNICATIUS

• D’altres ...
Decisions clau
• Enfocament comunicatiu de la llengua
• Aposta pels coneixements metalingüístics
exposats d’una manera rig...
Decisions pràctiques
• Estructura de seqüència didàctica
• El gènere discursiu com a eix vertebrador
• Activitats de lectu...
Dispositiu 1: la Seqüència
didàctica
• La seqüència didàctica es pot definir com un
conjunt
organitzat
d’activitats
d’ense...
Seqüència didàctica
GÈNERE DISCURSIU
Contextualizació
Anticipació

Descontextualizació
desenvolupament

Objectiu
central

...
Dispositiu 2: el gènere discursiu
com a eix vertebrador de la SD
• “Basta nombrar cualquier gran género y hasta el
especta...
Els gèneres discursius
• Els gèneres són conjunts de convencions
i expectatives que focalitzen l’atenció
sobre diferents a...
Per què els gèneres discursius?
• Lectura......escriptura contextualitzada.
• Integren l’alumnat en una comunitat
discursi...
Dolz, Gagnon (2008: 180)
Ens interessem en els gèneres com a objectes
d’ensenyament i aprenentatge de la producció
escrita...
Descripció d’un espai
• L’estructura del text (enquadrament inicialtrajecte-enquadrament final)
• L’ús de vocabulari espec...
Entrevista formal
• Formulació preguntes directes i indirectes
• L’ús dels signes de puntuació en les preguntes
• Les part...
Novel·la de terror
•
•
•
•

L’adjectivació
La dilació del relat a través d’explicacions
L’ús expressiu dels signes de punt...
Recital poètic
• La sonoritat de la rima: relació entre fonètica i
ortografia
• La separació sil·làbica.
• El ritme i l’en...
3. Com són les activitats de lectura?
• Destinades a la comprensió del contingut
• Destinades a l’observació dels aspectes...
Abast de les preguntes de comprensió lectora
1. La resposta es troba en un lloc
puntual i concret del text.

2. La respost...
Exemple exercici d’entrevista
Exercici 3
El paper de l’entrevistador és fonamental per
aconseguir una bona informació. Per...
Exemple exercici d’entrevista
b. Ara fixem-nos en la resta d’intervencions de l’entrevistador.
1. Copia dues intervencions...
Exemple recursos del terror
- El fragment que has llegit forma part d’un diari
personal i, per tant, està escrit en primer...
Exemple recursos del terror
- En aquest mateix fragment s’observa el punt
de vista del protagonista en la manera com
veu a...
Com són les activitats d’escriptura?
• INSTRUCCIONS COMPLEXES QUE RECULLEN
LA FORMA TREBALLADA
• Planificació de la docume...
SEQÜÈNCIA
DIDÀCTICA

Preparació a
l’aula

Coavaluació

ALUMNAT
Autoavaluació:
Reescriure amb
protocols

Compartir
idees

P...
Descripció del carrer
Instrucció
Escriu un text d’un mínim de 20 línies fent una descripció del
carrer o plaça on vius.
Ca...
Indicacions entrevista
Exercici 4: Un cop que us heu documentat sobre la llengua, podeu preparar el
qüestionari de l’entre...
Exemples proposta reescriptura
(novel·la de terror)
• Torna a fixar-te en la descripció del
personatge misteriós i afegeix...
Exemples proposta reescriptura
(novel·la de terror)
• Torna a fixar-te en la seqüència d’ambientació i
afegeix algunes exp...
Punts forts i punts febles
• Coherència amb
l’enfocament
competencial i
comunicatiu
• Flexibilitat
• Compatibilitat amb el...
Algunes referències
- Didàctica: http://blocs.xtec.cat/jmrs/
- Projecte Eines: http://projecteeines.wordpress.com/
- El mi...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua

751

Published on

Quatre idees per tenir en compte a l'hora de plantejar un curs de llengua a l'ESO.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
751
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Estaria bé que expliquessis allò dels tres nuclis dels continguts sobre els quals has pensat i dissenyat les unitats didàctiques. Jo vaig presentar el currículum de llengua i la seva organització, però això no ho vaig comentar pensant en què ho faries tu.També podries parlar de què has tingut en compte per dissenyar les UD de manera competencial i com has lligat tot. Els donarem l'adreça del bloc dels materials perquè s'ho mirin. Amb això t'he aclarit alguna cosa o no?
  • SÓN IDÈNTIQUES A LES QUE ES FA UN BON EDITOR
    QUÈ VULL PROPOSAR
    ELS LLIBRES OBREN UN VENTALL DE POSSIBILITATS. SI HEM DE TREBALLAR AMB LLIBRE DE TEXT, HEM DE TENR CLAR QUÈ VOLEM, TRIAR AMB MOLTA ATENCIÓ I SER CAPAÇOS DE REACCIONAR
  • RARAMENT ES MESURA, PERÒ QUAN HO HE FET, ELS RESULTATS HAN ESTAT MOLT ELOQÜENTS.
    3. NO NOMÉS SÓN ERRADES SINÓ QUE HI HA UN ENORME DESCONEIXEMENT DE LA NORMA
    4. SOVINT QUEDEM SORPRESOS DEL SEU DESCONEIXEMENT DE TERMES FORÇA HABITUALS
    AQUESTA DIFICULTAT AUGMENTA QUAN L’HAN D’ACTIVAR A L’HORA D’ESCRIURE
    5. SOLEN TENIR DIFICULTAT PER PARLAR SOBRE LA LLENGUA I LA LITERATURA
    AIXÒ HO HAURIA DE DESENVOLUPAR UNA MIQUETA
    DE FET, POSSIBLEMENT EL PROBLEMA ÉS MÉS GREU QUE EL QUE ENS MOSTREN LES PROVES DE COMPETÈNCIES.
  • Segurament cal anar més enllà de les activitats o de les seqüències didàctiques i caldria prendre decisions de curs, d’etapa, de centre… però no sempre és possible
    APRENENTATGE SIGNIFICATIU
    L’alumnat arriba a secundària amb una idea determinada del que cal fer quan es fa un exercici de lectura i quan es fa un exercici d’escriptura.
  • EL NOSTRE ÀMBIT PRESENTA EL PROBLEMA QUE TOT VA RELACIONAT
  • NOVETATS DIDÀCTIQUES: INTERTEXTUALITAT, PROCÉS DE REESCRIPTURA, ENFOCAMENT DE L’ORTOGRAFIA, HISTÒRIA DE VIDA LINGÜÍSTICA..
  • HEM D’ANAR MÉS ENLLÀ DE L’ACTIVITAT
    [1] Voir Dolz, J., Noverraz, M., et Schneuwly, B. (dir.). (2001). S’exprimer en français. Séquences didactiques pour l’oral et l’écrit. Bruxelles-Genève, Corome, De Boeck. 
  • LA VERITAT ÉS QUE NO ÉS LA SEQÜÈNCIA IDEAL PER AL QUE VULL TRACTAR. POTSER LA DEL MIRACLE ÉS UNA MICA MÉS CLARA, PERÒ VAJA...
  • “Els gèneres literaris són classes específiques d’obres, caracteritzades per un total de procediments o trets constitutius dominants, classes que es desenvolupen mitjançant la incorporació de nous textos vinculats en la seva forma als ja existents”
    Glòria Bordons (1993)‏
    EL CONVERTIM EN EIX CONCEPTUAL PER DIVERSES RAONS:
    Es tracta d’un concepte PRÒPIAMENT LITERARI, amb una base teòrica ferma que permet ser TRANSFERIDA a les aules (Schaeffer i Canvat): PARÀMETRES DE COMPARACIÓ
    Ho veurem més tard.
    FACIL D’IDENTIFICAR per part dels lectors destinataris de la nostra proposta (horitzó d’expectatives)‏
    INTERCULTURALS INTERDISCIPLINARS (CINEMA)‏
    ES PERLLONGUEN EN EL TEMPS (AMB CANVIS)‏
    ADAPTABLES A LES CAPACITATS DELS APRENENTS (MÉS QUE L’HISTORICISME)‏
    ALTERNATIVES EN SITUACIONS DE BILINGÜISME ATESA LA GRAN QUANTITAT DE POSSIBILITATS.
    ALTERNATIVA ESO// BATXILLERAT
    INCORPORACIÓ NOUS CÀNONS
    EN CONSEQÜÈNCIA, EL PROCÉS DE CREACIÓ també s’hi veu afectat
    ENS INTERESSA AQUESTA GUIA EN EL LECTOR,
    A BANDA DEL TEMA, HI HA TOT UN JOC D’EXPECTATIVES: AQUÍ ÉS QUAN VOLDRIA FER REFERÈNCIA AL CONTE QUE HEM LLEGIT A LA PRIMERA UNITAT.
    Em
  • LA SEMANA VERANEANDO 5.2. (PER TAL DE FIXAR-SE EN EL TIPUS DE PREGUNTA O ACTIVITAT DE LECTURA I COMPARAR-LA AMB LES DE CCBB)‏
    LA IMPORTÀNCIA D’ENSENYAR-LOS A TEXTUALITZAR RESPOSTES FORMALS I A JUSTIFICAR-LES
    AIXÍ SÍ QUE TÉ SENTIT UNA ACTIVITAT DE RESPOSTA MÚLTIPLE
    L’escola de Ginebra l’anomena megaútil didàctic
  • El gènere funciona com una norma que intervé en l’estructuració dels enunciats, tal com ho fan les formes del llenguatge. Bakhtine (1984)‏
    Per què ens interessen els gèneres?
    - Són pràctiques de llenguatge socialment reconegudes.
    - N’hi ha d’orals, d’escrits, d’audiovisuals...
    - Tot text és, socialment, un exemplar de gènere.
    Organitzen i desenvolupen l’horitzó d’expectatives del lector i de l’emissor.
    - Té un ancoratge social.
    - Presenta unes regularitats de composició i formals en els textos produïts.
    -“Els gèneres són útils que institueixen la possibilitat de comunicació”[Schneuwly]
  • A NIVELL DE LECTURA: EXPLICAR LES TENDÈNCIES DE QÜESTIONAMENT I LA IMPLICACIÓ DEL PROFESSORAT
    DIFICULTATS PER SABER-SE EXPLICAR...DIFICULTATS EXPRESSIVES.
    AIXÒ SERVIRIA PER EXEMPLIFICAR LA DISTÀNCIA ENTRE EL TIPUS DE POSICIONAMENT QUE ESPEREM I EL QUE SE SOL TENIR EN INICIAR L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA.
    POSSIBLEMENT, DES DE 4, TINDRÍEM UN PUNT DE PARTIDA CAP A D’ALTRES TEXTOS.
    PREGUNTES QUE RECLAMEN RESPOSTES QUE MANTENEN UNA RELACIÓ EXPLÍCITA, TEXTUAL I PUNTUAL
  • Activitat sobre la importància de la redacció de l’entrevista per tal de donar-hi agilitat i la capacitat d’improvisació.
    EL MIRACLE DE LES LLENGÜES MATERNES
  • Activitat sobre la importància de la redacció de l’entrevista per tal de donar-hi agilitat i la capacitat d’improvisació.
    EL MIRACLE DE LES LLENGÜES MATERNES
  • SERIA ESCRIPTURA
    PODRIA SER EXPRESSIÓ
  • Transcript of "Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua"

    1. 1. Alguns aspectes de programació didàctica a l’àrea de Llengua JOAN MARC RAMOS GENER 2014
    2. 2. Primera pregunta: Què vull aconseguir aquest curs en les meves classes de llengua i lit.? CONDICIONANTS: -Curs - Currículum -Centre (acords de departament) -Tipus d’alumnat (DIVERSITAT ↑↓) -Recursos (per ex. TIC) -Capacitat de dedicació -Ser conseqüent amb el propi estil docent -… EL LLIBRE DE TEXT BUSCA DONAR RESPONDRE AL TRIA MÀXIM DE POSSIBILITATS R
    3. 3. Alguns problemes que presenten massa sovint els meus alumnes de 1r d’ESO • • • • • Baixa velocitat de descodificació Lentitud a l’hora d’escriure (tracció) Incorrecció ortogràfica – NORMA? Lèxic reduït, molt elemental Pocs coneixements metalingüístics i sobre l’estructura d’un text • Dificultats d’expressió, sobretot en llengua catalana i en registre formal... AMB O SENSE LLIBRE DE TEXT A PRIMÀRIA
    4. 4. Repte professional personal • Com aconseguir que els alumnes pensin i s’hi fixin quan llegeixen, escriuen i s’expressen o.? • Com organitzar el curs per facilitar-ho? DISPOSITIUS DIDÀCTICS QUE GENERIN RUTINES - Procés lent, costós i que implica trencar gestos assimilats per l’alumnat
    5. 5. De tots els objectius/continguts… • Uns tindran un recorregut de tot el curs – METALINGÜÍSTICS – COMUNICATIUS • D’altres els podré temporitzar per unitats didàctiques. – GÈNERES DISCURSIUS – LITERARIS – DIMENSIÓ PLURILINGÜE INTERCULTURAL
    6. 6. Decisions clau • Enfocament comunicatiu de la llengua • Aposta pels coneixements metalingüístics exposats d’una manera rigorosa • Protagonisme dels textos: orals, escrits i audiovisuals • Concepció constructivista amb espais per a la recapitulació dels progressos • Intent d’introduir innovacions didàctiques últimes dècades.
    7. 7. Decisions pràctiques • Estructura de seqüència didàctica • El gènere discursiu com a eix vertebrador • Activitats de lectura variades que entenguin els textos com a reptes per explorar • Activitats d’expressió enteses com a reptes comunicatius (orals, escrits, audiovisuals) • Foment de les activitats de reflexió i d’exercitació
    8. 8. Dispositiu 1: la Seqüència didàctica • La seqüència didàctica es pot definir com un conjunt organitzat d’activitats d’ensenyament i aprenentatge, centrat al voltant d’una tasca precisa de producció oral o escrita, tot acompanyant els alumnes a apropiar-se d’un “objecte” determinat. Olivier Dezutter
    9. 9. Seqüència didàctica GÈNERE DISCURSIU Contextualizació Anticipació Descontextualizació desenvolupament Objectiu central ACTIVITATS DE LECTURA -Comprensió -forma FORMA REPTE COMUNICATIU ACTIVITATS ACTIVITATS D’EXERCITACIÓ D’EXERCITACIÓ Aspectes lingüístics, --Aspectes lingüístics, discursius en els quals es discursius en els quals es vol incidir vol incidir Recontextualizació síntesi TASCA INSTRUCCIONS PLAN. TEXT 1 [AVALUACIÓ] TEXT 2 …. DIFUSIÓ
    10. 10. Dispositiu 2: el gènere discursiu com a eix vertebrador de la SD • “Basta nombrar cualquier gran género y hasta el espectador más ocasional demostrará tener una imagen mental de éste, mitad visual, mitad conceptual”[Rick Altman, 2000] BIOGRAFIA RETRAT CONTE LLEGENDA RECEPTA ARTICLE D’OPINIÓ ACUDIT INFORME NOTÍCIA RELAT NOVEL·LA DE TERROR ROMANÇ PIULADA RESUM…
    11. 11. Els gèneres discursius • Els gèneres són conjunts de convencions i expectatives que focalitzen l’atenció sobre diferents aspectes del text i que guien el procés de formulació d’hipòtesis i, per tant, el procés de comprensió oral i escrita. EL PROCÉS DE CREACIÓ TAMBÉ QUEDA CONDICIONAT
    12. 12. Per què els gèneres discursius? • Lectura......escriptura contextualitzada. • Integren l’alumnat en una comunitat discursiva: socialització. • Obliga a fixar-nos en la forma, tant en la recepció com en la producció. • Permet el treball amb gèneres discursius literaris, no literaris ... I de qualsevol àrea. • Són relativament flexibles.
    13. 13. Dolz, Gagnon (2008: 180) Ens interessem en els gèneres com a objectes d’ensenyament i aprenentatge de la producció escrita i oral, partint del postulat que són les pràctiques de llenguatge significatives, socialment reconegudes , les que han d’orientar l’ensenyament.
    14. 14. Descripció d’un espai • L’estructura del text (enquadrament inicialtrajecte-enquadrament final) • L’ús de vocabulari específic (olors/sons…) • L’adjectivació • Les enumeracions • Ús de connectors per a organitzar l’espai • Els verbs atributius i la seva ortografia
    15. 15. Entrevista formal • Formulació preguntes directes i indirectes • L’ús dels signes de puntuació en les preguntes • Les parts de l’entrevista: la redacció del titular, la distribució del contingut i la funció de la imatge • L’ortografia dels mots interrogatius • La cortesia: l’ús del vostè
    16. 16. Novel·la de terror • • • • L’adjectivació La dilació del relat a través d’explicacions L’ús expressiu dels signes de puntuació L’ambientació mitjançant el vocabulari meteorològic i acústic • La progressió temporal
    17. 17. Recital poètic • La sonoritat de la rima: relació entre fonètica i ortografia • La separació sil·làbica. • El ritme i l’entonació • La densificació del text a través dels camps semàntics
    18. 18. 3. Com són les activitats de lectura? • Destinades a la comprensió del contingut • Destinades a l’observació dels aspectes formals tot relacionant-los amb la seva funció comunicativa • Destinades a la reflexió metalingüística
    19. 19. Abast de les preguntes de comprensió lectora 1. La resposta es troba en un lloc puntual i concret del text. 2. La resposta suposa comprendre diverses idees d’un paràgraf. 3. La resposta suposa comprendre diversos paràgrafs o globalment el text. 4. La resposta implica relacionar el text amb els coneixements propis.
    20. 20. Exemple exercici d’entrevista Exercici 3 El paper de l’entrevistador és fonamental per aconseguir una bona informació. Per aconseguirho ha de fer preguntes, però també ha de ser àgil per reaccionar segons el que diu l’entrevistat. a.Copia a continuació cinc de les preguntes que creus que l’entrevistador portava preparades abans de començar les preguntes.
    21. 21. Exemple exercici d’entrevista b. Ara fixem-nos en la resta d’intervencions de l’entrevistador. 1. Copia dues intervencions en les quals intenti crear empatia amb l’entrevistat. 2. Copia dues intervencions en les quals busqui que l’entrevistat ampliï una de les informacions que ha donat. 3. Copia una intervenció en la qual demani una justificació del que ha dit. 4. Copia una intervenció en la qual quedi clar que l’entrevistadorés un bon observador. -
    22. 22. Exemple recursos del terror - El fragment que has llegit forma part d’un diari personal i, per tant, està escrit en primera persona. Copia cinc frases en les quals es faci palès l’opinió del protagonista o el seu estat d’ànim. - Rellegeix el paràgraf que comença “A mesura que es feia fosc...” i fes una llista dels elements de la natura que contribueixen a generar una sensació d’inquietud.
    23. 23. Exemple recursos del terror - En aquest mateix fragment s’observa el punt de vista del protagonista en la manera com veu algunes de les coses que apareixen al camí. Escriu tres frases o expressions on es vegi clarament aquest punt de vista subjectiu.
    24. 24. Com són les activitats d’escriptura? • INSTRUCCIONS COMPLEXES QUE RECULLEN LA FORMA TREBALLADA • Planificació de la documentació i dels elements formals • Revisió/avaluació a través d’instruments diversos • Reescriptura • Difusió ACONSEGUIR TEXTOS MÉS DENSOS MENYS IMPROVISATS MENYS “ORALS” ACONSEGUIR QUE ELS CONEIXEMENTS DE LLENGUA S’ACTIVIN EN ELS TEXTOS
    25. 25. SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA Preparació a l’aula Coavaluació ALUMNAT Autoavaluació: Reescriure amb protocols Compartir idees PLANIFICAR Versió definitiva ESCRIURE REVISAR AULA/CASA/ESPAI VIRTUAL Instruccions complexes Correcció: marques Revisió esborranys PROFESSORAT Avaluació final DIFUSIÓ
    26. 26. Descripció del carrer Instrucció Escriu un text d’un mínim de 20 línies fent una descripció del carrer o plaça on vius. Cal que paris atenció als aspectes següents: a) Posa un títol de l’estil: Carrer..........................., ...................................................... b) Fes servir un mínim de 10 adjectius. Subratlla’ls per tal de fer-los més visibles. c) Fes servir, com a mínim, dues enumeracions. d) Utilitza el vocabulari urbà i el relatiu a sons i olors que s’ha treballat al llarg de la unitat didàctica. e) Para especial atenció a la correcció lingüística.
    27. 27. Indicacions entrevista Exercici 4: Un cop que us heu documentat sobre la llengua, podeu preparar el qüestionari de l’entrevista. Recordeu que heu de pensar molt bé què voleu saber abans de redactar les preguntes de l’entrevista. Tot i que podeu fer les preguntes que us semblin adequades, us proposem algunes idees: •saber si fa servir sovint aquesta llengua; •saber què sent quan parla aquesta llengua o quan la sent fora del seu àmbit territorial; •conèixer algunes paraules bàsiques (presentació, salutació, agraïments, fórmules per desitjar sort...): •conèixer alguna frase feta o refrany que no existeixi en català i saber-ne el seu ús; •cantar alguna cançó de bressol; •saber quina imatge, olor, gust... li ve al cap quan pensa en la seva llengua;
    28. 28. Exemples proposta reescriptura (novel·la de terror) • Torna a fixar-te en la descripció del personatge misteriós i afegeix alguns adjectius més que accentuïn la seva personalitat. Recorda que pots atorgar dos o més adjectius al mateix tret del personatge: – Ex. Tenia el rostre pàl·lid i demacrat.
    29. 29. Exemples proposta reescriptura (novel·la de terror) • Torna a fixar-te en la seqüència d’ambientació i afegeix algunes explicacions de detalls secundaris, de manera que es trigui una mica més a arribar al clímax de la narració. • Assegura’t que la presència de tòpics del terror a la narració és prou densa. Si no ho és, afegeix-ne alguna més. És possible que hagis de modificar algun passatge.
    30. 30. Punts forts i punts febles • Coherència amb l’enfocament competencial i comunicatiu • Flexibilitat • Compatibilitat amb el currículum • Excel·lència • Integració dels coneixements lingüístics • Familiarització progressiva dels aprenents • Relativització del paper dels controls tradicionals
    31. 31. Algunes referències - Didàctica: http://blocs.xtec.cat/jmrs/ - Projecte Eines: http://projecteeines.wordpress.com/ - El miracle de les llengües maternes: http://apliense.xtec.cat/arc/node/948 - Veamos Poesía: http://blocs.xtec.cat/frac/files/2008/04/a9_aula165.pdf - Los detalles del terror a propósito de Drácula: http://www.grao.com/revistas/aula/156-el-cine-y-laliteratura-en-el-aula/los-detalles-del-terror-a-propositode-dracula
    1. A particular slide catching your eye?

      Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

    ×