Your SlideShare is downloading. ×
0
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Santa sofía de Constantinoble
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Santa sofía de Constantinoble

224

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
224
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Cristina Zaguirre Història de l’art 2n Batx. – 2013/2014
  • 2.         Nom de l’edifici: Santa Sofia de Constantinoble Nom de l’autor: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet Cronologia: 532-537 Localització: Constantinoble (actual Istambul, Turquia) Material: Maó i marbre Estil:Bizantí Tipus d’edifici: Església Dimensions: rectangle de 69,70 m x 80,90 x 55,90 m (alt)
  • 3. Material Maó, marbre i a l’interior mosaics. Sistema constructiu Arquitravat i voltat Elements de suport Pilars Mur Contraforts Arcs (que alhora són suportats) Columnes
  • 4. Contraforts Àbside Pilars Exedres Naus laterals Arcs de descàrrega Nàrtex Pesbiteri (espai reservat al clergat) Diacònicon i pròtesi (petites capelles o estances)
  • 5. Cúpula i semicúpules
  • 6. Tot i les seves dimensions, l’antiga basílica no només estava amb harmonia amb l’entorn, sinó que era un punt estratègic per a dominar els accessos al Bòsfor.
  • 7. Posteriorment, en la seva conversió a mesquita afegint-hi els minarets i els edificis annexos, va rebre un aspecte més caòtic
  • 8. Espai exterior -El que més destaca és la gran cúpula, ja que té un tamany força colossal a la seva época. -El seu color vermellós li dóna un aspecte sobri que contrasta amb l’entorn, i el luxe que hi ha al seu interior.
  • 9. L’espai interior es compon per una àmplia sala coronada per la cúpula central y les dues semicúpules, va des de l’entrada fins a l’absis. Les naus laterals es divideixen per un doble pis d’arcades sobre columnes
  • 10. Encara que la cúpula central sigui l’eix de la basílica pràcticament, cada espai i cada element està pensat per a captar tota la lluminositat possible.
  • 11. Cada element aprofitava la llum al màxim. El paviment estava decorat amb mosaics policromats i marbres. Els capitells, columnes i murs estaven coberts amb lloses de marbre.
  • 12. Aquests són uns dels únics mosaics que es conserven de l’època de Santa Sofia com a basílica cristiana, ja que quan es va convertir en mesquita, els musulmans van destruir els ídols i tota representació religiosa. (Iconoclastes)
  • 13. La basílica de Santa Sofia o de la “Divina Saviesa” correspon a l’edat d’or de l’art bizantí, i constitueix en sí mateixa la riquesa de la seva arquitectura. La disposició de les finestres al tambor de la cúpula central genera un efecte flotant, de lleugeresa.. És per tant, la síntesi de la tradició grecollatina i de l’Àsia menor, en quant a l’arquitectura.
  • 14. Una de les característiques més destacables és l'empremta que han deixat el cristianisme ortodox i l’Islam. La part superior de la basílica utilitzada per l’alta societat fou per a les dones musulmanes. Uns dels edificis annexos fou la font d’ablució.
  • 15.  La seva funció era religiosa i commemorativa.  Santa Sofia es construí sobre les restes d’un temple del segle IV consagrat per Constantí on s’hi guardà, segons la tradició, un fragment del lignum crucis (la vera creu).  Quan l’església de fusta anterior es va cremar, Teodosi II en feu construir una altra dedicada a la Saviesa Divina (Hagia Sophia). S’acabà el 416 i fou destruïda per una revolta el 532.  Justinià i Teodora, al segle VI, per mostrar el seu poder, van reconstruir i embellir la capital de l’imperi, l’aixecaren un nou temple de grans dimensions i també el consagraren a la Saviesa Divina. El temple havia de fer ostentació del poder Suprem de l’emperador, màxima autoritat de l’imperi. .
  • 16. Aquest temple havia de mostrar el poder d’un imperi teocràtic, per la qual cosa confià l’obra a un geòmetra i teòric Antemi de Tral·les i a Isidor de Milet. Antemi de Tral·les (Tral·les, Lídia, Imperi Bizantí, 474 - Constantinoble, id., 533) fou un notable arquitecte, matemàtic i professor. Isidor de Milet (s.VI), reconegut geòmetra i arquitecte bizantí, director de l’acadèmia platònica, professor de la universitat d'Alexandria i Constantinoble, autor també d’un tractat sobre les voltes.
  • 17.  Com ja hem dit Santa Sofia és una fusió entre la tradició oriental i la grecollatina.  Va servir de model per a altres esglésies com Santa Irene (s. VI-VIII).  Se sol confondre a vegades amb la mesquita d’Ahmed o blava ja que copia les cúpules de la basílica.

×