Revolucio industrial a_la_mediterrania

181 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
181
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
17
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revolucio industrial a_la_mediterrania

  1. 1. El segle XIX a la Mediterrània El treball a través del temps
  2. 2. <ul><li>MEDITERRÀNIA EUROPEA </li></ul>
  3. 3. Els gremis <ul><li>Havien començat a decaure entre </li></ul><ul><li>els segles XVII- XVIII  pel naixement </li></ul><ul><li>del capitalisme, el maquinisme </li></ul><ul><li>i l’aparició de la indústria moderna. </li></ul>
  4. 4. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: Fonts d’energia noves i mecanització del procés productiu Foto: màquina de vapor
  5. 5. Gremis- Revolució Industrial <ul><li>Procés manual vs procés mecanitzat </li></ul><ul><li>Energia hidràulica, eòlica o d’origen animal o humà vs. aparició de màquina de vapor combinada amb carbó. </li></ul><ul><li>Procés més lent vs més productivitat </li></ul><ul><li>Productes més cars vs més econòmics </li></ul>
  6. 6. Inventor de la màquina de vapor. Es basa en la força del vapor transmès per una biela. Va utilitzar-se per extreure aigua de la mina, màquina de filar, locomotora i el vaixell. <ul><li>James Watt (1736-1819) </li></ul>
  7. 7. Fins al 1950 s’utilitza el carbó com a única font d’energia per a la indústria .
  8. 8. Activitats <ul><li>Activitat de creació. Per parelles: Imagineu-vos que sou un patró d’una fàbrica que esteu intentant convèncer un artesà per a què deixi el seu ofici i s’incorpori a la fàbrica. Argumenteu quins raonaments li donaria el patró a l’artesà. I l’artesà per defensar la seva manufactura, què argumentaria. Feu un diàleg (no us oblideu dels guionets davant de les intervencions) </li></ul><ul><li>2. En quins usos aplicà James Watt la màquina de vapor? </li></ul><ul><li>3. Activitat de recerca: Quin trajecte portà a terme la primera locomotora que va funcionar a Catalunya? </li></ul>
  9. 9. Triomfen les idees de la Revolució Francesa i el liberalisme econòmic
  10. 10. La indústria cotonera fou la primera que començà a canviar: alguns artesans es transformaren en fabricants; però…
  11. 11. Aviat se substituí la classe artesana per un proletariat industrial amb condicions de vida poc humane s.
  12. 12. Es parlava del treball com una mercaderia més, sotmesa a la llei de l’oferta i la demanda.
  13. 13. El patró oferia unes con- dicions i l’obrer era lliure d’acceptar-les o bé refu- sar-les.
  14. 14. Arrib à un moment que, des del punt de vista humà i social, és el més negre en la història de la indústria moderna. Els obrers es veien obligats a treballar un nombre d’hores exhorbitant i en condicions que feien el treball feixuc i insalubre.
  15. 15. <ul><li>A les fàbriques es treballaria fins al límit de l’esgotament físic (durant hores i hores 12-16 hores diàries), en unes condicions ambientals terribles, amb sorolls i fums asfixiants i cap tipus de condició higiènica </li></ul>
  16. 16. <ul><li>La vida només permetia la subsistència. Es cobrava per jornada treballada o per feines a preu fet, per tant, si no hi havia feina, es feia festa o s’estava malalt no hi havia salari. </li></ul>
  17. 17. <ul><li>Era un fet corrent que nens i dones treballessin per completar els salaris amb uns salaris inferiors als dels homes (a Anglaterra el sou dels nens equivalia al 10% del dels homes i el de les dones un 40%) </li></ul>
  18. 18. <ul><li>La disciplina laboral era molt dura i no existia cap legislació que fixés les condicions de feina: els obrers podien ser acomiadats en el moment en què l’amo ho desitgés . </li></ul><ul><li>Les primeres lleis no s’introdueixen fins l’any 1833 a Gran Bretanya i es coneixen com “Factory Bill”. </li></ul>
  19. 19. Q uan els treballadors plegaven de la feina, la vida NO millorava.L a majoria venien del medi rural la qual cosa va fer que s’instal·lessin en barris que no tenien condicions higièniques ni de salubritat.
  20. 20. <ul><li>Més informació: </li></ul><ul><li>blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/proletariat </li></ul>
  21. 21. <ul><li>El pressupost d’una família obrera es basava en 30 rals diaris si es componia de set membres (matrimoni, quatre fills i alguns dels pares al seu càrrec). Sumava a més com a lloguer de vivenda 180 pessetes i diversos apartats de neteja, planxa i vestit per a tothom, i arribava a la conclusió que entraven a la llar 9.890 rals i en sortien 10.950, amb la qual cosa sempre hi havia un dèficil de 1.060 rals. </li></ul><ul><li>Setmanari de Sabadell (1884) </li></ul>
  22. 22. Dieta d’un obrer <ul><li>Esmorzar: sopa amb aigua i oli.Un plat de mongetes, bacallà, un tall de cansalada, pa i vi. </li></ul><ul><li>Dinar: sopa, bullit amb greix de sèu, il·lusions de carn i cigrons durs, pa i vi. </li></ul><ul><li>Sopar: com l’esmorzar </li></ul>Això costa unes 11 pessetes setmanals. Dormir i rentar, 10 pessetes mensuals més.
  23. 24. Diferències (casa obrera i burgesa) <ul><li>Els habitatges obrers eren molt petits i fins a deu o dotze persones podien amuntegar-se en habitacions insalubres. </li></ul><ul><li>Els carrers no estaven asfaltats, eren plens de fang i no comptaven amb serveis higiènics, clavegueres ni aigua potable. </li></ul>
  24. 25. A l’arribar als 40 o 50 anys (si hi arribaven) els treballadors eren vells. En moltes ocasions, es refugiaven en l’alcohol. L’alcoholisme es va estendre ràpidament al llarg del segle XIX
  25. 26. És comprensible que volguessin sortir d’aquesta situació i miressin d’unir-se per tal d’aconseguir amb l’acció comuna el millorament dels salaris, de les condicions de treball.
  26. 27. <ul><li>A cada país, durant bona part del segle XIX, els treballadors han lluitat perquè se’ls reconegués </li></ul><ul><li>el dret d’associació; han format grups, primer locals, després regionals i han acabat per integrar – en alguns casos- associacions internacionals </li></ul>
  27. 28. CONCLUSIÓ <ul><li>Som molt lluny d’aquells temps negres del segle XIX: s’han millorat els salaris, s’ha reduït la jornada laboral, no treballen els infants, hi ha més higiene a les fàbriques i tallers, tenim assegurances socials, vacances pagades… </li></ul>
  28. 29. <ul><li>Però això ha vingut després de lluites molt agres, de violències i de greus pertorbacions de la pau pública . </li></ul>
  29. 30. Classes socials Raimon Casas
  30. 32. <ul><li>Referències bibliogràfiques: </li></ul><ul><li>- Revista Sapiens </li></ul>
  31. 33. MEDITERRÀNIA AFRICANA
  32. 34. Colonialisme, què és? <ul><li>EL  colonialisme  és un procés d'expansió política, comercial i cultural iniciat al darrer terç del  segle XIX  en què els països europeus es van llançar al domini del món, essencialment  Àsia  i  Àfrica . </li></ul><ul><li>Va ser bàsicament d’explotació de recursos. </li></ul>
  33. 35. <ul><li>Colonització europea molt ràpida: </li></ul><ul><li>Any 1879  90% territori governat per africans. </li></ul><ul><li>Any 1900  90% territori governat per europeus. </li></ul>
  34. 36. Motius d’aquesta colonització <ul><li>Els rifles, les armes de foc… intimidaven els africans i podien lluitar amb exèrcits més nombrosos. </li></ul><ul><li>2) La utilització de la quinina com a profilaxi per al paludisme. </li></ul>
  35. 37. Causes de la colonització: econòmiques <ul><li>Una vegada estabilitzades les fronteres, els desitjos d’ampliar el poder van provocar la colonització internacional encara que no generés beneficis econòmics. </li></ul><ul><li>La primera potència a expandir-se és la Gran Bretanya i després Alemanya. </li></ul>
  36. 38. Causes de la colonització: ideològiques <ul><li>El  racisme  La idea d'una raça blanca superior, justificada per l'avenç tecnològic i la capacitat d'imposar-se a les altres es va donar com a fet científic.  </li></ul><ul><li>El   nacionalisme  reivindicava la superioritat de la civilització europea. La justificació de dominar les altres races es defensava amb el pretext de difondre la civilització occidental entre les races inferiors, abolint els costums indígenes com sacrificis humans i prohibint el comerç d’esclaus. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  37. 39. <ul><li>Gran Bretanya, creia que &quot;és responsabilitat de l'home blanc ajudar a educar i civilitzar els menys afortunats&quot;. </li></ul>Rudyard Kipling
  38. 40. <ul><li>  &quot;la raça britànica és la més gran de les que ha governat al món&quot;. </li></ul>Joseph Chamberlain
  39. 41. <ul><li>No tothom donava suport a l'explotació imperialista, sinó que alguns la criticaven en nom d'altres concepcions de la moral i del nacionalisme . </li></ul>
  40. 42. Jean Clemenceau <ul><li>- Director de L’Aurore </li></ul><ul><li>- Defensa a Émile Zola </li></ul><ul><li>- Afer Dreyfus (jueu) </li></ul>
  41. 43. CONSEQÜÈNCIES <ul><li>L'expansió colonial va originar profundes transformacions en les societats indígenes i tensions i conflictes internacionals entre les potències imperialistes. </li></ul>
  42. 45. activitat <ul><li>Els països africans de la Mediterrània del sud, qui els va colonitzar i en quin any? </li></ul>
  43. 46. <ul><li>El resultat de tot plegat fou l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Per als pobles colonitzats, l'època sota domini estranger va sentar les bases del subdesenvolupament en què es van trobar, i es troben encara, amb la descolonització. És per això que l'imperialisme és un fenomen clau per a entendre el món actual. </li></ul>
  44. 47. MEDITERRÀNIA ASIÀTICA
  45. 48. <ul><li>Al s. XIX alguns esdeveniments modificaren l'estatus mediterrani: l'aparició de vaixells de vapor i l'obertura del canal de Suez (1869) convertiren novament la Mediterrània en la primera ruta entre Europa i l'Extrem Orient. </li></ul>
  46. 50. <ul><li>A partir de la fi del s. XIX i començament del XX, s'introduïren a la Mediterrània les rivalitats colonials, que enfrontaren les principals potències europees.  </li></ul>

×