Lliçó 13. El veïnatge civil.1. Concepte.2. L’adquisició, pèrdua i recuperació del veïnatge civil. La prova.3. El domicili,...
Pensant en el supòsit que el naixement ocorri accidentalment en un lloc diferent al deldomicili dels progenitors, lart. 16...
b) El cònjuge no separat pot optar, en qualsevol moment, pel veïnatge civil de      laltre (art. 14.4 CCE).   c) Qui porti...
Cal assenyalar que lart. 40 CCE conté dues excepcions al fet que el dominicili vinguideterminat per la residència habitual...
És el lloc de permanència accidental o transitòria duna persona. Li falta habitualitatperò denota estabilitat. Lart. 50.1 ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Tema 13 veinatge_civil_

631

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
631
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Tema 13 veinatge_civil_"

  1. 1. Lliçó 13. El veïnatge civil.1. Concepte.2. L’adquisició, pèrdua i recuperació del veïnatge civil. La prova.3. El domicili, la residència i el parador.1. ConcepteEl veïnatge civil és el vincle jurídic d’una persona amb un dels diferents drets civils quecoexisteixen a Espanya. És la qualitat personal dels espanyols que determina lordenaciójurídica privada que els és aplicable entre les diverses legislacions que existeixen dinsde lEstat espanyol (art. 14.1 CCE).El Codi civil espanyol parla de veïnatge civil comú (art. 14.2 CCE) que determinalaplicació del Codi civil i foral o especial, que implica la subjecció a un Dret foral oterritorial; és a dir, al Dret propi d’una Comunitat Autònoma.El veïnatge civil és diferent al veïnatge administratiu (adscripció a un municipi, per viade l’empadronament), que determina el veïnatge polític (art. 7.1 EAC: el veïnatgeadministratiu a Catalunya determina la condició política de català).Cal tenir en compte també que dins d’una mateixa Comunitat Autònoma podencoexistir diferents drets locals, la subjecció als quals, a Catalunya, ve determinada pelsmateixos criteris que serveixen per atribuir el veïnatge civil (art. 111- 3.2 i 4 CCCat).2. Adquisició del veïnatge civil, pèrdua i recuperació del veïnatge civil. La prova.1. Adquisició per naixementD’acord amb l’art. 14.2 CCE, els nascuts adquireixen el veïnatge dels seus progenitors.Si aquests tenen veïnatge diferent en el moment del naixement (o de l’adopció): a) Poden, dins dels sis mesos següents al naixement, elegir el veïnatge de qualsevol dels dos. Si només un dells exerceix o té la potestat, lelecció li correspon exclusivament a ell; b) A manca d’elecció, el fill tindrà el veïnatge del progenitor respecte al qual hagi quedat determinada primer la filiació; en defecte d’aquest criteri, tindrà la del lloc de naixement i, si aquest tampoc no és operatiu (per exemple, perquè ha nascut a l’estranger), tindrà el veïnatge civil “comú” (art. 14.3 CCE).Quan la filiació es determina només respecte dun progenitor, en realitat no hi haproblema, tindrà el veïnatge daquest, encara que després es determini la filiaciórespecte de laltre, de veïnatge civil diferent (art. 14. 3, pr. 1r, proposició primera CCE).El lloc de naixement és el criteri subsidiari primari: saplica quan els progenitors dediferent veïnatge no es posen dacord sobre quin veïnatge atribueixen al fill, o alsnascuts de pares estrangers quan el naixement a Espanya determina la nacionalitatespanyola (art. 17 1 i b) o als nascuts a Espanya de filiació desconeguda.
  2. 2. Pensant en el supòsit que el naixement ocorri accidentalment en un lloc diferent al deldomicili dels progenitors, lart. 16.2 LRC preveu que es pugui inscriure el naixement enel Registre Civil, no del lloc del naixement, sinó en el del domicili dels progenitors iassenyala que en aquests cas sentendrà com a lloc del naixement, també a efectes deladquisició del veïnatge civil, el del municipi en el qual shagi practicat l’assentament.El veïnatge comú és el criteri subsidiari secundari: s’aplica quan el fill neix a l’estrangerde pares de diferent veïnatge civil i aquests no es posen d’acord sobre quin veïnatgecivil assignar-li al fill o filla.Pel que fa als adoptats, el menor no emancipat adoptat conjuntament adquireix elveïnatge civil dels adoptants (art. 14.2 CCE). Si els adoptants tenen diferent veïnatgecivil podran optar, de comú acord, dins dels sis mesos següents a ladopció per la dundells (art. 14.3 CCE). Si no sopta, tindrà la del lloc de naixement (art. 14.3, 1r,proposició penúltima, que saplica, segons linici del paràgraf, no solament en néixer elfill, sinó també en ser adoptat).La privació o suspensió de la potestat o el canvi de veïnatge dels progenitors no afectenel veïnatge civil dels fills.2. Canvi automàtic (ipso iure) de veïnatge civil, sense declaració de voluntat del’interessat.Es pot incloure en aquest apartat ladquisició del veïnatge del territori on es resideixcontinuadament durant deu anys, que estableix lart. 14. 5. 2n CCE, ja que no fa faltadeclaració de voluntat per adquirir-la (així el qualifica lart. 225, 1r RRC). Això noobstant, aquesta adquisició automàtica del veïnatge civil per residència continuada espot evitar fent constar al Registre Civil, abans no s’escoli aquest termini de 10 anys, quees vol conservar el veïnatge civil (art. 14. 5. 2n); en conseqüència, aquest canvi tambéés fins a cert punt “voluntari”. Segons lart. 225.2 RRC, en el termini de deu anys no escomputa el temps que linteressat no pugui legalment regir la seva persona. Ara bé, lajurisprudència, en contra de lestablert pel Reglament, ha admès tenir en compte eltemps de residència del menor per al còmput dels deu anys i ha interpretat que l’art.225.2 RRCt entra en conflicte amb les regles del CCE i que han de prevaler aquestes(SSTS 20 febrer 1995, 28 gener i 21 setembre de 2000; la RDGRN de 14 novembre1997, però, rebutja aquesta argumentació). D’altra banda, el CCE assenyala que no calque la declaració de no voler canviar de veïnatge sigui reiterada. És a dir, que si desprésdemetre la declaració de no voler perdre el veïnatge que es té passen uns altres deu anysde residència al mateix territori o en un altre de diferent, no cal que l’interessat torni amanifestar la seva voluntat davant de l’encarregat del Registre Civil per conservar el seuveïnatge originari.3. Canvi de veïnatge civil, intervenint la voluntat de linteressat. a) Des dels catorze anys, amb assistència del representant legal, i fins que transcorri un any de lemancipació, es pot optar pel veïnatge del lloc del naixement o per lúltim veïnatge civil de qualsevol dels progenitors (art. 14.3 CCE).
  3. 3. b) El cònjuge no separat pot optar, en qualsevol moment, pel veïnatge civil de laltre (art. 14.4 CCE). c) Qui porti residint dos anys en un territori, pot adquirir el veïnatge civil daquest, manifestant-ho així davant de lencarregat del Registre Civil (art. 14.5 CCE). Sembla que aquesta opció podrà realitzar-la el major de catorze anys assistit pel seu representant legal, per aplicació analògica de lart. 14.3 CCE, que li permet optar per adquirir el veïnatge civil de qualsevol dels progenitors o del lloc del naixement. En aquest cas lart. 225 del RRC no genera problemes per tenir en compte el temps de residència durant la minoria dedat, ja que el precepte només ho refereix al termini de deu anys i no al de dos anys.Adquisició de veïnatge civil pels estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola.Els estrangers que adquireixin la nacionalitat espanyola podran optar per un delssegüents veïnatges: el del lloc de residència, el del lloc de naixement, lúltim veïnatgede qualsevol dels seus progenitors o adoptants, o el del cònjuge. Segons la capacitat delinteressat optarà ell sol, o assistit pel seu representant legal, o bé actuarà per ell elrepresentant (art. 15.1 CCE).En ladquisició de la nacionalitat per carta de naturalesa també és possible lopcióanterior, però es preveu que el Decret de concessió de la nacionalitat tingui en comptealtres circumstàncies per determinar el veïnatge (art. 15.2 CCE).La recuperació de la nacionalitat espanyola comporta la del veïnatge civil que tinguéslinteressat al temps de la seva pèrdua (art. 15.3 CCE) .3. El domicili, la residència i el paradorAl Dret li interessa en ocasions localitzar a la persona en un lloc, assenyalar-li undomicili. Per exemple, lart. 1171 CCE preveu el domicili del deutor com a criteriresidual del lloc on shan de complir les obligacions. També és important a efectesprocessals, atès que el jutge competent territorialment és, com a regla general, el deldomicili del demandat. També interessa localitzar la persona quan se li han de practicarnotificacions (sovint s’assenyala un domicili a efectes precisament de notificacions, demanera que no un no es pugui emparar en una eventual manca de comunicació). Ad’altres branques del Dret també els interessa assenyalar un domicili a les personesfísiques (així, per exemple, el domicili fiscal). Aquí només estudiem el domicili civil,que, pel caràcter supletori del Codi civil, servirà per a matèries regides per altres lleisllevat de que aquestes continguin una disposició especial.El domicili de les persones físiques és el de la seva residència habitual (art. 40 CCE),de manera que domicili legal i real coincideixen. Explica Albaladejo que segons unaopinió el concepte de domicili es basa en dos elements: el fet de residir en un lloc(element material, corpus) i el propòsit de fer-ho de manera permanent (elementespiritual, animus) que estaria reflectida en el terme habitual. Una altra opinióprescindeix de lelement espiritual, ja que caldria investigar si el subjecte té o no laintenció de romandre on resideix la qual cosa presenta inconvenients. Per a aquestcorrent, el terme “habitual” significa que la residència és la normal i presumible per alfutur pròxim.
  4. 4. Cal assenyalar que lart. 40 CCE conté dues excepcions al fet que el dominicili vinguideterminat per la residència habitual: duna banda, el final del paràgraf 1 de lart. 40CCE diu que, si s’escau, el domicili serà el que determini la LEC. I daltra banda, elsegon paràgraf de lart. 40 CCE estableix que per als diplomàtics que resideixin alestranger, el domicili serà lúltim que haguessin tingut en territori espanyol.Quant a la primera excepció, la referència a la LEC tenia sentit amb lantiga LEC 1881ja que establia domicilis legals per a casos específics: el domicili dels fills subjectespotestat era el dels progenitors (art. 64); el dels menors o incapacitats sotmesos a tutelao curatela, el del guardador (art. 64); el dels funcionaris, el del lloc de destí (arts. 67 y68). Era el domicili no només a efectes processals, sinó també civils. La nova LEC haderogat aquests preceptes, pel la qual cosa aquesta remissió de lart. 40 CC a la LEC jano té sentit.Ha desaparegut, com s’acaba de veure, la norma que assenyalava que el domicili delmenor sotmès a potestat era el dels progenitors i el dels incapacitats, el del seu tutor.Això planteja la qüestió de si els menors i incapacitats poden tenir un domicili propi.Normalment, els menors viuran amb els seus pares, però no succeeix el mateix ambl’incapacitat. En aquests casos en els quals els menors viuen habitualment en llocdiferent dels pares (per exemple, en un internat o amb altres parents) i els incapacitatsque no convisquin amb el seu tutor, sembla que caldrà admetre que tenen un domicilipropi diferent del dels seus representants legals.Dacord amb el criteri del CCE, una persona pot tenir diversos domicilis si resideix endiversos llocs i així ho accepta la majoria de la doctrina, amb alguna opinió en contra,que es basa en el fet que la finalitat del domicili requereix que sigui únic. Si la finalitatdel domicili és la identificació de la persona, lexistència de diversos domicilis pot,certament, dificultar-la (si dues persones es refereixen a un tercer amb el mateix nom,però amb domicilis diferents, poden dubtar de si parlen de la mateixa o de diferentpersona). Això no obstant, si la seva finalitat és localitzar la persona en un lloc per a,per exemple, efectuar-li una notificació, sassoleix millor amb lexistència de diversosdomicilis quan la persona tingui diverses residències habituals, ja que la notificaciótindrà efectes qualssevol que sigui la residència habitual en la qual sefectuï.Cal tenir en compte també la noció de domicili electiu. Per a determinats efectes civils,una persona pot assenyalar un domicili que no sigui el de la residència habitual. Elsarts. 682.2 i 683 LEC fan referència al domicili fixat a efectes de les notificacionspertinents per al procediment judicial especial dexecució hipotecària. Més en general,LEC (art. 155) preveu que el demandat, una vegada comparegut, pot designar eldomicili que vulgui com a domicili a efectes de les notificacions.Lart. 155 LEC també preveu que el demandant pot demandar el demandat en qualsevoldels següents domicilis: el del padró municipal, el que aparegui en el Registre ocol·legis professionals o el del lloc on desenvolupi una activitat professional o laboralno ocasional. Si el padró municipal no coincideix amb la residència habitual real,sembla que també podrà ser demandat en aquesta.La residència.
  5. 5. És el lloc de permanència accidental o transitòria duna persona. Li falta habitualitatperò denota estabilitat. Lart. 50.1 LEC es refereix a ell, en dir que si el demandat notingués domicili serà Jutge competent el de la seva residència.El parador.És el lloc on es troba ocasionalment una persona. Lart. 50.2 LEC també es refereix a ellen preveure que els que no tenen domicili ni residència a Espanya, poden ser demandatsal lloc en el qual es trobin. Aquest concepte també és tingut en compte pels articles 181i 183 CCE, per obrir la situació jurídica dabsència duna persona desapareguda, és a dir,de parador ignorat.

×