Lliçó 26La forma del negoci jurídic1. Idees generals. El principi de llibertat de forma. Classes de forma2. La reproducció...
però la jurisprudència ha establert repetidament que aquest requisit s’exigeix en elsmateixos termes que ho fa l’art. 1280...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Llico 26 forma_

234

Published on

Published in: Education, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
234
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Llico 26 forma_"

  1. 1. Lliçó 26La forma del negoci jurídic1. Idees generals. El principi de llibertat de forma. Classes de forma2. La reproducció del negoci i el reconeixement formal del mateix1. Idees generals. El principi de llibertat de formaLa declaració de voluntat negocial s’expressa necessàriament d’una determinada forma.Des d’aquesta òptica, doncs, tot negoci seria formal, atès que, per definició, té unaforma o altra. Però se solen anomenar negocis formals aquells per als quals la lleiexigeix que es celebrin amb una determinada forma com a requisit de validesa. Aquestaés la forma ad solemnitatem. En aquest darrer sentit, serien formals, entre altres, elmatrimoni (art. 73.3 CCE: és nul el matrimoni celebrat sense la intervenció del’autoritat competent o dels testimonis); el testament (arts. 687 CCE i 422-1 CCCat:nul·litat del testament celebrat sense complir els requisits de forma – i de tipicitat); ladonació (arts. 632 i 633 CCE i art. 531-12 CCCat). En aquests casos, la forma serveixper a garantir que qui emet la declaració de voluntat realment ha pres consciència delnegoci que vol dur a terme.En canvi, els contractes són, en general, de forma lliure. D’acord amb l’art. 1278 CCE,els contractes són obligatoris sigui quina sigui la forma per mitjà de la qual s’hagincelebrat.Tot i això, l’art. 1280 CCE exigeix que constin en document públic certs contractes,com ara els que tinguin per objecte la transmissió o creació de drets reals sobre bénsimmobles. Igualment, estableix que s’han de fer per escrit, encara que sigui privat, elscontractes la quantia dels quals excedeixi de les 1500 antigues pessetes. L’art. 1280CCE no s’ha de veure com una excepció al principi de llibertat de forma. Els contractesque enumera són vàlids i vinculen a les parts encara que no s’hagin subjectat a la formaprevista a l’art. 1280 CCE. Aquest darrer precepte s’ha de llegir en concordança ambl’art. 1279 CCE, de manera que l’única conseqüència de no haver seguit la formaordenada per l’art. 1280 CCE és que les parts es poden compel·lir recíprocament a fer-ho. Així, la compravenda d’un bé immoble en document privat és vàlida i vincula a lesparts, però si a venedor o a comprador els interessa, poden exigir a l’altra part ques’atorgui la corresponent escriptura pública; generalment, serà el comprador qui hoexigirà, per tal d’obtenir un títol que li permeti inscriure la seva adquisició al Registrede la propietat (l’art. 3 LH exigeix sempre document públic per a l’ingrés d’un títol enel Registre).Alguns autors qualifiquen la forma prevista als arts. 1279 i 1280 CCE de forma adprobationem, perquè la seva finalitat és facilitar la prova de la celebració del negoci.Però altres consideren que la terminologia no és encertada, perquè aquests contractes espoden per qualsevol mitjà i no només pels previstos a l’art. 1280 CCE.De vegades sembla que el CCE exigeixi forma solemne per certs tipus de negocis (art.1857, per a la hipoteca; art. 1628, per al cens emfitèutic), però en realitat el querequereix forma no és el contracte o negoci, sinó la constitució del dret real de què estracti. En seu de contracte de societat, l’art. 1667 CCE exigeix escriptura pública per alscasos en què s’aportin a la societat béns immobles o drets reals sobre béns immobles, 1
  2. 2. però la jurisprudència ha establert repetidament que aquest requisit s’exigeix en elsmateixos termes que ho fa l’art. 1280 CCE per als contractes que contempla.Fora del CCE sí que poden trobar-se casos en què la forma s’exigeix com a requisitessencial, especialment en matèria de legislació de consum, on per a la protecció delsconsumidors i usuaris se sol exigir que els contractes constin per escrit. Un altreexemple el trobem en la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbitratge: l’art. 9 exigeixque el conveni arbitral consti per escrit. El mateix es pot dir per als arrendamentsrústics: art. 11 Llei 49/2003, de 26 de novembre (estatal) i art. 7 Llei 1/2008, de 20 defebrer, de contractes de conreu (catalana).2. La reproducció del negoci i el reconeixement formal del mateixEs parla de reproducció del negoci quan les parts en celebren un de nou, que replical’anterior, amb el mateix contingut. És un nou negoci, atès que s’està emetent de nou ladeclaració de voluntat, encara que sigui de contingut idèntic a l’anterior. Per exemple,quan les parts han celebrat un dels negocis contemplats a l’art. 1280 CCE senseobservar la forma que exigeix i després el celebren de nou en escriptura pública. Caldistingir entre els casos en què això comporta una nova declaració de voluntat (negocireproductiu, que deroga l’anterior) i supòsits en què simplement es reconeguiformalment que amb anterioritat s’ha celebrat el negoci. L’art. 1224 CCE estableix que:“Las escrituras de reconocimiento de un acto o contrato nada prueban contra eldocumento en que éstos hubiesen sido consignados, si por exceso u omisión seapartaren de él, a menos que conste expresamente la novación del primero.” La reglageneral es refereix al reconeixement, mentre que l’excepció contempla la reproducciódel negoci.No s’han de confondre aquests supòsits amb altres en què, tractant-se d’un negociformal, les parts no hagin observat en un moment inicial la forma solemne i després lacompleixin. En aquests casos només hi ha negoci quan finalment es du a terme amb elsrequisits exigits amb caràcter essencial. 2

×