Your SlideShare is downloading. ×
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Narrativa catalana a partir del segle xix

412

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
412
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. NARRATIVA CATALANA A PARTIR DEL SEGLE XIX1. Realisme i Naturalisme 1.1. Realisme Europa, mitjans del s. XIX. Stendhal i Balzac, precursors del realisme. Contrari al romanticisme. Basat en la raó i la representació objectiva de la realitat. Descrivia les tensions pròpies de la societat obrera mitjançant l’observació metòdica de la realitat. Interessat per la societat: anàlisi crític, sense sentiments ni idealitzacions. Flaubert, Dickens, Galdós i Clarín. 1.2. Naturalisme França 1870, Émile Zola. Pretén transformar la literatura en ciència utilitzant el mètode científic en l’anàlisi del comportament humà. Positivisme: vol donar la raó de tots els fenòmens naturals amb l’observació, i així establir les lleis que regeixen l’Univers. Determinisme: classifica el comportament humà segons la raça, el medi i el moment històric. Novel·la experimental, É. Z. (Positivisme + determinisme) Amb l’observació, analitza els aspectes de la societat amb l’objectiu de millorar les condicions socials i el comportament humà.2. NARCÍS OLLER 2.1. VIDA Valls 1846-1930 Barcelona Pertany a la Segona Generació de la Renaixença. Estudia Dret + s’instal·la a Barcelona. Mira cap Europa (França) per inspirar les seves obres. Rebutja el castellà; escriu en català per reviure la narrativa catalana. Jocs Florals 1877. 2.2. OBRA LA PAPALLONA (1882): amor adolescent entre una òrfena i un estudiant . Romanticisme + Barcelona L’ESCANYAPOBRES o ESTUDI D’UNA PASSIÓ (1884): degradació moral d’un home avar en la societat rural. Estudia l’avarícia i les seves conseqüències. Realisme i Naturalisme + Valls VILANIU (1885): descriu les calúmnies d’una família en el món rural. Vilaniu representa Valls. Romanticisme + Valls LA FEBRE D’OR (1890): observa la transformació de societat barcelonina amb l’aparició de la borsa. Naturalisme + Barcelona LA BOGERIA (1898): analitza el comportament psicològic d’una personatge boig. Naturalisme PILAR PRIM (1906): evolució psicològica d’una vídua que lluita per prevaler els seus sentiments contra la pressió de la societat. Realisme Marcs espacials: Barcelona representa l’urbà i Valls el rural. Temes secundaris: borsa, ferrocarril, caciquisme, etc. Transformació social causada per la Revolució Industrial.
  • 2. 3. VÍCTOR CATALÀ 3.1. VIDA Caterina Albert i Paradís, L’Escala 1869-1966. Família rural important, compromesa amb les obligacions socials i familiars. Formació autodidàctica. Pren el pseudònim de Víctor Catal. Escriu narrativa, poesia i teatre. Destaca narrativa rural modernista. Diversos Jocs Florals. 3.2. OBRA 4 etapes separades per períodes d’inactivitat. SOLITUD (1905) obra universal:  Enfrontament moral.  Tema: Mila (protagonista) és una dona sola que lluita contra l’entorn social amb l’objectiu de superar la insatisfacció de la seva vida i assolir la realització personal: l’amor i la llibertat.  Espai: converteix l’Alt Empordà en un referent històric dins l’obra (entorn real de l’autora).  Llengua: llenguatge ric, expressiu i difícil d’entendre – Paraula única i viva de Maragall.4. NARRATIVA DE POSTGUERRALa censura va tenir un paper decisiu pels autors de postguerra. Va provocar desercions entre els autors, ladesaparició d’un públic lector del gènere narratiu i el retard de corrents nous. A més, només hi havia dos editorialsque controlaven les publicacions i fins als anys seixanta no es van poder traduir algunes novel·les.En conclusió, tots aquests elements van provocar l’aparició de narradors desvinculats de moviments literaris, sentfigures aïllades. Tot i així, es poden classificar en quatre grups segons els temes: Novel·la psicològica: amb Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. Existencialisme: on destaca el personatge de la femení, amb Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany. Literatura fantàstica: amb Pere Calders, Joan Perucho i Jordi Sarsanedas. Novel·la d’exili: narren les vicissituds dels catalans en camps nazis, amb Riera Llorca.Els autors també es poden classificar segon si van formar-se abans o després de la Guerra Civil Espanyola.5. FORMATS ABANS DE LA GUERRA CIVIL 5.1. LLORENÇ VILLALONGA 5.1.1. VIDA Mallorca 1897-1980. Família benestant, estudia Psiquiatria a Paris. Afiliat a la Falange. Pertany a la novel·la psicològica i destaquen els personatges femenins. 5.1.2. OBRA MORT DE DAMA (1931): és una sàtira contra l’aristocràcia mallorquina. BEARN O LA SALA DE LES NINES (1956): és una antítesi de Mort de dama, és a dir, realça l’aristocràcia mallorquina, i on l’autor i la seva esposa apareixen sota els personatges protagonistes. També va escriure bastants contes.
  • 3. 5.2. MERCÈ RODOREDA 5.2.1. VIDA Barcelona 1909-1983 Girona. Família lletraferida i catalanista, formació autodidàctica. Es casa amb el seu oncle, Joan Gurguí i tingueren un fill. De ben jove va col·laborar en diverses publicacions. S’exilia a França i Ginebra. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 5.2.2. OBRA Exclusivament narrativa. Pertany a la narrativa psicològica. Utilització de símbols com les flors que representen la infantesa i la innocència, els coloms que representen l’opressió i l’aigua que representa la connexió entre la infantesa i la mort. Es pot dividir en tres etapes:  JOVENTUT: són les obres que van ser publicades abans de la Guerra Civil, petites novel·les d’iniciació que més tard desenvoluparia. Les protagonistes són femenines i estan influenciades pel marit. Aloma  MADURESA: són les obres que van ser publicades durant l’exili, i que la van consagrar com una autora coneguda arreu del món. Introdueix l’escriptura parlada, els diàlegs. La plaça del diamant  VELLESA: són novel·les impregnades de fantasia en un món oníric on els protagonistes pateixen una metamorfosi que permet el seu alliberament. Mirall trencat5.3. PERE CALDERS 5.3.1. VIDA Barcelona 1912-1994 Escriptor i dibuixant. Afiliat a la República. S’exilia a Mèxic. La companyia Dagoll Dagom adapta les seves obres per representacions teatrals. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 5.3.2. OBRA Característiques de les seves obres: la influència mexicana, l’humor, la ironia, l’absurditat, l’imprevist i l’atzar. Va escriure novel·les i contes. Pertany a la literatura fanàstica. Quatre etapes:  PRIMERES OBRES: participa com escriptor i dibuixant. El primer arlequí  OBRES D’EXILI: sense voluntat d’integració, sempre recordant Catalunya. Cròniques de la veritat oculta  RETORN A CATALUNYA: amb influència mexicana, connecta amb un realisme màgic analitzat com una rebel·lió social. Aquí descansa Nevares  DARRERES OBRES: marcada pel fi de la dictadura i un creixement notable de les seves obres com escriptor i periodista. Antaviana
  • 4. 6. FORMATS DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL – NARRATIVA ANYS SEIXANTALa narrativa dels anys 60’ es classifica en REALISME HISTÒRIC i LITERATURA DE FANTASIA. 6.1. REALISME HISTÒRIC (SOCIAL). Es donà entre els anys 1958-1968 i destaca per propugnar una ruptura amb les actituds culturals i literàries. 6.1.1. MANUEL DE PEDROLO Segarra 1918-1990 Barcelona Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Pertany a la narrativa existencialista. Temes: la postguerra, la situació de Catalunya, la solitud i les relacions entre home i dona. Tres etapes: 1. Poesia i narracions curtes. Experimentació amb la distorsió del temps i l’espai. 2. Es compromet amb la realitat social i cultural. Totes les bèsties de càrrega 3. Es professionalitza com escriptor i experimenta amb noves tècniques com la ciència- ficció. Mecanoscrit del segon origen 6.1.2. JOSEP M. ESPINÀS Barcelona 1927-actual. Escriptor i periodista: novel·la reportatge. Li agrada molt caminar, i després escriu novel·les basades en aquestes experiències. Combat de nit i Viatge al Pirineu de Lleida 6.1.3. MARIA AURÈLIA CAPMANY Barcelona 1918-1991 Lligada a la vida política i pública. Conrea novel·la, teatre i publicacions periodístiques. Pertany a la narrativa existencialista. Característiques de les seves obres: intimista, psicològica i feminista. Necessitem morir i Betúlia 6.2. LITERATURA DE FANTASIA Destaca per barrejar la realitat amb la fantasia. 6.2.1. JOAN PERUCHO Barcelona 1920-2003 Pertany la literatura fantàstica, concretament al realisme màgic. Escriu obres farcides de referències històriques i literàries i són iròniques i sorprenents. Llibre de cavalleries i Les històries naturals 6.2.2. JORDI SARSANEDAS Barcelona 1924-2006 Escriu novel·les, contes i traduccions. Va treballar a la revista Serra d’Or. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Pertany a la literatura fantàstica. Mites i Contes
  • 5. 7. NARRATIVA DELS ANYS SETANTA I NORANTAA partir de l’any 1975 van haver-hi un seguit d’avenços importants per a la normalització de la cultura i la llenguacatalana, sense censura ni clandestinitat. Els escriptors que sorgeixen són molt heterogenis, però coincideixen enunes característiques comunes: Inquietud per assolir un nivell de qualitat literari. Exploració de nous camins de creació. Curiositat per la tradició anterior – que és assumida o no. Coneixement profund i rigorós de la llengua pròpia. Temes: ambients urbans i problemes rebels dels joves. 7.1. ANYS SETANTA 7.1.1. BALTASAR PORCEL Andratx 1937-actual Novel·la, contes, teatre i articles periodístics. En les seves obres fa referència la seva terra: Mallorca, reflectint els problemes que hi havia, com els contrabans als ports. Els argonautes i La lluna i el cala Llamp Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 7.1.2. JESÚS MONCADA Mequinensa 1941-2005 Barcelona Estudia magisteri – amic de Pere Calders. Escriptor i traductor (treballa en una editorial). Obres traduïdes a més de dotze idiomes. En les seves obres reviu el seu poble natal, Mequinensa, que va ser destrossat per poder-hi construir un embassament del riu Ebre. Camí de sirga i El cafè de la Granota 7.1.3. MONTSERRAT ROIG Barcelona 1946-1991 Llicenciada en Filosofia i Lletres Caire feminista – forma part del PSUC Va rebre molts premis: Jocs Florals, Víctor Català, Serra d’Or, etc. Escriu narrativa breu, teatre i articles periodístics. Ramona, adéu i El temps de les cireres 7.2. ANYS NORANTA 7.2.1. TERENCI MOIX Barcelona 1942-2003 Formació autodidàctica – escriu novel·les i articles. Tracta temes rupturistes amb la temàtica de postguerra: la crítica sistemàtica. La torre dels vicis capitals i El sexe dels àngels 7.2.2. JAUME FUSTER Barcelona 1945-1998 Novel·lista, traductor, guionista i articulista. Temes rupturistes amb la temàtica de postguerra. Escriu obres de gènere policíac, ficció, periodisme polític, etc.: novel·la negre. Les claus de vidre i L’illa de les Tres Taronges
  • 6. 7.2.3. CARME RIERA Palma de Mallorca 1948-actual Obres riques de referents cultes i populars. Dins el darrer blau i Joc de miralls Premi Nacional de Narrativa del Ministeri de Cultura i molts més.7.2.4. QUIM MONZÓ Barcelona 1952-actual Actualment està actiu escrivint en novel·les, contes, diàlegs, reportatges i columnes. Tracta temes quotidians distorsionats, barrejant la tragèdia amb la comèdia. Els escrits es caracteritzen per la concisió i l’exactitud, combinada amb l’humor negre, el distanciament, la coherència interna i l’oralitat fingida (expressions pròpies del llenguatge oral molt elaborades per ser representades). Uf, va dir ell i El perquè de tot plegat7.2.5. ISABEL-CLARA SIMÓ Alcoi 1943-actual Llicenciada en Filosofia – combina tasques educatives amb periodístiques. Gran creació literària a partir de 1990. Raquel i La salvatge

×