Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
145
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. RUTA EN BICICLETAPalma – Es Portitxol – Vicari Joaquim Fuster - Ciutat Jardí – Coll den Rabassa– Cala Gamba – Es Carnatge – Can Pastilla. Manuel Azaña Díaz - carrer Va neixer : Alcalá de Henares,1880 – i morí 1940)  Va ser el primer i posteriorment el novè President del Govern 1931-1933 i 1936) de la Segona República, i finalment el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).  Va ser un dels polítics i oradors més importants en la política espanyola del segle XX, a més dun notable periodista i escriptor.  Va ser guardonat amb un Premi Nacional de Literatura al 1926 per la seva biografia La vida de Juan Valera. La seva obra més coneguda és el diàleg La velada a Benicarló, una reflexió sobre la dècada dels anys trenta a Espanya.  Els seus Diaris són un dels documents més importants per al coneixement del moment històric en què va viure. 1
  • 2. Gabriel Roca Garcías – carrer Palma de Mallorca, España, 1896 – 1986 Fue un ingeniero español que ocupó el cargo de Director de la Junta de Obras del Puerto de Palma de Mallorca entre los años 1940 y 1962. . Sus primeros destinos fueron las ciudades de Ceuta, Tetuán y Melilla en 1937. De 1949 a 1956 fue Presidente del Fomento de Turismo de Mallorca. Fue él quien proyectó e inició las obras del Paseo Marítimo de la capital balear, el cual lleva su nombre (Avenida de Gabriel Roca). También En 1953 fue nombrado Ingeniero - Director del Puerto de Barcelona. El Molinar És una barriada de Palma, a les Illes Balears. Té uns 8.000 habitants i va néixer a mitjan segle XIX al voltant de lantic port de pescadors del Portitxol El nom ve dels molins que hi havia a la zona durant el segle XIX i principis del X Està situat a 4 quilòmetres a lest del centre de la ciutat, on desemboquen els torrents Barbarà i Gros. Els orígens del Molinar es remunten a finals del segle XVII quan es va construir lermita de Sant Onofre. El barri va sorgir als voltants dels molins quan es començaren a fer les primeres cases. Durant la dècada de 1960 augmentà la població de la barriada per larribada de treballadors de fora. El 1934 es construí la Parròquia del Molina 2
  • 3. 3
  • 4. Vicari Joaquim Fuster - carrerEl carrer va des del Molinar fins a ciutat Jardí – Coll den Rabassa Hotel Ciutat JardíEl hotel Ciutat Jardí, situado a las afueras de Palma, ocupa un edificio modernista delsiglo XIX. Tiene un ubicación privilegiada, junto a la playa de Ciudad Jardín, y a sólo 4kilómetros del centro de PalmaInaugurat el 1921 i declarat Monument Nacional de Turisme el 1986, és lhotel mésantic a la badia de Palma de Mallorca. 4
  • 5. Coll den Rabassa El topònim del Coll den Rabassa es remunta al segle XIII, amb motiu del repartiment consegüent a la conquesta de Mallorca pel Rei Jaume I lany 1229. En linici del poblament del Coll, va influir la desaparició de la pirateria a lany 1830, que fins aquell moment assetjava la costa, i també el sanejament lany 1848 dels prats i maresmes que eren un focus de malària. El nucli urbà del Coll no es consolidaria fins a lany 1874. El Coll està situat dins duna zona de formació quaternària, el qual "Es Carnatge" és el seu millor exponent conservat a la Mediterrània, mentre que la motañita on hi ha la part antiga és una gran duna fossilitzada, per la qual cosa des dantic ha estat famosa seva pedra arenisca. aigües del seu subsòl i en ser engolit pel creixement urbà de Palma. En el poblament del Coll van influir notablement dues grans obres que es van fer poc després del seu establiment: lEsglésia, que es va començar lany 1885 i es va beneir dos anys després, i la nova bateria de Torre den Pau que es va construir entre el anys 1893 i 1898 en substitució de lantiga torre de defensa. Lany 1916 el Coll va rebre un gran impuls amb la inauguració de la línia del ferrocarril i després al voltant de la seva estació van sorgir algunes fàbriques, sent la més representativa la de rajoles i materials de construcció dels germans Duran. Des de lany 1921-1948 hi va haver una línia de tramvia, que va propiciar el sorgiment de segones residències i després de primeres, en la qual cosa havia influït el creixement urbà de Palma a les afores, iniciat després de lenderroc de les muralles. En el seu creixement demogràfic, a més de la proximitat a Palma, ha influït lexistència dinfraestructures militars, laeroport, diverses fàbriques i indústries, i un hospital i un club nàutic a la zona destiueig de Cala Gamba. 5
  • 6. Cala GambaÉs una platja situada a nou quilòmetres a lest de Palma, envoltada per edificismancats de singularitat, la central tèrmica i lhospital de Sant Joan de Déu, més lasorollosa proximitat de laeroport de Palma, que sumat a les seves aigües brutes, fandaquesta platja un racó urbà poc atractiu per al visitant i dafluència baixa debanyistes, encara que sestacioni amb facilitat en les rodalies, laparcament siguigratuït i la parada dautobús més propera es trobi a mig quilòmetre.La història del club Nàutic Cala Gamba, està recollida en una gran obra tituladaSAmarador, escrita per Pere Galiana Veiret, insigne soci i antic directiu del Club. Enel document es recullen el fets més destacables del Club des del seu inici lany 1934;la fundació oficial fou el dia 12 de Juny de lany 1938. 6
  • 7. Tipus dembarcacionsllaud iot barca de bou 7
  • 8. Sant Joan de DéuLa idea de crear un hospital regentat per lOrdre de Sant Joan de Déu a Mallorca calatribuir al matrimoni compost per ladvocat Ramon Vallespir i la seva dona AntoniaFerrà, que en morir el primer el 1909 va cedir part del seu llegat per a la construccióde aquest centre. La recerca del terreny idoni per dur a terme tals menesters es vademorar més de 15 anys i no va ser fins 1926 quan es va comprar la finca del Coll denRabassa, situada a primera línia de mar, a només 10 minuts de la capital balear , onavui es troben ubicades les seves instal · lacions.La Guerra Civil espanyola i la falta de capital per aixecar ledifici van retardarlexecució del projecte, però gràcies a les aportacions facilitades per lOrdre ia lesdonacions de la societat mallorquina, les obres de lhospital van donar començament el1940, perllongant-un total de 13 anys. 8
  • 9. Es CarnatgeEl nom dEs Carnatge fa referència a lactivitat de finals del segle XIX, que eralespecejament danimals morts, aprofitant la seva pell per a diferents finalitats i elsossos per a lelaboració de sabó.Compta amb la declaració dÀrea Natural dEspecial Interès.El seu estat actual és de total deixadesa i mal estat de conservació. Situació:  Entre Can Pastilla i es Coll d’en Rebassa se situa un espai conegut com Es Carnatge, una zona verda de notables valors paisatgístics, geològics, ambientals i d’ús públic.  Es tracta del tram de costa més gran de Palma que resta sense urbanitzar .  Maldament parlam d’es Carnatge, en realitat se tracta d’un conjunt de llocs diferenciats. Es Camp de Tir, Es Carnatge, la Pineda, Sa Galera, Sa Creueta. Cala Pudent. Can Fonoll, etc. Valors naturals  La zona d’Es Carnatge té un gran interès naturalístic. Per una banda, hi podem trobar el jaciment paleontològic més important de la Mediterrània, a les zones del Camp de Tir i Es Carnatge, que gaudeix d’un molt bon estat de conservació. A un altre sector de la costa (La Pineda) hi trobam un magnífic jaciment de fòssils. L’illot de Sa Galera conté importants restes arqueològiques, com una cova excavada, construccions púniques i restes de ceràmica púnica i romana.  A Es Carnatge es conserven les comunitats vegetals de litoral rocós que era present altre temps a tota la vorera de mar de Palma. A la zona s’han citat espècies de gran importància i escassesa: savines (que constitueixen el darrer savinar del terme de Palma), gatovells (Launea cervicornis) i una planta endèmica que a Mallorca només es troba en aquest indret: l’Helianthemum origaniflorum ssp serrae. Són habituals a la zona gran nombre d’aucells marins, entre els quals destaquen la gavina corsa (Larus audouinii), endèmica de la mediterrània occidental, i el corb marí (Phalacrocorax aristoltelis) 9
  • 10.  El seu procés de degradació va iniciar-se a principis del segle anterior a causa de l’obertura de petites pedreres de marès. Posteriorment la zona passà a mans militars, els quals construiren bateries , trinxeres, quarter, túnels,... Més recentment la zona quedà mol afectada per la construcció de la central tèrmica de Sant Joan de Deu i per l’extensió de la urbanització a la part de Can Pastilla. La construcció de l’aeroport i l’ampliació de la carretera l’acabaren d’afectar L’abocament incontrolat d’escombros (milers i milers de tones de runa) als darrera vint anys ha significat la degradació més important i la transformació del relleu més espectaculars que en alguns casos han afectat negativament a qualque jaciment 10
  • 11. Can Pastilla La barriada de l’actual població de Can Pastilla comença a formar-se devers els anys 1.920 a 1.925. El senyor Bartomeu Riutort, urbanitzador de la futura barriada, aconseguí que els germans Ripoll, propietaris de la possesió “Sa Torra Rodona”, cedissin a la l’Església Catòlica un solar per a l’edificació d’un Temple. En la vigilia de la festa de Sant Antoni de Pàdua de l’any 1927, el bisbe don GabrielLlompart beneí i posà la primera pedra del nou temple. Inmediatament de la benedicció de la primera pedra, començaren les obres del temple, amb la col.laboració dels feligresos i les actives campanyes per recaptar doblers del canonge Bartomeu Quetglas, promotor entusiaste del temple. A poc a poc, amb alegries i dificultats, el temple anava creixent i Can Pastilla També. Dins els anys 30 ja se celebraba missa els diumenges i l’any 1942 el bisbe va concedir un vicari coadjuntor a la Parròquia del Coll amb l’obligació d’atendre i tenir cura de l’església de Can Pastilla. Com que la població de Can Pastilla havia crescut extraordinariament, va posar en marxa la nova Parròquia de Sant Antoni de Pàdua anomenant un ecònom que hi residis. 11