Presència i úsde la llengua catalana en la nostra societat      multicultural       ESTER SANTALÓ TÈCNICA DE NORMALITZACIÓ...
Coneixement delcatalà       Idescat, Enquesta d’usos lingüístics 2008                                                   2
El català com a llengua        habitual(Enquesta d’usos lingüístics, Idescat i Secretaria de Política Lingüística, 2008)
Reflexions prèvies:diversitatlingüística1. Quantes llengües es parlen a Catalunya?2. I a la Garrotxa?3. De cada 100 person...
Reflexions prèvies:concepteslingüístics   Llengua familiar   Llengua adoptada   Llengua prò pia   Llengua oficial   Llengu...
L’ecosistema de les llengües(1)       Quan s’extingeix una espècie,       s’empobreix TOT el planeta.       Consciència de...
L’ecosistema de les llengües(2)Cada llengua també forma part d’un hàbitat.Durant el segle XXI es poden morir unes 3.000lle...
Gestionar el multilingüisme: des deforaDeclaració Universal de Drets Lingüístics:Art. 4.1: “...Les persones  que es trasll...
Gestionar el multilingüisme: des dedins    Una llengua comuna de socialitzacióEsfera pública: xarxa social                ...
El canvi lingüísticDades sociolingüístiques de tots els països de parla catalana, 2003-04.                                ...
Actituds lingüístiques (1)                      Canvi de conducta            Condicions socials Valors socials Situacions...
Actituds lingüístiques (2)           Fidelitat assertiva           Fidelitat assertiva           Fidelitat tímida         ...
Aprenentatge de llengües• El contacte afectiu, emotiu, amb autòctons  (aprenentatge relaxat de la llengua)• El contacte so...
Avantatges de conèixer elcatalà (1) Poder millorar les pròpies expectatives  laborals, socials i humanes. Poder tenir le...
Avantatges de conèixer el català              (2) Més seguretat en les relacions amb l’escola i les  activitats que s’org...
Pautes d’actuació Ús habitual i preferent del català. En el cas  que ens responguin en castellà, demanem si  entenen el c...
La veu dels nous ciutadans“Parlar català és una manera de mostrar-los que jo també  sóc d’aquí; estic aquí, però sóc d’aqu...
CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE GIRONA    SERVEI DE CATALÀ D’OLOT-LA GARROTXA       Carrer del Mont Carmel, 3, 1780...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Taller Sensibilització SLC Olot

277 views
238 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
277
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • L’últim cens lingüístic és del 2001. Segurament han canviat dades, però és interessant observar el gran percentatge de persones que ENTENEN el català. El canvi de llengua amb una persona que entén el català no té cap sentit.
  • Aquesta gràfica ha de servir per reflexionar sobre com n’és d’important el volum de persones que tenen el català com a primera llengua. Hi ha comarques en què aquesta presència és superior al 70% però, fins i tot en zones de Barcelona i Tarragona, en què sovint es té la percepció que NINGÚ no parla català, els índexs són força alts.
  • Alguns estudis fixen en més de 200 llengües. Anys enrere, la societat catalana vivia una dualitat català-castellà. Clarament al carrer es parlaven aquestes dues llengües, que es repartien l’espai lingüístic. D’aquesta dualitat s’ha passat a una varietat extraordinària de llengües. Per tant, sembla clar que en un nou ESCENARI MULTILINGÜE és necessària UNA SOLA llengua comuna que faci de vincle entre tots els parlants d’aquell territori. I també sembla evident que aquesta llengua comuna ha de ser la PRÒPIA del territori: el català. Els fluxos migratoris s’han caracteritzat, aquests darrers anys, per la diversitat: a banda del col·lectiu marroquí i del col·lectiu africà, present al nostre territori des de fa anys, s’ha incrementat la immigració procedent d’Amèrica Central i del Sud, però també de l’Europa de l’Est i, sobretot, de l’Índia i de la Xina. Pensem que el desconeixement que a Catalunya s’hi parla una llengua diferent del català sovint és un fet real. Però també és cert que, un cop descoberta aquesta realitat, moltes persones l’entenen perfectament, perquè provenen de zones on es parla més d’una llengua i, per tant, la convivència de llengües diverses en un mateix territori no és cap novetat per a ells (fins i tot per a molts sud-americans).
  • Alguns estudis fixen en més de 200 llengües. Anys enrere, la societat catalana vivia una dualitat català-castellà. Clarament al carrer es parlaven aquestes dues llengües, que es repartien l’espai lingüístic. D’aquesta dualitat s’ha passat a una varietat extraordinària de llengües. Per tant, sembla clar que en un nou ESCENARI MULTILINGÜE és necessària UNA SOLA llengua comuna que faci de vincle entre tots els parlants d’aquell territori. I també sembla evident que aquesta llengua comuna ha de ser la PRÒPIA del territori: el català. Els fluxos migratoris s’han caracteritzat, aquests darrers anys, per la diversitat: a banda del col·lectiu marroquí i del col·lectiu africà, present al nostre territori des de fa anys, s’ha incrementat la immigració procedent d’Amèrica Central i del Sud, però també de l’Europa de l’Est i, sobretot, de l’Índia i de la Xina. Pensem que el desconeixement que a Catalunya s’hi parla una llengua diferent del català sovint és un fet real. Però també és cert que, un cop descoberta aquesta realitat, moltes persones l’entenen perfectament, perquè provenen de zones on es parla més d’una llengua i, per tant, la convivència de llengües diverses en un mateix territori no és cap novetat per a ells (fins i tot per a molts sud-americans).
  • Cada vegada s’és més conscient que la llengua és un element més de l’ecosistema. En un hàbitat hi ha espècies animals, hi ha les espècies del medi vegetal... I tothom té clar que quan se’n perd una, d’aquestes espècies, això representa un empobriment d’aquell hàbitat però, també, un empobriment del planeta. Bé, si cada hàbitat ha creat una llengua determinada, la desaparició d’aquesta llengua també ha de suposar un empobriment no només d’aquell ecosistema, sinó també de tot el planeta. Cal crear una consciència en aquest sentit. Amb el flux migratori s’han posat en contacte, en un mateix ecosistema, moltes llengües diferents. Per tant, cal una gestió d’aquesta diversitat lingüística que representi un MODEL SOSTENIBLE, no només per a la llengua d’aquell medi, sinó per a totes les llengües que ara comparteixen hàbitat. Ara bé, perquè això sigui possible, cal que totes les llengües tinguin el seu espai, però que una faci la funció de llengua comuna. En aquest sentit, és bo tenir present que el més encertat és que la llengua pròpia d’aquell ecosistema adopti aquest rol de llengua comuna de comunicació.
  • Cada vegada s’és més conscient que la llengua és un element més de l’ecosistema. En un hàbitat hi ha espècies animals, hi ha les espècies del medi vegetal... I tothom té clar que quan se’n perd una, d’aquestes espècies, això representa un empobriment d’aquell hàbitat però, també, un empobriment del planeta. Bé, si cada hàbitat ha creat una llengua determinada, la desaparició d’aquesta llengua també ha de suposar un empobriment no només d’aquell ecosistema, sinó també de tot el planeta. Cal crear una consciència en aquest sentit. Amb el flux migratori s’han posat en contacte, en un mateix ecosistema, moltes llengües diferents. Per tant, cal una gestió d’aquesta diversitat lingüística que representi un MODEL SOSTENIBLE, no només per a la llengua d’aquell medi, sinó per a totes les llengües que ara comparteixen hàbitat. Ara bé, perquè això sigui possible, cal que totes les llengües tinguin el seu espai, però que una faci la funció de llengua comuna. En aquest sentit, és bo tenir present que el més encertat és que la llengua pròpia d’aquell ecosistema adopti aquest rol de llengua comuna de comunicació.
  • La llengua esdevé un element de socialització, de contacte amb el medi, i una manera de compartir referències comunes amb la societat d’acollida que poden fer més fàcil la convivència.
  • En aquesta gestió del multilingüisme és bàsic, tal com hem dit abans, que hi hagi una LLENGUA COMUNA que sigui la referència dels ciutadans a l’hora de dirigir-se a les institucions públiques, però també la llengua de les relacions socials, aquella que permet, dins de la xarxa d’associacions, entitats, grups, etc. de comunicar-se per posar en comú idees i informacions .
  • Quan una comunitat no ha passat per cap d’aquestes situacions de què parlàvem abans, té una actitud neutral respecte de la llengua i l’úsa de manera natural, sense prejudicis ni pors. Aquesta actitud es coneix com LLEIALTAT LINGÜÍSTICA, i té a veure amb l’autoestima de la comunitat com a grup. Si la comunitat ha viscut situacions adverses que l’han afeblit com a grup, els individus d’aquella comunitat poden modificar la seva conducta lingüística a favor d’una altra llengua que eviti el conflicte. Aquest canvi de conducta es coneix amb el nom de SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA.
  • Una comunitat pot haver passat per unes circumstàncies històriques determinades que hagin carregat la llengua d’unes determinades ideologies. En el cas del català, s’ha partit de pressupòsits com ara que ‘parlar català vol dir ser d’esquerres o independentista`, mentre que parlar castellà no vol dir, necessàriament, ser de dretes i conservador. Cal descarregar la llengua catalana d’ideologies polítiques determinades. És cert, però, que aquestes condicions històriques han condicionat l’ús de la llengua pròpia de manera clarament negativa. La llengua no només s’ha carregat d’ideologies que no li pertocaven, sinó que els parlants l’han percebut com un element de càstig, de conflicte, de mala educació, etc. i això n’ha afeblit l’ús.
  • Es tracta de construir una societat a partir de la igualtat de la diferència. Tots els ciutadans han de poder tenir les mateixes oportunitats i veure’s en igualtat de condicions. El coneixement de la llengua no pot ser un obstacle en aquest sentit.
  • Taller Sensibilització SLC Olot

    1. 1. Presència i úsde la llengua catalana en la nostra societat multicultural ESTER SANTALÓ TÈCNICA DE NORMALITZACIÓLINGÜ STICA , Í SERVEI DE CATALÀ D’OLOT-LA GARROTXA 1
    2. 2. Coneixement delcatalà Idescat, Enquesta d’usos lingüístics 2008 2
    3. 3. El català com a llengua habitual(Enquesta d’usos lingüístics, Idescat i Secretaria de Política Lingüística, 2008)
    4. 4. Reflexions prèvies:diversitatlingüística1. Quantes llengües es parlen a Catalunya?2. I a la Garrotxa?3. De cada 100 persones que arriben a Catalunya, quantes no tenen el castellà com a primera llengua? 1. Unes 300 2. Unes 80 3. 70 4
    5. 5. Reflexions prèvies:concepteslingüístics Llengua familiar Llengua adoptada Llengua prò pia Llengua oficial Llengua comuna Llengua de l’empresa o organisme1. També dita ‘materna’. No la triem: ens la imposa la família on naixem.2. Hi establim llaç os sentimentals i ens la fem nostra. L’hem escollida.3. La que s’ha originat, ha nascut, en aquell territori.4. La que les lleis han fixat en aquell territori.5. Aquella que serveix als parlants per comunicar-se.6. Aquella que l’empresa tria com a preferent per a les comunicacions5 orals i escrites.
    6. 6. L’ecosistema de les llengües(1) Quan s’extingeix una espècie, s’empobreix TOT el planeta. Consciència de salvaguarda i equilibri mediambientals. Model sostenible, protecció del medi natural, gestió mediambiental... : termes comuns en la nostra societat. 6
    7. 7. L’ecosistema de les llengües(2)Cada llengua també forma part d’un hàbitat.Durant el segle XXI es poden morir unes 3.000llengües, la meitat de les que es parlen al món. Perdre una llengua també vol dir un empobriment de tot el planeta. 7
    8. 8. Gestionar el multilingüisme: des deforaDeclaració Universal de Drets Lingüístics:Art. 4.1: “...Les persones que es traslladen i s’estableixen al territori d’una comunitat lingüística diferent de la pròpia tenen el dret i el deure de mantenir-hi una relació d’integració. “ 8
    9. 9. Gestionar el multilingüisme: des dedins Una llengua comuna de socialitzacióEsfera pública: xarxa social Esfera pública: serveis Esfera pública: Administració “Tot allò que pot fer una llengua local no ho hauria de fer una llengua més global” Albert Bastardas 9
    10. 10. El canvi lingüísticDades sociolingüístiques de tots els països de parla catalana, 2003-04. 10 Secretaria de Política Lingüística i Escola d’Administració Pública de Catalunya
    11. 11. Actituds lingüístiques (1) Canvi de conducta Condicions socials Valors socials Situacions històriques adverses  Politització de la llengua (no téVivències de conflictes, càstigs i un valor neutre com el castellà)bromes per motius de llengua Identificació patriotisme-llenguaCreació de prejudicis Prejudicis dels mateixos(provincialisme, mala educació...) parlants (“el català és difícil”) 11
    12. 12. Actituds lingüístiques (2) Fidelitat assertiva Fidelitat assertiva Fidelitat tímida Fidelitat tímida Fidelitat mínima Fidelitat mínima Submissió Defecció Defecció lingüística La conducta no és únicament l’acció de triar una llengua, sinó la connexió entre aquesta acció i les condicions de l’individu i el seu entorn. Ferran Suay i Gemma Sanginés Societat Valenciana de Psicologia 12
    13. 13. Aprenentatge de llengües• El contacte afectiu, emotiu, amb autòctons (aprenentatge relaxat de la llengua)• El contacte socioprofessional (amb empresaris, companys de feina, veïns, altres pares...)• L’edat en el moment de la immigració• L’escolarització en el país d’origen• El reconeixement de l’esforç i la manifestació de l’empatia. MOTIVACIÓ INTERNA• La necessitat. MOTIVACIÓ EXTERNA 13
    14. 14. Avantatges de conèixer elcatalà (1) Poder millorar les pròpies expectatives laborals, socials i humanes. Poder tenir les mateixes condicions d’igualtat que la resta de persones que viuen a Catalunya. Inserció dels més joves en el món laboral en igualtat d’oportunitats amb els joves del país. 14
    15. 15. Avantatges de conèixer el català (2) Més seguretat en les relacions amb l’escola i les activitats que s’organitzen. Més confiança per moure’s pel municipi o ciutat. Opció de participar en la vida pública i de relacionar-se més en els espais públics. 15
    16. 16. Pautes d’actuació Ús habitual i preferent del català. En el cas que ens responguin en castellà, demanem si entenen el català abans de canviar de llengua. Parlem a poc a poc, amb frases simples. Abans de canviar de llengua, repetim les indicacions i aprofitem la gesticulació. Deixem de banda idees preconcebudes: tothom, sigui d’on sigui i tingui l’aparença que tingui, pot saber parlar català. 16
    17. 17. La veu dels nous ciutadans“Parlar català és una manera de mostrar-los que jo també sóc d’aquí; estic aquí, però sóc d’aquí, també”. Ousseybnou Niang“Aprendre català és una forma d’aproximar-se no només a uns costums i a unes tradicions, sinó al cor de la gent.” Robert Mettini “ Els catalans no haurien de canviar de llengua, perquè, en el fons és l’única manera de trobar espais on aprendre”. Carmen Pérez“ Qui vol prosperitat, ha d’aprendre el català”. Mohammed Iqbal Font: Vídeo “Campanya acollida lingüística” (Plataforma per la Llengua i 8TV) 17
    18. 18. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE GIRONA SERVEI DE CATALÀ D’OLOT-LA GARROTXA Carrer del Mont Carmel, 3, 17800 OLOT www.cpnl.cat 18

    ×