Your SlideShare is downloading. ×
0
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Ús llengües. Mediadors sanitat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Ús llengües. Mediadors sanitat

314

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
314
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide
  • Consideracions generals: com és la societat d’acollida i les llengües dels immigrants Les actituds, els prejudicis i les percepcions que hi ha sobre les llengües i que influeixen en el nostre comportament L’administració com a model a seguir; aplicació del marc legal que regula els usos lingüístics i que vetlla per la defensa dels drets lingüístics dels ciutadans Els arguments: hipòtesi: el desconeixement del català és un factor de risc, pot contribuir a l’exclusió social. La llengua forma part dels instruments de benestar social Pautes simples i possibles d’aplicar en les diferents situacions de comunicació orals i escrites per part del personal al servei de les administracions Experiències que poden ser d’utilitat
  • El marc legal (Constitució, Estatut, Llei de Política lingüística i diferents disposicions) expliciten que el català és llengua pròpia i oficial de Catalunya. Els reglaments d’ús dels ajuntaments també ho recullen. Aprofitar el fet que la majoria de la població: entén el català i el sap parlar
  • Dades del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades; L’immigrant adult ja coneix altres llengües; té recursos per a la comunicació i per a l’aprenentatge de noves llengües. Per als multilingües l’aprenentatge de llengües es reforça. És normal adaptar-se a la llengua del país Aimara: Argentina, Xile, Bolívia,Perú Guaraní: Argentina, Bolívia, Paraguai Quítxua: Argentina, Xile, Equador, Colòmbia, Bolívia i Perú Mapudungu:Argentina, Xile El castellà no és (ni ha de ser) la llengua comuna dels immigrants. Tenim l’oportunitat de fer que el català sigui aquesta llengua comuna: amb els altres immigrants i amb el país d’acollida. El multilingüisme facilita l’aprenentatge de noves llengües
  • Testimoni recollit al butlletí núm. II del Cercle XXI http://www.cercle21.org/butlleti/01/index.htm L a llengua bubi pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa . T ambé es parla a Guinea Equatorial . Al una visió democràtica i sense prejudicis de les llengües. Missatges i testimonis. (passar vídeos, publicacions de Santa Coloma i Granollers, etc,) Donem per suposat que tots els immigrants coneixen i valoren el castellà i no és així. Dins el multilingüisme dels immigrants, el català pot ser una llengua de trobada, una llengua comuna i de relació. És una oportunitat excepcional que hem de saber aprofitar Tenim l’oportunitat d’ajudar als parlants de llengües minoritàries a recuperar l’autoestima envers la seva llengua i alhora incorporar-los a la comunitat dels catalanoparlants Això és possible; és una realitat en altres països amb dificultats semblants a les nostres ho fan amb normalitat (Québec)
  • Testimoni recollit al butlletí núm. II del Cercle XXI http://www.cercle21.org/butlleti/01/index.htm L a llengua bubi pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa . T ambé es parla a Guinea Equatorial . Al una visió democràtica i sense prejudicis de les llengües. Missatges i testimonis. (passar vídeos, publicacions de Santa Coloma i Granollers, etc,) Donem per suposat que tots els immigrants coneixen i valoren el castellà i no és així. Dins el multilingüisme dels immigrants, el català pot ser una llengua de trobada, una llengua comuna i de relació. És una oportunitat excepcional que hem de saber aprofitar Tenim l’oportunitat d’ajudar als parlants de llengües minoritàries a recuperar l’autoestima envers la seva llengua i alhora incorporar-los a la comunitat dels catalanoparlants Això és possible; és una realitat en altres països amb dificultats semblants a les nostres ho fan amb normalitat (Québec)
  • Llengua i identitat Falsa idea que les llengües són només vehicles per a la comunicació; són instruments de cohesió, de transmissió cultural, de convivència; maneres de viure i descriure la realitat, de transformar-la. El valor simbòlic de la llengua no és neutre; Possibilitat de llegir l’art. 4.1 de la Declaració Universal: “... les persones que es traslladen i s’estableixen al territori d’una comunitat lingüística diferent de la pròpia tenen el dret i el deure de mantenir-hi una relació d’integració. La integració s’entén com una socialització addicional d’aquestes persones de manera que puguin conservar les seves característiques culturals d’origen, però comparteixin amb la societat que les acull prou referències, valors i comportaments per permetre un funcionament social global sense més dificultats que les dels membres de la societat receptora...”   La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans (US English, USA fundation)
  • Una bona convivència es fonamenta en el respecte dels drets individuals dels nouvinguts, per part de la societat d’acollida, i en el fet que els nouvinguts coneguin, acceptin i respectin els valors i els deures socials consensuats i compartits per la societat d’acollida.
  • Autoestima. No partim de zero, tenim actituds condicionades envers la pròpia llengua. El nostre convenciment, el transmetem Gran facilitat per al canvi de llengua. Amb el canvi de llengua donem a entendre que no és important. Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora. Amb el canvi de llengua no facilitem la consolidació de la llengua pròpia; no n’afavorim l’ús que genera més ús. L’ús de la llengua genera més ús i el desús, genera més desús Importància de les campanyes generals de sensibilització; les campanyes poden ajudar-nos a modificar les actituds i el comportament. Les campanyes poden: millorar Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora l’autoestima envers la pròpia llengua; conscienciar del valor dels nostres actes; modificar el comportament lingüístic.
  • Amb el canvi de llengua no facilitem el contacte de l’immigrant amb una llengua que li pot ser útil L’experiència ens diu que podem confiar en la capacitat d’aprenentatge dels nouvinguts; hem de desenvolupar les estratègies comunicatives que afavoreixin el contacte amb la llengua catalana: + gesticulació, + imatges, + mapes, etc. Conèixer el català crea empatia amb la comunitat  crea una predisposició molt favorable envers l’altre; quan algú adopta el català, passa a ser un membre més de la comunitat, s’integra a la comunitat i així és vist per bona part de la comunitat catalanoparlant. És una oportunitat única per a la integració. “La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans”. La consolidació del català com a llengua comuna pot ajudar a millorar la comunicació entre les diferents comunitats.
  • Amb el canvi de llengua no facilitem el contacte de l’immigrant amb una llengua que li pot ser útil L’experiència ens diu que podem confiar en la capacitat d’aprenentatge dels nouvinguts; hem de desenvolupar les estratègies comunicatives que afavoreixin el contacte amb la llengua catalana: + gesticulació, + imatges, + mapes, etc. Conèixer el català crea empatia amb la comunitat  crea una predisposició molt favorable envers l’altre; quan algú adopta el català, passa a ser un membre més de la comunitat, s’integra a la comunitat i així és vist per bona part de la comunitat catalanoparlant. És una oportunitat única per a la integració. “La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans”. La consolidació del català com a llengua comuna pot ajudar a millorar la comunicació entre les diferents comunitats.
  • Amb el canvi de llengua no facilitem el contacte de l’immigrant amb una llengua que li pot ser útil L’experiència ens diu que podem confiar en la capacitat d’aprenentatge dels nouvinguts; hem de desenvolupar les estratègies comunicatives que afavoreixin el contacte amb la llengua catalana: + gesticulació, + imatges, + mapes, etc. Conèixer el català crea empatia amb la comunitat  crea una predisposició molt favorable envers l’altre; quan algú adopta el català, passa a ser un membre més de la comunitat, s’integra a la comunitat i així és vist per bona part de la comunitat catalanoparlant. És una oportunitat única per a la integració. “La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans”. La consolidació del català com a llengua comuna pot ajudar a millorar la comunicació entre les diferents comunitats.
  • Amb el canvi de llengua no facilitem el contacte de l’immigrant amb una llengua que li pot ser útil L’experiència ens diu que podem confiar en la capacitat d’aprenentatge dels nouvinguts; hem de desenvolupar les estratègies comunicatives que afavoreixin el contacte amb la llengua catalana: + gesticulació, + imatges, + mapes, etc. Conèixer el català crea empatia amb la comunitat  crea una predisposició molt favorable envers l’altre; quan algú adopta el català, passa a ser un membre més de la comunitat, s’integra a la comunitat i així és vist per bona part de la comunitat catalanoparlant. És una oportunitat única per a la integració. “La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans”. La consolidació del català com a llengua comuna pot ajudar a millorar la comunicació entre les diferents comunitats.
  • Amb el canvi de llengua no facilitem el contacte de l’immigrant amb una llengua que li pot ser útil L’experiència ens diu que podem confiar en la capacitat d’aprenentatge dels nouvinguts; hem de desenvolupar les estratègies comunicatives que afavoreixin el contacte amb la llengua catalana: + gesticulació, + imatges, + mapes, etc. Conèixer el català crea empatia amb la comunitat  crea una predisposició molt favorable envers l’altre; quan algú adopta el català, passa a ser un membre més de la comunitat, s’integra a la comunitat i així és vist per bona part de la comunitat catalanoparlant. És una oportunitat única per a la integració. “La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans”. La consolidació del català com a llengua comuna pot ajudar a millorar la comunicació entre les diferents comunitats.
  • Amb el canvi de llengua no facilitem el contacte de l’immigrant amb una llengua que li pot ser útil L’experiència ens diu que podem confiar en la capacitat d’aprenentatge dels nouvinguts; hem de desenvolupar les estratègies comunicatives que afavoreixin el contacte amb la llengua catalana: + gesticulació, + imatges, + mapes, etc. Conèixer el català crea empatia amb la comunitat  crea una predisposició molt favorable envers l’altre; quan algú adopta el català, passa a ser un membre més de la comunitat, s’integra a la comunitat i així és vist per bona part de la comunitat catalanoparlant. És una oportunitat única per a la integració. “La llengua del país d’acollida és un vehicle d’oportunitats per als nous ciutadans”. La consolidació del català com a llengua comuna pot ajudar a millorar la comunicació entre les diferents comunitats.
  • Autoestima. No partim de zero, tenim actituds condicionades envers la pròpia llengua. El nostre convenciment, el transmetem Gran facilitat per al canvi de llengua. Amb el canvi de llengua donem a entendre que no és important. Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora. Amb el canvi de llengua no facilitem la consolidació de la llengua pròpia; no n’afavorim l’ús que genera més ús. L’ús de la llengua genera més ús i el desús, genera més desús Importància de les campanyes generals de sensibilització; les campanyes poden ajudar-nos a modificar les actituds i el comportament. Les campanyes poden: millorar Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora l’autoestima envers la pròpia llengua; conscienciar del valor dels nostres actes; modificar el comportament lingüístic.
  • Autoestima. No partim de zero, tenim actituds condicionades envers la pròpia llengua. El nostre convenciment, el transmetem Gran facilitat per al canvi de llengua. Amb el canvi de llengua donem a entendre que no és important. Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora. Amb el canvi de llengua no facilitem la consolidació de la llengua pròpia; no n’afavorim l’ús que genera més ús. L’ús de la llengua genera més ús i el desús, genera més desús Importància de les campanyes generals de sensibilització; les campanyes poden ajudar-nos a modificar les actituds i el comportament. Les campanyes poden: millorar Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora l’autoestima envers la pròpia llengua; conscienciar del valor dels nostres actes; modificar el comportament lingüístic.
  • Autoestima. No partim de zero, tenim actituds condicionades envers la pròpia llengua. El nostre convenciment, el transmetem Gran facilitat per al canvi de llengua. Amb el canvi de llengua donem a entendre que no és important. Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora. Amb el canvi de llengua no facilitem la consolidació de la llengua pròpia; no n’afavorim l’ús que genera més ús. L’ús de la llengua genera més ús i el desús, genera més desús Importància de les campanyes generals de sensibilització; les campanyes poden ajudar-nos a modificar les actituds i el comportament. Les campanyes poden: millorar Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora l’autoestima envers la pròpia llengua; conscienciar del valor dels nostres actes; modificar el comportament lingüístic.
  • Autoestima. No partim de zero, tenim actituds condicionades envers la pròpia llengua. El nostre convenciment, el transmetem Gran facilitat per al canvi de llengua. Amb el canvi de llengua donem a entendre que no és important. Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora. Amb el canvi de llengua no facilitem la consolidació de la llengua pròpia; no n’afavorim l’ús que genera més ús. L’ús de la llengua genera més ús i el desús, genera més desús Importància de les campanyes generals de sensibilització; les campanyes poden ajudar-nos a modificar les actituds i el comportament. Les campanyes poden: millorar Amb el canvi de llengua excloem l’immigrant de la comunitat catalana, el deixem fora l’autoestima envers la pròpia llengua; conscienciar del valor dels nostres actes; modificar el comportament lingüístic.
  • Transcript

    • 1. L’ús de les llengüesoficials i no oficials enl’exercici de lamediació interculturalsanitària
    • 2. Índex1) Marc legal que regula els usos lingüístics a l’Administració de la Generalitat2) La utilitat de conèixer i utilitzar el català en la mediació3) El mediador intercultural com a model per a les persones nouvingudes4) Recursos lingüístics existents
    • 3. 1) Marc legal que regula els usos lingüístics a l’Administració de la Generalitat
    • 4. Web Llengua catalana de la Secretaria de Política Lingüística (www.gencat.cat/llengua/legislacio) La llengua catalana a l’Estatut Recull de normativa legal sobre la llengua a Catalunya. Generalitat de Catalunya - Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística - Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l’ús de les llengües oficials per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
    • 5.  La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’estat espanyol(Estatut d’autonomia 2006, article 6)
    • 6.  La llengua habitual de les comunicacions de la Generalitat de Catalunya és el català.
    • 7.  Les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya poden utilitzar qualsevol de les llengües oficials.
    • 8.  Les comunicacions de la Generalitat que es difonen a Catalunya han d’incloure sempre el català. El català ha de ser la llengua preferent.
    • 9.  La Generalitat ha de garantir a la població immigrant l’aprenentatge del català.
    • 10. 2) La utilitat de conèixer i utilitzar el català en la mediació
    • 11.  El català us pot ser útil en la vostra feina en més d’un aspecte.
    • 12. Aspectes que us afavoreixenespecialment a vosaltres:  Tenir coneixements de català, en igualtat de condicions respecte d’altres professionals, us donarà preferència a les borses de treball.
    • 13. Aspectes que us afavoreixenespecialment a vosaltres:  Davant del personal sanitari amb qui exerciu la mediació, que us pugueu expressar en català donarà un valor afegit a la vostra feina que us distingirà d’altres professionals.
    • 14. Aspectes que us afavoreixenespecialment a vosaltres:  Si us podeu expressar en català el personal sanitari catalanoparlant us sentirà més propers i se sentirà més còmode.
    • 15. Aspectes que afavoreixen els nouvingutsi la societat en general:  Utilitzant el català feu present a les persones nouvingudes amb qui feu d’intermediàries l’existència del català, i que és important conèixer-lo i usar-lo…
    • 16. Aspectes que afavoreixen els nouvingutsi la societat en general: a) … per tenir accés a un ventall de feines més ampli, b) per poder-se implicar més en la vida escolar dels fills i en la vida de la ciutat en general,
    • 17. Aspectes que afavoreixen els nouvingutsi la societat en general: d) i, en definitiva, per ser ciutadans en igualtat de condicions amb tots els altres, que coneixem i podem utilitzar les dues llengües oficials, i poder formar part realment i plenament de la societat catalana.
    • 18. 3) El mediadorintercultural com a model per a les persones nouvingudes
    • 19.  Per a les persones estrangeres que fa poc que són aquí els mediadors interculturals sou una guia i un model .
    • 20.  Sou un model d’èxit professional.
    • 21.  Sou un model d’integració social.
    • 22.  Per això vosaltres els podeu demostrar la importància d’aprendre català de què parlàvem molt millor que des de les administracions.

    ×