• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
La Programació Per Tasques
 

La Programació Per Tasques

on

  • 13,609 views

 

Statistics

Views

Total Views
13,609
Views on SlideShare
7,735
Embed Views
5,874

Actions

Likes
5
Downloads
141
Comments
0

27 Embeds 5,874

http://blocs.cpnl.cat 4010
http://competentes.wordpress.com 1069
http://cv.uoc.edu 231
https://jujo00obo2o234ungd3t8qjfcjrs3o6k-a-sites-opensocial.googleusercontent.com 128
http://enseramprunya.wordpress.com 116
http://www.slideshare.net 99
http://stltic.blogspot.com.es 72
http://stltic.blogspot.com 47
http://jujo00obo2o234ungd3t8qjfcjrs3o6k-a-sites-opensocial.googleusercontent.com 19
http://257723-16993.uoc.wikispaces.net 18
http://www.iespauclaris.org 12
http://comencem.wikispaces.com 11
http://257723-15961.uoc.wikispaces.net 7
http://www.netvibes.com 7
http://translate.googleusercontent.com 7
http://pinterest.com 3
http://www.inspauclaris.org 3
http://www.symbaloo.com 2
http://www.google.es 2
http://webcache.googleusercontent.com 2
https://competentes.wordpress.com 2
url_unknown 2
http://stltic.blogspot.pt 1
http://paper.li 1
http://www.pinterest.com 1
http://stltic.blogspot.com.ar 1
https://twitter.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    La Programació Per Tasques La Programació Per Tasques Presentation Transcript

    • La (nova) programació per tasques desembre 2009 Àrea d’Activitats Consorci per a la Normalització Lingüística
    • Tipotext Tipotext. Una tipologia de textos de no ficció (2003) Intercanvis comunicatius: – Individual: L’emissor i el receptor es representen a si mateixos. Formes improvisades, espontànies, lliures – Social: L’emissor o el receptor (o ambdós) representen una entitat, organització, grup social... Formes previsibles, adaptades Fonaments – Institucionalitzat: L’emissor o el receptor (o ambdós) representen una institució. Formes establertes, fixades Procediments de modalització: – Presència, difuminació o ocultació de l’emissor – Expressions de cortesia, aproximació, complicitat, desvinculació, objectivitat – etc.
    • 1r grau de concreció: Objectius i continguts per nivells i graus (I1, I2, I3, S1, S2, S3) Programa SPL 2n grau de concreció: Objectius i continguts per nivells, graus i unitats Programació (I1, I2, I3, S1, S2, S3) institucional SPL / CPNL 3r grau de concreció: Objectius, Programació diària a continguts, partir del material. activitats, Professorat interacció... Gestió de l’aula
    • Programes/Programacions d’adults Anys 80 s. XX Estructura lingüística: habilitats lingüístiques i Anys 90 s. XX ortografia, morfologia, sintaxi, etc. Estructura textual: gèneres textuals, elements textuals, aspectes gramaticals Anys 2000 s. XXI Estructura per tasques: tasques, patrons discursius, elements textuals, aspectes gramaticals
    • Fonaments de la programació 2002-2003 2003
    • Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (2001-2003) Proporcionar unes bases comunes per a l'elaboració de programes de llengua, d'orientacions curriculars, d'exàmens, de llibres de text, etc. Promoure el multilingüisme per mitjà de l’aprenentatge d’una més àmplia varietat de llengües europees Promoure i facilitar la cooperació entre les institucions d'ensenyament de diferents països Obrir la via a una possibilitat futura d'establir un sistema comú de certificacions convalidable a nivell europeu, base fonamental del projecte Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) Facilitar el mutu reconeixement de les qualificacions obtingudes en contextos d'aprenentatge diferents, la qual cosa, ajudarà a la mobilitat europea
    • Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (2001-2003) Descriu d'una manera exhaustiva el que han d'aprendre a fer els aprenents de llengua per utilitzar-la per a la comunicació així com els coneixements i habilitats que han de desenvolupar per ser capaços d'actuar de manera efectiva. Descriu cinc destreses lingüístiques: parlar, comprensió oral, interacció oral, comprensió lectora i escriure. Presenta, de forma realista, pràctica i justificada, els objectius comunicatius que hem d'esperar d'un ciutadà europeu en la nostra societat, els continguts necessaris per a adquirir una competència comunicativa, analitza el treball per tasques i descriu les metodologies més oportunes. Analitza exhaustivament els diferents sistemes d'avaluació possibles en funció dels objectius perseguits.
    • Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (2001-2003) 1- Un enfocament orientat a l’acció Competències generals: Saber: resultat de l’experiència i de l’aprenentatge Saber fer: habilitat de dur a terme uns procediments (parlar, escriure, escoltar, comprendre...) Saber ser: la suma de característiques individuals (personalitat, actitud, imatge, etc. Saber aprendre: habilitat per descobrir nous coneixements Competències lingüístiques comunicatives: Lingüística: domini del codi, de les regles, de la gramàtica Sociolingüística: domini de les condicions socioculturals en l’ús de la llengua Pragmàtica: domini de l’ús funcional dels recursos lingüístics sentit literal /sentit intencional 2- Activar la competència comunicativa amb la realització d’ACTIVITATS lingüístiques: la recepció, la producció i la interacció o mediació. 3- Inscriure aquestes activitats en ÀMBITS: públic, professional, educatiu i personal
    • Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (2001-2003) 4- Realitzar TASQUES que comporten les activitats lingüístiques. 5- Proposar ESTRATÈGIES que facilitin l’acompliment de les tasques. 6- Uns nivells de referència 7- Descriptors del domini de la llengua de cada nivell 8- Avaluació de l’assoliment dels objectius / Avaluació del domini de la llengua
    • Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (2001-2003) descriptors
    • Tipotext Tipotext. Una tipologia de textos de no ficció (2003) Els patrons discursius: – Patró expressiu: experiència anímica. A les tasques sovint cal queixar-se, esplaiar-se, lloar, solidaritzar-se, renyar, preferir... – Patró descriptiu: experiència perceptiva. A les tasques sovint cal identificar, caracteritzar, definir, localitzar, mesurar, comparar, consultar... – Patró narratiu: experiència temporal. A les tasques sovint cal preveure, contar, rememorar, declarar, anunciar, evocar... – Patró directiu: experiència pràctica. A les tasques sovint cal indicar, guiar, recomanar, suggerir, instruir, advertir, prometre, reclamar, acordar, convidar... – Patró argumentatiu: experiència lògica. A les tasques sovint cal qüestionar, demostrar, justificar, convèncer, opinar, criticar...
    • Tipotext Tipotext. Una tipologia de textos de no ficció (2003) Intercanvis comunicatius: – Individual: L’emissor i el receptor es representen a si mateixos. Formes improvisades, espontànies, lliures La programació i – Social: L’emissor o el receptor (o ambdós) representen una entitat, organització, grup social... – Institucionalitzat els materials Formes previsibles, adaptades : L’emissor o el receptor (o ambdós) representen una institució. Formes establertes, fixades Procediments de modalització: – Presència, difuminació o ocultació de l’emissor – Expressions de cortesia, aproximació, complicitat, desvinculació, objectivitat – etc.
    • Missió programació: Progressió: enfocament comunicatiu i textual • Continuació de les programacions per tasques dels nivells bàsic i elemental • Progressió corresponent al nivell: – Bàsic - Elemental: interlocucions centrades en situacions comunicatives – Intermedi - Suficiència: el text com a unitat de comunicació i com a procés
    • Enfocament de la nova programació -Enfocament per tasques  enfocament orientat a l’acció -Competències generals i lingüístiques comunicatives -Les activitats, els àmbits i els temes. Contextualitza. -Les tasques, estratègies i textos El MECR considera «els usuaris i aprenents de llengua principalment com a agents socials, és a dir, membres d’una societat que tenen unes tasques a acomplir». («L’enfocament adoptat» – Cap. 2n.)
    • Enfocament de l’ensenyament-aprenentatge CPNL Enfocament per tasques  pràctica comunicativa “Els aprenents als quals es proposen tasques a acomplir s’immergeixen en una situació comunicativa (un àmbit, uns temes, uns rols, un encàrrec…) que reclama d’ells un seguit de competències específiques per a les quals es capaciten mitjançant estratègies efectives i aprenentatges textuals i lingüístics. “ X. Abelló et al, El treball per tasques, eix de les programacions per als cursos de català per a adults, Llengua i ús, núm.42
    • Elements bàsics d’una tasca 1- Un context d’ancoratge: àmbits i temes
    • Elements bàsics d’una tasca 2- Una fita a assolir Tasca I1, U2: Obrir un establiment comercial alimentari Objectiu lingüístic general: Redactar avisos i anuncis comercials És representativa dels processos de comunicació de la vida real: versemblança i realisme
    • Elements bàsics d’una tasca 3- Unes competències a desenvolupar: generals i comunicatives
    • Elements bàsics d’una tasca 4-És significativa Activa els processos d’aprenentatge Nou coneixement Aprendre des de l’experiència, dels interessos i dels Coneixements previs coneixements previs Aprenentatge col·laboratiu Per construir un nou coneixement
    • Elements bàsics d’una tasca 5- Genera comunicació (buit d’informació)
    • Elements bàsics d’una tasca 6- Es pot avaluar: - per regular -per posar nota -a l’inici, durant i al final
    • Les programacions posen en acció… Les habilitats: integració
    • Les programacions posen en acció… Els aprenents: treballen en grup, cooperen Els aprenents...  proposen  acorden  distribueixen  seleccionen  elaboren  revisen  modifiquen  complementen  valoren...
    • Les programacions posen en acció… L’aprenentatge cooperatiu: aprenentatge entre iguals, construcció de coneixement compartit • Motivació per la tasca • Actituds d’implicació i d’iniciativa • Grau de comprensió de què es fa i per què es fa • Volum i qualitat del treball dut a terme • Grau de domini de procediments i conceptes • Relació social en l’aprenentatge
    • Les programacions posen en acció… El professorat: seguiment personalitzat
    • Les programacions posen en acció… La gestió de l’aula: espai taller
    • Les programacions posen en acció… Observar, corregir, revisar... Aprenents Professorat – Usos orals  – Usos escrits + autonomia + seguiment Alumne Aula agent social aprenent taller estudi
    • La programació per tasques Elements bàsics d’una tasca: La programació posa en acció: • Un context d’ancoratge: àmbits i temes • La integració de les habilitats • Una fita a assolir. És representativa dels processos de • Protagonisme de l’aprenent. comunicació de la vida real: Foment de l’autonomia de versemblança i realisme: l’aprenentatge. • Unes competències a desenvolupar • Fomenta el treball cooperatiu. • És significativa. Activa els • El professorat: seguiment processos d’aprenentatge personalitzat • Genera comunicació (buit d’informació) Anima l’alumne a • La gestió a l’aula-aula taller prendre riscos tot sentint-se segur • Es pot avaluar
    • Estructura nova programació  Introducció  Tasca  Objectiu lingüístic  Objectius comunicatius: Segons àmbits i segons temes  Objectius discursius  Objectius gramaticals  Objectius sociolingüístics  Característiques textuals dels gèneres associats  Procediments textuals (etapes de recepció, producció  Continguts:  Components textuals(adequació, coherència, cohesió)  Components gramaticals (morfologia, sintaxi, lèxic, fonètica i ortografia)  Components sociolingüístics i culturals  Planificació de les tasques intermèdies (tasca 1, tasca 2, tasca 3 i tasca final)
    • Estructura programació/material didàctic Unitat Tasca 1 Tasca 2 Tasca 3 Tasca final Guia per al professorat Com ha anat?
    • Elements bàsics d’una tasca • Un context d’ancoratge: àmbits i temes. • Una fita a assolir. • Unes competències a desenvolupar. • És representativa dels processos de comunicació de la vida real – versemblança i realisme. • És significativa. Activa els processos d’aprenentatge. • Genera comunicació (buit d’informació) Anima l’alumne a prendre riscos tot sentint-se segur- Protagonisme de l’aprenent. Foment de l’autonomia de l’aprenentatge. • Fomenta el treball cooperatiu. • Es pot avaluar.
    • Reflexions finals basades en el pilotatge de les programacions
    • Sobre l’alumnat Millora la qualitat expressiva dels textos de l’alumnat considerablement. L’alumnat esdevé més autònom a l’hora de produir textos orals i escrits.
    • Sobre la gramàtica Els continguts de gramàtica s’han de treballar des d’una perspectiva funcional. Els continguts gramaticals són útils a l’alumnat: Perquè estan directament relacionats amb el patró discursiu del text. Perquè li permetran elaborar textos de més qualitat expressiva.
    • Sobre el temps Mètode tradicional: la major part del temps lectiu està dedicat a l’ensenyament i aprenentatge del text, la gramàtica, l’ortografia. Enfocament comunicatiu per tasques: la major part del temps lectiu està dedicat a la pràctica comunicativa i al treball cooperatiu.
    • Sobre el material El material presentat es pot adaptar a àmbits i temes propers a l’alumnat. El material està disponible en un format modificable.
    • Sobre el llibre de text L’alumnat necessita un suport teòric simple per poder sistematitzar l’ús d’alguns continguts gramaticals i ortogràfics. L’alumnat ha de poder fer exercicis de pràctica d’aquests continguts gramaticals i ortogràfics.