La motivació i la seva      importància en el procés      daprenentatge de llengües      segones (L2)      Llorenç Comajoa...
Objectius de la sessió    Conèixer els principals     enfocaments actuals d’investigació     en motivació i segones lleng...
Nil: Estic tip d’ensenyar sempre les mateixes coses i quemai les aprenguin els meus alumnes.Tinc alumnes que a vegades vén...
Laia:̶ Ja no sé què fer.L’any passat em van donar un curs d’Intermedi 3, que ésel que més m’agrada i vaig començar les cla...
Per què parlem de motivació? Perquè ho diu el Marc? Perquè és un tema molt estudiat? Perquè és un component indispensab...
Motivació: Estudis i dades sobre motivació iaprenentatge de segones llengües a Catalunya1. Estudis experimentals       Me...
Estudi (Bernadó, Comajoan & Bastons, 2008) Preguntes d’investigació    1. Quins motius tenen els estudiants de català de...
Motivació: teories i més teories (Dörney, 2001)• Què és la motivació? Concepte que integra diversoscomponents (Gardner, 20...
Enfocaments en l’estudi de la motivació   en segones llengües (L2) (Ortega, 2009)   1. Enfocament “tradicional”: el model...
1. Enfocament “tradicional” Objectius    Mesurar la quantitat de motivació    Determinar l’efecte de la quantitat en l’...
El model socieducacional de Gardner Quins són els antecedents de la motivació?   La integrativitat: interès genuí a apre...
Però... Hi ha altres tipus d’antecedents?   Sí, n’hi ha molts.   3 de centrals     Integrativitat     Orientacions (ra...
Orientacions                                    Actituds   Orientacions (raons per aprendre         Predisposicions    l...
Resultats de l’estudi de Bernadó, Comajoan i Bastons   (2008). Quines són les orientacions principals?     Superar l’ansi...
Motivació: Resultats de l’anàlisi factorial 6 factors (46.2% de la variança)   Factor 1. Motivació intrínseca general   ...
Motivació: Resultats segons grupsGrups: Nivell (A1, B1), Temps de residència (nouvingut, establert, nascut a   Catalunya o...
Motivació: conclusions Hi ha una varietat de motivacions. No hi ha un factor de l’ús quotidià del  català. Apareix l’an...
2. Nous enfocaments De la quantitat (i integrativitat) a la qualitat Del Canadà a altres entorns (de l’estudi centrat en...
Nous enfocaments Motivació intrínseca: “motius per  aprendre una L2 que deriven del plaer  inherent de l’individu i l’int...
Motivació intrínseca i extrínseca Autodeterminació en L2. Hi ha una connexió entre l’autodeterminació i la  motivació en...
I a l’aula, què puc fer?Zoltán Dörney (2008). Estratègies de motivació a l’aula de llengües.Barcelona: Editorial UOC (orig...
1. Crear les                  condicions                  bàsiques de                   motivació   4. Fomentar           ...
Condicions bàsiques per a la motivació(Dörnyei, 2001 [2008])    1. Conducta adient del docent i     bona relació amb els ...
1. Crear les condicions                                  E4. Estableix una relacióbàsiques per a la                 de col...
2. Generar la motivació inicial2.1. Potenciar les actituds i els valors lingüístics delsalumnes2.2. Fer créixer l’esperanç...
3. Conservar i protegir la motivació3.1. Fer que l’aprenentatge sigui estimulant i amè3.2. Presentar les tasques de manera...
4. Arrodonir l’experiència dels alumnes: encoratjaruna autoavaluació positiva4.1. Fomentar atribucions motivadores4.2. Don...
Què hi trobem a faltar?3. Tingues present la situació sociolingüística catalana i larelació que pot tenir amb la motivació...
3. Cap a un nou model? Cas de l’anglès a Hongria. Els  aprenents d’anglès se senten  motivats perquè s’identifiquen amb  ...
El jo L2 (the L2 self) (Dörnyei, 2005, 2009) Els éssers humans prenen les decisions sobre  com actuar fent referència a u...
Nova definició d’integrativitat No és el desig d’identificar-se amb els  membres de l’L2 (poc rellevant en  llengua estra...
Implicacions pràctiques de la teoria del jo ideal Condicions per tal que els jo ideal L2 sigui un  motivador efectiu:   ...
En NilProblema: Crea poques expectatives d’èxit.Estratègies: Intentar alinear els objectius, l’avaluació i la  instrucció...
La LaiaProblema: El valor que dóna a les coses que fa    (tasques, etc.) no és el mateix que el que li    donen els seus a...
Per acabar...1. Una classe motivada és una classe que aprèn més i amb   més plaer.2. Fes petites indagacions sobre el pape...
Moltes gràcies Llorenç Comajoan Colomé(llorenc.comajoan@uvic.cat
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

La motivació i la seva importància en el procés d'aprenentatge de llengües segones

2,388 views
2,218 views

Published on

Presentació a la jornada "Aprendre llengües al segle XXI, aprendre català al segle XXI" 18 de juny de 2012

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,388
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,141
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La motivació i la seva importància en el procés d'aprenentatge de llengües segones

  1. 1. La motivació i la seva importància en el procés daprenentatge de llengües segones (L2) Llorenç Comajoan Colomé Grup de recerca en educació, llenguatge i literatura (GRELL, UVic) Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)Aprendre llengües al segle XXI | Consorci per a la Normalització Lingüística | Barcelona ,17 de juny de 2012
  2. 2. Objectius de la sessió Conèixer els principals enfocaments actuals d’investigació en motivació i segones llengües Conèixer algunes aplicacions dels enfocaments teòrics Reflexionar entre la teoria i la pràctica i aplicar-ho al cas del català
  3. 3. Nil: Estic tip d’ensenyar sempre les mateixes coses i quemai les aprenguin els meus alumnes.Tinc alumnes que a vegades vénen, altres no vénen ique passen una mica d’això del català. Al final, aquestany he decidit fer les coses de manera diferent.Recordo que quan jo anava al col.le tot el que era unrepte per a mi m’agradava i em feia esforçar més.Per tant, aquest any, el primer dia de classe vaig dir alsalumnes que això del català no era fàcil, que moltpoques persones arribaven als nivells alts i quepossiblement molts d’ells es quedarien a mig camí. Empensava que així millorarien, però saps què? Va ser undesastre. A mig curs, quasi no em quedava cap alumne.En realitat, em sembla que això del català els interessaben poc.
  4. 4. Laia:̶ Ja no sé què fer.L’any passat em van donar un curs d’Intermedi 3, que ésel que més m’agrada i vaig començar les classes amb moltd’entusiasme. A més, vaig fer servir nous materials quehavia provat l’any passat i que m’havien agradat molt.Vaig començar el curs amb una energia que ni t’ho potsimaginar.Uf, però la resposta dels alumnes va ser decebedora! Vaigintentar fer tasques engrescadores a l’aula, però noméshavies de veure les cares d’avorriment.Excepte un o dos alumnes, la resta van passar de tot. Imira que jo m’hi esforçava, eh!No sé ni si han après res. M’imagino que al cap i a la fi elcatalà els interessa ben poc. (Adaptat d’Ambrose et al. 2010)
  5. 5. Per què parlem de motivació? Perquè ho diu el Marc? Perquè és un tema molt estudiat? Perquè és un component indispensable per a l’èxit en l’aprenentatge de llengües? Perquè ja ho hem provat tot i ens queda això? Perquè és un component individual que podem canviar?
  6. 6. Motivació: Estudis i dades sobre motivació iaprenentatge de segones llengües a Catalunya1. Estudis experimentals  Mercè Bernaus (amb Gardner, etc.)2. Articles de recerca i divulgació  Joan Mallart (Revista Catalana de Pedagogia)3. Estudis centrats en l’aprenentatge de català:  Bernaus et al. (2004)  Peña (2008)  Bernadó, Comajoan i Bastons (2008)4. Dades de les fitxes d’inscripció del CNPL (Personals, Professionals, Socials)  Puigdomènech & Solé i Comardons, 2002  Informe final CNL (2006)
  7. 7. Estudi (Bernadó, Comajoan & Bastons, 2008) Preguntes d’investigació  1. Quins motius tenen els estudiants de català de nivell llindar (3 primers anys d’estudi)?  2. Com es relacionen els motius dels estudiants amb les següents variables: nivell, L1, temps de residència, edat i centre. Participants  282 estudiants  Nivells  A1 (62%), A2 (25%), B1 (13%)  Edat  26-35 (40%), 36-45 (26%), 16-25 (21.5%), 46-55 (10.5%), 56 i més (2%)  Temps de residència a Catalunya  Nouvinguts (53%), residents (33%), nascuts a Catalunya (14%)  Centre  CPNL Badalona-Sant Adrià (47%)  CPNL Vic (42%)  EOI Barcelona-Vall d’Hebron (12%)
  8. 8. Motivació: teories i més teories (Dörney, 2001)• Què és la motivació? Concepte que integra diversoscomponents (Gardner, 2001) Motivació = Esforç + Desig + Actitud (afecte)• Les persones estan motivades per fer una cosa si esperen tenir èxit i valoren el resultat. Com més vegi la persona que pot tenir èxit més motivada estarà.• Les persones estan motivades quan tenen un objectiu / valor clar. Els objectius que son específics i presenten un repte són els que motiven més.• Les persones que decideixen fer una cosa estan més motivades que les que estan obligades a fer una cosa.• Però tot això serveix per a la motivació a l’aula? • Complexitat de l’aula • Llengua com a fenomen social
  9. 9. Enfocaments en l’estudi de la motivació en segones llengües (L2) (Ortega, 2009)  1. Enfocament “tradicional”: el model socioeducacional (Gardner i Lambert)  Motivació integrativa  2. Nous enfocaments  Teoria autodeterminista (Noels)  Motivació intrínseca i extrínseca  Sistema motivacional del jo en L2 (Dörnyei)  Jo ideal en L2
  10. 10. 1. Enfocament “tradicional” Objectius  Mesurar la quantitat de motivació  Determinar l’efecte de la quantitat en l’assoliment en L2  Trobar les variables o antecedents de la motivació Canàdà, anys 60-70: Robert Gardner i Wallace Lambert Model socioeducacional: la motivació es quantifica a partir de 3 dimensions:  Intensitat motivacional: esforç que posem a aprendre una llengua (“M’esforço a fer els deures de francès cada dia”.).  Actituds vers l’aprenentatge de la segona llengua (“M’agrada aprendre anglès”). plaer  Desig d’aprendre (“En realitat, tinc poques ganes d’aprendre francès”). inversió
  11. 11. El model socieducacional de Gardner Quins són els antecedents de la motivació?  La integrativitat: interès genuí a aprendre la segona llengua per tal d’apropar-se a la comunitat que la parla (Gardner, 2001).  D 1: Actituds favorables vers els parlants de la segona llengua.  D 2: Interès general a aprendre llengües estrangers i etnocentrisme baix  D 3: Orientació integradora: raons per aprendre la segona llengua relacionades amb les ganes d’interactuar amb els membres de la segona llengua. Quin tipus de motivació facilita l’aprenentatge d’una segona llengua?  La motivació integrativa. Quan es compleixen 3 condicions.  C 1: La integrativitat és alta  C 2: La quantitat de motivació és alta.  C 3: Les condicions vers la situació d’aprenentatge és alta (professors, currículum, aules, etc.).
  12. 12. Però... Hi ha altres tipus d’antecedents?  Sí, n’hi ha molts.  3 de centrals  Integrativitat  Orientacions (raons per aprendre la segona llengua)  Actituds (vers la comunitat L2, parlants L2, situació d’aprenentatge)  Etnovitalitat: presència sociopolítica de la llengua en la comunitat  Contacte intergrupal  Autoconfiança en l’ús de la llengua
  13. 13. Orientacions Actituds Orientacions (raons per aprendre  Predisposicions l’L2) Vers L2, els parlants L2 i el  Instrumental context d’aprenentatge  Coneixement  Les actituds estan relacionades  Viatge amb la motivació?  Amistat  Sí. Les actituds de l’alumnat  Integrativa (a l’institut) tenen un efecte en Les orientacions són sempre la motivació per aprendre L2 a les mateixes? la universitat (Gardner et al.,  No. Les orientacions depenen de 1999) qui aprèn què en quin entorn  Sí, però poden ser diferents (Clément i Kruidenier, 1983) per a les diferents llengües  Majoria vs. minoria; context (Bernaus et al., 2004) bilingüe vs. monolingüe  Bernaus et al. (2004): diferents orientacions per al català, castellà i l’anglès a Catalunya
  14. 14. Resultats de l’estudi de Bernadó, Comajoan i Bastons (2008). Quines són les orientacions principals?  Superar l’ansietat lingüística  Feina  Estudis  Usar-lo en el dia a dia  Motivació intrínseca general  Integrar-se  Fer amics a l’aula
  15. 15. Motivació: Resultats de l’anàlisi factorial 6 factors (46.2% de la variança) Factor 1. Motivació intrínseca general  ítem 26 “m’agrada el català”, ítem 8 “trobo que el català és una llengua interessant” Factor 2. Feina  ítem 17 “per millorar les meves possibilitats de feina aquí”, ítem 27 “per trobar una feina millor” Factor 3. Ansietat lingüística  ítem 37 “per treure’m la por de parlar-lo”, ítem 24 “per treure’m la vergonya a l’hora de parlar-lo” Factor 4. Motivació integradora  ítem 6 “perquè la meva adaptació sigui més ràpida” Factor 5. Motivació intrínseca: Relacions socials dins l’aula  ítem 14 “perquè al mateix temps que aprenc puc fer amics a classe” Factor 6. Estudis  ítem 42 “el necessitaré pel que vull estudiar”
  16. 16. Motivació: Resultats segons grupsGrups: Nivell (A1, B1), Temps de residència (nouvingut, establert, nascut a Catalunya o arribat abans dels 10 anys), edat (jove, adult, gran) i centre (CNL, EOI) Factor 1. Motivació intrínseca general  No hi ha diferències entre els grups Factor 2. Feina  Diferències segons el temps de residència i l’edat Factor 3. Ansietat lingüística  Diferències segons el centre Factor 4. Motivació integradora  Diferències segons tots els grups Factor 5. Motivació intrínseca: Relacions socials dins l’aula  Diferències segons l’edat i el centre Factor 6. Estudis  Diferències segons el temps de residència
  17. 17. Motivació: conclusions Hi ha una varietat de motivacions. No hi ha un factor de l’ús quotidià del català. Apareix l’ansietat lingüística com a factor.
  18. 18. 2. Nous enfocaments De la quantitat (i integrativitat) a la qualitat Del Canadà a altres entorns (de l’estudi centrat en el context social a l’estudi del context d’ensenyament) Nous desenvolupaments teòrics: la teoria de l’autodeterminació  Estudia la relació entre les forces internes i externes de l’individu a l’hora de tenir força (motivació) per fer alguna cosa.  Fins a quin punt fem les coses perquè les autodeterminem (són voluntàries) o no? Aplicació de la teoria d’autodeterminació a les llengües (Dörney, Noels, Clément)
  19. 19. Nous enfocaments Motivació intrínseca: “motius per aprendre una L2 que deriven del plaer inherent de l’individu i l’interès en l’activitat, es fa l’activitat a causa de la satisfacció espontània associada amb l’activitat” (Noels, 2001, p. 45) Motivació extrínseca: “els motius que són instrumentals per a alguna conseqüència a part de l’interès inherent en l’activitat” (Noels, 2001, p. 46 ) Internalització de la motivació extrínseca Amotivació
  20. 20. Motivació intrínseca i extrínseca Autodeterminació en L2. Hi ha una connexió entre l’autodeterminació i la motivació en L2: els alumnes que senten que tenen més llibertat (poden triar més) estan més motivats. Els entorns en què hi ha poca llibertat de tria (hi ha més control per part dels professors, per exemple), hi ha poca motivació intrínseca. Quina relació hi ha entre motivació intrínseca i la motivació integrativa? Noels (2001):  La motivació integrativa i la intrínseca estan relacionades recíprocament.
  21. 21. I a l’aula, què puc fer?Zoltán Dörney (2008). Estratègies de motivació a l’aula de llengües.Barcelona: Editorial UOC (original en anglès, CUP, 2001)
  22. 22. 1. Crear les condicions bàsiques de motivació 4. Fomentar Pràctical’autoavaluació 2. Generar la docent retrospectiva motivació inicial positiva. motivacional 3. Mantenir la motivació
  23. 23. Condicions bàsiques per a la motivació(Dörnyei, 2001 [2008])  1. Conducta adient del docent i bona relació amb els alumnes  2. Ambient a l’aula agradable i de suport  3. Grup d’alumnes cohesionat amb normes de conducta adequades
  24. 24. 1. Crear les condicions E4. Estableix una relacióbàsiques per a la de col.laboració amb lesmotivació mares i pares dels alumnes.E1. Demostra el teu entusiasmepel material de l’assignatura, E5. Genera un ambientexplica’ls per què i com afecta agradable i de suport ael teu caràcter. l’aula.E2. Pren-te moltseriosament E6. Fomenta ell’aprenentatge dels desenvolupament de laalumnes. cohesió en el grup. E7. Formula normes deE3. Relaciona’t grup de manera explícitapersonalment amb els i fes que els alumnes lesalumnes. comentin i les acceptin.
  25. 25. 2. Generar la motivació inicial2.1. Potenciar les actituds i els valors lingüístics delsalumnes2.2. Fer créixer l’esperança d’èxit dels alumnes.2.3. Reforçar l’orientació envers els objectius per part delsalumnes.2.4. Adaptar els materials docents als alumnes perquè elssiguin rellevants.2.5. Generar creences realistes entre els alumnes
  26. 26. 3. Conservar i protegir la motivació3.1. Fer que l’aprenentatge sigui estimulant i amè3.2. Presentar les tasques de manera motivadora3.3. Fixar objectius concrets per als alumnes3.4. Protegir l’autoestima dels alumnes i fer que augmenti la confiança en ellsmateixos.3.5. Permetre als alumnes que conservin una imatge social positiva3.6. Fomentar la cooperació entre els alumnes.3.7. Generar autonomia en els alumnes3.8. Fomentar estratègies automotivadores per als alumnes
  27. 27. 4. Arrodonir l’experiència dels alumnes: encoratjaruna autoavaluació positiva4.1. Fomentar atribucions motivadores4.2. Donar realimentació motivadora4.3. Fer augmentar la satisfacció dels alumnes4.4. Oferir recompenses i notes de maneramotivadora
  28. 28. Què hi trobem a faltar?3. Tingues present la situació sociolingüística catalana i larelació que pot tenir amb la motivació. 4. Estratègies sociolingüístiques• E1. Proporciona dades sociolingüístiques concretes als teus alumnes. No exageris ni infravaloris l’ús del català.• E2. Fomenta la curiositat sociolingüística en els teus alumnes.• E3. Relaciona l’aprenentatge del català amb el respecte a la diversitat lingüística i la interculturalitat.• E4. Reforça el paper actiu que tenen els teus alumnes en el context sociolingüístic.• E5. Sigues realista amb les motivacions i actituds dels teus alumnes.
  29. 29. 3. Cap a un nou model? Cas de l’anglès a Hongria. Els aprenents d’anglès se senten motivats perquè s’identifiquen amb la comunitat angloparlant? Potser la motivació instrumental i l’actitud vers la situació d’aprenentatge són més importants en contextos de llengua estrangera? Els estudis demostren que els aprenents de llengües estrangeres estan motivats perquè desitgen interès i contacte amb una comunitat “estrangera” (global).
  30. 30. El jo L2 (the L2 self) (Dörnyei, 2005, 2009) Els éssers humans prenen les decisions sobre com actuar fent referència a un jo “ideal”. El jo ideal sovint es manifesta en imatges i sentits concrets. Sistema motivacional del jo en L2. Té tres components:  Jo “ideal” L2. (Ideal L2 self. És motivador perquè normalment els éssers humans volen reduir la distància entre el que són i el seu jo ideal.  Jo “hauria de” L2 (ought-to self)  Experiència d’aprenentatge de l’L2.
  31. 31. Nova definició d’integrativitat No és el desig d’identificar-se amb els membres de l’L2 (poc rellevant en llengua estrangera) És les ganes de reduir la distància entre el jo actual i l’ideal. Perfil de màxima motivació: 1. Integrativitat redefinida = jo ideal L2 2. Instrumentalitat alta 3. Actituds positives vers l’L2 i les llengües estrangeres en general
  32. 32. Implicacions pràctiques de la teoria del jo ideal Condicions per tal que els jo ideal L2 sigui un motivador efectiu:  L’aprenent ha de tenir una autoimatge futura  que sigui elaborada i viva  que sigui percebuda com a plausible i congruent amb les expectatives dels agents de l’entorn  que s’activi regularment  i que contingui informació elaborada sobre les conseqüències de no aconseguir l’objecitiu. Com podem...  crear la visió  reforçar la visió?  materialitzar la visió?  activar el jo ideal L2?  dissenyar un pla d’acció?
  33. 33. En NilProblema: Crea poques expectatives d’èxit.Estratègies: Intentar alinear els objectius, l’avaluació i la instrucció Identificar reptes assequibles Donar oportunitats d’èxit durant el curs Articular les expectatives i justifica-les Donar retroalimentació Educar els alumnes sobre les seves atribucions d’èxit o fracàs
  34. 34. La LaiaProblema: El valor que dóna a les coses que fa (tasques, etc.) no és el mateix que el que li donen els seus alumnes.Estratègies Establir connexions amb els interessos dels alumnes. Dissenyar tasques reals Identificar els valors i recompensar allò que tingui valor. Demostrar entusiasme
  35. 35. Per acabar...1. Una classe motivada és una classe que aprèn més i amb més plaer.2. Fes petites indagacions sobre el paper de la motivació a l’aula. Informa’t sobre la recerca en motivació.3. Analitza la teva pràctica des del punt de vista de la motivació4. Incorpora alguna estratègia motivadora: per saber si funciona, s’ha de provar. Incorpora noves estratègies de mica en mica.  Si funciona, prova’n més.  Si no funciona, reflexiona sobre què ha anat malament i per què.5. Adapta les estratègies a la teva situació concreta (context sociolingüística del centre, famílies, etc.).
  36. 36. Moltes gràcies Llorenç Comajoan Colomé(llorenc.comajoan@uvic.cat

×