2. El descubriment de la cèl.lula Robert Hooke(1665) amb un microscopi construït per ell mateix va observar i publicar els resultats de les seves observacions sobre els teixits vegetals. Va establir el terme cèl·lula per designar les petites estructures que es veien.
3.
4. Tipus de microscopis Tots els microscopis utilitzen radiacions amb les quals il·luminen la mostra. La capacitat d'ampliació d'un microscopi serà tant o més gran quant menor sigui la longitud d'ona de la radiació utilitzada. Per aquest motiu, es van inventar microscopis que usen electrons, que tenen una longitud d'ona molt més petita que la llum visible.
5. Segons el tipus de radiació que utilitzen en el seu funcionament , podem diferenciar : Microscopis òptics Aquests microscopis que utilitzen llum visible. pot observar cèl·lules vives o mortes. Els materials observats mostren colors, bé siguin els seus naturals o els que han adquirit al sometre'ls a un procés de tinció. El microscopi òptic té un límit de resolució al voltant de 200 nm (0.2 µm ). aquest límit es deu a la longitud d'ona de la llum (0.4-0.7 µm ).
6. Microscopis electrònics Els microscopis electrònics utilitzen feixos d'electrons. En aquest cas els materials no presenten cap coloració, només són més o menys opacs front als electrons, el que es veu com diferents tons de gris. Únicament es pot observar cèl·lules mortes. En distingim de dos tipus. m.e. de transmissió (MET) i m.e. d'escombrada o scanning (MES)
7. Teoria cel·lular Es pot resumir en tres punts: 1 - La cèl·lula és la unitat anatòmica de tots els éssers vius, ja que tots estan constituïts per una o més cèl·lules (a excepció del virus) 2 - La cèl·lula és la unitat de funcionament dels éssers vius: tota cèl·lula duu a terme les funcions bàsiques de tots els éssers vius 3- La cèl·lula és la unitat d'origen dels éssers vius, és a dir, que cada cèl·lula procedeix d'una altra preexistent, per divisió d'aquesta.
8.
9. Diversitat cel·lular Diferents tipus cel·lulars: (a) Neurona; (b) Cèl·lula epitelial; (c) i (d) Cèl·lules musculars; (e) i (f) Cèl·lules sanguínies; (g) Cèl·lula òssia; (h) Espermatozoide En estudiar les cèl·lules procedents de diferents organismes o teixits, es pot observar un cert grau de diversitat cel·lular , sobre tot pel que fa a la forma i la grandària, tot i que totes presenten unes característiques bàsiques comunes:
10.
11.
12. la cèl·lula procariota Els procariotes són el conjunt d'organismes unicel·lulars que constitueixen el regne dels moneres , en el qual s'inclouen els bacteris i les algues cianofícies CARACTERÍSTIQUES: *L'absència d'una membrana nuclear que aïlle el seu ADN de la resta de la cèl·lula. *El seu material genètic està constituït per una única molècula d'ADN bicatenari, circular i nu (no associat amb histones). * Són cèl·lules molt més menudes i d'estructura molt senzilla ja que manquen la major part dels orgànuls típics de la cèl·lula eucariota.
15. Organismes procariotes i eucariotes Principalment pluricel·lular amb diferenciació de les cèl·lules; hi ha organismes eucariotes unicel·lulars (protista) Unicel·lular Organització cel·lular Per mitosi (o meiosi) Per bipartició Divisió cel·lular Compartimentació citoplasmàtica desenvo-lupada (orgànuls membranosos). Compartimentació citoplasmàtica escassa Citoplasma ARN sintetitzat i transformat al nucli; proteïnes sintetitzades al citoplasma ARN i proteïnes sintetitzades al mateix compartiment ARN i proteïnes ADN linial, molt llarg i associat a histones; organitzat en cromosomes i envoltat d'una membrana nuclear Circular en el citoplama; no combinat amb histones; sense separació de la resta del citoplasma ADN Nucli, cloroplast, mitocondri, etc Pocs o cap Orgànuls Aeròbic (anaeròbic facultatiu) Aeròbic o anaeròbic Metabolisme 10-100 m de llarg 1-10 m de llarg Grandària Protistes, fongs, plantes i animals Bacteris, cianofícies, micoplasmes Organismes EUCARIOTES PROCARIOTES
16. Resum de la cel.lula Eucariotica Maduració, emmagatzegament i transferència de glucoproteïnes. Formació de membranes, i paret cel·lular. Sistema de cisternes de membrana aplanades Aparell de Golgi Síntesi, emmagatzegament i transport de lípids. eliminació de substàncies Cisternes de membrana intercomunicades R.E. Llis Síntesi, processament i emmagatzegament de proteïnes Cisternes membranals intercomunicades i amb ribosomes R.E. Rugós Síntesi de proteïnes Dues subunitats formades per ARN i proteïnes Ribosomas Centre organitzador de microtúbuls. Formació del fus acromàtic. Formació de cil·lis i flagells. Microtúbuls i petites fibres Centríols Organització i control de l'espai interior. Xarxa tridimensional formada per filaments proteics. Citoesquelet Participació en processos metabòlics Solució aquosa amb alta concentració de proteïnes, Hialoplasma Responsable de la forma de las cèl·lules; Paret primària i paret secundària de fibres de cel·lulosa Paret cel·lular Límit de la cél·lula i permeabilitat selectiva Mosaic fluíd: bicapa lipídica amb proteïnes ( + glucocàlix extern en cèl·lulas animals) Membrana cel·lular FUNCIÓ ESTRUCTURA COMPONENT
17. Lloc de síntesi de les subunidats ribosòmiques. Regió esferoidal amb alta concentració d'ARN i proteïnes Nucléol Portador de la informació genètica ADN més proteïnes densament empaquetats Cromatina Conté enzims involucrats en la replicació de l'ADN i en la transcripció de l'ARN Composició semblant a l'hialoplasma. Nucleoplasma Separar i protegir l'ADN de la resta de la cèl·lula. Doble membrana amb porus Membrana nuclear Responsable de la fotosíntesi. Orgànuls amb doble membrana més una tercera en el seu interior (tilacoidal). Conté enzims, ADN i ribosomas. Cloroplasts Centrals energètiques de la cèl·lula: duen a terme la respiració cel·lular, consistent en l'oxidació de nutrients per a obtenir ATP. Orgànuls amb doble membrana. Presenten gran quantitat d'enzims, ADN i ribosomes Mitocondris Emmagatzemen substàncies: aigua, nutrients, substàncies de rebuig. Vesícules arrodonides Vàcuols Protecció contra productes tòxics del metabolisme Vesícules esfériques de membrana que contenen enzims oxidatius Peroxisomes Digestió cel·lular Vesícules esfériques de membrana que contenen enzims digestius. Lisosomes
18.
19. • Estructura present en qualsevol cèl·lula, que separa el medi extern del citoplasma cel·lular. • És una bicapa lipídica amb proteïnes (model del mosaic fluid). • L’estructura bàsica és com la d’altres membranes cel·lulars. Aquesta estructura general s’anomena “Unitat de Membrana” o “Membrana unitària”.
20. Membrana unitària: Model de mosaic fluïd • La base estructural és la bicapa de fosfolípids. Aixó defineix dos zones hidròfiles a la part externa i una zona hodròfoba a la interna (part no polar dels fosfolípids). • El colesterol dóna més fluidesa. • Les proteïnes queden insertades en la bicapa lipídica. Les intrínseques tenen molta relació amb la part hidrofòbics, les extrínseques només amb la part hidrófila.
22. Funcions generals de les membranes: 1 .- Delimitar compartiments intracel·lulars. 2.- Possibilitar la permeabilitat selectiva. Funcions de transport. 3.- Crear i mantenir gradients electroquímic. El que permet emetre o rebre senyals. 4.- Procurar la orientació activa de determinades molècules (enzims, receptors, canals) 5.- És el suport de reaccions químiques
23.
24.
25.
26.
27. Difusió simple a través de bicapa: Per mitjà de proteïnes de canal o canals iònics ( En aquestes es pot regular l’obertura per voltatge , o per lligament) Així entren N a +,K+,Cl+....
28. Difusió facilitada o per proteïnes transportadores o persmiase Aquesta té una especifitat més gran,permet el transpor de molècules més grans i del grau de saturació de les permiases.
35. ENDOCITOSI: una regió de la membrana plasmàtica s’invagina per formar una cavitat EXOCITOSI: la mem-brana d’una vesícula es fusiona amb la membrana plasmàtica i el contingut de la vesí-cula és expulsat fòra de la cèl·lula Les molècules grans, tals com proteïnes i polisacàrids, generalment travessen la membrana per mecanismes d’exocitosi i endocitosi
