• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Visió Localret Num5
 

Visió Localret Num5

on

  • 1,314 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,314
Views on SlideShare
1,310
Embed Views
4

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

1 Embed 4

http://www.comunitats.localret.cat 4

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Visió Localret Num5 Visió Localret Num5 Document Transcript

    • visió desembre 2009 | núm.5 Revista Localret. Impulsem la societat del coneixement al servei de tots els municipis VISIÓ MUNICIPAL El Prat instal·la oficines virtuals VISIÓ LOCALRET VISIÓ ACTUALIT T A Els ajuntaments catalans Catalunya signa el inicien la licitació dels Pacte nacional per a les serveis de telecomunicacions infraestructures VISIÓ SOCIAL El sector turístic es bolca a Internet L’ENTREVISTA Manel J. Ferré, alcalde d’Amposta
    • editorial desembre 2009 | núm.5 sumari 5 visió ActuAlitAt Les infraestructures invisibles Què aporta el Web 2.0 a la comunicació política? “ 10 visió sociAl No podem guanyar el lloc que ens correspon en l’economia del segle XXI amb El sector turístic es bolca a Internet. infraestructures del XX”. Aquesta frase és del President de la Generalitat, José Montilla, com a part fonamental de la necessitat que Catalunya s’hagi dotat 12 l’EntrEvistA d’un Pacte Nacional d’Infraestructures. Manel J.Ferré, alcalde d’Amposta. El Pacte Nacional d’Infraestructures és, sens dubte, un transcendental punt 16 visió dEl món d’inflexió que ha de suposar donar resposta a reivindicacions històriques amb dota- Les principals tendències que arriben al món cions econòmiques suficients i calendaris creïbles i assumibles. Tanmateix, aquest de la societat de la informació. Pacte també és fonamental perquè posa a tots els signants, començant pel mateix Govern de la Generalitat, davant del plantejament del disseny estratègic de l’horitzó 18 visió tEcnològicA de Catalunya. Plataforma de contractació electrònica per als ens locals. Avui és imprescindible que els ciutadans i les mercaderies es puguin moure el més ràpidament, el més econòmicament i de la forma més segura possible. Però si 20 visió locAlrEt és important que acabem amb les deficiències d’infraestructures tradicionals que Els ajuntaments catalans inicien la licitació arrosseguem com a país, més ho és per al futur posar-nos a l’alçada dels països més dels serveis de telecomunicacions. avançats del món en matèria de telecomunicacions. Si fins el moment s’ha posat l’esforç en el ciment, l’asfalt o el ferro, el segle XXI està marcat pel desenvolupament 24 visió municiPAl de les telecomunicacions. L’Arboç disposa de servei WiFi i WiMAX. Catalunya ha de tenir, com a país que vol progressar, les infraestructures que 30 AgEndA permetin la millor mobilitat de les persones i els productes, però l’actual societat del coneixement, es basa en l’intercanvi de la informació i l’economia prioritza els productes i els serveis amb més valor afegit. Des de Localret hem apostat perquè les telecomunicacions estiguin a l’abast de tota la població i de tot el territori, sense escletxes digitals. Durant els darrers anys, tant des de les administracions públiques com des del sector privat, s’ha fet un gran esforç per portar la telefonia i la banda ampla a l’àmbit rural i als nuclis més petits i allunyats. Però no n’hi ha prou. Si Catalunya vol continuar formant part dels països desenvolupats ha de comptar amb unes telecomunicacions competitives i amb ús transversal i universal. A banda de les comunicacions en mobilitat, el futur passa in- defectiblement per les xarxes de nova generació (NGN) basades en la fibra òptica, les quals proporcionen una amplada de banda molt superior a les xarxes actuals. Aquestes noves “infraestructures invisibles” no les faran amb el ritme necessari les operadores privades fora dels nuclis densament poblats. Des de l’àmbit públic s’han d’impulsar aquestes infraestructures perquè tot i tenir escassa visibilitat són imprescindibles per a la societat actual.
    • opinió Noves solucions per als nous reptes L ocalret celebra aquest mes de de- la societat de la informació i un país dotat Pere Navarro i sembre la seva Assemblea General. de les infraestructures necessàries per al És una bona ocasió perquè el con- seu desenvolupament. Morera junt dels ens locals catalans fem un balanç President de Localret i alcalde de Terrassa de l’actual situació i ens plantegem els rep- En aquest sentit vull destacar que avui, tes que tenim per endavant. com defensem des dels ajuntaments, tam- bé hi ha un consens generalitzat que les La celeritat amb la qual vivim en les administracions públiques, des de les ins- nostres activitats quotidianes i la necessitat titucions de la Unió Europea fins a les lo- de respondre amb celeritat als problemes cals, han de complementar els espais que diaris ens aconsellen, de tant en tant, atu- per raons de rendibilitat econòmica no co- rar-nos un minut i analitzar, amb una certa brirà, o ho faria deficientment, la iniciativa perspectiva, com han evolucionat les admi- privada. L’extensió de la societat de la in- nistracions locals i quins reptes i objectius formació ha de ser transversal, a tot el te- tenim plantejats en l’horitzó més proper. rritori, arribant a tots els ciutadans i bene- ficiant tots els sectors econòmics, socials Pel que fa a l’àmbit d’actuació de Lo- i culturals. calret, les infraestructures de telecomuni- cacions i l’impuls de la societat de la in- Tenim per endavant el repte de transfor- formació, hem de fer, sense caure en el mar els ajuntaments, consells comarcals i cofoisme però tampoc en la falsa modès- diputacions en veritables administracions tia, un balanç satisfactori. El principal, des electròniques, al servei dels ciutadans les del meu punt de vista, és que hem con- 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. tribuït a situar com a prioritat en totes les L’objectiu és que l’aplicació de les noves agendes la necessitat de dotar Catalunya, tecnologies no només faci més accessible en el seu conjunt, d’una sòlida base per l’administració pública als ciutadans, sinó al desenvolupament de les telecomunica- que la transformi des de dins. Les TIC ens cions i de tots els serveis associats que pi- han demostrat que fent un bon ús ens aju- voten al voltant de la banda ampla. den a millorar el funcionament intern de les administracions, ésser més eficient en Avui no hi ha cap persona, institució, la gestió dels serveis públics i, un aspecte col·lectiu o empresa que no consideri im- cada vegada més important, acostar més prescindible per al futur de la nostra so- la gestió als ciutadans, fent-la més trans- cietat tenir uns ciutadans preparats per a parent i fent-la més participativa. Editor: localret · disseny i maquetació: servinter Jochnet, s.l. · Periodicitat trimestral Fotografia: Localret · Impressió: Gráficas Monterreina · Dipòsit legal: M-39052-2008 Localret: c/Llacuna, 162, 3a pl., 08018 Barcelona · Tel.: 93 486 14 30 · www.localret.cat · e-mail: comunicacio@localret.cat Distribució: Servinter Jochnet, S.L. · Tel.: 93 218 53 99 · e-mail: info@servintercomunicacion.es tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial sense l’autorització escrita de l’editor.
    • 5 VISIÓ ACTUALIT T A V Premis CATCert Nova empenta al DNI Els V Premis CATCert de Signatura Electrònica, orga- Manlleu, Pere Prat, per la im- plantació de la signatura elec- Signatura Electrònica van po- sar punt i final a les Jornades electrònic nitzats per l’Agència Catalana trònica en la gestió adminis- de Signatura Electrònica, que de Certificació (CATCert), van trativa mitjançant l’expedient s’han celebrat els dies 10 i 11 El Govern estatal ha donat guardonat les iniciatives d’ús digital.La millor iniciativa a les de novembre al Palau de Con- un nou l’impuls fomentar l’ús de la signatura electrònica administracions locals catala- gressos de Fira de Barcelona. del DNI electrònic amb un pla als ajuntaments de Sant Just nes grans va ser per a la Di- Les Jornades són un d’actuació que suposa una Desvern, Manlleu, Vilanova i la putació de Tarragona, per la fòrum de debat que tenen inversió de quasi 14 milions Geltrú i la Diputació de Tarra- difusió de l’ús de la signatura com a objectiu contribuir al d’euros. Aquest pla inclou, en- gona com a reconeixement a electrònica en el territori que desenvolupament i la divulga- tre d’altres iniciatives, la distri- “l’esforç de les organitzacions suposa l’ús de l’E-CATÀLEG, ció de la signatura electrònica bució gratuïta de lectors i el re- en la promoció i l’ús de la sig- una aplicació web per a la i la certificació digital. Durant partiment de fulls informatius. natura electrònica”.El premi gestió de les programacions aquesta edició de les jorna- També es contempla més de a la millor iniciativa d’ús de culturals dels ajuntaments de des es van debatre les no- 30.000 sessions de demos- la signatura electrònica a les la demarcació. L’Ajuntament vetats normatives en aquest tració a les principals oficines administracions locals cata- de Vilanova i la Geltrú va ser àmbit, com el Decret per a d’expedició. lanes petites i mitjanes va re- guardonat per la implantació l’impuls i el desenvolupament Avui 13 milions de ciuta- caure als ajuntaments de Sant de Firmadoc amb signatura dels mitjans electrònics a la dans disposen de DNI elec- Just i de Manlleu. El president electrònica a la gestió econò- Generalitat de Catalunya; la trònic però la seva utilització de Localret, Pere Navarro, mica financera. Llei d’accés electrònic dels és encara molt escassa. Les visió localret | va ser l’encarregat de lliurar La millor iniciativa a la Ge- ciutadans als serveis públics; previsions de l’administració el premi a l’alcalde de Sant neralitat de Catalunya va ser la Llei de contractes del sec- apunten que a començaments Just, Josep Perpinyà, i al cap per a l’Escola d’Administració tor públic i la Llei d’impuls de 2010 hi hauran més de 14 d’informàtica, Pere Galindo, Pública de Catalunya (EAPC). de la societat de la informa- milions de documents elec- per la implantació digital en El Col·legi de Registradors ció, entre d’altres. Segons trònics en circulació, amb un la tramitació dels expedients de la Propietat i Mercantil de dades de les Jornades, les ritme de sis milions anuals. El visió actualitat d’aprovació de despeses i la Catalunya va rebre el premi administracions locals cata- DNI electrònic i el tradicional integració amb l’iArxiu. a d’altres administracions i el lanes presten 9.000 serveis i coexistiran fins el 2017. Cata- El secretari general de premi per al sector privat va tràmits als ciutadans a través lunya és la segona comunitat, Governació, Jaume Oliveras, ser per Albalia Interactiva. de certificats digitals emesos després d’Andalusia, amb més va lliurar el guardó a l’alcalde Els V Premis CATCert de per CATCert. z nombre de nous documents, amb un total d’1,9 milions. z
    • 6 VISIÓ ACTUALIT T A Què aporta el La simplificació de les eines d’Internet i la facilitat amb la qual els usuaris poden passar de ser consumidors d’informació a creadors d’informació i d’opinió, està Web 2.0 a la configurant el fenomen anomenat Web 2.0. Aquesta accessibilitat, facilitat de con- sum i de generació de missatges, ha creat nous canals de comunicació, molts dels quals esdevenen veritables xarxes socials, on la relació ha deixat de ser jerarquit- comunicació zada i s’estableix una retroalimentació constant. El Web 2.0 ja no distingeix entre emissors i receptors, establint-se una comunicació o una relació “de diàleg”. Aquest fenomen està generant un replantejament de la comunicació entre els política? polítics o els càrrecs electes i els ciutadans. Visió Localret ha volgut conèixer l’opinió d’alguns destacats dirigents polítics que utilitzen les eines del Web 2.0 per a la seva comunicació amb els ciutadans. Ernest Benach i Pasqual Miquel Iceta Llorens President del Parlament de Catalunya Portaveu del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi Una doble oportunitat: per als polítics i per als ciutadans Política 2.0, federalisme digital Les eines 2.0 transformen el que fins ara hem entès com a comunicació política. Les TIC aporten una doble oportuni- La política s'enfronta avui a greus problemes. Sotmesa a tat. Una per als polítics, que tenen la capacitat d’explicar als l'economia, ha perdut pes i influència en el món globalitzat, ciutadans què fan, què pensen, què senten. Gràcies a les TIC, té dificultats per proporcionar una explicació del que passa, per exemple, tothom que vulgui pot consultar la meva agenda, apareix com allunyada de la ciutadania i sembla incapaç de les meves opinions expressades en els blocs, el que llegeixo o fer front als reptes del futur. considero interessant de llegir, etcètera. Això, i especialment Cal certificar la defunció de la política 1.0. El segle XXI exi- en uns moments en què hi ha un escepticisme creixent res- geix una política 2.0. Una política capaç de millorar el seu arre- pecte a la política, és molt important. I ho és perquè els ciuta- lament a les realitats locals, capaç de proporcionar solucions dans agraeixen aquest exercici d’obertura i transparència, ja globals als problemes globals i capaç de situar la ciutadania que els permet conèixer què fem, en què dediquem temps i en el centre de la reflexió i l'acció col·lectives. energies els polítics en actiu. La majoria dels polítics treballen, Internet està impulsant canvis culturals més profunds que i treballen molt, i és bo que tinguem canals de comunicació els introduïts per la impremta, la ràdio o la televisió. amb els ciutadans per fer-los partíceps de la nostra activitat, Per primer cop el lector, l'oient o l'espectador pot esdeve- que és, de fet, una activitat que busca el benefici col·lectiu. nir actor. Internet és interactivitat i apoderament, ha relativitzat Deia que les eines 2.0 són una doble oportunitat. Ho són el poder, ha revaloritzat la creativitat i el talent, ha estimulat la per als polítics, però també, i especialment, per als ciutadans. creació, l'autoorganització, l'activisme, el contrast entre diver- La comunicació en xarxa permet que avui les relacions entre ses fonts d'informació i la crítica; ha trencat fronteres i promou visió actualitat totes dues parts no siguin verticals i, per tant, jeràrquiques, una il·limitada connectivitat entre persones, facilita l'accés al sinó horitzontals, de manera que tothom hi pot dir la seva en coneixement i el pas a l'acció i, a més, ho fa a velocitats verti- les mateixes condicions. ginoses, instantàniament. Cal que en política passem del “parlar a” al “parlar amb”, Podem avançar des de la democràcia representativa a la perquè “parlar amb” obliga a escoltar, a interactuar. Aquesta democràcia deliberativa, en la que no sols elegim represen- és la revolució més important. tants sinó que participem en l'elaboració de propostes. El Web www.ernestbenach.cat 2.0 obre el camí a la política 2.0, al federalisme digital. blocs.mesvilaweb.cat/ebenach www.iceta.org visió localret | www.parlament.cat/web/president diaridemiqueliceta.wordpress.com www.facebook.com/pages/Ernest-Benach www.flickr.com/photos/ernestbenach
    • 7 7 Dolors Camats i Luis Albert Batalla i Siscart Portaveu del Grup Parlamentari Alcalde de la Seu d’Urgell i Diputat del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Parlamentari de Convergència i Unió Unida i Alternativa Pensament 2.0 Nou enllaç entre la política i la ciutadania Com si d’una nova moda es tractés, molta gent ja parla Les noves tecnologies, sense substituir la participació de la política 2.0, és a dir, aquella que també utilitza les noves presencial, permeten la proximitat entre ciutadania i política, eines digitals per informar, conèixer, iniciar debats o prendre donen més visibilitat a la veu dels usuaris i influeixen en el decisions. Però al contrari d’una moda que avui arriba i demà procés de reestructuració dels sistemes polítics. marxa, aquest concepte ha arribat per quedar-se i, m’atreviria L’aposta d’ICV per la radicalitat democràtica ha de ser- a dir per provocar una revolució. vir per crear una identitat digital coherent amb els valors de En el temps que fa que utilitzo eines com el bloc, el fa- l’esquerra verda. La xarxa és una eina clau per la nova gover- cebook, el twitter o el flickr he observat que, el 2.0, tal com nança i una finestra al diàleg. La política no ha d’oblidar, però, explica com molt bé Antoni Gutiérrez Rubí, suposa una “re- que la condició indispensable del Web 2.0 és la interacció. Si generació social que connecta amb moviments de fons de la ens obrim a la xarxa, hem d'estar disposats a escoltar, argu- nostra societat”: el coneixement compartit, la creativitat per- mentar i contestar, per no convertir les xarxes socials en un manent i la innovació, la col·laboració i l’aplanament de les simple aparador. Internet te llums i ombres: el perill d'una xar- estructures verticals, l’interès per a temes personals i del dia a xa sorda a la ciutadania. Hem de combatre la fractura digital, dia, la mirada global en l’actuació local... Tot plegat comporta perquè hi ha zones a Catalunya sense connexió garantida, i un nou terreny de joc amb unes noves normes que reconeixen no perpetuar l’exclusió d’una part de la població. i donen valor al referent i no a la jerarquia. La xarxa és el futur i la política n’ha de ser protagonista. Finalment, malgrat la importància de no descuidar aquest Utilitzem el Web 2.0 per acabar amb la desafecció política nou terreny de joc digital i l’accés a nous públics tradicional- però sense caure en el triomfalisme “naïf” de pensar que el ment allunyats de la política, cal no oblidar que el 2.0 mai no 2.0 serà la fórmula de l'èxit perquè el que compta és el mis- pot substituir la presència directa, el tu a tu entre electe i ciu- satge, i hem de procurar que allò que diem respongui a les tadà, que esdevé fonamental en l’aprofundiment democràtic necessitats reals. de la nostra societat. camats.blogspot.com | twitter.com/dolorscamats albertbatalla.cat Santi Rodríguez Serra Regidor de Vilanova i la Geltrú i Diputat del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya Subjectes actius de la política visió localret | Les noves tecnologies estan revolucionant el món de la comunicació política. A partir de l’aparició d’aquests nous mitjans han començat a minvar les quotes dels mitjans de comunicació de masses. Això obliga a diversificar els missatges entre diferents mit- jans que, a més, ofereixen l’oportunitat de segmentar la informació. El Web 2.0 no és aliè a aquest procés i si bé no es pot pretendre arribar a molts interlocutors directament ni distribuir missatges personalitzats. Així mateix, apareix un nou factor: la bidireccionalitat de la informació, és a dir, hi ha feedback immediat, el que permet avaluar l’acceptació dels missatges. Un altre dels aspectes a considerar és que cada vegada més ciutadans, i sobretot els joves, utilitzen com a únic mitjà d’informació visió actualitat la xarxa, i per tant, per comunicar-nos amb ells, només ho podrem fer a través d’aquesta via. El Web 2.0 és un pas en la tecnologia, que pot apropar els polítics als subjectes de la seva acció, els ciutadans. Si a l’inici Internet va permetre obrir les administracions 24 hores, ara el Web 2.0 ha de permetre que la política sigui fruit de la interacció directa entre els ciutadans i els polítics, i per tant, que els ciutadans deixin de ser subjectes passius de la política i adoptin un paper actiu. santirodriguezserra.blogspot.com
    • 8 VISIÓ ACTUALIT T A Catalunya signa el Pacte nacional per a les infraestructures fins el 2020 Els principals sectors econòmics, socials, En l’àmbit de les telecomunicacions el El Pacte preveu: polítics i institucionals han signat el Pacte Pacte considera que cal assegurar la con- - Universalitzar l’accés als serveis de nacional per a les infraestructures de Ca- nectivitat arreu del territori a les tecnolo- telecomunicacions: garantir que tots els talunya. Es tracta d’un acord que consen- gies de la informació i la comunicació (TIC), nuclis de més de 50 habitants i tots els sua les actuacions prioritàries fins al 2020 és a dir, la presència d’infraestructures que centres de producció disposin de banda permetin a la població gaudir dels serveis ampla, telefonia mòbil i televisió digital te- en el àmbits de la mobilitat, l’aigua, els més avançats de comunicacions electrò- rrestre abans del 2010. residus, l’energia, les telecomunicacions i niques. - Telefonia mòbil: promoure el desple- el sòl. En els propers 12 anys s’invertiran Els objectius són garantir l’accés als gament integral de la telefonia mòbil de més de 100.000 milions d’euros. localret serveis bàsics de les comunicacions elec- tercera generació (UMTS) perquè el 2010 és signatari del Pacte. tròniques; assegurar la cohesió digital; arribi a la majoria de poblacions, polígons millorar o construir les infraestructures de industrials i xarxes de transports i fixar els comunicacions necessàries per a la mi- objectius de desplegament de les xarxes llora de la competitivitat de les empreses, de nova generació (NGN). l’eficiència de l’Administració i la qualitat - Crear i potenciar anelles sectorials con- de vida de la ciutadania. nectades amb fibra òptica. z La recepta electrónica Els mòbils entra amb força tindran nova Des de la seva implantació parcial al 2008, a Catalunya ja s’han expedit més de 12 numeració milions de receptes electròniques a més de 700.000 usuaris. El creixement de la telefonia mòbil és tan ràpid que aviat s’esgotaran els visió actualitat Girona, les Terres de l’Ebre, Lleida, Camp de Tarragona, l’Alt Pirineu i la regió números que comencen per 6. sanitària central ja han incorporat aquesta nova eina. L’àrea de Barcelona ho farà durant l’any 2010. Amb la recepta electrònica l’usuari no s’ha de desplaçar al CAP o centre de salut per recollir la seva prescripció mèdica. El Ministeri d’Indústria ha decidit La recepta electrònica es gestiona a qualsevol farmàcia i és útil per a les per- que els mòbils començaran pel número sones amb mobilitat reduïda, pacients amb tipologies cròniques i és adient per al 7 quan s’esgotin els 100 milions de nú- control dels medicaments. Amb la recepta electrònica es pot exercir més control meros amb el clàssic 6. L’objectiu d’obrir sobre l’acumulació de medicaments per part dels ciutadans i també s’ha convertit un nova xifra és afavorir l’obertura de visió localret | en una mesura de prevenció contra el frau, ja que el farmacèutic pot llegir, gràcies nous serveis associats a la telefonia amb un sistema informàtic, tota la informació lligada al pacient i els medicaments mòbil i proporcionar recursos de nume- que pren. z ració a nous operadors. z
    • 9 Desplegament de fibra El català òptica als polígons és el La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) del departament de governació i Administracions Públiques ha començat el procés de contractació de 8è idioma als blocs la direcció d’obra i de requisits complementaris per a la realització de l’obra civil i les instal·lacions necessàries per al desplegament de la xarxa d’accés de fibra òptica a 12 polígons industrials de catalunya. L’import màxim d’aquesta licitació és FEDER de la Unió Europea. La iniciati- El recent Simpòsium Internacional de 472.000 euros, i comportarà la cons- va té com a objectiu fomentar la compe- sobre multilingüísme i ciberespai ha trucció d’obra i les instal·lacions neces- titivitat del teixit industrial català gràcies posat de manifest que el català és el sàries per al desplegament de xarxa a l’aplicació de recursos TIC avançats, vuitè idioma del món amb més activi- d’accés de fibra òptica als següents polí- i s’articula mitjançant dues grans línies tat als blocs i el quinzè a Wikipèdia. gons industrials: Pla de Santa Anna (Sant d’actuació: polígons industrials i anelles Fruitós de Bages), CIM La Selva (Riude- sectorials. Per als experts, aquest fet signifi- llots de la Selva), Els dolors (Manresa), Po- “Polígons industrials”, la primera, con- ca una símptoma de l’excel·lent salut lígon de Navàs (Navàs), Les Gavarres (Ta- sisteix en el desplegament successiu del català a la xarxa en comparació rragona), CIM Lleida i Camí dels Frares d’infraestructures de fibra òptica per do- al pes demogràfic de Catalunya, gai- (Lleida), Plans de la Sala (Sallent), Les Co- tar de connectivitat aproximadament de rebé deu milions de catalanoparlants mes (Igualada), Entrevies (Tarragona), El 34 polígons industrials de Catalunya. A al planeta. Grau (Sant Fruitós de Bages) i Baix Ebre data d’avui ja es disposa dels estudis Entre les principals conclusions (Tortosa). d’enginyeria previs per a més de 20 polí- del Simpòsium s’apunta que la Xarxa Aquesta contractació s’emmarca dins gons, dels quals ara se’n licita la construc- no tornarà a ser un territori exclusiu la iniciativa Banda Ampla Rural, promo- ció de l’obra civil per a 12 d’ells. z de l’anglès perquè les noves xarxes guda per l’STSI i cofinançada amb fons socials obren les portes al multilin- güisme. z Els primers pressupostos Això representa un estalvi de 2.300.000 pàgines i de 35.000 euros. En llenguatge visió localret | informàtic, la mida del llapis de memòria que el conseller d’Economia i Finances va electrònics lliurar al president del Parlament és de 22 Mb. Aquesta transferència electrònica s’ha pogut fer gràcies a un nou aplicatiu infor- màtic, desenvolupat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participa- ció, que ja funciona des d’aquest curs polític per a l’elaboració i tramitació de totes les respostes parlamentàries, sol·licituds d’informació i informes de compliment de Per primera vegada, el Projecte de llei visió actualitat mocions i resolucions. Tots els departaments del Govern utilitzen el nou sistema, de pressupostos de la generalitat per cosa que els permet treballar de forma simultània en la preparació de respostes i al 2010 s’ha lliurat per via telemàtica, compartir tota la informació sense intercanviar papers ni correus electrònics. Tot és a dir, que no se n’editarà cap vo- plegat, estalvia costos i temps. El circuit en xarxa serà totalment complert quan lum en paper. s’incorpori la signatura electrònica i el registre electrònic. z
    • 10 VISIÓ SOCIAL El sector turístic es bolca a Internet La indústria del turisme s’ha convertit en un dels principals motors econòmics de Catalunya. Pàgines web, fòrums 2.0, gestió integral, màrqueting digital, serveis de telecomanda amb PdA… tot un món d’aplicacions de noves tecnologies que ser- veixen per situar en un món global l’oferta turística des dels municipis amb més places hoteleres, fins a la casa rural més aïllada del país. El mercat turístic depèn de la infor- que l’actualitzin permanentment. incrementat un 39% al 2008. L’únic sector mació. Abans funcionava el boca-orella i Internet s’ha convertit en la plataforma que no està en crisi és el comerç electrò- les campanyes publicitàries nacionals o de comunicació electrònica de la globa- nic. internacionals a l’abast només de grans lització perquè ha permès la connexió de Sistemes de localització, administracions marques turístiques de mercats de tot el món. Cada cop més, el que permet situar la posi- potencial com la Costa Brava o la Costa volum de les transaccions que es fa per la ció exacta del viatger i li Daurada, per posar dos exemples. Avui, xarxa és més important i les institucions indica els punts d’interès un viatger, ja sigui de Barcelona o dels públiques i privades són conscients del més propers a la seva Estats Units, que vulgui allotjar-se en una seu efecte en la població. Les empreses ubicació, amb informació casa rural del Priorat o en un hotel luxós turístiques no poden perdre el tren de les detallada de la ruta d’accés, de Barcelona, amb tota seguretat buscarà noves tecnologies i s’estan adaptant meto- dades d’interès, el temps, el informació de l’establiment, dels accessos, dologies, productes i serveis a la xarxa. Po- trànsit, els serveis més propers de les activitats i, fins i tot, recomanacions sicionament de pàgines web als cercadors, (hotels, restaurants, farmàcies, d’altres viatgers. I aquesta informació vol- utilització de keywords i les xarxes socials monuments, esdeveniments, etc.), drà trobar-la a Internet. com Facebook o Twitter, etc. Els primers localització via satèl·lit… Les orga- visió social Les previsions de l’Organització Mun- contactes que es van establir amb les TIC nitzacions turístiques estan desenvo- dial del Turisme apunten que al llarg de les van ser amb les pàgines web –l’aparador lupant nous projectes multi-canal per properes dècades es produirà un creixe- al món-, però la tecnologia aplicada als incloure Internet, mòbil o televisió digi- ment molt important del sector turístic, tant serveis de continguts turístics és un àmbit tal. I a tota aquesta infraestructura s’ha de en nombre de turistes com de despeses fe- d’activitat que cada vegada desperta més sumar que la Comissió Europea destinarà tes en cadascun dels seus desplaçaments. interès. 18 milions d’euros al 2010 per desenvo- visió localret | El creixement no serà uniforme, segons Segons la jornada “El Consum del segle lupar noves xarxes de telefonia mòbil de l’OMT, ni per zones ni per tipus de negoci. XXI. Comprar i vendre a través d’Internet”, quarta generació (4G), que permetrà mul- I només creixeran aquells que adaptin la celebrada a finals de novembre, la venda tiplicar per 100 l’actual velocitat de con- seva oferta a les expectatives del públic i de bitllets i transaccions turístiques s’ha nexió a Internet. Són molts ja els municipis
    • 11 Són molts els municipis amb vocació i tradició turística que veuen en les TIC una manera d’oferir serveis afegits als viatges tants. Per al director de Turisme de Cata- lunya, Ignasi de Delàs, “Internet ha marcat un abans i un després” al màrqueting i pu- blicitat turística. A més, l’actual situació de dificultats econòmiques ha afavorit la con- tractació directa i a través d’Internet i la re- ducció de les activitats complementàries. Paral·lelament el ciutadà, cada vegada més, cerca informació, opinió i compara- tives abans d’escollir on passar les vacan- ces o uns dies de festa. amb vocació i tradició turística que veuen tes per satisfer un mercat més ample. El Segons dades de la Comissió del Mer- en aquestes tecnologies una bona manera Web 2.0 i les xarxes socials són noves ei- cat de les Telecomunicacions (CMT), durant d’oferir serveis amb valor afegit als viat- nes de promoció que han de ser utilitzades el primer trimestre del 2009, el transport aeri gers i de fomentar un turisme no estacio- per administracions públiques i per les em- (9,9%) i les agències turístiques i operadors nal, que vagi més enllà del valor segur de preses. El primer pas ja s’està donant i els de turisme (9,5%), es situen entre els sec- sol i platja. webs informatius es transformen en espais tors que més comerç electrònic generen. Però les noves tecnologies són també d’interacció de les persones. De fet la Ge- Els hotels, apartaments i càmpings, amb eficaces per agilitar les relacions amb els neralitat ja inverteix la meitat de les seves un 3,1% també es troben entre els sectors proveïdors a nivell turístic: es redueixen campanyes de promoció a Internet. Així hi més dinàmics. els costos, s’estableixen noves formes ha la proposta “on line” de “haztefandeca- Alguns municipis com Roses han in- de relació amb els clients gràcies als talunya.com”, amb enllaços a xarxes com corporat les noves tecnologies com a una CRM (customer relationship mana- Facebook, Twiter o Youtube, o el domini de les eines principals per a la promoció gement), s’incrementa l’oferta de “catalunya.com” on es singularitza l’oferta econòmica i turística. Per afavorir la com- productes i serveis i també la de turística per productes com la gastronomia, petitivitat s’ha facilitat l’accés dels empre- clients. els esports, la cultura o la natura, o per seg- saris a noves eines de gestió i promoció, visió localret | ments d’usuaris com el familiar o els pro- i es treballa perquè la ciutat se singularitzi Global i local fessionals interessat per fires sectorials. a la xarxa, aplicant models com la creació El recent 8è Congrés Internacional del de la rosespèdia, situant el municipi en un Els experts assenyalen Desenvolupament Rural, fet al Ripollès, geoportal o introduint la utilització dels codi dues vies de treball que han centrat en la innovació i la recerca, va aler- QR per informar de manera individualitzada de ser paral·leles i complemen- tar que el sector turístic de la comarca no i “in situ” al visitant. z visió social tàries. Per una banda un posicio- prestava prou atenció a les noves tecno- nament global de la marca “Catalun- logies. Qualitat i excel·lència en el servei ya”, i per una altra una segmentació i s’han d’acompanyar amb les noves eines especialització de cadascuna de les ofer- per apropar-se als potencials clients i visi-
    • 12 L’ENTREVISTA Alcalde d’Amposta MANEL J. FErré El municipi d’Amposta, capital de la comarca del Montsià, no vol quedar-se al marge de la Socie- tat de la Informació. Amb una economia cada vegada menys dependent del sector primari, ne- cessita un territori connectat a les noves tecnologies. Pioners en el projecte de “Ciutats Digitals” preparen la ciutat per a les xarxes de telecomunicacions basades amb fibra òptica, a la vegada que han de treballar perquè els arribi el senyal de TDT o Internet i el senyal de 3G a les indústries i establiments turístics fora del casc urbà. Com afronta l’Ajuntament el jecte ens permet tenir una eina trar als ciutadans quins són els repte d’adaptar-se a les no- que ens ajuda a fomentar, do- avantatges que comporta l’ús ves tecnologies? nar a conèixer i posar a l’abast de les TIC, d’introduir-los en l’entrevista L’Ajuntament i el conjunt de de les empreses, del teixit par- una nova cultura digital. Des de la ciutat d’Amposta fa temps ticipatiu i de tots els ciuta- que és conscient de la impor- dans i ciutadanes en general Amb quines l’administració local tància transformadora que per les tecnologies de la informa- infraestructures? també tenim la al conjunt de la societat tenen ció i la comunicació (TIC). Des Des del primer moment les noves tecnologies. Des del de l’administració local creiem hem cregut també imprescin- responsabilitat de visió localret | mateix Ajuntament vam fer una que també tenim la responsa- dible acompanyar aquest im- ser impulsors en l’ús aposta decidida i vam ser pio- bilitat de ser impulsors i motors puls a les noves tecnologies ners en adherir-nos al projecte de l’ús de les noves tecnolo- amb la preparació de la ciu- de les TIC de ciutats digitals. Aquest pro- gies. Hem de fer-ho bé i mos- tat pel que fa a les infraestruc-
    • 13 tures. Actualment disposem d’una xarxa de telecomunica- cions basada en la fibra òpti- ca que uneix els diferents cen- Amposta vol formar part de les capitals tres de l’administració local. de comarca que la Generalitat És una xarxa pròpia preparada per oferir serveis de banda ul- vol connectar amb fibra óptica traràpida, tot i que encara te- nim alguns punt connectats per ràdioenllaç (WiMax). Per per tenir preparada la infraes- L’Ajuntament està treba- suposat, en un futur aques- tructura per connectar els cen- llant per implantar un nou sis- visió localret | ta xarxa es podria ampliar a tres d’ensenyament, el museu tema de gestió d’expedients tots els espais administratius i comarcal o l’hospital comarcal. de manera telemàtica i per d’interès públic. Estem subjec- La finalitat és connectar també això comptem amb ajuts pro- tes als condicionants econò- totes les xarxes ciutadanes i cedents del Plan Avanza del mics i a les necessitats d’altres polígons industrials. Ministeri d’Indústria. Mentres- administracions i institucions. tant estem redefinint tots els l’entrevista Amposta vol formar part de les I com es prepara interna- procediments i planificant tota capitals de comarca que la Ge- ment l’Ajuntament per con- l’evolució cap a l’administració neralitat vol connectar amb fi- vertir-se en administració electrònica. Amb convenis bra òptica. Estem treballant electrònica? amb l’EACAT (l’extranet de les
    • 14 L’ENTREVISTA administracions catalanes), de les mateixes entitats i ciu- activitats i cursos de forma- l’E-TRAM (que és el mòdul de tadans s’ha dotat de molt con- ció per tal de promoure entre gestió municipal de sol·licituds tingut i eines aquest espai. Hi els ciutadans i les empreses i tràmits per Internet integrat ha agendes molt dinàmiques la inclusió digital. Som cons- a la plataforma del Consorci que recullen les activitats que cients que des de l’àmbit local AOC), i la Diputació de Tarra- es fan, borsa de treball, mer- hem de fer tot el possible, tot gona estem treballant per inte- cat cultural i també tenen mol- allò que ens permet els nos- grar també tots els processos ta utilitat les enquestes que es tres recursos, per lluitar contra interns del mateix Ajuntament. fan de manera periòdica. A Am- l’anomenada “escletxa digital”. L’adaptació a la Llei 11/2007 posta hi ha molts ciutadans, Ens dirigim a totes les edats i a no és senzill per a municipis empreses i entitats que fan un tots els sectors, perquè el co- com el nostre, és un treball ús habitual de la signatura digi- neixement i l’accés a les no- que requereix temps i recur- tal. El fet que des de CATCert, ves tecnologies ha d’arribar a sos econòmics que no són fà- la Diputació i el Consell Comar- tothom. Està bé que oferim ei- cils de tenir. Qualsevol progra- cal s’hagin fet campanyes i dis- nes tecnològiques a ciutadans ma de gestió d’expedients té tribucions d’identitat digital ha i empreses, però el més impor- un cost d’entre 200 i 300.000 fet que sigui una eina molt uti- tant és que les sàpiguen utilit- l’entrevista Hem d’estar euros. Ara donarem un fort im- litzada. zar, al cap i a la fi, per exem- puls perquè rebrem uns ajuts ple els establiments turístics, molt atents als del Plan Avanza. I què és necessari millorar? d’ofertes i de llocs on promo- nous canals de Pel contrari estem intentant cionar el seu negoci en troba- Del projecte Amposta Ciutat millorar altres aspectes com ran moltes més, a banda de comunicació Digital, quina és la iniciativa la possibilitat d’allotjament de l’espai que li puguem oferir. perquè ens ajuden visió localret | que més èxit està tenint? pàgines web per a empreses i Ens ha sorprès molt favora- comerços que encara no fun- Què pot aportar la participa- a millorar els blement l’acollida que ha tingut ciona prou bé. Durant els úl- ció ciutadana telemàtica que nostres serveis la participació ciutadana. Des tims dos anys portem a terme no ofereix la presencial?
    • 15 res perquè des de l’Ajuntament, sempre que han aconseguit els requisits, ha atorgat les oportu- nes llicències. El cas és que, per exemple, Telefónica ja té les an- tenes, però encara no dóna el servei de 3G. Les administracions públiques han d’invertir en infraestructu- res de telecomunicacions? Queda claríssim que unes de les mancances que tenim a les Terres de l’Ebre són l’accés a les TIC i a la societat de la in- formació. Això ens represen- ta un “handicap” en uns mo- ments com l’actual, en què que patim problemes de deslocalit- zació i de pèrdues d’indústries a les nostres comarques. Des de l’àmbit local fem tot allò que podem al nostre abast i ens Bàsicament la immediatesa El cert és que és el nucli del cal que el Govern intensifiqui del sistema, dóna als ciutadans municipi d’Amposta està ben l’esforç en dotar de recursos una agilitat i una senzillesa molt cobert i no hi ha cap dificul- totes aquelles iniciatives lliga- valorada. Precisament des de tat, el problema greu el tenim a des amb R + D. Seria una bona l’Ajuntament estem estudiant la molts pocs quilòmetres, als nu- oportunitat per poder sortir de possibilitat de lligar aquest siste- clis del Poblenou del Delta o a les actuals dificultats d’una ma- ma amb el Servei d’Atenció Ciu- l’Eucaliptus, amb cobertures nera reforçada. En aquest sen- tadana (SAC). La participació deficitàries del 95% i, per su- tit la ciutat d’Amposta durant ciutadana a través dels mitjans posat, no arriba el 3G. A través els últims anys ha anat diver- electrònics no es redueix només del projecte Amposta Ciutat Di- sificant les seves activitats i el a la possibilitat que els ciutadans gital estem analitzant la portada pes del sector primari s’ha anat expressin les seves queixes, si- de senyals a través de radioen- compensant amb el desenvo- nó també cal valorar que per a llaç a aquests nuclis. Hem par- lupament del sector serveis i nosaltres són molt importants lat amb les operadores de tele- l’industrial. Per ser competi- les propostes i els suggeriments comunicacions, però no hi ha tius necessitem no quedar-nos que ens arriben per millorar ser- manera. La situació es redueix al marge de l’accés a les noves veis. Hem d’estar molt atents a a una qüestió de negoci. No tecnologies. visió localret | aquests nous canals de comu- només el mòbil, sinó també la nicació perquè ens ajuden a mi- connexió a Internet és vital, per Preparats per a l’apagada de Cal que el Govern llorar la qualitat dels serveis que exemple, per donar serveis als la televisió analògica? intensifiqui l’esforç prestem als ciutadans. establiments turístics com ca- Si es fes avui mateix la meitat ses de pagès i restaurants. Les del municipi es quedarà en negre, en dotar de recursos L’orografia del municipi afa- empreses argumenten que no no rebria cap senyal. Confiem totes aquelles l’entrevista voreix, en principi, que no ha- porten el senyal perquè no hi ha que el Pla Catalunya Connecta gi d’haver problemes de co- prou volum de negoci. No po- s’acompleixi aquí a Amposta i es iniciatives lligades bertura de telefonia mòbil. És den al·legar cap altra motiu per millori el senyal pel que fa a la Te- amb r+D així? no instal·lar les infraestructu- levisió Digital Terrestre. z
    • 16 VISIÓ DEL MÓN ma obaprepara un pla es converteix en el principal comp per impulsar les TIC etidor d’Internet Exp L’autoritat federal de les telecomunicacions dels Estats Units (Comissió Federal de Comunicacions –FCC-) presentarà a princi- lorer pis del 2010 un ambiciós pla que es proposa, entre d’altres objec- El navegador de codi obert Firefox ha assolit més de mil milions tius, una sensible millora de les xarxes de banda ampla del país. de descàrregues, fet que el converteix en el principal competidor La finalitat és que àmbits com la sanitat i l’ensenyament puguin d’Internet Explorer. El tercer navegador més utilitzat és el del ge- fer ús de les noves tecnologies en el seu funcionament quotidià i gant de les recerques, Google Chrome que no ha aconseguit, en- millorar-ne la qualitat dels serveis. El Govern considera com a ob- cara, treure usuaris als dos primers. jectiu assolir velocitats de 50 Mbps amb una millora de les infra- Les xifres de descàrregues de Firefox eren impensables fa no- estructures de telecomunicacions. L’estiu passat l’administració més cinc anys, quan la força del navegador de Microsoft era in- Obama va aprovar un primer programa, dotat amb 7.200 milions contestable i molts van vaticinar la desaparició de Firefox. de dòlars, destinat a la construcció d’una xarxa d’Internet d’alta Un 20% dels internautes espanyols ja han triat Firefox per rea- velocitat a les àrees rurals. z litzar les seves consultes a la xarxa. z Internet Eyes vigilància 2.0 Un companyia anglesa, Internet Eyes, ofereix als seus usua- ris la possibilitat de llogar càmeres de seguretat connectades a la xarxa 2.0 per convertir-se en vigilants des de casa. L’empresa els promet una gratificació de mil lliures per cada delicte que s’hagi evitat. Per convertir-se en cibervigilant, la persona interessada ha d’omplir una subscripció gratuïta. L’empresa li assigna una sèrie de càmeres de videovigilància (connectades a través del circuit CCTV, closed circuit television) i si veuen moviments sospitosos, premen un botó per enviar una imatge i un missatge de text al propietari de la càmera. Els usuaris guanyen un punt, si detecten visió del món un possible crim, i tres si el crim resulta real. El passat mes de novembre la companyia va iniciar una prova de funcionament del sistema. El proper pas serà el seu llançament a nivell global. El fet que la companyia Internet Eyes promogui el seu servei con si fos un joc ha aixecat les crítiques massives al Regne Unit. Mentre que responsables de la companyia opinen que Internet Eyes es converteix en la millor arma per prevenir el delicte, polítics visió localret | i ciutadans contraris als abusos dels drets civils opinen que el sistema podria convertir el país en el paradís dels espies. Al Regne Unit hi ha 4,2 milions de càmeres de videovigilància, una per cada 14 persones, i el 20% del total existent al món. z
    • 17 El Fòrum sobre Internet que Pel contrari, el número ha organitzat les Nacions Uni- d’abonats a la telefonia mòbil des aquest mes de novembre experimenta a Àfrica el creixe- a Egipte ha alertat que mentre ment més gran, amb un 550% el 70% de l’anomenat “pri- entre els anys 2003 i 2008, pas- mer món” té accés a Internet, sant de 54 milions d’abonats aquest percentatge es redueix a més de 350 milions. Com al 17% als països en vies de a conseqüència de la fal- desenvolupament i a dades ta d’infraestructures la telefo- inferiors, especialment als paï- nia mòbil creix 20 vegades més sos africans i àrabs. A més, que la telefonia fixa. Malgrat només 5 països, Argèlia, Egip- aquest augment Àfrica queda te, Marroc, Sudàfrica i Tunis, molt per sota de creixements concentren el 90% dels usuaris tant espectaculars com l’Índia, l’onu alerta africans. D’altra banda, dels 20 llocs al món amb les tarifes que durant els primers 7 mesos del 2009 va registrat 100 mi- sobre “l’escletxa digital” més cares, 14 se situen al con- tinent africà. lions de noves subscripcions a la telefonia mòbil. z A Finlàndia accedir a Internet és un dret Els ciutadans de Finlàndia amb dificultats. Una de les tindran a partir del juliol del solucions que s’estudien és 2010 el dret a accedir a In- promoure l’ús de comunica- ternet a una velocitat mínima cions mòbils a un preu rao- d’1Mb. Per a finals del 2015 nable. visió localret | el govern finès s’ha marcat A Espanya, el ministre el repte de fer la connexió de d’Indústria, Turisme i Comerç, 100 Mb un “dret legal”. Miguel Sebastián, ha anunciat Segons les dades del durant la recent inauguració Ministeri de Transport i Co- del III Foro Internacional de municacions de Finlàndia, el Contenidos Digitales (FICOD) visió del món 96% dels més de 5 milions que a partir de l’any 2011 d’habitants disposen d’ac- l’accés a Internet, amb una cés a la banda ampla, tot i amplada de banda d’1Mb, que hi ha uns 2.000 llars, formarà part del servei univer- situades en zones rurals, sal. z
    • 18 VISIÓ TECNOLÒGICA Plataformes de contractació electrònica per als ens locals Les administracions públiques tenen l’obligació de ser més eficients i reduir els seus teix nivell el suport electrònic que els do- processos burocràtics. La contractació electrònica ja ha demostrat que pot ser una cuments en paper. A Espanya es va inserir eina àgil, senzilla, econòmica, segura i transparent per a l’adquisició de béns i ser- plenament amb la Llei 30/2007, de con- veis. les administracions locals a catalunya disposen de diverses alternatives per a la tractes del servei públic. De la mateixa manera que ha evoluci- contractació electrònica. Des del 2003, i impulsada per Localret, funciona amb èxit la onat el marc jurídic, s’ha desenvolupat la PECAP, la Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques. tecnologia, facilitant avui la identificació i l’autenticació electrònica de manera sen- La contractació electrònica ja fa temps dels grans números que suposa la contra- zilla i fiable. Una de les principals preo- que va deixar de ser un aspecte anecdò- ctació electrònica en l’àmbit públic. Així, cupacions dels legisladors ha estat que tic, limitat a innovadors, per esdevenir una les administracions públiques fan compres la contractació electrònica no suposi cap obligació i un repte assenyalat en totes les que suposen entre el 15 o el 20% del Pro- “escletxa digital” i que no es produeixin agendes dels responsables de les admi- ducte Interior Brut (PIB), la qual cosa supo- discriminacions com a conseqüència de nistracions públiques. Des dels màxims sa un moviment que se situa entre els 1,5 la utilització de sistemes operatius o dels òrgans de la Unió Europea (UE) es veu en a 2 bilions d’euros anualment a Europa. Si requisits tècnics. l’administració electrònica els trets princi- la contractació i la facturació es fes elec- pals de la modernització i la innovació dels trònicament de manera íntegra es podria PECAP: plataforma per a ens públics. Tant és així, que la Comissió generar un estalvi aproximat del 5% en les Europea va fixar els seus objectius en el despeses de contractació i en una reduc- l’administració local Pla d’acció sobre administració electrònica ció de les despeses de transacció del 10%, L’Assemblea General de Localret de i2010, establint de manera molt ambiciosa com a mínim. l’any 2000 ja va apuntar la necessitat que l’any vinent el 100% de la contractació Les principals dificultats per al funcio- d’oferir als ens locals associats un servei pública haurà d’estar disponible en forma nament de les plataformes electròniques que oferís la possibilitat de contractar elec- electrònica. de contractació per a administracions, i trònicament. Així, Localret va adjudicar en L’interès comunitari, seguit també per la per a l’intercanvi electrònic en general, han concurs públic que l’empresa del grup “la resta dels governs dels Estats, està basat estat les legislatives i les de seguretat, tots Caixa” Suministros Urbanos y Mantenimi- en els beneficis de l’estalvi econòmic, l’es- dos aspectes avui plenament superats. El entos SA (SUMASA) tingués la concessió talvi de temps, la transparència i la publi- camí no ha estat fàcil, però es va avançar de la gestió del servei que es va posar en visió tecnològica citat. Fins i tot la mateixa UE ha fet càlculs molt des de l’any 2002, amb la Llei 34 de funcionament l’any 2003. serveis de la societat de la informació i del La PECAP és un portal a Internet (http:// comerç electrònic, fins a la Llei 11/2007, www.pecap.org) que permet als ens locals d’accés electrònic als serveis públics. Ara, licitar i adjudicar els contractes per via te- i d’acord amb el marc de la Unió Europea, lemàtica. Els seus avantatges són princi- Les principals dificultats el règim jurídic ofereix la necessària cober- palment la simplificació dels processos de tura perquè la contractació electrònica es contractació; la reducció dels processos per al funcionament de les pugui fer amb total garantia i la tramitació de negociació; la integració de la contrac- plataformes han estat les de electrònica tingui la mateixa validesa que tació en els processos interns dels ens lo- visió localret | l’efectuada pels mitjans que s’anomenen cals; la transparència en els expedients de seguretat i les legislatives, “tradicionals”. Des de la Directiva 2004/18 contractació; l’increment de les empreses avui superades la Comissió Europea va començar la seva i proveïdors que es poden presentar atès regulació amb l’objectiu de posar al ma- que la difusió de les ofertes no depèn de la
    • 19 proximitat geogràfica; i d’altres com la re- ducció del volum del paper que s’ha d’uti- litzar en els expedients de contractació. El funcionament és La plataforma permet la contractació de qualsevol producte o servei, la seva divisió molt senzill amb el en lots, etc. El seu funcionament és molt procediment de senzill i majoritàriament es fa amb el proce- diment de “subhasta inversa”, és a dir, es “subhasta inversa” fixa un preu màxim de sortida i les empreses fan les seves ofertes “a la baixa”. S’aconse- gueix, d’aquesta manera, encara uns preus més avantatjosos per als ens locals en un procés totalment transparent perquè es fa Què es pot en temps real i amb coneixement a l’instant contractar de les ofertes que fan cadascuna de les empreses. L’ens local sap, d’altra banda, electrònicament? que mai haurà d’adquirir els béns o serveis licitats per sobre d’allò que s’hagi valorat. Alguns exemples: La PECAP permet la sol·licitud de pressu- postos o gestió d’ofertes i la subhasta o negociació “online”. SUBMInISTRAMEnTS L’accés a la plataforma i el seu ús no • Energia (combustible i electricitat) té cap cost per als ens locals que s’adhe- • Telecomunicacions reixen a través de Localret, mitjançant la • Material d’oficina, informàtica i subscripció d’un acord d’adhesió. Pel que fa als requisits tècnics, els ens locals no- fotocopiadores més han de disposar de connexió a Inter- • Mobiliari interior, vestuari, protocol i net i comptar amb un certificat de signatu- publicacions ra electrònica vàlid. z • Correus, missatgeria i viatges • Vehicles • Via pública (mobiliari, senyals, eines i instal·lacions) RESUM DELS PRIMERS 9 MESoS DE L’Any 2009 • Plantes i jardins, material tècnic i resta d’instal·lacions visió localret | Subhastes 57 SERvEIS Total licitat 14.162.529,79€ • Servei mèdic, desinfecció i sanejaments Total adjudicat 12.059.504,87€ • Recollida de deixalles visió tecnològica • Manteniment de parcs, jardins i edificis Estalvi 14,85% • Neteja d’edificis • Semàfors i il·luminació de la via pública
    • 20 VISIÓ LOCALRET El ajuntaments catalans inicien la licitació dels serveis de telecomunicacions Actualment ja hi ha una bona part d’ens locals catalans, més d’un 25 per cent, que han dut a terme iniciatives per tal de contractar els serveis de telecomunicacions en les millors condicions possibles aprofitant el règim de lliure competència existent en el mercat de les telecomunicacions. Des de Localret estem treballant per Entre els beneficis que pot comportar - negociació amb els operadors. tal de donar impuls a iniciatives locals licitar els serveis de telecomunicacions hi Millora de la cobertura urbana i de la do- en aquest àmbit, i és amb aquest propò- ha: tació dels equipaments municipals. sit amb el que es va organitzar a finals - Reducció de la despesa. Analitzant Es pot millorar encara més la licita- d’octubre una jornada en la qual es van amb detall les despeses i licitant els ser- ció dels serveis de telecomunicacions si mostrat eines i pautes vàlides per als ens veis de telecomunicacions es pot estalvi- es fa mitjançant compra agregada, és a locals. Així també es van presentar diver- ar entre un 10 i un 35%. dir, contractar els serveis de telecomu- sos casos pràctics de municipis i con- - Evolució tecnològica. Es pot acce- nicacions amb un únic expedient, on es sells comarcals que ja han dut a terme dir a les darreres tecnologies i nous ser- consideren de forma agregada tots els iniciatives en aquest sentit. D’altra banda veis. consums i les despeses de diferents mu- també s’ha editat dins de la col·lecció - Increment de la qualitat del servei. nicipis o altres ens locals. “Guies per al desenvolupament de la so- Establiment de mecanismes de control i Podeu trobar la publicació o la infor- cietat del coneixement” la publicació “La penalització per baixa qualitat i millores mació generada a la jornada al web de contractació dels serveis de telecomuni- en el nivell d’atenció a clients. Localret. z cacions a l’administració local”. http://www.localret.cat visió localret visió localret |
    • 21 Primer aniversari de les Comunitats Localret En aquests primers dotze mesos s’han posat en marxa tres Comunitats que es cen- tren en diferents àmbits professionals del món local: Comunitat TIC; Comunitat Ge- ospacial i comunitat consensus. Les Comunitats han anat creixent de forma progressiva i actualment compten amb gairebé 330 usuaris, la majoria dels quals procedeixende les administracions locals catalanes i amb un nombre de vi- sites mensuals superior a les 1500. Altres dades d’interès permeten observar que durant aquest període les Comunitats han rebut més d’11.000 visites i els usuaris han consultat gairebé 63.000 planes. Les Comunitats ofereixen informació actualitzada, accés a documentació i en- llaços d’interès, contactes amb responsa- bles d’altres ajuntaments i administracions i agenda d’esdeveniments específiques. z http://www.comunitats.localret.cat Guia sobre el programari lliure Localret ha editat dins de la col·lecció “Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement”, el títol “El programari lliure a les administracions locals”. visió localret | Amb aquesta Guia, Localret no pretén ser prescriptor de cap decisió s’ha de fonamentar en criteris tecnològics, econòmics opció, ni lliure ni privativa, així com tampoc condicionar la lli- o de funcionalitat, bandejant els criteris ideològics, polítics o, bertat d’elecció de les administracions locals a l’hora d’escollir simplement, d’inèrcia o temor davant d’allò que ens sembla un programari, però sí es posa al vostre abast els diferents ele- més desconegut. També, amb la consulta d’aquesta guia, es ments per valorar avantatges i desavantatges de cada decisió. pot comprovar que “lliure” no vol dir “de franc” i que davant visió localret Des d’una “neutralitat efectiva”, la guia “El programari lliure a de qualsevol tria de programari les administracions o ens locals les administracions locals” es donen arguments per decidir so- han de tenir una estratègia, una planificació, uns recursos i un bre l’elecció d’un programari i s’afegeix que aquesta presa de desenvolupament. z
    • 22 VISIÓ LOCALRET Europa vol inversió pública en les noves xarxes d’Internet El president de localret, Pere navarro, Localret va participar en la consulta prèvia sobre xarxes NGN (xarxes de telecomu- ha valorat molt positivament la decisió nicacions de nova generació) i es va pronunciar a favor de la inversió pública “perquè de la comissió Europea d’adoptar una es doni un impuls definitiu al desplegament de les xarxes de telecomunicacions d’alta sèrie de directrius per tal que els Estats capacitat –basades en la fibra òptica- i que s’estenguin a tot el territori”. Localret afegia que els municipis no pretenen competir amb les operadores, sinó salvaguardar que tots europeus donin suport públic al desple- els ciutadans, empreses i administracions catalanes, puguin tenir l’oportunitat d’accedir gament de xarxes d’accés a Internet de a les xarxes d’Internet d’alta capacitat. nova generació (NGN) a les zones ano- Pere Navarro ha considerat de “decisió transcendental” el pronunciament de la Co- menades “grises o “blanques”, és a dir, missió Europea i ha recordat que a Catalunya, la Generalitat i els governs locals, a través a totes aquelles zones on les operadores de Localret, estan treballant perquè, mitjançant l’ITCat –Ens Gestor d’Infraestructures no invertiran per no considerar-les prou de Telecomunicacions de Catalunya- s’estengui una xarxa d’alta capacitat a tot el te- rendibles. rritori. z Serveis inclosos al Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local localret ha elaborat un document, que i la modernització de l’administració. logia de projectes i per la seva relativa ha posat a disposició dels ens locals Des de Localret, sempre s’ha impul- novetat Localret ha posat a disposició consorciats, que recull les principals sat el desplegament i la utilització de les dels ajuntaments a seva experiència i ha característiques del Fons Estatal per a noves tecnologies de la informació i la proposat un seguit de serveis i de pro- comunicació (TIC) al servei dels ens lo- jectes “tipus” per tal de facilitar l’accés a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, així cals, i per tant la possibilitat d’accedir l’oferta de solucions existents en el mer- com una relació de propostes agrupades a aquests Fons es presenten com una cat que us poden ser d’interès. en tres tipologies diferents: desenvolu- visió localret oportunitat immillorable per tirar enda- Cal recordar que en el moment de pament d’infraestructures tecnològiques; vant projectes que beneficiaran als ser- presentar sol·licituds a projectes cal modernització de l’administració; i efi- veis que els ajuntaments poden oferir a preveure que cap ens públic, com ara ciència i estalvi energètic. la ciutadania. Consorci AOC, CATCert, la Secretaria de L’anterior edició del FEIL va estar molt Telecomunicacions, les Diputacions i els El nou Fons estatal, en aquesta se- orientada a destinar els fons en projectes Consells Comarcals o Localret, us ofe- gona edició, s’ha vist modificat de forma d’obra pública, mentre que la d’enguany reixi una solució similar o adaptable a les visió localret | substancial i han pres rellevància aspec- obre el ventall de possibilitats a la millora necessitats concretes d’un ens local. z tes com la sostenibilitat, l’eficiència ener- de les infraestructures i la modernització http://ciael.localret.cat gètica, les infraestructures tecnològiques de l’administració. Davant aquesta tipo- www.localret.cat
    • 23 El servei universal de telecomunicacions es revisa per lluitar contra la fractura digital L’existència de l’anomenada “escletxa A Espanya aquest procés de reflexió s’ha de la velocitat de “l’accés funcional a Inter- digital” –social i territorial- és una re- concretat recentment en la Consulta públi- net "de l'art. 22.1.a) de la LGT tal com es alitat a la qual la unió Europea vol do- ca que ha efectuat el Ministeri d’Indústria, planteja a la consulta. Actualment amb ve- nar resposta. La lluita contra la fractura Turisme i Comerç i amb el recent anunci locitats d'accés a Internet per sota de 500 públic del ministre d’Indústria, Miguel Se- Kbps els usuaris no poden fer ús de serveis digital es va incorporar com a prioritat bastián, que la banda ampla d’1Mb estarà d'ús majoritari amb els relacionats amb la política a la iniciativa i2010 i la directiva inclosa en el servei universal a partir de l’1 formació o la comunicació amb unes con- 22/2002 de servei universal va obrir un de gener de 2011 dicions de qualitat mínima. Per a Localret el procés de revisió a tota Europa. El document publicat pel Ministeri com mínim és d’1-1,5 Mbps, ja que considerem a base de la Consulta analitzava diversos que l’amplada de banda hauria de permetre, aspectes relatius a la situació del servei per exemple, realitzar videoconferències o universal (tecnologies, abast territorial, va- accedir a continguts multimèdia que poden riació d'aspectes del contingut de la pres- resultar necessaris per a l'e-learning o edu- tació). De l'anàlisi de la situació actual es cació online. En aquest sentit, per tant, la desprenia que la regulació aplicada en el velocitat d'1Mb es considera una opció rea- procés de liberalització del sector de les lista de mínims d'acord amb les prestacions telecomunicacions havia aconseguit no- actuals del mercat i de la tecnologia. z més parcialment els seus objectius pel que fa al dret de tots els ciutadans a accedir visió localret | a serveis TIC. Per tant, una primera qües- tió que es plantejava era valorar el grau de compliment efectiu de les prestacions La velocitat d’1Mb vinculades al servei i prendre les mesu- res oportunes per part de Ministeri sobre es considera una opció l’empresa –Telefónica de España, SAU- realista de mínims obligada a prestar-lo. visió localret En segon lloc, Localret considera ne- d’acord amb les cessària la revisió de les prestacions contin- prestacions actuals gudes en el servei universal i molt especial- ment la que fa referència a la de l'augment del mercat
    • 24 VISIÓ MUNICIPAL L’Arboç disposa de servei WiFi i WiMAX L’Arboç (el Baix Penedés) disposa de cobertura WiFi i WimAX a tota la població, dotant-se de connectivitat total de les dependències municipals i centralitzant tota la gestió de con- Acte de presentació de WiMAX Global Access a l’Ajuntament de l’Arboç. nectivitat en un únic punt. El fet de connectar totes les dependències municipals vencional s’ha transformat en telefonia IP, centralitzant totes suposa avantatges notables. “Com a la majoria de munici- les trucades en un únic punt i obtenint un millor preu per part pis, els nostres edificis estan separats al llarg del territori, el de l’operador”. que implicava una segregació que afectava a l’administració Per a resoldre els problemes administratius, el servei el i, per descomptat, al ciutadà. Era necessari comptar amb un presta Wimax Global Acces, operador registrat a la CMT, que sistema que permetés l’intercanvi i compartiment de dades i d’acord amb l’Ajuntament ofereix veu i dades a preus asse- serveis”, ha explicat l’alcalde, Carles Ribé. quibles. Inicialment es va implementar una xarxa basada en VPN Els usuaris de l’Arboç no tenen cap tipus de bloqueig a sobre ADSL, “una solució viable i senzilla però que suposava l’hora de navegar per Internet ni a l’hora de realitzar descà- línia telèfonica i un servei ADSL”. Ara, amb el servei WiMAX, rregues. L’ample de banda es limita en la connectivitat WiFi “s’han donat de baixa totes línies ADSL i la telefonia fixa con- “per un motiu tecnològic i solidari” per evitar saturacions. z visió municipal Infoaccessibilitat a reus L’Ajuntament de Reus (el Baix Camp) vol identificar totes les barreres que hi ha per tal que els ciutadans puguin accedir a la informació i elaborar un pla d’infoaccessibilitat. El Pla que s’elabora fa especial atenció a les persones que pateixen algun tipus de discapacitat, persones grans o immigrants, tot i que està pensat per a tothom. En primer lloc s’està fent un estudi sobre els serveis de la societat de la informació a l’Ajuntament, tant la informació que hi ha al web com la que es difon a través de la resta de canals, visió localret | incloent-hi espais físics com biblioteques o senyalització, fins als canals d’informació als usuaris i ciutadans. L’Ajuntament està col·laborant amb una empresa especialitzada i compta amb el suport de l’Imserso i de la Fundació ONCE. z
    • 25 Esparraguera, per la facturació electrònica Per a l’Ajuntament d’Esparreguera (el ment de Treball i Formació del Consistori Baix Llobregat) l’actual procediment de va organitzar recentment una jornada in- facturació és ineficient, car i mediam- formativa, amb l’assistència de les prin- bientalment no sostenible. Per aquest cipals empreses ubicades al municipi, motiu, i per conscienciar les empreses dins de les actuacions de sensibilització d’aquest municipi que encara facturen per arribar a tot el teixit productiu local. en paper que es passin al format electrò- La formació va comptar amb el suport nic, el Servei a les Empreses del Departa- de l’associació empresarial PIMEC. z Mataró amplia la xarxa corporativa de fibra òptica L’Ajuntament de Mataró ha ampliat la comunicacions ha aprofitat les infraes- gia són els següents: Centre Cívic Cire- seva xarxa corporativa de telecomunica- tructures d’obra civil existents o les pro- ra, seu de l’empresa d’Aigües de Mataró, cions amb l’estesa de fibra òptica entre gramades per evitar obrir noves rases. SA (AMSA), Can Xalant, centre de crea- el Centre Cívic Cirera i la seu de la com- També s’ha aprofitat, en la mesura del ció i pensament contemporani de Mata- visió localret | panyia d’Aigües de Mataró SA (AMSA) possible, les canalitzacions interiors dels ró, edifici de Vidre, Nau Gaudí, seu del i entre Can Xalant i l’edifici de vidre. centres descrits habilitades per aquest Servei de Sistemes d’Informació i Teleco- L’acció permet millorar la comunicació tipus d’instal·lacions. El projecte està fi- municacions, Can Palauet, l’Ajuntament, directa entre aquests edificis i tanca una nançat pel Fons Estatal d’Inversió Local Casal de Joves, Centre d’Acollida, els de les anelles de fibra òptica. (FEIL). centre cívics Cerdanyola, Molins, Pla L’actuació, amb un cost de 57.000 Després d’aquesta ampliació, les d’en Boet i Rocafonda, l’Oficina del De- visió municipal euros, ha suposat la instal·lació de fibra diferents anelles de fibra òptica de la fensor del Ciutadà, el dipòsit de vehicles òptica a l’interior dels equipaments així xarxa municipal connecten una trentena i l’EAIA (equip d’atenció a la infància i com la seva interconnexió. Per portar a d’edificis municipals repartits per tota la la adolescència), l’Escola Universitària terme aquesta connexió entre edificis, el ciutat. Els equipament municipals que i el recinte Firal del Parc Central, entre Servei de Sistemes d’Informació i Tele- disposen actualment d’aquesta tecnolo- d’altres. z
    • 26 VISIÓ MUNICIPAL La Paeria fa més Sabadell àgils els tràmits “fa clic” amb les empreses L’Ajuntament de Sabadell, a través de la iniciativa “Sabadell fes clic” ha editat una publicació per instar i aju- L’Institut Municipal d’Informàtica Accés de l’Ajuntament de Lleida posarà en mar- dar els pares a educar en l’ús de les xa un nou sistema que ha de permetre fer més àgils els tràmits que les empreses de noves tecnologies. la ciutat han de fer amb la Paeria, estalviant els desplaçaments mitjançant les ges- tions fetes telefònicament o per Internet. El nou servei haurà de permetre que, per exemple, els permisos per a l’ocupació Amb el suport de les universitats de la via pública es pugui tramitar de manera complerta a través d’Internet. A més, i Ramon Llull i l’Autònoma de Barcelo- tal i com ha passat amb la Carpeta Ciutadana, es facilitarà de manera telemàtica el na i l’ajut econòmic del Plan Avanza, pagament de taxes i d’impostos. s’ha distribuït a 60 centres educatius “Les empreses són les que fan més ús de l’Administració”, va assenyalar la regi- una publicació que explica de mane- dora de Noves Tecnologies, Montse Mínguez, i per això cal afavorir i agilitar aquesta ra didàctica cadascuna de les noves relació. La Paeria també disposa del servei E-contract, que unifica totes les gestions tecnologies més utilitzades pels joves, per a les licitacions de contractes. z des d’Interent, els xats, la missatgeria instantània, els telèfons mòbils i els videojocs, entre d’altres. El municipi ha estat escenari durant els darrers mesos de sessions de formació a fa- mílies i educadors, seminaris i con- ferències. Entre les principals qües- tions tractades es troba la necessitat de conscienciar sobre de la protecció de dades de caràcter personal i exer- cir, com una de les funcions dels pa- res, un seguiment dels continguts i dels usos que fan els joves de les no- ves tecnologies. z Palafrugell visió municipal renova els ordinadors Palafrugell ha renovat bona part del seu parc d’ordinadors i ho ha fet mitjançant la utilització de la plataforma electrònica PECAP. El consistori ha adquirit 15 ordinadors de sobretaula i 5 de portàtils després que el procés de negociació adjudiqués el lot per un visió localret | valor de 12.706 euros, amb un estalvi sobre el preu inicial de més de 2.000euros, un 15,78%. L’Ajuntament té previst continuar utilitzant la Plataforma electrònica de compra com a base per a anar estenent les noves tecnologies dins l’administració i com una forma més d’aconseguir estalvi econòmic en la gestió. z
    • 27 Enllumenat intel·ligent Visita a Caldes d’Estrac virtual L’Ajuntament de Caldes d’Estrac (el Maresme) ha decidit millorar el sis- mínica segons les necessitats de cada moment i de cada espai. a Sant tema d’enllumenat públic amb una tècnica innovadora que suposa una gestió intel·ligent dels recursos me- El sistema Detectral, distribuït per l’empresa Sinapse Energia, incorpora als fanals unes petites antenes que fan Jaume de Frontanyà possible que un ordinador controli en tot diambientals. moment la intensitat lumínica de cadas- El nou enllumenat que s’aplica a cun dels punts de llums. La instal·lació Caldes és un sistema de control en- no precisa obra civil atès que només llaçat per ràdiofreqüència que, junta- s’instal·la una xarxa de radiofreqüèn- La pàgina web de Sant Jaume ment amb la incorporació de noves cia sense fils. El sistema compta amb de Frontanyà (el Berguedà) - www. bombetes de baix consum, permetrà el suport de l’Institut Català d’Energia santjaumedefrontanya.net- , el muni- un important estalvi gràcies a la auto- i Medi Ambient i l’estalvi energètic po- cipi més petit de Catalunya amb 31 matització i a la gestió “intel·ligent”. El dria arribar al 50% de la factura anual habitants, permet fer visites virtuals sistema permet graduar la intensitat lu- elèctrica. z amb vistes panoràmiques de 360º del poble i de l’església romànica. A més, conté fotografies, itineraris d’excursions i altres elements turís- Barcelona tics. També s’està adaptant per dotar de serveis telemàtics els seus veïns, així, per exemple, es pot accedir a informa l’organisme tributari de la Diputació de Barcelona i es pot enviar la lectura del comptador d’aigua. z sobre les obres visió localret | L’Ajuntament de Barcelona ha posat i Habitatge, s’han introduït a la base de en marxa una pàgina web que ofereix in- dades totes les obres que afecten a la via formació actualitzada setmanalment de pública i que tenen una durada superior totes les obres que s’estiguin fent a la a una setmana. A partir del primer trimes- visió municipal ciutat, alhora que inclou una bústia per tre del 2010 també s’incorporaran la res- a atendre les consultes, queixes i sug- ta d’actuacions municipals. Actualment geriments de la ciutadania. Tal i com ha Barcelona té 380 actuacions que afecten explicat Ramon García-Bragado, tinent l’espai públic. z d’alcalde d’Urbanisme, Infraestructures www.bcn.cat/obres
    • 28 VISIÓ MUNICIPAL El Prat instal·la oficines virtuals L’Ajuntament del Prat de Llobregat (el les noves tecnologies com, per exemple, Baix Llobregat) està instal·lant oficines la possibilitat d’enviament de missatges o quioscos digitals tàctils a sis equipa- instantanis SMS a dispositius mòbils de ments municipals distribuïts per la ciutat manera gratuïta o correus electrònics als per tal que els ciutadans puguin accedir quals també se’ls pot adjuntar una fo- a Internet amb un sistema senzill, ràpid tografia de qui ho envia i que es fa des i sense necessitat de requerir coneixe- d’una càmera incorporada. ments informàtics. Així mateix, els usuaris poden apor- El nou servei permet obtenir infor- tar documentació mitjançant dispositius mació, fer consultes, tramitar i obtenir –com el llapis digital o “pen-drive”- i po- diversos serveis i documents de les ad- den consultar la premsa electrònicament ministracions públiques, des de la local o navegar per Internet. fins a l’europea. A més de l’obtenció de L’Ajuntament del Prat de Llobregat documents, també es poden presentar vol, d’aquesta manera, facilitar l’accés queixes als diferents ens locals, estatals a la societat de la informació a tots els i fins i tot europeus, o suggeriments i ciutadans i, sobretot, a tots aquells que fer, també, tràmits per Internet. no tenen disponibilitat d’accés a les no- Aquestes oficines o quioscos digitals ves tecnologies i així evitar l’anomenada incorporen altres serveis relacionats amb “escletxa digital”. z Terrassa promou un web per apropar-se a Europa visió municipal L’Ajuntament de Terrassa ha obert un espai a la seva pàgina web corporativa (www.terrassa.cat) un espai per donar a conèixer a les empreses les oportunitats comercials que es donin al mercat europeu. En aquest espai es pot obtenir informació per trobar socis internacionals, conèixer franquícies, transferir o adquirir tecnologia, intercanviar coneixements, comercialitzar productes i serveis o buscar proveïdors o distribuïdors. La nova web és conseqüència de la col·laboració entre l’empresa municipal Foment de Terrassa i l’agència de la Generalitat Ac- visió localret | c1ó, que dóna suport a les empreses. Es pot accedir des de la secció d’Ocupació i Empreses del web municipal. z www.acc10.cat
    • 30 Agenda JornAdA tic i sAlut mEntAl. lA sAlut mEntAl Al sEglE XXi MOBILE WOrLD CONGrESS 2010 Can Massallera, c/Mallorca, número 30, Barcelona Sant Boi de Llobregat 15 al 18 de febrer del 2010 15 de desembre del 2009 Organitza: GSMA (Organisme que representa la indústria Organitza: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Localret, mundial de les telecomunicacions mòbils) Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. www.mobileworldcongress.com www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda PrOJECTE ALAIDA D’ALFABETITzACIó DIGITAL IV CONGrÉS DE LA CIBErSOCIETAT 2009 Punt omnia dels Serveis Socials del Centre Històric de Lleida Congrés “on line” sobre el futur de la societat digital Diverses jornades Organitza: Citilab Cornellà Organitza: Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya www.cibersociedad.net/congres2009 Col·labora: Xarxa Òmnia http://telecentres.paeria.es govErns locAls En XArXA PEr A unA novA EuroPA FEriA siti AslAn Barcelona Pavelló 6 d’IFEMA, Madrid Del 22 al 24 de febrer del 2010 Del 23 al 25 de març del 2010 Organitza: Govern d’Espanya, Diputació de Barcelona i FEMP www.aslan.es www.diba.cat Per a conèixer els actes i jornades de Localret connecteu amb www.localret.cat Per a conèixer ajuts i subvencions per als ens locals connecteu amb el Centre d’Informació i Atenció als Ens Locals (CIAEL) http://ciael.localret.cat