Guies
Per al desenvolupament
de la societat del
coneixement




  El programari lliure a les administracions locals
Guies
  Per al desenvolupament
  de la societat del
  coneixement




El programari lliure a les administracions locals
El programari
                                                           lliure a les
                                    ...
Índex de continguts

 ÍNDEX

Presentació                                           4   PART III. PL en el desenvolupament ...
Presentació

                         Les eines que proporciona el Programari Lliure (PL) cada vegada són més
            ...
Contingut
de la publicació
Aquesta publicació s’estructura en quatre parts. La primera, orientada als càrrecs electes i ge...
Conceptes claus

    El principal objectiu de la present guia és que el lector, d’acord amb les seves necessitats i la sev...
PART I
Conceptes
i estratègia
1         Al voltant
                         del programari

                         1.1. - Nocions sobre el programari
...
La figura 1 il·lustra aquesta diferència.


                                                                             P...
El programari lliure a les administracions locals
     1. Al voltant del programari

     A partir dels 80, l’aparició de ...
El programari lliure a les administracions locals
                                                                        ...
El programari lliure a les administracions locals
     1. Al voltant del programari

     Primera confusió: en català, i e...
El programari lliure a les administracions locals
                                                                        ...
El programari lliure a les administracions locals
     1. Al voltant del programari

             Sabies que...?
         ...
2         Programari Lliure (PL)

                          2.1. - Què és el Programari Lliure?
                          ...
2.1.2. - Característiques del PL rellevants per a les administracions públiques
Les quatre llibertats i les conseqüències ...
El programari lliure a les administracions locals
     2. Programari Lliure (PL)

     c) Seguretat i fiabilitat
     La p...
El programari lliure a les administracions locals
                                                                        ...
El programari lliure a les administracions locals
     2. Programari Lliure (PL)

     a) Incompatibilitat entre estàndard...
El programari lliure a les administracions locals
                                                                        ...
El programari lliure a les administracions locals
     2. Programari Lliure (PL)

     2.2. - Llicències lliures

     La ...
El programari lliure a les administracions locals
                                                                        ...
El programari lliure a les administracions locals
     2. Programari Lliure (PL)

     2.2.2. - Tipus de llicència lliure ...
El programari lliure a les administracions locals
                                                                        ...
El programari lliure a les administracions locals
     2. Programari Lliure (PL)

     2.2.3. - Garanties i responsabilita...
El programari lliure a les administracions locals
                                                                        ...
El programari lliure a les administracions locals
     2. Programari Lliure (PL)

     En aquest exemple, a partir d’un en...
El programari lliure a les administracions locals
                                                                        ...
El programari lliure a les administracions locals
     2. Programari Lliure (PL)

     Entre els serveis que es poden pres...
3         Situació actual del PL

                          3.1. - El PL a les empreses
                          La varia...
Amb dades més recents, un estudi de la consultora americana IDC13, estimava que l’any 2008, en ple
inici de la crisi, el m...
El programari lliure a les administracions locals
     3. Situació actual del PL

     3.2. - El PL a l’educació
     S’ha...
El programari lliure a les administracions locals
                                                                        ...
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Programari Lliure (GUIA)
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Programari Lliure (GUIA)

2,394 views
2,317 views

Published on

Published in: Technology, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,394
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
14
Actions
Shares
0
Downloads
35
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Programari Lliure (GUIA)

  1. 1. Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement El programari lliure a les administracions locals
  2. 2. Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement El programari lliure a les administracions locals
  3. 3. El programari lliure a les administracions locals Edita: LOCALRET Disseny i maquetació: PQR, Comunicació Impressió: Gramagraf, S.C.C.R.L D. Legal: B.46571-2009 Desembre de 2009 Aquesta és una obra col·lectiva en la que han participat, de diverses formes i directa o indirectament, diverses personalitats i institucions. A totes elles volem agrair la seva col·laboració i, en especial, les aportacions realitzades per: Malcolm Bain, Francisco de Assis Costa Silva, Eduard Elias i Vila, Essi Projects, S.A. i Genos Open Source, S.L.
  4. 4. Índex de continguts ÍNDEX Presentació 4 PART III. PL en el desenvolupament 57 Contingut de la publicació 5 6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions 58 6.1. Quin paper pot fer el PL Conceptes claus 6 en el desenvolupament? 58 6.2. Els IDE PL com a eines de base per al desenvolupament 61 PART I. Conceptes i estratègia 7 6.3. Frameworks i llibreries, components lliures en el desenvolupament 64 1. Al voltant del programari 8 6.4. L’alliberament de programes i aplicacions 67 1.1. Nocions sobre el programari 8 1.2. Origen i evolució del programari 9 7. Recursos per desenvolupar en PL 70 1.3. Classificació del programari 11 7.1. Eines de desenvolupament 70 7.2. Funcionament de les comunitats 2. Programari Lliure (PL) 16 de desenvolupadors 82 2.1. Què és el Programari Lliure? 16 2.2. Llicències lliures 22 2.3. El desenvolupament del PL 27 PART IV. Recursos PL 85 2.4. Models de negoci amb PL 29 8. Recursos lliures disponibles 86 3. Situació actual del PL 32 8.1. Arquitectura general dels Sistemes 3.1. El PL a les empreses 32 Informàtics municipals. 3.2. El PL a l’educació 34 Serveis Interns 86 3.3. El PL a les administracions públiques 36 8.2. Programari disponible 90 4. Estratègia en relació amb el PL 38 4.1. Com decidir sobre el PL 38 4.2. Criteris relatius a la funcionalitat de l’aplicació 40 4.3. Criteris relatius als costos 42 PART II. Migració a PL 43 5. Migració d’aplicacions a PL 44 5.1. Per què migrar? 44 5.2. Migrar o no migrar. Aquesta és la qüestió 45 5.3. Planificació de la migració 46 5.4. L’ús de grups pilot 53 5.5. Eines d’ajuda a la migració 56
  5. 5. Presentació Les eines que proporciona el Programari Lliure (PL) cada vegada són més utilitzades entre els ciutadans, les empreses i les administracions. L’extensió del seu ús i de les seves aplicacions estan reconegudes de manera explícita a la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, recollint com a dret dels ciutadans “escollir les aplicacions o sistemes per relacionar-se amb les Administracions Públiques sempre i quan utilitzin estàndards oberts”, aspecte el qual garanteix el Programari Lliure. Les administracions locals, com la resta de les administracions públiques, han de ser un model a seguir en l’estricte compliment de la legalitat i, per tant, han d’adequar els seus sistemes de relació electrònica per adaptar-los a les necessitats i drets dels seus ciutadans. L’interès dels municipis al voltant de l’ús i possibilitats del Programari Lliure va portar a Localret a col·laborar estretament amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya. Fruit d’aquest treball, fet amb molts ajuntaments i consells comarcals, hem cregut oportú reflectir en aquesta Guia una sèrie d’informacions, recomanacions i consells pràctics que poden ser d’utilitat tant als càrrecs electes com als tècnics al servei de les administracions locals. Amb aquesta Guia no pretenem ser prescriptors de cap opció, ni lliure ni privativa, però sí que posem al vostre abast els diferents elements per valorar avantatges i desavantatges de cada decisió. Practiquem una “neutralitat efectiva”, és a dir que per decidir sobre l’elecció d’un programari, aquesta s’ha de fonamentar en criteris tecnològics, econòmics o de funcionalitat, bandejant els criteris ideològics o, simplement, d’inèrcia o temor davant d’allò que ens sembla més desconegut. També comprovarem que “lliure” no vol dir “de franc” i que davant de qualsevol tria de programari s’ha de tenir una estratègia, una planificació, uns recursos i un desenvolupament. Estem convençuts que trobareu en aquesta publicació informació i consells que us seran de molta utilitat perquè la informació rigorosa és un bon antídot per combatre estereotips que, sovint, no responen a la realitat. 4 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  6. 6. Contingut de la publicació Aquesta publicació s’estructura en quatre parts. La primera, orientada als càrrecs electes i gerencials, dedica els dos primers capítols a aclarir les nocions necessàries que faciliten la correcta comprensió de la resta del document. El tercer capítol parla de la situació del PL, mirant d’identificar les tendències previsibles, i el quart ajuda a establir criteris de caràcter estratègic sobre l’ús del programari lliure a les administracions locals catalanes. La segona part, més orientada als càrrecs tècnics d’ajuntaments i consells comarcals de qualsevol dimensió, entra en els detalls tècnics de l’estratègia TIC, al capítol 5, i dóna pautes, basades en casos d’èxit, per elaborar correctament projectes de migració a programari lliure, al 6. La tercera part va destinada als càrrecs tècnics d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions amb capacitat per emprendre projectes de desenvolupament de programari d’una certa envergadura. El capítol 7 analitza el paper que pot jugar el PL en el desenvolupament de programes o aplicacions i el 8 enumera recursos lliures disponibles per a aquesta activitat. La guia conté una darrera part, el capítol 9, que ofereix una llista de programes i plataformes disponibles en programari lliure i preparats per a l’adopció o adaptació en les administracions locals catalanes. L’enumeració que es fa en aquesta guia és complementària d’altres guies d’aparició recent, de Localret o d’altres organismes, segons s’indica en cada cas. 5 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  7. 7. Conceptes claus El principal objectiu de la present guia és que el lector, d’acord amb les seves necessitats i la seva experiència prèvia, pugui trobar respostes als dubtes més habituals sobre l’ús del programari lliure a les administracions locals de Catalunya. Les idees clau a destacar són les següents: Conceptes clau On trobar-los? Sobre el programari lliure: · És un model de negoci al voltant del programari, · L’apartat 1.3 clarifica les categories de programari. diferent del privatiu o altres. · El capítol 2 se centra en el PL i el seu model de negoci. · No és cap moda passatgera, ans al contrari: Les dades · El capítol 3 exposa la situació del PL. demostren que és cada vegada més present i en més àmbits. Què suposa el programari lliure per a les administracions locals: · Ofereix una sèrie d’avantatges als organismes públics · El punt 2.1.2 enumera les propietats del PL que el que ha portat a què la Llei 11/2007 l’assenyali com a fan especialment atractiu per a les administracions preferible a les administracions públiques de tot l’Estat. públiques. · A mig termini, i en ocasions fins i tot a curt, garanteix una · Al punt 2.1.2 s’esmenta aquesta característica del PL. retallada de costos que suposa un salt qualitatiu i arriba · L’apartat 2.3 permet entendre per què es dóna. a permetre projectes o serveis que, amb altres models de negoci, serien inabordables pressupostàriament. · Com tot projecte informàtic, l’adopció o migració · El capítol 4 dóna orientacions per a l’àmbit gerencial. a PL requereix una planificació acurada que prengui · La part II les estén i detalla per a càrrecs tècnics. en consideració totes les implicacions del canvi. La · La part IV enumera recursos disponibles. militància o l’idealisme no poden suplir la manca d’una bona planificació. · Usar PL en la construcció de nous programes o · La part III dóna pautes per a càrrecs tècnics i enumera aplicacions evita haver de partir de zero i ofereix molts eines lliures disponibles. avantatges, des de recursos fins a eines i procediments per treballar de manera més eficaç i eficient. 6 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  8. 8. PART I Conceptes i estratègia
  9. 9. 1 Al voltant del programari 1.1. - Nocions sobre el programari 1.1.1. - Què és el programari? Un ordinador és un aparell capaç d’obeir ordres i si no n’hi donem cap, no fa res. Una agrupació organitzada d’aquestes ordres és el que anomenem programa i el conjunt de tots els programes es coneix per programari (en anglès, software). Per tant, sense programari, un ordinador no fa res. Seria com un televisor sense cap canal sintonitzat. Totalment inútil. Sabies que...? Fa uns vint anys que l’Institut d’Estudis Catalans, a través del TERMCAT, organisme encarregat de normalitzar la terminologia científica, artística i tècnica, va aprovar les traduccions per als termes hardware (literalment, ferralla) i software (neologisme creat per similitud a l’anterior). Respectivament: maquinari i programari. Hi havia qui proposava usar els termes ferralla i pensalla. 1.1.2. - Programes de base i d’aplicació Programari de base: el componen les eines necessàries per poder usar l’ordinador. El més important és el sistema operatiu, encarregat de coordinar tots els components del computador: memòria, teclat, ratolí, pantalla, impressora, discos durs, CD-ROM, DVD, etc. Per fer ús d’aquests recursos, la resta de programes recorren al sistema operatiu. Exemples de sistemes operatius són: Windows (en les seves diferents versions), Linux (en les seves diferents distribucions), Unix, Leopard, etc. Programari d’aplicació: el componen els programes que fan servir els usuaris, anomenats també aplicacions. Per exemple: editors de textos, programes de comptabilitat, etc. Exemples d’aplicacions són: editors de textos (com el Word de l’MS Office o el Writer de l’OpenOffice), gestors de correu (com l’Outlook de Microsoft o el Firebird), programes de comptabilitat (com el ContaPlus del Grup SP, ara Sage, el BulmaGes o altres), etc. 8 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  10. 10. La figura 1 il·lustra aquesta diferència. PROGRAMARI DE BASE APLICACIONS N˜mines Correu electr. SISTEMA OPERATIU Editor text Naveg. web Figura 1. Diferècia entre aplicacions i programari de base. 1.1.3. - Com es fan els programes? La figura 2 mostra el procés d’elaboració d’un programa. En aquest procés hi apareixen alguns conceptes que convé tenir clars per entendre què és el programari lliure. Codi font: És el programa, expressat en allò que s’anomena un llenguatge de programació o d’alt nivell, comprensible per als programadors, però no per a l’ordinador. Executable (o també codi màquina): És el programa traduït de forma automàtica al llenguatge intern de l’ordinador a partir del codi font. Resulta totalment críptic i incomprensible per als humans. És aquell que es pot posar en marxa a l’ordinador i usar. Per posar en marxa el programa en un ordinador cal l’executable, però per modificar-lo fa falta el codi font, ja que l’executable és incomprensible per als humans. 1.2. - Origen i evolució del programari Fins als anys 70 del segle passat, la major part dels programadors estava en entorns científics universitaris, on el treball es basa en la col·laboració. Així, era habitual que quan un programador usava un programa, si li calia, en podia obtenir el codi font, modificar-lo segons les seves necessitats i posar aquest programa millorat a disposició de qui el necessités. 9 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  11. 11. El programari lliure a les administracions locals 1. Al voltant del programari A partir dels 80, l’aparició de l’ordinador personal va popularitzar la informàtica i el programari es va convertir en una indústria. Inicialment, aquesta indústria va optar per un model de negoci basat en la privatització del codi font, recolzant-se en la legislació sobre propietat intel·lectual, pensada per a altres entorns com la composició musical o la literatura. Aleshores les empreses van començar a fer signar acords de secret industrial (non disclosure agreements) als seus treballadors i el codi font dels programes es va convertir en un secret industrial. Un ordinador és un aparell capaç d’obeir ordres i si no n’hi donem cap, no fa res. Una agrupació organitzada d’aquestes ordres és el que anomenem programa i el conjunt de tots els programes es coneix per programari (en anglès, software). Per tant, sense programari, un ordinador no fa res. Seria com un televisor sense cap canal sintonitzat. Totalment inútil. Necessitat (problema a resoldre) Comprensible Sumar dues per a usuaris quantitats entŽn Analista informˆtic (funci— dÕun enginyer en informˆtica) Documentaci— tcnica (planificaci— del programa) escriu Obtenir nombres, sumar-los i donar el resultat interpreta Cap de projecte Codi font (el programa (coordina els escrit pel programadors en programadors) Comprensible un llenguatge de programaci—) per a tcnics Mòdul Captura preguntar A; Programadors comprovar que és nombre; preguntar B; (funci— de cicles comprovar que és nombre; escriuren formatius enviar A i B al mòdul Suma dÕinform‡tica) Mòdul Suma rebre A i B; calcular R=A+B enviar R al mòdul Resultat Mòdul Resultat compila rebre R; mostrar R preguntar A 0110 1010 Compilador Codi executable (el programa comprovar 1011 (programa que 0010 que es pot posar en marxa a 1010 tradueix lÕordinador escrit en llenguatge automˆticament) mˆquina) 101011000 0110101011000 100010100110011010010 0101010000 011010101110 Comprensible 101011000 0110101011000 genera 100010100110011010010 per a ordinadors 0101010000 011010101110 101011000 0110101011000 100010100110011010010 0101010000 011010101110 101011000 0110101011000 100010100110011010010 0101010000 011010101110 101011000 0110101011000 100010100110011010010 0101010000 011010101110 Figura 2. Procés de construcció d’un programa d’ordinador. 10 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  12. 12. El programari lliure a les administracions locals 1. Al voltant del programari Això va limitar les possibilitats de cooperació i d’acció dels programadors i va fer que el programari es limités a les necessitats de la majoria, sense possibilitat d’estudiar-lo ni adaptar-lo. D’altra banda, aquest moviment de la indústria també va generar un moviment en contra: el moviment del programari lliure, que qüestiona la privatització de la propietat intel·lectual del programari, reclama les llibertats dels usuaris i dels programadors i proposa models de negoci alternatius al privatiu, dominant fins a l’actualitat. El fundador d’aquest moviment va ser Richard Stallman, aleshores programador del Laboratori d’Intel·ligència Artificial, del MIT, i després fundador de la Free Software Foundation (FSF1). Ell va ser qui va enunciar per primer cop les quatre llibertats que defineixen el programari lliure, com veurem al capítol 2. Basant-se en les mateixes lleis sobre propietat intel·lectual que les empreses estaven usant per privatitzar els codis font dels programes, Stallman va definir la llicència GPL, que aconsegueix garantir tot el contrari: que el codi font dels programes lliures no es pugui privatitzar. Com a resultat d’aquest procés, en l’actualitat s’està consolidant un ampli teixit empresarial amb models de negoci més variats i no exclusivament basats en la privatització del codi font, com veurem també al capítol 2. Sabies que...? La primera programadora de la història va ser una dona. Es deia Ada Lovelace, filla del poeta anglès Lord Byron i esposa del Comte de Lovelace. Charles Babbage, amic de la família, va projectar el primer computador programable, completament mecànic, que no es va arribar a construir mai. Ada Lovelace, destacada matemàtica, va escriure diversos programes per a aquest ordinador. De fet, els programes d’ordinador s’anomenen així perquè, quan els va ensenyar al seu marit, va dir que li recordaven els programes d’actes de la festa major del seu poble. 1.3. - Classificació del programari El programari es pot classificar segons criteris molt diferents. El problema és que el nom que es dóna a algunes de les categories porta a algunes confusions quan, en realitat, les coses són força més simples que no sembla. 1.3.1. - Classificació segons el cost De cost zero: Se l’anomena també programari gratuït. És el programari que no cal pagar per utilitzar-lo. De cost no zero: També se l’anomena programari comercial o de pagament. És el programari fet per un organisme (normalment una empresa) que pretén treure’n un benefici. 1 Es pot trobar més informació sobre aquesta organització al web(:) http://www.fsf.org/ (en anglès) o al web de la seva homòloga europea, http://fsfe.org/ (en català si el navegador està configurat en aquesta llengua). 11 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  13. 13. El programari lliure a les administracions locals 1. Al voltant del programari Primera confusió: en català, i en general en les llengües llatines, no tenim aquest problema, però en anglès la paraula lliure (free) també significa gratuït. Per això, en anglès es pot confondre el programari lliure amb programari gratuït, quan veurem que per ser lliure cal que reuneixi una sèrie de condicions que no tenen res a veure amb la gratuïtat. Sabies que...? Per evitar la confusió entre els dos significats del mot free en anglès han sorgit denominacions alternatives com FLOSS, de Free/Libre/Open Source Software, o FOSS, de Free/Open Source Software. El Cenatic, en castellà, utilitza habitualment l’expressió «software de fuentes abiertas». A Catalunya s’ha fet més habitual l’expressió programari lliure, que no presenta cap ambigüitat. 1.3.2. - Segons la seva legalitat Legal: Qualsevol programa aconseguit i usat sense contravenir cap norma. Per exemple, un programa instal·lat amb la seva llicència original corresponent o bé un programa lliure. Il·legal: Qualsevol programa obtingut i usat violant alguna norma (a Europa, la Llei de propietat intel·lectual). Per exemple, un programa adquirit amb una llicència que n’autoritza l’ús en un sol ordinador i està instal·lat en més d’un (la primera còpia seria legal, la resta, il·legals), o bé un programa al qual se li han suprimit els codis de seguretat per poder-lo instal·lar i usar sense llicència o que s’ha instal·lat amb un número de llicència no oficial (el que s’anomena popularment programes piratejats). Sabies que...? La BSA2, associació d’empreses que agrupa els fabricants de programari més grans del món, publica periòdicament estadístiques sobre l’ús de còpies no autoritzades, que es coneix popularment com pirateria. Segons aquestes estadístiques, l’any 2008 aquest fenomen va arribar al 42% a l’Estat Espanyol, set punts per sobre la mitjana europea, que és del 35%. Val a dir que una mesura contra l’ús de còpies no autoritzades és l’ús de programari lliure, ja que és l’únic tipus de programari que no desautoritza mai ningú a usar-lo. 1.3.3. - Segons la disponibilitat del codi font De codi tancat: Anomenat també programari tancat. És el programari del qual, ni tan sols pagant, no es pot obtenir el codi font. El propietari dels drets d’autor, emparant-se en les normes corresponents, se’l vol reservar i impedir que hi pugui accedir ningú. De codi font consultable: Programari que, d’alguna forma o altra, es pot accedir al seu codi font. Sovint, aquesta possibilitat no està oberta a tothom, sinó únicament a grans clients. També és habitual que l’accés sigui només per a alguna funció molt concreta, com comprovar que el programa no conté codi maliciós que pugui perjudicar els interessos d’aquest gran client, o bé que calgui pagar una forta suma de diners per accedir-hi. La proposta Shared Code Initiative, de Microsoft, seria un exemple d’aquesta categoria. 2 Més informació a http://www.bsa.org/country.aspx?sc_lang=es-ES (en castellà). 12 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  14. 14. El programari lliure a les administracions locals 1. Al voltant del programari Sabies que...? L’any 2001, Microsoft va posar en marxa el programa Shared Code Initiative3, que va permetre a alguns estats accedir al codi dels seus sistemes operatius i d’algunes aplicacions com l’Office. Davant el suggeriment d’alguns col·lectius sobre la possibilitat que alguns programes de Microsoft realitzessin amb les dades operacions que l’usuari no ha sol·licitat o que poguessin resultar insegures (veure nota «Sabies que...?» de la pàgina 12), el gegant nord-americà va permetre que alguns governs inspeccionessin el seu codi, sense donar-los permís per introduir-hi cap modificació o per divulgar o reaprofitar el codi en cap altre projecte. De codi obert: Anomenat també open source. Com veurem al punt 1.3.5, és una variant de programari lliure, que exigeix unes condicions pràcticament equivalents a les del programari lliure, sense exigir, necessàriament, la condició de copyleft (veure apartat 1.3.5). Segona confusió: El moviment open source va sorgir com una escissió del moviment del programari lliure, procurant evitar la suposada imatge antiempresarial que tindria aquest moviment i, sobretot, la confusió en anglès del terme free. En un abús de llenguatge, algunes empreses que han accedit a mostrar el codi d’algun dels seus programes a grans clients l’anomenen «de codi obert», tot i no complir les condicions del moviment open source, situació que provoca una altra vegada la confusió amb el nou terme. 1.3.4. - Segons si està protegit per drets d’autor o no De domini públic: Programari sobre el qual ningú pot reclamar drets d’autor i, per tant, no requereix cap tipus de llicència d’ús. És de lliure disposició per a tothom. Això succeeix quan els drets d’autor expiren (als 70 anys de la mort de l’autor) o bé quan l’autor hi renuncia de forma explícita (a Europa, aquesta renúncia no és vàlida, ja que els drets morals sobre l’obra són irrenunciables). Protegit per drets d’autor: És aquell programari del qual l’autor conserva els drets i que es distribueix amb una llicència que en cedeix alguns a l’usuari, com a mínim el d’usar l’aplicació. Segons aquesta llicència es poden distingir subapartats. Tercera confusió: Quan es paguen uns diners a canvi d’un programa, se sol usar l’expressió «comprar el programa», quan, en realitat, en la major part dels casos, l’únic que s’està comprant és el dret a usar-lo i, sovint, amb força limitacions. 1.3.5. - Classificació dins dels programes protegits per drets d’autor El ventall de limitacions que pot imposar una llicència d’ús és molt ampli. Se solen distingir les categories següents: Privatiu: Anomenat també propietari (traducció incorrecta del terme anglès proprietary, que significa patentat), amb copyright o, erròniament, comercial (altres tipus de programari també són comercials). La llicència indica clarament que tots els drets són del propietari dels drets d’autor i l’usuari només ha adquirit el dret a usar-lo. En aquest ús, són habituals restriccions com el nombre de llocs de treball, la finalitat de l’ús o altres. 3 Actualment aquest programa es diu Shared Source Initiative i se’n pot trobar més informació a http://www.microsoft.com/resources/sharedsource/default.mspx (en anglès). 13 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  15. 15. El programari lliure a les administracions locals 1. Al voltant del programari Sabies que...? Algunes llicències d’usuari final de programari privatiu (en anglès EULA, per End User License Agreement) contenen clàusules tan curioses com4: · Les EULA’s de l’MS XML i l’SQL Server contenen clàusules que prohibeixen publicar estadístiques de rendiment (benchmark tests) d’aquests programes sense permís de Microsoft. · L’acord de servei d’iTunes, de la casa Apple, es reserva el dret a canviar l’acord, considerant que continuar usant el servei suposa una acceptació. · L’EULA de Pinnacle Studio 9 Movie-making adverteix l’usuari que el sistema pot enviar informació al fabricant i, fins i tot, instal·lar ampliacions del programa sense necessitat d’avisar l’usuari. · L’EULA del sistema operatiu Windows XP conté clàusules en què es diu que, fins i tot en cas que el sistema provoqui l’avaria del computador, el fabricant en declina tota responsabilitat. Shareware, models gratuïts, de baix cost o amb costos diferenciats segons l’ús: Són programes que, habitualment, es distribueixen per Internet i permeten la instal·lació i execució per un període limitat de temps, amb funcionalitats suprimides, només per a uns usos, per exemple privats i no comercials, empresarials o militars, o bé demanen un pagament voluntari a l’autor per contribuir a la millora del programa. Lliure o open source: Programari que dóna a l’usuari tots els drets, com veurem en major detall al capítol 2. Hi ha dues definicions acceptades internacionalment: la que dóna la Free Software Foundation, que defineix programari lliure o, en anglès, free software, i la que dóna l’organització empresarial americana Open Source Iniciative, que defineix l’expressió Open Source. Lliure amb copyleft: És el programari que, a més a més de ser lliure, la seva llicència exigeix que si, fent ús d’aquesta llibertat, l’usuari agafa tot o una part del codi i ho integra dins d’una altra aplicació més àmplia, tot el conjunt també ha de ser lliure. Per aquesta característica de «contagiar» la seva llibertat als altres programes amb què s’integra, també s’anomena «viral». Sabies que...? La paraula copyleft és un joc de paraules en anglès que per remarcar l’oposició al terme copyright, que seria «dret de còpia», substitueix right, que significa tant dret (terme jurídic) com dreta (d’orientació espacial), per left, que significa esquerre, però també permès. Per tant, es podria traduir per «esquerre de còpia» o també per «còpia permesa». 4 Es pot trobar una relació d’exemples de clàusules abusives a l’article http://www.tomshardware.co.uk/rtf-eula,review-17917.html (en anglès). 14 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  16. 16. 2 Programari Lliure (PL) 2.1. - Què és el Programari Lliure? El programari lliure és una categoria de programari quan es classifica en funció dels drets que atorga la seva llicència. Segons la definició de la Free Software Foundation (FSF5), perquè un programa sigui lliure ha de garantir als seus usuaris les quatre llibertats següents: 0: Llibertat d’usar el programa per a qualsevol finalitat. 1: Llibertat d’estudiar com funciona el programa i de canviar-lo per a què faci el que vulguis. 2: Llibertat de redistribuir còpies, de manera que puguis ajudar els teus veïns. 3: Llibertat per millorar el programa i distribuir les teves millores (i versions modificades en general) al públic, de forma que tothom se’n pugui beneficiar. Per poder exercir les llibertats 1 i 3 és necessari que el codi font del programa estigui disponible. 2.1.1. - Conseqüències de l’aplicació de les quatre llibertats del PL Aquestes llibertats s’atorguen a l’usuari a través de la llicència d’ús, que es tracta amb més detall a l’apartat 2.2. La seva aplicació, però, té una sèrie de conseqüències que convé considerar. La primera és que condiciona el model de desenvolupament i de negoci, fins al punt que ha suposat l’aparició de models propis, força innovadors, com veurem als apartats 2.3 i 2.4. La segona és que en deixar obert el codi ja no té sentit tancar els formats dels fitxers en què se salva la informació tractada pel programa. Així, quan un programa lliure tracta dades d’un determinat tipus (música, text, bases de dades, etc.), si existeix un estàndard internacional, és a dir, aprovat per l’Organització Internacional d’Estàndards, coneguda per les inicials en anglès ISO, sempre l’usa de forma preferent, si no exclusiva. 5 http://www.fsf.org/ 16 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  17. 17. 2.1.2. - Característiques del PL rellevants per a les administracions públiques Les quatre llibertats i les conseqüències de la seva aplicació comporten que el programari lliure tingui una sèrie de característiques que resulten especialment rellevants per a les administracions públiques i, en particular, les locals. a) Programari legal Les clàusules tan restrictives que inclouen moltes llicències privatives i que, malauradament, la majoria d’usuaris no llegeixen, fan que sigui molt fàcil incomplir algunes de les condicions imposades, fins i tot per pur desconeixement, sense cap mala intenció. Sabies que...? Quan l’empresa americana PC Pitstop va voler presumir d’acompanyar els seus programes, divulgats gratuïtament, amb una llicència que no contenia clàusules abusives, va incloure al final de la mateixa un paràgraf que oferia una recompensa a qui enviés un missatge a una adreça de correu electrònic. Van passar quatre mesos des de la publicació i més de 3.000 persones van descarregar l’aplicació abans l’empresa no va rebre la primera comunicació a l’adreça esmentada6. El seu remitent va rebre 1.000 dòlars. És només una mesura, però, si s’extrapola, voldria dir que només una de cada més de 3.000 persones llegeix les llicències. b) Compliment de la Llei 11/2007 La Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics assenyala, en el seu article 4, que «les Administracions Públiques utilitzaran estàndards oberts» i en el seu art. 6 estableix el dret dels ciutadans a «escollir les aplicacions o sistemes per relacionar-se amb les Administracions Públiques, sempre i quan utilitzin estàndards oberts». El programari lliure sempre utilitza els estàndards oberts i, per tant, és l’únic que sempre pot garantir el total compliment d’aquests preceptes legals. 6 http://navegante2.elmundo.es/navegante/2005/02/25/weblog/1109297833.html (en castellà). 17 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  18. 18. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) c) Seguretat i fiabilitat La possibilitat d’auditar el codi i la forma de millorar-lo permanentment que mostren les comunitats de desenvolupament del PL (veure apartat 2.3.1) garanteixen una major qualitat del codi resultant. Com a conseqüència, el PL sol estar més present en sistemes en què són crucials l’estabilitat i resistència a circumstàncies adverses (en informàtica això s’anomena robustesa) o perdre poc temps en caigudes de sistema (alta disponibilitat). Per exemple, els sistemes més exposats a vulnerabilitats, els servidors d’Internet, són un dels entorns on més presència té el PL. Sabies que...? La combinació GNU/Linux-Apache ha arribat a representar quasi el 70% dels servidors d’Internet. També en l’entorn de supercomputació, el GNU/Linux és usat en quasi el 80% dels primers 500 ordinadors més potents del món. Entre ells el Mare Nostrum, ubicat a la UPC i dedicat a activitats de recerca. d) Accés perpetu a la informació Són moltes les administracions que estan tenint greus problemes per accedir a informació i documents que van elaborar fa anys amb editors que han desaparegut del mercat i ja no es poden ni instal·lar sobre els actuals sistemes operatius. El fet d’usar estàndards oberts assegura que la definició de l’estàndard és pública i, per tant, sempre hi haurà programes capaços d’obrir fitxers que segueixen aquest estàndard o, si més no, sempre es podrà interpretar el seu contingut i transvasar-lo a un altre format. Sabies que...? Només entre les diferents administracions, les universitats i les empreses amb més de 20 anys d’antiguitat, es calcula que els documents generats amb editors de text que ara han quedat obsolets i ja no es poden obrir suposen milions de pàgines que ja no es podran recuperar mai més. e) Treball de col·laboració En el cas d’administracions amb capacitat per abordar projectes de desenvolupament de programari propi, el model de desenvolupament del PL facilita la col·laboració, tant entre diferents administracions que poden emprendre el projecte conjuntament com entre administracions i empreses que poden estar treballant en un mateix projecte, fins i tot sense necessitat que hi hagi contractació i compensacions econòmiques. 18 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  19. 19. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) f) Absència de codi maliciós En algunes ocasions, han causat un cert ressò mediàtic els abusos d’algunes companyies de programari privatiu que han inclòs en els seus programes instruccions per poder accedir a informació de l’usuari, com per exemple quins altres programes té instal·lats. El programari lliure, per la publicitat del codi, garanteix l’absència d’instruccions d’aquesta mena, conegudes com codi maliciós. g) Possibilitat de contractació local Els models de negoci del PL fan possible que una petita empresa, amb talent, pugui competir en règim d’igualtat amb una gran multinacional. En aquests models de negoci, les dimensions de l’empresa no són rellevants. El PL permet contractar empreses locals, molt properes a l’ajuntament i de dimensions similars. En un país com Catalunya, on el 90% de les empreses són petites, això suposa convertir la pròpia capacitat de compra de l’administració en una eina més al servei de la promoció econòmica i el desenvolupament local. h) Independència del proveïdor Moltes aplicacions privatives forcen l’usuari a contractar qualsevol servei que necessiti al voltant d’aquella aplicació, al mateix fabricant o a empreses associades (en anglès partners) que, habitualment, es veuen obligades a pagar el fabricant per adquirir aquesta condició. Amb programari lliure, això és impossible. Les quatre llibertats requerides per tal que un programa sigui lliure garanteixen que l’usuari sempre tingui llibertat per escollir el proveïdor que més li convingui i per canviar-lo quan vulgui. i) Costos més baixos La lliure competència esmentada a l’apartat anterior comporta un avantatge addicional: habitualment, els costos dels serveis al voltant de programes lliures són més baixos, ja que el client no és captiu. Alguns ajuntaments assenyalen que els estalvis que han pogut fer gràcies al PL no suposen només una reducció de pressupost, un salt quantitatiu, sinó la possibilitat d’abordar projectes que en programari privatiu quedarien totalment fora de l’abast del pressupost de l’ajuntament. Un veritable salt qualitatiu. 2.1.3. - Precaucions que cal tenir en compte Hi ha, però, algunes qüestions que cal tenir en compte abans d’emprendre projectes de migració massiva a PL. Lluny d’idealismes i militàncies, les coses s’han de fer bé. D’aquesta manera s’obtenen tots els beneficis, sense entrebancar-se amb cap inconvenient. 19 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  20. 20. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) a) Incompatibilitat entre estàndards de jure i de facto Malgrat estar definits per organismes internacionals, com la ISO, International Standards Organization, no sempre els estàndards oberts són els més estesos. Algunes empreses privades tenen força suficient com per imposar els seus formats tancats. Això passa, per exemple, en el món de l’ofimàtica (editors de textos, fulls de càlcul, presentacions, etc.). L’únic format estàndard aprovat per la ISO és l’Open Document Format, natiu en el paquet d’ofimàtica lliure OpenOffice. Però els formats d’ofimàtica més estesos són els de Microsoft (el del Word, l’Excel i el PowerPoint), fins al punt que moltes persones no parlen d’un full de càlcul, sinó d’un «Excel», per exemple. Per resoldre això, l’OpenOffice mateix és capaç d’obrir i salvar també en els formats de l’Office. És a dir, que un ajuntament podria treballar amb OpenOffice i intercanviar documents amb particulars, empreses i altres administracions que tinguessin Office sense que ni se n’adonessin. De totes formes, com que el format de l’Office és tancat, algunes de les seves opcions no són visibles per a l’OpenOffice i això provoca que en alguns casos aquesta compatibilitat no funcioni. En cas d’haver d’interactuar sovint amb alguna administració o empresa que utilitzi habitualment aquestes opcions, caldrà tenir-ho en compte. O bé caldrà fer algun acord amb aquesta administració o empresa, o bé caldrà conservar alguna instal·lació amb Office per mantenir aquesta interacció. b) Costos de migració Si bé migrar a PL sol comportar una reducció de costos, el procés de migració s’ha de planificar bé i sol tenir també algun cost, ja sigui en formació, en haver d’adaptar la imatge gràfica d’algunes plantilles o en similars. Expressat gràficament, el cost pot mostrar un comportament com el de la figura 3. Cost Migraci— Temps Figura 3. Evolució habitual dels costos davant d’una migració. 20 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  21. 21. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) c) Gestió del canvi Una altra qüestió que cal tenir present a l’hora de plantejar-se una migració a PL és la que es coneix com gestió del canvi. Sota aquest nom, s’engloba la gestió de totes les resistències davant la novetat, pors a allò que no es coneix i altres elements que poden fer que el personal que ha d’usar el nou sistema l’acabi rebutjant. Especialment quan es migra des d’una aplicació que s’usa des de fa molts anys, cal prendre en consideració les reaccions que pot tenir el personal usuari. En particular, quan aquest personal no sigui tècnic en informàtica sinó que pertanyi a altres àrees de coneixement i usi la informàtica només com una eina de treball. S’haurien de planificar acuradament: · La conscienciació: Quan els motius de la migració siguin econòmics o per complir amb un estàndard o una norma, és convenient explicar-ho al personal; que entenguin que no es tracta d’un caprici o una moda. · La formació: Una de les activitats de preparació de la migració, que es pot iniciar fins i tot abans de començar a canviar els programes, és la formació del personal que els haurà d’usar. Conèixer ja la nova aplicació els donarà seguretat i confiança davant del canvi. · L’assistència en la migració: És important preveure que sorgeixin dubtes, especialment al principi. Abans que aquests dubtes apareguin, el personal ha de tenir clar a qui pot acudir per resoldre’ls. Una estratègia habitual i que dóna molt bons resultats és identificar, a cada departament o àrea de treball, les persones que tenen un major domini de la informàtica, els «usuaris/àries avançats/des». Aleshores, se’ls forma primer i la migració es fa abans en els seus llocs de treball, perquè ja vagin resolent els seus dubtes. Quan s’aplica la migració a tota la resta, aquests «usuaris/àries avançats/des» estan en condicions de resoldre els dubtes dels seus companys/es, cosa que els dóna, un cop més, seguretat. 21 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  22. 22. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) 2.2. - Llicències lliures La llicència que acompanya un programa d’ordinador és un contracte entre el titular del programa i l’usuari. En aquest contracte, el titular autoritza l’usuari i li cedeix els drets necessaris per a aquest ús. Compleix una doble funció: per una banda concedeix els drets d’ús a l’usuari i, per l’altra, reserva i protegeix els drets del titular amb condicions i obligacions per a l’usuari. Per tant, la llicència estableix determinats drets i obligacions entre les parts. Les llicències lliures i les no lliures es diferencien en funció d’aquests drets i obligacions. Aquestes diferències permeten classificar el programari segons el diagrama següent. Programari lliure Programari no-lliure Domini Pœblic o ÒprivatiuÓ Llicncies Permissives Programari sota llicncia tradicional Llicncies amb copyleft GPL Freeware / Shareware Programari de Fonts Obertes Descˆrrega gratu•ta Figura 4. Classificació del programari segons la llicència. Les llicències de programari no lliure concedeixen, de forma general i restrictiva, uns drets d’ús mínims i solen limitar o imposar condicions, a vegades força dràstiques. Com hem vist, solen atorgar pocs drets més enllà de la instal·lació del programari a l’ordinador de l’usuari i la seva execució, d’acord amb determinades condicions i restriccions. 22 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  23. 23. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) 2.2.1. - Llicències de programari lliure Les llicències lliures, en contrast, concedeixen amplis drets a l’usuari (inclosos els de modificar el programari i tornar a distribuir-lo). Per ser qualificat de «programari lliure», la llicència ha de garantir a l’usuari les quatre llibertats esmentades a l’apartat 2.1 i/o complir les 10 directrius de la Open Source Initiative. Des de la perspectiva jurídica, aquestes llibertats permeten la «reproducció», «transformació», «comunicació pública» i «distribució» del programa original. Per això, el titular de la llicència ha de tenir accés al codi font. D’aquesta manera, les llicències de programari lliure permeten als usuaris utilitzar un programa d’ordinador lliurement i disminueixen substancialment la captivitat respecte el proveïdor. Què es pot fer amb un programari sota llicència lliure? Les llicències lliures permeten, entre altres coses: - Descarregar, instal·lar i executar el programari sense limitacions (en un o més ordinadors o en una xarxa). - Fer còpies de seguretat del programari. - Descarregar el codi font i estudiar-lo. - Analitzar les interfícies per fer un programari interoperable. - Modificar el programari per adaptar-lo a les pròpies necessitats, recompilar i executar-lo. - Utilitzar part del codi per a altre programari. - Ampliar el programari original amb extensions, plug-ins i noves funcionalitats. - Integrar-lo en altre programari lliure per millorar les seves funcionalitats. - Redistribuir el programari original en una pàgina web, un CD, una clau USB o en xarxes P2P. 23 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  24. 24. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) 2.2.2. - Tipus de llicència lliure – el copyleft Les llicències de PL contenen disposicions que varien de forma significativa d’unes a altres. És important tenir en compte aquest fet sempre que utilitzem PL i, sobretot, a l’hora d’integrar i redistribuir a tercers aquest tipus de programari. La major diferència pel que fa al grau de copyleft radica en les condicions aplicables a la redistribució. Les llicències de PL amb copyleft van més enllà de garantir merament les quatre llibertats bàsiques del programari. Una llicència que concedeix els esmentats drets sense imposar condicions permetrà al titular de la llicència inicial incloure el programari en un altre de nou i redistribuir-lo sota llicència restrictiva o no lliure: «tancar-lo». Els usuaris del nou programa no tindran les llibertats originalment cedides. Amb l’objectiu d’assegurar que qualsevol usuari del programari pugui gaudir d’aquestes llibertats en tot moment, les llicències amb copyleft obliguen els usuaris a utilitzar la mateixa llicència lliure tant per a la redistribució del programari original com per a qualsevol modificació que es realitzi del mateix, així com a proporcionar o oferir accés al codi font als usuaris. A més, no permeten afegir a aquesta redistribució cap restricció addicional a les de la llicència original. Aquesta condició, que es coneix com copyleft, elimina qualsevol possibilitat de privatitzar el programari, és a dir, de distribuir-lo sota llicència no lliure. Sabies que...? La GNU General Public License (GPL) és la llicència lliure amb copyleft fort més coneguda. Redactada i promoguda per la FSF, és la llicència usada per aproximadament el 75% dels projectes disponibles a Sourceforge. Avui dia, té dues versions actives: la Versió 2 (de 1991) i la nova Versió 3 (de 2007). Té una versió que aplica el copyleft a la provisió d’accés als serveis de programari via xarxes (Software As a Service): la llicència Affero GPL. 24 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  25. 25. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) La gran difusió que té la GNU General Public License, o GPL, ha dut molts a pensar que el programari lliure és programari amb copyleft (i, dut a l’extrem, programari distribuït sota la GPL, per ser aquesta la llicència amb copyleft més habitual). Però això no és correcte: les llicències de PL amb copyleft només són un subconjunt particular de les llicències de PL. Com a conseqüència del copyleft, s’impedeix la distribució del programari en aplicacions privatives, però això no significa que no es puguin crear i vendre aplicacions comercials amb programari copyleft: Per exemple, Red Hat o Novell i les seves distribucions de GNU/Linux. No obstant això, serà una violació de la llicència redistribuir aquest programari sota una altra llicència diferent que requereixi, per exemple, el pagament de regalies i/o que impedeixi la modificació del programari per part del seu destinatari. En funció del grau de copyleft que puguin tenir les llicències, es poden classificar en permissives, amb copyleft fort i amb copyleft suau: · Llicències permissives o acadèmiques: Aquestes llicències no imposen cap condició particular a la redistribució del programari, excepte la de mantenir els avisos de titularitat i les limitacions de garanties i responsabilitats. Per això és possible integrar i redistribuir programari sota llicències permissives en aplicacions sota qualsevol altre tipus de llicència, ja siguin lliures o no. Les més conegudes són les llicencies Berkeley Software Distribution (BSD, distribució de programari de la Universitat de Califòrnia a Berkeley) i Apache Software License (ASL, llicència de programari de l’Apache, servidor web), així com la llicència MIT. · Llicències amb copyleft fort: Les llicències amb copyleft fort (a les quals de vegades algunes persones es refereixen negativament com «víriques» o «virals»), com la GPL, són les que exigeixen l’ús de la mateixa llicència per a qualsevol redistribució del programa i de les modificacions que es realitzin del mateix, així com a programes que l’utilitzin o incorporin (en forma de llibreries, etc.). El titular de la llicència ha de donar a l’usuari una còpia del codi font o oferir-li un mitjà per obtenir-lo (un repositori en línia, per exemple). · Llicències amb copyleft suau: Aquestes llicències inclouen clàusules de copyleft només per al codi original, sense que això afecti a altres programes que l’integrin (amb o sense modificacions) o l’utilitzin com a llibreria. Exemples d’aquest tipus de llicència són la Lesser GPL (o LGPL) o la llicència Mozilla Public License (MPL), que s’utilitza per a la distribució dels productes de la Fundació Mozilla (Firefox, Thunderbird, etc.). En ambdós casos està permès agregar i/o vincular un nou programa al codi original i distribuir el conjunt sota una nova llicència (privativa o lliure). Un cas particular és la European Union Public License (Llicència Pública de la Unió Europea - EUPL): és una nova llicència lliure amb copyleft suau, redactada d’acord amb el marc general del dret europeu i expressament per a l’alliberament de programari de l’administració pública europea i les dels països membres de la UE. 25 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  26. 26. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) 2.2.3. - Garanties i responsabilitats Una pregunta molt freqüent sobre el PL és si té garanties. Més enllà de la pregunta de si el programari no lliure n’ofereix més, el dret espanyol estableix unes mínimes garanties legals a favor de qui adquireix béns i serveis. Aquestes garanties varien en cada cas, però, bàsicament, són la conformitat del producte (el bon funcionament del programari) i l’obligació de resoldre defectes ocults. No obstant això, les nostres lleis permeten regular, en cert grau i depenent de la relació entre les parts –sobretot entre professionals–, el dret de reclamació de l’usuari (comprador) en cas de no conformitat. En el cas de les llicències lliures, s’intenta excloure qualsevol garantia amb la formula «AS IS» («tal qual») i proporcionar el programari «sense cap garantia». Això podria justificar-se legalment sobre la base que el programari lliure es llicencia de forma gratuïta, tot i que un tribunal podria considerar que aquestes limitacions són abusives per a un usuari final consumidor. De manera similar a les garanties, un proveïdor de béns i serveis ha de respondre dels danys causats pels seus productes, per exemple, a causa d’un error en el programa lliurat o en el servei prestat. En determinades circumstàncies, es permet limitar aquestes responsabilitats, cosa que fan totes les llicències lliures sobre el mateix principi que les garanties. Davant la possible invalidesa d’aquestes clàusules de descàrrega (disclaimers) segons cada marc legal, se sol restringir la limitació «en la mesura permesa per dret aplicable». Això significa que la llicència no exclourà les responsabilitats imposades pel nostre dret imperatiu. Al marge d’això, és possible que un proveïdor de solucions basades en PL hagi de donar garanties del seu producte i/o servei i assumir més responsabilitats; el client/usuari final és comprador de serveis de programació i instal·lació i es beneficiarà de les garanties contractades en relació a aquests serveis. 26 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  27. 27. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) 2.3. - El desenvolupament del PL 2.3.1. - Models de desenvolupament d’aplicacions lliures La figura 5 il·lustra un exemple típic de com es construeix un gran programa lliure i com es va formant al seu voltant allò que se sol anomenar comunitat de desenvolupadors o, simplement, la comunitat. M˜duls lliures disponibles a la xarxa Utilitza Contracte (i millora) (garanties) Client 1 Empresa 1 Programa v1.0 fa Paga ÛÛÛ rep les Client 1 millores Contracte Empresa 1 Programa v2.0 amplia Client 2 i millora Paga ÛÛ Client Contracte Client Empresa 1 Programa v3.0 Empresa 2 Client amplia amplia i millora i millora Paga Û Client (contribueix) COMUNITAT DE DESENVOLUPADORS Client Client Empresa 2 Client Empresa 1 Client coordina Empresa 3 Client Client contribueixen Programa vN.M Figura 5. Procés de formació d’una gran aplicació lliure i la seva comunitat de desenvolupadors. 27 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  28. 28. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) En aquest exemple, a partir d’un encàrrec inicial, una primera empresa ha desenvolupat una primera versió. No parteix de zero, perquè a Internet hi ha disponibles molts mòduls amb llicències lliures, que es poden usar per a la construcció d’aplicacions com la de l’exemple. Els encàrrecs de nous clients, a la mateixa empresa o a d’altres, van ampliant i millorant el programa, fins arribar a constituir una gran comunitat de desenvolupadors. Llavors, es pot dir que el projecte i la seva comunitat s’han consolidat. La pràctica totalitat dels projectes lliures consolidats en l’actualitat, i els que estan en procés de consolidar-se, s’ha construït seguint aquest model o variants sobre el mateix. Podem posar alguns exemples de variants: · Alguns projectes compten amb voluntaris en el si de la seva comunitat. Per exemple, la traducció i adaptació del paquet d’ofimàtica OpenOffice al català s’ha fet amb voluntaris coordinats per l’organització sense ànim de lucre Softcatalà. · Altres projectes han partit de l’alliberament d’un programa que havia estat privatiu. Per exemple, el mateix OpenOffice va néixer a partir del programa StarOffice, alliberat per la multinacional americana Sun MicroSystems. · Altres segueixen models mixtos lliure-privatiu, deixant lliures unes parts del programa i mantenint-ne d’altres com a privatives. Per exemple, la pràctica totalitat del programa Zimbra és lliure, però l’empresa que el va fer manté la titularitat privativa d’alguns mòduls d’ampliació d’algunes funcions, que el client pot comprar de forma opcional, si les necessita. En qualsevol cas, al final, si el projecte es consolida, sempre es pot parlar d’una comunitat de desenvolupadors que col·laboren en l’ampliació i manteniment del programa, sota la coordinació d’un líder escollit per la pròpia comunitat, habitualment la pròpia empresa que va iniciar el projecte. Sabies que...? Les comunitats de desenvolupadors d’alguns projectes emblemàtics, com Mozilla, OpenOffice o algunes distribucions de Linux, compten amb milers de col·laboradors, particulars i empreses, repartits per tot el món. Depenent de la gènesi i posterior evolució del projecte, aquesta comunitat tindrà més o menys membres i un funcionament regit per unes normes més o menys rígides i establertes o bé més flexibles i informals. 2.3.2. - Maduresa d’un projecte PL El model de desenvolupament exposat a l’apartat anterior té com a conseqüències algunes característiques que diferencien el PL del programari desenvolupat sota altres models. Podem esmentar: · Cicle de desenvolupament llarg. En programari privatiu, per exemple, si és d’interès per una empresa amb prou capacitat financera, aquesta pot fer una inversió en contractació de molt personal i enllestir un gran projecte en un temps força reduït. En programari lliure, la forma de construcció incremental a partir de les aportacions dels membres de la comunitat sol donar uns temps de desenvolupament més llargs. 28 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  29. 29. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) · Construcció a la vista. El treball de construcció d’una aplicació privativa és intern a l’empresa que el fa. Sol ser, fins i tot, protegit amb gran secret. En el PL, des del primer alliberament tot el procés de construcció és públic a la xarxa. · No sotmès a pressions comercials. En ocasions, una empresa privativa treu al mercat una nova versió d’un programa que quasi no afegeix res a les anteriors només perquè la seva competidora més directa ha tret també una nova versió del seu producte. En el món del programari lliure això mai no es dóna. El funcionament de les comunitats sol ser força democràtic i les decisions es prenen amb criteris, principalment, tècnics i no comercials. Són conseqüència de les dues primeres característiques el risc de descarregar-se d’Internet un programa PL i començar a usar-lo quan encara no està prou ben acabat o que, per falta d’incorporacions a la comunitat de desenvolupadors i algunes baixes, per exemple, per dissolució d’empreses, el projecte quedi discontinuat. Així com en el món privatiu un criteri important a l’hora de triar una aplicació és la solidesa de l’empresa que l’ha produït i el manté, en el món del PL és important considerar la maduresa dels projectes. Per això han sorgit models d’avaluació de la maduresa dels projectes lliures, com l’OSMM7 (de les inicials angleses Open Source Maturity Model), el QSOS8 (Qualification and Selection of Open Source), o l’OpenBRR9 (Open Business Readiness Rating). La major part d’aquests models prenen en consideració criteris com: - Escalabilitat de l’aplicació: Facilitat per a adaptar-la a entorns de dimensions diferents. - Usabilitat: Facilitat d’ús. - Suport: Facilitat d’obtenir suport, que inclou avaluar la solidesa i les dimensions de la comunitat corresponent. 2.4. - Models de negoci amb PL Entre aquells que han accedit a la informàtica exclusivament a través de programari privatiu i no tenen gaire coneixement sobre el PL, és habitual que es plantegi la pregunta: «Llavors, si es pot copiar i normalment no té cost o és molt baix, les empreses de PL de què viuen?» Un altre dubte habitual és: «I si m’instal·lo PL, a mi qui em dóna garanties?» En primer lloc, a l’apartat 2.3.1 ja hem vist, amb un exemple il·lustrat, que el programari lliure sol respondre a encàrrecs, executats sota les clàusules i garanties d’un contracte i convenientment remunerats. Així, aquestes preguntes ja quedarien respostes. El negoci al voltant del PL és molt ric i variat. Alguns dels models que poden adoptar les empreses inclouen: a) Oferir serveis sobre producte propi o de tercers És un argument habitual considerar que ningú no et podrà oferir serveis sobre un determinat producte de programari millor que qui l’ha fet. Malgrat això, el PL permet que qualsevol empresa de la comunitat de desenvolupadors o, fins i tot, de fora d’aquesta ho pugui fer i arribar a assolir un nivell de qualitat comparable. 7 Desenvolupat per l’empresa Navica, està disponible sota la llicència Acadèmic Free License v.2.1: http://www.navicasoft.com/pages/osmm.htm (en anglès) 8 Desenvolupat per Atos Origin, està disponible sota la llicència GNU Free Documentation License http://www.qsos.org/ (en anglès) 9 Desenvolupat inicialment per SpikeSource, el Center for Open Source Investigation at Carnegie Mellon West i Intel Corporation, s’està proposant com un estàndard. Més informació a http://www.openbrr.org/ (en anglès) 29 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  30. 30. El programari lliure a les administracions locals 2. Programari Lliure (PL) Entre els serveis que es poden prestar hi ha: - Consultoria10 : Previ a tots els anteriors, el primer servei que es pot contractar a una empresa és que assisteixi el client a decidir què es pot substituir per PL, com, quan i en quin ordre. - Formació11 : Un dels serveis més sol·licitats a les empreses de PL és la formació dels usuaris del client en l’ús d’una aplicació lliure. - Implantació i migració: Una altra necessitat que es pot cobrir mitjançant la contractació d’una empresa de PL és la implantació d’una aplicació d’una certa complexitat i la migració de dades i procediments, des de l’aplicació que s’usava abans. - Adaptació: També es poden contractar serveis que van des de la simple generació de plantilles i exemples personalitzats per al client fins a la modificació del programa per adaptar-lo a necessitats específiques. - Integració: Hi ha aplicacions, normalment d’una certa complexitat, que requereixen tot un procés d’integració a l’entorn productiu del client i a tots els seus processos de negoci. El cas més habitual són els grans sistemes de gestió empresarial integrada, coneguts com ERP. b) Programari Lliure com a reclam Crear, mantenir i oferir al públic una aplicació lliure pot ser una activitat no lucrativa per a una empresa que tregui el seu lucre d’una altra activitat. Un exemple d’aquest model de negoci pot ser el cas de Google, que ofereix aplicacions lliures i serveis sense cost per a l’usuari com a reclam per a atreure molts visitants a una pàgina web que es manté gràcies a la publicitat. Un cas similar serien les aplicacions lliures per a entrenament de mecànics que alguns fabricants d’automòbils ofereixen als tallers de reparació. El seu objectiu és que molts tallers disposin de bons professionals capaços de reparar els seus vehicles i això sigui un argument a favor de la seva adquisició, per davant dels seus competidors. També hi ha molt programari promocional que es distribueix de forma lliure. Per exemple, jocs d’ordinador que fan publicitat de productes d’un fabricant que paga per la construcció del joc. 10 Localret ofereix dos serveis d’aquest tipus per a les administracions locals catalanes: el Servei d’Avaluació Prèvia – Ofimàtica lliure, que ajuda a valorar l’oportunitat d’una migració a OpenOffice, i el Servei d’Elaboració del Full de Ruta de PL, mitjançant el qual Localret ajuda a inventariar tots els usos d’informàtica que es fan en un ajuntament i a valorar les millors oportunitats de migració a PL. 11 Quan alguna administració ha trobat dificultats per resoldre les seves necessitats formatives, Localret l’ha ajudat a superar-les, arribant a dissenyar els continguts i a trobar i seleccionar proveïdors. 30 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  31. 31. 3 Situació actual del PL 3.1. - El PL a les empreses La variabilitat del sector informàtic fa que hi hagi molts estudis que pretenen preveure tendències. Per a moltes consultores, fins i tot grans, publicar un estudi és una forma de donar-se a conèixer. Molts d’aquests estudis tenen una solvència contrastada i una alta fiabilitat. L’únic que cal vigilar, a vegades, és que quedi clar quina empresa o entitat és l’autora de l’estudi, per estar segurs que no sigui tendenciós. En aquest estat de coses, creiem que no té sentit presentar en aquesta guia una llarga llista de percentatges d’ús que poden tenir una vigència bastant limitada. Considerem una informació més útil per a les administracions locals seleccionar-ne uns pocs i veure quines tendències apunten a mig i llarg termini. Així, per exemple, entre els dos informes Ándago12, publicats els anys 2002 i 2004, es pot observar el següent: - Ja des de l’any 2002, el PL és molt conegut. En aquest aspecte sembla haver assolit un sostre, proper al 90%, ja que les dades de coneixement dels dos estudis són molt similars. - La introducció del PL és lenta i gradual, però implacable. Les dades sobre ús del PL o, en cas de no usar-lo, la intenció de fer-ho, són les següents: Empreses No lÕusen, pero tenen No lÕusen, ni tenen que usen PL intenci— de fer-ho previst fer-ho 2002 25% 20% 55% 2004 35% 35% 30% Figura 6. Ús i intenció d’ús de PL a les empreses. Queda clar que la variable de l’ús del PL, l’any 2004, encara estava en plena evolució. 12 Es poden obtenir, per exemple, de la web del Cenatic: el primer http://observatorio.cenatic.es/index.php?option=com_content&view=article&id=12 32 i el segon http://observatorio.cenatic.es/index.php?option=com_content&view=article&id=16 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  32. 32. Amb dades més recents, un estudi de la consultora americana IDC13, estimava que l’any 2008, en ple inici de la crisi, el mercat del sistema operatiu Linux havia crescut un 23’4% i li pronosticava mantenir creixements superiors al 16% fins al 2013. La Comunitat Europea ha publicat un informe, liderat per la Universitat de Maastricht14, en què conclou que el negoci del programari lliure a Europa representa ja un 1% del PIB i suposa un 20% de la inversió en programari, tant a Europa com als EUA. L’informe pronostica arribar a l’1’4% del PIB a finals de 2010, quan podria arribar a representar el 32% del volum de negoci en serveis en tecnologies de la informació. A més a més, els camps d’aplicació del PL no paren d’ampliar-se. Recentment, ha entrat en el món de la telefonia mòbil amb la irrupció al mercat dels primers mòbils amb sistemes operatius lliures, basats en Linux: LiMo15i Android16 . La conclusió és clara: Amb la variabilitat que presenta el sector informàtic, el creixement imparable que ha mostrat el PL durant més d’una dècada no deixa lloc a dubtes. El programari lliure no és una moda passatgera o un fenomen puntual. El PL és una tendència que es consolida i que arribarà a representar un percentatge determinant del sector informàtic, comportarà una reforma important d’aquest sector i una redistribució en les dimensions de les empreses. Les empreses privades usuàries d’informàtica ja porten temps preveient i adaptant-se a aquesta realitat. L’Associació Catalana d’Empreses pel PL, coneguda com CatPL17 , assegura que més del 90% dels clients de les seves empreses associades són privats, incloent les empreses més grans del país. És una paradoxa curiosa: Fa un temps era habitual dir, i encara hi ha qui ho segueix repetint, que el PL és un model de negoci especialment orientat a empreses petites, per la reducció de costos que suposa, i a administracions, per motius ideològics. La realitat, a Catalunya, contradiu totalment aquesta afirmació. Els primers consumidors de serveis PL i que en treuen el millor rendiment són les multinacionals i les empreses més grans. Després vénen les empreses mitjanes i, a continuació, les petites. Possiblement, les que van més endarrerides en l’aprofitament dels avantatges que els pot aportar el PL són les administracions. 13 http://idc.com/getdoc.jsp?containerId=prUS21982209 14 Es pot trobar un resum a http://flossimpact.eu/ (en anglès) i l’estudi complet a http://ec.europa.eu/enterprise/sectors/ict/files/2006-11-20-flossimpact_en.pdf (en anglès). 15 16 http://www.limofoundation.org/ (en anglès) http://www.android.com/ (en anglès) 33 17 http://www.catpl.org/ Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  33. 33. El programari lliure a les administracions locals 3. Situació actual del PL 3.2. - El PL a l’educació S’han vist força casos en què la introducció del PL s’ha fet començant per l’educació. Hi ha destacats casos d’èxit; entre els més coneguts, els d’Extremadura18 i Andalusia19 , així com la distribució de GNU/Linux del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, anomenada Linkat20. Malgrat això, cal assenyalar que, en relació al coneixement del PL, l’aposta per l’educació és a llarg termini. Els nois i noies que ara estan a les aules tardaran molts anys a arribar al mercat laboral. Però en l’elecció del PL per a l’educació hi intervenen altres factors i altres objectius. En primer lloc, l’accés al codi font facilita l’adaptació a les diversitats culturals o característiques particulars dels centres, del professorat o dels alumnes. Per exemple, la gran majoria de programari privatiu no ofereix versions en català, mentre que per a les aplicacions lliures sí que existeix. Val la pena observar una important diferència en l’evolució dels preus en informàtica. Des de la seva aparició, el maquinari ha anat baixant de preu de forma sostinguda i sempre oferint potències cada vegada més altes. En canvi, el programari s’ha mantingut o, fins i tot, s’ha apujat i, sovint, ha ofert noves versions de programes que, pràcticament, fan el mateix que les anteriors. 18 http://www.linex.org/ (en castellà) 19 http://www.guadalinex.org/ (en castellà) 20 http://linkat.xtec.net/portal/index.php 34 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  34. 34. El programari lliure a les administracions locals 3. Situació actual del PL Això fa que moltes escoles optin per mantenir versions obsoletes i, sovint, diferents en ordinadors d’una mateixa aula. I això fent un esforç pressupostari. En canvi, l’ús de programari lliure retalla dràsticament la despesa tecnològica i allibera recursos que es poden destinar a altres iniciatives pedagògiques. A més, la llibertat de redistribució del PL fa que sigui possible, i legal, instal·lar les mateixes versions a tots els ordinadors i, fins i tot, oferir-les als alumnes per a què les instal·lin a casa seva. D’aquesta manera, escola, professorat i alumnes, fins i tot a casa seva, poden usar els mateixos programes i les mateixes versions. A part, el programari lliure sol ser menys exigent en relació als requisits tecnològics del maquinari sobre el qual ha de funcionar. Això permet que l’escola mantingui maquinari més antic o que vegi més espaiada la seva necessitat de renovar el material informàtic, un cop més, alliberant recursos que pot destinar a altres finalitats. Però hi ha una qüestió més profunda, que arriba a afectar la missió mateixa de l’educació. Si l’escola decideix usar programari privatiu, això crea diferències entre aquelles famílies que es poden permetre adquirir, per usar a casa, les mateixes aplicacions que l’escola i aquelles que no. És més, hi ha el risc que els alumnes intentin aconseguir còpies no autoritzades, sense percebre el caràcter il·legal d’aquesta acció. Sabies que...? El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va ser l’iniciador i segueix sent el principal impulsor i coordinador d’un dels projectes lliures per a ensenyament, especialment primari, amb més èxit del món. El JClic és una eina que facilita la creació d’activitats pedagògiques per a l’educació. Va començar l’any 1992 i en l’actualitat hi ha grups de desenvolupament d’activitats JClic per tot el món. Malgrat la inèrcia, les naturals resistències al canvi i desconfiances respecte allò que és menys conegut, els arguments a favor d’usar PL a l’educació van molt més enllà de l’estalvi econòmic i la tendència en aquest sentit és clara. La introducció del PL a l’educació està resultant lenta i gradual, però sostinguda i imparable. 35 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement

×