Your SlideShare is downloading. ×
Informe Tic Ens Locals 2008
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Informe Tic Ens Locals 2008

572
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
572
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ENQUESTA SOBRE L’ADOPCIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL DE CATALUNYA 2008
  • 2. ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 4 2. METODOLOGIA I MOSTRA .......................................................................... 5 3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA ................................................................ 8 3.1. Interactivitat Ciutadans / Empreses.......................................................... 8 3.2. Canals de comunicació .......................................................................... 12 3.2.1. Participació ciutadana...................................................................... 13 3.2.2. Seu electrònica ................................................................................ 14 3.2.3. Carpeta del ciutadà.......................................................................... 15 3.2.4. Contractació electrònica .................................................................. 16 3.2.5. Eines de comunicació i participació ................................................. 17 3.2.6. Accessibilitat .................................................................................... 20 3.3. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs) ............................................... 21 4. SISTEMES INTERNS .................................................................................. 25 4.1. Sistemes de seguretat ........................................................................... 25 4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica ......................................... 25 4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital ...................................... 26 4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital ...................... 27 4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals ................. 28 4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat digital ..................................................................................................... 30 4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals............................................... 31 4.1.1.6. Projectes que incloguin l’ús de certificats digitals ..................... 32 4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades................................... 33 4.2. Recursos TIC als ens locals................................................................... 37 4.2.1 Recursos humans i TIC .................................................................... 38 4.2.2. Pressupostos dedicats a les TIC ..................................................... 41 4.2.3. Programari i Intranet ........................................................................ 42 4.3. Eines de gestió....................................................................................... 46 5. INFRAESTRUCTURES................................................................................ 53 5.1. Connectivitat .......................................................................................... 53 5.2. Telefonia Mòbil....................................................................................... 54 5.3. Xarxes.................................................................................................... 60 2
  • 3. 6. ANNEX I. CENS DE COBERTURA DELS SERVEIS DE COMUNICACIÓ A CATALUNYA.................................................................................................... 64 6.1. Introducció al cens de cobertura dels serveis de comunicacions........... 64 6.2. Taules de cobertura per comarca .......................................................... 65 7. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................ 80 3
  • 4. 1. INTRODUCCIÓ Els darrers anys, les administracions públiques catalanes estan fent importants esforços a fi d’incorporar les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el desenvolupament de la seva activitat diària. L’objectiu és millorar la seva pròpia gestió i garantir, a través dels mitjans electrònics, una prestació eficient i eficaç dels serveis que tenen encomanats. El present estudi ofereix una diagnosi sobre el grau d’adopció de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’administració local catalana, identificant les principals accions dutes a terme per avançar en el desenvolupament de l’administració electrònica a Catalunya. L’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (d’ara endavant LAECSP) reconeix el dret dels ciutadans a utilitzar els mitjans electrònics per relacionar-se amb les administracions públiques i regula el seu ús per al desenvolupament d’aquesta activitat amb l’objectiu d’assolir una major seguretat jurídica en les transaccions telemàtiques entre els ciutadans, les empreses i les administracions, i així contribuir a la millora del funcionament del conjunt de les administracions públiques. Per als ajuntaments, com per la resta d’administracions públiques, l’adequació a les exigències d’aquesta llei representa un repte important, alhora que propícia noves oportunitats. L’estudi s’elabora anualment des de l’any 2001 pel Consorci LOCALRET i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació (FOBSIC). El present informe i els d’anys anteriors es poden consultar a: http://www.localret.cat i http://www.fobsic.cat. 4
  • 5. 2. METODOLOGIA I MOSTRA La informació necessària per a elaborar aquest estudi es va obtenir a través d’un formulari electrònic publicat a Internet, aquest mitjà va ser utilitzat pel 95% dels ajuntaments que van participar a l’enquesta. El 5% restant ho va fer mitjançant altres canals de resposta (via fax i correu postal). El treball de camp es va iniciar a juliol de 2008 i va finalitzar a novembre del mateix any. La informació recollida ha proporcionat dades sobre el grau d’infraestructures, ús i inversió tecnològica que estan realitzant els ajuntaments catalans, i la FOBSIC ha estat l’encarregada de l’explotació i l’anàlisi de les dades. Donada la diferent tipologia d’ajuntaments que conformen l’administració local catalana, no tots els ajuntaments evolucionen al mateix ritme cap a la implantació de l’administració electrònica. És per aquest motiu que, tenint en compte la grandària del municipi, s’han dissenyat dos models de qüestionari: un per als ajuntaments de menys de 10.000 habitants, i un altre per als de més de 10.000 habitants1. A tots 2 qüestionaris es troben indicadors comuns i indicadors específics, doncs el procés d’adaptació a la LAECSP evoluciona a ritmes diferents d’acord amb les possibilitats a l’abast de cada municipi. S’ha de tenir en compte que els ajuntaments grans disposen de més recursos tècnics, humans i econòmics per avançar cap a l’administració electrònica que no pas els ajuntaments més petits. Els dos qüestionaris estan estructurats en 3 grans blocs: - Administració electrònica (interactivitat amb els ciutadans i les empreses, canals de comunicació, etc.) - Sistemes interns de l’ajuntament (certificat i signatura digitals, Llei Orgànica de Protecció de Dades, recursos TIC a l’ajuntament, etc.) - Infraestructures TIC El present informe s’ha elaborat a partir de les dades de 662 ajuntaments del total de 946 que composen l’administració local catalana, el que suposa un nivell de resposta del 70%. Els 662 ajuntaments que han participat a l’enquesta representen el 95% de la població de Catalunya. 1 Els 2 models de qüestionari s’adjunten a aquest informe en format PDF: Qüestionari ajuntaments <10.000 habitants: “Qüestionari2008_Aj_Petits” Qüestionari ajuntaments >10.000 habitants: “Qüestionari2008_Aj_Grans” 5
  • 6. Com s’observa a la taula següent, els 662 ajuntaments s’han classificat en 5 franges segons la mida dels seus municipis a nivell de població. Taula 1: Percentatge de respostes per franges de població, 2008. Mostra Número ajuntaments Franges de població ajuntaments % de resposta enquesta a Catalunya 2008 < 10.000 827 548 66% 10.000 – 20.000 56 52 93% 20.000 – 50.000 40 39 98% 50.000 – 100.000 13 13 100% > 100.000 10 10 100% Catalunya 946 662 70% Font: Localret i FOBSIC Amb l’objectiu de proporcionar una informació més detallada als 548 ajuntaments que formen la franja de municipis de menys de 10.000 habitants, per a determinats indicadors es donaran aquests resultats desglossats en tres subfranges (menys de 1.000 habitants, de 1.000 a 5.000, i de 5.000 a 10.000 habitants). El grau de resposta en aquestes franges es pot consultar a la taula següent: Taula 1.a: Percentatge de respostes dels ajuntaments de menys de 10.000 habitants, 2008. Mostra Desglossament Número ajuntaments de la franja ajuntaments % de resposta enquesta de < 10.000 h. a Catalunya 2008 < 1.000 482 280 58% 1.000 – 5.000 261 200 77% 5.000 – 10.000 84 68 81% Font: Localret i FOBSIC A la taula 2, s’observa que la mostra de municipis de més de 50.000 habitants representa la totalitat de la població d’aquestes franges. En canvi, els 39 municipis de 20.000 a 50.000 habitants representen un 97% de la població de la franja, els 52 municipis de 10.000 a 20.000 habitants cobreixen el 93%, i els 548 municipis de menys de 10.000 habitants cobreixen un 78% de la població de la franja. 6
  • 7. Taula 2: Població i representativitat de la mostra per franges, 2008. Mostra Número Població ajuntaments Població de Representativitat Franges de població ajuntaments Catalunya 2 enquesta la mostra de la mostra a Catalunya 2008 2008 < 10.000 827 1.370.889 548 1.064.331 78% 10.000 – 20.000 56 777.930 52 725.274 93% 20.000 – 50.000 40 1.200.144 39 1.169.188 97% 50.000 – 100.000 13 905.729 13 905.729 100% > 100.000 9 1.493.478 9 1.493.478 100% Aj. Barcelona 1 1.615.908 1 1.615.908 100% Catalunya 946 7.364.078 662 6.973.908 95% Font: Localret i FOBSIC Donat que l’ajuntament de Barcelona dóna servei a un 22% de la població total de Catalunya, per a determinats indicadors es comenta el seu cas específicament. Com ja esmentàvem, per tal de conèixer amb més detall la situació dels municipis fins a 10.000 habitants, per a determinats indicadors es donaran els resultats desglossats en tres subfranges. A la taula següent es detalla la representativitat de la mostra d’aquestes tres subfranges que engloben els municipis de menys de 10.000 habitants. Taula 2.a: Població i representativitat de la mostra de la franja de menys de 10.000 h., 2008. Desglossament Població Població Representativitat de la franja Catalunya de la mostra de la mostra de < 10.000 h. 2008 < 1.000 192.328 127.132 66% 1.000 – 5.000 597.721 469.839 79% 5.000 – 10.000 580.840 467.360 80% Font: Localret i FOBSIC Per a tot l’estudi, les dades estadístiques es calculen sempre en funció del nombre d’ajuntaments que han donat resposta a la pregunta/indicador específic3. 2 Padró municipal d’habitants 2008. Font Idescat. 3 Donat que es tracta d’un qüestionari autoadministrat, no tots els ajuntaments han contestat a totes les preguntes formulades. En els casos en què hi ha un baix índex de resposta s’indica el grau de resposta. 7
  • 8. 3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA En aquest primer bloc de l’informe s’analitzen els diferents canals o mitjans que permeten interactuar amb els ciutadans i les empreses, des de la prestació del servei a través de la seu electrònica fins a les notificacions via SMS, serveis RSS, xats, fòrums o eines web 2.0. 3.1. Interactivitat Ciutadans / Empreses Un apartat de l’enquesta es refereix als serveis interactius oferts pels ajuntaments per via d’Internet. Es va demanar als ajuntaments que situessin el nivell d’interactivitat del serveis municipals en línia, definint la interactivitat com la possibilitat que tenen els ciutadans o les empreses de fer procediments i/o tràmits per Internet. Es va utilitzar una escala de quatre nivells: - El nivell 1 indica que el ciutadà pot accedir a través del web a la informació que descriu el procediment per a l’obtenció del servei públic. - El nivell 2 es refereix a la possibilitat de descarregar formularis administratius en paper necessaris per iniciar el procediment d’obtenció d’un servei, però sense que es doni la possibilitat de tramitar el procediment en línia. - El nivell 3 contempla els casos en què es retorna a l’Administració els formularis per mitjans electrònics, i s’obté d’aquesta una resposta personalitzada. - El nivell 4 permet realitzar una transacció completa totalment electrònica, sense que sigui necessari cap altre tipus de procediment formal (com ara l’entrega de documents en paper o la presència física de l’interessat a oficines públiques). En aquest nivell s’inclouen tant els procediments que requereixen pagament com els que no. Els dos primers nivells impliquen una relació unidireccional de l’administració cap al ciutadà; als altres dos s’estableix una interacció bidireccional entre el ciutadà i l’administració, on aquesta última respon a les accions del primer. Per l’anàlisi es van considerar dos tipus de serveis. D’una banda, els dirigits als ciutadans i, d’altra banda, els dirigits a les empreses. La Comissió Europea4 defineix 20 serveis bàsics, però a nivell de l’Administració local només es parla de 14 serveis bàsics (10 per a ciutadans i 4 per a empreses). A continuació mostrem els 14 serveis bàsics que ofereix l’Administració Local. Serveis al Ciutadà: 1. Impostos i taxes 2. Recerca de treball 3. Llicències d’obres majors 4 Els 20 serveis bàsics van ser definits per la Comissió Europea el 2001. Consultar bibliografia i veure informe: Benchmarking in a policy perspective - “Use of public services on line”. Empirica, oct. 2006. http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/benchmarking/index_en.htm 8
  • 9. 4. Llicències d’obres menors 5. Atestats i denúncies (p.ex. cas de robatori) 6. Biblioteques 7. Certificats empadronament (residència, convivència) 8. Canvis d’adreça (moviments de població, padró municipal) 9. Matriculació en cursos, escoles bressol, reserva excursions 10. Participació ciutadana/consultes Serveis a les Empreses: 11. Taxes corporatives: declaració i notificació 12. Creació i registre de noves empreses 13. Permisos de qualitat mediambiental 14. Contractació pública Seguidament es veu un resum del percentatge d’ajuntaments que ofereixen accés als serveis en línia segons els diferents nivells definits anteriorment. S’observa que, en general, Catalunya queda representada per nivells baixos d’interactivitat, i que la gran majoria d’ajuntaments ofereixen serveis en línia a nivell informatiu i de descàrrega de formularis. En canvi, els nivells 3 i 4 estan poc representats, només ressaltant la participació ciutadana i els certificats d’empadronament (amb un 15% i 10% respectivament en el nivell 3). Cal esmentar, també, que el nivell d’interactivitat de les empreses amb els ajuntaments és menor que el que ofereixen al ciutadà. Taula 3: Nivell dels serveis en línia dels ajuntaments, 2008. SERVEIS EN LÍNIA SEGONS NIVELL MITJANA CATALUNYA D'INTERACTIVITAT Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 1. Pagament d’impostos i taxes locals 71% 17% 4% 8% 2. Recerca de treball 70% 21% 6% 3% 3. Llicència d’obres majors 52% 42% 3% 3% 4. Llicència d’obres menors 51% 41% 5% 3% 5. Atestats i denúncies 80% 13% 5% 3% 6. Relació amb les biblioteques 84% 10% 4% 2% 7. Certificats d’empadronament 58% 22% 10% 9% 8. Canvis d’adreça 60% 25% 9% 6% 9. Matriculació en cursos, escoles bressol 73% 18% 6% 3% 10. Participació ciutadana / consultes 61% 18% 15% 6% 11. Taxes corporatives 87% 8% 1% 4% 12. Creació i registre de noves empreses 87% 9% 1% 2% 13. Permisos de qualitat mediambiental 83% 13% 2% 2% 14. Contractació pública 77% 18% 3% 2% Font: Localret i FOBSIC 9
  • 10. No tots els ajuntaments ofereixen el mateix nivell d’interactivitat als seus habitants. Es consideren ajuntaments amb serveis electrònics aquells que assoleixen un nivell d’interactivitat 3 o 4, més enllà de la mera descàrrega de formularis. El 29% dels ajuntaments enquestats ofereixen aquests serveis caracteritzats per una major interactivitat amb el ciutadà. Cal matisar, però, que els habitants dels ajuntaments més petits tenen més limitat l’accés a aquest tipus de servei que els dels més grans. Com es pot apreciar, en els municipis de menys de 1.000 habitants només el 15% dels ajuntaments ofereixen tràmits a nivell d’interactivitat 3 o 4. Conforme augmenta la mida dels municipis s’eleva la proporció d’ajuntaments que disposen de serveis interactius. Els percentatges més alts els acumulen els municipis amb una població major a 20.000 habitants, destacant Barcelona, que ofereix gran part de les prestacions a nivells 3 o 4. Gràfic 1: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen serveis interactius a nivells 3 o 4, per franges de població, 2008. 100% 8% 90% 26% 20% 80% 70% 56% 60% 75% 71% 60% 85% 50% 92% 40% 80% 74% 30% 20% 44% 40% 25% 29% 10% 15% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya Aj. amb serveis electrònics Aj. sense serveis electrònics Font: Localret i FOBSIC Al gràfic següent es pot veure quin percentatge de població, l’ajuntament de la qual disposa d’aquests serveis interactius, segregat servei a servei. Els ajuntaments posen a disposició dels ciutadans una sèrie de serveis amb la possibilitat d’operar via Internet. La Participació ciutadana/consultes (59%), els Certificats d’empadronament (56%) i el Pagament d’impostos i taxes (51%) són els serveis als quals hi pot accedir una major proporció de la població. Per contra, un menor percentatge de la població té accés a serveis com la Relació amb les biblioteques5 (7%) i la Llicència d’obres majors (8%). A nivell mitjà de Catalunya aquests valors són més baixos i s’hauria d’incidir als ajuntaments dels municipis més petits a incorporar mica en mica serveis 5 Cal tenir en compte que les Diputacions donen suport i serveis a les biblioteques, i aquestes dades no queden reflectides a l’estudi. 10
  • 11. interactius dels nivells més elevats per tal d’augmentar el percentatge de població que pot disposar, virtualment, d’aquests serveis. Gràfic 2: Percentatge de població, l’ajuntament de la qual disposa de serveis interactius per a ciutadans a nivells 3 o 4, 2008. Impostos i taxes 51% 49% Recerca de treball 36% 64% Llicència d'obres majors 8% 92% Llicència d'obres menors 33% 67% Atestats i denúncies 38% 62% Biblioteques 7% 93% Certificats d'empadronament 56% 44% Canvis d'adreça 43% 57% Matriculació en cursos 19% 81% Participació ciutadana/consultes 59% 41% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Població amb accés Població sense accés Font: Localret i FOBSIC Pel que fa als serveis oferts a les empreses s’aprecia que el percentatge d’ajuntaments que ofereix cada servei varia molt en funció de la seva mida. Els ajuntaments més grans són els que ofereixen més serveis a les empreses, destacant per sobre dels altres els municipis de més de 100.000 habitants i l’ajuntament de Barcelona. Gràfic 3: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen serveis interactius (N3 o N4) per a empreses, segons grandària del municipi, 2008. 5% 0% Contractació pública 3% 23% 11% 100% 4% 0% Permisos qualitat mediambiental 3% 8% < 10.000 11% 0% 10.000 - 20.000 4% 20.000 - 50.000 0% 50.000 - 100.000 3% Registre noves empreses 17% >100.000 0% 0% Aj. Barcelona 4% 8% Taxa corporativa 6% 8% 22% 100% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC 11
  • 12. La ciutat de Barcelona ofereix els serveis de Contractació pública i de Taxa corporativa a nivell interactiu. En canvi, no ofereix els Permisos de qualitat mediambiental i el Registre de noves empreses. Els ajuntaments de dimensions més petites presenten uns percentatges menors d’interactivitat a aquests nivells (3 i 4). El Registre de noves empreses i els Permisos de qualitat mediambiental6 són els serveis que els ajuntaments ofereixen en menor mesura a nivell interactiu. Per contra, i tot i els seus nivells baixos, la Contractació pública i la Taxa Corporativa són els més oferts. Aquests dos gràfics comparen el nivell d’interactivitat que tenen els ajuntaments dels diferents municipis, segons el nombre d’habitants, amb els ciutadans i amb les empreses. El nivell d’interactivitat 3 i 4 segueix una tendència creixent a mesura que augmenta la dimensió dels municipis. Cal destacar que els ajuntaments mantenen un nivell més elevat de relacions interactives amb els ciutadans que amb les empreses, essent aquest últim un percentatge molt baix entre els ajuntaments més petits. Gràfic 4: Interactivitat ciutadans a N3 i N4 Gràfic 5: Interactivitat empreses a N3 i N4 100% 100% 100% 100% 92% 90% 90% 78% 80% 80% 74% 70% 70% 60% 60% 50% 50% 44% 40% 40% 40% 31% 30% 30% 22% 20% 20% 6% 10% 10% 10% 4% 0% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Barcelona < 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Barcelona 20.000 50.000 100.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC 3.2. Canals de comunicació La LAECSP, al seu article 8.1, estableix que les administracions públiques han d’habilitar diferents canals o mitjans per a la prestació dels serveis electrònics, garantint- ne en tot cas l’accés a tots els ciutadans. Tot i que la seu electrònica és un canal d’accés via Internet i segons la llei és obligatori, el ciutadà podrà escollir el mitjà que més li convingui. Un d’ells pot ser, òbviament, el presencial. També cal fer esment al canal telefònic que requerirà de recursos tècnics i humans que garanteixin el servei en aspectes 6 En alguns municipis la tramitació de permisos de qualitat mediambiental no es fa des de l’ajuntament sinó a través d’altres organismes. 12
  • 13. com la seguretat. L’avançament del desplegament de la TDT (televisió digital terrestre) o de tecnologies vinculades als serveis de mobilitat seran també possibilitats a l’abast dels municipis. 3.2.1. Participació ciutadana Actualment s’han anat desenvolupant noves formes de participació dels ciutadans en l’àmbit públic, el que es coneix com a participació ciutadana7. Les TIC i els canvis que introdueixen en la informació i la comunicació, influencien els processos participatius i permeten noves formes de participació electrònica. Tot i que la introducció d’Internet permet anar més enllà possibilitant una participació ciutadana sense límits de temps ni d’espai, la participació presencial segueix sent major que l’electrònica. Aquesta limitació de la utilització d’Internet en els processos de participació ciutadana pot venir condicionada per diversos motius: - Problemes d’infraestructura tecnològica i d’accés a les TIC. - Falta de cultura participativa electrònica, tant per part dels ciutadans com per part de les administracions. - Desconeixement o la falta d’hàbit a participar a través d’eines electròniques. Pel que fa a l’existència de la figura de responsable de participació ciutadana s’observen grans diferències entre els municipis més petits i la resta. En el següent gràfic s’observa que el 23% dels ajuntaments de menys de 10.000 habitants presten aquest servei, mentre que la resta de proporcions superen el 70% de la distribució. Cal destacar que el 92% dels municipis de 50.000 a 100.000 habitants compten amb responsable de participació ciutadana. Pel que fa al total d’ajuntaments, el 67% no disposa d’aquest servei. Novament, s’hauria d’incidir en els ajuntaments dels municipis més petits a portar a terme aquesta nova tècnica, ja que són els que mostren uns percentatges menors. 7 Més informació sobre participació ciutadana a l’article “Internet i la participació ciutadana en la presa de decisions públiques”. Revista Catalana de Sociologia. Núm. 23 (2008). http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000058%5C00000064.pdf 13
  • 14. Gràfic 6: Municipis amb responsable de participació ciutadana, per franges d’habitants, 2008. 100% 92% 90% 90% 77% 80% 73% 70% 60% 50% 40% 33% 30% 23% 20% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20000 - 50000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya Font: Localret i FOBSIC 3.2.2. Seu electrònica La LAECSP preveu que les administracions públiques prestin serveis i difonguin la informació a través de la seu electrònica. En concret, la defineix com “aquella adreça electrònica disponible per als ciutadans mitjançant xarxes de telecomunicacions la titularitat, gestió i administració de la qual correspon a una administració pública, òrgan o entitat administrativa en l’exercici de les seves competències”8. Respecte a la regulació d’aquesta seu electrònica, s’han de tenir en compte els següents aspectes: - La titularitat comporta la responsabilitat respecte a la integritat, veracitat i actualització de la informació i els serveis. - La informació i els serveis accessibles a través de la seu electrònica hauran de ser subjectes als principis de publicitat oficial, responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, usabilitat, neutralitat i interoperabilitat i hauran de tenir en compte els estàndards oberts i, en el seu cas, els que siguin d’ús generalitzat pels ciutadans. - Respecte a la seguretat, hauran de disposar de sistemes que permetin l’establiment de comunicacions segures sempre que sigui necessari i, a més, s’hagi de garantir la identificació del titular de la seu. - Possibilitar l’accés a la seu en les llengües oficials. A nivell de Catalunya, quasi la totalitat dels municipis enquestats no disposen d’una seu electrònica (95%) tal i com especifica la LAECSP. En els municipis més petits es troben els percentatges més baixos de compliment d’aquests requisits (4% als de menys de 10.000 habitants i 6% als de 10.000 a 20.000 8 Article 10.1 de la Llei 11/2007 d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics. 14
  • 15. habitants). Tot i la poca representativitat que agafen els municipis més petits, la resta de municipis també tenen poca representació pel que fa a la disponibilitat d’una seu electrònica d’aquestes característiques. Per contra, l’ajuntament de Barcelona sí que disposa d’aquest servei. Taula 4: Ajuntaments que disposen de seu electrònica tal i com especifica la LAECSP, per franges de població, 2008. Disposen de Franges de seu electrònica població amb regulació < 10.000 4% 10.000 - 20.000 6% 20.000 - 50.000 10% 50.000 - 100.000 15% >100.000 30% Catalunya 5% Font: Localret i FOBSIC 3.2.3. Carpeta del ciutadà Per tal de facilitar les gestions administratives per Internet, alguns ajuntaments ofereixen el servei de la Carpeta del Ciutadà, que permet als individus la consulta per mitjans electrònics de les dades personals de les que disposa l’ajuntament, informació del padró i dades fiscals, així com la realització dels tràmits relacionats amb aquestes dades. Aquesta prestació només està disponible en el 3% dels 662 municipis que han participat a l’enquesta. Allà on està més implantada és als municipis més grans (60% en aquells amb més de 100.000 habitants). A mesura que augmenta la dimensió del municipi creix la proporció d’ajuntaments que disposen de carpeta del ciutadà. Gràfic 7: Percentatge de municipis que disposen de carpeta del ciutadà, 2008. 100% 90% 80% 70% 60% 60% 50% 40% 31% 30% 20% 5% 10% 1% 2% 3% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - >100.000 Catalunya 100.000 Font: Localret i FOBSIC 15
  • 16. Un altre aspecte relacionat amb els tràmits en línia és la possibilitat de consulta telemàtica dels expedients del ciutadà en qualsevol moment del dia. Com a l’anterior variable analitzada, aquest servei només l’ofereix el 3% dels municipis enquestats. En aquest cas, però, cal destacar que el percentatge més elevat es troba a la franja de 50.000 a 100.000 habitants, on aquesta consulta es pot realitzar al 31% dels municipis. 3.2.4. Contractació electrònica D’altra banda, la Llei de Contractes del Sector Públic9 també regula les relacions entre l’Administració pública i altres ens, en aquest cas les empreses. Aquesta llei estableix els dispositius necessaris per al desenvolupament i la implantació de la contractació electrònica. A les dades de l’enquesta s’observa que el 7% dels municipis enquestats a Catalunya utilitzen plataformes de contractació electrònica. Aquesta funció es fa servir amb una major proporció als municipis de més de 50.000 habitants (de 50.000 a 100.000 habitants el 38%, de més de 100.000 habitants el 90%), mentre que a la resta de municipis es troben xifres molt inferiors (menys del 15%) i destacant els municipis més petits, on la utilització d’aquestes plataformes és inferior al 5%. Gràfic 8: Utilització de plataformes de contractació electrònica, 2008. 100% 90% 90% 80% 70% 60% 50% 38% 40% 30% 13% 15% 20% 4% 7% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya Font: Localret i FOBSIC A l’article 42 de la LAECSP es regula la difusió a través d’Internet del perfil del contractant per part dels òrgans de contractació de l’Administració. De mitjana, el 55% dels municipis enquestats a Catalunya de més de 10.000 habitants publiquen el perfil del contractant. Com es pot observar al gràfic 9 Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. 16
  • 17. següent, a mesura que augmenta el nombre d’habitants dels municipis, la proporció d’ajuntaments que publica el perfil del contractant també creix. Els percentatges més alts es troben entre els ajuntaments amb més població. El 41% el representen els ajuntaments entre 10.000 i 20.000 habitants, el 59% els que tenen entre 20.000 i 50.000 habitants, el 77% els que tenen entre 50.000 i 100.000 i, per últim, el 90% els municipis amb més de 100.000 habitants. Cal destacar que l’ajuntament de Barcelona també ofereix aquest servei. Gràfic 9: Publicació del perfil del contractant, 2008. 100% 90% 90% 77% 80% 70% 59% 55% 60% 50% 41% 40% 30% 20% 10% 0% 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya Base: ajuntaments de més de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC 3.2.5. Eines de comunicació i participació Pel que fa a les eines de comunicació i participació que els municipis posen a disposició dels ciutadans, tal com es pot veure al gràfic 10, les bústies genèriques són el mitjà més ofert entre els ajuntaments, independentment de la mida del municipi; mentre que altres línies de comunicació com els WIKIS10 s’ofereixen minoritàriament. Entre aquests dos extrems es pot apreciar que els SMS/MMS i els Fòrums/Xats ocupen una posició molt similar i darrera d’ells se situen els Serveis RSS. En general, es pot comprovar que les proporcions entre els diferents serveis són molt similars entre municipis. Cal especificar que l’ajuntament de Barcelona posa a disposició del ciutadà les 5 eines de comunicació i participació esmentades. 10 Una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d’una wiki poden d’aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. 17
  • 18. Gràfic 10: Eines de comunicació i participació que els ajuntaments ofereixen als seus ciutadans, 2008. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya Busties genèriques SMS / MMS Serveis RSS WIKIS (web 2.0) Forums i/o xats Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple Els ajuntaments ofereixen als ciutadans la possibilitat de realitzar tràmits tant per Internet, com per altres mitjans, com per exemple el 010. El telèfon d’atenció al ciutadà 010 és un servei d’informació municipal i general sobre equipaments, agenda d’actes, serveis, com també s’hi poden realitzar determinats tràmits de l’ajuntament. A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments grans (els de més de 10.000 habitants) si disposaven d’aquest servei, i en cas que la resposta fos afirmativa, si es podien fer els mateixos tràmits que mitjançant Internet. A Catalunya, només el 28% dels municipis grans ofereixen als seus ciutadans la possibilitat de realitzar tràmits i consultes a través del 010. Cal destacar, novament, que els municipis més grans són els que ofereixen més facilitats, mentre que només a una petita proporció dels municipis més petits es pot fer tràmits a través del 010. En el gràfic 11 es veu el percentatge d’ajuntaments que disposen d’aquest servei, destacant la tendència a l’alça que mantenen els municipis amb major nombre d’habitants. Recordem que als municipis de menys de 10.000 habitants no se’ls va formular aquesta pregunta i l’ajuntament de Barcelona sí que disposa d’aquest servei. Als ajuntaments que afirmaven disposar de telèfon d’atenció al ciutadà (010) per a realitzar tràmits, se’ls hi va preguntar si oferien els mateixos serveis a través d’Internet. Al gràfic 12 s’observen els resultats, on el 50% d’ajuntaments de la franja de més de 100.000 habitants va respondre afirmativament a la pregunta. Com a dada general, el 25% dels municipis enquestats que disposen de 010 també ofereix la possibilitat de fer els tràmits via Internet. 18
  • 19. Comentar que l’ajuntament de Barcelona, com ajuntament més gran de Catalunya, aquest darrer any ha realitzat un total de 1.246.252 tràmits i consultes a través d’Internet, dels quals 576.183 s’han realitzat a través del telèfon d’atenció al ciutadà 010. Gràfic 12: Percentatge d’ajuntaments Gràfic 11: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen els mateixos tràmits a que disposen del servei 010 Internet que al 010 100% 100% 90% 90% 80% 80% 77% 80% 70% 70% 60% 60% 50% 50% 50% 40% 40% 28% 25% 30% 30% 21% 20% 20% 20% 17% 12% 13% 10% 10% 0% 0% 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Catalunya 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Catalunya 20.000 50.000 100.000 20.000 50.000 100.000 Base: ajuntaments de més de 10.000 hab. Base: ajuntaments que tenen 010 Font: Localret i FOBSIC Font: Localret i FOBSIC Per tal que tots els ciutadans puguin accedir a l’administració, els ajuntaments disposen de mitjans específics per a facilitar l’accés als seus serveis a estrangers residents al terme municipal, com ara traductors, dispositius tècnics i altres mitjans propis de cada ajuntament. A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments grans (els de més de 10.000 habitants) si oferien aquest tipus de servei, i als resultats obtinguts es pot observar que gairebé la meitat dels ajuntaments (44%) compta amb serveis de traducció per adaptar les prestacions a les necessitats dels estrangers, un 16% fa servir dispositius tècnics, i un 61% utilitza altres mitjans segons l’ocasió i les seves possibilitats. 19
  • 20. Gràfic 13: Mitjans utilitzats per donar servei als estrangers, per tipus de dispositiu, 2008. 100% 90% 80% 70% 61% 60% 50% 44% 40% 30% 16% 20% 10% 0% Traductors Dispositius tècnics Altres Base: ajuntaments de més de 10.000 habitants Resposta múltiple Font: Localret i FOBSIC Amb l’objectiu d’establir canals de comunicació directes entre les administracions locals i les operadores de telecomunicacions, el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya va signar diversos convenis de col·laboració amb les principals empreses de telecomunicacions. Des de maig de 2008, s’està implementant als ens locals el telèfon de l’alcalde, un canal de comunicació directa i exclusiva amb les companyies telefòniques que suposa la dotació d’un telèfon i un correu electrònic per tal de canalitzar les seves peticions d’informació, reclamacions i notificacions en relació a serveis de comunicacions electròniques que presten aquestes companyies. Actualment aquests canals permeten als operadors atendre i respondre directament les consultes realitzades pels ens locals. 3.2.6. Accessibilitat La LAECSP reconeix, a més, el dret dels ciutadans a accedir en igualtat de condicions als mitjans electrònics en relació amb l’Administració pública. Per tal de mesurar el nivell d’accessibilitat de les pàgines web se segueixen els tres nivells d’accessibilitat (A, AA, AAA) establerts pel World Wide Web Consortium. El nivell A és el nivell d’accessibilitat més baix i implica que a certs grups d’usuaris se’ls dificulta molt l’accés a la informació del web. Seguint les precisions de l’Ordenança reguladora de l’administració electrònica, que assegura el dret d’accedir-hi i utilitzar-la amb independència de les disminucions físiques o psíquiques, totes les noves aplicacions de l’administració electrònica seran accessibles al nivell AA. 20
  • 21. Segons les dades de l’enquesta, més de la meitat dels ajuntaments (66%) es troben al nivell més baix d’accessibilitat. Aquesta proporció és encara més elevada en el cas dels ajuntaments més petits (74%). Pel que fa als ajuntaments de 50.000 a 100.000 habitants, el 50% té accessibilitat de nivell AA, i el 33% té el nivell més elevat (AAA). Els resultats es poden veure al següent gràfic: Gràfic 14: Nivells d’accés per a persones amb discapacitat, 2008. 100% 8% 12% 90% 23% 21% 22% 18% 33% 80% 22% 70% 29% 33% 33% 60% 50% 40% 50% 74% 66% 30% 49% 45% 44% 20% 10% 17% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya A AA AAA Font: Localret i FOBSIC 3.3. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs) Els punts d’accés públic a Internet tenen per objectiu fomentar la cohesió i l’equilibri territorial de Catalunya en la societat del coneixement. Al telecentre o Punt TIC11, els ciutadans poden trobar l’equipament informàtic necessari per a accedir a Internet i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació. Es tracta d’espais orientats al desenvolupament de processos integrals d’alfabetització digital on els usuaris poden desenvolupar activitats de formació, i obtenir serveis d’ajuda i acompanyament en les pràctiques relacionades amb la Societat de la Informació. Un Punt TIC12 és un punt d’accés públic a Internet obert a tothom, a qualsevol ciutadà, empresa, col·lectiu, professional, administració local que manifesti la seva voluntat i/o necessitat d’accedir als recursos que la Xarxa Punt TIC els ofereix, amb caràcter general, i, de forma prioritària, a aquells col·lectius socials o empresarials amb més dificultats d’accés a la societat de la informació. 11 La terminologia emprada en aquest apartat (Telecentres i Xarxa de Telecentres de Catalunya) era la terminologia vigent en el moment de realitzar el treball de camp de l’estudi. Actualment, els Telecentres s’anomenen Punt TIC i la Xarxa de Telecentres de Catalunya s’anomena Xarxa de Punt TIC. 12 Més informació sobre els Punt TIC a http://www.punttic.cat/ 21
  • 22. La Xarxa Punt TIC és producte de l’esforç de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Governació i Administracions Públiques, qui en cada territori, i per a cada Punt TIC, manté un conveni de col·laboració amb Consells Comarcals, ajuntaments, entitats privades sense ànim de lucre, etc. Els 662 ajuntaments que han participat a l’enquesta han respost a un bloc de 6 preguntes sobre la situació dels centres d’accés públic a Internet, el que permet fer-se una idea de les polítiques dutes a terme per combatre la fractura digital. Les preguntes formulades són les següents: • Número de centres d’accés públic a Internet existents al municipi de titularitat municipal. • Número de centres d’accés públic a Internet al municipi que no són de titularitat municipal. • Quants pertanyen a la Xarxa de Telecentres de Catalunya? • Quins serveis ofereixen aquests centres? • Quins són els col·lectius que visiten majoritàriament el centre? • Tipus de programari (lliure o propietari) que s’empra en aquests centres. Als 662 municipis que van respondre a l’enquesta hi ha 1.122 centres d’accés públic a Internet de titularitat municipal, dels quals 336 pertanyen a la Xarxa de Telecentres de Catalunya. També es troben altres 336 centres que no són de titularitat municipal, dels quals 50 pertanyen a la Xarxa de Telecentres de Catalunya. Per tant, al total de la mostra es troben doncs, 1.458 PIAPs. S’observa una tendència a l’alça si es compara amb els darrers dos anys, quan el nombre total de centres públics d’accés a Internet era de 1.101 l’any 2006 i de 1.327 el 2007. Taula 5: Nombre de centres d’accés públic a Internet (PIAPs) als municipis, 2008. PIAPs de Quants PIAPs NO Quants Franges de titularitat pertanyen a la titularitat pertanyen a la població municipal XTC municipal XTC < 1.000 137 40 9 2 1.000 - 5.000 289 117 49 4 5.000 - 10.000 152 42 52 6 10.000 - 20.000 151 26 63 6 20.000 - 50.000 175 40 97 12 50.000 - 100.000 116 31 17 7 > 100.000 102 40 49 13 Catalunya 1.122 336 336 50 Font: Localret i FOBSIC Cal insistir en què aquests resultats es basen en les respostes dels ajuntaments enquestats i, per aquest motiu, poden diferir de les dades 22
  • 23. actualitzades a disposició de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació sobre el número de Punts TIC existents a Catalunya. Una de les accions principals dels PIAPs consisteix en la millora del grau d’alfabetització digital dels seus usuaris mitjançant l’organització d’activitats de formació en la matèria i de foment de les TIC. Per aquesta raó aquests centres poden oferir, a més de la connexió a Internet, altres serveis als seus usuaris. A l’enquesta es va distingir entre els que només oferien connexió a Internet i els que oferien un ventall més ampli de serveis. Es va detallar una llista d’altres possibles serveis organitzats pels telecentres, com ara la formació general, formació en TIC bàsica, formació en TIC avançada, suport a ciutadà en els tràmits a Internet, teletreball, inserció laboral, viver d’empreses, assessorament a pimes i autònoms, i dinamització cultural. A continuació es mostren els resultats: Gràfic 15: Serveis que ofereixen els centres, 2008. Assessorament pime/autònoms 6% Viver d'empreses 7% Teletreball 12% Suport ciutadà tràmits Internet 13% Formació en TIC avançada 17% Inserció Laboral 17% Formació general 26% Dinamització sociocultural 27% Sols connexió a Internet 40% Formació en TIC bàsica 47% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple Com es pot apreciar al gràfic 15 la majoria dels telecentres ofereixen altres serveis a més de la connexió a Internet. Cal destacar, però, que la proporció d’aquests últims és considerable, ja que suposa el 40% del total. El servei present a una major proporció de la mostra és la formació TIC bàsica (amb un 47%), però l’avançada presenta valors més baixos (17%). Un altre servei de gran implantació és la dinamització cultural (27%) i la formació general (26%). Els serveis amb menor presència són aquells relacionats amb l’economia com ara, el teletreball (12%), el viver d’empreses (7%) i l’assessorament a pime/autònoms (6%). Els telecentres orienten la seva acció cap a la reducció de l’escletxa digital, per això és interessant observar quins són els col·lectius que visiten majoritàriament el centre, i si són els que més afectats estan. Tot i que els joves són els menys afectats per l’escletxa digital, el 94% dels ajuntaments enquestats afirma que és el col·lectiu que més visita el telecentre, seguit per la 23
  • 24. gent gran (53%) i els immigrants (39%). Persones més afectades per l’escletxa digital, com ara els col·lectius amb risc d’exclusió social i persones amb discapacitat, presenten, per contra, percentatges més baixos d’assistència al telecentre (10% i 6% respectivament). Gràfic 16: Col·lectius que visiten majoritàriament el centre, 2008. Treballadors/es sector agrari 4% Treballadors/es altres sectors 4% Persones amb discapacitats 6% Col·lectius amb risc d'exclusió 10% Altres Col·lectius 11% Aturats 24% Dones 33% Immigrants 39% Gent Gran 53% Joves 94% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple Una altra de les prioritats dels telecentres és el foment de l’ús del programari lliure entre els seus usuaris, per tal de garantir la igualtat en l’accés dels ciutadans a les tecnologies de la informació i la comunicació. Malgrat això, la majoria dels centres només disposen de programari de tipus propietari (47%), mentre que el 25% només en tenen lliure, i l’altre 28% disposen tant d’un com de l’altre. Gràfic 17: Tipus de programari (lliure o propietari) que s’utilitza als centres de Catalunya, 2008. Tipus de programari utilitzat als centres de Catalunya 25% 47% Lliure Lliure i propietari Propietari 28% Font: Localret i FOBSIC 24
  • 25. 4. SISTEMES INTERNS 4.1. Sistemes de seguretat En l’àmbit de la seguretat, l’enquesta se centra en els sistemes de certificació digital i signatura electrònica i en la llei de protecció de dades. En aquest sentit, cal dir que tots els ajuntaments disposen de certificats digitals i que en el darrer any s’ha experimentat un creixement important de l’ús d’aquests certificats, (possiblement degut a la llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics) arribant al 16,5% del personal dels ajuntaments amb certificat digital. 4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica L’Agència Catalana de Certificació-CATCert ha distribuït certificats digitals a tots els secretaris dels ajuntaments i, en molts casos, el consistori disposa també de certificat digital i signatura electrònica per a l’alcalde i per altres funcionaris. Segons les dades de l’entitat de certificació de les administracions locals, el 100% dels ajuntaments disposen de certificat digital. El nombre total de certificats emesos fins l’any 2008 va ser de 143.066, el 22,5% (32.250 certificats) dels quals van correspondre al món local. Del total de certificats que corresponen al món local, 18.666 certificats en estat vigent corresponen a ajuntaments, dividits de la següent manera: 18.072 són certificats personals, 228 d’entitat i 366 de dispositiu. Gràfic 18: Certificats emesos al món local, des de 2003 (acumulat) 35.000 32.250 30.000 26.967 25.000 18.315 20.000 13.449 15.000 10.000 7.414 5.000 2.494 0 Any 2003 Any 2004 Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Font: CATCert 25
  • 26. Tal i com evidencien les dades de CATCert, hi ha hagut un important augment de l’ús dels certificats, augment que es pot percebre a través de les xifres d’ús de la plataforma de validació. Aquesta plataforma és utilitzada per la majoria d’administracions catalanes per comprovar la validesa dels certificats i de la signatura electrònica dins un tràmit administratiu: Gràfic 19: Nombre de validacions, des de 2005 (acumulat) 18.000.000 16.874.390 16.000.000 14.000.000 12.000.000 10.000.000 8.000.000 6.000.000 4.524.519 4.000.000 1.408.414 2.000.000 168.800 0 Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Font: CATCert Segons aquestes dades, del total de validacions (cada ús comporta una validació) dels certificats digitals durant l’any 2008, un 10,32% ha estat amb certificats digitals de treballadors públics de les administracions locals; aquest percentatge mostra un augment considerable de la utilització dels certificats digitals, ja que les validacions en el món local de l’any 2007 varen ser d’un 6% respecte al total. 4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital Un dels grans avantatges que s’han percebut és que el funcionari té la possibilitat de generar signatures electròniques des de diferents llocs (sense estar lligat a un ordinador o a l’oficina), ja que no és necessari el suport paper del procediment estàndard. Tot i així, el gran avantatge percebut ha estat el de permetre més rapidesa en les tasques habituals, comparades amb els processos tradicionals en paper. Com que la pregunta referent a la percepció d’avantatges permetia seleccionar més d’una resposta, la taula següent recull el conjunt de resultats, on s’aprecia la sensació que tenen els ajuntaments enquestats de menys de 10.000 habitants sobre els avantatges de la certificació digital: 26
  • 27. Gràfic 20: Percepció dels avantatges en l’ús dels certificats digitals, 2008. Més rapidesa 63% Més mobilitat 46% Més seguretat 37% Més traçabilitat 7% Altres 3% Cap 8% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Base: ajuntaments de menys de 10.000 habitants Resposta múltiple Font: Localret i FOBSIC 4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital Respecte a la valoració dels impediments trobats a l’hora d’utilitzar el certificat digital, són, de manera orientativa, els següents: - Gairebé la meitat dels ajuntaments han trobat impediments tècnics a l’hora d’utilitzar el certificat digital, i un 19% ha tingut problemes d’usabilitat. - Només el 4% dels ajuntaments ha trobat impediments legals l’any 2008, possiblement degut al major coneixement de disposicions legals que regulen la signatura electrònica (Llei 11/2007, Llei 56/2007, etc.)13. - El 25% dels enquestats han trobat difícil d’entendre l’ús dels certificats digitals. - Un 6% dels enquestats argumenten que el seu entorn no utilitza el certificat digital cosa que en dificulta l’ús i un 10% té problemes organitzatius en la utilització dels certificats digitals. - Un residual 2% no té cap tipus de problemes en fer servir la certificació digital. Cal destacar que aquesta pregunta la varen respondre tant els ajuntaments grans com els petits, un total de 662 ajuntaments. 13 Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics. Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació. 27
  • 28. Gràfic 21: Percepció dels impediments en l’ús dels certificats digitals, 2008. Tècnics 49% Usabilitat 19% Legals 4% Manca coneixement 25% Entorn 6% Organitzatius 10% Altres 12% Cap 2% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments de menys de 10.000 habitants, quines són les necessitats que cal cobrir en aquesta fase de consolidació dels certificats digitals. Majoritàriament les respostes estan al voltant de la formació dels usuaris, de la necessitat de facilitar-ne l’ús i d’ampliar els serveis amb certificats digitals. Gràfic 22: Manifestacions dels ajuntaments sobre les necessitats a cobrir en certificats i signatura digital, 2008. 100% 90% 80% 70% 60% 53% 50% 43% 40% 30% 22% 15% 20% 10% 0% Formació Usos i tràmits Solucions organitzatives Altres Base: ajuntaments de menys de 10.000 habitants Resposta múltiple Font: Localret i FOBSIC 28
  • 29. Molts municipis d’aquesta grandària de població detecten la necessitat d’augmentar el nombre de certificats digitals per al personal administratiu i disposar d’una bona connexió ADSL; fins i tot, n’hi ha que no disposen d’equips informàtics que permetin fer servir el certificat digital, per la qual cosa han de desplaçar-se a un altre lloc. En definitiva, els requeriments dels ajuntaments es podrien resumir en la necessitat de disposar de: • Requeriments tècnics Tal i com s’observava al gràfic 21, els impediments tècnics representen un 49% del total, aquests impediments venen donats per una sèrie de mancances amb les que es troben els ajuntaments, entre les que destaquen: - Modernització dels equipaments informàtics de les oficines municipals. - Disposar de teclats i lectors incorporats, i més agilitat a l’hora de sol·licitar certificats. - Donar més informació als usuaris del seu funcionament legal. - Facilitar eines de signatura molt més àgils i de programari lliure. - Superar dificultats d’utilització dels certificats digitals amb programari lliure, com per exemple Mozilla Firefox. - Suport tècnic. - Disposar de més tràmits amb certificat digital. En aquest sentit, CATCert ha fet un important treball realitzant una base de dades on es poden trobar tots els usos que es poden fer amb les administracions públiques (autonòmiques, estatals i europees) amb certificat digital. - Tenir una bona connexió. Manca d’ADSL. - Progressiva desaparició de les contrasenyes en favor de certificats digitals. - Un 12,5% del secretaris de diferents ajuntaments sol·liciten la unificació dels certificats digitals en un únic suport. • Requeriments organitzatius El requeriment bàsic és que els càrrecs electes s’habituïn a l’ús del seu certificat digital, però addicionalment cal: - Més suport tècnic - Més formació - Més banda ampla Els ajuntaments confonen, en moltes ocasions, l’ús del certificat digital amb l’extranet de l’eaCat, ja que és on l’utilitzen més; dins del context de l’eaCat, els aspectes crítics són que alguns voldrien incorporar altres sistemes de treball en grup (per a la creació d’esborranys d’actes, convocatòries). Atès que la majoria utilitza la plataforma eaCat i que els consistoris petits no disposen d’un tècnic informàtic, han tingut dificultats en la utilització de la plataforma i, en conseqüència, del certificat digital. 29
  • 30. 4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat digital En el gràfic següent es mostra el grau d’utilització de la signatura electrònica en els processos interns dels ajuntaments de més de 10.000 habitants. S’observa que el 52% no contempla cap tràmit intern amb certificat digital, tot i que això no vol dir que no els ofereixin als ciutadans dels seus municipis. Del 48% restant, la majoria dels ajuntaments tenen menys de 10 tràmits interns que necessiten d’un certificat digital. Gràfic 23: Utilització dels processos interns amb signatura electrònica, 2008. 52% 38% <10 entre 11 i 100 >100 cap 3% 7% Base: ajuntaments de més de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC D’altra banda, també se’ls va preguntar si disposaven de tràmits al ciutadà que requerien d’accés amb certificat. En aquesta gràfica es plasma la poca disposició de tràmits telemàtics amb signatura electrònica que els ajuntaments ofereixen al ciutadà: gairebé el 70% no contempla tràmits amb signatura electrònica. 30
  • 31. Gràfic 24: Tràmits als ciutadans amb signatura electrònica, 2008. 32% SI NO 68% Base: ajuntaments de més de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC 4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals En el següent gràfic es veu d’una manera clara que un 85% dels tràmits que fan els ajuntaments són amb la Generalitat de Catalunya, i possiblement es tracta dels tràmits que es fan via eaCat (Extranet de les Administracions Catalanes), ja que és l’únic canal possible per sol·licitar subvencions, publicar al DOGC, etc. Cal destacar que aquesta pregunta la varen respondre tant els ajuntaments grans com els petits. Gràfic 25: Ens amb els que han fet servir el certificat digital per a realitzar tràmits, 2008. Ajuntaments 16% Consells Comarcals 5% Diputacions 29% Generalitat de Catalunya 85% Agència Tributària 42% Ministeri 13% Seguretat Social 19% Correus 2% Altres 6% Cap 6% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 31
  • 32. 4.1.1.6. Projectes que incloguin l’ús de certificats digitals Dels resultats de l’enquesta se’n desprèn que el 66% dels ens enquestats no tenen en ment la realització de projectes que incloguin certificat digital amb necessitat de suport per a realitzar-los. Majoritàriament aquesta resposta ha estat donada pels ajuntaments més petits que solen ser els que menys pressupost tenen i, per tant, menys previsió de nous projectes poden assolir. El 34% restant són aquells que afirmen necessitar ajuda per a dur a terme els projectes pendents que inclouen l’ús de certificats digitals, adaptant-los així a la LAECSP. Al gràfic següent podem consultar aquestes dades segons les diferents franges de població. Gràfic 26: Necessitat d’ajuda per a realitzar projectes amb certificat digital, per franges de població, 2008. 90% 85% 79% 80% 80% 71% 70% 58% 60% 50% 40% 34% 29% 30% 20% 15% 10% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya 5.000 10.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC Tenint en compte l’anterior pregunta, es va demanar als ajuntaments quins àmbits tractaven aquests projectes que inclouen l’ús de certificat digital. Dels 260 ajuntaments que van contestar a la pregunta, el 55% afirma que són projectes en l’àmbit de la gestió d’expedients i el 54% en l’àmbit del registre telemàtic. Cal destacar també la formació interna i la notificació telemàtica amb un 40% i un 42% de les respostes, respectivament. Un residual 8% afirma que l’ús del certificat digital és en l’àmbit dels formularis web. 32
  • 33. Gràfic 27: Tipus de projectes que inclouen l’ús de certificats digitals, 2008. Intercanvi d'informació 38% Compulsa electrònica 22% Formulari web 8% Notificació telemàtica 42% Registre telemàtic 54% Gestor d'expedients 55% Gestor documental 38% Arxiu electrònic 27% Formació interna 40% Altres 15% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades La Llei Orgànica de Protecció de Dades (d’ara endavant LOPD) regula, entre d’altres coses, el tractament de dades personals. Segons l’article 14 de la LOPD el ciutadà té dret a conèixer la finalitat del tractament de les dades de caràcter personal, així com el dret d’accés a les seves dades i a la possibilitat de rectificar-les. Per garantir la identitat d’una persona o entitat per mitjans electrònics s’han d’establir mecanismes per demostrar que aquesta és realment qui diu ser. Per aconseguir-ho, les administracions públiques han de disposar de sistemes de validació electrònica que siguin conformes a la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de Signatura Electrònica. Es pot garantir la identitat del ciutadà mitjançant DNI electrònic, certificats digitals de signatura electrònica, usuaris i contrasenyes, entre d’altres. Per altra banda, garantir la identitat de les administracions públiques és possible gràcies als certificats de servidor o de seu electrònica i sistemes de signatura electrònica. A Catalunya, el 48% dels ajuntaments enquestats disposen de formularis de recollida de dades dels ciutadans, d’aquests el 86% informa als ciutadans dels usos per als quals s’utilitzen i on poden adreçar-se per corregir les dades. Al gràfic següent s’observen els resultats segons la mida del municipi; a les franges superiors a 20.000 habitants, més del 90% dels municipis disposen de formularis, mentre que a mesura que els municipis són més petits aquests percentatges van disminuint. 33
  • 34. Gràfic 28: Ajuntaments que disposen de formularis de recollida de dades dels ciutadans, 2008. 100% 100% 92% 90% 90% 80% 73% 67% 70% 60% 46% 48% 50% 40% 30% 30% 20% 10% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya 5.000 10.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC Respecte a la comunicació de la finalitat d’ús de les dades, es pot afirmar que la majoria dels ajuntaments ho fa. Les proporcions són en tots els casos superiors als 85%. El 58% dels ajuntaments enquestats a Catalunya s’encarreguen de fer un inventari de tots els fitxers que contenen dades de caràcter personal. Aquesta mesura està implantada a la totalitat dels municipis de més de 100.000 habitants, com també a l’ajuntament de Barcelona. Els municipis que tenen entre 20.000 i 50.000 habitants i els de 50.000 i 100.000 habitants també presenten xifres molt elevades. A l’altre extrem, podem comprovar que aproximadament la meitat dels ajuntaments més petits porten a terme un inventari de fitxers amb dades personals. Taula 6: Percentatge d’ajuntaments que han fet inventari de tots els fitxers que contenen dades de caràcter personal, 2008. Franges de Han fet població inventari < 1.000 48% 1.000 - 5.000 52% 5.000 - 10.000 67% 10.000 - 20.000 83% 20.000 - 50.000 95% 50.000 - 100.000 92% > 100.000 100% Aj. Barcelona 100% Catalunya 58% Font: Localret i FOBSIC 34
  • 35. Aquestes dades de caràcter personal, a més, s’haurien de classificar per tal d’identificar si cal establir mesures de seguretat. Aquesta tasca es compleix a tots els municipis de més de 50.000 habitants però, en canvi, aquesta xifra va baixant gradualment fins a situar-se al 45% en els ajuntaments de menys de 1.000 habitants. En general, a nivell de tot Catalunya, els ajuntaments que classifiquen aquestes dades representa un 56% del total enquestat. Taula 7: Percentatge d’ajuntaments que han realitzat classificació de les dades: Franges de Han fet població classificació < 1.000 45% 1.000 - 5.000 51% 5.000 - 10.000 65% 10.000 - 20.000 81% 20.000 - 50.000 92% 50.000 - 100.000 100% > 100.000 100% Aj. Barcelona 100% Catalunya 56% Font: Localret i FOBSIC Una de les mesures de seguretat de caràcter bàsic que contempla la llei és l’elaboració d’un document de seguretat que serà d’obligat compliment per al personal amb accés a les dades automatitzades de caràcter personal i als sistemes d’informació. Aquest document inclou, entre d’altres, mesures, normes, procediments i regles encaminats a garantir el nivell de seguretat en el tractament de les dades. De l’enquesta es desprèn que el 49% dels ajuntaments disposa d’un document d’aquest tipus. En el cas dels ajuntaments més petits aquesta xifra es troba al voltant del 45%, i en el cas dels majors de 100.000 habitants tots en disposen. Cal mencionar que l’ajuntament de Barcelona sí elabora aquest document de seguretat. 35
  • 36. Gràfic 29: Ajuntaments que disposen d’un document de seguretat, 2008. 100% 100% 90% 82% 77% 80% 67% 70% 60% 48% 49% 50% 42% 43% 40% 30% 20% 10% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya 5.000 10.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC Per tal d’assegurar el compliment de la regulació continguda a la Llei Orgànica de Protecció de Dades s’organitzen auditories de compliment d’aquesta llei. Els resultats es poden veure al següent gràfic. Gràfic 30: Ajuntaments on s’ha fet alguna auditoria de compliment de la LOPD, 2008. 100% 90% 77% 80% 74% 70% 58% 60% 60% 48% 50% 38% 40% 35% 28% 30% 20% 10% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya 5.000 10.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC Aquesta mesura es va prendre a la majoria dels municipis de més de 10.000 habitants, concretament al 58% dels de 10.000 a 20.000 habitants, al 74% dels de 20.000 a 50.000 habitants, al 77% dels de 50.000 a 100.000 habitants, i al 36
  • 37. 60% dels de més de 100.000 habitants. Cal esmentar que l’ajuntament de Barcelona també porta a terme auditories de compliment de la LOPD. Malgrat això, la mitjana de Catalunya representa el 38% donat que el percentatge dels ajuntaments de menys de 10.000 habitants on s’ha fet alguna auditoria de compliment de la LOPD també és menor. Els ajuntaments poden designar personal que s’encarregui de supervisar el compliment de la llei i l’elaboració de propostes de millora de les mesures de seguretat. A Catalunya trobem una mitjana de 2 treballadors d’aquest tipus per ajuntament. La mitjana, a nivell municipal, segueix un rang que va des d’1 treballador en el cas dels municipis més petits (els de menys de 10.000 habitants) a 6 treballadors en els municipis de més de 100.000 habitants. L’ajuntament de Barcelona manifesta disposar de 21 treballadors encarregats de supervisar el compliment de la llei. Les dades, segons la mida dels municipis, es poden observar a la següent taula: Taula 8: Mitjana de treballadors encarregats de supervisar el compliment de la LOPD, 2008. Franges de Mitjana supervisors població de la LOPD < 10.000 1 10.000 - 20.000 2 20.000 - 50.000 3 50.000 - 100.000 2 > 100.000 6 Catalunya 2 Font: Localret i FOBSIC Aquests valors tan baixos justifiquen els principals problemes amb els que es troben els ajuntaments en la tasca de supervisar el compliment de la LOPD que són la manca de recursos humans i la manca de temps per portar a terme la supervisió. A més a més, en alguns casos, el personal disponible no està prou qualificat per a realitzar aquesta tasca. Caldrien, doncs, activitats de formació en aquest àmbit. 4.2. Recursos TIC als ens locals En l’actualitat, per tal de millorar la prestació de serveis al ciutadà és fonamental la utilització de les TIC, per aquesta raó és necessari treballar en la formació i sensibilització del seu ús entre els treballadors. Això permetria, entre d’altres, millorar la comunicació interna, l’eficiència en la prestació de serveis, i 37
  • 38. optimitzar l’ús de nous canals d’informació i comunicació, tant a nivell intern com extern. 4.2.1 Recursos humans i TIC Als ajuntaments de més de 10.000 habitants se’ls va preguntar si disposaven instruccions d’acompliment obligatori en l’ús de les TIC per als seus treballadors. Com es pot observar al gràfic 31, el 42% del total enquestat va respondre afirmativament. Per franges de població, s’observa que el 77% dels ajuntaments entre 50.000 i 100.000 habitants disposen d’aquestes instruccions i, en canvi, aquest percentatge és lleugerament inferior (70%) als municipis de més de 100.000 habitants, on destaca l’ajuntament de Barcelona, doncs encara no disposa d’aquest servei. Per contra, els municipis de menys de 50.000 habitants no superen el 50%. Gràfic 31: Existència d’instruccions d’acompliment obligatori en l’ús TIC per als treballadors, 2008. 100% 90% 77% 80% 70% 70% 60% 50% 41% 42% 40% 30% 29% 20% 10% 0% 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya Base: Ajuntaments de més de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC Als ajuntaments que disposaven d’aquestes instruccions, se’ls va preguntar si quedaven reflectides al conveni laboral. El 6% va respondre que sí, però hi ha ajuntaments que tot i disposar d’instruccions d’acompliment obligatori en l’ús de les TIC per als treballadors, aquestes no queden reflectides al conveni laboral. A l’hora d’informar sistemàticament als seus treballadors sobre les TIC que tenen a les seva disposició, el 46% dels ajuntaments enquestats de més de 10.000 habitants afirmen que sí ho fan. Les proporcions però, canvien segons la mida de l’ajuntament: superen el 77% en aquells municipis de més de 50.000 habitants, però representen el 44% en 38
  • 39. els de 20.000 a 50.000 habitants i el 31% en aquells de 10.000 a 20.000 habitants. Gràfic 32: Nivell d’informació sistemàtica rebuda pels RRHH sobre les TIC disponibles, 2008. 100% 90% 77% 80% 80% 70% 60% 50% 46% 44% 40% 31% 30% 20% 10% 0% 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya Base: Ajuntaments de més de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC A l’enquesta, també es va preguntar als ajuntaments de més de 10.000 habitants sobre els diferents perfils de formació d’acord amb la definició dels llocs de treball. Aquest disseny de formació permet que cada treballador adquireixi les habilitats més necessàries per la seva feina. Una formació en consonància amb el treball permetria optimitzar els recursos. A nivell de Catalunya, només el 38% dels ajuntaments enquestats elabora diferents tipus de formació depenent del lloc de treball. Malgrat la seva importància, les proporcions dels municipis que fan aquesta tasca és reduïda. Només supera el 50% als ajuntaments de més de 50.000 habitants, i és del 29% entre els ajuntaments de 10.000 a 20.000 habitants i del 38% entre els de 20.000 a 50.000 habitants. Aquests perfils de formació permetrien l’acompliment de les necessitats formatives en TIC del personal, en relació amb les tasques de les quals són responsables. 39
  • 40. Gràfic 33: Perfils de formació adequats al lloc de treball, 2008. 100% 90% 80% 70% 54% 60% 60% 50% 38% 38% 40% 30% 29% 20% 10% 0% 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya Base: Ajuntaments de més de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC A l’hora de conèixer si els ajuntaments tenen definides les necessitats formatives en TIC del personal, la pregunta es va formular a la totalitat de la mostra, inclosos els ajuntaments més petits (<10.000 habitants). El problema observat és que a la majoria dels municipis de Catalunya no es defineixen aquestes necessitats formatives. En els municipis més petits i en els de 10.000 a 20.000 habitants, només el 13% i el 19% respectivament tenen definides aquestes necessitats. A nivell general, només ho fa un 17% del total d’ajuntaments enquestats. Per una altra banda, s’observa que els ajuntaments de més de 100.000 habitants tenen definides les necessitats formatives en TIC del personal en un 80% dels casos. Gràfic 34: Definició de les necessitats formatives en TIC del personal, 2008. 100% 90% 80% 80% 70% 54% 60% 50% 40% 31% 30% 13% 19% 17% 20% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya Font: Localret i FOBSIC 40
  • 41. El problema de no tenir definides aquestes necessitats formatives porta a formular una altra pregunta a tots els ajuntaments, per a conèixer en quin àmbit creien que s’hauria de fer formació al personal. Els ajuntaments estan d’acord que l’àmbit al qual s’hauria d’incidir més és en ofimàtica (editor de textos, fulls de càlcul, comptabilitat, presentacions, etc.) i la LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades), que amb un 81% i 57%, respectivament, són els dos àmbits més esmentats pel conjunt dels ajuntaments catalans enquestats. Destacar que l’ajuntament de Barcelona també considera necessari fer formació al seu personal en l’àrea d’ofimàtica i LOPD. Aquests dos àmbits són els més anomenats pels ajuntaments, independentment de la grandària del municipi. Gràfic 35: Àmbit en el que cal fer formació al personal, 2008. Ofimàtica 81% LOPD 57% Internet 45% Xarxa 36% Programació 35% Altres 21% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 4.2.2. Pressupostos dedicats a les TIC L’anàlisi de la despesa en TIC és aplicable només a un subconjunt dels ajuntaments que han participat a l’enquesta, ja que no es disposa de les dades de tots els enquestats pel que fa a les despeses reconegudes per als capítols I, II i VI en TIC14. Els resultats d’aquest apartat es basen en les dades facilitades per 395 ajuntaments. La despesa en TIC no és un indicador estrictament vinculat a la dimensió del municipi, però a la majoria d’ajuntaments aquesta despesa encara es troba per sota de l’1% del pressupost total liquidat. 14 El pressupost municipal s’organitza per capítols i partides. Els capítols en l’àmbit de les despeses que s’analitzen en el present estudi són: Capítol I: despeses de personal. Capítol II: béns corrents i serveis. Capítol VI: inversions reals. 41
  • 42. A nivell de Catalunya, més de la meitat dels ajuntaments que han contestat a la pregunta tenen una despesa en TIC inferior a l’1%, i només el 19% té una despesa en TIC dels capítols I, II i VI superior al 2%. Els ajuntaments que tenen una despesa en TIC entre l’1 i el 2% de la despesa global en els capítols I, II i VI pertanyen majoritàriament a la franja de 20.000 a 50.000 habitants (el 58%), seguit dels ajuntaments de 10.000 a 20.000 habitants (50%). Els ajuntaments amb una inversió més forta en TIC (superior al 2% del seu pressupost) es distribueixen puntualment en franges de població altes, destacant els municipis entre 50.000 i 100.000 habitants (el 50%). Òbviament, l’Ajuntament de Barcelona, punter en l’oferta de serveis electrònics al ciutadà, té una inversió en TIC per als capítols I, II i VI superior al 2%. En general, es pot dir que, a mesura que augmenta la dimensió dels municipis, els seus ajuntaments dediquen un percentatge més elevat del pressupost a les TIC que no pas els municipis més petits. A continuació es troba el gràfic que resumeix el percentatge d’ajuntaments, classificats per franges d’habitants, i el percentatge del pressupost que dediquen a les TIC. Gràfic 36: Pressupost total dedicat a les TIC, per franges d’habitants, 2008. 100% 90% 16% 21% 19% 24% 80% 40% 20% 50% 70% 28% 60% 50% 50% 58% 30% 40% 40% 28% 33% 30% 20% 33% 21% 21% 8% 26% 10% 20% 5% 8% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya < 0,5% 0,5-1% 1,1-2% > 2% Base: 395 ajuntaments Font: Localret i FOBSIC 4.2.3. Programari i Intranet Pel que fa al programari utilitzat es va preguntar a tots els ajuntaments, independentment de si eren petits o grans, quin era el percentatge d’ordinadors que disposava d’un sistema operatiu basat en programari lliure, com ara el Linux. 42
  • 43. El programari lliure (PL)15 és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, proporcionant serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració o certificació. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la fundació pel programari lliure (Free Software Foundation): • Llibertat 0: llibertat per executar el programa amb qualsevol finalitat. • Llibertat 1: llibertat per estudiar el funcionament del programa i adaptar- lo segons les pròpies necessitats. • Llibertat 2: llibertat per redistribuir còpies. • Llibertat 3: llibertat per millorar el programa i després posar-lo a disposició pública per al bé de tota la comunitat. El sistema operatiu Linux i altres de programari lliure són utilitzats minoritàriament a tots els ajuntaments de la mostra. A la majoria de municipis, menys de l’1% dels ordinadors de l’ajuntament té instal·lat aquest tipus de programari. La presència d’aquesta operativa és major entre els municipis de més de 100.000 habitants, on el 30% disposa de més del 5% dels seus ordinadors amb programari lliure. Gràfic 37: Percentatge d’ordinadors amb sistema operatiu Linux o altres de programari lliure, 2008. 100% 3% 4% 8% 4% 8% 15% 90% 11% 22% 30% 80% 23% 23% 70% 60% 50% 40% 89% 85% 40% 75% 69% 30% 62% 20% 30% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya < 1% entre 1% - 5% > 5% Font: Localret i FOBSIC Respecte el percentatge d’ordinadors que disposen dins l’entorn ofimàtic d’una solució en programari lliure, s’observa que els resultats segueixen sent minoritaris, encara que en general la seva presència és lleugerament superior que en el cas anterior. A nivell de Catalunya, el 74% dels enquestats manifesta que menys de l’1% dels seus ordinadors disposa d’una solució en PL. Per contra, disposar de més del 5% d’ordinadors amb aquest servei succeeix a l’11% dels ajuntaments. 15 Definició programari lliure: http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure 43
  • 44. Gràfic 38: Percentatge d’ordinadors que disposen dins l’entorn ofimàtic d’una solució en programari lliure, 2008. 100% 9% 16% 11% 90% 18% 23% 13% 30% 80% 15% 20% 70% 28% 23% 60% 50% 40% 40% 77% 74% 30% 65% 54% 54% 20% 30% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya < 1% entre 1% - 5% > 5% Font: Localret i FOBSIC A continuació es comenten els resultats de dues preguntes incloses al qüestionari que només es van formular als ajuntaments petits, és a dir a aquells amb menys de 10.000 habitants. En primer lloc se’ls va demanar, en cas de disposar d’Intranet16, quines funcions ofereix aquesta. La presència d’una intranet complexa pot ser un bon indicador per mesurar l’avenç de l’administració electrònica de portes endins però, encara avui, les seves funcions estan orientades al vessant merament informatiu. Dels 548 ajuntaments de la franja de menys de 10.000 habitants, 112 han contestat a la pregunta. Els resultats mostren que gairebé tots ofereixen Informació i Gestió documental (94% dels casos) a través de la Intranet. Amb proporcions inferiors es troba la Gestió dels processos interns (18% dels ajuntaments), la Gestió del coneixement (12%) i la Formació en línia (2%). 16 La Intranet és una xarxa d’ordinadors d’una xarxa d’àrea local privada empresarial o educativa que proporciona eines d’Internet, la qual té com a funció principal proveir lògica de negocis per a aplicacions de captura, consultes, etc. amb l’objectiu d’auxiliar la producció d’aquests grups de treball. És també un important medi de difusió d’informació interna a nivell de grup de treball. 44
  • 45. Gràfic 39: Funcions de la Intranet, 2008. Formació 2% Gestió Coneixement 12% Gestió dels Processos interns 18% Informació/Gestió Documental 94% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Base: Ajuntaments de menys de 10.000 habitants Resposta múltiple Font: Localret i FOBSIC En segon lloc, es va preguntar qui s’ocupa de donar suport en TIC a l’ajuntament, és a dir, qui es fa càrrec del manteniment i la instal·lació de servidors i ordinadors o de donar suport als usuaris. Tenint en compte que es tracta dels ajuntaments més petits i que molts no disposen dels recursos necessaris, la majoria ho fa a través d’Empreses externes (en un 57% dels casos), seguit pel Consell Comarcal (40%), la Diputació (34%) i, finalment, el 19% compta amb personal propi. Aquests resultats es basen en les respostes de 523 ajuntaments de la franja de menys de 10.000 habitants. Gràfic 40: Proveïdor del suport TIC, 2008. Empresa Externa 57% Consell Comarcal 40% Diputació 34% Personal Propi 19% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Base: Ajuntaments de menys de 10.000 habitants Resposta múltiple Font: Localret i FOBSIC 45
  • 46. 4.3. Eines de gestió Els ajuntaments catalans s’estan fent visibles cada vegada més a Internet gràcies a una oferta de serveis propis que els permet interactuar amb el ciutadà i ser més proactius. A l’estudi s’ha volgut analitzar quina és la presència d’aquestes eines informatitzades a nivell d’ajuntaments. Per tal d’aconseguir-ho, es va preguntar a tots els ajuntaments de la mostra si disposaven d’un seguit d’eines virtuals, com són: l’aplicació informatitzada de registre i de gestió d’expedients, un sistema d’informació geogràfica, un sistema de facturació electrònica, una ordenança d’administració electrònica, un registre telemàtic i una plataforma de notificació telemàtica. Els resultats han estat els següents: Pel que fa a l’aplicació informatitzada de registre, el 37% del total d’ajuntaments enquestats disposa d’aquesta eina, que contribueix a modernitzar i agilitzar el registre municipal i ajuda als problemes d’espai i lentitud que suposa localitzar la informació desitjada. Gràfic 41: Percentatge d’ajuntaments que disposen d’una aplicació informatitzada de registre, 2008. 100% 90% 80% 69% 70% 70% 59% 60% 52% 49% 50% 34% 37% 40% 28% 30% 20% 10% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya 5.000 10.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC Com s’observa al gràfic, la majoria d’ajuntaments encara no ha implantat aquesta nova eina, només aconseguint els percentatges més alts en aquells ajuntaments de més de 50.000 habitants. Cal remarcar que l’ajuntament de Barcelona encara no disposa d’un registre informatitzat. 46
  • 47. Amb la mateixa finalitat, també es va preguntar als ajuntaments si disposaven d’alguna aplicació informatitzada de gestió d’expedients. Les lleis i els reglaments que desenvolupen l’administració digital al nostre país han generat la possibilitat que la tramitació administrativa sigui sense papers. Aquests mecanismes de gestió fan possible l’existència d’expedients administratius electrònics a les administracions públiques i en especial en el seu nivell local. La Llei 11/2007, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics, garanteix, entre altres, el dret dels ciutadans a conèixer, per mitjans electrònics, l’estat de tramitació dels procediments en els que són part interessada. Per a respondre a aquesta demanda ciutadana, l’ajuntament necessita comptar amb un sistema integrat de gestió d’expedients que permeti conèixer a tota l’organització, i als ciutadans que ho demanin, el seu perfil administratiu i la seva situació en un moment determinat. La facilitat d’obtenir, de forma completa, ràpida i fiable, informació sobre la situació real en el que es troba qualsevol servei de l’ajuntament, i la flexibilitat i adaptabilitat davant dels canvis, permet oferir una gran ajuda a la presa de decisions. Tot i els avantatges de tenir una aplicació informatitzada de gestió d’expedients, només el 25% dels ajuntaments enquestats disposen d’aquesta aplicació. Si que és cert que els ajuntaments dels municipis de més de 50.000 habitants disposen d’aquesta eina, però, a l’altre extrem, es troben els ajuntaments de menys de 5.000 habitants, on només el 4% dels menors de 1.000 habitants i el 19% dels de 1.000 a 5.000 habitants disposen d’aquesta eina. Gràfic 42: Percentatge d’ajuntaments que disposen d’una aplicació informatitzada de gestió d’expedients, 2008. 100% 100% 92% 90% 80% 69% 70% 58% 60% 49% 50% 40% 25% 30% 19% 20% 4% 10% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya 5.000 10.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC 47
  • 48. La familiarització cada vegada més gran dels usuaris finals amb l’eina SIG (Sistema d’Informació Geogràfica) permet: - Gestionar expedients de cadastre de tot tipus, mitjançant cartografia digital i eines SIG. - Gestionar i actualitzar la cartografia cadastral de suport digital. - Actualitzar i corregir els fitxers d’intercanvi de dades alfanumèriques i gràfiques amb la gerència territorial del cadastre i actualitzar les aplicacions informàtiques de gestió tributària i cadastral. El SIG permet l’elaboració, revisió i publicació de plans d’accessibilitat, planificació urbanística i inspecció de la via pública, i fa possible la introducció i revisió d’incidències de la via pública mitjançant dispositius remots en coordinació amb les aplicacions existents a l’ajuntament. Gràfic 43: Percentatge d’ajuntaments que disposen d’una eina SIG (Sistema d’Informació Geogràfica), 2008. 100% 100% 92% 90% 80% 70% 56% 60% 46% 50% 40% 30% 27% 24% 30% 16% 20% 10% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya 5.000 10.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC Com es pot observar al gràfic 43, el 27% dels ajuntaments enquestats disposen d’eina SIG. Als ajuntaments de menys de 20.000 habitants aquest percentatge no arriba al 50%, mentre que als ajuntaments amb més de 50.000 habitants, els sistemes d’informació geogràfica estan més implantats. Una altra eina que s’està implantant a les administracions catalanes és la facturació electrònica, mitjançant la col·laboració del Consorci AOC. Aquest Consorci ha impulsat la introducció de la factura electrònica en el si de les administracions públiques amb l’objectiu d’oferir solucions comuns d’administració electrònica al conjunt de les mateixes garantint la interoperabilitat amb independència de les seves possibilitats tècniques i econòmiques. 48
  • 49. Entre els seus avantatges destaquem la reducció de temps de tramitació interna dins de cada administració. En aquest sentit, s’aconsegueix una major eficiència de gestió a l’hora que s’augmenta l’estalvi d’espai mitjançant una gestió més efectiva de l’arxiu i s’elimina l’obligatorietat d’imprimir les factures en paper. Gràfic 44: Percentatge d’ajuntaments que envien i accepten factures en format electrònic, 2008. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 22% 16% 15% 15% 20% 14% 11% 8% 5% 10% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya 5.000 10.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC Pel que fa a la implantació d’aquesta tècnica, la gran majoria dels ajuntaments enquestats no envien ni accepten factures en format electrònic. A nivell de Catalunya, el 16% dels ajuntaments que han respost la pregunta utilitzen aquests recursos. Però cal remarcar que l’ajuntament de Barcelona encara no disposa d’aquesta eina. Una implantació efectiva de l’Administració Electrònica als ajuntaments permetrà que els ciutadans, les empreses i els professionals puguin relacionar- se amb l’Administració municipal amb total normalitat, validesa i seguretat jurídica a través dels mitjans electrònics, en especial Internet, per obtenir informació, fer consultes, presentar reclamacions, obtenir certificats, fer tràmits i procediments i qualsevol altre dret que li reconeix el dret administratiu. La posada en marxa d’una Ordenança municipal que regula els drets i deures dels ciutadans, les condicions, garanties i efectes jurídics de l’ús dels mitjans electrònics en les relacions amb els ciutadans, també estableix els principis generals de les actuacions de l’Administració municipal en aquesta matèria. L’Ajuntament de Barcelona s’ha convertit en una Administració avançada tant en la promoció de la societat de la informació i el coneixement, com en la utilització intensiva de les TIC, especialment Internet, per a l’atenció i les relacions amb els ciutadans, la millora dels serveis municipals, la gestió interna 49
  • 50. i la participació en el govern de la ciutat. Per tant, hi ha hagut una implantació progressiva i eficient de l’administració electrònica a tot l’ajuntament de Barcelona17. Però, com es veu al gràfic següent, aquesta tècnica no ha estat implantada encara a tots els ajuntaments enquestats. Només el 3% disposa d’una ordenança d’administració electrònica, i si es miren els municipis amb més habitants, s’observa que els seus valors no superen el 30%. Gràfic 45: Percentatge d’ajuntaments que disposen d’una ordenança d’administració electrònica, 2008. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 30% 23% 20% 10% 6% 2% 3% 3% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya Font: Localret i FOBSIC Segons la LAECSP s’ha de garantir el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l’ajuntament per mitjans telemàtics, el que obliga a l’ajuntament a acceptar la documentació per qualsevol dels canals establerts per les noves tecnologies, contestant pel mateix mitjà i garantint la identificació del ciutadà i la seguretat i confidencialitat de la informació tractada. Com a conseqüència, el ciutadà pot consultar la seva informació personal. Aquesta llei determina el registre electrònic com aquell registre administratiu que té com a funció principal la recepció i remissió de sol·licituds, escrits i comunicacions. En aquest context, la presentació per via telemàtica de sol·licituds, escrits i comunicacions requereix la creació d’un registre telemàtic que s’ocupi de la recepció i remissió dels mateixos. Cal destacar que la seguretat és una de les claus de la fiabilitat de tot registre telemàtic, el que comporta que els responsables comptin amb un certificat de signatura electrònica. 17 Ordenança reguladora de l’administració electrònica de Barcelona: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/consolidadescat/administracioelectronica.055.pdf 50
  • 51. En aquest sentit, la signatura electrònica és un instrument que garanteix les relacions telemàtiques entre les administracions públiques i la ciutadania, ja que garanteix la identitat, la fiabilitat del contingut tramès i també la data i l’hora d’enviament i recepció. Els resultats de l’enquesta diuen que el 60% dels ajuntaments que tenen més de 100.000 habitants disposen de registre telemàtic. Per contra, els ajuntaments de 100.000 o menys habitants, no superen el 30% amb aquest servei. Gràfic 46: Percentatge d’ajuntaments que disposen de registre telemàtic, 2008. 100% 90% 80% 70% 60% 60% 50% 40% 29% 31% 30% 16% 15% 18% 20% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya Font: Localret i FOBSIC De la mateixa manera que es preguntava sobre el registre telemàtic, també es va analitzar quants ajuntaments disposaven de plataforma de notificació telemàtica. Aquesta és una nova eina que permet estalviar temps i costos; a més, reforça la seguretat de les comunicacions i garanteix la recepció simultània per a totes les parts. La notificació és aquella comunicació de caràcter electrònic que emet l’administració pública, adreçada a una altra administració o als particulars. 51
  • 52. Gràfic 47: Percentatge d’ajuntaments que disposen de plataforma de notificació telemàtica, 2008. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 15% 10% 7% 8% 7% 10% 0% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - >100.000 Catalunya 100.000 Font: Localret i FOBSIC Però com es veu en el gràfic, pocs ajuntaments han incorporat aquesta iniciativa a les seves administracions. A tot Catalunya, només el 7% dels ajuntaments enquestats utilitzen notificacions telemàtiques. Cal esmentar que, l’ajuntament de Barcelona, no disposa ni de registre telemàtic ni de cap plataforma de notificació telemàtica. 52
  • 53. 5. INFRAESTRUCTURES 5.1. Connectivitat Per tal d’estar eficaçment connectat, la velocitat de connexió a Internet és un factor molt important. Les tecnologies de banda ampla poden utilitzar mòdems que permeten que el tràfic de dades es realitzi a una velocitat efectiva a través d’una línia telefònica convencional, fet que no suposaria un cost addicional en infraestructura de xarxa. Actualment, els tipus més comuns de tecnologies de banda ampla són ADSL, LMDS/WiMAX, Frame Relay i per via satèl·lit. En aquest estudi, i com hem anat fent durant els últims dos anys, hem tingut en compte el tipus de tecnologia i la velocitat (superior a 512 kbps) per a considerar el que és una connexió de banda ampla. Es va preguntar als ajuntaments petits, els de menys de 10.000 habitants, quin tipus de connexió a Internet tenien al seu ajuntament. D’un total de 531 respostes, 434 ajuntaments van afirmar que disposaven d’ADSL; això significa que més d’un 80% dels ajuntaments dels municipis petits ja han introduït aquest tipus de connexió, que té com a avantatge sobre les altres que funciona amb les línies telefòniques convencionals i no requereix noves instal·lacions. Per contra, el 8% d’aquests ajuntaments no disposen encara de banda ampla i utilitzen un mòdem (XTB) o una connexió del tipus XDSI (RDSI). També se’ls va preguntar sobre la velocitat de connexió contractada en la seva línia principal d’Internet. Les respostes es classificaven en velocitats inferiors a 512 Kbps, entre 1 Mb i 4 Mb, i velocitats superiors a 4 Mb. Els resultats van mostrar que la majoria d’ajuntaments utilitzen una connexió intermèdia (la d’1 a 4Mb) que representa un 63% dels ajuntaments. En el cas de les connexions inferiors a 512 Kbps i les de més de 4 Mb, representen un 19% i un 18% respectivament. 53
  • 54. Gràfic 48: Tipus de connexió principal i velocitat de la connexió contractada a Internet, 2008. 63% < 512Kbps Entre 1Mb - 4Mb Més de 4Mb 18% 19% Base: Ajuntaments de menys de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC 5.2. Telefonia Mòbil Tot i que els operadors de telefonia mòbil ofereixen cobertura a gran part de la població, a diferència del que passa en el cas de la telefonia fixa, no existeix una obligació de cobertura universal de telefonia mòbil. A l’enquesta es preguntava a tots els ajuntaments si en cas de tenir problemes de cobertura mòbil, quin operador els en produïa més. És molt probable que no tots els territoris tinguin cobertura amb tots els operadors citats i a l’hora de valorar els resultats s’ha de tenir en compte la possibilitat de què hi hagi ajuntaments que afirmin tenir problemes pel fet de no tenir la pròpia cobertura. Tanmateix, i tenint en compte que no tots els ajuntaments han respost a aquesta pregunta, els resultats de l’estudi manifesten que els operadors que creen més problemes de cobertura són Movistar i Vodafone, en un 69% dels municipis i, en tercer lloc, Orange, en un 65%. Per últim, el 59% dels ajuntaments catalans enquestats han citat que tenen problemes amb l’operador de telefonia mòbil Yoigo. Aquests resultats també poden ser deguts a que hi ha menys població que tingui contractada aquesta última companyia, i que la majoria de ciutadans tinguin contractats els serveis de Movistar, Vodafone o Orange. Per tal de resoldre gran part de les deficiències dels serveis de radiocomunicació existents al territori, cal seguir avançant en una òptima utilització de les infraestructures existents i en la definició de les necessitats del territori amb una correcta planificació de les infraestructures a construir. 54
  • 55. Gràfic 49: Problemes de cobertura mòbil segons els diferents operadors, 2008. Movistar 69% Vodafone 69% Orange 65% Yoigo 59% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple Si s’observen els problemes de cobertura per comarques, la majoria d’elles afirmen tenir problemes amb els operadors de Movistar, Vodafone i Orange, com en el cas de Catalunya en el seu conjunt. Podem destacar que a la costa gironina i al pre-Pirineu, abunden els problemes amb Movistar; mentre que a l’interior de Girona hi ha més problemes amb Vodafone. En canvi, els problemes de cobertura amb l’operador de mòbil Orange queden més repartits a nivell de comarques per tot el territori català. En general, a tot el territori, la gran majoria dels ajuntaments manifesten tenir problemes de cobertura mòbil amb dos o inclús amb tres dels operadors a la vegada. El fort avenç tecnològic experimentat en els darrers anys en el camp de les telecomunicacions, ha tingut en la telefonia mòbil una de les seves més importants repercussions, amb un desenvolupament tan considerable, que fa inexcusable la seva regulació. La incidència que la implantació d’aquest servei té sobre el paisatge urbà fa necessària una regulació específica que permeti l’ordenament i el control de les instal·lacions i antenes de telefonia mòbil en el territori municipal18. La possibilitat d’aquesta regulació es fonamenta en la competència municipal en matèria urbanística i de medi ambient. A l’estudi es va formular la pregunta si els municipis havien aprovat una ordenança sobre instal·lacions de telefonia mòbil, i els resultats varen ser: 18 Ordenança reguladora de les activitats i instal·lacions de radiocomunicació: http://www.localret.cat/serveis/ambit-juridic/installacions-de-telefonia-mobil 55
  • 56. Gràfic 50: Percentatge de municipis que han aprovat una ordenança sobre instal·lacions de telefonia mòbil, 2008. 100% 12% 90% 18% 80% 38% 42% 47% 70% 60% 78% 50% 81% 74% 40% 47% 42% 30% 42% 20% 10% 17% 22% 16% 11% 7% 8% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya L'estem elaborant No Si Font: Localret i FOBSIC En el conjunt de tot Catalunya, vora el 75% dels ajuntaments no ha aprovat aquesta ordenança. Aquest percentatge és menor a mesura que augmenta la mida dels municipis. Es troba, llavors, que els municipis de més de 100.000 habitants, el nombre d’ajuntaments que disposen d’aquesta llei puja fins al 78% dels casos. Cal esmentar també, que l’ajuntament de Barcelona va adoptar aquesta ordenança l’any 2003 sobre els usos del paisatge urbà a la ciutat de Barcelona, relatiu a la implantació d’antenes i altres instal·lacions de telefonia mòbil. L’ordenança municipal ha de servir per establir els paràmetres fonamentals de relació entre l’ajuntament i els operadors de telecomunicació per a la instal·lació d’infraestructures de radiocomunicació. L’objectiu és proporcionar un bon servei als usuaris, alhora que es procura un alt nivell de protecció del medi i de la població, garantint la integració de les instal·lacions en l’entorn en què se situen, i fomentant el desplegament d’aquelles infraestructures que produeixin un menor impacte visual i ambiental sobre l’entorn. Als 103 municipis que sí han seguit una ordenança de telefonia mòbil, se’ls va preguntar, també, quin model havien seguit: una ordenança tipus de Localret (amb o sense variacions) o una ordenança tipus de la Diputació de Barcelona (amb o sense variacions). També es va donar l’opció d’indicar si seguien altres tipus de models. Del total de municipis que van respondre (el 90% dels que han aprovat una ordenança), el 34% no segueix un model tipus de Localret o de la Diputació de Barcelona, sinó d’altres diferents. En segon lloc, es veu que el 25% dels ajuntaments de Catalunya utilitzen un model tipus de la Diputació de Barcelona sense variacions. 56
  • 57. Si s’analitza per franges de població, es veu que en tots els grups surt en primer lloc que els seus ajuntaments utilitzen altres models diferents als citats, menys en els municipis de 20.000 a 50.000 habitants, on el 40% dels ajuntaments segueixen un model tipus de la Diputació de Barcelona amb alguna variació. Pel que fa a l’ajuntament de Barcelona, el seu model d’implantació de l’ordenança de telefonia mòbil és regeix per una gestió i organització interna. Gràfic 51: Model d’ordenança sobre instal·lacions de telefonia mòbil, 2008. Localret, amb variacions 9% Localret, sense variacions 17% Diputació de Barcelona, amb 17% variacions Diputació de Barcelona, 25% sense variacions Altres Models 34% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Base: ajuntaments amb ordenança sobre instal·lacions de telefonia mòbil Font: Localret i FOBSIC A l’enquesta es preguntava als ajuntaments que disposaven d’una ordenança si havien patit alguna forma de refús per part dels operadors, és a dir, si la ordenança havia estat impugnada alguna vegada. Dels 103 municipis que havien aprovat la normativa, en el 27% dels casos aquesta havia estat impugnada pels operadors. Cal destacar el cas dels municipis de 50.000 a 100.000 habitants, on el percentatge de municipis amb ordenança sobre instal·lacions de telefonia mòbil impugnada pels operadors s’eleva fins al 40%. 57
  • 58. Gràfic 52: Percentatge de municipis on l’ordenança ha estat impugnada pels operadors, 2008. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 43% 40% 35% 27% 30% 23% 24% 20% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya Base: ajuntaments amb ordenança sobre instal·lacions de telefonia mòbil Font: Localret i FOBSIC D’acord amb el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i d’altres instal·lacions de radiocomunicació, els departaments de Governació i Administracions Públiques, Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge, el consorci Localret, Abertis i les operadores de telefonia mòbil Telefónica, Orange i Vodafone han anat signant diversos Plans d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicació (POAIR)19 amb les comarques. Aquest pla valora comarcalment les torres existents en zones no urbanes que donen cobertura dels serveis de comunicacions electròniques, en especial les de telefonia mòbil. A partir d’un cens d’aquestes torres, el POAIR ordena i identifica quines compleixen determinats requisits radioelèctrics i d’impacte paisatgístic i es defineixen unes àrees òptimes per als emplaçaments de les torres telecomunicacions. L’objectiu del POAIR és facilitar que els operadors que vulguin oferir un nou servei a la zona puguin tenir la possibilitat de compartir una torre ja existent o, si això no és viable, construir-ne una de nova en les immediacions. D’aquesta manera es vol evitar la dispersió de torres i simplificar els tràmits que calen per a la seva construcció. El 88% dels municipis enquestats a Catalunya no ha aprovat un pla especial d’infraestructures de radiocomunicació20, encara que el 8% dels ajuntaments l’està elaborant. El percentatge d’ajuntaments que tenen un pla especial o que 19 Més informació a www.localret.cat 20 Plans d’infraestructures de radiocomunicacions: http://www.localret.cat/serveis/infraestructures-i- tecnologia/plans-dordenament-de-les-infraestructures-de-1 58
  • 59. actualment l’està elaborant, es fa més gran a mesura que augmenta la mida dels municipis. D’aquesta forma, els municipis petits de menys de 10.000 habitants, en un 93% dels casos no tenen aquest Pla; però, per contra, als municipis de més de 100.000 habitants aquest percentatge es redueix fins al 56%. Gràfic 53: Percentatge de municipis on s’ha aprovat un Pla especial d’infraestructures de radiocomunicació, 2008. 1% 3% 100% 9% 11% 90% 15% 27% 80% 70% 60% 56% 93% 78% 64% 88% 50% 55% 40% 30% 20% 33% 10% 21% 18% 13% 8% 6% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya L'estem elaborant No Si Font: Localret i FOBSIC La preocupació social sobre els possibles efectes de les radiofreqüències ha anat incrementant-se segons s’ha anat produint, per una banda, el desplegament d’antenes base i, per l’altra, l’ús generalitzat dels telèfons mòbils. Quan es va preguntar als ajuntaments si tenen algun problema associat a les antenes de telefonia mòbil, el 26% dels municipis a nivell de Catalunya confessen haver-ne tingut. Els municipis amb més de 100.000 habitants (normalment municipis més urbans i de grans ciutats) pateixen més problemes associats a aquest tipus d’antenes (el 80% dels municipis). En canvi, en els municipis més petits (els que podríem associar a municipis més rurals) no hi ha tants problemes (tan sols el 22%). Aquest fet pot ser explicat perquè a les zones rurals no hi ha tanta emissió ni tanta contaminació com a les zones més urbanístiques. 59
  • 60. Gràfic 54: Percentatge de municipis amb problemes socials associats a les antenes de telefonia mòbil, 2008. 100% 90% 80% 80% 70% 60% 54% 50% 46% 42% 40% 26% 30% 22% 20% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya Font: Localret i FOBSIC 5.3. Xarxes Les xarxes sense fils Wi-Fi i WiMAX21 representen una novetat substancial en el panorama de les telecomunicacions, ja que amplien el que tradicionalment eren tecnologies restringides només a l’àmbit d’empresa cap al món de les tecnologies de xarxes públiques. Wi-Fi elimina els cables i es caracteritza per una instal·lació senzilla, flexibilitat, baix cost i la gran amplada de banda que proporciona a l’usuari. A totes aquestes facilitats se’ls ha afegit la tecnologia WiMAX que permet dotar d’enllaços amb més capacitat i qualitat de servei, i és el complement ideal en alguns desplegaments municipals que no es disposen de solucions de banda ampla fixa. Actualment, l’expansió de la tecnologia WiMAX (interoperabilitat a nivell mundial pels accessos de microones) s’està produint amb força mundialment, gràcies a que aquesta tecnologia possibilita l’accés de banda ampla a Internet a un cost molt assequible. Aquest fet ha suposat un avenç important pel que fa al panorama de les tecnologies sense fils. 21 Guia sobre les tecnologies WiFi i WiMAX: http://www.localret.cat/publicacions/altres-publicacions/documents/wifitecnologia.pdf 60
  • 61. En qualsevol cas, la implantació de xarxes sense fils en l’entorn municipal implica el compliment d’una sèrie de requisits que facin aquests sistemes plenament sòlids: l’existència d’un projecte tècnic solvent, un model de negoci contrastat, l’adequació a les normatives i l’establiment del manteniment i la gestió oportuna per fer-ne una eina econòmicament sostenible i socialment rendible. Entre els diferents serveis que poden oferir els ajuntaments a través d’aquestes xarxes, en el total dels ajuntaments catalans enquestats, el servei que més s’utilitza és el de donar accés a Internet als ciutadans (46% dels municipis que van contestar la pregunta). En segon i tercer lloc, molt a prop dels valors del primer servei, els ajuntaments donen accés a Internet als edificis municipals i connectivitats entre aquests edificis, amb un 43% i 42% dels casos respectivament. Com a últim recurs, els ajuntaments no solen oferir al ciutadà accés a la extranet municipal, només disponible en un 3% dels ajuntaments. Gràfic 55: Serveis que presenten els ajuntaments a la xarxa, 2008. Accés als ciutadans a 46% Internet Accés a Internet des dels 43% edificis municipals Connectivitat entre edificis 42% municipals Accés als ciutadans a la 3% extranet municipal 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple Si es miren els serveis que presenten els ajuntaments per franges de municipi, ens trobem que en els ajuntaments petits de menys de 10.000 habitants, el servei que més presenten és el de donar accés als ciutadans a Internet (55%); i a la resta de municipis (tots aquells amb més de 10.000 habitants), el servei que més presten és el de connectivitat entre edificis municipals (un 64% els municipis de 10.000 a 20.000 habitants; un 84% els de 20.000 a 50.000; un 75% els de 50.000 a 100.000; i un 88% els de més de 100.000 habitants). Cal destacar que l’ajuntament de Barcelona presta tots els serveis esmentats anteriorment a través de la xarxa Wi-Fi/WiMAX. Pel que fa al nombre de municipis que tenen xarxa Wi-Fi d’iniciativa privada, en el total de Catalunya, el 12% dels ajuntaments disposen d’aquesta eina. Els 61
  • 62. valors són més elevats a mesura que augmenta la mida del municipi. Com es veu al següent gràfic, el 70% dels ajuntaments de més de 100.000 habitants tenen xarxa Wi-Fi privada. Gràfic 56: Percentatge de municipis que disposen de xarxa Wi-Fi d’iniciativa privada, 2008. 100% 90% 80% 70% 70% 60% 50% 40% 30% 15% 23% 20% 10% 13% 12% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - >100.000 Catalunya 100.000 Font: Localret i FOBSIC Per una altra banda, la Llei de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació22 fixa l’obligació que en l’elaboració de projectes d’obres de construcció de noves infraestructures es faci la instal·lació de canalitzacions per al desplegament de xarxes de comunicació electrònica al llarg de tota la seva longitud, així com l’equipament per assegurar la cobertura de comunicacions mòbils a tot el territori. A més, es demana a les Comunitats Autònomes que tinguin instal·lades les canalitzacions necessàries per a l’accés als serveis de telecomunicacions. A l’estudi es va demanar als ajuntaments que, en cas que disposessin de canalitzacions, que indiquessin en quin estat es trobaven aquestes. Dels 242 municipis que van contestar la pregunta, 97 van dir que les seves canalitzacions estaven buides (és a dir, el 40% dels ajuntaments). Molts ajuntaments aprofitant que d’altres empreses, com ara operadors de telefonia o de gas natural, obren carrers per passar canalitzacions seves, aprofiten que ja està feta la rasa i fan passar tubs buits que queden a disposició i en propietat de l’ajuntament. Aquest és l’estat en què es troben el 40% dels ajuntaments enquestats, ja que les seves canalitzacions es troben buides. Ara bé, altres ajuntaments aprofiten la situació per passar-hi cable o fibra. En aquest cas, es deixen ja passats per si en qualsevol moment es volen utilitzar. 22 Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació. 62
  • 63. En aquest cas, el 38% dels ajuntaments catalans enquestats tenen canalitzacions amb cable, mentre que el 25% ha passat fibra. Per últim, el 24% no només ha passat fibra sinó que la tenen activa o il·luminada. Aquestes dades es poden observar al gràfic següent: Gràfic 57: Estat en que es troben les canalitzacions, 2008. Fibra Activa / Il·luminada 24% Fibra passada 25% Amb cable 38% Buida 40% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 63
  • 64. 6. ANNEX I. CENS DE COBERTURA DELS SERVEIS DE COMUNICACIÓ A CATALUNYA 6.1. Introducció al cens de cobertura dels serveis de comunicacions La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) a través de la Direcció General de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions realitza i manté actualitzat un cens de la cobertura dels serveis de comunicacions electròniques a Catalunya. Aquest cens inclou els serveis de comunicacions més rellevants per a l’accés dels ciutadans a la Societat de la Informació. En aquest annex a l’informe sobre “L’adopció de les TIC a l’administració local catalana” s’inclouen les dades del cens de cobertura, a desembre de 2008, dels serveis de comunicacions següents: banda ampla, senyal de televisió analògica i TDT de TVC, senyal de Catalunya Ràdio i senyal del servei d’emergències 112. La unitat més petita d’aquest cens és el nucli de població. A l’hora d’analitzar la cobertura dels diferents serveis de comunicacions es tenen en compte els 946 municipis de Catalunya i les 3.219 entitats de població o nuclis de població existents. Queden fora d’aquest cens les unitats poblacionals de les “zones disseminades”23. El cens de cobertura mesura quin percentatge del nucli de població queda cobert pels diferents serveis de comunicacions analitzats. A fi i efecte de classificar els nuclis de població segons el grau de cobertura que tenen, s’han establert 3 nivells de cobertura. Es considera “cobert” quan més del 80% del nucli de població té cobertura d’aquest servei, “cobert parcialment” quan el percentatge de cobertura al nucli es troba entre el 50% i el 80%, i “no cobert” quan la cobertura és inferior al 50% del nucli de població. A la taula A-1 es pot consultar el total i el percentatge de població catalana que disposa de cobertura dels diferents serveis de comunicacions analitzats (BA: Banda Ampla; TVC analògica: senyal analògic de TV3; TDT-TVC1: senyal de TDT de TVC; CAT Ràdio: emissió del senyal de ràdio de Catalunya Ràdio i TM112: servei d’urgències per mòbil). 23 http://www.idescat.net/cat/territori/codis/ 64
  • 65. Taula A-1: Habitants amb cobertura dels serveis de comunicacions. Segons Cens 2006. Població Població coberta Població Coberta parcialment no coberta BA 6.929.336 99,3% 36.507 0,5% 15.803 0,2% TVC analògica 6.958.971 99,7% 15.588 0,2% 7.087 0,1% TDT-TVC1 6.892.357 98,7% 38.630 0,6% 50.659 0,7% CAT Ràdio 6.808.639 97,5% 76.711 1,1% 94.495 1,4% TM112 6.973.051 99,9% -- -- 8.595 0,1% Font: STSI i FOBSIC 6.2. Taules de cobertura per comarca A continuació es pot consultar, al detall, el grau de cobertura dels serveis de comunicacions a les 41 comarques de Catalunya. Per a cada servei es presenten dues taules: la taula de cobertura de població i la taula de cobertura de nuclis de població. Cobertura de població: Aquestes taules mostren el percentatge de població de la comarca que disposa de cobertura del servei analitzat, segons els 3 graus de cobertura. Així, per a la cobertura de banda ampla a la comarca de l’Alt Camp s’obtenen les dades següents: Població % població Cobert % població No % població 24 Comarca 2006 Cobert coberta parcialment coberta parcial. cobert no coberta Alt Camp 38.663 38.116 98,6% 6 0,0% 541 1,4% A l’hora d’interpretar aquests resultats es pot afirmar que el 98,6% de la població de l’Alt Camp queda coberta pel servei de banda ampla. En contraposició, l’1,4% de la població no té cobertura (quan la cobertura és inferior al 50% del nuclis de població). Cobertura per nuclis de població: Les taules de cobertura per nuclis de població posen en evidència l’esforç que cal fer per augmentar la cobertura al territori i, per tant, per reduir les mancances de cobertura que la població pot experimentar. Així, per la cobertura de banda ampla per nuclis de població a la comarca de l’Alt Camp s’observen els següents resultats: 24 Dades del cens de 2006 de l’Idescat 65
  • 66. Total % nuclis Cobert % nuclis coberts No % nuclis 25 Comarca nuclis Cobert coberts parcialment parcial. cobert no coberts Alt Camp 79 63 79,7% 2 2,5% 14 17,7% El 79,7% dels nuclis de població de la comarca es consideren coberts (més del 80% del nucli té cobertura del servei), el 2,5% dels nuclis de població tenen cobertura parcial (el percentatge de cobertura es troba entre el 50% i el 80%) i el 17,7% dels nuclis tenen una cobertura inferior al 50%. Per consultar la població subjecte a cada un d’aquests nivells de cobertura cal adreçar-se a la corresponent taula de cobertura de població. A continuació es troben cinc grups de taules que fan referència a la cobertura del servei de banda ampla (taules A-2 i A-3), cobertura de TV3 analògica (taules A-4 i A-5), cobertura de TDT-TVC1 (taules A-6 i A-7), cobertura del senyal de Catalunya Ràdio (taules A-8 i A-9), i cobertura del senyal de telefonia mòbil d’emergències 112 (taules A-10 i A-11). Les taules A-12 i A-13 recullen l’evolució de la cobertura de banda ampla entre 2007 i 2008. Cobertura del servei de banda ampla A les taules A-2 i A-3 es poden consultar les dades de banda ampla, basades en la cobertura dels serveis ADSL i WiMAX de totes les comarques de Catalunya. Els nuclis amb cobertura d'Internet a través de tecnologia sense fils WiMAX, en disposen en el marc del Projecte Banda Ampla Rural que porta a terme la Generalitat de Catalunya per tal de dotar de connexió a Internet a tota la ciutadania. El projecte BAR, inclòs en el pla Catalunya Connecta26, vol garantir les possibilitats de connexió a Internet de banda ampla per a tots els ciutadans de Catalunya amb independència de la població on visquin, i té per objectiu fer arribar l’accés a Internet de banda ampla abans del 2010, com a mínim, a tots els nuclis de població de més de 50 habitants i a tots els polígons industrials que no tinguin cobertura del servei ADSL. Cobertura del servei de televisió analògica i digital Les taules A-4 i A-5 ofereixen el nivell de cobertura de l’emissió del canal analògic de TV3 - Televisió de Catalunya. D’una banda es pot consultar el percentatge de població que té accés a aquest servei i, d’altra banda, el percentatge de nuclis poblacionals amb accés. Les taules A-6 i A-7 ofereixen la cobertura del servei de TDT (Televisió Digital Terrestre) de TVC. Com en el cas anterior, les taules de cobertura de TDT-TVC també ofereixen resultats a nivell de nombre d’habitants i a nivell de nuclis de població amb accés al servei esmentat. 25 Dades del cens de 2006 de l’Idescat 26 http://www.catalunyaconnecta.cat/ 66
  • 67. A Catalunya, la substitució progressiva de la televisió analògica per la TDT s’està produint gradualment des de 2007 i està previst que aquest procés finalitzi a finals de 2009. La data d’apagada analògica està fixada a nivell estatal el 3 d’abril de 2010. Cobertura del servei ràdio A les taules A-8 i A-9 es pot consultar la cobertura del servei de les emissores de ràdio de Catalunya Ràdio. A la primera taula es poden consultar els resultats a nivell poblacional i a la segona taula a nivell de nuclis de població. Cobertura del servei d’emergències a través del mòbil Les taules A-10 i A-11 mostren les cobertures per població i per nuclis de població del servei d’emergències a través del mòbil. El telèfon 112, únic per a tot l’àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia, centralitza totes les trucades d’emergència: serveis públics d’urgències sanitàries, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil. El servei d’emergències 112 representa la cobertura GSM de com a mínim un dels tres operadors (Movistar, Vodafone i Orange). La cobertura està representada a partir d’un nivell outdoor, que correspon a un nivell d’exteriors, el qual en alguns casos no serà suficient per accedir a l'interior d’habitatges. A les taules indica cobert quan més del 80% del nucli de població té cobertura d’aquest servei, i no cobert quan la cobertura és inferior al 80% del nucli de població. La informació sobre els diferents serveis de cobertura que es publica és el resultat de simulacions per ordinador i cal considerar–la com a orientativa. Evolució de la cobertura del servei de banda ampla 2007-2008 A les taules A-12 i A-13 s’observa com ha evolucionat la cobertura de banda ampla respecte de l’any anterior27 a totes les comarques de Catalunya. A la primera taula es pot comprovar com, a nivell de Catalunya, s’ha passat de donar servei de banda ampla a un 95,7% de la població l’any 2007 a cobrir un 99,3% el 2008. Si s’observa el resultat global de la taula A-13, es pot comprovar com a desembre de 2007 el 77,9% del total de nuclis de Catalunya tenien cobertura de banda ampla i, a desembre de 2008, aquesta dada havia augmentat a 85,2%. 27 Les dades del cens de cobertura a desembre de 2007 es poden consultar a l’”Enquesta sobre l’adopció de les TIC a l’administració local, 2007”: http://www.fobsic.cat/opencms/export/sites/fobsic_site/ca/Documentos/TIC_Ens_locals_2007/Informe_200 7_definitiu_juliol.pdf 67
  • 68. Taula A-2. Cobertura de Banda Ampla per població Població Cobert No Comarca 2006 Cobert % parcialment % Cobert % Alt Camp 38.663 38.116 98,6% 6 0,0% 541 1,4% Alt Empordà 119.572 118.727 99,3% 845 0,7% 0 0,0% Alt Penedès 90.502 89.750 99,2% 717 0,8% 35 0,0% Alt Urgell 19.479 18.527 95,1% 243 1,2% 709 3,6% Alta Ribagorça 3.950 3.729 94,4% 123 3,1% 98 2,5% Anoia 105.509 104.177 98,7% 1.267 1,2% 65 0,1% Bages 166.739 163.894 98,3% 1.518 0,9% 1.327 0,8% Baix Camp 167.172 166.613 99,7% 193 0,1% 366 0,2% Baix Ebre 68.567 67.963 99,1% 602 0,9% 2 0,0% Baix Empordà 118.861 117.377 98,8% 1.060 0,9% 424 0,4% Baix Llobregat 764.195 757.562 99,1% 5.978 0,8% 655 0,1% Baix Penedès 84.978 83.572 98,3% 1.286 1,5% 120 0,1% Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Berguedà 36.027 34.306 95,2% 119 0,3% 1.602 4,4% Cerdanya 16.062 15.901 99,0% 29 0,2% 132 0,8% Conca de Barberà 19.869 18.677 94,0% 690 3,5% 502 2,5% Garraf 132.566 132.164 99,7% 255 0,2% 147 0,1% Garrigues 19.171 18.580 96,9% 0 0,0% 591 3,1% Garrotxa 47.366 46.828 98,9% 195 0,4% 343 0,7% Gironès 158.663 158.643 100,0% 20 0,0% 0 0,0% Maresme 400.316 398.753 99,6% 989 0,2% 574 0,1% Montsià 63.298 62.386 98,6% 379 0,6% 533 0,8% Noguera 36.197 33.984 93,9% 1.303 3,6% 910 2,5% Osona 136.834 135.527 99,0% 1.259 0,9% 48 0,0% Pallars Jussà 11.645 10.779 92,6% 478 4,1% 388 3,3% Pallars Sobirà 6.564 4.996 76,1% 712 10,8% 856 13,0% Pla de l'Estany 25.396 25.228 99,3% 114 0,4% 54 0,2% Pla d'Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Priorat 9.476 8.229 86,8% 293 3,1% 954 10,1% Ribera d'Ebre 21.997 21.492 97,7% 0 0,0% 505 2,3% Ripollès 24.035 23.645 98,4% 177 0,7% 213 0,9% Segarra 20.998 19.883 94,7% 663 3,2% 452 2,2% Segrià 177.332 176.135 99,3% 805 0,5% 392 0,2% Selva 141.090 138.403 98,1% 2.026 1,4% 661 0,5% Solsonès 10.383 10.195 98,2% 117 1,1% 71 0,7% Tarragonès 220.760 218.686 99,1% 1.969 0,9% 105 0,0% Terra Alta 12.643 11.312 89,5% 1.324 10,5% 7 0,1% Urgell 34.049 32.044 94,1% 940 2,8% 1.065 3,1% Val d'Aran 9.482 9.339 98,5% 31 0,3% 112 1,2% Vallès Occidental 824.795 818.752 99,3% 6.020 0,7% 23 0,0% Vallès Oriental 357.980 355.997 99,4% 1.762 0,5% 221 0,1% Catalunya 6.981.646 6.929.336 99,3% 36.507 0,5% 15.803 0,2% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2008. 68
  • 69. Taula A-3. Cobertura de Banda Ampla per nuclis de població Total nuclis de Cobert No Comarca població Cobert % parcialment % cobert % Alt Camp 79 63 79,7% 2 2,5% 14 17,7% Alt Empordà 141 134 95,0% 7 5,0% 0 0,0% Alt Penedès 146 137 93,8% 7 4,8% 2 1,4% Alt Urgell 91 56 61,5% 5 5,5% 30 33,0% Alta Ribagorça 20 12 60,0% 2 10,0% 6 30,0% Anoia 109 98 89,9% 7 6,4% 4 3,7% Bages 137 105 76,6% 15 10,9% 17 12,4% Baix Camp 84 76 90,5% 2 2,4% 6 7,1% Baix Ebre 43 40 93,0% 2 4,7% 1 2,3% Baix Empordà 205 181 88,3% 18 8,8% 6 2,9% Baix Llobregat 163 151 92,6% 8 4,9% 4 2,5% Baix Penedès 82 74 90,2% 5 6,1% 3 3,7% Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Berguedà 49 41 83,7% 1 2,0% 7 14,3% Cerdanya 71 66 93,0% 1 1,4% 4 5,6% Conca de Barberà 53 29 54,7% 7 13,2% 17 32,1% Garraf 49 43 87,8% 2 4,1% 4 8,2% Garrigues 24 22 91,7% 0 0,0% 2 8,3% Garrotxa 46 37 80,4% 2 4,3% 7 15,2% Gironès 72 71 98,6% 1 1,4% 0 0,0% Maresme 176 162 92,0% 7 4,0% 7 4,0% Montsià 32 24 75,0% 4 12,5% 4 12,5% Noguera 92 66 71,7% 15 16,3% 11 12,0% Osona 80 70 87,5% 9 11,3% 1 1,3% Pallars Jussà 77 54 70,1% 9 11,7% 14 18,2% Pallars Sobirà 85 53 62,4% 8 9,4% 24 28,2% Pla de l'Estany 41 38 92,7% 2 4,9% 1 2,4% Pla d'Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Priorat 26 19 73,1% 3 11,5% 4 15,4% Ribera d'Ebre 21 17 81,0% 0 0,0% 4 19,0% Ripollès 47 37 78,7% 3 6,4% 7 14,9% Segarra 88 61 69,3% 11 12,5% 16 18,2% Segrià 58 53 91,4% 2 3,4% 3 5,2% Selva 116 93 80,2% 10 8,6% 13 11,2% Solsonès 17 12 70,6% 3 17,6% 2 11,8% Tarragonès 133 128 96,2% 2 1,5% 3 2,3% Terra Alta 13 10 76,9% 2 15,4% 1 7,7% Urgell 43 27 62,8% 6 14,0% 10 23,3% Val d'Aran 44 35 79,5% 1 2,3% 8 18,2% Vallès Occidental 133 126 94,7% 5 3,8% 2 1,5% Vallès Oriental 206 195 94,7% 7 3,4% 4 1,9% Catalunya 3.219 2.743 85,2% 203 6,3% 273 8,5% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2008. 69
  • 70. Taula A-4. Cobertura de TV3 analògica per població Població Cobert No Comarca 2006 Cobert % parcialment % Cobert % Alt Camp 38.663 37.657 97,4% 887 2,3% 119 0,3% Alt Empordà 119.572 119.249 99,7% 0 0,0% 323 0,3% Alt Penedès 90.502 89.292 98,7% 70 0,1% 1.140 1,3% Alt Urgell 19.479 19.158 98,4% 57 0,3% 264 1,4% Alta Ribagorça 3.950 3.946 99,9% 4 0,1% 0 0,0% Anoia 105.509 105.026 99,5% 148 0,1% 335 0,3% Bages 166.739 163.014 97,8% 3.567 2,1% 158 0,1% Baix Camp 167.172 166.824 99,8% 106 0,1% 242 0,1% Baix Ebre 68.567 67.965 99,1% 602 0,9% 0 0,0% Baix Empordà 118.861 117.882 99,2% 657 0,6% 322 0,3% Baix Llobregat 764.195 763.511 99,9% 550 0,1% 134 0,0% Baix Penedès 84.978 84.847 99,8% 131 0,2% 0 0,0% Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Berguedà 36.027 34.588 96,0% 852 2,4% 587 1,6% Cerdanya 16.062 16.062 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Conca de Barberà 19.869 19.344 97,4% 25 0,1% 500 2,5% Garraf 132.566 131.640 99,3% 919 0,7% 7 0,0% Garrigues 19.171 18.066 94,2% 587 3,1% 518 2,7% Garrotxa 47.366 47.308 99,9% 0 0,0% 58 0,1% Gironès 158.663 158.663 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Maresme 400.316 398.577 99,6% 1.307 0,3% 432 0,1% Montsià 63.298 63.298 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Noguera 36.197 35.288 97,5% 286 0,8% 623 1,7% Osona 136.834 135.924 99,3% 548 0,4% 362 0,3% Pallars Jussà 11.645 11.533 99,0% 104 0,9% 8 0,1% Pallars Sobirà 6.564 6.289 95,8% 87 1,3% 188 2,9% Pla de l'Estany 25.396 25.362 99,9% 34 0,1% 0 0,0% Pla d'Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Priorat 9.476 7.662 80,9% 1.682 17,8% 132 1,4% Ribera d'Ebre 21.997 21.997 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Ripollès 24.035 23.991 99,8% 16 0,1% 28 0,1% Segarra 20.998 20.288 96,6% 676 3,2% 34 0,2% Segrià 177.332 177.332 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Selva 141.090 140.440 99,5% 484 0,3% 166 0,1% Solsonès 10.383 10.364 99,8% 0 0,0% 19 0,2% Tarragonès 220.760 220.604 99,9% 132 0,1% 24 0,0% Terra Alta 12.643 12.643 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Urgell 34.049 33.459 98,3% 437 1,3% 153 0,4% Val d'Aran 9.482 9.470 99,9% 0 0,0% 12 0,1% Vallès Occidental 824.795 824.294 99,9% 500 0,1% 1 0,0% Vallès Oriental 357.980 357.649 99,9% 133 0,0% 198 0,1% Catalunya 6.981.646 6.958.971 99,7% 15.588 0,2% 7.087 0,1% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2008. 70
  • 71. Taula A-5. Cobertura de TV3 analògica per nuclis de població Total nuclis de Cobert No Comarca població Cobert % parcialment % cobert % Alt Camp 79 69 87,3% 5 6,3% 5 6,3% Alt Empordà 141 139 98,6% 0 0,0% 2 1,4% Alt Penedès 146 138 94,5% 2 1,4% 6 4,1% Alt Urgell 91 76 83,5% 3 3,3% 12 13,2% Alta Ribagorça 20 19 95,0% 1 5,0% 0 0,0% Anoia 109 103 94,5% 2 1,8% 4 3,7% Bages 137 118 86,1% 11 8,0% 8 5,8% Baix Camp 84 80 95,2% 1 1,2% 3 3,6% Baix Ebre 43 42 97,7% 1 2,3% 0 0,0% Baix Empordà 205 194 94,6% 6 2,9% 5 2,4% Baix Llobregat 163 158 96,9% 3 1,8% 2 1,2% Baix Penedès 82 79 96,3% 1 1,2% 2 2,4% Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Berguedà 49 37 75,5% 7 14,3% 5 10,2% Cerdanya 71 71 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Conca de Barberà 53 40 75,5% 2 3,8% 11 20,8% Garraf 49 44 89,8% 4 8,2% 1 2,0% Garrigues 24 22 91,7% 1 4,2% 1 4,2% Garrotxa 46 45 97,8% 0 0,0% 1 2,2% Gironès 72 72 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Maresme 176 166 94,3% 5 2,8% 5 2,8% Montsià 32 32 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Noguera 92 81 88,0% 3 3,3% 8 8,7% Osona 80 75 93,8% 3 3,8% 2 2,5% Pallars Jussà 77 71 92,2% 4 5,2% 2 2,6% Pallars Sobirà 85 75 88,2% 2 2,4% 8 9,4% Pla de l'Estany 41 40 97,6% 1 2,4% 0 0,0% Pla d'Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Priorat 26 21 80,8% 4 15,4% 1 3,8% Ribera d'Ebre 21 19 90,5% 1 4,8% 1 4,8% Ripollès 47 45 95,7% 1 2,1% 1 2,1% Segarra 88 80 90,9% 5 5,7% 3 3,4% Segrià 58 58 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Selva 116 109 94,0% 5 4,3% 2 1,7% Solsonès 17 16 94,1% 0 0,0% 1 5,9% Tarragonès 133 131 98,5% 1 0,8% 1 0,8% Terra Alta 13 13 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Urgell 43 40 93,0% 2 4,7% 1 2,3% Val d'Aran 44 41 93,2% 0 0,0% 3 6,8% Vallès Occidental 133 131 98,5% 1 0,8% 1 0,8% Vallès Oriental 206 201 97,6% 2 1,0% 3 1,5% Catalunya 3.219 3.018 93,8% 90 2,8% 111 3,4% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2008. 71
  • 72. Taula A-6. Cobertura de TDT-TVC1 per població Població Cobert No Comarca 2006 Cobert % parcialment % Cobert % Alt Camp 38.663 37.216 96,3% 250 0,6% 1.197 3,1% Alt Empordà 119.572 117.173 98,0% 1.752 1,5% 647 0,5% Alt Penedès 90.502 88.304 97,6% 275 0,3% 1.923 2,1% Alt Urgell 19.479 17.702 90,9% 72 0,4% 1.705 8,8% Alta Ribagorça 3.950 2.135 54,1% 6 0,2% 1.809 45,8% Anoia 105.509 104.414 99,0% 611 0,6% 484 0,5% Bages 166.739 164.140 98,4% 1.641 1,0% 958 0,6% Baix Camp 167.172 166.463 99,6% 365 0,2% 344 0,2% Baix Ebre 68.567 66.005 96,3% 0 0,0% 2.562 3,7% Baix Empordà 118.861 116.067 97,6% 1.471 1,2% 1.323 1,1% Baix Llobregat 764.195 762.706 99,8% 1.356 0,2% 133 0,0% Baix Penedès 84.978 83.576 98,4% 813 1,0% 589 0,7% Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Berguedà 36.027 33.744 93,7% 1.370 3,8% 913 2,5% Cerdanya 16.062 15.178 94,5% 232 1,4% 652 4,1% Conca de Barberà 19.869 14.935 75,2% 3.880 19,5% 1.054 5,3% Garraf 132.566 130.574 98,5% 1.561 1,2% 431 0,3% Garrigues 19.171 16.119 84,1% 584 3,0% 2.468 12,9% Garrotxa 47.366 45.683 96,4% 1.580 3,3% 103 0,2% Gironès 158.663 156.255 98,5% 2.358 1,5% 50 0,0% Maresme 400.316 394.798 98,6% 5.174 1,3% 344 0,1% Montsià 63.298 62.018 98,0% 382 0,6% 898 1,4% Noguera 36.197 33.043 91,3% 1.559 4,3% 1.595 4,4% Osona 136.834 135.094 98,7% 607 0,4% 1.133 0,8% Pallars Jussà 11.645 10.260 88,1% 147 1,3% 1.238 10,6% Pallars Sobirà 6.564 3.789 57,7% 55 0,8% 2.720 41,4% Pla de l'Estany 25.396 25.332 99,7% 64 0,3% 0 0,0% Pla d'Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Priorat 9.476 6.799 71,7% 363 3,8% 2.314 24,4% Ribera d'Ebre 21.997 17.447 79,3% 964 4,4% 3.586 16,3% Ripollès 24.035 23.328 97,1% 195 0,8% 512 2,1% Segarra 20.998 19.382 92,3% 188 0,9% 1.428 6,8% Segrià 177.332 172.656 97,4% 0 0,0% 4.676 2,6% Selva 141.090 138.200 98,0% 2.150 1,5% 740 0,5% Solsonès 10.383 10.246 98,7% 69 0,7% 68 0,7% Tarragonès 220.760 216.445 98,0% 2.093 0,9% 2.222 1,0% Terra Alta 12.643 7.721 61,1% 1.213 9,6% 3.709 29,3% Urgell 34.049 32.820 96,4% 268 0,8% 961 2,8% Val d'Aran 9.482 6.259 66,0% 614 6,5% 2.609 27,5% Vallès Occidental 824.795 822.451 99,7% 2.157 0,3% 187 0,0% Vallès Oriental 357.980 357.415 99,8% 191 0,1% 374 0,1% Catalunya 6.981.646 6.892.357 98,7% 38.630 0,6% 50.659 0,7% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2008. 72
  • 73. Taula A-7. Cobertura de TDT-TVC1 per nuclis de població Total nuclis de Cobert No Comarca població Cobert % parcialment % cobert % Alt Camp 79 63 79,7% 4 5,1% 12 15,2% Alt Empordà 141 131 92,9% 5 3,5% 5 3,5% Alt Penedès 146 128 87,7% 5 3,4% 13 8,9% Alt Urgell 91 38 41,8% 3 3,3% 50 54,9% Alta Ribagorça 20 5 25,0% 1 5,0% 14 70,0% Anoia 109 98 89,9% 4 3,7% 7 6,4% Bages 137 113 82,5% 9 6,6% 15 10,9% Baix Camp 84 75 89,3% 4 4,8% 5 6,0% Baix Ebre 43 36 83,7% 0 0,0% 7 16,3% Baix Empordà 205 180 87,8% 10 4,9% 15 7,3% Baix Llobregat 163 156 95,7% 5 3,1% 2 1,2% Baix Penedès 82 75 91,5% 2 2,4% 5 6,1% Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Berguedà 49 32 65,3% 7 14,3% 10 20,4% Cerdanya 71 62 87,3% 2 2,8% 7 9,9% Conca de Barberà 53 33 62,3% 3 5,7% 17 32,1% Garraf 49 41 83,7% 6 12,2% 2 4,1% Garrigues 24 15 62,5% 3 12,5% 6 25,0% Garrotxa 46 38 82,6% 5 10,9% 3 6,5% Gironès 72 65 90,3% 5 6,9% 2 2,8% Maresme 176 161 91,5% 12 6,8% 3 1,7% Montsià 32 28 87,5% 1 3,1% 3 9,4% Noguera 92 59 64,1% 8 8,7% 25 27,2% Osona 80 68 85,0% 4 5,0% 8 10,0% Pallars Jussà 77 33 42,9% 3 3,9% 41 53,2% Pallars Sobirà 85 33 38,8% 2 2,4% 50 58,8% Pla de l'Estany 41 40 97,6% 1 2,4% 0 0,0% Pla d'Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Priorat 26 17 65,4% 2 7,7% 7 26,9% Ribera d'Ebre 21 14 66,7% 3 14,3% 4 19,0% Ripollès 47 37 78,7% 2 4,3% 8 17,0% Segarra 88 57 64,8% 7 8,0% 24 27,3% Segrià 58 55 94,8% 0 0,0% 3 5,2% Selva 116 96 82,8% 8 6,9% 12 10,3% Solsonès 17 14 82,4% 1 5,9% 2 11,8% Tarragonès 133 124 93,2% 4 3,0% 5 3,8% Terra Alta 13 7 53,8% 2 15,4% 4 30,8% Urgell 43 35 81,4% 1 2,3% 7 16,3% Val d'Aran 44 22 50,0% 3 6,8% 19 43,2% Vallès Occidental 133 124 93,2% 5 3,8% 4 3,0% Vallès Oriental 206 199 96,6% 2 1,0% 5 2,4% Catalunya 3.219 2.634 81,8% 154 4,8% 431 13,4% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2008. 73
  • 74. Taula A-8. Cobertura de Catalunya Ràdio per població Població Cobert No Comarca 2006 Cobert % parcialment % Cobert % Alt Camp 38.663 37.050 95,8% 758 2,0% 770 2,0% Alt Empordà 119.572 118.701 99,3% 224 0,2% 647 0,5% Alt Penedès 90.502 88.045 97,3% 484 0,5% 2.010 2,2% Alt Urgell 19.479 17.203 88,3% 310 1,6% 1.961 10,1% Alta Ribagorça 3.950 3.446 87,2% 14 0,4% 490 12,4% Anoia 105.509 103.153 97,8% 1.230 1,2% 1.255 1,2% Bages 166.739 143.493 86,1% 11.389 6,8% 11.819 7,1% Baix Camp 167.172 165.108 98,8% 286 0,2% 2.329 1,4% Baix Ebre 68.567 65.664 95,8% 602 0,9% 332 0,5% Baix Empordà 118.861 114.242 96,1% 500 0,4% 4.119 3,5% Baix Llobregat 764.195 749.912 98,1% 10.650 1,4% 3.633 0,5% Baix Penedès 84.978 84.490 99,4% 231 0,3% 257 0,3% Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Berguedà 36.027 29.734 82,5% 1.936 5,4% 4.357 12,1% Cerdanya 16.062 13.708 85,3% 1.126 7,0% 1.228 7,6% Conca de Barberà 19.869 19.159 96,4% 189 1,0% 491 2,5% Garraf 132.566 127.248 96,0% 3.266 2,5% 2.052 1,5% Garrigues 19.171 15.677 81,8% 2.103 11,0% 1.391 7,3% Garrotxa 47.366 46.347 97,8% 258 0,5% 761 1,6% Gironès 158.663 158.512 99,9% 101 0,1% 50 0,0% Maresme 400.316 367.196 91,7% 15.979 4,0% 17.405 4,3% Montsià 63.298 48.171 76,1% 13.349 21,1% 1.778 2,8% Noguera 36.197 32.586 90,0% 808 2,2% 2.784 7,7% Osona 136.834 131.398 96,0% 3.002 2,2% 2.401 1,8% Pallars Jussà 11.645 10.386 89,2% 165 1,4% 1.093 9,4% Pallars Sobirà 6.564 1.686 25,7% 342 5,2% 4.463 68,0% Pla de l'Estany 25.396 25.396 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Pla d'Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Priorat 9.476 7.196 75,9% 378 4,0% 1.902 20,1% Ribera d'Ebre 21.997 21.285 96,8% 0 0,0% 747 3,4% Ripollès 24.035 23.188 96,5% 0 0,0% 666 2,8% Segarra 20.998 18.338 87,3% 214 1,0% 1.992 9,5% Segrià 177.332 172.656 97,4% 0 0,0% 4.676 2,6% Selva 141.090 138.000 97,8% 425 0,3% 2.638 1,9% Solsonès 10.383 9.289 89,5% 49 0,5% 969 9,3% Tarragonès 220.760 220.479 99,9% 255 0,1% 184 0,1% Terra Alta 12.643 9.752 77,1% 1.654 13,1% 1.237 9,8% Urgell 34.049 32.911 96,7% 252 0,7% 886 2,6% Val d'Aran 9.482 8.519 89,8% 486 5,1% 477 5,0% Vallès Occidental 824.795 821.763 99,6% 823 0,1% 2.209 0,3% Vallès Oriental 357.980 349.087 97,5% 2.873 0,8% 6.036 1,7% Catalunya 6.981.646 6.808.639 97,5% 76.711 1,1% 94.495 1,4% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2008. 74
  • 75. Taula A-9. Cobertura de Catalunya Ràdio per nuclis de població Total nuclis de Cobert No Comarca població Cobert % parcialment % cobert % Alt Camp 79 67 84,8% 3 3,8% 9 11,4% Alt Empordà 141 135 95,7% 1 0,7% 5 3,5% Alt Penedès 146 134 91,8% 4 2,7% 8 5,5% Alt Urgell 91 38 41,8% 6 6,6% 47 51,6% Alta Ribagorça 20 13 65,0% 1 5,0% 6 30,0% Anoia 109 95 87,2% 5 4,6% 9 8,3% Bages 137 108 78,8% 10 7,3% 19 13,9% Baix Camp 84 75 89,3% 2 2,4% 7 8,3% Baix Ebre 43 41 95,3% 1 2,3% 1 2,3% Baix Empordà 205 166 81,0% 13 6,3% 26 12,7% Baix Llobregat 163 143 87,7% 9 5,5% 11 6,7% Baix Penedès 82 76 92,7% 1 1,2% 5 6,1% Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Berguedà 49 32 65,3% 8 16,3% 9 18,4% Cerdanya 71 58 81,7% 2 2,8% 11 15,5% Conca de Barberà 53 37 69,8% 5 9,4% 11 20,8% Garraf 49 38 77,6% 5 10,2% 6 12,2% Garrigues 24 18 75,0% 4 16,7% 2 8,3% Garrotxa 46 37 80,4% 3 6,5% 6 13,0% Gironès 72 69 95,8% 1 1,4% 2 2,8% Maresme 176 138 78,4% 14 8,0% 24 13,6% Montsià 32 21 65,6% 3 9,4% 8 25,0% Noguera 92 61 66,3% 4 4,3% 27 29,3% Osona 80 63 78,8% 6 7,5% 11 13,8% Pallars Jussà 77 37 48,1% 4 5,2% 36 46,8% Pallars Sobirà 85 24 28,2% 4 4,7% 57 67,1% Pla de l'Estany 41 41 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Pla d'Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Priorat 26 19 73,1% 2 7,7% 5 19,2% Ribera d'Ebre 21 18 85,7% 1 4,8% 2 9,5% Ripollès 47 35 74,5% 0 0,0% 12 25,5% Segarra 88 63 71,6% 5 5,7% 20 22,7% Segrià 58 55 94,8% 0 0,0% 3 5,2% Selva 116 102 87,9% 5 4,3% 9 7,8% Solsonès 17 12 70,6% 1 5,9% 4 23,5% Tarragonès 133 130 97,7% 2 1,5% 1 0,8% Terra Alta 13 8 61,5% 2 15,4% 3 23,1% Urgell 43 36 83,7% 3 7,0% 4 9,3% Val d'Aran 44 30 68,2% 1 2,3% 13 29,5% Vallès Occidental 133 127 95,5% 2 1,5% 4 3,0% Vallès Oriental 206 180 87,4% 4 1,9% 22 10,7% Catalunya 3.219 2.607 81,0% 147 4,6% 465 14,4% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2008. 75
  • 76. Taula A-10. Cobertura de TM 112 Outdoor per població Població No Comarca 2006 Cobert % cobert % Alt Camp 38.663 38.620 99,9% 43 0,1% Alt Empordà 119.572 119.102 99,6% 470 0,4% Alt Penedès 90.502 90.381 99,9% 121 0,1% Alt Urgell 19.479 19.222 98,7% 257 1,3% Alta Ribagorça 3.950 3.941 99,8% 9 0,2% Anoia 105.509 105.234 99,7% 275 0,3% Bages 166.739 166.340 99,8% 399 0,2% Baix Camp 167.172 167.008 99,9% 164 0,1% Baix Ebre 68.567 67.777 98,8% 790 1,2% Baix Empordà 118.861 118.861 100,0% 0 0,0% Baix Llobregat 764.195 762.574 99,8% 1.621 0,2% Baix Penedès 84.978 84.848 99,8% 130 0,2% Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% Berguedà 36.027 36.015 100,0% 12 0,0% Cerdanya 16.062 15.978 99,5% 84 0,5% Conca de Barberà 19.869 19.597 98,6% 272 1,4% Garraf 132.566 132.045 99,6% 521 0,4% Garrigues 19.171 19.171 100,0% 0 0,0% Garrotxa 47.366 47.256 99,8% 110 0,2% Gironès 158.663 158.663 100,0% 0 0,0% Maresme 400.316 400.179 100,0% 137 0,0% Montsià 63.298 63.298 100,0% 0 0,0% Noguera 36.197 35.274 97,5% 923 2,5% Osona 136.834 136.834 100,0% 0 0,0% Pallars Jussà 11.645 11.535 99,1% 110 0,9% Pallars Sobirà 6.564 6.207 94,6% 357 5,4% Pla de l'Estany 25.396 25.396 100,0% 0 0,0% Pla d'Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% Priorat 9.476 9.436 99,6% 40 0,4% Ribera d'Ebre 21.997 21.997 100,0% 0 0,0% Ripollès 24.035 23.972 99,7% 63 0,3% Segarra 20.998 20.820 99,2% 178 0,8% Segrià 177.332 176.766 99,7% 566 0,3% Selva 141.090 140.924 99,9% 166 0,1% Solsonès 10.383 10.334 99,5% 49 0,5% Tarragonès 220.760 220.760 100,0% 0 0,0% Terra Alta 12.643 12.643 100,0% 0 0,0% Urgell 34.049 33.678 98,9% 371 1,1% Val d'Aran 9.482 9.477 99,9% 5 0,1% Vallès Occidental 824.795 824.794 100,0% 1 0,0% Vallès Oriental 357.980 357.629 99,9% 351 0,1% Catalunya 6.981.646 6.973.051 99,9% 8.595 0,1% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2008. 76
  • 77. Taula A-11. Cobertura de TM 112 Outdoor per nuclis de població Total nuclis No Comarca de població Cobert % cobert % Alt Camp 79 78 98,7% 1 1,3% Alt Empordà 141 138 97,9% 3 2,1% Alt Penedès 146 143 97,9% 3 2,1% Alt Urgell 91 77 84,6% 14 15,4% Alta Ribagorça 20 18 90,0% 2 10,0% Anoia 109 106 97,2% 3 2,8% Bages 137 131 95,6% 6 4,4% Baix Camp 84 82 97,6% 2 2,4% Baix Ebre 43 42 97,7% 1 2,3% Baix Empordà 205 205 100,0% 0 0,0% Baix Llobregat 163 154 94,5% 9 5,5% Baix Penedès 82 80 97,6% 2 2,4% Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% Berguedà 49 46 93,9% 3 6,1% Cerdanya 71 68 95,8% 3 4,2% Conca de Barberà 53 42 79,2% 11 20,8% Garraf 49 47 95,9% 2 4,1% Garrigues 24 24 100,0% 0 0,0% Garrotxa 46 42 91,3% 4 8,7% Gironès 72 72 100,0% 0 0,0% Maresme 176 174 98,9% 2 1,1% Montsià 32 32 100,0% 0 0,0% Noguera 92 86 93,5% 6 6,5% Osona 80 80 100,0% 0 0,0% Pallars Jussà 77 72 93,5% 5 6,5% Pallars Sobirà 85 71 83,5% 14 16,5% Pla de l'Estany 41 41 100,0% 0 0,0% Pla d'Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% Priorat 26 25 96,2% 1 3,8% Ribera d'Ebre 21 20 95,2% 1 4,8% Ripollès 47 44 93,6% 3 6,4% Segarra 88 81 92,0% 7 8,0% Segrià 58 56 96,6% 2 3,4% Selva 116 114 98,3% 2 1,7% Solsonès 17 16 94,1% 1 5,9% Tarragonès 133 133 100,0% 0 0,0% Terra Alta 13 13 100,0% 0 0,0% Urgell 43 38 88,4% 5 11,6% Val d'Aran 44 42 95,5% 2 4,5% Vallès Occidental 133 132 99,2% 1 0,8% Vallès Oriental 206 203 98,5% 3 1,5% Catalunya 3.219 3.095 96,1% 124 3,9% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2008. 77
  • 78. Taula A-12. Evolució cobertura de Banda Ampla per població Cobert Població Cobert parcialment No Cobert Comarca 2006 % 2007 % 2008 % 2007 % 2008 % 2007 % 2008 Alt Camp 38.663 95,8% 98,6% 1,3% 0,0% 2,9% 1,4% Alt Empordà 119.572 89,2% 99,3% 10,0% 0,7% 0,8% 0,0% Alt Penedès 90.502 98,7% 99,2% 0,9% 0,8% 0,4% 0,0% Alt Urgell 19.479 93,9% 95,1% 2,0% 1,2% 4,1% 3,6% Alta Ribagorça 3.950 94,4% 94,4% 3,1% 3,1% 2,5% 2,5% Anoia 105.509 97,0% 98,7% 2,5% 1,2% 0,5% 0,1% Bages 166.739 96,1% 98,3% 2,7% 0,9% 1,1% 0,8% Baix Camp 167.172 99,2% 99,7% 0,5% 0,1% 0,4% 0,2% Baix Ebre 68.567 98,1% 99,1% 1,0% 0,9% 0,9% 0,0% Baix Empordà 118.861 96,9% 98,8% 2,2% 0,9% 1,0% 0,4% Baix Llobregat 764.195 83,4% 99,1% 16,2% 0,8% 0,4% 0,1% Baix Penedès 84.978 84,3% 98,3% 15,5% 1,5% 0,1% 0,1% Barcelonès 2.225.214 100,0% 100,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Berguedà 36.027 96,3% 95,2% 2,7% 0,3% 1,0% 4,4% Cerdanya 16.062 95,5% 99,0% 3,7% 0,2% 0,8% 0,8% Conca de Barberà 19.869 89,2% 94,0% 4,0% 3,5% 6,8% 2,5% Garraf 132.566 92,7% 99,7% 6,7% 0,2% 0,6% 0,1% Garrigues 19.171 96,9% 96,9% 0,0% 0,0% 3,1% 3,1% Garrotxa 47.366 98,3% 98,9% 0,5% 0,4% 1,2% 0,7% Gironès 158.663 99,8% 100,0% 0,1% 0,0% 0,2% 0,0% Maresme 400.316 90,5% 99,6% 9,1% 0,2% 0,4% 0,1% Montsià 63.298 98,6% 98,6% 0,3% 0,6% 1,1% 0,8% Noguera 36.197 89,7% 93,9% 5,0% 3,6% 5,4% 2,5% Osona 136.834 98,8% 99,0% 1,2% 0,9% 0,0% 0,0% Pallars Jussà 11.645 91,9% 92,6% 3,9% 4,1% 4,2% 3,3% Pallars Sobirà 6.564 71,5% 76,1% 2,0% 10,8% 26,5% 13,0% Pla de l'Estany 25.396 98,6% 99,3% 1,0% 0,4% 0,4% 0,2% Pla d'Urgell 33.251 94,2% 100,0% 5,8% 0,0% 0,0% 0,0% Priorat 9.476 85,5% 86,8% 1,6% 3,1% 12,9% 10,1% Ribera d'Ebre 21.997 77,3% 97,7% 14,1% 0,0% 8,6% 2,3% Ripollès 24.035 96,0% 98,4% 2,6% 0,7% 1,5% 0,9% Segarra 20.998 93,1% 94,7% 2,6% 3,2% 4,3% 2,2% Segrià 177.332 99,0% 99,3% 0,3% 0,5% 0,7% 0,2% Selva 141.090 94,4% 98,1% 4,5% 1,4% 1,2% 0,5% Solsonès 10.383 98,2% 98,2% 1,1% 1,1% 0,7% 0,7% Tarragonès 220.760 96,7% 99,1% 3,3% 0,9% 0,1% 0,0% Terra Alta 12.643 89,5% 89,5% 8,9% 10,5% 1,6% 0,1% Urgell 34.049 92,3% 94,1% 1,7% 2,8% 6,0% 3,1% Val d'Aran 9.482 97,0% 98,5% 1,3% 0,3% 1,7% 1,2% Vallès Occidental 824.795 97,3% 99,3% 2,4% 0,7% 0,2% 0,0% Vallès Oriental 357.980 97,7% 99,4% 2,2% 0,5% 0,1% 0,1% Catalunya 6.981.646 95,7% 99,3% 3,8% 0,5% 0,5% 0,2% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2007 i desembre 2008. 78
  • 79. Taula A-13. Evolució cobertura de Banda Ampla per nuclis Cobert Total nuclis Cobert parcialment No Cobert Comarca de població % 2007 % 2008 % 2007 % 2008 % 2007 % 2008 Alt Camp 79 73,4% 79,7% 3,8% 2,5% 22,8% 17,7% Alt Empordà 141 88,7% 95,0% 8,5% 5,0% 2,8% 0,0% Alt Penedès 146 93,2% 93,8% 3,4% 4,8% 3,4% 1,4% Alt Urgell 91 56,0% 61,5% 6,6% 5,5% 37,4% 33,0% Alta Ribagorça 20 60,0% 60,0% 10,0% 10,0% 30,0% 30,0% Anoia 109 84,4% 89,9% 7,3% 6,4% 8,3% 3,7% Bages 137 72,3% 76,6% 14,6% 10,9% 13,1% 12,4% Baix Camp 84 88,1% 90,5% 3,6% 2,4% 8,3% 7,1% Baix Ebre 43 90,7% 93,0% 4,7% 4,7% 4,7% 2,3% Baix Empordà 205 79,5% 88,3% 9,3% 8,8% 11,2% 2,9% Baix Llobregat 163 68,7% 92,6% 20,9% 4,9% 10,4% 2,5% Baix Penedès 82 85,4% 90,2% 11,0% 6,1% 3,7% 3,7% Barcelonès 5 100,0% 100,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Berguedà 49 75,5% 83,7% 10,2% 2,0% 14,3% 14,3% Cerdanya 71 88,7% 93,0% 7,0% 1,4% 4,2% 5,6% Conca de Barberà 53 41,5% 54,7% 11,3% 13,2% 47,2% 32,1% Garraf 49 63,3% 87,8% 22,4% 4,1% 14,3% 8,2% Garrigues 24 91,7% 91,7% 0,0% 0,0% 8,3% 8,3% Garrotxa 46 76,1% 80,4% 4,3% 4,3% 19,6% 15,2% Gironès 72 94,4% 98,6% 1,4% 1,4% 4,2% 0,0% Maresme 176 76,1% 92,0% 17,6% 4,0% 6,3% 4,0% Montsià 32 75,0% 75,0% 3,1% 12,5% 21,9% 12,5% Noguera 92 60,9% 71,7% 7,6% 16,3% 31,5% 12,0% Osona 80 87,5% 87,5% 11,3% 11,3% 1,3% 1,3% Pallars Jussà 77 68,8% 70,1% 10,4% 11,7% 20,8% 18,2% Pallars Sobirà 85 54,1% 62,4% 3,5% 9,4% 42,4% 28,2% Pla de l'Estany 41 90,2% 92,7% 4,9% 4,9% 4,9% 2,4% Pla d'Urgell 22 90,9% 100,0% 9,1% 0,0% 0,0% 0,0% Priorat 26 69,2% 73,1% 7,7% 11,5% 23,1% 15,4% Ribera d'Ebre 21 71,4% 81,0% 4,8% 0,0% 23,8% 19,0% Ripollès 47 74,5% 78,7% 6,4% 6,4% 19,1% 14,9% Segarra 88 60,2% 69,3% 10,2% 12,5% 29,5% 18,2% Segrià 58 91,4% 91,4% 3,4% 3,4% 5,2% 5,2% Selva 116 75,0% 80,2% 13,8% 8,6% 11,2% 11,2% Solsonès 17 70,6% 70,6% 17,6% 17,6% 11,8% 11,8% Tarragonès 133 85,7% 96,2% 12,0% 1,5% 2,3% 2,3% Terra Alta 13 84,6% 76,9% 7,7% 15,4% 7,7% 7,7% Urgell 43 53,5% 62,8% 9,3% 14,0% 37,2% 23,3% Val d'Aran 44 79,5% 79,5% 4,5% 2,3% 15,9% 18,2% Vallès Occidental 133 83,5% 94,7% 14,3% 3,8% 2,3% 1,5% Vallès Oriental 206 89,8% 94,7% 8,3% 3,4% 1,9% 1,9% Catalunya 3.219 77,9% 85,2% 9,7% 6,3% 12,5% 8,5% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2007 i desembre 2008. 79
  • 80. 7. BIBLIOGRAFIA Fonts consultades en l’elaboració d’aquest estudi: - Agencia Catalana de Certificació (CATCert): <http://www.catcert.cat> - Ajuntament de Barcelona: <http://www.bcn.es> - Catalunya Connecta: <http://www.catalunyaconnecta.cat> - Generalitat de Catalunya: <http://www.gencat.cat> Departament de Governació i Administracions Públiques, Direcció General de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions, Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. - Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement. Publicacions digitals de Localret: <http://www.localret.cat/publicacions/guies> - Institut d’Estadística de Catalunya: <http://www.idescat.cat> - Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics - Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic - Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació - Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal - Llei 59/2003, de 19 de desembre, de Signatura Electrònica - Ordenança reguladora de les activitats i instal·lacions de radiocomunicació <http://www.localret.cat/serveis/ambit-juridic/installacions-de-telefonia-mobil> - Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques: <http://www.pecap.org> - Punt TIC: <http://www.punttic.cat> - Revista Catalana de Sociologia. Núm. 23 (2008), p.81-96. Colombo, C. “Internet i la participació ciutadana en la presa de decisions públiques” [en línia]. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000058%5C00000064.pdf> 80
  • 81. - Societat de la Informació a Europa: <http://ec.europa.eu/information_society/index_es.htm> Informe “Online availability of public services. How is Europe progressing? Web-based survey on electronic public services”. Cap Gemini i Ernst & Young, gener de 2004: <http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/2005/doc/highlights/whats_ne w/capgemini4.pdf> Informe “The user challenge benchmarking the supply of online public services”. 7th measurement. Cap Gemini, Sept 2007. <http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/docs/benchmarking/ego v_benchmark_2007.pdf> - Viquipèdia (enciclopèdia lliure i col·laborativa): <http://www.ca.wikipedia.org> 81