ENQUESTA SOBRE L’ADOPCIÓ DE LES TECNOLOGIES
       DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
     A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL DE CATAL...
ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 4
2. ...
6. ANNEX I. CENS DE COBERTURA DELS SERVEIS DE COMUNICACIÓ A
CATALUNYA........................................................
1. INTRODUCCIÓ


Els darrers anys, les administracions públiques catalanes estan fent importants
esforços a fi d’incorpora...
2. METODOLOGIA I MOSTRA


La informació necessària per a elaborar aquest estudi es va obtenir a través
d’un formulari elec...
Com s’observa a la taula següent, els 662 ajuntaments s’han classificat en 5
franges segons la mida dels seus municipis a ...
Taula 2: Població i representativitat de la mostra per franges, 2008.

                                                   ...
3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA


En aquest primer bloc de l’informe s’analitzen els diferents canals o mitjans que
permeten ...
4. Llicències d’obres menors
    5. Atestats i denúncies (p.ex. cas de robatori)
    6. Biblioteques
    7. Certificats em...
No tots els ajuntaments ofereixen el mateix nivell d’interactivitat als seus
habitants. Es consideren ajuntaments amb serv...
interactius dels nivells més elevats per tal d’augmentar el percentatge de
població que pot disposar, virtualment, d’aques...
La ciutat de Barcelona ofereix els serveis de Contractació pública i de Taxa
corporativa a nivell interactiu. En canvi, no...
com la seguretat. L’avançament del desplegament de la TDT (televisió digital
terrestre) o de tecnologies vinculades als se...
Gràfic 6: Municipis amb responsable de participació ciutadana, per franges d’habitants, 2008.


    100%
                 ...
habitants). Tot i la poca representativitat que agafen els municipis més petits, la
resta de municipis també tenen poca re...
Un altre aspecte relacionat amb els tràmits en línia és la possibilitat de consulta
telemàtica dels expedients del ciutadà...
següent, a mesura que augmenta el nombre d’habitants dels municipis, la
proporció d’ajuntaments que publica el perfil del ...
Gràfic 10: Eines de comunicació i participació que els ajuntaments ofereixen als seus
ciutadans, 2008.


  100%

   90%
  ...
Comentar que l’ajuntament de Barcelona, com ajuntament més gran de
Catalunya, aquest darrer any ha realitzat un total de 1...
Gràfic 13: Mitjans utilitzats per donar servei als estrangers, per tipus de dispositiu, 2008.



    100%
     90%
     80...
Segons les dades de l’enquesta, més de la meitat dels ajuntaments (66%) es
troben al nivell més baix d’accessibilitat. Aqu...
La Xarxa Punt TIC és producte de l’esforç de la Generalitat de Catalunya, a
través del Departament de Governació i Adminis...
actualitzades a disposició de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de
la Informació sobre el número de Punts TIC ...
gent gran (53%) i els immigrants (39%). Persones més afectades per l’escletxa
digital, com ara els col·lectius amb risc d’...
4. SISTEMES INTERNS


4.1. Sistemes de seguretat


En l’àmbit de la seguretat, l’enquesta se centra en els sistemes de cer...
Tal i com evidencien les dades de CATCert, hi ha hagut un important augment
de l’ús dels certificats, augment que es pot p...
Gràfic 20: Percepció dels avantatges en l’ús dels certificats digitals, 2008.



       Més rapidesa                      ...
Gràfic 21: Percepció dels impediments en l’ús dels certificats digitals, 2008.



              Tècnics                   ...
Molts municipis d’aquesta grandària de població detecten la necessitat
d’augmentar el nombre de certificats digitals per a...
4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat
digital


En el gràfic següent es mostra el gr...
Gràfic 24: Tràmits als ciutadans amb signatura electrònica, 2008.




                                                    ...
4.1.1.6. Projectes que incloguin l’ús de certificats digitals


Dels resultats de l’enquesta se’n desprèn que el 66% dels ...
Gràfic 27: Tipus de projectes que inclouen l’ús de certificats digitals, 2008.


 Intercanvi d'informació                 ...
Gràfic 28: Ajuntaments que disposen de formularis de recollida de dades dels ciutadans, 2008.

                           ...
Aquestes dades de caràcter personal, a més, s’haurien de classificar per tal
d’identificar si cal establir mesures de segu...
Gràfic 29: Ajuntaments que disposen d’un document de seguretat, 2008.

                                                   ...
60% dels de més de 100.000 habitants. Cal esmentar que l’ajuntament de
Barcelona també porta a terme auditories de complim...
optimitzar l’ús de nous canals d’informació i comunicació, tant a nivell intern
com extern.


4.2.1 Recursos humans i TIC
...
els de 20.000 a 50.000 habitants i el 31% en aquells de 10.000 a 20.000
habitants.


Gràfic 32: Nivell d’informació sistem...
Gràfic 33: Perfils de formació adequats al lloc de treball, 2008.


  100%
   90%
   80%
   70%
                          ...
El problema de no tenir definides aquestes necessitats formatives porta a
formular una altra pregunta a tots els ajuntamen...
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Informe Tic Ens Locals 2008
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Informe Tic Ens Locals 2008

782 views
676 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
782
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Informe Tic Ens Locals 2008

  1. 1. ENQUESTA SOBRE L’ADOPCIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL DE CATALUNYA 2008
  2. 2. ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 4 2. METODOLOGIA I MOSTRA .......................................................................... 5 3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA ................................................................ 8 3.1. Interactivitat Ciutadans / Empreses.......................................................... 8 3.2. Canals de comunicació .......................................................................... 12 3.2.1. Participació ciutadana...................................................................... 13 3.2.2. Seu electrònica ................................................................................ 14 3.2.3. Carpeta del ciutadà.......................................................................... 15 3.2.4. Contractació electrònica .................................................................. 16 3.2.5. Eines de comunicació i participació ................................................. 17 3.2.6. Accessibilitat .................................................................................... 20 3.3. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs) ............................................... 21 4. SISTEMES INTERNS .................................................................................. 25 4.1. Sistemes de seguretat ........................................................................... 25 4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica ......................................... 25 4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital ...................................... 26 4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital ...................... 27 4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals ................. 28 4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat digital ..................................................................................................... 30 4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals............................................... 31 4.1.1.6. Projectes que incloguin l’ús de certificats digitals ..................... 32 4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades................................... 33 4.2. Recursos TIC als ens locals................................................................... 37 4.2.1 Recursos humans i TIC .................................................................... 38 4.2.2. Pressupostos dedicats a les TIC ..................................................... 41 4.2.3. Programari i Intranet ........................................................................ 42 4.3. Eines de gestió....................................................................................... 46 5. INFRAESTRUCTURES................................................................................ 53 5.1. Connectivitat .......................................................................................... 53 5.2. Telefonia Mòbil....................................................................................... 54 5.3. Xarxes.................................................................................................... 60 2
  3. 3. 6. ANNEX I. CENS DE COBERTURA DELS SERVEIS DE COMUNICACIÓ A CATALUNYA.................................................................................................... 64 6.1. Introducció al cens de cobertura dels serveis de comunicacions........... 64 6.2. Taules de cobertura per comarca .......................................................... 65 7. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................ 80 3
  4. 4. 1. INTRODUCCIÓ Els darrers anys, les administracions públiques catalanes estan fent importants esforços a fi d’incorporar les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el desenvolupament de la seva activitat diària. L’objectiu és millorar la seva pròpia gestió i garantir, a través dels mitjans electrònics, una prestació eficient i eficaç dels serveis que tenen encomanats. El present estudi ofereix una diagnosi sobre el grau d’adopció de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’administració local catalana, identificant les principals accions dutes a terme per avançar en el desenvolupament de l’administració electrònica a Catalunya. L’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (d’ara endavant LAECSP) reconeix el dret dels ciutadans a utilitzar els mitjans electrònics per relacionar-se amb les administracions públiques i regula el seu ús per al desenvolupament d’aquesta activitat amb l’objectiu d’assolir una major seguretat jurídica en les transaccions telemàtiques entre els ciutadans, les empreses i les administracions, i així contribuir a la millora del funcionament del conjunt de les administracions públiques. Per als ajuntaments, com per la resta d’administracions públiques, l’adequació a les exigències d’aquesta llei representa un repte important, alhora que propícia noves oportunitats. L’estudi s’elabora anualment des de l’any 2001 pel Consorci LOCALRET i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació (FOBSIC). El present informe i els d’anys anteriors es poden consultar a: http://www.localret.cat i http://www.fobsic.cat. 4
  5. 5. 2. METODOLOGIA I MOSTRA La informació necessària per a elaborar aquest estudi es va obtenir a través d’un formulari electrònic publicat a Internet, aquest mitjà va ser utilitzat pel 95% dels ajuntaments que van participar a l’enquesta. El 5% restant ho va fer mitjançant altres canals de resposta (via fax i correu postal). El treball de camp es va iniciar a juliol de 2008 i va finalitzar a novembre del mateix any. La informació recollida ha proporcionat dades sobre el grau d’infraestructures, ús i inversió tecnològica que estan realitzant els ajuntaments catalans, i la FOBSIC ha estat l’encarregada de l’explotació i l’anàlisi de les dades. Donada la diferent tipologia d’ajuntaments que conformen l’administració local catalana, no tots els ajuntaments evolucionen al mateix ritme cap a la implantació de l’administració electrònica. És per aquest motiu que, tenint en compte la grandària del municipi, s’han dissenyat dos models de qüestionari: un per als ajuntaments de menys de 10.000 habitants, i un altre per als de més de 10.000 habitants1. A tots 2 qüestionaris es troben indicadors comuns i indicadors específics, doncs el procés d’adaptació a la LAECSP evoluciona a ritmes diferents d’acord amb les possibilitats a l’abast de cada municipi. S’ha de tenir en compte que els ajuntaments grans disposen de més recursos tècnics, humans i econòmics per avançar cap a l’administració electrònica que no pas els ajuntaments més petits. Els dos qüestionaris estan estructurats en 3 grans blocs: - Administració electrònica (interactivitat amb els ciutadans i les empreses, canals de comunicació, etc.) - Sistemes interns de l’ajuntament (certificat i signatura digitals, Llei Orgànica de Protecció de Dades, recursos TIC a l’ajuntament, etc.) - Infraestructures TIC El present informe s’ha elaborat a partir de les dades de 662 ajuntaments del total de 946 que composen l’administració local catalana, el que suposa un nivell de resposta del 70%. Els 662 ajuntaments que han participat a l’enquesta representen el 95% de la població de Catalunya. 1 Els 2 models de qüestionari s’adjunten a aquest informe en format PDF: Qüestionari ajuntaments <10.000 habitants: “Qüestionari2008_Aj_Petits” Qüestionari ajuntaments >10.000 habitants: “Qüestionari2008_Aj_Grans” 5
  6. 6. Com s’observa a la taula següent, els 662 ajuntaments s’han classificat en 5 franges segons la mida dels seus municipis a nivell de població. Taula 1: Percentatge de respostes per franges de població, 2008. Mostra Número ajuntaments Franges de població ajuntaments % de resposta enquesta a Catalunya 2008 < 10.000 827 548 66% 10.000 – 20.000 56 52 93% 20.000 – 50.000 40 39 98% 50.000 – 100.000 13 13 100% > 100.000 10 10 100% Catalunya 946 662 70% Font: Localret i FOBSIC Amb l’objectiu de proporcionar una informació més detallada als 548 ajuntaments que formen la franja de municipis de menys de 10.000 habitants, per a determinats indicadors es donaran aquests resultats desglossats en tres subfranges (menys de 1.000 habitants, de 1.000 a 5.000, i de 5.000 a 10.000 habitants). El grau de resposta en aquestes franges es pot consultar a la taula següent: Taula 1.a: Percentatge de respostes dels ajuntaments de menys de 10.000 habitants, 2008. Mostra Desglossament Número ajuntaments de la franja ajuntaments % de resposta enquesta de < 10.000 h. a Catalunya 2008 < 1.000 482 280 58% 1.000 – 5.000 261 200 77% 5.000 – 10.000 84 68 81% Font: Localret i FOBSIC A la taula 2, s’observa que la mostra de municipis de més de 50.000 habitants representa la totalitat de la població d’aquestes franges. En canvi, els 39 municipis de 20.000 a 50.000 habitants representen un 97% de la població de la franja, els 52 municipis de 10.000 a 20.000 habitants cobreixen el 93%, i els 548 municipis de menys de 10.000 habitants cobreixen un 78% de la població de la franja. 6
  7. 7. Taula 2: Població i representativitat de la mostra per franges, 2008. Mostra Número Població ajuntaments Població de Representativitat Franges de població ajuntaments Catalunya 2 enquesta la mostra de la mostra a Catalunya 2008 2008 < 10.000 827 1.370.889 548 1.064.331 78% 10.000 – 20.000 56 777.930 52 725.274 93% 20.000 – 50.000 40 1.200.144 39 1.169.188 97% 50.000 – 100.000 13 905.729 13 905.729 100% > 100.000 9 1.493.478 9 1.493.478 100% Aj. Barcelona 1 1.615.908 1 1.615.908 100% Catalunya 946 7.364.078 662 6.973.908 95% Font: Localret i FOBSIC Donat que l’ajuntament de Barcelona dóna servei a un 22% de la població total de Catalunya, per a determinats indicadors es comenta el seu cas específicament. Com ja esmentàvem, per tal de conèixer amb més detall la situació dels municipis fins a 10.000 habitants, per a determinats indicadors es donaran els resultats desglossats en tres subfranges. A la taula següent es detalla la representativitat de la mostra d’aquestes tres subfranges que engloben els municipis de menys de 10.000 habitants. Taula 2.a: Població i representativitat de la mostra de la franja de menys de 10.000 h., 2008. Desglossament Població Població Representativitat de la franja Catalunya de la mostra de la mostra de < 10.000 h. 2008 < 1.000 192.328 127.132 66% 1.000 – 5.000 597.721 469.839 79% 5.000 – 10.000 580.840 467.360 80% Font: Localret i FOBSIC Per a tot l’estudi, les dades estadístiques es calculen sempre en funció del nombre d’ajuntaments que han donat resposta a la pregunta/indicador específic3. 2 Padró municipal d’habitants 2008. Font Idescat. 3 Donat que es tracta d’un qüestionari autoadministrat, no tots els ajuntaments han contestat a totes les preguntes formulades. En els casos en què hi ha un baix índex de resposta s’indica el grau de resposta. 7
  8. 8. 3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA En aquest primer bloc de l’informe s’analitzen els diferents canals o mitjans que permeten interactuar amb els ciutadans i les empreses, des de la prestació del servei a través de la seu electrònica fins a les notificacions via SMS, serveis RSS, xats, fòrums o eines web 2.0. 3.1. Interactivitat Ciutadans / Empreses Un apartat de l’enquesta es refereix als serveis interactius oferts pels ajuntaments per via d’Internet. Es va demanar als ajuntaments que situessin el nivell d’interactivitat del serveis municipals en línia, definint la interactivitat com la possibilitat que tenen els ciutadans o les empreses de fer procediments i/o tràmits per Internet. Es va utilitzar una escala de quatre nivells: - El nivell 1 indica que el ciutadà pot accedir a través del web a la informació que descriu el procediment per a l’obtenció del servei públic. - El nivell 2 es refereix a la possibilitat de descarregar formularis administratius en paper necessaris per iniciar el procediment d’obtenció d’un servei, però sense que es doni la possibilitat de tramitar el procediment en línia. - El nivell 3 contempla els casos en què es retorna a l’Administració els formularis per mitjans electrònics, i s’obté d’aquesta una resposta personalitzada. - El nivell 4 permet realitzar una transacció completa totalment electrònica, sense que sigui necessari cap altre tipus de procediment formal (com ara l’entrega de documents en paper o la presència física de l’interessat a oficines públiques). En aquest nivell s’inclouen tant els procediments que requereixen pagament com els que no. Els dos primers nivells impliquen una relació unidireccional de l’administració cap al ciutadà; als altres dos s’estableix una interacció bidireccional entre el ciutadà i l’administració, on aquesta última respon a les accions del primer. Per l’anàlisi es van considerar dos tipus de serveis. D’una banda, els dirigits als ciutadans i, d’altra banda, els dirigits a les empreses. La Comissió Europea4 defineix 20 serveis bàsics, però a nivell de l’Administració local només es parla de 14 serveis bàsics (10 per a ciutadans i 4 per a empreses). A continuació mostrem els 14 serveis bàsics que ofereix l’Administració Local. Serveis al Ciutadà: 1. Impostos i taxes 2. Recerca de treball 3. Llicències d’obres majors 4 Els 20 serveis bàsics van ser definits per la Comissió Europea el 2001. Consultar bibliografia i veure informe: Benchmarking in a policy perspective - “Use of public services on line”. Empirica, oct. 2006. http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/benchmarking/index_en.htm 8
  9. 9. 4. Llicències d’obres menors 5. Atestats i denúncies (p.ex. cas de robatori) 6. Biblioteques 7. Certificats empadronament (residència, convivència) 8. Canvis d’adreça (moviments de població, padró municipal) 9. Matriculació en cursos, escoles bressol, reserva excursions 10. Participació ciutadana/consultes Serveis a les Empreses: 11. Taxes corporatives: declaració i notificació 12. Creació i registre de noves empreses 13. Permisos de qualitat mediambiental 14. Contractació pública Seguidament es veu un resum del percentatge d’ajuntaments que ofereixen accés als serveis en línia segons els diferents nivells definits anteriorment. S’observa que, en general, Catalunya queda representada per nivells baixos d’interactivitat, i que la gran majoria d’ajuntaments ofereixen serveis en línia a nivell informatiu i de descàrrega de formularis. En canvi, els nivells 3 i 4 estan poc representats, només ressaltant la participació ciutadana i els certificats d’empadronament (amb un 15% i 10% respectivament en el nivell 3). Cal esmentar, també, que el nivell d’interactivitat de les empreses amb els ajuntaments és menor que el que ofereixen al ciutadà. Taula 3: Nivell dels serveis en línia dels ajuntaments, 2008. SERVEIS EN LÍNIA SEGONS NIVELL MITJANA CATALUNYA D'INTERACTIVITAT Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 1. Pagament d’impostos i taxes locals 71% 17% 4% 8% 2. Recerca de treball 70% 21% 6% 3% 3. Llicència d’obres majors 52% 42% 3% 3% 4. Llicència d’obres menors 51% 41% 5% 3% 5. Atestats i denúncies 80% 13% 5% 3% 6. Relació amb les biblioteques 84% 10% 4% 2% 7. Certificats d’empadronament 58% 22% 10% 9% 8. Canvis d’adreça 60% 25% 9% 6% 9. Matriculació en cursos, escoles bressol 73% 18% 6% 3% 10. Participació ciutadana / consultes 61% 18% 15% 6% 11. Taxes corporatives 87% 8% 1% 4% 12. Creació i registre de noves empreses 87% 9% 1% 2% 13. Permisos de qualitat mediambiental 83% 13% 2% 2% 14. Contractació pública 77% 18% 3% 2% Font: Localret i FOBSIC 9
  10. 10. No tots els ajuntaments ofereixen el mateix nivell d’interactivitat als seus habitants. Es consideren ajuntaments amb serveis electrònics aquells que assoleixen un nivell d’interactivitat 3 o 4, més enllà de la mera descàrrega de formularis. El 29% dels ajuntaments enquestats ofereixen aquests serveis caracteritzats per una major interactivitat amb el ciutadà. Cal matisar, però, que els habitants dels ajuntaments més petits tenen més limitat l’accés a aquest tipus de servei que els dels més grans. Com es pot apreciar, en els municipis de menys de 1.000 habitants només el 15% dels ajuntaments ofereixen tràmits a nivell d’interactivitat 3 o 4. Conforme augmenta la mida dels municipis s’eleva la proporció d’ajuntaments que disposen de serveis interactius. Els percentatges més alts els acumulen els municipis amb una població major a 20.000 habitants, destacant Barcelona, que ofereix gran part de les prestacions a nivells 3 o 4. Gràfic 1: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen serveis interactius a nivells 3 o 4, per franges de població, 2008. 100% 8% 90% 26% 20% 80% 70% 56% 60% 75% 71% 60% 85% 50% 92% 40% 80% 74% 30% 20% 44% 40% 25% 29% 10% 15% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya Aj. amb serveis electrònics Aj. sense serveis electrònics Font: Localret i FOBSIC Al gràfic següent es pot veure quin percentatge de població, l’ajuntament de la qual disposa d’aquests serveis interactius, segregat servei a servei. Els ajuntaments posen a disposició dels ciutadans una sèrie de serveis amb la possibilitat d’operar via Internet. La Participació ciutadana/consultes (59%), els Certificats d’empadronament (56%) i el Pagament d’impostos i taxes (51%) són els serveis als quals hi pot accedir una major proporció de la població. Per contra, un menor percentatge de la població té accés a serveis com la Relació amb les biblioteques5 (7%) i la Llicència d’obres majors (8%). A nivell mitjà de Catalunya aquests valors són més baixos i s’hauria d’incidir als ajuntaments dels municipis més petits a incorporar mica en mica serveis 5 Cal tenir en compte que les Diputacions donen suport i serveis a les biblioteques, i aquestes dades no queden reflectides a l’estudi. 10
  11. 11. interactius dels nivells més elevats per tal d’augmentar el percentatge de població que pot disposar, virtualment, d’aquests serveis. Gràfic 2: Percentatge de població, l’ajuntament de la qual disposa de serveis interactius per a ciutadans a nivells 3 o 4, 2008. Impostos i taxes 51% 49% Recerca de treball 36% 64% Llicència d'obres majors 8% 92% Llicència d'obres menors 33% 67% Atestats i denúncies 38% 62% Biblioteques 7% 93% Certificats d'empadronament 56% 44% Canvis d'adreça 43% 57% Matriculació en cursos 19% 81% Participació ciutadana/consultes 59% 41% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Població amb accés Població sense accés Font: Localret i FOBSIC Pel que fa als serveis oferts a les empreses s’aprecia que el percentatge d’ajuntaments que ofereix cada servei varia molt en funció de la seva mida. Els ajuntaments més grans són els que ofereixen més serveis a les empreses, destacant per sobre dels altres els municipis de més de 100.000 habitants i l’ajuntament de Barcelona. Gràfic 3: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen serveis interactius (N3 o N4) per a empreses, segons grandària del municipi, 2008. 5% 0% Contractació pública 3% 23% 11% 100% 4% 0% Permisos qualitat mediambiental 3% 8% < 10.000 11% 0% 10.000 - 20.000 4% 20.000 - 50.000 0% 50.000 - 100.000 3% Registre noves empreses 17% >100.000 0% 0% Aj. Barcelona 4% 8% Taxa corporativa 6% 8% 22% 100% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC 11
  12. 12. La ciutat de Barcelona ofereix els serveis de Contractació pública i de Taxa corporativa a nivell interactiu. En canvi, no ofereix els Permisos de qualitat mediambiental i el Registre de noves empreses. Els ajuntaments de dimensions més petites presenten uns percentatges menors d’interactivitat a aquests nivells (3 i 4). El Registre de noves empreses i els Permisos de qualitat mediambiental6 són els serveis que els ajuntaments ofereixen en menor mesura a nivell interactiu. Per contra, i tot i els seus nivells baixos, la Contractació pública i la Taxa Corporativa són els més oferts. Aquests dos gràfics comparen el nivell d’interactivitat que tenen els ajuntaments dels diferents municipis, segons el nombre d’habitants, amb els ciutadans i amb les empreses. El nivell d’interactivitat 3 i 4 segueix una tendència creixent a mesura que augmenta la dimensió dels municipis. Cal destacar que els ajuntaments mantenen un nivell més elevat de relacions interactives amb els ciutadans que amb les empreses, essent aquest últim un percentatge molt baix entre els ajuntaments més petits. Gràfic 4: Interactivitat ciutadans a N3 i N4 Gràfic 5: Interactivitat empreses a N3 i N4 100% 100% 100% 100% 92% 90% 90% 78% 80% 80% 74% 70% 70% 60% 60% 50% 50% 44% 40% 40% 40% 31% 30% 30% 22% 20% 20% 6% 10% 10% 10% 4% 0% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Barcelona < 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Barcelona 20.000 50.000 100.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC 3.2. Canals de comunicació La LAECSP, al seu article 8.1, estableix que les administracions públiques han d’habilitar diferents canals o mitjans per a la prestació dels serveis electrònics, garantint- ne en tot cas l’accés a tots els ciutadans. Tot i que la seu electrònica és un canal d’accés via Internet i segons la llei és obligatori, el ciutadà podrà escollir el mitjà que més li convingui. Un d’ells pot ser, òbviament, el presencial. També cal fer esment al canal telefònic que requerirà de recursos tècnics i humans que garanteixin el servei en aspectes 6 En alguns municipis la tramitació de permisos de qualitat mediambiental no es fa des de l’ajuntament sinó a través d’altres organismes. 12
  13. 13. com la seguretat. L’avançament del desplegament de la TDT (televisió digital terrestre) o de tecnologies vinculades als serveis de mobilitat seran també possibilitats a l’abast dels municipis. 3.2.1. Participació ciutadana Actualment s’han anat desenvolupant noves formes de participació dels ciutadans en l’àmbit públic, el que es coneix com a participació ciutadana7. Les TIC i els canvis que introdueixen en la informació i la comunicació, influencien els processos participatius i permeten noves formes de participació electrònica. Tot i que la introducció d’Internet permet anar més enllà possibilitant una participació ciutadana sense límits de temps ni d’espai, la participació presencial segueix sent major que l’electrònica. Aquesta limitació de la utilització d’Internet en els processos de participació ciutadana pot venir condicionada per diversos motius: - Problemes d’infraestructura tecnològica i d’accés a les TIC. - Falta de cultura participativa electrònica, tant per part dels ciutadans com per part de les administracions. - Desconeixement o la falta d’hàbit a participar a través d’eines electròniques. Pel que fa a l’existència de la figura de responsable de participació ciutadana s’observen grans diferències entre els municipis més petits i la resta. En el següent gràfic s’observa que el 23% dels ajuntaments de menys de 10.000 habitants presten aquest servei, mentre que la resta de proporcions superen el 70% de la distribució. Cal destacar que el 92% dels municipis de 50.000 a 100.000 habitants compten amb responsable de participació ciutadana. Pel que fa al total d’ajuntaments, el 67% no disposa d’aquest servei. Novament, s’hauria d’incidir en els ajuntaments dels municipis més petits a portar a terme aquesta nova tècnica, ja que són els que mostren uns percentatges menors. 7 Més informació sobre participació ciutadana a l’article “Internet i la participació ciutadana en la presa de decisions públiques”. Revista Catalana de Sociologia. Núm. 23 (2008). http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000058%5C00000064.pdf 13
  14. 14. Gràfic 6: Municipis amb responsable de participació ciutadana, per franges d’habitants, 2008. 100% 92% 90% 90% 77% 80% 73% 70% 60% 50% 40% 33% 30% 23% 20% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20000 - 50000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya Font: Localret i FOBSIC 3.2.2. Seu electrònica La LAECSP preveu que les administracions públiques prestin serveis i difonguin la informació a través de la seu electrònica. En concret, la defineix com “aquella adreça electrònica disponible per als ciutadans mitjançant xarxes de telecomunicacions la titularitat, gestió i administració de la qual correspon a una administració pública, òrgan o entitat administrativa en l’exercici de les seves competències”8. Respecte a la regulació d’aquesta seu electrònica, s’han de tenir en compte els següents aspectes: - La titularitat comporta la responsabilitat respecte a la integritat, veracitat i actualització de la informació i els serveis. - La informació i els serveis accessibles a través de la seu electrònica hauran de ser subjectes als principis de publicitat oficial, responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, usabilitat, neutralitat i interoperabilitat i hauran de tenir en compte els estàndards oberts i, en el seu cas, els que siguin d’ús generalitzat pels ciutadans. - Respecte a la seguretat, hauran de disposar de sistemes que permetin l’establiment de comunicacions segures sempre que sigui necessari i, a més, s’hagi de garantir la identificació del titular de la seu. - Possibilitar l’accés a la seu en les llengües oficials. A nivell de Catalunya, quasi la totalitat dels municipis enquestats no disposen d’una seu electrònica (95%) tal i com especifica la LAECSP. En els municipis més petits es troben els percentatges més baixos de compliment d’aquests requisits (4% als de menys de 10.000 habitants i 6% als de 10.000 a 20.000 8 Article 10.1 de la Llei 11/2007 d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics. 14
  15. 15. habitants). Tot i la poca representativitat que agafen els municipis més petits, la resta de municipis també tenen poca representació pel que fa a la disponibilitat d’una seu electrònica d’aquestes característiques. Per contra, l’ajuntament de Barcelona sí que disposa d’aquest servei. Taula 4: Ajuntaments que disposen de seu electrònica tal i com especifica la LAECSP, per franges de població, 2008. Disposen de Franges de seu electrònica població amb regulació < 10.000 4% 10.000 - 20.000 6% 20.000 - 50.000 10% 50.000 - 100.000 15% >100.000 30% Catalunya 5% Font: Localret i FOBSIC 3.2.3. Carpeta del ciutadà Per tal de facilitar les gestions administratives per Internet, alguns ajuntaments ofereixen el servei de la Carpeta del Ciutadà, que permet als individus la consulta per mitjans electrònics de les dades personals de les que disposa l’ajuntament, informació del padró i dades fiscals, així com la realització dels tràmits relacionats amb aquestes dades. Aquesta prestació només està disponible en el 3% dels 662 municipis que han participat a l’enquesta. Allà on està més implantada és als municipis més grans (60% en aquells amb més de 100.000 habitants). A mesura que augmenta la dimensió del municipi creix la proporció d’ajuntaments que disposen de carpeta del ciutadà. Gràfic 7: Percentatge de municipis que disposen de carpeta del ciutadà, 2008. 100% 90% 80% 70% 60% 60% 50% 40% 31% 30% 20% 5% 10% 1% 2% 3% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - >100.000 Catalunya 100.000 Font: Localret i FOBSIC 15
  16. 16. Un altre aspecte relacionat amb els tràmits en línia és la possibilitat de consulta telemàtica dels expedients del ciutadà en qualsevol moment del dia. Com a l’anterior variable analitzada, aquest servei només l’ofereix el 3% dels municipis enquestats. En aquest cas, però, cal destacar que el percentatge més elevat es troba a la franja de 50.000 a 100.000 habitants, on aquesta consulta es pot realitzar al 31% dels municipis. 3.2.4. Contractació electrònica D’altra banda, la Llei de Contractes del Sector Públic9 també regula les relacions entre l’Administració pública i altres ens, en aquest cas les empreses. Aquesta llei estableix els dispositius necessaris per al desenvolupament i la implantació de la contractació electrònica. A les dades de l’enquesta s’observa que el 7% dels municipis enquestats a Catalunya utilitzen plataformes de contractació electrònica. Aquesta funció es fa servir amb una major proporció als municipis de més de 50.000 habitants (de 50.000 a 100.000 habitants el 38%, de més de 100.000 habitants el 90%), mentre que a la resta de municipis es troben xifres molt inferiors (menys del 15%) i destacant els municipis més petits, on la utilització d’aquestes plataformes és inferior al 5%. Gràfic 8: Utilització de plataformes de contractació electrònica, 2008. 100% 90% 90% 80% 70% 60% 50% 38% 40% 30% 13% 15% 20% 4% 7% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya Font: Localret i FOBSIC A l’article 42 de la LAECSP es regula la difusió a través d’Internet del perfil del contractant per part dels òrgans de contractació de l’Administració. De mitjana, el 55% dels municipis enquestats a Catalunya de més de 10.000 habitants publiquen el perfil del contractant. Com es pot observar al gràfic 9 Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. 16
  17. 17. següent, a mesura que augmenta el nombre d’habitants dels municipis, la proporció d’ajuntaments que publica el perfil del contractant també creix. Els percentatges més alts es troben entre els ajuntaments amb més població. El 41% el representen els ajuntaments entre 10.000 i 20.000 habitants, el 59% els que tenen entre 20.000 i 50.000 habitants, el 77% els que tenen entre 50.000 i 100.000 i, per últim, el 90% els municipis amb més de 100.000 habitants. Cal destacar que l’ajuntament de Barcelona també ofereix aquest servei. Gràfic 9: Publicació del perfil del contractant, 2008. 100% 90% 90% 77% 80% 70% 59% 55% 60% 50% 41% 40% 30% 20% 10% 0% 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya Base: ajuntaments de més de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC 3.2.5. Eines de comunicació i participació Pel que fa a les eines de comunicació i participació que els municipis posen a disposició dels ciutadans, tal com es pot veure al gràfic 10, les bústies genèriques són el mitjà més ofert entre els ajuntaments, independentment de la mida del municipi; mentre que altres línies de comunicació com els WIKIS10 s’ofereixen minoritàriament. Entre aquests dos extrems es pot apreciar que els SMS/MMS i els Fòrums/Xats ocupen una posició molt similar i darrera d’ells se situen els Serveis RSS. En general, es pot comprovar que les proporcions entre els diferents serveis són molt similars entre municipis. Cal especificar que l’ajuntament de Barcelona posa a disposició del ciutadà les 5 eines de comunicació i participació esmentades. 10 Una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d’una wiki poden d’aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. 17
  18. 18. Gràfic 10: Eines de comunicació i participació que els ajuntaments ofereixen als seus ciutadans, 2008. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya Busties genèriques SMS / MMS Serveis RSS WIKIS (web 2.0) Forums i/o xats Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple Els ajuntaments ofereixen als ciutadans la possibilitat de realitzar tràmits tant per Internet, com per altres mitjans, com per exemple el 010. El telèfon d’atenció al ciutadà 010 és un servei d’informació municipal i general sobre equipaments, agenda d’actes, serveis, com també s’hi poden realitzar determinats tràmits de l’ajuntament. A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments grans (els de més de 10.000 habitants) si disposaven d’aquest servei, i en cas que la resposta fos afirmativa, si es podien fer els mateixos tràmits que mitjançant Internet. A Catalunya, només el 28% dels municipis grans ofereixen als seus ciutadans la possibilitat de realitzar tràmits i consultes a través del 010. Cal destacar, novament, que els municipis més grans són els que ofereixen més facilitats, mentre que només a una petita proporció dels municipis més petits es pot fer tràmits a través del 010. En el gràfic 11 es veu el percentatge d’ajuntaments que disposen d’aquest servei, destacant la tendència a l’alça que mantenen els municipis amb major nombre d’habitants. Recordem que als municipis de menys de 10.000 habitants no se’ls va formular aquesta pregunta i l’ajuntament de Barcelona sí que disposa d’aquest servei. Als ajuntaments que afirmaven disposar de telèfon d’atenció al ciutadà (010) per a realitzar tràmits, se’ls hi va preguntar si oferien els mateixos serveis a través d’Internet. Al gràfic 12 s’observen els resultats, on el 50% d’ajuntaments de la franja de més de 100.000 habitants va respondre afirmativament a la pregunta. Com a dada general, el 25% dels municipis enquestats que disposen de 010 també ofereix la possibilitat de fer els tràmits via Internet. 18
  19. 19. Comentar que l’ajuntament de Barcelona, com ajuntament més gran de Catalunya, aquest darrer any ha realitzat un total de 1.246.252 tràmits i consultes a través d’Internet, dels quals 576.183 s’han realitzat a través del telèfon d’atenció al ciutadà 010. Gràfic 12: Percentatge d’ajuntaments Gràfic 11: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen els mateixos tràmits a que disposen del servei 010 Internet que al 010 100% 100% 90% 90% 80% 80% 77% 80% 70% 70% 60% 60% 50% 50% 50% 40% 40% 28% 25% 30% 30% 21% 20% 20% 20% 17% 12% 13% 10% 10% 0% 0% 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Catalunya 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Catalunya 20.000 50.000 100.000 20.000 50.000 100.000 Base: ajuntaments de més de 10.000 hab. Base: ajuntaments que tenen 010 Font: Localret i FOBSIC Font: Localret i FOBSIC Per tal que tots els ciutadans puguin accedir a l’administració, els ajuntaments disposen de mitjans específics per a facilitar l’accés als seus serveis a estrangers residents al terme municipal, com ara traductors, dispositius tècnics i altres mitjans propis de cada ajuntament. A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments grans (els de més de 10.000 habitants) si oferien aquest tipus de servei, i als resultats obtinguts es pot observar que gairebé la meitat dels ajuntaments (44%) compta amb serveis de traducció per adaptar les prestacions a les necessitats dels estrangers, un 16% fa servir dispositius tècnics, i un 61% utilitza altres mitjans segons l’ocasió i les seves possibilitats. 19
  20. 20. Gràfic 13: Mitjans utilitzats per donar servei als estrangers, per tipus de dispositiu, 2008. 100% 90% 80% 70% 61% 60% 50% 44% 40% 30% 16% 20% 10% 0% Traductors Dispositius tècnics Altres Base: ajuntaments de més de 10.000 habitants Resposta múltiple Font: Localret i FOBSIC Amb l’objectiu d’establir canals de comunicació directes entre les administracions locals i les operadores de telecomunicacions, el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya va signar diversos convenis de col·laboració amb les principals empreses de telecomunicacions. Des de maig de 2008, s’està implementant als ens locals el telèfon de l’alcalde, un canal de comunicació directa i exclusiva amb les companyies telefòniques que suposa la dotació d’un telèfon i un correu electrònic per tal de canalitzar les seves peticions d’informació, reclamacions i notificacions en relació a serveis de comunicacions electròniques que presten aquestes companyies. Actualment aquests canals permeten als operadors atendre i respondre directament les consultes realitzades pels ens locals. 3.2.6. Accessibilitat La LAECSP reconeix, a més, el dret dels ciutadans a accedir en igualtat de condicions als mitjans electrònics en relació amb l’Administració pública. Per tal de mesurar el nivell d’accessibilitat de les pàgines web se segueixen els tres nivells d’accessibilitat (A, AA, AAA) establerts pel World Wide Web Consortium. El nivell A és el nivell d’accessibilitat més baix i implica que a certs grups d’usuaris se’ls dificulta molt l’accés a la informació del web. Seguint les precisions de l’Ordenança reguladora de l’administració electrònica, que assegura el dret d’accedir-hi i utilitzar-la amb independència de les disminucions físiques o psíquiques, totes les noves aplicacions de l’administració electrònica seran accessibles al nivell AA. 20
  21. 21. Segons les dades de l’enquesta, més de la meitat dels ajuntaments (66%) es troben al nivell més baix d’accessibilitat. Aquesta proporció és encara més elevada en el cas dels ajuntaments més petits (74%). Pel que fa als ajuntaments de 50.000 a 100.000 habitants, el 50% té accessibilitat de nivell AA, i el 33% té el nivell més elevat (AAA). Els resultats es poden veure al següent gràfic: Gràfic 14: Nivells d’accés per a persones amb discapacitat, 2008. 100% 8% 12% 90% 23% 21% 22% 18% 33% 80% 22% 70% 29% 33% 33% 60% 50% 40% 50% 74% 66% 30% 49% 45% 44% 20% 10% 17% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya A AA AAA Font: Localret i FOBSIC 3.3. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs) Els punts d’accés públic a Internet tenen per objectiu fomentar la cohesió i l’equilibri territorial de Catalunya en la societat del coneixement. Al telecentre o Punt TIC11, els ciutadans poden trobar l’equipament informàtic necessari per a accedir a Internet i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació. Es tracta d’espais orientats al desenvolupament de processos integrals d’alfabetització digital on els usuaris poden desenvolupar activitats de formació, i obtenir serveis d’ajuda i acompanyament en les pràctiques relacionades amb la Societat de la Informació. Un Punt TIC12 és un punt d’accés públic a Internet obert a tothom, a qualsevol ciutadà, empresa, col·lectiu, professional, administració local que manifesti la seva voluntat i/o necessitat d’accedir als recursos que la Xarxa Punt TIC els ofereix, amb caràcter general, i, de forma prioritària, a aquells col·lectius socials o empresarials amb més dificultats d’accés a la societat de la informació. 11 La terminologia emprada en aquest apartat (Telecentres i Xarxa de Telecentres de Catalunya) era la terminologia vigent en el moment de realitzar el treball de camp de l’estudi. Actualment, els Telecentres s’anomenen Punt TIC i la Xarxa de Telecentres de Catalunya s’anomena Xarxa de Punt TIC. 12 Més informació sobre els Punt TIC a http://www.punttic.cat/ 21
  22. 22. La Xarxa Punt TIC és producte de l’esforç de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Governació i Administracions Públiques, qui en cada territori, i per a cada Punt TIC, manté un conveni de col·laboració amb Consells Comarcals, ajuntaments, entitats privades sense ànim de lucre, etc. Els 662 ajuntaments que han participat a l’enquesta han respost a un bloc de 6 preguntes sobre la situació dels centres d’accés públic a Internet, el que permet fer-se una idea de les polítiques dutes a terme per combatre la fractura digital. Les preguntes formulades són les següents: • Número de centres d’accés públic a Internet existents al municipi de titularitat municipal. • Número de centres d’accés públic a Internet al municipi que no són de titularitat municipal. • Quants pertanyen a la Xarxa de Telecentres de Catalunya? • Quins serveis ofereixen aquests centres? • Quins són els col·lectius que visiten majoritàriament el centre? • Tipus de programari (lliure o propietari) que s’empra en aquests centres. Als 662 municipis que van respondre a l’enquesta hi ha 1.122 centres d’accés públic a Internet de titularitat municipal, dels quals 336 pertanyen a la Xarxa de Telecentres de Catalunya. També es troben altres 336 centres que no són de titularitat municipal, dels quals 50 pertanyen a la Xarxa de Telecentres de Catalunya. Per tant, al total de la mostra es troben doncs, 1.458 PIAPs. S’observa una tendència a l’alça si es compara amb els darrers dos anys, quan el nombre total de centres públics d’accés a Internet era de 1.101 l’any 2006 i de 1.327 el 2007. Taula 5: Nombre de centres d’accés públic a Internet (PIAPs) als municipis, 2008. PIAPs de Quants PIAPs NO Quants Franges de titularitat pertanyen a la titularitat pertanyen a la població municipal XTC municipal XTC < 1.000 137 40 9 2 1.000 - 5.000 289 117 49 4 5.000 - 10.000 152 42 52 6 10.000 - 20.000 151 26 63 6 20.000 - 50.000 175 40 97 12 50.000 - 100.000 116 31 17 7 > 100.000 102 40 49 13 Catalunya 1.122 336 336 50 Font: Localret i FOBSIC Cal insistir en què aquests resultats es basen en les respostes dels ajuntaments enquestats i, per aquest motiu, poden diferir de les dades 22
  23. 23. actualitzades a disposició de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació sobre el número de Punts TIC existents a Catalunya. Una de les accions principals dels PIAPs consisteix en la millora del grau d’alfabetització digital dels seus usuaris mitjançant l’organització d’activitats de formació en la matèria i de foment de les TIC. Per aquesta raó aquests centres poden oferir, a més de la connexió a Internet, altres serveis als seus usuaris. A l’enquesta es va distingir entre els que només oferien connexió a Internet i els que oferien un ventall més ampli de serveis. Es va detallar una llista d’altres possibles serveis organitzats pels telecentres, com ara la formació general, formació en TIC bàsica, formació en TIC avançada, suport a ciutadà en els tràmits a Internet, teletreball, inserció laboral, viver d’empreses, assessorament a pimes i autònoms, i dinamització cultural. A continuació es mostren els resultats: Gràfic 15: Serveis que ofereixen els centres, 2008. Assessorament pime/autònoms 6% Viver d'empreses 7% Teletreball 12% Suport ciutadà tràmits Internet 13% Formació en TIC avançada 17% Inserció Laboral 17% Formació general 26% Dinamització sociocultural 27% Sols connexió a Internet 40% Formació en TIC bàsica 47% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple Com es pot apreciar al gràfic 15 la majoria dels telecentres ofereixen altres serveis a més de la connexió a Internet. Cal destacar, però, que la proporció d’aquests últims és considerable, ja que suposa el 40% del total. El servei present a una major proporció de la mostra és la formació TIC bàsica (amb un 47%), però l’avançada presenta valors més baixos (17%). Un altre servei de gran implantació és la dinamització cultural (27%) i la formació general (26%). Els serveis amb menor presència són aquells relacionats amb l’economia com ara, el teletreball (12%), el viver d’empreses (7%) i l’assessorament a pime/autònoms (6%). Els telecentres orienten la seva acció cap a la reducció de l’escletxa digital, per això és interessant observar quins són els col·lectius que visiten majoritàriament el centre, i si són els que més afectats estan. Tot i que els joves són els menys afectats per l’escletxa digital, el 94% dels ajuntaments enquestats afirma que és el col·lectiu que més visita el telecentre, seguit per la 23
  24. 24. gent gran (53%) i els immigrants (39%). Persones més afectades per l’escletxa digital, com ara els col·lectius amb risc d’exclusió social i persones amb discapacitat, presenten, per contra, percentatges més baixos d’assistència al telecentre (10% i 6% respectivament). Gràfic 16: Col·lectius que visiten majoritàriament el centre, 2008. Treballadors/es sector agrari 4% Treballadors/es altres sectors 4% Persones amb discapacitats 6% Col·lectius amb risc d'exclusió 10% Altres Col·lectius 11% Aturats 24% Dones 33% Immigrants 39% Gent Gran 53% Joves 94% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple Una altra de les prioritats dels telecentres és el foment de l’ús del programari lliure entre els seus usuaris, per tal de garantir la igualtat en l’accés dels ciutadans a les tecnologies de la informació i la comunicació. Malgrat això, la majoria dels centres només disposen de programari de tipus propietari (47%), mentre que el 25% només en tenen lliure, i l’altre 28% disposen tant d’un com de l’altre. Gràfic 17: Tipus de programari (lliure o propietari) que s’utilitza als centres de Catalunya, 2008. Tipus de programari utilitzat als centres de Catalunya 25% 47% Lliure Lliure i propietari Propietari 28% Font: Localret i FOBSIC 24
  25. 25. 4. SISTEMES INTERNS 4.1. Sistemes de seguretat En l’àmbit de la seguretat, l’enquesta se centra en els sistemes de certificació digital i signatura electrònica i en la llei de protecció de dades. En aquest sentit, cal dir que tots els ajuntaments disposen de certificats digitals i que en el darrer any s’ha experimentat un creixement important de l’ús d’aquests certificats, (possiblement degut a la llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics) arribant al 16,5% del personal dels ajuntaments amb certificat digital. 4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica L’Agència Catalana de Certificació-CATCert ha distribuït certificats digitals a tots els secretaris dels ajuntaments i, en molts casos, el consistori disposa també de certificat digital i signatura electrònica per a l’alcalde i per altres funcionaris. Segons les dades de l’entitat de certificació de les administracions locals, el 100% dels ajuntaments disposen de certificat digital. El nombre total de certificats emesos fins l’any 2008 va ser de 143.066, el 22,5% (32.250 certificats) dels quals van correspondre al món local. Del total de certificats que corresponen al món local, 18.666 certificats en estat vigent corresponen a ajuntaments, dividits de la següent manera: 18.072 són certificats personals, 228 d’entitat i 366 de dispositiu. Gràfic 18: Certificats emesos al món local, des de 2003 (acumulat) 35.000 32.250 30.000 26.967 25.000 18.315 20.000 13.449 15.000 10.000 7.414 5.000 2.494 0 Any 2003 Any 2004 Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Font: CATCert 25
  26. 26. Tal i com evidencien les dades de CATCert, hi ha hagut un important augment de l’ús dels certificats, augment que es pot percebre a través de les xifres d’ús de la plataforma de validació. Aquesta plataforma és utilitzada per la majoria d’administracions catalanes per comprovar la validesa dels certificats i de la signatura electrònica dins un tràmit administratiu: Gràfic 19: Nombre de validacions, des de 2005 (acumulat) 18.000.000 16.874.390 16.000.000 14.000.000 12.000.000 10.000.000 8.000.000 6.000.000 4.524.519 4.000.000 1.408.414 2.000.000 168.800 0 Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Font: CATCert Segons aquestes dades, del total de validacions (cada ús comporta una validació) dels certificats digitals durant l’any 2008, un 10,32% ha estat amb certificats digitals de treballadors públics de les administracions locals; aquest percentatge mostra un augment considerable de la utilització dels certificats digitals, ja que les validacions en el món local de l’any 2007 varen ser d’un 6% respecte al total. 4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital Un dels grans avantatges que s’han percebut és que el funcionari té la possibilitat de generar signatures electròniques des de diferents llocs (sense estar lligat a un ordinador o a l’oficina), ja que no és necessari el suport paper del procediment estàndard. Tot i així, el gran avantatge percebut ha estat el de permetre més rapidesa en les tasques habituals, comparades amb els processos tradicionals en paper. Com que la pregunta referent a la percepció d’avantatges permetia seleccionar més d’una resposta, la taula següent recull el conjunt de resultats, on s’aprecia la sensació que tenen els ajuntaments enquestats de menys de 10.000 habitants sobre els avantatges de la certificació digital: 26
  27. 27. Gràfic 20: Percepció dels avantatges en l’ús dels certificats digitals, 2008. Més rapidesa 63% Més mobilitat 46% Més seguretat 37% Més traçabilitat 7% Altres 3% Cap 8% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Base: ajuntaments de menys de 10.000 habitants Resposta múltiple Font: Localret i FOBSIC 4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital Respecte a la valoració dels impediments trobats a l’hora d’utilitzar el certificat digital, són, de manera orientativa, els següents: - Gairebé la meitat dels ajuntaments han trobat impediments tècnics a l’hora d’utilitzar el certificat digital, i un 19% ha tingut problemes d’usabilitat. - Només el 4% dels ajuntaments ha trobat impediments legals l’any 2008, possiblement degut al major coneixement de disposicions legals que regulen la signatura electrònica (Llei 11/2007, Llei 56/2007, etc.)13. - El 25% dels enquestats han trobat difícil d’entendre l’ús dels certificats digitals. - Un 6% dels enquestats argumenten que el seu entorn no utilitza el certificat digital cosa que en dificulta l’ús i un 10% té problemes organitzatius en la utilització dels certificats digitals. - Un residual 2% no té cap tipus de problemes en fer servir la certificació digital. Cal destacar que aquesta pregunta la varen respondre tant els ajuntaments grans com els petits, un total de 662 ajuntaments. 13 Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics. Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació. 27
  28. 28. Gràfic 21: Percepció dels impediments en l’ús dels certificats digitals, 2008. Tècnics 49% Usabilitat 19% Legals 4% Manca coneixement 25% Entorn 6% Organitzatius 10% Altres 12% Cap 2% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments de menys de 10.000 habitants, quines són les necessitats que cal cobrir en aquesta fase de consolidació dels certificats digitals. Majoritàriament les respostes estan al voltant de la formació dels usuaris, de la necessitat de facilitar-ne l’ús i d’ampliar els serveis amb certificats digitals. Gràfic 22: Manifestacions dels ajuntaments sobre les necessitats a cobrir en certificats i signatura digital, 2008. 100% 90% 80% 70% 60% 53% 50% 43% 40% 30% 22% 15% 20% 10% 0% Formació Usos i tràmits Solucions organitzatives Altres Base: ajuntaments de menys de 10.000 habitants Resposta múltiple Font: Localret i FOBSIC 28
  29. 29. Molts municipis d’aquesta grandària de població detecten la necessitat d’augmentar el nombre de certificats digitals per al personal administratiu i disposar d’una bona connexió ADSL; fins i tot, n’hi ha que no disposen d’equips informàtics que permetin fer servir el certificat digital, per la qual cosa han de desplaçar-se a un altre lloc. En definitiva, els requeriments dels ajuntaments es podrien resumir en la necessitat de disposar de: • Requeriments tècnics Tal i com s’observava al gràfic 21, els impediments tècnics representen un 49% del total, aquests impediments venen donats per una sèrie de mancances amb les que es troben els ajuntaments, entre les que destaquen: - Modernització dels equipaments informàtics de les oficines municipals. - Disposar de teclats i lectors incorporats, i més agilitat a l’hora de sol·licitar certificats. - Donar més informació als usuaris del seu funcionament legal. - Facilitar eines de signatura molt més àgils i de programari lliure. - Superar dificultats d’utilització dels certificats digitals amb programari lliure, com per exemple Mozilla Firefox. - Suport tècnic. - Disposar de més tràmits amb certificat digital. En aquest sentit, CATCert ha fet un important treball realitzant una base de dades on es poden trobar tots els usos que es poden fer amb les administracions públiques (autonòmiques, estatals i europees) amb certificat digital. - Tenir una bona connexió. Manca d’ADSL. - Progressiva desaparició de les contrasenyes en favor de certificats digitals. - Un 12,5% del secretaris de diferents ajuntaments sol·liciten la unificació dels certificats digitals en un únic suport. • Requeriments organitzatius El requeriment bàsic és que els càrrecs electes s’habituïn a l’ús del seu certificat digital, però addicionalment cal: - Més suport tècnic - Més formació - Més banda ampla Els ajuntaments confonen, en moltes ocasions, l’ús del certificat digital amb l’extranet de l’eaCat, ja que és on l’utilitzen més; dins del context de l’eaCat, els aspectes crítics són que alguns voldrien incorporar altres sistemes de treball en grup (per a la creació d’esborranys d’actes, convocatòries). Atès que la majoria utilitza la plataforma eaCat i que els consistoris petits no disposen d’un tècnic informàtic, han tingut dificultats en la utilització de la plataforma i, en conseqüència, del certificat digital. 29
  30. 30. 4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat digital En el gràfic següent es mostra el grau d’utilització de la signatura electrònica en els processos interns dels ajuntaments de més de 10.000 habitants. S’observa que el 52% no contempla cap tràmit intern amb certificat digital, tot i que això no vol dir que no els ofereixin als ciutadans dels seus municipis. Del 48% restant, la majoria dels ajuntaments tenen menys de 10 tràmits interns que necessiten d’un certificat digital. Gràfic 23: Utilització dels processos interns amb signatura electrònica, 2008. 52% 38% <10 entre 11 i 100 >100 cap 3% 7% Base: ajuntaments de més de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC D’altra banda, també se’ls va preguntar si disposaven de tràmits al ciutadà que requerien d’accés amb certificat. En aquesta gràfica es plasma la poca disposició de tràmits telemàtics amb signatura electrònica que els ajuntaments ofereixen al ciutadà: gairebé el 70% no contempla tràmits amb signatura electrònica. 30
  31. 31. Gràfic 24: Tràmits als ciutadans amb signatura electrònica, 2008. 32% SI NO 68% Base: ajuntaments de més de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC 4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals En el següent gràfic es veu d’una manera clara que un 85% dels tràmits que fan els ajuntaments són amb la Generalitat de Catalunya, i possiblement es tracta dels tràmits que es fan via eaCat (Extranet de les Administracions Catalanes), ja que és l’únic canal possible per sol·licitar subvencions, publicar al DOGC, etc. Cal destacar que aquesta pregunta la varen respondre tant els ajuntaments grans com els petits. Gràfic 25: Ens amb els que han fet servir el certificat digital per a realitzar tràmits, 2008. Ajuntaments 16% Consells Comarcals 5% Diputacions 29% Generalitat de Catalunya 85% Agència Tributària 42% Ministeri 13% Seguretat Social 19% Correus 2% Altres 6% Cap 6% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 31
  32. 32. 4.1.1.6. Projectes que incloguin l’ús de certificats digitals Dels resultats de l’enquesta se’n desprèn que el 66% dels ens enquestats no tenen en ment la realització de projectes que incloguin certificat digital amb necessitat de suport per a realitzar-los. Majoritàriament aquesta resposta ha estat donada pels ajuntaments més petits que solen ser els que menys pressupost tenen i, per tant, menys previsió de nous projectes poden assolir. El 34% restant són aquells que afirmen necessitar ajuda per a dur a terme els projectes pendents que inclouen l’ús de certificats digitals, adaptant-los així a la LAECSP. Al gràfic següent podem consultar aquestes dades segons les diferents franges de població. Gràfic 26: Necessitat d’ajuda per a realitzar projectes amb certificat digital, per franges de població, 2008. 90% 85% 79% 80% 80% 71% 70% 58% 60% 50% 40% 34% 29% 30% 20% 15% 10% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya 5.000 10.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC Tenint en compte l’anterior pregunta, es va demanar als ajuntaments quins àmbits tractaven aquests projectes que inclouen l’ús de certificat digital. Dels 260 ajuntaments que van contestar a la pregunta, el 55% afirma que són projectes en l’àmbit de la gestió d’expedients i el 54% en l’àmbit del registre telemàtic. Cal destacar també la formació interna i la notificació telemàtica amb un 40% i un 42% de les respostes, respectivament. Un residual 8% afirma que l’ús del certificat digital és en l’àmbit dels formularis web. 32
  33. 33. Gràfic 27: Tipus de projectes que inclouen l’ús de certificats digitals, 2008. Intercanvi d'informació 38% Compulsa electrònica 22% Formulari web 8% Notificació telemàtica 42% Registre telemàtic 54% Gestor d'expedients 55% Gestor documental 38% Arxiu electrònic 27% Formació interna 40% Altres 15% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades La Llei Orgànica de Protecció de Dades (d’ara endavant LOPD) regula, entre d’altres coses, el tractament de dades personals. Segons l’article 14 de la LOPD el ciutadà té dret a conèixer la finalitat del tractament de les dades de caràcter personal, així com el dret d’accés a les seves dades i a la possibilitat de rectificar-les. Per garantir la identitat d’una persona o entitat per mitjans electrònics s’han d’establir mecanismes per demostrar que aquesta és realment qui diu ser. Per aconseguir-ho, les administracions públiques han de disposar de sistemes de validació electrònica que siguin conformes a la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de Signatura Electrònica. Es pot garantir la identitat del ciutadà mitjançant DNI electrònic, certificats digitals de signatura electrònica, usuaris i contrasenyes, entre d’altres. Per altra banda, garantir la identitat de les administracions públiques és possible gràcies als certificats de servidor o de seu electrònica i sistemes de signatura electrònica. A Catalunya, el 48% dels ajuntaments enquestats disposen de formularis de recollida de dades dels ciutadans, d’aquests el 86% informa als ciutadans dels usos per als quals s’utilitzen i on poden adreçar-se per corregir les dades. Al gràfic següent s’observen els resultats segons la mida del municipi; a les franges superiors a 20.000 habitants, més del 90% dels municipis disposen de formularis, mentre que a mesura que els municipis són més petits aquests percentatges van disminuint. 33
  34. 34. Gràfic 28: Ajuntaments que disposen de formularis de recollida de dades dels ciutadans, 2008. 100% 100% 92% 90% 90% 80% 73% 67% 70% 60% 46% 48% 50% 40% 30% 30% 20% 10% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya 5.000 10.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC Respecte a la comunicació de la finalitat d’ús de les dades, es pot afirmar que la majoria dels ajuntaments ho fa. Les proporcions són en tots els casos superiors als 85%. El 58% dels ajuntaments enquestats a Catalunya s’encarreguen de fer un inventari de tots els fitxers que contenen dades de caràcter personal. Aquesta mesura està implantada a la totalitat dels municipis de més de 100.000 habitants, com també a l’ajuntament de Barcelona. Els municipis que tenen entre 20.000 i 50.000 habitants i els de 50.000 i 100.000 habitants també presenten xifres molt elevades. A l’altre extrem, podem comprovar que aproximadament la meitat dels ajuntaments més petits porten a terme un inventari de fitxers amb dades personals. Taula 6: Percentatge d’ajuntaments que han fet inventari de tots els fitxers que contenen dades de caràcter personal, 2008. Franges de Han fet població inventari < 1.000 48% 1.000 - 5.000 52% 5.000 - 10.000 67% 10.000 - 20.000 83% 20.000 - 50.000 95% 50.000 - 100.000 92% > 100.000 100% Aj. Barcelona 100% Catalunya 58% Font: Localret i FOBSIC 34
  35. 35. Aquestes dades de caràcter personal, a més, s’haurien de classificar per tal d’identificar si cal establir mesures de seguretat. Aquesta tasca es compleix a tots els municipis de més de 50.000 habitants però, en canvi, aquesta xifra va baixant gradualment fins a situar-se al 45% en els ajuntaments de menys de 1.000 habitants. En general, a nivell de tot Catalunya, els ajuntaments que classifiquen aquestes dades representa un 56% del total enquestat. Taula 7: Percentatge d’ajuntaments que han realitzat classificació de les dades: Franges de Han fet població classificació < 1.000 45% 1.000 - 5.000 51% 5.000 - 10.000 65% 10.000 - 20.000 81% 20.000 - 50.000 92% 50.000 - 100.000 100% > 100.000 100% Aj. Barcelona 100% Catalunya 56% Font: Localret i FOBSIC Una de les mesures de seguretat de caràcter bàsic que contempla la llei és l’elaboració d’un document de seguretat que serà d’obligat compliment per al personal amb accés a les dades automatitzades de caràcter personal i als sistemes d’informació. Aquest document inclou, entre d’altres, mesures, normes, procediments i regles encaminats a garantir el nivell de seguretat en el tractament de les dades. De l’enquesta es desprèn que el 49% dels ajuntaments disposa d’un document d’aquest tipus. En el cas dels ajuntaments més petits aquesta xifra es troba al voltant del 45%, i en el cas dels majors de 100.000 habitants tots en disposen. Cal mencionar que l’ajuntament de Barcelona sí elabora aquest document de seguretat. 35
  36. 36. Gràfic 29: Ajuntaments que disposen d’un document de seguretat, 2008. 100% 100% 90% 82% 77% 80% 67% 70% 60% 48% 49% 50% 42% 43% 40% 30% 20% 10% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya 5.000 10.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC Per tal d’assegurar el compliment de la regulació continguda a la Llei Orgànica de Protecció de Dades s’organitzen auditories de compliment d’aquesta llei. Els resultats es poden veure al següent gràfic. Gràfic 30: Ajuntaments on s’ha fet alguna auditoria de compliment de la LOPD, 2008. 100% 90% 77% 80% 74% 70% 58% 60% 60% 48% 50% 38% 40% 35% 28% 30% 20% 10% 0% < 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya 5.000 10.000 20.000 50.000 100.000 Font: Localret i FOBSIC Aquesta mesura es va prendre a la majoria dels municipis de més de 10.000 habitants, concretament al 58% dels de 10.000 a 20.000 habitants, al 74% dels de 20.000 a 50.000 habitants, al 77% dels de 50.000 a 100.000 habitants, i al 36
  37. 37. 60% dels de més de 100.000 habitants. Cal esmentar que l’ajuntament de Barcelona també porta a terme auditories de compliment de la LOPD. Malgrat això, la mitjana de Catalunya representa el 38% donat que el percentatge dels ajuntaments de menys de 10.000 habitants on s’ha fet alguna auditoria de compliment de la LOPD també és menor. Els ajuntaments poden designar personal que s’encarregui de supervisar el compliment de la llei i l’elaboració de propostes de millora de les mesures de seguretat. A Catalunya trobem una mitjana de 2 treballadors d’aquest tipus per ajuntament. La mitjana, a nivell municipal, segueix un rang que va des d’1 treballador en el cas dels municipis més petits (els de menys de 10.000 habitants) a 6 treballadors en els municipis de més de 100.000 habitants. L’ajuntament de Barcelona manifesta disposar de 21 treballadors encarregats de supervisar el compliment de la llei. Les dades, segons la mida dels municipis, es poden observar a la següent taula: Taula 8: Mitjana de treballadors encarregats de supervisar el compliment de la LOPD, 2008. Franges de Mitjana supervisors població de la LOPD < 10.000 1 10.000 - 20.000 2 20.000 - 50.000 3 50.000 - 100.000 2 > 100.000 6 Catalunya 2 Font: Localret i FOBSIC Aquests valors tan baixos justifiquen els principals problemes amb els que es troben els ajuntaments en la tasca de supervisar el compliment de la LOPD que són la manca de recursos humans i la manca de temps per portar a terme la supervisió. A més a més, en alguns casos, el personal disponible no està prou qualificat per a realitzar aquesta tasca. Caldrien, doncs, activitats de formació en aquest àmbit. 4.2. Recursos TIC als ens locals En l’actualitat, per tal de millorar la prestació de serveis al ciutadà és fonamental la utilització de les TIC, per aquesta raó és necessari treballar en la formació i sensibilització del seu ús entre els treballadors. Això permetria, entre d’altres, millorar la comunicació interna, l’eficiència en la prestació de serveis, i 37
  38. 38. optimitzar l’ús de nous canals d’informació i comunicació, tant a nivell intern com extern. 4.2.1 Recursos humans i TIC Als ajuntaments de més de 10.000 habitants se’ls va preguntar si disposaven instruccions d’acompliment obligatori en l’ús de les TIC per als seus treballadors. Com es pot observar al gràfic 31, el 42% del total enquestat va respondre afirmativament. Per franges de població, s’observa que el 77% dels ajuntaments entre 50.000 i 100.000 habitants disposen d’aquestes instruccions i, en canvi, aquest percentatge és lleugerament inferior (70%) als municipis de més de 100.000 habitants, on destaca l’ajuntament de Barcelona, doncs encara no disposa d’aquest servei. Per contra, els municipis de menys de 50.000 habitants no superen el 50%. Gràfic 31: Existència d’instruccions d’acompliment obligatori en l’ús TIC per als treballadors, 2008. 100% 90% 77% 80% 70% 70% 60% 50% 41% 42% 40% 30% 29% 20% 10% 0% 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya Base: Ajuntaments de més de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC Als ajuntaments que disposaven d’aquestes instruccions, se’ls va preguntar si quedaven reflectides al conveni laboral. El 6% va respondre que sí, però hi ha ajuntaments que tot i disposar d’instruccions d’acompliment obligatori en l’ús de les TIC per als treballadors, aquestes no queden reflectides al conveni laboral. A l’hora d’informar sistemàticament als seus treballadors sobre les TIC que tenen a les seva disposició, el 46% dels ajuntaments enquestats de més de 10.000 habitants afirmen que sí ho fan. Les proporcions però, canvien segons la mida de l’ajuntament: superen el 77% en aquells municipis de més de 50.000 habitants, però representen el 44% en 38
  39. 39. els de 20.000 a 50.000 habitants i el 31% en aquells de 10.000 a 20.000 habitants. Gràfic 32: Nivell d’informació sistemàtica rebuda pels RRHH sobre les TIC disponibles, 2008. 100% 90% 77% 80% 80% 70% 60% 50% 46% 44% 40% 31% 30% 20% 10% 0% 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya Base: Ajuntaments de més de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC A l’enquesta, també es va preguntar als ajuntaments de més de 10.000 habitants sobre els diferents perfils de formació d’acord amb la definició dels llocs de treball. Aquest disseny de formació permet que cada treballador adquireixi les habilitats més necessàries per la seva feina. Una formació en consonància amb el treball permetria optimitzar els recursos. A nivell de Catalunya, només el 38% dels ajuntaments enquestats elabora diferents tipus de formació depenent del lloc de treball. Malgrat la seva importància, les proporcions dels municipis que fan aquesta tasca és reduïda. Només supera el 50% als ajuntaments de més de 50.000 habitants, i és del 29% entre els ajuntaments de 10.000 a 20.000 habitants i del 38% entre els de 20.000 a 50.000 habitants. Aquests perfils de formació permetrien l’acompliment de les necessitats formatives en TIC del personal, en relació amb les tasques de les quals són responsables. 39
  40. 40. Gràfic 33: Perfils de formació adequats al lloc de treball, 2008. 100% 90% 80% 70% 54% 60% 60% 50% 38% 38% 40% 30% 29% 20% 10% 0% 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya Base: Ajuntaments de més de 10.000 habitants Font: Localret i FOBSIC A l’hora de conèixer si els ajuntaments tenen definides les necessitats formatives en TIC del personal, la pregunta es va formular a la totalitat de la mostra, inclosos els ajuntaments més petits (<10.000 habitants). El problema observat és que a la majoria dels municipis de Catalunya no es defineixen aquestes necessitats formatives. En els municipis més petits i en els de 10.000 a 20.000 habitants, només el 13% i el 19% respectivament tenen definides aquestes necessitats. A nivell general, només ho fa un 17% del total d’ajuntaments enquestats. Per una altra banda, s’observa que els ajuntaments de més de 100.000 habitants tenen definides les necessitats formatives en TIC del personal en un 80% dels casos. Gràfic 34: Definició de les necessitats formatives en TIC del personal, 2008. 100% 90% 80% 80% 70% 54% 60% 50% 40% 31% 30% 13% 19% 17% 20% 10% 0% < 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya Font: Localret i FOBSIC 40
  41. 41. El problema de no tenir definides aquestes necessitats formatives porta a formular una altra pregunta a tots els ajuntaments, per a conèixer en quin àmbit creien que s’hauria de fer formació al personal. Els ajuntaments estan d’acord que l’àmbit al qual s’hauria d’incidir més és en ofimàtica (editor de textos, fulls de càlcul, comptabilitat, presentacions, etc.) i la LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades), que amb un 81% i 57%, respectivament, són els dos àmbits més esmentats pel conjunt dels ajuntaments catalans enquestats. Destacar que l’ajuntament de Barcelona també considera necessari fer formació al seu personal en l’àrea d’ofimàtica i LOPD. Aquests dos àmbits són els més anomenats pels ajuntaments, independentment de la grandària del municipi. Gràfic 35: Àmbit en el que cal fer formació al personal, 2008. Ofimàtica 81% LOPD 57% Internet 45% Xarxa 36% Programació 35% Altres 21% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 4.2.2. Pressupostos dedicats a les TIC L’anàlisi de la despesa en TIC és aplicable només a un subconjunt dels ajuntaments que han participat a l’enquesta, ja que no es disposa de les dades de tots els enquestats pel que fa a les despeses reconegudes per als capítols I, II i VI en TIC14. Els resultats d’aquest apartat es basen en les dades facilitades per 395 ajuntaments. La despesa en TIC no és un indicador estrictament vinculat a la dimensió del municipi, però a la majoria d’ajuntaments aquesta despesa encara es troba per sota de l’1% del pressupost total liquidat. 14 El pressupost municipal s’organitza per capítols i partides. Els capítols en l’àmbit de les despeses que s’analitzen en el present estudi són: Capítol I: despeses de personal. Capítol II: béns corrents i serveis. Capítol VI: inversions reals. 41

×