Informe TIC al ens Locals 2009
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Informe TIC al ens Locals 2009

on

  • 826 views

 

Statistics

Views

Total Views
826
Views on SlideShare
824
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

1 Embed 2

http://www.comunitats.localret.cat 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Informe TIC al ens Locals 2009 Informe TIC al ens Locals 2009 Document Transcript

  • ENQUESTA SOBRE L’ADOPCIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL DE CATALUNYA, 2009
  • Aquest informe ha estat realitzat per dos equips de professionals integrats a les següents organitzacions: - Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) - Localret Aquesta obra està subjecte a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca La versió digital inclou els canvis que s’hagin pogut produir després de la publicació de l’estudi. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 2
  • ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................4 2. METODOLOGIA I MOSTRA..............................................................................................5 3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA....................................................................................7 3.1. Serveis a la ciutadania ..............................................................................................10 3.2. Serveis a les empreses.............................................................................................11 3.3. Canals de comunicació .............................................................................................13 3.3.1. Seu electrònica...................................................................................................13 3.3.2. Accessibilitat.......................................................................................................14 3.3.3. Carpeta del ciutadà ............................................................................................15 3.3.4. Participació ciutadana ........................................................................................17 3.3.5. Eines de comunicació i participació ....................................................................18 3.3.6. Contractació electrònica .....................................................................................20 3.4. Ordenança d’administració electrònica .....................................................................22 3.5. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs) ..................................................................23 4. SISTEMES INTERNS......................................................................................................27 4.1. Sistemes de seguretat ..............................................................................................27 4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica ............................................................27 4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital.........................................................29 4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital .........................................29 4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals ....................................30 4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat digital......31 4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals .................................................................32 4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades ......................................................34 4.1.3. Mesures de seguretat informàtiques...................................................................38 4.2. Formació TIC als ajuntaments ..................................................................................41 4.3. Eines de gestió .........................................................................................................43 5. ANNEXOS.......................................................................................................................49 5.1. Infraestructures.........................................................................................................49 5.2. Cens de cobertura dels serveis de comunicació a Catalunya....................................59 5.2.1. Introducció al cens de cobertura dels serveis de comunicacions ........................59 5.2.2. Taules de cobertura per comarca .......................................................................60 5.3. Bibliografia ................................................................................................................69 FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 3
  • 1. INTRODUCCIÓ El present estudi ofereix una diagnosi sobre el grau d’adopció de les tecnologies de la informació i la comunicació als ajuntaments catalans, identificant les principals accions dutes a terme per avançar en el desenvolupament de l’administració electrònica a Catalunya. La Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (d’ara endavant LAECSP) reconeix el dret de la ciutadania a utilitzar els mitjans electrònics per relacionar-se amb les administracions públiques i regula el seu ús per al desenvolupament d’aquesta activitat, amb l’objectiu d’assolir una major seguretat jurídica en les transaccions telemàtiques entre els ciutadans i ciutadanes, les empreses i les administracions, i així contribuir a la millora del funcionament del conjunt de les administracions públiques. El 31 de desembre del 2009 va entrar en vigor la LAECSP. Des d’aleshores, els recursos TIC als organismes públics han guanyat importància, de la mateixa manera que s’han incrementat les possibilitats de realitzar electrònicament gestions amb l’administració. Per als ajuntaments, com per a la resta d’administracions públiques, l’adequació a les exigències d’aquesta llei representa un repte important, per aquest motiu estan fent importants esforços a fi d’incorporar les TIC en el desenvolupament de la seva activitat diària. L’objectiu és millorar la seva pròpia gestió i garantir, a través dels mitjans electrònics, una prestació eficient i eficaç dels serveis que tenen encomanats. L’enquesta s’elabora anualment des de l’any 2001 pel Consorci LOCALRET i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC). FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 4
  • 2. METODOLOGIA I MOSTRA La informació necessària per elaborar aquest estudi es va obtenir a través d’un formulari electrònic publicat a Internet. Així com en anys anteriors alguns ajuntaments utilitzaven altres vies de resposta com el fax o el correu postal, aquest any pràcticament la totalitat dels ajuntaments han emplenat l’enquesta en línia. El treball de camp es va iniciar l’octubre de 2009 i va finalitzar el febrer de 2010. La informació recollida ha proporcionat dades sobre el grau d’infraestructures, ús i inversió tecnològica que estan realitzant els ajuntaments catalans, i la FOBSIC ha estat l’encarregada de l’explotació i l’anàlisi de les dades. El procés d’adaptació a la LAECSP evoluciona a ritmes diferents d’acord amb les possibilitats a l’abast de cada municipi. S’ha de tenir en compte que els ajuntaments grans disposen de més recursos tècnics, humans i econòmics per avançar cap a l’administració electrònica que no pas els ajuntaments més petits. Per aquest motiu, tenint en compte la grandària dels municipis, els resultats d’aquest estudi es presenten per franges d’habitants. El qüestionari s’estructura en 3 blocs: - Eines informàtiques de gestió, certificats i signatura digitals, Llei Orgànica de Protecció de Dades, formació en TIC i seguretat informàtica. - Interactivitat amb la ciutadania i les empreses, canals de comunicació, Llei d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics i Llei de Contractes del Sector Públic. - Serveis i participació ciutadana. El present informe s’ha elaborat a partir de les dades de 455 ajuntaments del total de 946 que hi ha a Catalunya, el que suposa un nivell de resposta del 48,1%. Com s’observa a la taula següent, els 455 ajuntaments s’han classificat en 7 franges segons la mida dels seus municipis a nivell de població. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 5
  • Taula 1: Percentatge de respostes per franges de població, 2009. Nombre Mostra Percentatge de Franges de població ajuntaments ajuntaments resposta a Catalunya enquesta 2009 < 1.000 hab. 482 190 39,4% 1.000 - 5.000 hab. 261 135 51,7% 5.000 - 10.000 hab. 84 43 51,2% 10.000 - 20.000 hab. 56 35 62,5% 20.000 - 50.000 hab. 40 33 82,5% 50.000 - 100.000 hab. 13 11 84,6% > 100.000 hab. 10 8 80,0% Total 946 455 48,1% Font: Localret i FOBSIC Si s’observen les dades de participació en l’enquesta per àmbits territorials, a les Comarques Centrals és on hi ha un major índex de resposta amb 101 ajuntaments participants. A les Terres de l’Ebre es troba la menor proporció d’ajuntaments enquestats (27). A la taula següent es pot consultar el grau de resposta per a cadascun dels àmbits territorials de Catalunya. Taula 2: Mostra d’ajuntaments enquestats per àmbits territorials, 2009 Mostra Àmbits territorials ajuntaments enquesta 2009 Alt Pirineu i Aran 44 Àmbit Metropolità 93 Camp de Tarragona 35 Comarques Centrals 101 Comarques Gironines 95 Ponent 60 Terres de l'Ebre 27 Total 455 Font: Localret i FOBSIC No és possible presentar una evolució històrica de les dades, doncs cada any no responen a l’enquesta els mateixos ajuntaments. A tot l’estudi, les dades estadístiques es calculen sempre en funció del nombre d’ajuntaments que han donat resposta a la pregunta/indicador específic1. 1 Donat que es tracta d’un qüestionari autoadministrat, no tots els ajuntaments han contestat a totes les preguntes formulades. En els casos en què hi ha un baix índex de resposta s’indica el grau de resposta. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 6
  • 3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA En aquest bloc de l’enquesta s’analitzen els diferents canals o mitjans que permeten la interacció dels ajuntaments amb la ciutadania i les empreses, des de la prestació del servei a través de la seu electrònica fins a les notificacions via SMS, serveis RSS, xats, fòrums o eines web 2.0. Una de les preguntes del qüestionari fa referència a la interactivitat, és a dir, a la possibilitat que tenen els ciutadans i ciutadanes o les empreses de fer procediments i/o tràmits per Internet amb l’administració. Aquest indicador es mesura a partir d’una escala de sis nivells: - El nivell 0 indica que no existeix informació sobre un servei públic, amb la qual cosa no es pot consultar ni dur a terme el tràmit per Internet. - El nivell 1 significa que el procediment per a l’obtenció del servei públic està descrit al web, de manera que el ciutadà o l’empresa pot obtenir aquesta informació interactivament. - El nivell 2 suposa que l’interessat pot descarregar-se els formularis administratius en paper necessaris per iniciar el procediment d’obtenció d’un servei, però no pot realitzar el tràmit en línia. - El nivell 3 es refereix a la possibilitat de retornar electrònicament els formularis emplenats a l’administració, qui posteriorment donarà una resposta personalitzada al ciutadà o empresa. - El nivell 4 implica que el servei ofereix la possibilitat de realitzar tot el tràmit (requereixi pagament o no) via web. D’això es desprèn que no és necessari cap altre tipus de procediment formal, com pot ser l’entrega de documents en paper o la presència física a oficines públiques. - El nivell 5 inclou els casos en què l’usuari no ha de sol·licitar el servei sinó que el rep automàticament després d’haver-se registrat prèviament al web oportú. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 7
  • En el nivell 0 no hi ha interacció amb l’administració, mentre que en els nivells 1 i 2 la relació és unidireccional de l’organisme públic cap al ciutadà o empresa. Els altres tres nivells impliquen una interacció bidireccional, on l’administració respon a les accions del ciutadà. Es va demanar als ajuntaments que indiquessin el nivell d’interactivitat dels serveis municipals que ofereixen. Aquests serveis es van diferenciar en funció dels destinataris: ciutadania o empreses. La Comissió Europea2 defineix 20 serveis bàsics. En canvi, l’administració local només en contempla 14 (10 per a ciutadania i 4 per a empreses): Serveis a la ciutadania: 1. Impostos i taxes 2. Recerca de treball 3. Llicències d’obres majors 4. Llicències d’obres menors 5. Atestats i denúncies (p.ex. cas de robatori) 6. Biblioteques 7. Certificats empadronament (residència, convivència) 8. Canvis d’adreça (moviments de població, padró municipal) 9. Matriculació en cursos, escoles bressol, reserva excursions 10. Participació ciutadana/consultes Serveis a les empreses: 11. Taxes corporatives: declaració i notificació 12. Creació i registre de noves empreses 13. Permisos de qualitat mediambiental 14. Contractació pública 2 Els 20 serveis bàsics van ser definits per la Comissió Europea el 2001. Consultar bibliografia i veure informe: Smarter, Faster, Better eGovernment, 8th Benchmark measurement. CapGemini, novembre 2009. http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/docs/benchmarking/egov_benchmark_2009.pdf FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 8
  • A la taula 3 es mostra el percentatge d’ajuntaments que ofereixen l’accés als serveis en línia seguint els criteris dels nivells d’interactivitat abans definits. Com es pot apreciar, a Catalunya es presenten nivells baixos d’interactivitat. La gran majoria d’ajuntaments no disposen d’informació sobre els serveis municipals (nivell 0) o es limiten a oferir aquesta informació (nivell 1), però gairebé cap permet la personalització dels serveis (nivell 5). Per exemple, el 65,7% d’ajuntaments enquestats no proporcionen informació sobre la creació i registre de noves empreses, i només el 0,7% dóna l’opció a l’usuari de rebre automàticament el servei. Els nivells 3 i 4 també estan poc representats. La xifra més elevada és un 12,6%, que és la proporció d’ajuntaments que ofereixen la possibilitat de realitzar consultes ciutadanes en línia a nivell d’interactivitat 4. Taula 3: Nivell dels serveis en línia dels ajuntaments, 2009. SERVEIS EN LÍNIA SEGONS NIVELL MITJANA CATALUNYA D'INTERACTIVITAT Nivell 0 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 1. Pagament d’impostos i taxes locals 27,6% 42,0% 13,2% 4,9% 10,3% 2,0% 2. Recerca de treball 52,5% 27,8% 11,1% 4,6% 3,3% 0,7% 3. Llicència d’obres majors 35,0% 24,1% 32,3% 5,0% 2,5% 1,1% 4. Llicència d’obres menors 34,2% 23,2% 31,8% 6,8% 2,9% 1,1% 5. Atestats i denúncies 64,2% 19,1% 8,2% 4,2% 2,6% 1,7% 6. Relació amb les biblioteques 54,8% 33,6% 6,2% 2,8% 2,1% 0,5% 7. Certificats d’empadronament 29,4% 26,1% 18,7% 11,9% 11,7% 2,2% 8. Canvis d’adreça 34,2% 27,8% 19,3% 9,6% 7,3% 1,8% 9. Matriculació en cursos 45,3% 29,0% 14,7% 6,1% 4,2% 0,7% 10. Participació ciutadana / consultes 33,3% 26,2% 15,1% 11,4% 12,6% 1,4% 11. Taxes corporatives 50,9% 33,8% 9,9% 2,0% 2,3% 1,1% 12. Creació i registre de noves empreses 65,7% 21,5% 8,9% 2,3% 0,9% 0,7% 13. Permisos de qualitat mediambiental 61,1% 21,5% 13,4% 3,0% 0,5% 0,5% 14. Contractació pública 34,7% 33,8% 21,5% 4,3% 4,3% 1,4% Font: Localret i FOBSIC FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 9
  • Per analitzar el percentatge d’ajuntaments que presten serveis públics en línia, tindrem en compte el destinatari. Al mateix temps, aquestes dades s’ofereixen per franges de població i per àmbits territorials. 3.1. Serveis a la ciutadania En el gràfic 1, s’aprecia que els ciutadans i ciutadanes dels municipis més poblats són qui més es beneficien de serveis interactius (nivells 3, 4 o 5). En les localitats de menys de 5.000 habitants hi ha més proporció d’ajuntaments que no ofereixen aquest tipus de serveis que ajuntaments que els prestin. Contràriament, cal destacar que tots els ajuntaments enquestats amb una població entre 50.000 i 100.000 habitants ofereixen al ciutadà almenys un dels serveis esmentats a nivell 3, 4 o 5. Gràfic 1: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen almenys un servei interactiu a la ciutadania, per franges de població, 2009. Ajuntaments que ofereixen serveis interactius als ciutadans, 2009 100% 100,0% 80% 72,7% 75,0% 60% 65,7% 60,5% 40% 38,5% 34,2% 20% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. 10.000 hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Catalunya (45,5%) Font: Localret i FOBSIC En el gràfic 2, destaca el 68,8% d’ajuntaments de l’àmbit metropolità que proporcionen serveis interactius a la ciutadania, ja que és una xifra notablement superior a la mitjana catalana (45,5%). Per sobre d’aquest percentatge també s’hi troben les Comarques Gironines (47,4%). A la zona del Camp de Tarragona, seguida per l’Alt Pirineu i Aran i les Terres de l’Ebre, el percentatge d’ajuntaments que ofereixen serveis interactius a la ciutadania es troba per sota del 30%. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 10
  • Gràfic 2: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen almenys un servei interactiu a la ciutadania, per àmbits territorials, 2009. Ajuntaments que ofereixen serveis interactius als ciutadans, 2009 100% 80% 68,8% 60% 40% 47,4% 44,6% 40,0% 27,3% 29,6% 20% 25,7% 0% Alt Pirineu i Àmbit Camp de Comarques Comarques Ponent Terres de Aran Metropolità Tarragona Centrals Gironines l'Ebre Font: Localret i FOBSIC Catalunya (45,5%) 3.2. Serveis a les empreses Pel que fa als serveis oferts a les empreses, cal esmentar que el nivell d’interactivitat és bastant baix. En gairebé totes les franges de població, la proporció d’ajuntaments que no ofereixen aquests serveis és superior al 80%. Només en els municipis d’entre 50.000 i 100.000 habitants hi ha un percentatge més alt d’ens locals amb serveis interactius per a les empreses (54,5%) que sense. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 11
  • Gràfic 3: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen almenys un servei interactiu a empreses, per franges de població, 2009. Ajuntaments que ofereixen serveis interactius a les empreses, 2009 100% 80% 54,5% 60% 40% 25,7% 18,6% 18,2% 20% 7,9% 9,6% 12,5% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Font: Localret i FOBSIC Catalunya (12,7%) Novament, l’àmbit metropolità és on hi ha una major proporció (22,6%) d’ens locals que ofereixen serveis interactius a les empreses. Lleugerament per sobre de la mitjana catalana (12,7%) se situen, també, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran. Tot i així, s’observa que els serveis interactius a disposició de les empreses són minoritaris en comparació amb els serveis interactius disponibles per a la ciutadania. Gràfic 4: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen almenys un servei interactiu a empreses, per àmbits territorials, 2009. Ajuntaments que ofereixen serveis interactius a les empreses, 2009 100% 80% 60% 40% 20% 14,8% 22,6% 7,9% 9,5% 10,0% 13,6% 11,4% 0% Alt Pirineu i Àmbit Camp de Comarques Comarques Ponent Terres de Aran Metropolità Tarragona Centrals Gironines l'Ebre Font: Localret i FOBSIC Catalunya (12,7%) FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 12
  • 3.3. Canals de comunicació La LAECSP, al seu article 8.1, estableix que les administracions públiques han d’habilitar diferents canals o mitjans per a la prestació de serveis electrònics, garantint- ne en tot cas l’accés a tots els ciutadans i ciutadanes. Tot i que la seu electrònica és un canal d’accés via Internet i segons la llei és obligatori, el ciutadà podrà escollir el mitjà que més li convingui. Un d’ells pot ser, òbviament, el presencial. També cal fer esment al canal telefònic, que requerirà de recursos tècnics i humans que garanteixin el servei en aspectes com la seguretat. La televisió digital terrestre (TDT) o el progrés de tecnologies vinculades als serveis de mobilitat són també possibilitats a l’abast dels municipis. 3.3.1. Seu electrònica La LAECSP preveu que les administracions públiques prestin serveis i difonguin la informació a través de la seu electrònica. En concret, la defineix com aquella adreça electrònica disponible per als ciutadans, la titularitat, gestió i administració de la qual corresponen a l’administració pública en l’exercici de les seves competències3. Respecte a la regulació d’aquesta seu electrònica, cal tenir en compte que s’ha de subjectar als principis següents: - Integritat, veracitat i actualització de la informació i els serveis. - Publicitat oficial, responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, usabilitat, neutralitat i interoperabilitat; tenint en compte els estàndards oberts i, en el seu cas, els que siguin d’ús generalitzat per a la ciutadania. - Respecte a la seguretat, hauran de disposar de sistemes que permetin l’establiment de comunicacions segures sempre que sigui necessari i, a més, s’hagi de garantir la identificació del titular de la seu. - Possibilitar l’accés a la seu en les llengües oficials. 3 Article 10.1 de la Llei 11/2007 d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 13
  • El percentatge d’ajuntaments amb seu electrònica regulada com s’especifica a la LAECSP és molt baix en totes les franges de població. Només és destacable positivament que la meitat dels ajuntaments de més de 100.000 habitants sí que en tenen. Aquesta xifra es troba molt lluny de la mitjana, que indica que només un 17,3% dels ajuntaments enquestats tenen seu electrònica ajustada als requisits de la llei. Gràfic 5: Ajuntaments que disposen de seu electrònica tal com especifica la LAECSP, per franges de població, 2009. Ajuntaments amb seu electrònica segons LAECSP, 2009 100% 80% 60% 50,0% 40% 21,9% 20% 19,3% 18,2% 15,8% 12,8% 9,7% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. 10.000 hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Catalunya (17,3%) Font: Localret i FOBSIC 3.3.2. Accessibilitat La LAECSP reconeix, a més, el dret de la ciutadania a accedir en igualtat de condicions als mitjans electrònics en relació amb l’administració pública. Per tal de mesurar el nivell d’accessibilitat de les pàgines web, se segueixen els tres nivells d’accessibilitat (A, AA, AAA) establerts per la Iniciativa d’Accessibilitat Web (WAI) del World Wide Web Consortium (W3C). El nivell A és el nivell d’accessibilitat més baix i implica que a certs grups d’usuaris se’ls dificulta molt l’accés a la informació del web. Seguint les precisions de la llei, que assegura el dret d’accedir-hi i utilitzar-la amb independència de les disminucions físiques o psíquiques, totes les noves aplicacions de l’administració electrònica seran accessibles al nivell AA. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 14
  • Com es pot comprovar al gràfic 6, els municipis amb menys habitants ofereixen els nivells més baixos d’accessibilitat, mentre que els més poblats majoritàriament apliquen el nivell AA. Les localitats de 5.000 a 10.000 habitants són les que més nivell d’accessibilitat AAA ofereixen (42,4%). Gràfic 6: Nivells d’accessibilitat del web de l’ajuntament, per franges de població, 2009. Nivell d'accessibilitat del web de l'ajuntament, 2009 100% 13,8% 20,7% 23,1% 25,0% 80% 13,8% 37,5% 36,4% 42,4% 20,7% 60% 25,0% 53,8% 62,5% 40% 33,3% 72,3% 54,5% 58,6% 37,5% 20% 24,2% 23,1% 9,1% 12,5% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Font: Localret i FOBSIC A AA AAA Cal mencionar que aquests resultats estan basats en les respostes de 225 ajuntaments dels 455 que van participar a l’enquesta. 3.3.3. Carpeta del ciutadà Per tal de facilitar les gestions administratives per Internet, alguns ajuntaments ofereixen el servei de la Carpeta del Ciutadà, que permet als individus la consulta per mitjans electrònics de les dades personals de les que disposa l’ajuntament, informació del padró i dades fiscals, així com la realització dels tràmits relacionats amb aquestes dades. De mitjana, un 8,1% dels municipis enquestats disposen de carpeta del ciutadà. Els ajuntaments menys poblats proporcionen poc aquest servei, oferint uns percentatges al voltant de la mitjana catalana. En canvi, els ens locals de més de 50.000 habitants la superen en escreix: al voltant del 50% tenen carpeta del ciutadà. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 15
  • Gràfic 7: Ajuntaments que disposen de carpeta del ciutadà, per franges de població, 2009. Ajuntaments amb carpeta del ciutadà, 2009 100% 80% 60% 54,5% 50,0% 40% 20% 24,2% 4,6% 9,3% 5,7% 3,3% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. 10.000 hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Font: Localret i FOBSIC Catalunya (8,1%) Un altre aspecte relacionat amb els tràmits en línia és la possibilitat de què els ciutadans i ciutadanes puguin consultar per mitjans telemàtics l’estat dels seus expedients en qualsevol moment. Com es pot observar a la taula següent, aquest servei només l’ofereix el 7,9% dels municipis enquestats. En aquest cas, però, cal destacar que els percentatges més elevats es troben als municipis més poblats, arribant al 37,5% en els de més de 100.000 habitants. Taula 4: Ajuntaments amb servei de consulta telemàtica d’expedients, per franges de població, 2009. Franges Consulta de població de l’expedient < 1.000 hab. 6,6% 1.000 - 5.000 hab. 3,8% 5.000 - 10.000 hab. 9,3% 10.000 - 20.000 hab. 2,9% 20.000 - 50.000 hab. 18,2% 50.000 - 100.000 hab. 36,4% > 100.000 hab. 37,5% Catalunya 7,9% Font: Localret i FOBSIC FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 16
  • 3.3.4. Participació ciutadana El desenvolupament de les TIC en l’àmbit públic està donant lloc a noves formes de participació ciutadana. La influència de les noves tecnologies permet anar més enllà, possibilitant una participació electrònica sense límits d’espai ni de temps. Tot i això, la participació presencial segueix sent major que l’electrònica. Pel que fa a l’existència d’un responsable de participació ciutadana als ajuntaments, al gràfic següent s’observa que en els municipis de menys de 5.000 habitants el percentatge és baix, trobant-se per sota de la mitjana catalana (41,9%). El percentatge d’ens locals que ofereixen aquest servei augmenta a mesura que creix la població, fins al punt que tots els ajuntaments enquestats de més de 50.000 habitants disposen de responsable de participació ciutadana. Gràfic 8: Ajuntaments amb responsable de participació ciutadana, per franges de població, 2009. Ajuntaments amb responsable de participació ciutadana, 2009 100% 100,0% 100,0% 80% 80,0% 75,9% 60% 63,9% 40% 39,7% 20% 16,1% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Font: Localret i FOBSIC Catalunya (41,9%) FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 17
  • 3.3.5. Eines de comunicació i participació Per tal de facilitar l’accés i millorar la consulta d’informació a la ciutadania i les empreses, els ajuntaments tenen l’opció de publicar de forma electrònica les seves comunicacions. D’aquesta manera s’aconsegueix també la simplificació i automatització dels processos interns d’edició, revisió i publicació. A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments si publicaven de forma electrònica el catàleg de serveis municipals, el tauler d’edictes o el carrerer. En tots tres casos es pot observar que al voltant del 50% dels ajuntaments enquestats sí que ho fa. Catàleg de serveis municipals al web Presenta serveis i eines que l’ajuntament ofereix als seus ciutadans i ciutadanes. D’aquesta forma es pretén afavorir el coneixement i la difusió d’aquests serveis, facilitar la seva localització i donar informació sobre ells. Taula 5: Ajuntaments amb catàleg de serveis municipals al web, per franges de població, 2009. Franges Disposen de de població catàleg de serveis < 1.000 hab. 35,0% 1.000 - 5.000 hab. 58,3% 5.000 - 10.000 hab. 78,9% 10.000 - 20.000 hab. 58,1% 20.000 - 50.000 hab. 60,6% 50.000 - 100.000 hab. 100,0% > 100.000 hab. 75,0% Catalunya 52,1% Font: Localret i FOBSIC Tauler d’edictes al web On es publica tota la informació relativa als acords dels òrgans municipals que han d’exposar-se a informació pública. La publicació d’actes i comunicacions al tauler d’edictes municipal podrà ser substituïda o complementada per la seva publicació al tauler electrònic. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 18
  • Taula 6: Ajuntaments amb tauler d’edictes al web, per franges de població, 2009. Franges Disposen de de població tauler d'edictes < 1.000 hab. 47,6% 1.000 - 5.000 hab. 47,0% 5.000 - 10.000 hab. 52,5% 10.000 - 20.000 hab. 64,7% 20.000 - 50.000 hab. 54,5% 50.000 - 100.000 hab. 36,4% > 100.000 hab. 50,0% Catalunya 49,4% Font: Localret i FOBSIC Carrerer al web El carrerer ens permet cercar adreces dins el plànol municipal. Taula 7: Ajuntaments amb carrer al web, per franges de població, 2009. Franges Disposen de de població carrerer < 1.000 hab. 48,3% 1.000 - 5.000 hab. 64,6% 5.000 - 10.000 hab. 73,2% 10.000 - 20.000 hab. 85,7% 20.000 - 50.000 hab. 90,9% 50.000 - 100.000 hab. 100,0% > 100.000 hab. 100,0% Catalunya 51,6% Font: Localret i FOBSIC Pel que fa a les eines de comunicació i participació que els ajuntaments posen a disposició de la ciutadania, s’observa que les bústies genèriques són el mitjà més ofert a tots els municipis, independentment de la seva grandària, mentre que altres línies de comunicació com els WIKIS4 s’ofereixen minoritàriament. Cal destacar que a mesura que creix el municipi, hi ha més ajuntaments que ofereixen als seus ciutadans i ciutadanes un servei RSS per mantenir-los informats sobre totes les novetats que es van publicant al web. 4 Una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d’una wiki poden d’aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 19
  • Gràfic 9: Eines de comunicació i participació que els ajuntaments ofereixen a la ciutadania, 2009. Eines de comunicació i participació dels ajuntaments, 2009 2,6% 3,0% 100% 8,6% Cap 18,2% 20,0% 18,2% 24,4% 31,3% 80% 39,7% 20,7% Serveis RSS 10,9% 12,0% 1,3% 1,2% 1,7% 21,2% Wikis (web 10,9% 8,6% 15,4% 6,3% 12,0% 2.0) 60% 5,0% 0,7% 7,9% 4,0% 12,1% 18,8% 11,5% SMS/MMS 8,5% 15,2% 3,5% 40% Fòrums i/o 36,0% xats 40,6% 32,8% 29,5% 27,3% 31,3% 37,6% Bústies 20% genèriques 16,0% 15,5% 15,4% 15,2% Xarxes 10,3% 12,5% socials 5,0% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 5.000 hab. 10.000 hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 3.3.6. Contractació electrònica La Llei de Contractes del Sector Públic5 (LCSP) regula les relacions entre l’administració pública i altres ens, en aquest cas les empreses. Aquesta llei estableix els dispositius necessaris per al desenvolupament i la implantació de la contractació electrònica. A l’enquesta es preguntava als ajuntaments si utilitzen plataformes de contractació electrònica segons especifica la LCSP. Tal com s’observa a la taula següent, com més gran és el municipi més ajuntaments n’utilitzen. Tot i així, la mitjana catalana no arriba al 17%. 5 Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 20
  • Taula 8: Utilització de plataformes de contractació electrònica, per franges de població, 2009. Plataforma Franges de contractació de població electrònica < 1.000 hab. 11,9% 1.000 - 5.000 hab. 17,6% 5.000 - 10.000 hab. 12,8% 10.000 - 20.000 hab. 15,2% 20.000 - 50.000 hab. 26,7% 50.000 - 100.000 hab. 36,4% > 100.000 hab. 62,5% Catalunya 16,8% Font: Localret i FOBSIC A l’article 42 de la LCSP es regula la difusió a través d’Internet del perfil del contractant per part dels òrgans de contractació de l’administració. Com s’observa al gràfic, la majoria d’ajuntaments publiquen el perfil del contractant a la seva seu electrònica, essent la mitjana catalana d’un 78%. Per sota d’aquest valor només trobem els municipis de menys de 1.000 habitants. A mesura que augmenta la població, ho fa també la proporció d’ens locals que publiquen el perfil del contractant. Gràfic 10: Publicació del perfil del contractant, per franges de població, 2009. Ajuntaments que publiquen el perfil del contractant, 2009 100% 100,0% 100,0% 83,7% 90,9% 93,8% 80% 80,0% 60% 67,8% 40% 20% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. 10.000 hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Font: Localret i FOBSIC Catalunya (78,0%) FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 21
  • 3.4. Ordenança d’administració electrònica Una implantació efectiva de l’administració electrònica als ajuntaments permetrà que els ciutadans i ciutadanes, les empreses i els professionals puguin relacionar-se amb l’administració municipal amb total normalitat, validesa i seguretat jurídica a través dels mitjans electrònics, en especial Internet, per obtenir informació, fer consultes, presentar reclamacions, obtenir certificats, fer tràmits i procediments i qualsevol altre dret que li reconeix el dret administratiu. La posada en marxa d’una ordenança municipal regula els drets i deures de la ciutadania, les condicions, garanties i efectes jurídics de l’ús dels mitjans electrònics, i també estableix els principis generals de les actuacions de l’administració municipal en aquesta matèria. En general, els ajuntaments enquestats no disposen d’una ordenança d’administració electrònica (de mitjana, un 5,3%). Només destaquen els ajuntaments de 50.000 a 100.000 habitants, on el 27,3% en disposa. Contràriament, cap dels ajuntaments enquestats amb un cens entre 10.000 i 20.000 habitants disposen d’ordenança. Gràfic 11: Ajuntaments que disposen d’una ordenança d’administració electrònica, per franges de població, 2009. Ajuntaments amb ordenança d'administració electrònica, 2009 100% 80% 60% 40% 27,3% 20% 12,5% 12,5% 6,1% 2,5% 3,3% 0% 0,0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Font: Localret i FOBSIC Catalunya (5,3%) FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 22
  • 3.5. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs) Els punts d’accés públic a Internet tenen per objectiu fomentar la cohesió i l’equilibri territorial de Catalunya en la societat del coneixement. Al telecentre o Punt TIC6, els ciutadans i ciutadanes poden trobar l’equipament informàtic necessari per accedir a Internet i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació. Es tracta d’espais orientats al desenvolupament de processos integrals d’alfabetització digital on els usuaris poden desenvolupar activitats de formació, i obtenir serveis d’ajuda i acompanyament en les pràctiques relacionades amb la Societat de la Informació. La Xarxa Punt TIC7 és producte de l’esforç de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Governació i Administracions Públiques, qui en cada territori, i per a cada Punt TIC, manté un conveni de col·laboració amb Consells Comarcals, ajuntaments, entitats privades sense ànim de lucre, etc. Els ajuntaments que han participat a l’enquesta han respost a un bloc de 4 preguntes sobre la situació dels centres d’accés públic a Internet (PIAP), el que permet fer-se una idea de les polítiques dutes a terme per combatre la fractura digital. Les preguntes formulades són les següents: • Número de centres d’accés públic a Internet existents al municipi de titularitat municipal. • Quants pertanyen a la Xarxa Punt TIC? • Quins serveis ofereixen aquests centres? • Quins són els col·lectius que visiten majoritàriament el centre? Als 389 municipis que van respondre la primera pregunta hi ha 803 centres d’accés públic a Internet de titularitat municipal, dels quals 290 pertanyen a la Xarxa Punt TIC. 7 Més informació sobre els Punt TIC a http://www.punttic.cat/ FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 23
  • Taula 9: Nombre de centres d’accés públic a Internet (PIAPs) als municipis, 2009. PIAPs Quants pertanyen a la Franges de població de titularitat municipal Xarxa Punt TIC < 1.000 hab. 93 25 1.000 - 5.000 hab. 180 104 5.000 - 10.000 hab. 86 32 10.000 - 20.000 hab. 97 24 20.000 - 50.000 hab. 166 34 50.000 - 100.000 hab. 97 34 > 100.000 hab. 84 37 Catalunya 803 290 Font: Localret i FOBSIC Cal insistir en què aquests resultats es basen en les respostes dels ajuntaments enquestats i, per aquest motiu, poden diferir de les dades actualitzades a disposició de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació sobre el nombre de Punts TIC existents a Catalunya. Una de les accions principals dels PIAPs consisteix en la millora del grau d’alfabetització digital dels seus usuaris mitjançant l’organització d’activitats de formació en la matèria i de foment de les TIC. Per aquesta raó aquests centres poden oferir, a més de la connexió a Internet, altres serveis als seus usuaris. A l’enquesta es va preguntar als municipis sobre els diferents serveis que ofereixen els seus telecentres. A continuació es mostren els resultats: La connexió a Internet és clarament el servei que més ofereixen els telecentres (95,7%). La dinamització social, les activitats d’oci i la formació en TIC bàsica també hi tenen un pes específic ja que més del 70% d’ajuntaments asseguren que aquests centres proporcionen els serveis esmentats. En contraposició, els menys oferts (per sota del 23%) són el viver d’empreses, l’assessorament a pimes i autònoms i el teletreball. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 24
  • Gràfic 12: Serveis que ofereixen els telecentres, 2009. Serveis oferts pels telecentres, 2009 Connexió a Internet 95,7% Dinamització sociocultural 74,6% Activitats d'oci 73,4% Formació en TIC bàsica 72,3% Formació general 52,1% Suport ciutadà tràmits Internet 42,5% Inserció Laboral 37,5% Formació en TIC avançada 35,9% Teletreball 22,8% Assessorament pime/autònoms 21,2% Viver d'empreses 14,1% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple Un Punt TIC és un punt d’accés a Internet obert a tothom, a qualsevol ciutadà, empresa, col·lectiu, professional, administració local que manifesti la seva voluntat i/o necessitat d’accedir als recursos que la Xarxa Punt TIC els ofereix, amb caràcter general, i de forma prioritària, a aquells col·lectius socials o empresarials amb més dificultats d’accés a la societat de la informació. Els telecentres orienten la seva acció cap a la reducció de l’escletxa digital, per això és interessant observar quins són els col·lectius que visiten majoritàriament el centre, i si són els que més afectats estan. Entre els col·lectius que més acudeixen als telecentres, cal destacar el dels joves. El 94,3% d’ajuntaments enquestats afirma que són els qui més els visiten, seguits pels aturats i la gent gran. El 27,7% dels ajuntaments afirmen que persones amb discapacitats fan ús dels telecentres del seu municipi. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 25
  • Gràfic 13: Col·lectius que visiten majoritàriament el centre, 2009. Col.lectius que visiten els telecentres, 2009 Joves 94,3% Aturats 73,2% Gent Gran 72,6% Immigrants 68,4% Col·lectius amb risc d'exclusió social 44,3% Treballadors per compte propi 38,5% Persones amb discapacitats 27,7% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 26
  • 4. SISTEMES INTERNS 4.1. Sistemes de seguretat En l’àmbit de la seguretat, l’estudi se centra en els sistemes de certificació digital i signatura electrònica, en la Llei de Protecció de Dades i en l’adopció de mesures de seguretat informàtiques. 4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica Per garantir la identitat d’una persona o entitat per mitjans electrònics s’han d’establir mecanismes per demostrar que aquesta és realment qui diu ser. Per aconseguir-ho, les administracions públiques han de disposar de sistemes de validació electrònica que siguin conformes a la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de Signatura Electrònica. Es pot garantir la identitat del ciutadà mitjançant DNI electrònic, certificats digitals de signatura electrònica, usuaris i contrasenyes, entre d’altres. D’altra banda, garantir la identitat de les administracions públiques és possible gràcies als certificats de servidor o de seu electrònica i als sistemes de signatura electrònica. Cal dir que tots els ajuntaments disposen de certificats digitals i que el darrer any s’ha experimentat un creixement important de l’ús d’aquests certificats, possiblement degut a l’entrada en vigor de la LAECSP. L’Agència Catalana de Certificació - CATCert ha distribuït certificats digitals a tots els secretaris dels ajuntaments i, en molts casos, el consistori disposa també de certificat digital i signatura electrònica per a l’alcalde i altres funcionaris. Segons les dades de CATCert el 100% dels ajuntaments disposen de certificat digital. El nombre total de certificats emesos durant l’any 2009 va ser de 88.571, l’11,6% dels quals van correspondre al món local. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 27
  • Gràfic 14: Certificats emesos des de 2003 (acumulat) Nombre de certificats emesos, 2003-2009 (acumulat) 250.000 231.560 200.000 150.000 142.989 100.000 90.101 50.000 32.416 19.139 9.235 3.097 0 Any 2003 Any 2004 Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Any 2009 Font: CATCert Tal com evidencien les dades, hi ha hagut un important augment de l’ús dels certificats, augment que es pot percebre a través de les xifres d’ús de la plataforma de validació. Aquesta plataforma és utilitzada per la majoria d’administracions catalanes per comprovar la validesa dels certificats i de la signatura electrònica dins un tràmit administratiu. Gràfic 15: Nombre de validacions des de 2005 (acumulat) Nombre de validacions, 2005-2009 (acumulat) 40.000.000 37.589.280 35.000.000 30.000.000 25.000.000 20.000.000 16.800.165 15.000.000 10.000.000 4.524.519 5.000.000 1.408.414 168.800 0 Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008 Any 2009 Font: CATCert FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 28
  • Segons aquestes dades, del total de validacions (cada ús comporta una validació) dels certificats digitals durant l’any 2009, un 4% ha estat amb certificats digitals de treballadors públics de les administracions locals. 4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital La pregunta referent a la percepció d’avantatges permetia seleccionar més d’una resposta. El gràfic següent recull el conjunt de resultats, que mostren la sensació que tenen els ajuntaments enquestats sobre els avantatges de la certificació digital. En comparació amb l’any passat es detecta un increment entre les respostes donades pels ajuntaments en quant a la seguretat i la traçabilitat que aporten els certificats. Gràfic 16: Percepció dels avantatges en l’ús dels certificats digitals, 2009. Avantatges en l'ús dels certificats digitals, 2009 Més rapidesa 62% Més mobilitat 47% Més comoditat 44% Més seguretat 43% Més traçabilitat 15% Ns/Nc 3% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital Els impediments trobats a l’hora d’utilitzar els certificats digitals, són, de manera orientativa, els següents: - Una mica més de la meitat dels ajuntaments han trobat impediments tècnics a l’hora d’utilitzar el certificat digital i un 17% ha tingut problemes d’usabilitat. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 29
  • - Només el 2% dels ajuntaments ha trobat impediments legals, possiblement degut a la publicitat que s’ha fet de la nova llei i amb l’extensió del DNI electrònic. - El 26% dels enquestats han trobat difícil entendre l’ús dels certificats digitals. - Un 12% dels enquestats argumenten que el seu entorn no utilitza el certificat digital, fet que en dificulta l’ús, i un 18% té problemes organitzatius en la utilització dels certificats digitals. - El 14% no té cap tipus de problema a l’hora de fer servir la certificació digital. Gràfic 17: Percepció dels impediments en l’ús dels certificats digitals, 2009. Impediments en l'ús dels certificats digitals, 2009 Tècnics 51% Manca coneixements 26% Organitzatius 18% Usabilitat 17% Entorn 12% Legals 2% Cap impediment 14% Ns/Nc 4% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals L’opinió majoritària a l’hora d’avaluar quines són les necessitats dels consistoris, a l’igual que va mostrar l’enquesta del 2008, se centra en la necessitat de crear més aplicacions que facin servir certificats digitals, en la formació dels usuaris i en la necessitat de simplificar-ne l’ús. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 30
  • Gràfic 18: Manifestacions dels ajuntaments sobre les necessitats a cobrir en certificats i signatura digital, 2009. Necessitats a cobrir en certificats i signatura digital segons els ajuntaments, 2009 Més aplicacions amb signatura 55% Formació 52% Simplificar l'ús 36% Informació 34% Més solucions 29% Ns/Nc 5% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat digital Cal destacar el fet que la majoria de tràmits són de caràcter intern (84%) en front del 27% de tràmits externs, i només un 3% manifesta no fer-los servir en cap tipus de tràmit. Gràfic 19: Tipus de tràmits on s’utilitzen els certificats digitals, 2009. Tipus de tràmits on s'utilitzen certificats digitals, 2009 Interns 84% Externs 27% Cap tipus de tràmit 3% Ns/Nc 1% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 31
  • Com s’observa al gràfic següent, en el 74% dels casos els ajuntaments fan servir els certificats digitals per intercanviar informació, aquesta dada contrasta amb el 7% dels casos en què s’utilitzen pel control d’accessos o el 4% com a compulsa electrònica. Gràfic 20: Àmbits en els que fan servir certificats digitals, 2009. Tràmits que inclouen l'ús de certificats digitals, 2009 Intercanvi d'informació 74% Signatura de documents 44% Registre telemàtic 21% Gestor documental 13% Portasignatures 12% Seu electrònica 7% Control d'accés 7% Compulsa electrònica 4% Ns/Nc 2% Font: CATCert 0% 20% 40% 60% 80% 100% Resposta múltiple 4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals A l’enquesta es preguntava als ajuntaments amb quins ens fan servir els certificats digitals. Al gràfic 21, s’aprecia de manera clara que la major part dels enquestats, un 93%, els fan servir amb la Generalitat de Catalunya. En menor percentatge trobem l’ús amb l’Agència tributària (57% dels ajuntaments), els Ministeris (44% dels ajuntaments) i la Diputació (41% dels ajuntaments). D’altra banda, Correus és l’ens amb qui menys utilitzen els certificats digitals. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 32
  • Gràfic 21: Ens amb els que han fet servir el certificat digital per realitzar tràmits, 2009. Ens amb els que han utilitzat el certificat digital per a realitzar tràmits, 2009 Generalitat 93% Agència tributària 57% Ministeris 44% Diputació 41% Seguretat Social 28% Ajuntament 22% Consell Comarcal 16% Correus 1% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple Pel que fa a la freqüència d’ús dels certificats digitals s’observa que només el 12% dels ajuntaments l’utilitza diàriament. En canvi, l’ús setmanal i mensual es troba al voltant del 40%. Cal mencionar que només el 2% dels ajuntaments enquestats declara no haver utilitzat mai el seu certificat digital. Gràfic 22: Freqüència d’ús dels certificats digitals, 2009 Freqüència en l'ús dels certificats digitals, 2009 Diàriament 12% Setmanalment 40% Mensualment 39% Anualment 4% Mai 2% Ns/Nc 2% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Localret i FOBSIC FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 33
  • 4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades La Llei Orgànica de Protecció de Dades (d’ara endavant LOPD) regula, entre d’altres temes, el tractament de les dades personals. Segons l’article 14 de la LOPD, el ciutadà té dret a conèixer la finalitat del tractament de les dades de caràcter personal, així com el dret d’accés a les seves dades i a la possibilitat de rectificar-les. A Catalunya, el 57,3% dels ajuntaments enquestats disposen de formularis de recollida de dades dels ciutadans i ciutadanes. D’aquests ajuntaments, gairebé el 86% informa dels usos per als quals les utilitzen i on poden adreçar-se per corregir les dades errònies o modificar-les. A la taula següent s’observen els resultats segons la mida del municipi. Taula 10: Ajuntaments que disposen de formularis de recollida de dades dels ciutadans i ciutadanes, per franges de població, 2009. Formularis Franges de recollida de població de dades < 1.000 hab. 36,5% 1.000 - 5.000 hab. 61,1% 5.000 - 10.000 hab. 73,8% 10.000 - 20.000 hab. 81,3% 20.000 - 50.000 hab. 96,9% 50.000 - 100.000 hab. 81,8% > 100.000 hab. 87,5% Catalunya 57,3% Font: Localret i FOBSIC El percentatge de municipis que fan un inventari de tots els fitxers que contenen dades de caràcter personal augmenta a mesura que ho fa la seva població, essent la xifra més baixa del 56,5% (localitats amb menys de 1.000 habitants). És destacable que tots els ajuntaments de més de 20.000 habitants duen a terme aquesta tasca. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 34
  • Taula 11: Ajuntaments que fan inventari dels fitxers que contenen dades de caràcter personal, per franges de població, 2009. Franges Han fet de població inventari < 1.000 hab. 56,5% 1.000 - 5.000 hab. 59,4% 5.000 - 10.000 hab. 72,5% 10.000 - 20.000 hab. 93,8% 20.000 - 50.000 hab. 100,0% 50.000 - 100.000 hab. 100,0% > 100.000 hab. 100,0% Catalunya 66,9% Font: Localret i FOBSIC Aquestes dades de caràcter personal recollides, caldria classificar-les per tal d’establir les mesures de seguretat oportunes. Això ho compleixen el 63,6% d’ajuntaments enquestats. Molt per sobre d’aquest valor, trobem que tots els municipis de més de 50.000 habitants realitzen la classificació de les dades, però aquesta proporció disminueix a mesura que els municipis són més petits. La xifra més baixa la trobem a les localitats de menys de 1.000 habitants, on poc més de la meitat dels seus ajuntaments classifiquen les dades personals. Taula 12: Ajuntaments que classifiquen les dades personals, per franges de població, 2009. Franges Han fet de població classificació < 1.000 hab. 52,5% 1.000 - 5.000 hab. 57,9% 5.000 - 10.000 hab. 68,3% 10.000 - 20.000 hab. 86,7% 20.000 - 50.000 hab. 97,0% 50.000 - 100.000 hab. 100,0% > 100.000 hab. 100,0% Catalunya 63,6% Font: Localret i FOBSIC Una de les mesures de seguretat de caràcter bàsic que contempla la llei és l’elaboració d’un document de seguretat, que serà d’obligat compliment per al personal amb accés a les dades automatitzades de caràcter personal i als sistemes d’informació. Aquest document inclou, entre d’altres, normes, mesures, procediments i regles encaminats a garantir el nivell de seguretat en el tractament de les dades. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 35
  • La majoria dels ajuntaments elaboren aquest document de seguretat. Cal destacar el cas dels municipis enquestats d’entre 1.000 i 5.000 habitants, on no s’arriba al 50% d’ajuntaments amb document de seguretat. En canvi, totes les localitats de més de 100.000 habitants en disposen. Gràfic 23: Ajuntaments que disposen d’un document de seguretat, per franges de població, 2009. Ajuntaments amb document de seguretat, 2009 100% 100,0% 93,9% 80% 80,0% 81,8% 60% 67,5% 50,9% 40% 47,6% 20% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Font: Localret i FOBSIC Catalunya (58,8%) Per tal d’assegurar el compliment de la regulació continguda a la Llei Orgànica de Protecció de Dades s’organitzen auditories de compliment d’aquesta llei. L’auditoria de compliment de la LOPD s’ha realitzat a bona part dels ajuntaments de més de 5.000 habitants, arribant al valor màxim de 85,7% d’ens locals amb més de 100.000 habitants que han pres aquesta mesura. Contràriament, a les poblacions amb menys de 5.000 habitants no s’arriba al 40% d’ajuntaments que han realitzat una auditoria per a la correcta execució de la llei. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 36
  • Gràfic 24: Ajuntaments amb auditoria de compliment de la LOPD, per franges de població, 2009. Ajuntaments que han realitzat auditoria de la LOPD, 2009 100% 80% 85,7% 81,8% 78,1% 75,0% 60% 61,5% 40% 37,5% 20% 27,9% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Font: Localret i FOBSIC Catalunya (43,7%) A l’enquesta es preguntava als ajuntaments amb quines dificultats es troben a l’hora de supervisar el compliment de la llei. Com s’observa al següent gràfic, la major dificultat ve donada per la manca de personal dedicat, seguit per la manca de temps i de pressupost. El 23,3% dels ajuntaments s’ha trobat amb dificultats per no conèixer la llei i només un 4,5% declara no trobar cap dificultat. Gràfic 25: Dificultats que planteja la supervisió del compliment de la LOPD, 2009 Dificultats que planteja la supervisió de la LOPD, 2009 Personal dedicat 75,2% Manca de temps 65,4% Pressupostàries 41,9% Desconeixement de la llei 23,3% Cap 4,5% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 37
  • Els ajuntaments poden designar personal que s’encarregui de supervisar el compliment de la llei i l’elaboració de propostes de millora de les mesures de seguretat. Segons dades de l’enquesta, a Catalunya trobem que de mitjana un treballador per ajuntament s’encarrega d’aquest tipus de tasca. Les dades detallades, segons la mida dels municipis, es poden observar a la següent taula: Gràfic 26: Nombre de treballadors encarregats de supervisar el compliment de la LOPD, 2009. Nombre de treballadors encarregats de supervisar el compliment de la LOPD < 1.000 hab. 36,5% 11,2% 52,4% 1.000 - 5.000 hab. 41,1% 17,7% 41,1% 5.000 - 10.000 hab. 50,0% 27,8% 22,2% 10.000 - 20.000 hab. 53,1% 9,4% 37,5% 20.000 - 50.000 hab. 46,4% 42,9% 10,7% 50.000 - 100.000 hab. 50,0% 30,0% 20,0% > 100.000 hab. 14,3% 71,4% 14,3% 0% 25% 50% 75% 100% Font: Localret i FOBSIC 1 treballador Més d'1 treballador Cap treballador Aquests valors podrien motivar els principals problemes amb els que es troben els ajuntaments en la tasca de supervisar el compliment de la LOPD, que són la manca de recursos humans i la manca de temps per portar a terme la supervisió. 4.1.3. Mesures de seguretat informàtiques El desenvolupament de la societat de la informació en l’àmbit de l’administració pública implica la necessitat de vetllar per garantir la confidencialitat, integritat i disponibilitat de tota la informació a la seva disposició. Per tal de minimitzar els riscos i prevenir possibles incidències que puguin afectar la seguretat dels sistemes d’informació i dels equips informàtics, és important la implementació de les mesures de seguretat apropiades. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 38
  • El 91,9% dels ajuntaments catalans enquestats afirma fer ús de mesures de seguretat per tal de protegir la seva informació de possibles incidències de seguretat. A la taula següent es poden consultar els resultats detallats segons la mida del municipi. És important observar que no tots els ajuntaments petits (fins a 5.000 habitants) fan ús de mesures de seguretat. Taula 13: Ajuntaments que fan servir mesures de seguretat TIC, per franges de població, 2009. Usen mesures Franges de seguretat de població informàtiques < 1.000 hab. 83,5% 1.000 - 5.000 hab. 95,5% 5.000 - 10.000 hab. 100,0% 10.000 - 20.000 hab. 100,0% 20.000 - 50.000 hab. 100,0% 50.000 - 100.000 hab. 100,0% > 100.000 hab. 100,0% Catalunya 91,9% Font: Localret i FOBSIC Cal destacar que les mesures de seguretat informàtiques més esteses entre els ajuntaments enquestats són les còpies de seguretat (95,8%) i els programes antivirus (95,6%). Al voltant del 60% dels ajuntaments duen a terme actualitzacions periòdiques del sistema operatiu, disposen de tallafocs i de filtres anti-spam. El control d’accessos és la mesura menys utilitzada (53,2% dels ajuntaments enquestats). Si es desglossen les dades segons la grandària del municipi (veure gràfic 27), s’observa que l’ús dels antivirus i les còpies de seguretat es manté constant independentment de la mida del municipi. En canvi, l’ús de les altres eines va en augment a mesura que els municipis són més grans. Tots els ajuntaments amb més de 50.000 habitants fan ús de totes les mesures de seguretat informàtiques analitzades. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 39
  • Gràfic 27: Mesures de seguretat informàtiques utilitzades pels ajuntaments, per franges de població, 2009. Mesures de seguretat per protegir els sistemes informàtics, 2009 100% 80% 60% 40% 20% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. hab. hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. Antivirus i/o programa anti-espies Anti-spam (filtre de correu brossa) Tallafocs Còpies de seguretat Actualitzacions del sistema operatiu Control d'accessos Resposta múltiple El 24,4% dels ajuntaments enquestats declaren haver patit alguna vegada un incident de seguretat informàtica (atac de virus, pèrdua de dades, robatori d’informació, etc). Si s’observen els resultats segons la grandària del municipi, es comprova que a mesura que l’ajuntament dóna servei a municipis més grans, pateixen més aquests tipus d’incidents. Gràfic 28: Incidents de seguretat informàtica a l’ajuntament, per franges de població, 2009. Ajuntaments que han patit incidents de seguretat informàtica, 2009 100% 80% 60% 62,5% 40% 45,5% 31,0% 36,4% 36,4% 20% 25,2% 14,1% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Font: Localret i FOBSIC Catalunya (24,4%) FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 40
  • 4.2. Formació TIC als ajuntaments En l’actualitat, per tal de millorar la prestació de serveis al ciutadà és fonamental la utilització de les TIC, per aquesta raó és necessari treballar en la formació i sensibilització del seu ús entre els treballadors. Això permetria, entre d’altres, millorar la comunicació interna, l’eficiència en la prestació de serveis, i optimitzar l’ús de nous canals d’informació i comunicació, tant a nivell intern com extern. El problema observat és que a la majoria de municipis de Catalunya no es defineixen les necessitats formatives en TIC del personal. Només el 24,4% del total d’enquestats ho fa. En el cas dels municipis amb menys de 20.000 habitants, els percentatges no sobrepassen el 30%. D’altra banda, s’observa que a mesura que augmenta la població, ho fa també la proporció d’ajuntaments que elaboren un pla de formació en TIC, fins a arribar al 85,7% en el cas dels municipis amb més de 100.000 habitants. Gràfic 29: Ajuntaments amb pla de formació en TIC, per franges de població, 2009. Ajuntaments que han definit un pla de formació en TIC, 2009 100% 80% 85,7% 60% 63,6% 54,5% 40% 30,2% 25,0% 20% 20,8% 15,0% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. 10.000 hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Font: Localret i FOBSIC Catalunya (24,4%) Com s’observa a la taula següent, el 55,2% dels ajuntaments que han fet l’enquesta disposen d’un responsable informàtic o tècnic responsable en temes TIC. A mesura que augmenta la població, també ho fa el percentatge d’ajuntaments amb aquest tipus de treballadors en plantilla. En el cas dels municipis amb més de 50.000 habitants, tots disposen d’un responsable informàtic o tècnic TIC. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 41
  • Taula 14: Ajuntaments amb responsable informàtic i/o tècnic responsable en TIC, per franges de població, 2009. Disposen Franges de responsable de població informàtic < 1.000 hab. 30,8% 1.000 - 5.000 hab. 53,0% 5.000 - 10.000 hab. 85,4% 10.000 - 20.000 hab. 94,1% 20.000 - 50.000 hab. 97,0% 50.000 - 100.000 hab. 100,0% > 100.000 hab. 100,0% Catalunya 55,2% Font: Localret i FOBSIC Als 243 ajuntaments que van afirmar disposar de treballadors responsables en temes TIC, se’ls va preguntar pel seu nivell formatiu. A l’hora d’analitzar el nivell formatiu dels treballadors responsables de temes TIC, s’observa que les persones amb estudis superiors són les més nombroses, independentment de la mida del municipi. Cal destacar que el col·lectiu de treballadors amb estudis de cicle formatiu de grau mitjà es troba en tots els casos per sota del 10%, i en els municipis de més de 100.000 habitants no n’hi ha cap. Gràfic 30: Nivell formatiu del responsable informàtic i /o tècnic responsable de les TIC, 2009. Nivell formatiu del responsable informàtic, 2009 < 1.000 hab. 14,0% 10,0% 34,0% 16,0% 26,0% 1.000 - 5.000 hab. 22,4% 6,0% 28,4% 26,9% 16,4% 5.000 - 10.000 hab. 8,8% 5,9% 32,4% 35,3% 17,6% 10.000 - 20.000 hab. 20,0% 6,7% 10,0% 23,3% 36,7% 3,3% 20.000 - 50.000 hab. 12,9% 6,5% 6,5% 19,4% 51,6% 3,2% 50.000 - 100.000 hab. 9,1% 9,1% 27,3% 36,4% 18,2% > 100.000 hab. 14,3% 28,6% 14,3% 42,9% 0% 25% 50% 75% 100% Sense titulació CFGM CFGS Font: Localret i FOBSIC Diplomat/enginyer tècnic Llicenciat/enginyer Doctorat/potsgrau FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 42
  • Amb la finalitat de conèixer com s’organitzen els ajuntaments en matèria TIC (instal·lació i manteniment d’ordinadors i servidors, suport informàtic als usuaris, etc.), al gràfic adjunt s’observa com en un 47,4% dels casos el Consell Comarcal s’encarrega de donar-los suport en aquest tipus de tasca, en un 45,1% dels casos ho fan empreses externes, en un 38,3% la Diputació i en un 18,2% la Generalitat. En el 35,1% dels casos, l’ajuntament disposa de personal propi per dur a terme aquesta feina. Gràfic 31: Proveïdor del suport TIC, 2009. Suport en temes TIC, 2009 Consell Comarcal 47,4% Empresa externa 45,1% Diputació 38,3% Personal propi 35,1% Generalitat 18,1% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple 4.3. Eines de gestió Segons la LAECSP s’ha de garantir el dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’ajuntament per mitjans telemàtics, el que obliga a l’ajuntament a acceptar la documentació per qualsevol dels canals establerts per les noves tecnologies, contestant pel mateix mitjà i garantint la identificació del ciutadà i la seguretat i confidencialitat de la informació tractada. En aquest sentit, la signatura electrònica és un instrument que garanteix les relacions telemàtiques entre les administracions públiques i la ciutadania, ja que garanteix la identitat, la fiabilitat del contingut tramès i també la data i l’hora d’enviament i recepció. A l’estudi s’ha volgut analitzar en quin grau els ajuntaments estan implementant les eines informatitzades en la seva gestió diària, fet que els hi permetrà interactuar amb la ciutadania i ser més proactius. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 43
  • Per això, es va preguntar a tots els ajuntaments enquestats si disposaven d’un seguit d’eines virtuals, com són: un registre electrònic, un gestor documental i d’expedients, un quadre de classificació documental, una plataforma de notificació electrònica, un sistema d’informació geogràfica i un sistema de facturació electrònica. Els resultats han estat els següents: Pel que fa a l’aplicació informatitzada de registre, el 40,5% del total d’ajuntaments enquestats disposa d’aquesta eina, que contribueix a modernitzar i agilitzar el registre municipal i ajuda als problemes d’espai i lentitud que suposa localitzar la informació desitjada. Taula 15: Ajuntaments que disposen de registre electrònic, per franges de població, 2009. Franges Disposen de de població registre electrònic < 1.000 hab. 39,0% 1.000 - 5.000 hab. 38,0% 5.000 - 10.000 hab. 46,5% 10.000 - 20.000 hab. 48,6% 20.000 - 50.000 hab. 31,3% 50.000 - 100.000 hab. 54,5% > 100.000 hab. 62,5% Catalunya 40,5% Font: Localret i FOBSIC Cal destacar que la seguretat és una de les claus de la fiabilitat de tot registre electrònic, el que comporta que els responsables comptin amb un certificat de signatura electrònica. La gran quantitat de documentació en format electrònic que han de gestionar els ajuntaments fa necessària la utilització d’un sistema de gestió de documents electrònics. Tot i això, només el 12,4% dels ajuntaments enquestats fan servir aquesta eina. Els resultats desglossats per franges de població es poden consultar a la següent taula. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 44
  • Taula 16: Ajuntaments que disposen d’un gestor documental, per franges de població, 2009. Franges Gestor de població documental < 1.000 hab. 2,7% 1.000 - 5.000 hab. 11,2% 5.000 - 10.000 hab. 14,6% 10.000 - 20.000 hab. 5,9% 20.000 - 50.000 hab. 45,5% 50.000 - 100.000 hab. 63,6% > 100.000 hab. 62,5% Catalunya 12,4% Font: Localret i FOBSIC La Llei 11/2007, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics, garanteix, entre altres, el dret dels ciutadans i ciutadanes a conèixer per mitjans electrònics l’estat de tramitació dels procediments en els que són part interessada. Per respondre a aquesta demanda ciutadana, l’ajuntament necessita comptar amb un sistema integrat de gestió d’expedients que permeti conèixer a tota l’organització, i als ciutadans i ciutadanes que ho demanin, el seu perfil administratiu i la seva situació en un moment determinat. La facilitat d’obtenir, de forma completa, ràpida i fiable, informació sobre la situació real en la que es troba qualsevol servei de l’ajuntament, i la flexibilitat i adaptabilitat davant dels canvis, permet oferir una gran ajuda a la presa de decisions. Tot i els avantatges de tenir una aplicació informatitzada de gestió d’expedients, només el 30% dels ajuntaments enquestats disposen d’aquesta aplicació. Cal dir que els municipis de menys de 1.000 habitants fan baixar molt la mitjana, ja que només el 7,7% dels seus ajuntaments gestionen informàticament els expedients. En canvi, en les localitats més poblades (més de 50.000 habitants) més del 80% utilitzen aquesta eina. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 45
  • Taula 17: Ajuntaments que disposen d’una aplicació informatitzada de gestió d’expedients, per franges de població, 2009. Franges Gestor de població d’expedients < 1.000 hab. 7,7% 1.000 - 5.000 hab. 20,1% 5.000 - 10.000 hab. 67,4% 10.000 - 20.000 hab. 76,5% 20.000 - 50.000 hab. 66,7% 50.000 - 100.000 hab. 81,8% > 100.000 hab. 87,5% Catalunya 30,0% Font: Localret i FOBSIC Segons dades de l’enquesta, el 12,1% dels ajuntaments catalans disposen d’un quadre de classificació documental. En el cas dels municipis més petits (menys de 1.000 habitants) aquest percentatge se situa en el 4,4%, en canvi, a mesura que augmenta la població, també trobem més ajuntaments que disposen d’aquesta eina. Taula 18: Ajuntaments que disposen d’un quadre de classificació documental, per franges de població, 2009. Quadre Franges de classificació de població documental < 1.000 hab. 4,4% 1.000 - 5.000 hab. 9,8% 5.000 - 10.000 hab. 9,8% 10.000 - 20.000 hab. 17,6% 20.000 - 50.000 hab. 35,5% 50.000 - 100.000 hab. 63,6% > 100.000 hab. 57,1% Catalunya 12,1% Font: Localret i FOBSIC A través de l’enquesta es vol conèixer quants ajuntaments disposen de plataformes de notificació telemàtica. La notificació és aquella comunicació que emet l’administració pública, adreçada a una altra administració o als particulars. Aquesta eina permet estalviar temps i costos; a més, reforça la seguretat de les comunicacions i garanteix la recepció simultània per a totes les parts. A l’article 28 de la LAECSP es regulen les notificacions per mitjans electrònics. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 46
  • Pocs ajuntaments han implantat aquesta eina, la mitjana de Catalunya se situa al 15%. A la taula següent es poden observar els resultats segons franges poblacionals. Taula 19: Ajuntaments que disposen de plataforma de notificació telemàtica, per franges de població, 2009. Plataforma Franges de notificació de població telemàtica < 1.000 hab. 16,8% 1.000 - 5.000 hab. 13,2% 5.000 - 10.000 hab. 14,0% 10.000 - 20.000 hab. 20,0% 20.000 - 50.000 hab. 6,1% 50.000 - 100.000 hab. 18,2% > 100.000 hab. 25,0% Catalunya 15,0% Font: Localret i FOBSIC A la taula 20 es pot conèixer quants ajuntaments tenen implantat un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG). El SIG permet l’elaboració, revisió i publicació de plans d’accessibilitat, planificació urbanística i inspecció de la via pública, i fa possible la introducció i revisió d’incidències de la via pública mitjançant dispositius remots en coordinació amb les aplicacions existents a l’ajuntament. A mesura que els municipis són més grans, hi ha més ajuntaments que disposen d’aquesta eina, fins arribar al 100% en el cas dels ajuntaments amb més de 100.000 habitants. Taula 20: Ajuntaments que disposen d’una eina SIG (Sistema d’Informació Geogràfica), 2009. Franges SIG de població < 1.000 hab. 18,5% 1.000 - 5.000 hab. 28,2% 5.000 - 10.000 hab. 37,2% 10.000 - 20.000 hab. 47,1% 20.000 - 50.000 hab. 69,7% 50.000 - 100.000 hab. 90,9% > 100.000 hab. 100,0% Catalunya 32,6% Font: Localret i FOBSIC FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 47
  • Una altra eina que s’està implantant a les administracions catalanes és la facturació electrònica. La introducció de la factura electrònica en el si de les administracions públiques té l’objectiu d’oferir solucions comuns d’administració electrònica al conjunt de les mateixes, garantint la interoperabilitat amb independència de les seves possibilitats tècniques i econòmiques. Entre els seus avantatges destaca la reducció del temps de tramitació interna dins de cada administració. En aquest sentit, s’aconsegueix una major eficiència de gestió a l’hora que s’augmenta l’estalvi d’espai mitjançant una gestió més efectiva de l’arxiu i s’elimina l’obligatorietat d’imprimir les factures en paper. L’enviament i acceptació de factures en format electrònic s’utilitza poc (28%) als ens locals enquestats. Aquesta opció s’admet més en els municipis menys poblats, on al voltant del 30% d’ajuntaments envien i accepten factures electrònicament. Aquestes xifres contrasten amb les de les poblacions de més de 100.000 habitants, on cap dels seus ajuntaments enquestats utilitzen aquest recurs. Gràfic 32: Ajuntaments que envien i accepten factures en format electrònic, per franges de població, 2009. Ajuntaments que envien i accepten factures en format electrònic, 2009 100% 80% 60% 40% 33,5% 30,8% 29,3% 27,3% 20% 12,1% 8,6% 0,0% 0% < 1.000 hab. 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 hab. 10.000 hab. 20.000 hab. 50.000 hab. 100.000 hab. hab. Font: Localret i FOBSIC Catalunya (28,0%) FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 48
  • 5. ANNEXOS 5.1. Infraestructures La velocitat i el model que s’adopti en les noves tecnologies marcarà el futur econòmic, social i cultural de Catalunya i, per això, calen infraestructures. Les xarxes i infraestructures de telecomunicacions són bàsiques, tant per aconseguir la cohesió social i territorial del país com per millorar la competitivitat a partir de l’ús extensiu i universal de les TIC a tots els nivells. En aquest marc, l’administració pública catalana ha actuat com a motor a partir de polítiques de foment de creació d’infraestructures, serveis i continguts. Així, la Generalitat s’ha proposat dur a terme una sèrie d’actuacions i plans estratègics, emmarcades dins del pla de Govern 2007-2010, per tal d’assolir els reptes de futur. Un dels objectius a curt termini és posar en marxa nous desplegaments per augmentar la disponibilitat d’infraestructures de telecomunicacions, que permetin una millora dels serveis tant en les zones urbanes (ciutats 3G i SMRF) com en l’àmbit rural (pla Catalunya Connecta). En aquest sentit, també es preveu a mig-llarg termini l’extensió de xarxes de nova generació per a polígons industrials i la creació d’anelles sectorials de fibra òptica per fomentar la competitivitat de determinats sectors d’activitat empresarials catalans. A més a més, el Pacte Nacional per a les Infraestructures ha recollit també diverses iniciatives com la Xarxa Oberta o la Banda Ampla Industrial que pretenen millorar la connectivitat entre administracions públiques a través de xarxes de fibra òptica. D’altra banda, la Generalitat de Catalunya coordina també les seves polítiques de comunicacions electròniques i medi ambient per millorar l’accés de la ciutadania, administracions i empreses a les xarxes de comunicacions sense fils, regulant i planificant alhora un desplegament ordenat, sostenible i respectuós amb les persones i el medi ambient, que parteix d’un control i avaluació dels camps electromagnètics, els CEM, FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 49
  • produïts per les estacions de radiocomunicacions i la informació dels resultats a la ciutadania. ACTUACIONS PLA DE GOVERN 2007-2010: - Curt termini: o donar cobertura dels serveis de televisió, telefonia mòbil i banda ampla als nuclis de població a partir de 50 habitants o dotar de cobertura de banda ampla i telefonia mòbil a tots els polígons industrials de Catalunya - Mig/llarg termini: o Extensió de les xarxes de fibra òptica aprofitant les sinergies d’obra pública i complementant el desplegament de les xarxes dels operadors privats. o Extensió de xarxa de fibra òptica als polígons amb més alta demanda de connectivitat o Desplegament i extensió de les xarxes de nova generació de telefonia mòbil Pla Catalunya Connecta 2006-2010 L’any 2006, el “Servei Universal de Telecomunicacions” per llei, reconeixia únicament com a dret de la ciutadania i les empreses el disposar de telefonia fixa i accés a funcional a Internet (56 kbps) arreu del territori. El Govern de la Generalitat ho ha considerat des d’un bon principi com a insuficient, però no compta amb competències en aquest aspecte, raó per la qual va decidir millorar aquests serveis a la ciutadania a través de la inversió de la pròpia Generalitat. L’any 2006 es va endegar el pla Catalunya Connecta amb l’objectiu d’ampliar, abans de final de 2010, els serveis de telecomunicacions garantits a la ciutadania. Així, el nou pla pretén dotar de cobertura de telefonia fixa, Internet de Banda Ampla i telefonia mòbil als polígons industrials. A més d’aquests serveis, als nuclis de població a partir de 50 habitants, se li afegeix la cobertura de TDT. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 50
  • Catalunya Connecta consta de diverses fases. La primera consisteix en una anàlisi inicial de les cobertures dels diferents serveis arreu de Catalunya, així com de les possibles solucions on es detectin mancances. Seguidament, cal assegurar la disponibilitat d’infraestructures de telecomunicacions a tot el territori català a partir de dos possibles accions: compartició i construcció (projecte Radiocom). La primera consisteix en compartir les infraestructures ja existents negociant amb els propietaris, adequar-les i, si cal, afegir nous serveis electrònics. Si no existeixen les infraestructures al territori o no es poden compartir, se’n construeixen de noves a partir del projecte Radiocom, finançat pel pla Catalunya Connecta. Un cop garantida la disponibilitat d’infraestructures arreu, s’endeguen els projectes de prestació de serveis d’Internet, telefonia mòbil i TDT des d’aquestes infraestructures en l’àmbit rural: Banda Ampla Rural (BAR), Telefonia Mòbil Rural (TMR) i TDT Rural (TDTR). - El projecte BAR pretén afegir la banda ampla al servei universal, portant la cobertura d’Internet de banda ampla allà on no arriba l’ADSL dels operadors privats (amb el finançament de la Generalitat). Com a mínim, tots els nuclis de població de més de 50 habitants i tots els polígons industrials de Catalunya n’han de poder gaudir abans de finals del 2010. Es calcula que, per aquelles dates, 3.134 nuclis (97,8% del territori) i 6.726.815 habitants (98,3%) tindran accés a la BAR. - El projecte TMR vol afegir la telefonia mòbil 112 (cobertura d’almenys un operador) al servei universal, al mateix nivell que la telefonia fixa, i portar la cobertura d’aquest servei a les poblacions a partir de 50 habitants i als polígons industrials abans de finals del 2010. Per aconseguir-ho, la Generalitat ha signat convenis amb els diferents operadors de telefonia mòbil per a l’extensió de les seves cobertures que afecten a més de 230.000 habitants a través de més de 600 actuacions entre comparticions i noves infraestructures. L’administració catalana també ha mediat entre l’operador d’infraestructures Abertis i els diferents operadors de serveis de telefonia mòbil, facilitant la firma de convenis que impliquen 120 actuacions més d’ampliació de cobertura. - El projecte TDTR vol afegir la TDT al servei universal, portant la cobertura d’aquest servei abans de final del 2010 a totes les poblacions a partir de 50 habitants, independentment de si rebien o no la televisió analògica, i a tots aquells nuclis de FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 51
  • població que rebien el senyal de televisió analògica en bones condicions. Més de 200 nous repetidors formaran part d’aquest projecte TDTR. Finalment, cal destacar l’esforç del pla Catalunya Connecta per arribar a la ciutadania, empreses i administracions. S’ha posat a la seva disposició un web amb informació sobre el desplegament del pla, un web específic de la TDT i cercadors web de les cobertures dels serveis de comunicacions radioelèctriques (banda ampla i de telefonia mòbil 112 com a mínim d’un operador) als nuclis de població i als polígons industrials de Catalunya, així com les cobertures i planificació del desplegament de la TDT als nuclis de població. Telefonia Mòbil Dins de l’àmbit de les infraestructures de comunicacions mòbils, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), està desenvolupant el projecte Governança Radioelèctrica. Aquest projecte té l’objectiu principal de coordinar les polítiques de la Generalitat en matèria de comunicacions electròniques i medi ambient. Així, es pretén millorar l’accés a les xarxes de comunicacions sense fil a la ciutadania, fomentant-ne el desplegament ordenat, sostenible i respectuós amb les persones i amb el medi ambient. Alhora, es vol que la ciutadania i les administracions públiques obtinguin el màxim profit de la societat de la informació. La Governança Radioelèctrica s’estructura en 5 eixos: impuls, regulació, planificació, control i informació. Pel que fa a l’impuls, es pretén el desplegament ordenat d’infraestructures de radiocomunicació per tal de millorar l’accés de les persones i les seves activitats socioeconòmiques a les comunicacions sense fils. En aquest sentit el pla Catalunya Connecta i els convenis de col·laboració entre la Generalitat i els operadors de comunicacions mòbils són el màxim exponent de la sinergia aconseguida per tal de fer arribar la telefonia mòbil a la major part del territori. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 52
  • En quant a la regulació, val a dir que la normativa ambiental catalana és més restrictiva que la recomanació europea en aquest sentit. A Catalunya, el Decret 148/2001 estableix els següents valors de camp electromagnètic màxim permès (menors als de la recomanació de la Comissió Internacional per a la Protecció de les Radiacions No Ionitzants, que fixa els llindars de protecció per a l’exposició a la radiació): Taula 21: Valors del camp electromagnètic Freqüència Europa Catalunya 900 MHz 41,19 27,46 1800 MHz 58,25 38,83 2-300 GHz 61,4 41,19 Unitats: Camp elèctric (en V/m) En la planificació, destaquen diversos convenis de col·laboració signats amb els diferents operadors de telefonia mòbil, així com els Plans Urbanístics, els POUM (Plans d’Organització Urbanística general dels Municipis), els PEIT (Plans Especials Urbanístics referits a Telecomunicacions) i, en l’àmbit no urbà, el POAIR (Pla d’Ordenació Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicació). En l’àmbit del control, l’objectiu és inventariar, monitoritzar i avaluar els camps electromagnètics (CEM) generats per les estacions de radiocomunicació. En aquest sentit, les EACs (Entitats Ambientals de Control) s’encarreguen de la realització del control inicial establert a la normativa ambiental catalana pel qual les empreses propietàries d’instal·lacions de radiocomunicació demostren el compliment amb la normativa medi ambiental catalana quan la instal·lació ja està en funcionament. La Generalitat de Catalunya també exerceix un control sobre aquestes instal·lacions mitjançant un sistema de monitorització i inventari que es divideix en tres sub-eixos i constitueix l’eix de control de la Governança Radioelèctrica, liderat per la STSI i executat pel CTTI en forma de tres sub-projectes: a) SMRF b) Sistema de Monitorització Portàtil c) Centre d’Integració i Anàlisi de Dades de l’Espai Radioelèctric a Catalunya (CIADER) FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 53
  • - El Sistema de Monitorització de Radiofreqüència (SMRF) permet monitoritzar, de forma permanent (les 24 hores del dia, tots els dies de l’any), la radiació electromagnètica que emeten les estacions base (antenes) de telefonia mòbil per tal d’observar objectivament la qualitat ambiental i donar confiança a la ciutadania. El sistema es composa d’una sonda que, cada mig segon, realitza una mesura dels nivells de camp electromagnètic i fa una mitjana amb els valors recopilats durant els darrers 6 minuts. Cada mitja hora, memoritza el valor més alt de les mitjanes i els transmet diàriament al centre de control. Si alguna d’aquestes xifres iguala o supera el llindar establert a la normativa de la Generalitat, l’equip envia instantàniament una alerta al centre de control. Aquest centre mostra gràficament els valors mitjos i màxims del període que se li demani. Durant tot l’any 2010, l’STSI instal·larà 72 noves sondes de control arreu del territori català. Aquestes s’afegiran a les 142 ja existents, 84 de les quals van ser instal·lades en una primera fase (2004-2007) i 58, en una segona etapa (2008). Així, en total es disposarà d’una xarxa de mesura d’emissions de les antenes de telefonia mòbil amb 214 equips distribuïts per Catalunya. - El Sistema de Monitorització Portàtil (SMP) consisteix en establir mecanismes i procediments que permetin que un ens local pugui transferir dades obtingudes per una sonda portàtil de camp electromagnètic a una base de dades (CIADER) centralitzada pel CTTI. Per tant, els ajuntaments podran fer una mesura ràpida i senzilla mitjançant la sonda portàtil al domicili del ciutadà que ho hagi sol·licitat. Posteriorment, el tècnic municipal la connectarà a un programari que enviarà les dades capturades i la posició geogràfica de la mesura al CIADER. - El Centre d’Integració i Anàlisi de Dades de l’Espai Radioelèctric a Catalunya (CIADER) recopila totes les dades relatives a l’inventari d’infraestructures i a les mesures de CEM de certificació, de revisió, d’inspecció..., constituint una base de dades de totes les mesures recollides pels sistemes de monitorització. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 54
  • El cinquè eix del projecte Governança Radiolèctrica fa referència a la informació. La Generalitat disposa de diversos cercadors que donen informació al ciutadà sobre les cobertures i la disponibilitat de serveis i les dades de les mesures recollides. De la mateixa manera i en un exercici de transparència, la informació relativa a les mesures de camp electromagnètic recollides pels sistema de control SMRF son posades a disposició de la ciutadania mitjançant la pàgina web: http://www15.gencat.net/pres_mratm/AppJava/ En aquest sentit, els ajuntaments que tenen una sonda SMRF instal·lada al seu terme municipal reben puntualment un informe mensual que registra les mesures dels últims 30 dies. D’altra banda, en quant a telefonia mòbil, també s’està duent a terme el projecte Ciutats 3G. Aquest consisteix en l’extensió de comunicacions mòbils a les zones urbanes. Els objectius del pla són diversos. Principalment, es pretén posar en marxa una guia de bones pràctiques i un desplegament ordenat de les infraestructures mòbils de tercera generació (UMTS/HSPA) a les ciutats catalanes per oferir una cobertura integral a l’interior d’edificis. A l’inici, el pla es posa a prova a través del projecte GECODIT (metodologia per a la generació de consens social), realitzant-se una prova pilot a 16 municipis de diverses dimensions, on també es desplegaran serveis 3G. A través del projecte GECODIT, es desenvolupen processos de generació de consens social pel desplegament de les infraestructures de telefonia mòbil entre ciutadania, operadors i administració local que garanteixi un desplegament ordenat de les infraestructures de telecomunicacions en l’entorn urbà que sigui acceptat per totes les parts. Després, aquest projecte es farà extensiu a totes les ciutats que hi vulguin participar, implicant els diferents actors i administracions per tal de dur a terme el desplegament de la manera més ordenada possible i adient tecnològicament. Els ajuntaments dels municipis implicats podran desenvolupar serveis i aplicacions de telefonia 3G, que permetrà als seus ciutadans i ciutadanes l’accés a la societat del coneixement en un entorn de mobilitat. Així, aquests habitants podran gaudir de manera efectiva del conjunt de prestacions vinculades a la telefonia mòbil de banda ampla i dels FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 55
  • avantatges d’aquesta tecnologia en l’àmbit públic (relacions de la ciutadania amb l’administració) com en el privat. Xarxes A mig i llarg termini, la vocació de l’administració és que tot el territori disposi de connectivitat de fibra òptica (ja sigui privada o pública). Aquestes xarxes de nova generació permetran desenvolupar projectes estratègics (com les anelles sectorials) i són clau pel desplegament de la 4G de mòbils, que garantirà la futura banda ampla mòbil. Per articular aquest desplegament de fibra òptica, l’any 2009 es va adoptar un Acord de Govern de Mesures per a l’Extensió d’Infraestructures de Telecomunicacions, el MEITel. Els seus objectius són crear i mantenir un cens d’infraestructures de telecomunicacions i incorporar-hi la planificació de futures obres públiques susceptibles d’integrar aquest tipus d’infraestructures, definir i aprovar les instruccions tècniques per tal que les promotores puguin incorporar les telecomunicacions en les seves actuacions i definir els procediments que han de fer possible l’aplicació d’aquest Acord, amb les particularitats de cada tipus d’obra pública. El Pacte Nacional d’Infraestructures (PNI), que té com a objectiu planificar l’execució d’actuacions prioritàries en infraestructures per donar servei a una població prevista de 8 milions de persones l’any 2020, també contempla el desplegament de les xarxes de nova generació. Concretament, estipula que com a mínim, aquestes xarxes s’hauran d’implantar en els grans nuclis de població i fer-ho en col·laboració amb els sectors econòmics i professionals afectats, tenint en compte la normativa. El projecte Xarxa Oberta vol impulsar les TIC com a motor de desenvolupament de la innovació i l’economia del coneixement i té una doble finalitat. D’una banda, busca la vertebració territorial de les xarxes de fibra òptica, de manera que el seu desplegament arribi a tots els municipis i edificis de serveis públics. Així, es construirà o s’explotarà una xarxa de comunicacions electròniques de gran amplada de banda que connectarà les seus corporatives de la Generalitat i els ajuntaments de Catalunya amb fibra òptica, cosa que permetrà disminuir costos de connexió. Alhora, l’excedent de capacitat de la xarxa permetrà facilitar connectivitat per al mercat majorista. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 56
  • D’altra banda, el projecte pretén millorar la prestació de serveis avançats de comunicacions electròniques a les administracions públiques i posar en marxa projectes que requereixen gran capacitat de banda ampla: diagnòstic mèdic a distància, recepta electrònica o declaracions judicials per videoconferència. Pel que fa a l’abast del desplegament de la xarxa, aquest és tot Catalunya i, concretament, es vol aconseguir que tots els 946 municipis catalans disposin de connexió per a les seus de la Generalitat i un punt de connexió per a l’ajuntament. Els avantatges que suposa són la millora de la qualitat de servei, la creació de nous serveis avançats i la disponibilitat, al final del període de la concessió, d’una xarxa pròpia plenament amortitzada, escalable i amb capacitat per poder suportar tots els serveis corporatius de les Administracions Públiques de Catalunya. La iniciativa de la Banda Ampla Industrial, promoguda per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), sorgeix a partir de dos compromisos bàsics del Pla Nacional de les Infraestructures (capítols XIV i XV): potenciar l’arribada de la banda ampla als polígons industrials i crear anelles de fibra òptica sectorial com a mesura de millora de la competitivitat de les empreses, l’eficiència de les administracions, la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes i la cohesió social. D’aquesta manera, la iniciativa té dues línies d’actuació: els polígons industrials i les anelles sectorials. En el primer cas, l’objectiu és solucionar el dèficit de telecomunicacions que molts polígons pateixen (cal considerar que molts operadors no tenen interès en desplegar xarxa en aquestes zones i només atenen projectes econòmicament rendibles) i equilibrar territorialment el pes del teixit industrial català. A curt-mitjà termini, es preveu promoure la connectivitat mitjançant fibra òptica a uns 42 polígons industrials8. Aquests seran seleccionats a partir del cens disponible (1.769 polígons arreu de Catalunya segons la base de dades geospacial elaborada per l’STSI l’any 2007) i tenint en compte diversos criteris: actuació en polígons on no hi ha competència de serveis, 8 Pacte Nacional d’Infraestructures, pàgina 244 http://www.gencat.cat/especial/pni/pdf/pni.pdf FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 57
  • repartiment territorial equilibrat, potenciació de les zones de la segona corona metropolitana, entre d’altres. Actualment, ja hi ha diversos polígons que s’han beneficiat del projecte. De cara a finals del 2010, la fita és arribar a desplegar, per iniciativa público-privada, la xarxa de fibra òptica a un total de 34 polígons industrials. En el cas de les anelles sectorials, estan destinades a fomentar la competitivitat de determinats sectors d’activitat econòmica mitjançant l’aplicació de recursos TIC avançats. La connectivitat a través de fibra òptica permetrà l’accés a serveis de molt valor afegit a través de la xarxa: supercomputació, seguretat, emmagatzematge de grans volums d’informació, etc. Durant l’any 2007, ja es van dur a terme dues proves pilot: l’anella industrial (per promoure la competitivitat del sector català de l’automoció) i la cultural (per intensificar l’ús de recursos TIC com a instrument de difusió de la producció cultural). Per al període 2007-2013 s’amplien les actuacions a dur a terme, de manera que s’incrementin els serveis oferts i el nombre d’agents de les anelles cultural i industrial, així com es volen posar en funcionament noves anelles sectorials com la logística, audiovisual, sanitària i científica. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 58
  • 5.2. Cens de cobertura dels serveis de comunicació a Catalunya 5.2.1. Introducció al cens de cobertura dels serveis de comunicacions La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), a través de la Direcció General de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions, realitza i manté actualitzat un cens de la cobertura dels serveis de comunicacions electròniques a Catalunya. Aquest cens inclou els serveis de comunicacions més rellevants per a l’accés dels ciutadans i ciutadanes a la Societat de la Informació. En aquest annex a l’informe sobre “L’adopció de les TIC a l’administració local de Catalunya” s’inclouen les dades del cens de cobertura, a desembre de 2009, dels serveis de comunicacions següents: banda ampla, senyal de televisió digital terrestre (TDT) i senyal del servei d’emergències 112. La unitat més petita d’aquest cens és el nucli de població. A l’hora d’analitzar la cobertura dels diferents serveis de comunicacions es tenen en compte els 946 municipis de Catalunya i les 3.219 entitats de població o nuclis de població existents. Queden fora d’aquest cens les unitats poblacionals de les “zones disseminades”9. El cens de cobertura mesura quin percentatge del nucli de població queda cobert pels diferents serveis de comunicacions analitzats. A fi i efecte de classificar els nuclis de població segons el grau de cobertura que tenen, s’han establert 3 nivells de cobertura. Es considera “cobert” quan més del 80% del nucli de població té cobertura d’aquest servei, “cobert parcialment” quan el percentatge de cobertura al nucli es troba entre el 50% i el 80%, i “no cobert” quan la cobertura és inferior al 50% del nucli de població. A la taula A-1 es pot consultar el total i el percentatge de població catalana que disposa de cobertura dels diferents serveis de comunicacions analitzats (BA: Banda Ampla; TDT-TVC1: senyal de TDT del primer canal múltiple de TVC; TM112: servei d’urgències per mòbil). Taula A-1: Habitants amb cobertura dels serveis de comunicacions 2009. Segons Cens 2006. 9 http://www.idescat.net/cat/territori/codis/ FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 59
  • Població Població coberta Població coberta parcialment no coberta BA 6.938.004 99,4% 33.251 0,5% 10.391 0,1% TDT-TVC1 6.940.063 99,4% -- -- 41.583 0,6% TM112 6.974.098 99,9% -- -- 7.548 0,1% Font: STSI i FOBSIC 5.2.2. Taules de cobertura per comarca A continuació es pot consultar, al detall, el grau de cobertura dels diferents serveis de comunicacions a les 41 comarques de Catalunya. Per a cada servei es presenten dues taules: la taula de cobertura de població i la taula de cobertura de nuclis de població. Cobertura de població: Aquestes taules mostren el percentatge de població de la comarca que disposa de cobertura del servei analitzat, segons els 3 graus de cobertura. Així, per a la cobertura de banda ampla a la comarca de l’Alt Camp s’obtenen les dades següents: Població % població Cobert % població No % població 10 Comarca 2006 Cobert coberta parcialment coberta parcial. cobert no coberta Alt Camp 38.663 38.353 99,2% 265 0,7% 45 0,1% A l’hora d’interpretar aquests resultats es pot afirmar que el 99,2% de la població de l’Alt Camp queda coberta pel servei de banda ampla i el 0,7% queda coberta parcialment. En contraposició, el 0,1% de la població no té cobertura (quan la cobertura és inferior al 50% del nucli de població). Cobertura per nuclis de població: Aquestes taules mostren, per comarca, el percentatge de nuclis que queden coberts pel servei analitzat. Així, a l’hora d’interpretar les dades de cobertura de banda ampla per nuclis de població a la comarca de l’Alt Camp s’observen els següents resultats: 10 Dades del cens de 2006 de l’Idescat FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 60
  • Total % nuclis Cobert % nuclis coberts No % nuclis 11 Comarca nuclis Cobert coberts parcialment parcial. cobert no coberts Alt Camp 79 70 88,6% 5 6,3% 4 5,1% El 88,6% dels nuclis de població de la comarca es consideren coberts (més del 80% del nucli té cobertura del servei), el 6,3% dels nuclis de població tenen cobertura parcial (el percentatge de cobertura es troba entre el 50% i el 80%) i el 5,1% dels nuclis tenen una cobertura inferior al 50%. A continuació es troben tres grups de taules que fan referència a la cobertura del servei de banda ampla (taules A-2 i A-3), cobertura de TDT-TVC1 (taules A-4 i A-5) i cobertura del senyal de telefonia mòbil d’emergències 112 (taules A-6 i A-7). Cobertura del servei de banda ampla A les taules A-2 i A-3 es poden consultar les dades de banda ampla, basades en la cobertura dels serveis ADSL i WiMAX, de totes les comarques de Catalunya. Els nuclis amb cobertura d'Internet a través de tecnologia sense fils WiMAX, en disposen en el marc del Projecte Banda Ampla Rural que porta a terme la Generalitat de Catalunya per tal de dotar de connexió a Internet a tota la ciutadania. Cobertura del servei de televisió digital terrestre Les taules A-4 i A-5 ofereixen la cobertura del servei de TDT (Televisió Digital Terrestre) de TVC1. Com en el cas anterior, les taules de cobertura de TDT-TVC1 també ofereixen resultats a nivell de nombre d’habitants i a nivell de nuclis de població amb accés al servei esmentat. Cobertura del servei d’emergències a través del mòbil Les taules A-6 i A-7 mostren les cobertures per població i per nuclis de població del servei d’emergències a través del mòbil. El telèfon 112, únic per a tot l’àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia, centralitza totes les trucades d’emergència: serveis públics d’urgències sanitàries, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil. 11 Dades del cens de 2006 de l’Idescat FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 61
  • El servei d’emergències 112 representa la cobertura GSM de com a mínim un dels tres operadors (Movistar, Vodafone i Orange). La cobertura està representada a partir d’un nivell outdoor, que correspon a un nivell d’exteriors, el qual en alguns casos no serà suficient per accedir a l'interior d’habitatges. A les taules s’indica cobert quan més del 80% del nucli de població té cobertura d’aquest servei, i no cobert quan la cobertura és inferior al 80% del nucli de població. La informació sobre els diferents serveis de cobertura que es publica és el resultat de simulacions per ordinador i cal considerar-la com a orientativa. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 62
  • Taula A-2. Cobertura de Banda Ampla per població Cobert No Comarca Població 2006 Cobert % parcialment % Cobert % Alt Camp 38.663 38.353 99,2% 265 0,7% 45 0,1% Alt Empordà 119.572 119.154 99,7% 418 0,3% 0 0,0% Alt Penedès 90.502 89.810 99,2% 657 0,7% 35 0,0% Alt Urgell 19.479 18.867 96,9% 233 1,2% 379 1,9% Alta Ribagorça 3.950 3.789 95,9% 123 3,1% 38 1,0% Anoia 105.509 104.187 98,7% 1257 1,2% 65 0,1% Bages 166.739 165.236 99,1% 1086 0,7% 417 0,3% Baix Camp 167.172 166.928 99,9% 193 0,1% 51 0,0% Baix Ebre 68.567 67.963 99,1% 602 0,9% 2 0,0% Baix Empordà 118.861 117.403 98,8% 1060 0,9% 398 0,3% Baix Llobregat 764.195 758.543 99,3% 5009 0,7% 643 0,1% Baix Penedès 84.978 83.675 98,5% 1286 1,5% 17 0,0% Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Berguedà 36.027 34.306 95,2% 119 0,3% 1.602 4,4% Cerdanya 16.062 16.018 99,7% 0 0,0% 44 0,3% Conca de Barberà 19.869 18.874 95,0% 743 3,7% 252 1,3% Garraf 132.566 132.276 99,8% 255 0,2% 35 0,0% Garrigues 19.171 18.580 96,9% 0 0,0% 591 3,1% Garrotxa 47.366 46.940 99,1% 128 0,3% 298 0,6% Gironès 158.663 158.643 100,0% 20 0,0% 0 0,0% Maresme 400.316 399.050 99,7% 873 0,2% 393 0,1% Montsià 63.298 63.010 99,5% 176 0,3% 112 0,2% Noguera 36.197 34.663 95,8% 1102 3,0% 432 1,2% Osona 136.834 135.527 99,0% 1259 0,9% 48 0,0% Pallars Jussà 11.645 11.068 95,0% 207 1,8% 370 3,2% Pallars Sobirà 6.564 5.962 90,8% 145 2,2% 457 7,0% Pla de l’Estany 25.396 25.332 99,7% 64 0,3% 0 0,0% Pla d’Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Priorat 9.476 8.229 86,8% 293 3,1% 954 10,1% Ribera d’Ebre 21.997 21.492 97,7% 0 0,0% 505 2,3% Ripollès 24.035 23.735 98,8% 123 0,5% 177 0,7% Segarra 20.998 20.264 96,5% 342 1,6% 392 1,9% Segrià 177.332 176.995 99,8% 249 0,1% 88 0,0% Selva 141.090 138.563 98,2% 2037 1,4% 490 0,3% Solsonès 10.383 10.195 98,2% 117 1,1% 71 0,7% Tarragonès 220.760 218.741 99,1% 1969 0,9% 50 0,0% Terra Alta 12.643 11.508 91,0% 1128 8,9% 7 0,1% Urgell 34.049 32.939 96,7% 533 1,6% 577 1,7% Val d’Aran 9.482 9.339 98,5% 31 0,3% 112 1,2% Vallès Occidental 824.795 818.752 99,3% 6020 0,7% 23 0,0% Vallès Oriental 357.980 354.630 99,1% 3129 0,9% 221 0,1% Catalunya 6.981.646 6.938.004 99,4% 33.251 0,5% 10.391 0,1% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2009. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 63
  • Taula A-3. Cobertura de Banda Ampla per nuclis de població Total nuclis Cobert No Comarca de població Cobert % parcialment % Cobert % Alt Camp 79 70 88,6% 5 6,3% 4 5,1% Alt Empordà 141 137 97,2% 4 2,8% 0 0,0% Alt Penedès 146 138 94,5% 6 4,1% 2 1,4% Alt Urgell 91 66 72,5% 5 5,5% 20 22,0% Alta Ribagorça 20 13 65,0% 2 10,0% 5 25,0% Anoia 109 99 90,8% 6 5,5% 4 3,7% Bages 137 112 81,8% 12 8,8% 13 9,5% Baix Camp 84 79 94,0% 2 2,4% 3 3,6% Baix Ebre 43 40 93,0% 2 4,7% 1 2,3% Baix Empordà 205 182 88,8% 18 8,8% 5 2,4% Baix Llobregat 163 155 95,1% 5 3,1% 3 1,8% Baix Penedès 82 76 92,7% 5 6,1% 1 1,2% Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Berguedà 49 41 83,7% 1 2,0% 7 14,3% Cerdanya 71 68 95,8% 0 0,0% 3 4,2% Conca de Barberà 53 32 60,4% 6 11,3% 15 28,3% Garraf 49 45 91,8% 2 4,1% 2 4,1% Garrigues 24 22 91,7% 0 0,0% 2 8,3% Garrotxa 46 40 87,0% 1 2,2% 5 10,9% Gironès 72 71 98,6% 1 1,4% 0 0,0% Maresme 176 164 93,2% 6 3,4% 6 3,4% Montsià 32 29 90,6% 1 3,1% 2 6,3% Noguera 92 77 83,7% 10 10,9% 5 5,4% Osona 80 70 87,5% 9 11,3% 1 1,3% Pallars Jussà 77 62 80,5% 4 5,2% 11 14,3% Pallars Sobirà 85 63 74,1% 5 5,9% 17 20,0% Pla de l’Estany 41 40 97,6% 1 2,4% 0 0,0% Pla d’Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% 0 0,0% Priorat 26 19 73,1% 3 11,5% 4 15,4% Ribera d’Ebre 21 17 81,0% 0 0,0% 4 19,0% Ripollès 47 38 80,9% 3 6,4% 6 12,8% Segarra 88 67 76,1% 7 8,0% 14 15,9% Segrià 58 56 96,6% 1 1,7% 1 1,7% Selva 116 94 81,0% 11 9,5% 11 9,5% Solsonès 17 12 70,6% 3 17,6% 2 11,8% Tarragonès 133 129 97,0% 2 1,5% 2 1,5% Terra Alta 13 11 84,6% 1 7,7% 1 7,7% Urgell 43 30 69,8% 5 11,6% 8 18,6% Val d’Aran 44 35 79,5% 1 2,3% 8 18,2% Vallès Occidental 133 126 94,7% 5 3,8% 2 1,5% Vallès Oriental 206 194 94,2% 8 3,9% 4 1,9% Catalunya 3.219 2.846 88,4% 169 5,3% 204 6,3% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2009. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 64
  • Taula A-4. Cobertura de TDT-TVC1 per població Població No Comarca 2006 Cobert % Cobert % Alt Camp 38.663 37.548 97,1% 1.115 2,9% Alt Empordà 119.572 117.315 98,1% 2.257 1,9% Alt Penedès 90.502 89.134 98,5% 1.368 1,5% Alt Urgell 19.479 18.987 97,5% 492 2,5% Alta Ribagorça 3.950 3.941 99,8% 9 0,2% Anoia 105.509 105.039 99,6% 470 0,4% Bages 166.739 165.235 99,1% 1.504 0,9% Baix Camp 167.172 166.627 99,7% 545 0,3% Baix Ebre 68.567 67.645 98,7% 922 1,3% Baix Empordà 118.861 116.462 98,0% 2.399 2,0% Baix Llobregat 764.195 763.876 100,0% 319 0,0% Baix Penedès 84.978 84.393 99,3% 585 0,7% Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% Berguedà 36.027 34.639 96,1% 1.388 3,9% Cerdanya 16.062 15.977 99,5% 85 0,5% Conca de Barberà 19.869 18.774 94,5% 1.095 5,5% Garraf 132.566 131.907 99,5% 659 0,5% Garrigues 19.171 17.667 92,2% 1.504 7,8% Garrotxa 47.366 46.097 97,3% 1.269 2,7% Gironès 158.663 158.616 100,0% 47 0,0% Maresme 400.316 391.861 97,9% 8.455 2,1% Montsià 63.298 63.263 99,9% 35 0,1% Noguera 36.197 34.103 94,2% 2.094 5,8% Osona 136.834 135.740 99,2% 1.094 0,8% Pallars Jussà 11.645 11.501 98,8% 144 1,2% Pallars Sobirà 6.564 6.177 94,1% 387 5,9% Pla de l’Estany 25.396 25.332 99,7% 64 0,3% Pla d’Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% Priorat 9.476 7.230 76,3% 2.246 23,7% Ribera d’Ebre 21.997 21.997 100,0% 0 0,0% Ripollès 24.035 23.885 99,4% 150 0,6% Segarra 20.998 19.382 92,3% 1.616 7,7% Segrià 177.332 175.114 98,7% 2.218 1,3% Selva 141.090 140.072 99,3% 1.018 0,7% Solsonès 10.383 10.315 99,3% 68 0,7% Tarragonès 220.760 220.736 100,0% 24 0,0% Terra Alta 12.643 12.332 97,5% 311 2,5% Urgell 34.049 32.820 96,4% 1.229 3,6% Val d’Aran 9.482 9.439 99,5% 43 0,5% Vallès Occidental 824.795 822.631 99,7% 2.164 0,3% Vallès Oriental 357.980 357.789 99,9% 191 0,1% Catalunya 6.981.646 6.940.063 99,4% 41.583 0,6% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2009. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 65
  • Taula A-5. Cobertura de TDT-TVC1 per nuclis de població Total nuclis No Comarca de població Cobert % Cobert % Alt Camp 79 69 87,3% 10 12,7% Alt Empordà 141 132 93,6% 9 6,4% Alt Penedès 146 134 91,8% 12 8,2% Alt Urgell 91 70 76,9% 21 23,1% Alta Ribagorça 20 18 90,0% 2 10,0% Anoia 109 101 92,7% 8 7,3% Bages 137 115 83,9% 22 16,1% Baix Camp 84 77 91,7% 7 8,3% Baix Ebre 43 39 90,7% 4 9,3% Baix Empordà 205 180 87,8% 25 12,2% Baix Llobregat 163 160 98,2% 3 1,8% Baix Penedès 82 77 93,9% 5 6,1% Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% Berguedà 49 36 73,5% 13 26,5% Cerdanya 71 68 95,8% 3 4,2% Conca de Barberà 53 37 69,8% 16 30,2% Garraf 49 45 91,8% 4 8,2% Garrigues 24 20 83,3% 4 16,7% Garrotxa 46 41 89,1% 5 10,9% Gironès 72 70 97,2% 2 2,8% Maresme 176 163 92,6% 13 7,4% Montsià 32 31 96,9% 1 3,1% Noguera 92 76 82,6% 16 17,4% Osona 80 73 91,3% 7 8,8% Pallars Jussà 77 69 89,6% 8 10,4% Pallars Sobirà 85 70 82,4% 15 17,6% Pla de l’Estany 41 40 97,6% 1 2,4% Pla d’Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% Priorat 26 19 73,1% 7 26,9% Ribera d’Ebre 21 19 90,5% 2 9,5% Ripollès 47 43 91,5% 4 8,5% Segarra 88 57 64,8% 31 35,2% Segrià 58 57 98,3% 1 1,7% Selva 116 98 84,5% 18 15,5% Solsonès 17 15 88,2% 2 11,8% Tarragonès 133 132 99,2% 1 0,8% Terra Alta 13 12 92,3% 1 7,7% Urgell 43 35 81,4% 8 18,6% Val d’Aran 44 40 90,9% 4 9,1% Vallès Occidental 133 126 94,7% 7 5,3% Vallès Oriental 206 203 98,5% 3 1,5% Catalunya 3.219 2.894 89,9% 325 10,1% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2009. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 66
  • Taula A-6. Cobertura de TM112 per població Població No Comarca 2006 Cobert % Cobert % Alt Camp 38.663 38.617 99,9% 46 0,1% Alt Empordà 119.572 119.102 99,6% 470 0,4% Alt Penedès 90.502 90.380 99,9% 122 0,1% Alt Urgell 19.479 19.283 99,0% 196 1,0% Alta Ribagorça 3.950 3.941 99,8% 9 0,2% Anoia 105.509 104.118 98,7% 1.391 1,3% Bages 166.739 166.323 99,8% 416 0,2% Baix Camp 167.172 167.066 99,9% 106 0,1% Baix Ebre 68.567 68.567 100,0% 0 0,0% Baix Empordà 118.861 118.747 99,9% 114 0,1% Baix Llobregat 764.195 763.635 99,9% 560 0,1% Baix Penedès 84.978 84.831 99,8% 147 0,2% Barcelonès 2.225.214 2.225.214 100,0% 0 0,0% Berguedà 36.027 35.820 99,4% 207 0,6% Cerdanya 16.062 15.978 99,5% 84 0,5% Conca de Barberà 19.869 19.627 98,8% 242 1,2% Garraf 132.566 132.045 99,6% 521 0,4% Garrigues 19.171 19.171 100,0% 0 0,0% Garrotxa 47.366 47.243 99,7% 123 0,3% Gironès 158.663 158.663 100,0% 0 0,0% Maresme 400.316 400.179 100,0% 137 0,0% Montsià 63.298 63.298 100,0% 0 0,0% Noguera 36.197 35.226 97,3% 971 2,7% Osona 136.834 136.834 100,0% 0 0,0% Pallars Jussà 11.645 11.535 99,1% 110 0,9% Pallars Sobirà 6.564 6.314 96,2% 250 3,8% Pla de l’Estany 25.396 25.396 100,0% 0 0,0% Pla d’Urgell 33.251 33.251 100,0% 0 0,0% Priorat 9.476 9.436 99,6% 40 0,4% Ribera d’Ebre 21.997 21.997 100,0% 0 0,0% Ripollès 24.035 23.972 99,7% 63 0,3% Segarra 20.998 20.894 99,5% 104 0,5% Segrià 177.332 177.332 100,0% 0 0,0% Selva 141.090 140.924 99,9% 166 0,1% Solsonès 10.383 10.334 99,5% 49 0,5% Tarragonès 220.760 220.760 100,0% 0 0,0% Terra Alta 12.643 12.643 100,0% 0 0,0% Urgell 34.049 34.042 100,0% 7 0,0% Val d’Aran 9.482 9.477 99,9% 5 0,1% Vallès Occidental 824.795 824.294 99,9% 501 0,1% Vallès Oriental 357.980 357.589 99,9% 391 0,1% Catalunya 6.981.646 6.974.098 99,9% 7.548 0,1% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2009. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 67
  • Taula A-7. Cobertura de TM112 per nuclis de població Total nuclis No Comarca de població Cobert % Cobert % Alt Camp 79 77 97,5% 2 2,5% Alt Empordà 141 138 97,9% 3 2,1% Alt Penedès 146 142 97,3% 4 2,7% Alt Urgell 91 77 84,6% 14 15,4% Alta Ribagorça 20 18 90,0% 2 10,0% Anoia 109 104 95,4% 5 4,6% Bages 137 130 94,9% 7 5,1% Baix Camp 84 83 98,8% 1 1,2% Baix Ebre 43 43 100,0% 0 0,0% Baix Empordà 205 204 99,5% 1 0,5% Baix Llobregat 163 159 97,5% 4 2,5% Baix Penedès 82 79 96,3% 3 3,7% Barcelonès 5 5 100,0% 0 0,0% Berguedà 49 44 89,8% 5 10,2% Cerdanya 71 68 95,8% 3 4,2% Conca de Barberà 53 42 79,2% 11 20,8% Garraf 49 47 95,9% 2 4,1% Garrigues 24 24 100,0% 0 0,0% Garrotxa 46 42 91,3% 4 8,7% Gironès 72 72 100,0% 0 0,0% Maresme 176 174 98,9% 2 1,1% Montsià 32 32 100,0% 0 0,0% Noguera 92 86 93,5% 6 6,5% Osona 80 80 100,0% 0 0,0% Pallars Jussà 77 72 93,5% 5 6,5% Pallars Sobirà 85 75 88,2% 10 11,8% Pla de l’Estany 41 41 100,0% 0 0,0% Pla d’Urgell 22 22 100,0% 0 0,0% Priorat 26 25 96,2% 1 3,8% Ribera d’Ebre 21 20 95,2% 1 4,8% Ripollès 47 44 93,6% 3 6,4% Segarra 88 84 95,5% 4 4,5% Segrià 58 58 100,0% 0 0,0% Selva 116 114 98,3% 2 1,7% Solsonès 17 16 94,1% 1 5,9% Tarragonès 133 133 100,0% 0 0,0% Terra Alta 13 13 100,0% 0 0,0% Urgell 43 42 97,7% 1 2,3% Val d’Aran 44 42 95,5% 2 4,5% Vallès Occidental 133 131 98,5% 2 1,5% Vallès Oriental 206 202 98,1% 4 1,9% Catalunya 3.219 3.104 96,4% 115 3,6% Font: STSI i FOBSIC. Desembre 2009. FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 68
  • 5.3. Bibliografia Fonts consultades per a l’elaboració d’aquest estudi: - Agència Catalana de Certificació (CATCert): <http://www.catcert.cat> - Ajuntament de Barcelona: <http://www.bcn.es> - Catalunya Connecta: <http://www.catalunyaconnecta.cat> - Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC): <http://www.aoc.cat> - Generalitat de Catalunya: <http://www.gencat.cat> Departament de Governació i Administracions Públiques, Direcció General de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions, Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. - Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement. Publicacions digitals de Localret. Disponible a: <http://www.localret.cat/publicacions/guies> - Institut d’Estadística de Catalunya: <http://www.idescat.cat> - Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics - Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic - Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació - Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal - Llei 59/2003, de 19 de desembre, de Signatura Electrònica - Ordenança reguladora de les activitats i instal·lacions de radiocomunicació Disponible a: <http://www.localret.cat/serveis/ambit-juridic/installacions-de-telefonia-mobil> - Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques: <http://www.pecap.org> - Punt TIC: <http://www.punttic.cat> - Societat de la Informació a Europa: Disponible a: <http://ec.europa.eu/information_society/index_es.htm> Informe “Smarter, Faster, Better eGovernment, 8th Benchmark Measurement. Cap Gemini, Rand Europe, IDC, Sogeti and DTI, novembre 2009. Disponible a: <http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/docs/benchmarking/egov_benchmar k_2009.pdf> FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 69
  • Informe “eGovernment Progress in EU27+. Reaping the benefits”. European Comission, setembre 2007. Disponible a: <http://www.csi.map.es/csi/pdf/egov_progress_in_EU27.pdf> Informe “Online availability of public services. How is Europe progressing? Web-based survey on electronic public services”. Cap Gemini Ernst & Young, gener de 2004. Disponible a: <http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/2005/doc/highlights/whats_new/capgemini 4.pdf> Informe “The user challenge benchmarking the supply of online public services”. 7th measurement. Cap Gemini, Setembre 2007. Disponible a: <http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/docs/benchmarking/egov_benchmar k_2007.pdf> - Viquipèdia (enciclopèdia lliure i col·laborativa): <http://www.ca.wikipedia.org> FUNDACIÓ OBSERVATORI PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA CIF: G-63256127 Pg. de Gràcia, 11 esc. B 6è 2a 08007 Barcelona Tel. 93 363 83 60 – Fax 93 567 61 70 www.fobsic.cat 70