Your SlideShare is downloading. ×
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Els Governs Locals davant el repte del Web 2.0 (GUIA)

1,495

Published on

Published in: Technology, Education
0 Comments
8 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,495
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
8
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement Els governs locals davant el repte del Web 2.0
  • 2. Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement Els governs locals davant el repte del Web 2.0
  • 3. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 Edita: LOCALRET Disseny i maquetació: Servinter Comunicación Impressió: Monterreina | D.Legal: M-54076-2008 Desembre de 2009 Aquesta és una obra col·lectiva en la que han participat, de diverses formes i directament o indirectament, diverses personalitats i institucions. A totes elles volem agrair la seva col·laboració i en especial, les aportacions realitzades per: Cink Shaking Business, SL. També volem agrair la col·laboració de totes aquelles persones que han estat entrevistades per a la publicació d’aques llibre.
  • 4. índex de continguts índex de continguts ÍNDEX Pàg 1. Pròleg 4 2. Introducció 5 2.1 Una definició 2.2 La revolució del coneixement 3. Una aproximació a la tecnologia 8 3.1. Escenaris en la Xarxa 3.2. Què és i què no és el Web 2.0? 4. Del Web 1.0 a la Web 2.0 12 4.1. Història 4.2. Usuari 4.3. Les xarxes socials 4.4. Els prosumidors 4.5. Publicitat i audiència 5. Contextualizant 18 5.1. El web 2.0 com a oportunitat 5.2. Entorns digitals. Un nou escenari 6. El Web Social 22 6.1. El programari lliure 6.2. Nadius vs. Nouvinguts digitals 7. Talent global 26 7.1. Gestió documental col·laborativa 7.2. La innovació col·lectiva i el canvi en el drets d’autor 7.2. De la idea a l'acció 8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions 30 8.1. Els fòrums 8.2. Els blocs 8.3. Microblogging 8.4. Les xarxes socials 8.5. Altres plataformes 9. La situació actual 40 9.1 L'Administració pública 9.2. Els partits polítics 9.3. Organitzacions, institucions i moviments socials 10. El Web 2.0 a Catalunya 48 10.1 L'estat de la participació a la Xarxa a Catalunya 11. Cap a l'Ajuntament 2.0 52 11.1. Open Government: Riscos i avantatges 11.2. L'estratègia digital 11.3. L'Ajuntament 2.0 11.4. L'empoderament ciutadá 12. Preguntes d'ús freqüent 56 13. Alguns enllaços que s'esmenten en aquesta publicació 58
  • 5. 1 Pròleg El Web 2.0, també entès en moltes ocasions com a Web Social, és un terme que en molt poc temps ha fet fortuna. De fet, ja forma part del vocabulari de totes aquelles persones que, poc o molt, fan ús de les noves tecnologies de la informació i la comu- nicació, és a dir, que en una societat tecnològicament avançada com la nostra, el concepte “Web 2.0” s'ha estès entre molts ciutadans. Però, què és exactament el Web 2.0? Quin ús se'n fa? Com afecta a les relacions entre les administracions públiques i els ciutadans? És sinònim de Xarxa Social? ... Com veurem tot seguit aquestes, i d'altres preguntes, no tindran sempre en les pàgines següents una única resposta o una explicació tancada perquè es tracta d'un feno- men encara viu i en constant procés de creixement i d'adaptació. En aquesta publi- cació ens aproximarem, tant com sigui possible, a oferir solucions als interrogants plantejats. Sigui un concepte de moda o un veritable nou paradigma de la comunicació, el que ningú posa en dubte és que l'evolució de les noves tecnologies ha permès construir un nou espai Web. Així, en contraposició amb el Web 1.0, Internet ha deixat de ser només unidireccional i permet ara la construcció d'espais on els usuaris prenen tot el protagonisme. Ja no són només receptors d'informació o opinió, sinó que, imbri- cats en una veritable xarxa de comunicació, es converteixen en creadors de contin- guts i punts centrals de la xarxa que esdevé, d'aquesta manera, un espai on compar- tir continguts, coneixements, opinions... El Web 2.0 està significant la fi de qualsevol model de jerarquització d'Internet. El nou paper que té l'usuari deixa de ser testimonial o passiu i el converteix en prota- gonista, fent possible el naixement i consolidació de les anomenades xarxes socials, formades por milers o milions de ciutadans en un espai global, o per uns quants individus units per un interès comú. Des de Localret hem considerat que fer una recopilació ordenada dels principals conceptes i termes que s'associen a la idea global de Web 2.0 podria ser de molta utilitat. Hem volgut centrar-nos de manera especial en tota aquella informació que pot ser rellevant per a totes aquelles persones que treballen o es relacionen diària- ment amb les administracions locals. Tinguem ben present que el fenomen de la Web 2.0 ens porta també el fenomen dels “Ajuntaments 2.0”. 4 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 6. Introducció 2 El Web 2.0 comporta l'obertura de la Xarxa a les persones, un canvi en la tecnologia que ha facilitat i ha motivat l'entrada de la societat a Internet, on ara, a més de consumir continguts, també se'n poden produir, publicar i compartir mitjançant unes eines senzilles posades a la seva disposició amb aquesta finalitat. Som davant una revolució dels patrons d'organització, comunicació i jerarquització de la Xarxa, un paradigma nou que es va assentar durant els primers anys d'aquesta dècada i que ara viu el seu perí- ode de consolidació. Es tracta d'un espai més obert, democràtic i accessible, enfront d'aquell altre tancat i estàtic de la generació anterior d'Internet, el Web 1.0. L'explosió de la participació, el naixement d'un paper nou per a l'usuari, que és capaç de mantenir una situació proactiva i no testimonial com fins aleshores i l'aparició d'un nou terme, el del Web 2.0, encunyat per l'irlandès Tim O'Reilly l'any 2004, van trencar el motlle en el qual s'havia desenvolupat la Xarxa fins a aquell moment. I 2.1. Una definició Segons O'Reilly, «amb el concepte Web 2.0 subratllem un canvi de paradigma sobre la concepció d'Internet i les seves funcionalitats, que ara abandonen la seva marcada unidireccionalitat i s'orienten més cap al fet de facilitar la màxima interacció entre els usuaris i el desenvolupament de les xarxes socials (tecnologies socials) on poden expressar-se i opinar, recopilar i compartir continguts, col·labo- rar i crear coneixement (coneixement social)». La segona etapa de la Xarxa Amb aquest terme va començar aleshores una segona etapa dins la curta vida que havia tingut la Xarxa i en la qual el protagonisme i la generació ja no era d'uns pocs privilegiats que tenien les habi- litats tecnològiques suficients per aconseguir que la seva veu fos escoltada, sinó que esdevenia molt més oberta i atorgava el poder a qualsevol persona que volgués entrar a Internet sense la necessitat de tenir-ne uns grans coneixements. El Web 2.0 és un entorn obert, bidireccional i orientat cap al fet de facilitar la interacció entre els usuaris i la seva organització mitjançant xarxes que facilitin la seva comunicació i la seva connexió. 5 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 7. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 2. Introducció D'aquesta manera es feia efectiva la democratització de les eines d'accés a la informació i de l'elaboració dels contin- guts a la Xarxa atès que els visitants, el públic a qui va dirigida la informació no serien només els encarregats de lle- gir-la, tal i com havia succeït al Web 1.0. A partir d'aquell instant, aquell mateix públic es convertia en l'encarregat de comentar la notícia, ampliar l'article, recomanar-la o bé etiquetar-la sense haver de disposar dels coneixements tèc- nics per dur a terme alguna de les accions esmentades. L'Administració en un nou entorn Ara bé, la societat rebia un enorme poder que aviat va començar a explotar, un nou espai de comunicació obert, en el qual també hi havia lloc per a les Administracions per tal que hi trobessin un nou nexe d'unió amb la ciutadania i hi poguessin conversar en un «entorn horitzontal», en el qual ambdós agents (la societat i l'Administració) es trobes- sin a la mateixa alçada comunicacional. Es tractava d'una revolució que comportava moltes oportunitats per millorar la relació entre l'Administració i la socie- tat, una relació distant en tantes ocasions, i on tenien la possibilitat d'enfortir uns lligams amb l'oportunitat que el Web 2.0 els aportava. I 2.2. La revolució del coneixement El Web 2.0 és un canvi en l'esquema de la comunicació tradicional dels grans mitjans, en els quals uns pocs comuni- caven a una majoria, que es limitava a rebre la informació. Ara arriba un moment més democràtic en què qualsevol pot fer pública la seva veu i compartir-la amb tot aquell usuari que estigui connectat a la Xarxa. Aquesta evolució és un pas gegant basat en uns progressos tècnics, clars i visibles, que han facilitat tota una revolu- ció al món de la comunicació i la informació. Aquests elements han facilitat l'eclosió del Web social, però haurien estat una simple tecnologia a la qual no se li hauria extret tot el seu potencial sense una revolució social. I és que la tecnologia ha proposat i la societat n'ha disposat perquè sense un canvi en la mentalitat dels ciutadans i amb la sim- ple aparició d'aquests avenços ens hauríem limitat a presenciar un canvi de format, un aparador nou en què simple- ment s'hauria ampliat el tradicional esquema comunicacional d'informació. Allunyades de tot això, les oportunitats que ofereix la tecnologia han estat útils per generar nous espais de conver- sa, nous models de participació ciutadana i nous discursos. Es tracta d'un canvi de filosofia i de mentalitat que ve guiat pels canvis tècnics que han augmentat la curiositat de la societat. Aquesta no es queda satisfeta en rebre infor- mació, sinó que fa servir la Xarxa per dotar d'un significat i el processament d'aquesta per a la generació d'un verita- ble coneixement, que s'escampa a través dels espais socials per tal que la societat l'aprofiti. Internet i el conjunt de les tecnologies de la informació i la comunicació representen la llibertat que tothom vol tenir avui dia. És una gran font de coneixement, per mitjà de la qual es pot estar informat de tot allò que està passant al món perquè la informació no és un privilegi, sinó un dret amb molt poder. Això provoca que la societat demani, d'una manera organitzada i més potent, una relació més propera amb tots els agents que intervenen en el dia a dia, entre els quals destaca l'Administració pública. Davant aquesta situació, els organismes no poden girar l'esquena a una situació que ja no és una simple moda, sinó que s'ha transformat en tot un moviment social, la revolució del coneixement. 6 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 8. Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics 1. Introducció 7 Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 9. 3 Una aproximació a la tecnologia Aquesta última dècada ha comportat tota una revolució tecnològica que fa que la Xarxa es torni a inventar cada dia. Segons l'estudi The Internet Retailing Report, de l'empresa Morgan Stanley, als Estats Units d'Amèrica la ràdio va trigar 38 anys en arribar als 50 milions d'usuaris, la televisió va aconseguir el mateix en només 13 anys i amb Internet s'ha donat un altre pas ja que entre el moment que va començar a comercialitzar- se el servei d'accés a la Xarxa i el moment en què es va arribar als 50 milions d'usuaris tan sols van transcórrer 5 anys. No cal dir que avui dia Internet ja és present a més de la meitat de les llars espanyoles, i s'ha aconseguit que 24 milions de persones a tot el país la facin servir, segons les dades de l'informe La Sociedad de la Información en España 2008(1), confeccionat per Telefónica. Aquests registres es limiten a valorar la connexió a través de l'ordinador. Si li afegim l'ús creixent de la Xarxa per mitjà dels dispositius mòbils, observarem una tendència creixent al fenomen de la població hiperconnectada. El canvi tecnològic Som davant un canvi en la tecnologia, que facilita l'entrada dels usuaris d'una manera real a la potencialitat d'Internet. Atesa l'evolució que va dels sistemes tècnics inicials als gestors de publicació de continguts simplificats, automatitzats i intuïtius, l'usuari pot prescindir del coneixement d'algun tipus d'element o llenguatge tecnològic. D'aquesta manera, apareixen els anomenats CMS (Content Management System) o sistemes de gestió dels continguts, que no són altra cosa que unes eines que permeten crear i administrar els continguts d'una manera simple i sense cap necessitat de dominar habilitats informàtiques específiques per a la creació, principalment, de pàgines Web. Trobem un pas més en aquest trencament de les barreres del coneixement de la tecnologia en els editors WYSWYG (What You See is What You Get o «allò que veus és allò que tens»), un tipus de CMS molt populars, que permeten confeccionar un document sense cap necessitat de conèixer un llenguatge informàtic com l'HTML ja que es treballa d'una manera molt gràfica sobre la visió del treball final, tal i com es veurà després de la seva publicació. _ 8 1 http://e-libros.fundacion.telefonica.com/sie08 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 10. 120 CREIXEMENT DE DIVERSOS MITJANS - EL WEB CREIX RÀPIDAMENT 100 80 USUARIS (MM) 60 50 40 CABLE INTERNET RADIO TV 20 0 1998E 1922 1930 1940 1950 1960 1970 1982 Font: Morgan Stanley Technology Research. E = Morgan Stanley Research Estimate. Data are for U.S. media adoption. Aquest augment de l'accessibilitat en l'ús dels programes ha comportat les eclosions de sistemes de publicació, com ara els blocs, i la seva versió més curta, els microblocs, les emissions en àudio a través de podcasts o la gestió col·laborativa d'algunes publicacions per mitjà dels wikis, entre altres coses. Tot i aquest allau de termes, tan sols es tracta de conceptes simples que exemplifiquen alguns dels canvis tecnològics, noves expressions que ens fan comprendre els elements tècnics que condicionen i que han afavorit tot el canvi que ha sofert la Xarxa en particular i la societat en general en els darrers anys. I 3.1. Escenaris en la Xarxa Endinsar-se al Web 2.0 és la forma més fiable de viure l'extensió digital de cadascun de nosaltres. Les xarxes interactives que la composen són espais virtuals més democràtics. Territoris on s'utilitza la il·lusió, el mèrit, el talent i la dedicació com a patrons de valoració global. El Web 2.0 és, en realitat, una espècie de contrapès que comença a equilibrar l'opinió oficial amb la de milions d'internautes que la componen. És un altaveu democràtic que permet a qualsevol utilitzar-lo. De fet, el Web 2.0 permet que els missatges construeixin converses col·lectives, ja que en el seu context, el Web 2.0 és un gran diàleg. Submergir-se en les xarxes socials és quelcom que trenca la cadena natural de comunicació 9 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 11. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 3. Una aproximació a la tecnologia unidireccional a la que estem acostumats. Imposa l'ús d'un nou model de comunicació més horitzon- tal, heterogeni i global, on l'emissor es dirigeix als seus lectors com a individus i no com a col·lectius. Influència i viralitat En general, al Web 2.0 i a les xarxes digitals la influència en el receptor de la informació és imprevisible i depèn d'infinits factors incontrolables. Els usuaris d'aquests escenaris tenen un control absolut sobre la informació a la qual volen accedir. Per definició, en aquest espai complex, és impossible llegir una sola versió d'un tema ja que aquesta, immediatament entra en el debat global. El Web 2.0 és viral i afa- voreix la promoció de les bones idees; també és creativitat i afavoreix l'ocurrència. I 3.2. Què és i què no és el Web 2.0? El Web 2.0 és moltes coses, però altres no. Podem afirmar que és una Xarxa interactiva que permet el contrast d'una determinada informació, de manera que no és precís accedir a centenars de fonts ini- cialment, sinó que aquestes accedeixen a posteriori per construir la notícia definitiva. És intel·ligència col·lectiva i per aquest motiu, en principi, ignora allò que no és atractiu o útil. És talent global que asso- leix conclusions en grup i a temps real. És un diàleg entre dues persones, però milions de vegades. El Web 2.0 multiplica els emissors d'informació i catalitza la veu polièdrica de la societat com a font d'o- pinió. Galvanitza les xarxes que són espais complexos on el poder de la raó i el debat es desenvolupen en la seva màxima expressió. És un espai on la informació es transforma en reacció. Tanmateix, el Web 2.0 no és cap tendència social, és l'embrió d'una societat digitalment connectada i electrònicament millor relacionada. El Web 2.0 no és cap sistema que permeti la utilització partidària de les xarxes socials, els agregadors i els seus sistemes de relació per tal d'establir algun tipus de con- trol. El Web 2.0 no és cap agència de notícies on els periodistes hagin d'anar a cercar informació. És quelcom més complex, un territori on la informació es fabrica a posteriori. Què és i què no es el Web 2.0 I És una Xarxa interactiva. I És intel·ligència col·lectiva. I És talent global. I No és cap diàleg entre dues persones. I No és cap tendència global. I No és cap sistema que permeti la seva utilització per tal d'establir algun tipus de control. 10 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 12. 11 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 13. 4 Del Web 1.0 al Web 2.0 Tot i haver introduït el terme Web 2.0 i allò que ha implicat tant tecnològicament com socialment, s'ha d'observar el canvi de forma retrospectiva per tal d'entendre d'una manera més detinguda la variació al llarg del temps i alguns aspectes en els quals tot aquest pas del Web 1.0 al Web 2.0 ha generat una revolució. Del Web 1.0... I Estructura tancada i unidireccional. I Web d'unes poques persones. I Consumidor d'informació. I Discurs. ...al Web 2.0 I Estructura oberta i participativa. I Web de tothom. I Prosumidor. I Conversa. I 4.1. Història El concepte de Web 2.0 va ser creat l'any 2004 per l'irlandès Tim O'Reilly després de la crisi de la primera generació d'empreses tecnològiques i d'Internet que havien aconseguit créixer d'una manera exponencial i s'havien beneficiat d'una bombolla que no va trigar gaire a explotar. Al començament d'aquesta dècada, la coneguda «crisi de les puntcom» va frenar l'especulació i va iniciar una gran onada de veus crítiques en contra del sector tecnològic i la xarxa. Davant aquest panorama negatiu al voltant d'Internet i el futur que les empreses podrien tenir dins aquest sistema de comunicació, O'Reilly va decidir encunyar un terme que iniciava una nova manera d'entendre Internet, més oberta i plural, un nou horitzó que calia explorar. 12 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 14. No cal dir que, abans que O'Reilly fes servir per primera vegada aquest terme, un cop que havia passat la crisi de les empreses tecnològiques al començament d'aquesta dècada i comencés a obrir-se la Xarxa a la participació dels usuaris, Internet era un lloc molt diferent. Els inicis de la Xarxa Encara que els inicis d'Internet els podem establir a la dècada de 1960, fins ben entrada la dècada de 1990, després del desenvolupament de la World Wide Web i el començament de la comercialització de l'accés a Internet a gran escala, la Xarxa no va trobar un espai real a la societat. S'inicià, per tant, en aquests anys la primera fase d'Internet. Va ser una època protagonitzada pels impediments a l'hora de participar en un entorn complicat i reservat per als coneixedors de la tècnica i la informàtica, per la simplicitat d'una plataforma encara desproveïda de la potencialitat que va començar a tenir amb l'entrada en escena de la banda ampla i per la manca de penetració a la societat que ha aconseguit en aquests darrers temps. L'eclosió de la participació Aquesta estructura unidireccional de la comunicació va anar trencant-se a poc a poc, eliminant les barreres del coneixement tecnològic, per donar-se a conèixer per la Xarxa d'una manera massiva. Així, en esdeveniments com l'atemptat fatídic contra el World Trade Center de Nova York l'11 de setembre de 2001 va començar a explotar la participació dels ciutadans, que anaven a Internet per informar-se d'allò que estava passant i que estava sent explicat, a banda dels grans mitjans, també per testimonis directes del succés. Tot i així, fins ara no ha arribat l'eclosió dels mitjans participatius i les eines de publicació de continguts, que han comportat l'augment de les veus i la constitució d'un espai de pressió real en què la societat es comunica i es relaciona. Cap a on va la Xarxa? Actualment, la Xarxa es troba en ple procés d'assentament de totes les eines que han sorgit en plena expansió de la participació que ha representat la irrupció del Web 2.0, en el qual s'acaben de determinar les vies de relació òptimes en un univers hiperconnectat, que comença a saturar-se i que necessita d'aquesta ordenació que generi maneres d'evitar l'excessiu soroll (conegut amb el terme en anglès buzz) que fa tota aquesta participació. Aquest moment d'establiment no ha detingut l'evolució de la Xarxa i ja es parla bastant del «Web 3.0» o «Web semàntic», un nou pas més enllà pel que fa al processament de la informació, la portabilitat de les dades i els processos automatitzats d'intel·ligència artificial. Malgrat tot, es tracta d'un concepte que encara està per definir i la tecnologia ideal és, de moment, una quimera en mans d'alguns visionaris que confien en aquesta nova era d'Internet. 13 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 15. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 4. Del Web 1.0 al Web 2.0 I 4.2. L'usuari Amb tot aquest panorama, la societat viu una explosió d'oportunitats per a ella mateixa. En aquest punt comença el protagonisme de l'usuari, que passa a ser el centre de tota l'activitat a la Xarxa. L'individu, gràcies a la tecnologia i la revolució del coneixement, aconsegueix un apoderament, una posició privilegiada dins l'esquema comunicacio- nal i d'actuació tradicional de les organitzacions públiques. És cert que l'ésser humà, la societat en conjunt, és el principal suport de tota la Xarxa de connexions i tota la conversa que, tal i com s'ha exposat, és el motor del Web 2.0, a diferència de la pròxima era de la Xarxa , la 3.0, on el protagonisme recauria en les màquines i la rapidesa d'aquestes a l'hora de processar la informació. Un usuari com a protagonista d'un entorn dinàmic, en canvi continu i creuat de connexions entre per- sones, que s'hi relacionen a través d'entramats complexos d'enllaços, que es coneixen com a xarxes socials. I 4.3. Les xarxes socials Si l'usuari és el principal protagonista del Web 2.0, les xarxes socials són els principals punts de troba- da d'aquests i on succeeix l'intercanvi de continguts i d’impressions, l'espai on té lloc l'acció dins la Xarxa i on es troben tots aquells que fan servir Internet en major o menor grau, la unitat de relació amb diverses aparences, temàtiques i extensions. Termes 2.0, definició 1.0 Encara que el concepte pugui semblar complicat, una Xarxa social no és altra cosa que una estructu- ra de relació en la qual s'uneixen diversos nodes o usuaris relacionats, a diversos nivells, entre ells. Així, entre aquests usuaris n'hi haurà amb major nombre de relacions i millor posicionats, el que els conver- teix en hubs o connectors, superusuaris que prescriuen a la resta de membres de la Xarxa usos, con- tinguts, experiències... és a dir, un trasllat a l'entorn digital dels punts de relació de les persones al món real, potenciats al llarg del temps i l'espai gràcies a la tecnologia. Una xarxa social no és res més que un trasllat a l'entorn digital dels punts de relació de les persones al món real, potenciats al llarg del temps i l'espai gràcies a la tecnologia. 14 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 16. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 4. Del Web 1.0 al Web 2.0 Les Administracions públiques tenen un paper de posicionament interessant dins aquest entramat social per millorar la seva relació amb la ciutadania i tractar de convertir-se en motors de l'activitat d'una xarxa. Hubs que es comuniquen amb un gran nombre d'usuaris i que en tot moment saben captar per mitjà de l'escolta de tots aquests entorns allò que els ciutadans pensen o senten i la mane- ra en que volen que es regeixin les seves vides. Les Administracions públiques tenen un paper interessant de posicionament dins aquest entramat social: I Per millorar la seva relació amb la ciutadania. I En tractar de convertir-se per elles mateixes en motors de l'activitat d'una xarxa. Els inicis de les xarxes socials Tot i que hi ha antecedents, les primeres manifestacions de xarxes socials digitals amb una estructura similar a la d'avui en dia la trobem al començament d'aquesta dècada amb casos com MySpace o Friendster. Al llarg d'aquests anys, aquests sistemes s'han anat perfeccionant i ja podem trobar xarxes socials perfectament segmentades per públics molt concrets (xarxes socials verticals), amb un potencial a l'alça, que competeixen amb les tradicionals xarxes generalistes com Facebook i que tenen com a objectiu atrapar tot tipus d'usuaris. És un entorn dinàmic amb molts actors que s'interrelacionen dins de diversos entorns i eines, una diversitat de marques, eines i funcions que tenen un únic objectiu: potenciar la relació entre els usuaris de la Xarxa. I 4.4. Els «prossumidors» Amb un panorama tan complet i interrelacionat, els actors tenen, en tot moment, un paper cabdal a l'hora d'engegar-ho tot. Si anteriorment hem apuntat cap a l'usuari com a centre de tot procés, no podem deixar d'assenyalar cap a la metamorfosi del consumidor o ciutadà en una figura més activa que ja no es limita a rebre informació. Ara, l'usuari de la Xarxa és un «prossumidor», un individu que entén tot procés de relació com un sistema obert en què tant pot consumir informació com produir-la ell mateix. Què es un «prossumidor»? Un prossumidor és aquell individu que entén tot procés de relació com un sistema obert en què tant pot consumir informació com produir-la ell mateix. 15 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 17. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 4. Del Web 1.0 al Web 2.0 Es tracta d'una persona que, a més de consumir la informació que ofereixen els mitjans, vol comentar allò que veu, algú que a més de consumir productes, hi vol emetre un judici i comentar els canvis que hi introduiria; algú que ja no en té prou esperant assegut que tot li arribi. Les Administracions han d'a- profitar aquest estat d'ànim per generar unes dinàmiques de participació i obrir-se cap a aquest tipus d'individu que, a més de viure en la societat, hi vol ser partícip i aportar alguna cosa al sistema. Un canvi en el paper del ciutadà Un canvi en el paper tradicional del ciutadà és la participació en el sistema. Aquest sistema té ara la possibilitat d'incloure-hi la societat d'una manera més directa gràcies a tots aquests canvis en els pro- cessos de decisió, que fins ara duia a terme quan s'emetia el vot durant els processos electorals. Les institucions han d'estar preparades per a aquest canvi anant alerta davant tot el que es diu a la Xarxa, mantenint una actitud prou oberta per acceptar les contribucions que s'hi realitzen i que poden ser útils per a la societat, i exercint una tasca dinamitzadora que afavoreixi la proactivitat de la societat civil. I 4.5. Publicitat i audiència En tota aquesta revolució d'Internet hi ha un aspecte que no podia deixar de variar, el publicitari. Tot l'àmbit digital està guanyant terreny a altres àmbits tradicionalment més poderosos en qüestió d'in- versió publicitària. Així, segons l'Internet Advertising Bureau(2), durant el primer semestre de l'any 2009 al Regne Unit, per primera vegada en la història, s'ha invertit més al mercat d'Internet que al de la tele- visió. Aquest fet confirma l'aposta definitiva per un nou àmbit que trenca amb l'emissió descontrola- da d'impactes a les grans masses. Segmentació i creixement del mercat A l'era del Web 2.0, la publicitat s'ha convertit en un element hipersegmentat, que aprèn de l'ús i la participació dels usuaris en tots els entorns socials i que emet impactes d'una manera estratègica. Aquest nou model es fonamenta en la selecti- % DE LLARS AMB ACCÉS A INTERNET I BANDA AMPLA A ESPANYA vitat i l'índex de pertinència de cada un dels impactes i no en grans volums com als mitjans I Llars amb banda ampla 51 tradicionals. I Llars amb accés a internet 46 34 Aquest canvi en un mercat cada vegada més gran ja ha aconseguit convertir Catalunya en un dels líders nacionals en l'ús de banda ampla. 15 Més del 50% dels ciutadans ja disposa d'una connexió a Internet des de casa, segons les dades de l'informe La Sociedad de la Información en España 2008 (edició de 2004 2008 2009)(3), de l'Observatorio Nacional de las Tele- Font: Informe de desenvolupament de la comunicaciones y de la Sociedad de la Infor- Societat de la Informació SETSI mación. _ 16 (2) http://www.iabuk.net/en/1/adspendgrows300909.mxs (3) http://www.mityc.es/dgdsi/es-ES/Novedades/Documents/INFORME2009.pdf Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 18. 17 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 19. 5 Contextualitzant Aquest nou escenari sorgeix en un entorn canviant i en movi- ment constant. El context complex en el qual vivim s'estableix mitjançant una nova realitat d'una societat en què la tecnologia és omnipresent. D'aquesta manera, la tecnologia es converteix en un element que facilita el dia a dia de la societat i genera oportunitats noves. I 5.1. El Web 2.0 com a oportunitat El Web 2.0 és l'oportunitat més gran que ha sorgit mai per mos- trar les capacitats de qualsevol persona, organització o institu- ció. Amb un cost mínim, es pot difondre un missatge que, si és efectiu i vàlid, podrà arribar a qualsevol punt del planeta sense cap limitació temporal o geogràfica. El Web 2.0 és l'oportunitat més gran que ha sorgit mai per mostrar les capacitats de qualsevol persona, organit- zació o institució. Amb un cost mínim, es pot difondre un missatge que, si és efectiu i vàlid, podrà arribar a qualse- vol punt del planeta sense cap limitació temporal o geo- gràfica. Les xarxes socials estableixen una plataforma perquè qualsevol persona es doni a conèixer. Ens trobem davant el fenomen de la recerca de lideratge d'opinió en les xarxes socials que moltes persones pretenen exercir-hi o acaben duent-lo a terme sense cercar-lo d'una manera intencionada. Això ha anat generant una pugna creixent en totes les eines socials que s'han popula- ritzat a la Xarxa per ocupar els primers llocs d'influència en qual- sevol col·lectiu. No obstant això, no qualsevol aconsegueix l'èxit i el reconeixe- ment fàcilment gràcies a les xarxes socials. Enmig d'un context d'abundància de missatges, es valora molt la consecució d'un 18 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 20. punt diferencial. No cal dir que el fet fonamental que determina aquesta gran oportunitat es troba en la generació d'un valor per a la comunitat. Així, els agents que vulguin guanyar aquesta rellevància social s'han de mostrar innovadors, han d'establir discursos frescos, creatius, fiables, diferents, els factors diferencials en els quals rau el seu èxit i els quals incideixen directament en la penetració del seu missatge i el compliment de les seves voluntats. Per tot això, l'Administració hauria de tenir localitzats en tot moment els líders d'opinió en les àrees en les quals li interessi incrementar la participació sense perdre de vista el sentiment comú de tots els usuaris. L'oportunitat i Obama Un exemple de tot plegat el podem trobar a la campanya que va portar Barack Obama de ser un pre- candidat amb unes oportunitats escasses per sortir escollit guanyador en les primàries demòcrates a obtenir la presidència dels Estats Units d'Amèrica. Gràcies al potencial dels espais socials de la Xarxa, que es mantenia sobre una estratègia ciutadana presencial potent, les seves idees es van anar difo- nent i la marca Yes, We Can molt aviat es va transformar en tot un símbol. Aquest lema es va transfor- mar ràpidament en un efecte viral que li va permetre arribar a una quantitat de públic que en el con- text del Web 1.0 no hauria estat possible. Això té una explicació: a la xarxa social, la comunicació es produeix com un boca orella electrònic que no s'atura en el temps ni en l'espai ja que es precís que això es produeixi simultàniament. L'oient i l'emissor es troben en llocs diferents, la qual cosa magnifi- ca el resultat i afavoreix totes les oportunitats descrites. I 5.2. Els entorns digitals. Un nou escenari No n'hi ha prou amb traslladar a la Xarxa els models antics i que funcionen en el «món 1.0», tot espe- rant que continuïn sent vàlids en els temps de l'economia en xarxa, en què tot varia i canvia en pocs minuts. Aquest fet obliga a introduir-hi unes estructures molt més elàstiques i capaces de reaccionar davant la innovació continua i els moviments de la societat. La tecnodependència La tecnologia s'ha convertit en un valor dins la ciutadania. Cada vegada més ens convertim en «tec- nològic-dependents». Vivim subjectes a la tecnologia: des de les tasques més rudimentàries i bàsiques fins a les més complexes; des del fet de facilitar-nos un transport fins a al de comunicar-nos amb qual- sevol persona. D'aquesta manera, l'Administració n'ha de ser conscient i aportar-hi sempre una visió d'acord amb els ciutadans i aprofitar la tecnologia per millorar els canals d'entesa i de relació. No cal 19 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 21. Guia d’adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis Públics 5. Contextualitzant dir que en els entorns de participació és molt evident aquest factor; la tecnologia és útil per organit- zar millor qualsevol entramat i potenciar les tasques presencials a qualsevol nivell. Vivim subjectes a la tecnologia: des de les tasques més rudimentàries i bàsiques fins a les més complexes; des del fet de facilitar-nos un transport fins al de comunicar-nos amb qual- sevol persona. D'aquesta manera, l'Administració n'ha de ser conscient i aportar-hi sempre una visió d'acord amb els ciutadans i aprofitar la tecnologia per millorar els canals d'ente- sa i de relació. 20 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 22. 21 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 23. 6 El Web social En ple creixement del Web 2.0, no tot el que es troba a la Xarxa és obert i participatiu. D'aquesta manera, molts dels sites que s'estan desenvolupant avui dia no poden entrar dins allò que es considera Web social o 2.0. La posada en marxa de pàgines tancades amb un enfocament dirigit cap a la partici- pació és una tendència que cada vegada va més a la baixa ja que dins els espais d'Internet es van incloent elements com a mòduls per a comentaris o l'agregació de la conversa que es genera en les xarxes socials per mitjà d'aplicacions. Som davant dos simples exemples de la porta que obre tot el que comporta la Web social a l'univers dels Webs informatius, on l'actualització no és constant i simplement els usuaris hi exposen els seus continguts. La integració dels matisos socials Així doncs, l'Administració té al seu davant un camí gran i ple d'oportunitats en la integració dels matisos socials dins les seves pàgines institucionals. Amb tot això, els organismes públics guanyen més espai per al desenvolupament de noves connexions i punts de debat, discussió i creació col·lectiva en el qual es poden generar unes dinàmiques de participació dins el nucli de la societat. Aquest és el començament per a un model de govern el més obert possible gràcies a aquest aspecte obert de la Xarxa que comporta el Web social, que és alguna cosa més que els típics llocs categoritzats com Web 2.0 (xarxes socials, blocs, fòrums, etc.). El Web social és qualsevol espai de la Xarxa en què qual- sevol usuari és capaç de participar i prendre un paper proactiu, més enllà del tradicional paper de consumidor d'informació. 22 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 24. El Web social és qualsevol espai de la Xarxa en què qualsevol usuari és capaç de participar i prendre un paper proactiu, més enllà del tradicional paper de consumidor d'informació. Es tracta d'una opor- tunitat per als usuaris per tal que construeixin els seus propis continguts i les seves pròpies relacions més enllà de tot allò que ja fan en entorns totalment oberts, com ara les xarxes socials. I 6.1. El programari lliure Dins aquest afany d'obertura d'Internet i de proactivitat dels usuaris, cal esmentar l'impuls que un col·lectiu molt important de la Xarxa dóna al programari lliure. Es tracta de tot aquell programa o apli- cació oberta en què qualsevol usuari pot continuar el seu desenvolupament, completant el produc- te o realitzant altres obres derivades, habitualment amb la finalitat de tornar a distribuir-lo d'una manera totalment lliure. El programari lliure és tot aquell programa o aplicació oberta en què qualsevol usuari pot con- tinuar el seu desenvolupament, completant el producte o realitzant altres obres derivades, habitualment amb la finalitat de tornar a distribuir-lo d'una manera totalment lliure. El programari lliure i l'Administració pública Aquest tipus de programari està començant a fer impacte en l'Administració pública i en l'àmbit esta- tal ja hi ha exemples d'organismes, com ara la Junta de Extremadura o la Junta de Andalucía, que han assumit aquest tipus de llicències i les han introduït en la seva rutina diària i la seva gestió contínua. A Catalunya, el programari lliure ha avançat molt més en l'àmbit privat, especialment en el de les grans empreses, però moltes Administracions locals també han començat a descobrir els seus avan- tatges(4). A això hi hem d'afegir que la Llei 11/2007 assenyala els estàndards oberts com els preferibles per a l'Administració i gràcies a aquesta llei s'ha pogut donar un impuls important a aquesta tendència. Es tracta d'una base important que ja està permetent avenços considerables en un camp encara poten- cialment per explotar i carregat d'oportunitats que continuen amb el desenvolupament del progra- mari lliure en l'àmbit públic. I 6.2. Nadius vs. nouvinguts digitals Dins tota aquesta transformació, un dels principals motors és el grup dels nadius digitals, aquesta generació que, des que va néixer, es mou entre els dispositius digitals i assumeix d'una manera natu- ral tots els canvis que la tecnologia genera en la societat. En oposició amb aquests ens trobem amb els nouvinguts digitals, aquells usuaris que, per la seva edat, van començar a viure la revolució digital fora de temps i han d'adaptar-se a tots aquests canvis. _ (4) El Programari Lliure a les Administracions Locals, títol de les Guies per al desenvolupament de la societat del 23 coneixement (ed. Localret). Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 25. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 El Web social Són usuaris avançats de tot l'univers de les noves tecnologies i la Xarxa, alhora que generen un movi- ment de la resta dels segments d'edat i els impulsen a assumir totes les innovacions que vivim. No cal dir que l'ús que fan els adolescents d'avui dia de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i la seva interacció amb la informació estan condicionant els propers avenços en el nostre entorn, uns canvis que cada vegada se succeeixen més de pressa i que forcen la resta d’usuaris. I Els nouvinguts digitals són aquell usuaris que, per la seva edat, van començar a viure la revo- lució digital fora de temps i han d'adaptar-se a tots els canvis. I Els nadius digitals, en canvi, pertanyen a la generació que, des que va néixer, es mou entre dis- positius digitals i assumeix d'una manera natural tots els canvis que la tecnologia genera en la societat. Els nadius digitals i l'Administració pública Els nadius digitals són, per tant, un grup d'edat que acaba de començar la seva relació amb l'Administració o que començarà a fer-ho aviat. Aquest col·lectiu, amb un poder de decisió creixent al si de la societat, a mida que vagi prenent el seu lloc al davant de la ciutadania, anirà demanant a les institucions uns canals de conversa i de relació molt més oberts i funcionals. El Web 2.0 ofereix la pos- sibilitat d'arribar a aquest col·lectiu i generar-hi unes noves dinàmiques de participació. 24 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 26. 25 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 27. 7 Talent global En aquest espai d'obertura que és el Web 2.0, els usuaris s'organitzen i hi generen unes estructures de participació al voltant de diverses causes o temes. Així, milions de persones col·laboren editant continguts a la wikipedia, alliberen el contingut dels seus estudis a través dels seus Webs i els seus blocs, i comparteixen tot allò que pot ser utilitzat per la comunitat per tal de millorar. Per tant, la idea de la comunitat es fa més forta i s'atorga un valor afegit a la creació col·lectiva, tot assumint que alguna cosa que es genera d'una manera col·laborativa i en la qual s'han involucrat molts usuaris sempre serà millor que la suma dels elements individuals que ells mateixos puguin generar d'una manera aïllada. Una cosa que va en contra del concepte d'autoria, que ja no es valora tant per la seva exclusivitat, sinó per la seva elasticitat per adequar-se a un nou entorn hiperconnectat. Nous formats, nous drets, nous entorns de creació... Una revolució més associada als canvis que les noves tecnologies porten a la conversa que es produeix a la Xarxa. Ara el valor ja no només està a la marca d'una persona, sinó que es trasllada també als discursos compartits i que neixen de la comunitat, més enllà de l'autoria concreta de cada un dels elements de qualsevol conjunt. I 7.1. Gestió documental col·laborativa Dins d'aquesta nova manera de creació, que ultrapassa l'individualisme i els límits físics i geogràfics gràcies a la tecnologia, els wikis hi tenen el paper cabdal. 26 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 28. Què és un wiki? Un wiki és un tipus de pàgina Web que pot ser editada per diversos usuaris d'una manera simultània i alhora ser construïda per la comunitat d'usuaris que hi tinguin accés. Som davant un sistema de publicació que ja es fa servir des de l'edició de dipòsits de coneixement, de la mateixa manera que la resta de les enciclopèdies col·laboratives obertes a la Xarxa. Un dels exponents més importants d'aquest fenomen de la col·laboració i la generació de continguts de manera col·lectiva és, sens cap mena de dubte, la wikipedia. Es tracta del primer gran projecte d'aquest tipus i el més gran, actualment amb un total de més de 3 milions d'articles en la seva versió inicial, aquella que s'edita en anglès. Dins aquest apartat, a banda de la wikipedia, ens podem trobar altres iniciatives semblants, però més localitzades i temàtiques, com es el cas de la Rosespedia, l'enciclopèdia participativa del patrimoni cultural de Roses, en què els usuaris ja han generat uns centenars d'articles sobre aquesta àrea. Un wiki és un tipus de pàgina Web que pot ser editada per diversos usuaris d'una manera simultània i alhora se construïda per la comunitat d'usuaris que hi tinguin accés. La Viquipèdia Dins tot el projecte de la wikipedia ens trobem la versió catalana, la viquipèdia, en què es troben ja més de 200.000 articles. Aquest fet confirma el fet que també a Catalunya hi ha una comunitat d'usuaris que treballen diàriament per aportar alguna cosa a la Xarxa. I 7.2. La innovació col·lectiva i el canvi en el drets d'autor Tot aquest nou entorn ha ofert noves oportunitats a la creació i la innovació. Actualment, amb aquest fenomen de la col·laboració i l'obertura a les xarxes socials, qualsevol companyia o institució pot generar noves sinèrgies amb la comunitat i recolzar-s'hi per dur a terme els processos d'innovació; és a dir, un fenomen completament gestionat d'una manera pública i mantingut d'una manera col·lectiva, amb la possibilitat d'aconseguir un valor més gran que si es portés a terme d'una manera privada i a càrrec d'un grapat de persones en un procés intern i tancat. Copyleft En tots aquests processos de creació i innovació col·lectiva es transforma el concepte de l'autor dels continguts i es fomenta la figura de les llicències de copyleft, segons les quals se'n permet distribuir d'una manera oberta els continguts, la còpia, la reproducció o la transformació, sempre seguint unes condicions determinades, que comencen per l'esment i el reconeixement a l'autor original del contingut i passen per altres termes, com l'ús comercial o la possibilitat de generar-ne unes obres derivades. 27 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 29. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 7. Talent global Copyleft és un concepte que permet distribuir de manera oberta els continguts, la còpia, la reproducció o la transformació, sempre dins d'unes determinades condicions, que passen per la menció i el reconeixement a l'autor original del contingut. Aquest nou univers transforma des de la indústria del programari a la musical, passant per l'editorial, entre d'altres. En aquests temps d'una societat hipercomunicada i hiperconnectada, en què la tecnologia ha obert els camins per al treball distribuït i col·laboratiu, tot està en plena reinvenció. Creative Commons El tipus de llicència a nivell mundial més estès en aquest entorn dels continguts digitals és, sens cap mena de dubte, Creative Commons. És la denominació d'un tipus de protecció de l'autoria sobre els continguts i que salvaguarda la identitat del creador de les obres amb la necessitat de l'atribució a canvi de l'obertura d'aquests elements a la comunitat d'acord amb diverses variables (com la generació d'una obra derivada o el seu ús comercial). Tot i això, hi ha altres opcions, entre les quals podem trobar, a nivell estatal, el projecte Coloriuris, que persegueix, de la mateixa manera que ho fa el Creative Commons, la preservació de l'autoria dels continguts sense haver-ne de limitar l'accés de la comunitat. I 7.3. De la idea a l'acció Tot aquest fenomen de la col·laboració que ha facilitat la tecnologia no és altra cosa que un trasllat a l'entorn digital de la col·laboració entre les persones. Aquestes dinàmiques de participació emulen el que succeeix de dia en dia en el món físic, on de vegades allò digital s'acaba traslladant al món físic. L'Administració i la col·laboració oberta Finalment, tot aquest corrent obert de col·laboració i de gestió compartida està portant-se al terreny real. Així ho ha d'entendre l'Administració pública, que pot aprofitar aquestes vies de generació de continguts compartida i la promoció de la innovació conjunta per transformar el món analògic i no deixar tot en el simple terreny digital. Es tracta d'un fenomen encara no explotat d'una manera intensa des dels entorns públics i que ha de servir com a exemple per obrir les vies de col·laboració que les noves tecnologies de la informació i la comunicació generen. És un enorme espai d'impuls de tot el canvi que encara es pot dur a terme per la ciutadania en tot l'entorn dinàmic en què es desenvolupen les relacions de la societat civil. 28 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 30. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 7. Talent global Les TIC i les noves dinàmiques de comunicació obertes pel Web social fan possible que els ciutadans i l'Administració puguin col·laborar en processos oberts de creació col·lectiva i innovació oberta que s'impulsin des d'allò digital i tinguin després una possible translació al món analògic. Creació col·lectiva a l'Administració pública Un exemple de procés de creació col·lectiva i innovació amb l'ajut de plataformes digitals són els pressupostos participatius. Es tracta de mecanismes que permeten als ciutadans influir o decidir directament sobre els processos de formació dels pressupostos públics de la seva localitat. És cert que aquesta modalitat de participació ciutadana, tal i com s'ha provat a diversos municipis catalans, tradicionalment s'ha dut a terme d'una manera presencial, mitjançant assemblees o tallers, però la irrupció d'Internet està canviat substancialment aquests processos. A partir d'unes eines que milloren les experiències de participació, tant en termes d'accessibilitat com en d'altres de funcionament, i de l'ús de les xarxes socials que incideixen en la millora de la comunicació, es pretén implicar més la ciutadania i augmentar la legitimitat del procés. Trobem exemples de pressupostos participatius tradicionals que s'han acompanyat de processos on-line a ciutats alemanyes com Friburg, Hamburg o Berlín, com també a ciutats italianes com Parma o a la regió del Laci. En la majoria d'aquestes primeres provatures, les conclusions coincideixen en gran mesura. La introducció d'aquests processos en versió on- line augmenta la participació en termes generals, però també en termes de col·lectius amb un historial de participació més baix, com ara les dones o els immigrants. A més, hi coincideixen a concloure que l'èxit dels processos depèn, gairebé exclusivament, de la capacitat de comunicació del municipi en qüestió. Aquells que utilitzen els mitjans tradicionals i les xarxes socials de forma intensiva tenen més possibilitats d'obtenir uns nivells de participació més alts que aquells que no ho fan. 29 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 31. 8 Les eines 2.0 i les seves aplicacions Tots els canvis que han esdevingut en l'entorn de la comunicació passen al camp pràctic per mitjà de diverses eines i aplicacions. Es tracta d'un univers d'elements interconnectats, cadascun especialitzat en un aspecte concret, que lliguen a l'hora de portar a terme una estratègia de comunicació completa en les xarxes socials. D'aquesta manera, passem a aprofundir en les diverses plataformes de relació en els espais oberts a la Xarxa i en cada apartat tractem les institucions que ja les estan utilitzant per observar d'una manera directa la forma en què es poden crear unes dinàmiques de relació amb els ciutadans. I 8.1. Els fòrums Abans que el propi fenomen del Web 2.0 es comencés a generalitzar i es produís l'eclosió de la participació, a la Xarxa ja hi havia petits reductes en els quals algunes comunitats d'usuaris ja es relacionaven i començaven a tractar diversos temes d'una manera conjunta. Un dels primers llocs on aquests usuaris van començar a relacionar-se van ser els fòrums de discussió. Definició Es tracta d'unes aplicacions basades en Internet, amb la qual cosa es desenvolupen unes pàgines que permeten a diversos usuaris opinar d'una manera lineal sobre alguns temes de discussió o opinió. Van ser els primers grans espais de discussió oberta i organitzada que van començar a obrir-se a la Xarxa i els descendents directes dels sistemes primigenis de comunicació entre diversos usuaris d'una manera simultània. La seva estructura d'organització és lineal i jerarquitza els missatges de dalt a baix, tot posant ordre a la conversa al voltant d'un tema concret que diversos usuaris mantenen d'una manera asíncrona. Els fòrums poden seguir, principalment, dues 30 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 32. maneres de presentació i distribució dels missatges: la plana, on tots els comentaris s'ordenen d'una manera cronològica, o la imbricada, on es generen diversos fils de discussió entre els missatges publicats en cada tema i les respostes a cadascun d'ells. I Participar en la conversa amb un llenguatge que escaigui al mitjà I Monitoritzar el que diuen de la institució I Millorar els serveis gràcies a la informació que s’ha recollit Casos d'èxit Aquest tipus d'entorns es poden complicar i poden donar lloc a uns models mixtos i, fins i tot, a portals d'informació més complexos i evolucionats, tal i com ha estat el cas de Racó Català, un fòrum d'opinió nascut l'any 1999, que ha anat canviant i de ser un simple conjunt de fils temàtics en els quals unes desenes de persones opinaven ha passat a ser, fins i tot, un portal informatiu i d'argumentació en què participen milers d'usuaris. D'aquesta manera s'estableix una interacció contínua entre tots els ciutadans que s'han donat d'alta en aquest portal informatiu basat en fòrums en què ja s'han deixat més de 3 milions de missatges en els més de 100.000 temes oberts fins al moment. Es tracta d'un espai obert que pot ser un emulador d'una manera simple amb l'ús d'aplicacions que generen aquest tipus de pàgines Web, amb les quals es poden establir converses amb qualsevol persona i generar dinàmiques obertes entre l'Administració i el ciutadà. I 8.2. Els blocs És una eina de publicació que avui dia ja comença a ser coneguda entre la ciutadania i guanya una importància significativa i un paper dins l'àmbit d'influència de la societat. Definició i context Els blocs són diaris personals digitals que estan dissenyats de tal manera que cada article té una data de publicació i així resulta senzill fer-ne el seguiment. Les possibilitats que aquests ofereixen per tal que hi hagi una interacció entre l'autor i els lectors són la característica principal dels blocs. Normalment, els blocs tenen habilitada una opció perquè els lectors puguin deixar comentaris en els articles o posts de l'autor. Així, aquest aconsegueix una retroalimentació i es genera una conversa al voltant de la temàtica de l'article en qüestió. Els autors dels blocs s'anomenen blocaires i els temes que tracta cadascun d'ells acaba definint el tipus de bloc. Així, podem trobar blocs personals, blocs d'experts sobre un tema, blocs professionals, periodístics o blocs polítics. Tot i que el plantejament inicial estava orientat cap a unes pàgines personals que incorporessin les eines pròpies del Web 2.0, és a dir, aquelles que hi faciliten l'accessibilitat i que hi fomenten la interactivitat, el cert és que els blocs han superat totes les expectatives que havien creat. 31 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 33. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 8.Les eines 2.0 i les seves aplicacions La seva importància ha augmentat de tal forma que ja hi ha veus que els situen com un mitjà de comunicació més, amb una capacitat de difusió que en ocasions és superior a la dels mitjans tradicionals. Això és així a causa de l'augment d'audiència a Internet, però també per raó de la capacitat de difusió i segmentació que mostren els blocs amb un alt nivell d'especialització. Ja no són aquests simples espais personals on algú exposava la seva visió sobre qualsevol tema. Ara són espais de discussió oberta i portada a terme d'una manera individual, col·lectiva o corporativa, creïbles i assumits per la comunitat com una manera simple d'informació i interacció. Rànquings Segons Technorati, un lloc Web que classifica els blocs de tot el món amb diversos criteris, com ara temàtica, idioma o difusió, actualment hi ha més de 135 milions de blocs arreu del món. Aquest tipus de Webs són necessàries des del punt de vista que ordenen els blocs per temàtiques i n'ajuden a la localització i la difusió. En aquest sentit, a Catalunya hi ha un exemple de classificador d'aquest tipus. Es tracta de Poliblocs, el portal de blocs polítics en català. Aquest lloc Web pretén ser un recull de blocs escrits en català que tinguin a veure amb la informació de caire polític. Entre d'altres, hi trobem els blocs dels partits polítics, de les institucions, dels periodistes i dels ciutadans. I Fomenta la interacció entre autor i lectors I Proporciona una informació de valor i actualitzada per als ciutadans I Implica diferents departaments per als continguts del bloc Casos d'èxit L'Ajuntament de Barcelona utilitza el seu bloc, Barcelona Parla, com a plataforma virtual per tal que els ciutadans facin sentir la seva veu i participin en tot el que afecta la seva ciutat. És una eina que tracta d'incrementar la participació de la ciutadania i, a més, ho fa d'una forma directa ja que dóna la possibilitat als usuaris d'aportar un contingut al propi bloc. Així, la veu de Barcelona passa a ser la veu dels seus ciutadans, que aporten nous articles, notícies o valoracions i que, a més, deixen comentaris als apunts dels altres usuaris del bloc. La Generalitat de Catalunya ha engegat un altre bloc públic, El bloc de gencat, per promocionar les seves experiències a Internet, com també per informar de diversos temes relacionats amb la innovació, la gestió del coneixement i l'eGovernment. En aquest cas, l'objectiu és connectar amb una comunitat determinada, formada principalment pels treballadors públics i els professionals de la política, i dinamitzar-la de forma que acabi generant un valor afegit tant per l'Administració com per als seus usuaris, és a dir, els ciutadans. El bloc està plantejat com a eix central des del qual s'origina el missatge que després recorrerà les altres xarxes 2.0, que a la vegada també estan enllaçades amb el bloc i hi són presents. 32 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 34. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions I 8.3. Microblogging Aquestes eines d'actualització ràpida i ús senzill s'han estès gràcies a la proliferació de les connexions mòbils i el creixent ús de telèfons i dispositius portàtils que permeten a tothom publicar els seus continguts des de qualsevol lloc i, en molts casos, es tracta de la primera font d'informació per descriure alguns esdeveniments que són notícia. Definició i context El microblogging és una derivació del fenomen bloc que té la particularitat que la comunicació s'estableix a partir de missatges curts, generalment inferiors a 200 caràcters, que poden llegir el públic general o només aquells usuaris que tinguem a la nostra Xarxa de contactes. Actualment, el microblogging ha esdevingut un fenomen que ha revolucionat la Xarxa per la seva immediatesa, és a dir, per la seva capacitat per seguir l'actualitat més ràpid que qualsevol altre mitjà, i alhora per la seva proximitat ja que facilita i promou la interacció directa entre els seus usuaris. Twitter és el responsable principal d'aquesta extensió, cada vegada més veloç, del microblogging. Aquesta Xarxa social de microblogging s'ha convertit en una de les eines més populars d'Internet amb prop de 45 milions d'usuaris a tot el món. El motiu d'aquest èxit es deriva d'unes aplicacions que han tingut força suport en l'àmbit empresarial i han reforçat el paper dels usuaris a temps real a la Xarxa. El gran augment dels perfils a Twitter i les característiques especials d'aquesta xarxa social han afavorit que tant les empreses com les institucions públiques hagin mostrat un interès creixent per utilitzar aquesta eina de microblogging. En el cas de les institucions públiques, l'objectiu és acostar-se més a la ciutadania i establir i fomentar un canal de comunicació en el qual hi sigui possible la interacció. I Proporciona informació actualitzada i de valor per als ciutadans I Fomenta la interacció i acosta als ciutadans I Utilitza un to que humanitza la institució i la fa propera Casos d'èxit Cada vegada són més les Administracions públiques que donen el pas d'entrar a Twitter per experimentar amb aquesta eina. També hi ha altres perfils públics, com ara els dels partits polítics, les fundacions i, fins i tot, els perfils personals dels polítics, que han descobert en el Twitter una bona eina per enraonar directament amb els ciutadans. Per tal d'ordenar tots els perfils de Twitter, també ens trobem alguns llocs web que permeten als usuaris crear els seus propis llistats per segmentar els perfils. Així, alguns serveis, com ara 33 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 35. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 8.Les eines 2.0 i les seves aplicacions Tweepml, fan que els usuaris creïn els seus propis agregadors de Twitter i els comparteixin amb altres usuaris de tal forma que sigui més senzill localitzar els perfils de diferents temàtiques. A Catalunya trobem també un rànquing anomenat Politwitts, que fa una classificació de tots aquells perfils que tinguin a veure amb la política, ja siguin institucionals o bé personals. Alguns governs municipals de grans ciutats, com ara Nova York, han començat a fer servir el Twitter com a canal de comunicació bidireccional amb els seus ciutadans. En el cas de la ciutat nord- americana, aquesta utilització es basa en el fet de distribuir el canal i crear diversos perfils de Twitter i atorgar-li a cadascun d'ells una funció concreta. Així, hi ha un perfil que segueix totes les decisions del govern de l'Ajuntament i que tracta d'acostar-les als ciutadans, un perfil que segueix totes les activitats de l'alcalde i que, fins i tot, en té alguna aportació personal, i un altre que segueix un perfil de telèfon informatiu per a la ciutadania. Aquest últim possiblement sigui el més interessant atès que mostra fins a quin punt és possible la conversa al Twitter. Els ciutadans demanen qualsevol tipus d'informació per aquest canal i l'Ajuntament respon amb la màxima celeritat possible. Pel que fa a Catalunya, els primers exemples d'usos del Twitter els trobem en diversos Ajuntaments que hi comencen la seva immersió de formes diferents. Per una banda, hi ha l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet o el de La Seu d'Urgell, amb un perfil dedicat a la difusió de l'activitat de l'Ajuntament, a notificar la resolució d'incidències que afecten la ciutadania, tal i com podria ser un tall en el corrent elèctric, i també per promocionar la seva presència a altres eines 2.0, com ara Youtube o Facebook. I per l'altra, Ajuntaments com el del Prat de Llobregat o el de Cerdanyola del Vallès, que han obert perfils per a les seves regidories de cultura i que utilitzen el canal de comunicació per a difondre específicament els actes culturals que es duen a terme al seu municipi. I 8.4. Les xarxes socials En aquesta expansió dels espais socials de la Xarxa, les xarxes socials, entre totes les eines disponibles a Internet, són les que més temps d'atenció abasseguen. Es tracta d'uns espais de relació amb una gran potencialitat per obrir les institucions cap als ciutadans i participar-hi en una conversa directa. Definició i context Una xarxa social és un punt de conversa i de relació de les persones fonamentat en un entramat digital i potenciat per mitjà d'Internet. Es tracta, per tant, d'una xarxa de relacions entre els usuaris on s'intercanvien informació i l'utilitzen per ampliar la seva quantitat de contactes gràcies als límits geogràfics i temporals que trenca la tecnologia i que permet connectar les persones amb algun punt en comú. En definitiva, es tracta d'una emulació digital d'un punt de trobada físic, ampliat gràcies a la tecnologia i l'abast d'Internet. És una forma global de connectar les persones i de trobar el major nombre possible d'usuaris, que després dins la Xarxa s'aniran unint per les afinitats personals, temàtiques, geogràfiques o de qualsevol altra mena. Es tracta del model seguit per les xarxes socials generalistes i que varia molt de les xarxes socials especialitzades, temàtiques o verticals, en què la temàtica i l'objectiu estan molt 34 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 36. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions més acotats i busquen un menor nombre d'usuaris, però que participin de manera més activa al voltant d'un eix d'interès comú concret. Així, les Administracions públiques poden decidir entre passar a formar part de la conversa global que es produeix en les xarxes socials existents o desenvolupar les seves pròpies xarxes socials i centrar-hi tota la conversa amb la ciutadania. I Porta la conversa allà on es relacionen els ciutadans I Connecta amb els ciutadans i els convida a participar I Identifica les comunitats específiques i hi aporta una informació de valor Casos d'èxit Davant aquests dos possibles escenaris d'actuació, els exemples que es realitzen de pràctiques de conversa des de l'Administració pública amb els usuaris s'han separat en dos apartats diferenciats, tenint d'una banda l'activitat centrada en la major xarxa generalista del planeta, Facebook, i de l'altra, un exemple de xarxa social ciutadana on els habitants d'un punt geogràfic concret s'uneixen entorn d'un sistema horitzontal per trobar alguns temes d'interès comú. L' Administració a Facebook Un bon exemple d'utilització de la xarxa social Facebook com a canal de comunicació entre un govern i els seus ciutadans el trobem a la ciutat de San Francisco als Estats Units d'Amèrica. Aquesta ciutat californiana, famosa per les seves iniciatives a les xarxes 2.0, aposta per la relació directa amb els seus usuaris. Així, a la seva fanpage, que ja ha assolit els 264.000 admiradors, hi trobem un recull de notícies relacionades amb les novetats que afecten la ciutat, una agenda d'esdeveniments molt completa, un repositori de fotografies que tant el consistori com els propis ciutadans han aportat, un enllaç al canal de Youtube de la ciutat i, fins i tot, una secció on els ciutadans poden iniciar i participar en algunes discussions. No cal dir que a les fanpages de Facebook és important aportar dos elements determinats. En primer lloc, el fet de tenir un contingut exclusiu que permeti ajudar en la promoció i la difusió de la fanpage, i en segon lloc, permetre als usuaris la interacció i l'aportació de contingut propi. A Catalunya també tenim exemples d'immersions al Facebook, com ara les dels Ajuntaments de Tona, La Seu d'Urgell o l'Escala. En tots aquests casos s'utilitza la xarxa social per difondre les novetats dels municipis, ja siguin en forma de nous espectacles com d'incidències que afecten directament els veïns. També hi ha una agenda d'esdeveniments i un apartat de fotografies, però manca un apartat de discussions que la ciutadania aprofiti realment per interactuar amb el seu Ajuntament. El cas de Tinet Tinet és l'acrònim de Tarragona Internet i es tracta de la primera xarxa social ciutadana d'Espanya, creada l'any 1995 per uns professors de la Universitat Rovira i Virgili. El seu objectiu 35 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 37. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 8.Les eines 2.0 i les seves aplicacions inicial era l'alfabetització digital i amb aquest objectiu proporcionava l'accés gratuït a Internet en un moment en què l'accés a la xarxa no era assequible per a tothom. Amb el temps, Tinet ha anat evolucionant tot i que ha mantingut l'essència de xarxa ciutadana de les comarques de Tarragona. Continua donant servei de notícies que afecten aquesta província, com també de caràcter general, organitza actes relacionats amb les noves tecnologies, és present a totes les xarxes 2.0 i, sobretot, permet que tots els seus usuaris hi tinguin un compte on hi poden crear un bloc, participar als fòrums i altres activitats que promouen la implicació ciutadana amb la pròpia Xarxa. Altres espais Les Administracions han de participar a les converses que tenen lloc a la Xarxa. No obstant això, el fet que una pàgina Web sigui categoritzada com a xarxa social no vol dir que hi hagi d'estar present. El millor és dur a terme una estratègia i entrar en els espais que aportin un benefici real a l'Administració. D'aquesta manera es farà un menor nombre de converses, però seran en llocs clau i generaran un valor a la societat. Així, xarxes com Tuenti, molt centrades en la comunicació personal i amb una comunitat contrària a la incursió d'organismes o col·lectius, o Linkedin, xarxa enfocada al networking, no tenen perquè ser el centre de cap moviment d'obertura a Internet d'una institució. I 8.5. Altres plataformes Tot i que els tipus principals de plataformes de relació han estat descrits, n'existeixen altres molt més específics o que tan sols són variacions d'aquells que s'han descrit o barreges amb les característiques d'alguns d'ells. Així, se n'han de fer ressaltar dos més: els sistemes d'emmagatzematge d'elements multimèdia i els filtres socials. Els sistemes d'emmagatzematge d'elements multimèdia Amb la millora de la velocitat de les connexions, cada dia més persones s'animen a comunicar-se amb elements que van més enllà de la paraula escrita. D'aquesta manera s'han multiplicat els serveis que ofereixen la possibilitat de descarregar els arxius d'àudio, vídeo o fotografia amb la finalitat de agregar- los posteriorment a altres suports (blocs o pàgines Web) o de compartir-los en els espais socials. Es tracta d'una nova estació que qualsevol institució pot aprofitar amb la finalitat de facilitar l'accés lliure dels usuaris als continguts d'interès per al ciutadà i que està sent molt utilitzada en alguns sectors, com ara el de la promoció turística, els quals hi veuen la manera d'exposar els atractius de qualsevol àrea d'una manera global a través de la Xarxa i amb la facilitat de què disposen aquests sistemes per ser compartits desprès en alguns escenaris, com ara les xarxes socials. Així, dins aquests sistemes, podem diferenciar diversos casos dins l'àmbit públic a les principals eines d'allotjament de vídeos (YouTube) i de fotografies (Flickr). I Compartir material i promocionar-lo a la Xarxa I Obrir la possibilitat que els ciutadans aportin contingut 36 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 38. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions Youtube Els exemples de les ciutats que utilitzen Youtube ens mostren com el canal es mou més cap a la promoció interna, però també l'externa, de la pròpia ciutat. Un cas molt clar és el de la ciutat de Sydney. El canal de Youtube de la ciutat australiana mostra uns continguts exclusius, com ara entrevistes o reportatges, els quals compleixen el doble objectiu que es descrivia anteriorment. Així doncs, els habitants de la ciutat poden conèixer quines novetats s'hi pro- dueixen, sobretot pel que fa als espectacles, les exposicions o els esdeveniments especials, i alhora, els reportatges que cobreixen tots aquests esdeveniments aprofiten per donar a conèixer la ciutat de portes enfora. És una qüestió d'aprofitament de les possibilitats que ofe- reix la plataforma i la seva notorietat a la Xarxa, fet que no impedeix que també hi hagi inter- acció amb els altres usuaris en el mateix canal. A Catalunya també trobem algun cas de ciutats que han decidit descarregar alguns contin- guts audiovisuals a la Xarxa de vídeos Youtube. Ajuntaments, com els de Canet de Mar, Lleida, Sant Cugat del Vallès o Terrassa, aprofiten les virtuts d'aquesta eina 2.0 per donar a conèixer algunes tradicions o alguns llocs dels respectius municipis per visitar, alhora que també en fan un ús informatiu i mostren millores de la ciutat, construccions d'infraestructu- res, llancen campanyes on hi participa la ciutadania aportant el seu contingut o, fins i tot, repassen els millors moments de les últimes festes majors. Tot sorgeix d'una voluntat informativa molt clara. Els consistoris que utilitzen Youtube com a eina pretenen mostrar tot allò que fan, acostar la seva activitat a la ciutadania i, a la vegada, rebre una resposta i la participació directa d'aquesta. Alhora, a més, han de ser conscients que l'eina els serveix al mateix temps per a la promoció interna i la promoció externa i, per tant, la seva imatge adquireix una rellevància especial en l'estratègia dels municipis a les xarxes 2.0. Flickr L'ús de Flickr pels Ajuntaments és poc freqüent, i alguns ajuntaments ja cobreixen la seva fun- ció amb aplicacions que troben a altres eines 2.0, com ara Facebook o els propis blocs. A Catalunya, però, hi ha Ajuntaments que mantenen oberts alguns perfils a Flickr, com ara Copons o Sant Feliu de Llobregat. En el cas del municipi de l'Anoia, es tracta d'una iniciativa que forma part d'una estratègia glo- bal per acostar l'Ajuntament a la seva ciutadania i que rep el nom de Copons 2.0. L'Ajuntament l'utilitza per penjar-hi les fotografies d'alguns esdeveniments, com ara les competicions espor- tives, la festa major, per presentar diferents carrers o places del poble o, fins i tot, per mostrar algunes postals del poble en les diferents estacions de l'any. A Sant Feliu de Llobregat, en canvi, es tracta d'un perfil de Flickr que està dedicat exclusivament al projecte Sant Feliu online. Per tant, hi trobem fotografies d'algunes de les iniciatives que tenen cabuda en aquest projecte, tal i com són una entrega d'equips informàtics a diferents entitats o bé les imatges de les instal·lacions dels telecentres que engega l'Ajuntament. 37 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 39. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 8.Les eines 2.0 i les seves aplicacions Els filtres socials Aquests són sistemes de «sharing emocional», que consisteixen en l'activitat de compartir continguts entre els usuaris d'una comunitat que dóna valor a allò que considera que pot aportar alguna cosa al col·lectiu. És una manera de filtrar tota l'actualitat que flueix per la Xarxa i rebre-la de manera reduïda i amb un protagonisme major d'allò que el conjunt d'usuaris ha considerat de més valor. Som davant els siste- mes de promoció de continguts que tenen com a principal referent mundial el portal Digg, que va ser adaptat a nivell estatal amb una eina denominada Menéame. Es tracta de sistemes anàlegs i que servei- xen clarament de base per al referent principal d'aquest tipus de sistemes a Catalunya, La Tafanera. I Localitza els temes d'interès per a la ciutadania I No intervé en el procés de les valoracions dels usuaris I La Tafanera La Tafanera és un lloc web d'origen català on els usuaris registrats envien les notícies que acaben con- vertint-se en el contingut de la pròpia pàgina. Aquest contingut prové tant de blocs com de mitjans digitals i els propis usuaris, mitjançant els sistemes de vot, poden promocionar les notícies més inte- ressants a la portada del lloc Web i deixar la resta en els seus apartats corresponents. Es tracta de l'es- sència de les Webs col·laboratives. Els usuaris escullen què llegeixen els usuaris amb uns sistemes de «selecció natural» que fan que els propis usuaris eliminin o, directament, no votin aquelles notícies que volen fer publicitat d'algun producte o que siguin poc adequades. Aquests són possiblement els llocs Web que millor recullen l'essència del Web 2.0, quant a projectes col·laboratius i d'innovació duts a terme pels propis usuaris. Les eines socials de geoposicionament Són eines que faciliten als usuaris el procés de geoposicionament de diferents ubicacions en els mapes digitals. Aquest procés permet que els propis usuaris es geoposicionin, fins i tot des dels dispo- sitius mòbils, o que marquin els llocs d'interès per a altres usuaris en alguns mapes que poden ser d'ac- cés públic o restringit. El geoposicionament es pot dur a terme a partir d'un text, però també es poden geoposicionar altres tipus de documents digitals, com ara fotografies o vídeos. I Facilita una informació d'interès públic d'una manera senzilla i entenedora I Actualitza en temps real aquesta informació I Google Maps 38 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 40. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions Google Maps és el servei de geoposicionament que va popularitzar aquesta activitat i que ofereix diverses possibilitats, com les imatges de mapes desplaçables, les fotografies des d'un satèl·lit de tot el món i algunes rutes entre diferents ubicacions. La utilitat principal d'aquesta eina és consisteix en el fet que els usuaris poden editar-se els seus propis mapes, individual- ment o en comunitat, i marcar aquelles ubicacions que volen destacar, amb la possibilitat d'adjuntar-hi fotografies i textos i d'enganxar el mateix mapa a la pàgina Web de cadascú grà- cies a un fragment de codi. Algunes institucions locals han trobat útil aquest servei públic ja que els hi permet anunciar incidències a la via pública (obres, talls de trànsit, etc.) a temps real i a l'abast de tots els usua- ris. És el cas de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, que a través de la regidoria de Comunicació, Participació i Noves Tecnologies està utilitzant la tecnologia de Google maps per informar a la població, a la Web municipal, de les actuacions i les obres de millora que s'estan duent a terme al poble. L'eina permet situar-se en el punt on es realitza cada obra que hi ha en marxa i obrir una fitxa que conté una fotografia i una breu descripció sobre cada actuació. Una unió d'eines, un mateix principi Tota aquesta enumeració ha estat una introducció als sistemes que més utilitat donen avui dia als usuaris. No obstant això, n'hi ha molts d'altres que es podrien categoritzar dins aquests grups, com també alguns d'aquests que s'han etiquetat dins un determinat apartat tenen característiques que de ben segur podrien trobar-se dins un altre apartat. L'àmplia esfera participativa d'una xarxa social i les noves tecnologies augmenten les opcions de noves fórmules híbrides de difícil categorització. Finalment es demostra que allò que real- ment defineix com a 2.0 una eina o un sistema no és la tecnologia que fa servir o el suport que la sosté; 2.0 són les persones, les connexions que hi ha al seu darrere i la possibilitat de portar al territori i a qualsevol àmbit aquesta conversa i les relacions que s'hi estableixen. 39 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 41. 9 La situació actual Més enllà de la teoria sobre el Web 2.0 i la participació ciutada- na, s'ha de fer un cop d'ull a la situació actual en la qual es troba tot aquest fenomen de la mà d'aquelles persones que es tro- ben diàriament en aquest entorn i hi treballen per fer possible l'aprofitament de totes les oportunitats que es generen. Es tracta d’experts en l’anomenat open government i que han tre- ballat i acumulat experiències en l’àmbit dels ajuntaments i de les administracions públiques. Evidentment, no hi són tots, però els que hi són ens ofereixen un ampli ventall de valuoses aportacions. I 9.1. L'Administració pública Tot i que ja s'han dut a terme molts esforços per part de l'Administració per desenvolupar millors canals de comunicació amb la ciutadania i fórmules d'obertura i participació, encara queda molt camí per recórrer. Així ho considera Roc Fages, expert en participació ciutadana i open government, que asse- gura que a Catalunya som davant «un futur prometedor» sobre la base del «gran medi de cultiu que s'ha generat al llarg del temps amb totes les iniciatives que s'han anat provant en entorns diversos i que n'estan potenciant moltes d'altres que aviat apareixeran». Jordi Cuminal, primer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Joventut de l'Ajuntament de Sant Celoni, sobretot posa en relleu el profit que des dels Ajuntaments es pot treure d'Internet per tal de fomentar un sistema més obert i un protagonisme més gran de les persones. Cuminal assegura que «la Xarxa comporta una opor- tunitat per a l'Administració local. De fet pot potenciar les pràcti- ques presencials d'obertura a la ciutadania si amplia el seu àmbit d'actuació i no es limita a un moment puntual de presa de decisió. Així, es permet que les persones siguin presents d'una manera molt més contínua en la presa de decisions dels diversos organis- mes de gestió. La democràcia es construeix cada dia i les eines socials poden ajudar que això sigui així». 40 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 42. Per a Alberto Ortiz de Zárate, director d'Atenció a la Ciutadania del govern basc, les mesures necessàries que ha de desenvolupar una Administració per començar una obertura cap als ciutadans fent servir les TIC són diverses: «s'ha d'escoltar la societat. Primer s'ha d'entendre quins són els usos que la ciutadania fa de les TIC, quines converses estan vives, què diuen de nosaltres... Una vegada fet això, cal implicar-hi la població. S'ha de comptar amb ells des del primer moment, en la pròpia definició del projecte, sortir en una fase beta i acabar-ne els dis- senys amb ells. Tot això ha de ser desenvolupat amb les tecnologies lleugeres, flexibles i d'ús senzill, sense oblidar que s'ha de continuar fent ús dels canals ja existents (Twitter, Facebook, Youtube i d'altres). A més, se n'ha de gestionar l'entusiasme. No s'han d'obviar les iniciatives que vagin sorgint, sinó que cal aprofitar-les i cal anar construint un model a partir d'allò que s'ha anat aprenent a la vegada que es gestiona el caos. No cal dir que estem en un moment líquid. El control seria contraproduent. S'ha de prendre una posició experimental, d'assaig i d'error. Ara bé, al final s'hi han d'implicar els treballadors. Se'ls ha de tractar com a «ciutadans interns i cal formar-los en les noves habilitats conversacionals». La participació en els Ajuntaments Per a Laura Vinyals, responsable de l'oficina d'Impuls de la Societat de la Informació de l'Ajuntament de Sabadell, la tecnologia és, en aquest moment, una eina molt potent per generar la participació d'un sector concret de la població: «anima a introduir les persones dins el perfil de ciutadà jove o de mitjana edat, estudiants o treballadors, habituats a fer servir les TIC en el dia a dia. M'atreviria a dir, fins ti tot, que aquest perfil de persona no hi participaria si hagués d'anar a buscar un formulari, omplir-lo i llançar-lo a una cubeta, com per exemple el procés consultiu per a la confecció del pressupost que hem fet a Sabadell (Què10?(5)) on hi ha l'opció de contestar el qüestionari en paper, però també per mitjà d'Internet. Per tant, consi- dero que la tecnologia és un canal més (no pot ser-ne mai l'únic) per facilitar la participació del ciutadà i, alhora, és una manera de guanyar les aportacions del ciutadà, al qual, per la seva activitat diària i la seva disponibilitat, li seria molt més difícil dir la seva mitjançant el mode tra- dicional». Per a Vinyals, la tecnologia ha de ser, per tant, un instrument més i s'ha d'estudiar quan, per a quines accions i com s'ha de posar en funcionament. «Per exemple, tornant al Què10?, una quarta part dels qüestionaris que es van recollir es van respondre d'una forma interactiva, la qual cosa no està gens malament. En definitiva, si es facilita la tecnologia en una acció de participació ciutadana, aquesta s'utilitza si és per una causa que ho mereix, de la mateixa manera que passa amb la resta de formes de participació», conclou. El nou paper de la ciutadania Es parla molt, del paper de les institucions en aquest canvi, però no es parla tant de si la ciu- tadania en conjunt està preparada per a un model de govern obert, amb una participació activa i una redefinició del seu paper. Per a Sebastián Muriel, director general de Red.es, enti- tat pública del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç pel desenvolupament de la societat de la informació, es va avançant en aquest sentit, encara que s'ha de treballar per acabar de tan- car l'escletxa que encara hi ha: «segons el meu parer, encara queda recorregut abans que aquestes tecnologies siguin d'ús majoritari en tots els segments sociodemogràfics», assegu- _ 41 (5) Es va posar en funcionament sobre la plataforma de participació Consensus http://www.consensus.cat/sabadell Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 43. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 9. La situació actual ra. Per a Muriel, «alguns col·lectius i algunes persones s'estan incorporant a la societat de la informació més fàcilment que d'altres, la qual cosa fa important la tasca d'impuls no només des del punt d'afavo- rir l'oferta de serveis atractius des de totes les Administracions, en aquest cas concret de serveis que afavoreixin la relació electrònica dels ciutadans amb les seves Administracions, sinó també des del punt de la demanda», hi afegeix. El director general de Red.es fa esment de la tasca de formació i conscienciació de la ciutadania per comprendre allò que les noves tecnologies aporten a les seves vides. «S'ha d'insistir més en l'explica- ció dels avantatges d'Internet com a mitjà de relació i dinamitzar-hi intensament persones formades en l'ús adequat de les eines després de vèncer algunes percepcions que encara existeixen, com per exemple, les de les persones de més edat», conclou Muriel. Roc Fages segueix en aquesta mateixa línia, encara que s'expressa d'una manera més categòrica: «la població, en conjunt, encara no està preparada per a un model de gestió més obert. Existeixen usua- ris avançats que ja han començat a interactuar amb les Administracions i a potenciar aquestes inicia- tives d'obertura, però encara queda un camí de conscienciació als ciutadans». Reptes de l'Administració Entre els reptes dels responsables públics es troba el de fomentar la utilització de les eines i les vies de participació, més enllà de la implantació dels nous models, que ja s'ha portat a terme. Així, Roc Fages subratlla la necessitat de «promocionar davant la ciutadania totes les accions que s'estan portant a terme per generar una Administració oberta i propera a la gent» per tal que s'acceptin les fórmules de participació que ja s'han posat en marxa. «En aquest moment hi ha una oferta de serveis més gran de la banda de l'Administració, que demanda de la banda de la societat, fet pel qual s'ha d'actuar de manera coherent i treballar-hi per aprofitar el que ja s'ha fet i que no quedi tot en un no res», conclou Fages. Muriel, per la seva banda, tracta de dos reptes: «considero que hi ha dos factors que són fonamentals: la utilitat i l'accessibilitat». Per a ell, s'ha de treballar per «aprendre a dissenyar els serveis que volen els ciutadans i desenvolupar-los tal i com ells volen usar-los» i no tant en el fet d'«ensenyar a utilitzar els serveis de relació amb l'Administració». «La major part dels serveis estan (o estaran) posats a disposi- ció dels ciutadans en breu. En molts casos són solucions tecnològicament molt completes, però segu- rament no utilitzables des del punt de vista de l'usuari. Penso que les Administracions hem de tenir, cada vegada més, els ciutadans en el focus, pensar des del seu prisma i desenvolupar les aplicacions perquè siguin accessibles per a tothom i alhora que afavoreixin el seu ús, no a l'inrevés», conclou Muriel. Ortiz de Zárate també reconeix alguns dels entrebancs que han de superar les institucions per comen- çar a treballar d'una manera més oberta. «El primer repte és afrontar una ciutadania poc participativa. Davant això, s'ha d'aprofitar l'empenta de les noves generacions i els seus valors més hacker i activis- tes. A més, ens podem trobar amb un lideratge polític insuficient ja que no tots els polítics entenen que aquesta és la via; una organització burocràtica basada en l'imperi del procediment administratiu; 42 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 44. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 9. La situació actual l'escletxa digital o l'orientació al territori, en un context com el d'Internet, que no coneix fron- teres», conclou el director d'Atenció a la Ciutadania del govern basc. I 9.2. Els partits polítics A més de l'Administració, els canvis també han d'arribar als partits polítics. Així, els ciutadans podran participar d'una manera més directa i conèixer millor les organitzacions a les quals donen el seu suport a les eleccions per convertir-los en els seus representants públics. Estan preparats els polítics davant aquesta nova manera de relacionar-se amb la societat? Per a José Antonio Donaire, diputat al Parlament de Catalunya pel Partit dels Socialistes de Catalunya, «els polítics es troben cada vegada més preparats». Segons ell, «el canvi ha comen- çat a generar els seus fruits, però encara queda molt camí per recórrer i els representants han d'interioritzar el que realment aporta Internet. Davant els canvis que comporta el Web 2.0, els representants polítics passen per dues fases: una primera en què creuen que les xarxes socials i els espais participatius de la Xarxa són una porta per aconseguir vots en les eleccions. Es trac- ta de la porta d'entrada a tot aquest nou entorn. Després, es van adonant que es tracta d'un canvi enorme, una forma diferent de fer política. Així, mica en mica, tothom es va adonant que som davant l'evidència que el joc democràtic ha canviat». Pere Aragonès, secretari de Dinamització Territorial i Partit en Xarxa i Diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya, és conscient que aquesta nova dimensió suposa un canvi d'arrel que acaba de començar: «En els propers anys viurem una revolució política, en què la participació serà molt més directa i molt més fàcil. Això pot ajudar a pren- dre decisions, però els polítics que vulguin liderar han de saber discernir una opinió emesa en una conjuntura molt determinada, d'un posicionament polític molt arrelat i consolidat. Caldrà impulsar noves eines de participació política directa (referèndums, a través de la llei de con- sultes populars) i altres eines d'emissió d'opinió, així com prendre el pols dels nous movi- ments socials i polítics que es mouen a través de la xarxa», assegura. Jordi Cuminal, secretari de comunicació de CDC i diputat al Parlament de Catalunya pel grup parlamentari de Convergència i Unió, es mostra molt contundent davant tot això: «no queda cap altre remei que acceptar que estem entrant en un nou entorn que ens porta a canviar moltes coses de la nostra activitat diària. Poc a poc van entrant tots en aquesta nova manera de relacionar-se amb el ciutadà i exercir-hi la seva vida política». Pensa que s'ha de treballar en aquest sentit: «encara queden moltes persones per passar a aquesta nova dimensió. A les properes eleccions municipals, per exemple, els candidats que no tinguin un perfil digital clar i honest no hi tindran opcions. No per un fet publicitari, no per un pur fet d'estatus electrò- nic, sinó perquè el ciutadà vol interactuar amb els que diuen que volen ser els seus represen- tants», remarca Cuminal. 43 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 45. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 9. La situació actual Com afecten tots aquests canvis als partits? En el cas dels partits és més complicat que en el cas dels polítics ja que són estructures més comple- xes i encara no s'han reformat per tal d'adequar-se a aquests nous temps. Així ho confirma Pere Aragonés, que ens parla del canvi que experimenten les organitzacions polítiques i com aquestes s'a- propen als ciutadans: «El Web 2.0 és més que un paradigma comunicatiu, és un nou paradigma de relacions socials, i per tant, de la relacions polítiques. Els partits han anat millorant les seves eines de comunicació amb l'electorat, incorporant noves eines tecnològiques, però el Web 2.0 suposa un canvi de mentalitat: més transparència, més informació, més democràcia. En aquest sentit, els partits que treballem molt la relació amb l'elector i que tenim uns càrrecs electes arrelats al territori fa temps que hem incorporat aquesta dinàmica en la nostra manera de fer», defineix. «Som davant organitzacions acostumades a una comunicació unidireccional, un mecanisme de trans- missió d'idees. No obstant això, alguns fenòmens, com la campanya d'Obama, estan canviant moltes mentalitats. Poc a poc, aquestes organitzacions van entenent que és una nova forma de fer política, en la qual s'accepta la polifonia, la participació de tots... En qualsevol cas, es tracta d'un canvi molt gran per als partits, que veuen com ha aparegut un nou entorn que quasi dinamita la seva lògica de fun- cionament», argumenta Donaire. Per al diputat socialista, les coses estan molt clares: «la política serà 2.0 o no serà política», conclou. Dolors Camats, diputada i portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Verds al Parlament, incideix en el fet de la utilització de les eines 2.0. “Si ens obrim a la xarxa, hem d'estar disposats a escoltar, argumentar i con- testar, unes potencialitats inexplorades que cal afrontar per no convertir les xarxes socials en un sim- ple aparador”. Per a Camats “la xarxa és el futur i la política n'ha de ser protagonista. Utilitzem el web 2.0 per acabar amb la desafecció política però sense caure en el triomfalisme “naïf” de pensar que el 2.0 serà la fórmula de l'èxit perquè el que compta és el missatge, i hem de procurar que allò que diem respongui a les necessitats reals de la gent”. Santi Rodríguez, regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i diputat del Grup Popular, posa també l'accent en el nou paper que poden assumir els ciutadans. “El Web 2.0 és un nou pas en la tecnologia, que permet apropar els polítics als subjectes de la seva acció, els ciutadans. Si primer Internet va per- metre obrir les administracions 24 hores al servei dels ciutadans, ara el Web 2.0 ha de permetre que la política sigui fruit de la interacció directa entre els ciutadans i els polítics, i per tant, que els ciutadans deixin de ser subjectes passius de la política i adoptin un paper actiu”. I 9.3. Empreses, institucions i moviments socials La Xarxa també s'ha convertit en un altaveu per a qualsevol col·lectiu. No cal dir que l'Administració no només ha d'obrir canals de participació i proximitat per relacionar-se amb els ciutadans, sinó que, per aprofitar d'una manera plena aquesta oportunitat, també ha de fer-ho amb els col·lectius, altres tipus d'organitzacions, empreses o institucions públiques. 44 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 46. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 9. La situació actual Organitzacions open Per a Bernat Guitart, responsable de plataformes digitals de Santa&Cole, el Web 2.0 repercu- teix ja en tots els àmbits d'una organització, des dels «departaments de comunicació i màr- queting, cada vegada més atents a allò que es diu de la companyia a la Xarxa» fins al «depar- tament d'atenció a l'usuari, l'àrea d'operacions i, per descomptat, en els quadres de coman- dament dels gestors de les empreses». A aquestes alçades no som davant una moda passat- gera. El Web social és una necessitat real que les empreses han de satisfer al més aviat possi- ble amb un personal qualificat», comenta. Es tracta d'un entorn complex, tal i com ho presenta Guitart: «en aquest nou entorn complex de presencia on-line, no només tindrà rellevància la Web de l'organització, sinó que haurem d'estar hipervinculats i tenir presència en altres escenaris de l'entorn d'Internet, on també passen coses en les quals ens interessa participar». Conxa Rodà, coordinadora de projectes del Museu Picasso de Barcelona, veu en les xarxes socials una gran oportunitat per fer partícips als usuaris d'una experiència més completa al voltant d'una institució com aquesta: «faciliten una comunicació directa, interactiva, fluida i fresca amb els usuaris, ultrapassant el to “oficial” de la institució, propi d'altres canals. Parlem amb el públic allà on es troba, ens hi relacionem, recomanem, proposem, compartim; és una relació directa de tu a tu que es fa possible com mai abans havia estat i, a la vegada, és mul- tidireccional, dels usuaris entre ells a partir d'un interès comú pel museu. Són una via d'enri- quiment de la visió/percepció del museu: les contribucions dels usuaris enriqueixen el museu i tothom», apunta Rodà. Es tracta d'un pas planificat: «aquesta iniciativa s'insereix en l'ambi- ció d'innovar i de crear la comunitat que el Museu Picasso té com a estratègia», concreta Rodà. No cal dir que, tal i com hi apunta Guitart, no es pot utilitzar tot això sense un valor real. «Un risc evident és que la innovació oberta es quedi en anècdota i que se segueixin realitzant tots els processos interns de l'empresa d'una manera tradicional», conclou el responsable de plataformes digitals de Santa&Cole. El poder de la ciutadania: el ciberactivisme En tots aquests espais oberts de relació, els usuaris s'organitzen per mostrar les seves neces- sitats o defensar una causa comuna. Per a José Rodríguez, Community Manager d'UGT Catalunya, aquest ciberactivisme cada vegada està més generalitzat, però encara s'ha d'espe- rar per veure'l completament desenvolupat. «La gent ha començat a organitzar-se davant causes molt concretes que tenen data de caducitat. El fenomen NIMBY(6) és fill de la nostra era i s'ha d'aprendre a donar interlocució a aquest tipus de casos. Crec que el fenomen cibe- ractivista comença a ser més habitual encara que continua sent una rara avis; la majoria de gent no fa gaire activisme al Facebook (s'afegeix a grups i causes i després se n'obliden) i és una minoria qui obre un bloc o fa activisme d'una forma contínua, encara que no ens hem acostumat a gestionar aquest fenomen», comenta. _ 45 (6) http://en.wikipedia.org/wiki/NIMBY Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 47. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 9. La situació actual Aquest poder dels ciutadans espanta moltes organitzacions per l'exposició de les crítiques encara que, tal i com defineix Bernat Guitart, no ha de ser així. «No es fàcil encaixar un allau d'opinions generades a la Xarxa, moltes d'elles negatives sobre el nostre producte. El repte és crear les condicions idònies per convertir aquestes crítiques en idees de millores o de nous productes, i ser suficientment sincers per assumir-les i fer-les vinculants per a les nostres accions futures», argumenta. El repte és poder convertir un allau de crítiques en idees per millorar els productes o els serveis. Estem davant una demanda de la societat. «El repte dels grups que munten les seves campanyes i cau- ses a les xarxes socials o que obren blocs per combatre mesures, o que s'organitzen presencialment per una causa molt concreta és una mostra d'una nova demanda de participació, una demanda de governs capaços d’interactuar amb aquests moviments espontanis, que després moren. Juntament continuaran els moviments socials clàssics que poden afegir-se a les campanyes o impulsar-les fins i tot, però la societat està demanant un govern més obert», assegura José Rodríguez. 46 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 48. 47 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 49. 10 El Web 2.0 a Catalunya El Web 2.0 a Catalunya es va fonamentar, en els seus orígens, sobre diverses eines, com ara els fòrums i els blocs. Nombrosos usuaris utilitzaven aquestes eines, però l'eclosió real, quant a participació i foment de la conversa es refereix, va arribar amb el debat de l'Estatut a partir de les seves fases inicials. Ens trobem al final de l'any 2005. Aquest debat va marcar un abans i un després en els moviments de participació dins les xarxes catalanes. Es va impulsar la participació, es varen crear unes plataformes que fomentaven la conversa i la interacció entre els usuaris, les quals acabarien convertint-se en el nucli d'allò que més endavant es convertiria en Poliblocs. A mitjans aquesta dècada, gairebé tota la participació es fonamentava en la constant aparició de nous blocs, els quals a la vegada creaven uns entorns de participació. Els diferents corrents ideològics s'anaven posicionant a poc a poc i anaven conquerint un nou espai d'opinió reservat als usuaris. Es tractava de la primera gran eclosió del Web 2.0 a Catalunya, la intensitat del qual va minvar un cop que es va aprovar l'Estatut i a causa de cert esgotament del model dels blocs. Aquest model, basat en el creixement exponencial de la blocsfera i en una desorganització evident de la informació, va esdevenir poc eficaç i va entrar en una petita crisi. Aquest període es va perllongar fins a mitjan l'any 2007 quan, impulsat pels escenaris del debat presencial, tal i com van ser les primeres jornades de la Catosfera de Granollers, una nova i molt intensa xarxa de blocs al voltant de la creació literària va agafar el comandament, fet que va quedar reflectit en la edició d'un llibre anomenat Catosfera literària. A partir d'aquest experiment d'arrel col·laborativa es va anar enllaçant un seguit d'iniciatives, la majoria sorgides espontàniament, que posaven èmfasi en el fet de trobar uns entorns adequats per a la col·laboració i la translació al món offline d'accions palpables que donessin sentit a aquesta col·laboració. En aquest període, començaven a destacar les xarxes socials com ara Facebook, i 48 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 50. també aquelles iniciatives que buscaven posar una mica d'ordre al Web 2.0 de Catalunya, tal i com era el cas de Poliblocs. Actualment, tot el fenomen de la participació en català encara està dirigit i s'ha posat en marxa des de la blocsfera, i s'han deixat les xarxes socials en un segon pla. Aquest fet està originat pel retard que han tingut les plataformes socials per implementar el català com una de les opcions idiomàtiques possibles. Així, tal i com es va concloure en el Primer Simposi Internacional sobre Multilingüisme i Ciberespai celebrat el passat mes de setembre, el català és el vuitè idioma del món amb més activitat en blocs(7). No cal dir que, tal i com va assegurar el director de Linguamón-Casa de les Llengües, Antoni Mir, l'activitat del català generada a la Xarxa supera el pes demogràfic real que representen els 10 milions de catalanoparlants. Encara que l'espai del català en altres espais socials fora de la blocsfera és inferior en aquests moments (a la Wikipedia ocupa el quinzè lloc), es tracta d'una dada que va creixent, la qual cosa n'assegura un futur proper diferent. I 10.1. L'estat de la participació a la Xarxa a Catalunya L'evolució de la societat de la informació a Catalunya ha seguit els mateixos paràmetres que a la Unió Europea, tal i com es pot comprovar en les dades que trobem a l'informe La Sociedad de la Información en España 2008(8), encarregat per Telefònica, i l'estudi anual La Sociedad de la Información en España (edición 2009)(9), confeccionat per l'Observatori Nacional de Telecomunicacions i de la Societat de la Informació. Aproximadament, dues terceres parts de les llars catalanes disposen d'algun ordinador i en més del 50 % es disposa de connexió a Internet, més del 90 % de les quals és de banda ampla. El mateix passa a la resta d'Europa: els joves són els més familiaritzats amb les TIC i les persones més grans de 65 anys, els que menys. De la mateixa manera, les zones rurals tenen un nivell d'adhesió menor a les xarxes si és compara aquesta dada amb les zones urbanes. Els catalans opinen que, en general, les noves tecnologies i Internet, en particular, són especialment útils i eficaces per a l'educació, a la vegada que ens fan la vida més fàcil i ens ajuden a relacionar-nos socialment. Catalunya és la comunitat autònoma amb el nombre de ciutadans més gran que es reconeixen experts en la utilització de la Xarxa. De fet, el 56,7 % considera que la Xarxa és fàcil d'utilitzar i el 37,9 % pensa que n'és molt senzill. Entre els principals hàbits dels catalans com a usuaris de la Xarxa hi trobem que el 87,9% considera que l'ús principal és comprovar el correu electrònic, seguit per altres activitats com la cerca d'informació sobre béns o serveis, la banca electrònica o serveis financers, la missatgeria instantània o la compra d'entrades. Una prova de la penetració d'Internet a les llars de Catalunya és el fet que els internautes catalans superen la mitjana europea en l'ús de xarxes peer-to-peer i que, a més, cada vegada confien més en les compres a Internet, el 26 %, i se senten segurs quan fan transaccions de banca per la Xarxa, el 37,5 %. _ (7) http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/SIMPOSI09_reculldepremsa_tcm302-109536.pdf 49 (8) http://e-libros.fundacion.telefonica.com/sie08/ (9) http://www.ontsi.red.es/informes-anuales/articles/id/3779/informe-anual-2008-edicion-2009.html Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 51. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 10. El Web 2.0 a Catalunya Sembla que els hàbits individuals a la Xarxa estan seguint, a Catalunya, la dinàmica normal de tots aquells països amb índexs alts de connexió. Aquests hàbits recullen tant la comunicació amb els altres usuaris, bé per mitjà de la missatgeria instantània bé per les xarxes socials, com les activitats d'oci relacionades amb la consulta i el visionat de continguts. Tanmateix, aquests usuaris que es comencen a definir com experts en navegació i que consideren que és senzill navegar per la Xarxa encara no han descobert les possibilitats de participació ciutadana que les aplicacions del Web 2.0 els hi ofereix. Aquesta situació sorgeix tant per la poca implicació de la majoria de la ciutadania en els afers públics, que ja és evident en el món offline, com per la manca d'implicació i de comunicació de les entitats públiques. La participació a la Xarxa és molt més accessible i requereix de molts menys esforços de banda de l'usuari, amb la qual cosa, un cop que s'ha trobat una eina i un ús adequats, caldria esperar que la implicació dels ciutadans sigui més alta d'allò que és habitual. De moment, en els usos de les xarxes 2.0, després d’analitzar diversos Ajuntaments, el que queda clar és el fet que la participació dels ciutadans hi és present, però que a aquesta encara li queda un llarg recorregut per a ser realment representativa del total de la societat. Aquest recorregut l'han d'efectuar els ciutadans, en un sentit, en acostar-se a unes Administracions cada dia més obertes i, en l'altre sentit, unes Administracions que han d'anar a buscar els ciutadans allà on aquests es relacionen i interactuen, és a dir, les xarxes socials i les eines 2.0. 50 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 52. 51 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 53. 11 Cap a l’Ajuntament 2.0 En l'àmbit local també s'ha de treballar per instaurar el Web 2.0 gràcies a les noves tecnologies dinàmiques de participació i proximitat entre l'Administració i la societat per la conjunció de diversos factors que permetin, d'una manera gradual, caminar cap a un Ajuntament 2.0. I 11.1. Open Government: Riscos i avantatges L'Open Government o govern obert és un model d'Administració que es basa en la proximitat amb la ciutadania, el manteniment d'uns mecanismes on s'escolten les demandes i les opinions de les persones i en l'obertura d'un espai de participació perquè la societat tingui un paper més actiu al si d'un organisme més trans- parent i que faciliti d'una manera clara, senzilla i accessible tota la informació d'interès públic. Open Goverment: és un model d'Administració que es basa en la proximitat amb la ciutadania, el manteniment d'uns mecanismes on s'escolten les demandes i les opinions de les persones i en l'obertura d'un espai de participació perquè la societat tingui un paper més actiu al si d'un organisme més transparent i que facilita d'una manera clara, senzilla i acces- sible tota la informació d'interès públic. Aquest canvi profund al si d'una Administració comporta una gran quantitat d'avantatges, de la mateixa manera que alguns riscos que s'han de vigilar i tenir en compte. No cal dir que es tracta d'un entorn on encara queda molt per explorar, que es troba en plena fase de desenvolupament, la qual cosa genera la necessitat de prendre les decisions amb cautela i ser conscients que no sempre s'encertarà. Implantar noves fórmules de gestió és, per tant, un petit risc assumible. Així, amb aquestes experiències, totes les institu- 52 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 54. cions aniran aprenent amb la finalitat d'aprofitar sense més problemes els beneficis per la transparèn- cia, la participació i tota la ciutadania que porta implícit el model d'Open Government. I 11.2. L'estratègia digital El concepte d'estratègia va lligat, en tot moment, amb aquests moviments cap a unes formes de govern obertes i de participació ciutadana potenciada per les xarxes socials i altres tecnologies. Les Administracions han de tenir clar que no val fer moviments aïllats i que permetin petits aven- ços que més tard topin entre ells o que donin lloc a estructures poc eficients o sense cap valor real. Qualsevol organisme ha de valorar, en primer lloc, el punt en el qual es troba respecte a fets com la participació ciutadana, com el fet d'informar de la seva activitat, com l'accessibilitat de les dades d'in- terès general, com la canalització de la informació entre els diversos departaments que el componen... Un cop s'hagi dibuixat aquest mapa de situació, s'han de tenir clares les àrees en les quals interessa actuar d'una manera més immediata i quins objectius desitja complir. D'aquesta manera es podrà establir una base amb la qual poc a poc es podrà anar construint un nou model de gestió que no es quedi en l'aplicació de xarxes socials per comunicar-se amb la ciu- tadania, sinó que conformi un esquema nou d'actuació, de relació i de planificació d'una Administració. I 11.3. L'Ajuntament 2.0 Molts ciutadans volen fer servir els avenços que proporciona la tecnologia per interrelacionar-se amb l'Administració i el primer nivell de contacte s'estableix amb els Ajuntaments. A nivell local s'han d'es- tablir uns mecanismes que potenciïn els espais de participació i comunicació en aquest entorn de proximitat. Internet permet que una acció impliqui tot el planeta, però en aquest cas això no és tan important. Es tracta d'un espai d'acció limitada, en el qual no importa tant l'amplificació territorial de les accions com la perdurabilitat o l'accessibilitat d'una manera senzilla a càrrec de qualsevol amb la comoditat de no haver de dependre d'accions físiques. En tot cas, el concepte d'Ajuntament 2.0 va més enllà de la simple tecnologia i comporta tot un canvi estratègic de mentalitat i organització. D’aquesta manera, no es pot donar l'esquena a les accions pre- sencials i el contacte directe en un entorn tan reduït. Per tant, el fet d'implantar un model d'aquestes característiques s'ha de basar molt en allò que permetin els avenços tècnics, però sempre d'una manera estratègica, calibrant les necessitats i les maneres de resoldre-les. 53 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 55. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 11. Cap a l’Ajuntament 2.0 No cal dir que un Ajuntament 2.0 és aquell que accepta un model de govern Open Government o govern obert, d'una manera estratègica i, alhora, potenciant l'obertura de les tecnologies pels canals de comunicació sense oblidar que la finalitat principal és la d'apropar-se al ciutadà. Ajuntament 2.0 = Open Government x Estratègia x Noves tecnologies I 11.4. L'«empoderament» Més enllà de tots aquests canvis que ha de realitzar l'Administració per implantar l'Open Government i donar-lo a conèixer, s'ha d'incidir en la revolució del paper del ciutadà que es produeix amb aquests nous esquemes de participació. Ens trobem davant una variació en la figura de les persones, que comencen a tenir més poder i una rellevància creixent en la gestió de la vida de la societat, és a dir l'empoderament ciutadà. L'«empoderament» ciutadà es una variació en la figura de les persones, que comencen a tenir més poder i una rellevància creixent en la gestió de la vida de la societat. Una nova dimensió per a la societat es viu amb aquest fenomen d'Administració aperturista, que es mostra propera mitjançant la conjugació d'esdeveniments presencials i activitats potenciades amb les noves tecnologies. És una gran responsabilitat que comporta un canvi de mentalitat de les persones, que han de ser conscients d'aquest nou paper. Malgrat tot això, no s'ha d'oblidar que un dels principals riscos que es corren en un model encara pen- dent d'implantar és la manca de costum de la societat de participar d'una manera activa en la tasca d'una Administració. Davant això, el principal factor amb el qual cal lluitar és la formació i la pedago- gia entorn a un esquema més obert que demanda nous papers i més poder per al ciutadà. 54 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 56. Els governs locals davant el repte del Web 2.0 1. Introducció 55 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 57. 12 Preguntes d'ús freqüent Què és l'Open Government? Aquest terme, que es correspon amb el de govern obert, es refereix a un model d'Administració que se centra en una relació més estreta amb la ciutadania, una Administració que s'obre a tots els seus públics, bé persones o bé altres institucions o organitzacions. En definitiva, és una manera d'entendre la gestió pública i mostrar els organismes d'una manera molt més propera, accessible i amb més espais regulars de participació i més grans. Quins reptes comporta l' Open Government per a l'Administració? Encara que la Xarxa hagi generat una infinitat d'oportunitats per a l'Administració oberta, els principals reptes amb els quals s'enfronten els organismes a l'hora d'assumir aquest model són més conceptuals i organitzatius. Així, una Administració oberta ha de tenir en compte, en tot moment, que ha d'esbrinar els espais físics i digitals per saber què en pensen els ciutadans, ha de generar unes dinàmiques participatives entre els seus propis departaments i ha d'oferir unes vies de comunicació eficaces, ha de compartir qualsevol informació d'interès públic d'una manera senzilla i accessible per a tothom... Es tracta d'un repte per prendre una posició més propera davant els ciutadans, ajudats evidentment per les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. Com ha de començar un Ajuntament a obrir-se a la conversa a Internet? En primer lloc, no ha d'obrir perfils a les xarxes socials sense planificació ni ordre. Una Administració local ha d'analitzar quin és el seu estat actual d'obertura als ciutadans i planificar els espais en què podria actuar d'una manera més eficient i en els quals aconseguiria una participació més gran dels seus ciutadans, a més de la definició d'un protocol de gestió del feedback que es rebria en aquests canals, és a dir un moviment estratègic que aporti un valor real a la pròpia institució i a la societat. 56 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 58. S'han d'utilitzar plataformes pròpies o aquelles que ja existeixen? Depèn. Un cop que s'han establert les necessitats i els canals que caldria utilitzar, s'ha de valorar si existeixen plataformes obertes que ofereixin les garanties per portar a terme les estratègies ja desenvolupades i implantades en la comunitat d'usuaris. En el cas que hi siguin, s'ha de tractar, en tot moment, d'utilitzar aquest tipus de tecnologies amb la finalitat d'estalviar costos i potenciar sempre les iniciatives obertes, que s'aniran actualitzant d'una manera continua per mitjà d'una comunitat de desenvolupadors gran i distribuïda. En el cas que les opcions existents no ofereixin les garanties necessàries per als usuaris i la informació que aquests compartiran amb l'Administració, o quan no puguin adaptar-se a les necessitats dels projectes, s'hauran d'estudiar altres opcions tecnològiques que s'han desenvolupat tot i que s'haurà de donar sempre prioritat a aquelles que estan basades en el software lliure. N'hi ha prou amb obrir perfils a les xarxes socials per submergir-se a l'era 2.0? No. Tot aquest fenomen comunicatiu va més enllà de les simples eines. Si s'obre un perfil, però no hi ha un protocol de processament de la participació dins de l'Administració o no s'hi vincula d'una manera estratègica amb actuacions presencials o campanyes que integrin una mateixa acció en diversos àmbits, tan sols s'aconseguirà una simple acció aïllada. Obrir-se a les xarxes socials va més enllà. Poden utilitzar-se les xarxes socials com a vehicles de participació ciutadana? Sí, sense cap mena de dubte. Gràcies a l'oportunitat que ens ha ofert la tecnologia, avui dia és molt fàcil fer que els ciutadans s'expressin i l'Administració pugui recollir tot això. És una nova finestra per als organismes públics per tal d'anar rebent el pensament de la societat d'una manera directa. Quins beneficis té per a un Ajuntament l'adopció de l'Open Government? L'Open Government comporta un augment immediat de la legitimitat de les accions dels Ajuntaments per mitjà de la transparència en les seves actuacions, la publicació de les dades públiques i la comunicació bidireccional. A més, la integració de la participació ciutadana en els processos de decisió pública mitjançant les eines adequades es tradueix en una millora en l'eficàcia i l'eficiència de les actuacions dels governs municipals. 57 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 59. 13 Alguns enllaços que s'esmenten en aquesta publicació Wikis Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada Wikipedia: www.wikipedia.org Fòrums Racó català: www.racocatala.cat/forums Blocs Bloc del gencat: http://blocs.gencat.cat Barcelona parla: www.barcelonaparla.cat Xarxes socials San Francisco: www.facebook.com/SF Tinet: www.tinet.cat/portal/index.do L'Escala: www.facebook.com/pages/La-Escala-Spain/Ajuntament-de- lEscala/63081433306 La Seu d'Urgell: www.facebook.com/pages/Ajuntament-La-Seu-dUrgell/166102917480 Tona: www.facebook.com/pages/Ajuntament-de-Tona/189895115149 58 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 60. Twitter Alcalde NYC: http://twitter.com/NYCMayorsOffice NYC: http://twitter.com/311nyc/ Cerdanyola del Vallès: http://twitter.com/Cerdanyola El Prat de Llobregat: http://twitter.com/lacapsa La Seu d'Urgell: http://twitter.com/ajlaseu Santa Coloma de Gramenet: http://twitter.com/scgramenet Youtube Sidney Council: www.youtube.com/user/cityofsydney Ajuntament de Canet: www.youtube.com/user/ajcanetdemar Ajuntament de Lleida: www.youtube.com/user/ajuntamentdelleida Ajuntament de Sant Cugat: www.youtube.com/user/santcugat Ajuntament de Terrassa: www.youtube.com/user/ajterrassa Flickr Copons: www.flickr.com/photos/29586438@N06 Sant Feliu de Llobregat: www.flickr.com/photos/sfol Filtre social La Tafanera: http://latafanera.cat 59 Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement
  • 61. Impulsem la societat del coneixement al servei de tots els municipis c. Llacuna 162, 3a pl. 08018 Barcelona Telèfon: +34 93 486 14 30 Fax: +34 93 486 14 13 www.localret.cat

×