Your SlideShare is downloading. ×
LLENGUA CATALANA
Coordinació de l’àrea: Montserrat Camps
Continguts i proposta didàctica: Rosa Boixaderas,
Montserrat Bota...
26
LLENGUA CATALANA
COMPRENSIÓ, ORTOGRAFIA, LÈXIC, GRAMÀTICA
• Llibre de Coneixements
• Dossier d’Aprenentatge
• Quadern d...
27
A destacar del
Dossier d’Aprenentatge:
• Les activitats de comprensió lectora.
• Les propostes d’expressió oral i escri...
28
Estructura del
Llibre de Coneixements
26
27UNITAT 2
UNITAT 2
ORTOGRAFIA.ORTOGRAFIA.
Pàg.
33
Moltes vegades, davant del ...
29
17UNITAT 1
LÈXIC.LÈXIC.
16 UNITAT 1
➧El diccionari. Les paraules guia, les entrades
i les accepcions
Si volem trobar en...
30
Estructura del
Dossier d’Aprenentatge
29UNITAT 2
EXPRESSIÓ ORAL.EXPRESSIÓ ORAL.
Llenguacatalana•CicleMitjà•4t
Pàg.
24
•...
31
40 UNITAT 2
Llenguacatalana•CicleMitjà•4t
LÈXIC.LÈXIC.
GRAMÀTICA.GRAMÀTICA.
1 Subratlla la paraula de cada llista que n...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Nou projecte de CICLE MITJÀ. Llengua catalana

466

Published on

Els nous materials Cicle Mitjà formen part d’un projecte innovador d'Editorial Barcanova per a l’Educació Primària. Descripció dels materials de Llengua catalana.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
466
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Nou projecte de CICLE MITJÀ. Llengua catalana"

  1. 1. LLENGUA CATALANA Coordinació de l’àrea: Montserrat Camps Continguts i proposta didàctica: Rosa Boixaderas, Montserrat Bota, Montserrat Camps, Ester González, Roser Montañola i Carme Pascual Activitats digitals: Núria Murillo
  2. 2. 26 LLENGUA CATALANA COMPRENSIÓ, ORTOGRAFIA, LÈXIC, GRAMÀTICA • Llibre de Coneixements • Dossier d’Aprenentatge • Quadern de Treball A destacar del Llibre de Coneixements: • La Comprensió lectora: lectures de diversa tipologia tex- tual. Vocabulari. • L’Expressió oral i escrita: textos de referència de les diverses tipologies textuals, amb anàlisi de la seva estructura. • L’Ortografia, que s’introdueix de manera exemplificada. Petits textos que es poden utilitzar com a dictats. • El Lèxic, amb exemples i referències a les lectures. • La Gramàtica: anàlisi i normativa de l’organització morfolò- gica i sintàctica de la llengua. • El foment de les directrius proposades en el Pla Nacional de Lectura, d’una manera clara.
  3. 3. 27 A destacar del Dossier d’Aprenentatge: • Les activitats de comprensió lectora. • Les propostes d’expressió oral i escrita amb l’objectiu que l’alumne sigui capaç de crear els seus propis textos escrits i d’expressar-se en públic. • Les activitats de lèxic per enriquir i ampliar vocabu- lari, que donaran als alumnes les eines necessàries per a la creació de llenguatge. • L’AVALUACIÓalfinaldecadaunitatdidàcticadel’ortografia, la gramàtica i el lèxic, que hi ha. • Una avaluació reflexiva de l’alumne sobre el seu pro- cés d’aprenentatge, proposada en l’apartat REFLEXIONO I APRENC, a més a més de l’AVALUACIÓ de continguts. A destacar del Quadern de Treball: Activitats de tipologia molt diversa per reforçar els aprenentatges Podeu consultar una unitat didàctica del Llibre de Coneixements i una del Dossier d’Aprenentatge en el web www.barcanova.cat
  4. 4. 28 Estructura del Llibre de Coneixements 26 27UNITAT 2 UNITAT 2 ORTOGRAFIA.ORTOGRAFIA. Pàg. 33 Moltes vegades, davant del dubte de si hem d’escriure una a o una e, és força útil bus- car una paraula de la mateixa família en què la a o la e estiguin en posició tònica. Exemples: castanyada castanya foguerada foguera En el cas dels verbs, podem buscar la tercera persona del present d’indicatiu. Exemples: plantar planta remar rema Recorda els canvis ortogràfics que cal fer en alguns casos. Exemples: barca barques taronja taronges aigua aigües plaça places navega navegues Dictat 1 La Calma és un altiplà que té 1.000 metres d’altitud. És un espai molt ampli i obert del Montseny, pots passejar-hi amb molta tranquil·litat i solitud. Encara avui s’hi poden veure ramats d’ovelles, cabres i vaques que pasturen pels prats. La Calma està al costat de la muntanya del Matagalls, des d’on es veu la conca de la Tordera per un costat i la plana de Vic per l’altre. Dictat 2 Pels volts de Tots Sants, s’instal·len castanyeres als carrers de les ciutats amb el seu fogonet per coure castanyes i moniatos. El castanyer és un arbre força alt que es fa a les muntanyes mitjanes; les seves fulles són grosses i a la tardor, després de canviar de color, cauen. El seu fruit és una càpsula espinosa i de dins en surten les castanyes, que són comestibles. En alguns parlars del català, la a i la e, en una síl·laba àtona, sonen igual. És el so anomenat vocal neutra. La a i la e tòniques sonen a o e. La a i la e àtones tenen el mateix so, el so de vocal neutra. ➧La vocal neutra Fixa’t en la manera com pronunciem les lletres destacades de les paraules següents: Compara el so de la vocal assenyalada en cada parell de paraules: NOMS I ADJECTIUS VERBS • masculí singular en general, s’escriuen amb -e final: vespre, poble, ample… • femení singular en general, s’escriuen amb -a final: castanya, festa, grossa… En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure: • -a quan és l’última lletra: torra, menja… • -e quan és la penúltima lletra: torren, menges… Hi ha força excepcions: • masculins: patriarca, poema, mapa… • femenins: mare, jove, salvatge… Excepcions: • Les formes corre, vine, obre, omple. • Els infinitius acabats en -re: vendre, perdre… Per saber si hem d’escriure el so de vocal neutra amb una a o una e, podem fixar-nos en aquestes indicacions: castanya castanyer branca branqueta festa festiu vespre vesprada CASTANYADA ELEGANTS LLENYATAIRE SERRADORA 26 27UNITAT 2 UNITAT 2 ORTOGRAFIA.ORTOGRAFIA. Pàg. 33 Moltes vegades, davant del dubte de si hem d’escriure una a o una e, és força útil bus- car una paraula de la mateixa família en què la a o la e estiguin en posició tònica. Exemples: castanyada castanya foguerada foguera En el cas dels verbs, podem buscar la tercera persona del present d’indicatiu. Exemples: plantar planta remar rema Recorda els canvis ortogràfics que cal fer en alguns casos. Exemples: barca barques taronja taronges aigua aigües plaça places navega navegues Dictat 1 La Calma és un altiplà que té 1.000 metres d’altitud. És un espai molt ampli i obert del Montseny, pots passejar-hi amb molta tranquil·litat i solitud. Encara avui s’hi poden veure ramats d’ovelles, cabres i vaques que pasturen pels prats. La Calma està al costat de la muntanya del Matagalls, des d’on es veu la conca de la Tordera per un costat i la plana de Vic per l’altre. Dictat 2 Pels volts de Tots Sants, s’instal·len castanyeres als carrers de les ciutats amb el seu fogonet per coure castanyes i moniatos. El castanyer és un arbre força alt que es fa a les muntanyes mitjanes; les seves fulles són grosses i a la tardor, després de canviar de color, cauen. El seu fruit és una càpsula espinosa i de dins en surten les castanyes, que són comestibles. En alguns parlars del català, la a i la e, en una síl·laba àtona, sonen igual. És el so anomenat vocal neutra. La a i la e tòniques sonen a o e. La a i la e àtones tenen el mateix so, el so de vocal neutra. ➧La vocal neutra Fixa’t en la manera com pronunciem les lletres destacades de les paraules següents: Compara el so de la vocal assenyalada en cada parell de paraules: NOMS I ADJECTIUS VERBS • masculí singular en general, s’escriuen amb -e final: vespre, poble, ample… • femení singular en general, s’escriuen amb -a final: castanya, festa, grossa… En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure: • -a quan és l’última lletra: torra, menja… • -e quan és la penúltima lletra: torren, menges… Hi ha força excepcions: • masculins: patriarca, poema, mapa… • femenins: mare, jove, salvatge… Excepcions: • Les formes corre, vine, obre, omple. • Els infinitius acabats en -re: vendre, perdre… Per saber si hem d’escriure el so de vocal neutra amb una a o una e, podem fixar-nos en aquestes indicacions: castanya castanyer branca branqueta festa festiu vespre vesprada CASTANYADA ELEGANTS LLENYATAIRE SERRADORA Ortografia. Normes bàsi- ques adequades al nivell. Es van introduint de ma- nera exemplificada. Exemples. Icona que remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha activitats sobre aquest tema. Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha activitats sobre el tema que es treballa.Pàg. 23 COMPRENSIÓ.COMPRENSIÓ. 84 UNITAT 7 –Però jo no vull que et moris –va gemegar en Manel. –És clar –va dir l’avi–. Però tots els éssers humans neixen, creixen, es fan vells i moren.–I això, per què? –va preguntar en Manel. –Perquè si ningú no es morís, no hi cabríem, a la Terra! –va dir rient l’avi–. Imagina’tque en aquesta casa hi visquessin tots els teus avantpassats, i també els avantpassatsdels teus avantpassats. Això fa centenars de persones, o milers.–Però la Terra és molt gran, tothom podria viure-hi! –va dir en Manel.–Mira –va dir l’avi Sebastià–, has vist alguna vegada un pagès sembrant un camp?–No –va contestar en Manel–, però quan anem al camp m’hi fixaré.–Abans que hi hagués pagesos i conreus –va afegir l’avi–, les plantes del món naixiensoles, sense que ningú les plantés. Els primers pobladors de la Terra se les menjaven,però, quan les plantes s’acabaven, els homes es quedaven sense menjar. Amb el temps,els homes van adonar-se que, si conservaven les llavors que les plantes duen a dins, i lesplantaven, podrien tenir plantes noves sempre que volguessin.–M’entens, fill? –preguntava l’avi per assegurar-se que en Manel el seguia. I descansa-va una mica–. Per aconseguir això –va continuar–, van fixar-se que ells plantaven llavorsal ventre de la dona i naixien fills per substituir les persones que anaven morint. Jo vaigplantar la llavor de la teva mare i altres fills, i ells han plantat la teva llavor. Per tant, jaem puc morir tranquil. Des d’aleshores, quan en Manel sortia a passejar amb els seuspares i veia un nadó acabat de néixer al cotxet, exclamava:–Mireu, aquests senyors tenen llavors! Els pares d’en Manel somreien i ell afegia: –I jo també sóc una llavor. –D’on ho has tret, això? –li preguntaven els pares. –M’ho ha dit l’avi. I l’avi sap moltes coses. És un llibre queparla. I quan l’avi Sebastià va morir, en Manel es fixava en totes lesllavors humanes que passaven pel carrer o que trobava a les boti-gues, al parc, a l’escola; pertot arreu en Manel veia llavors de vidai es consolava per la mort del seu estimat avi. En Manel se sentia molt trist perquè el seu avi estava molt malalt i havia sentit dir almetge que li quedaven poques setmanes de vida. Els seus pares estaven més silenciososque de costum, caminaven per casa amb sabatilles, sense fer soroll, i fins i tot havienparat el rellotge de pèndol del menjador perquè el sorollós tic-tac no arribés fins a l’habi-tació de l’avi Sebastià i el molestés. Perquè l’avi estava gairebé tot el dia fent becaines,tenia els ulls tancats i respirava suaument. […] Quan en Manel tornava de l’escola, feia una estona de companyia a l’avi Sebastià.D’ençà que era molt petit, l’avi Sebastià s’havia assegut moltes vegades al seu costat i lihavia explicat infinitat de contes que havia après allà al seu poble. Deia que als poblessaben més contes que a la ciutat, molts més. I que no tan sols els expliquen a les criatu-res abans d’anar a dormir. Tots, els vells, els infants i els homes que treballen al camp, esreuneixen a la vora de la llar de foc a l’hivern i aleshores el més vell els explica contes.–Aquests contes no estan escrits ni tenen dibuixos, com els teus. Els saben els avis dememòria perquè els escoltaven quan eren joves. Els vells són com llibres que parlen. […]Ara l’avi parlava baixet i es cansava de seguida, però un dia que havia vingut el metgei en Manel plorava perquè havia posat una injecció a l’avi, l’avi li va dir:–No ploris, Manel. Ja ho veus, a mi em queda poc temps de vida perquè estic méscansat que una mula, però no em moriré abans de temps com es mor la gent en unaguerra. Jo ja he viscut tot el temps que em tocava perquè sóc molt molt vellet. 7. L’aventura de la vida Les llavors de la vidaMarina Pino Pàg. 115 VOCABULARI Gemegar: Fer sons planyívols. Avantpassat: Ascendent, antecessor. La mort d’una persona estimada és sempre una experièn-cia molt difícil. En aquest conte, un nen afronta la mortdel seu avi i aprèn una lliçó molt important sobre la vida.A veure què en penses. Comprensió. Lectures de diverses ti- pologies textuals. 13UNITAT 1 EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA. EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA. 12 UNITAT 1 Com veieu, tenim moltes opcions que ens permetran deixar de banda per a dies molt puntuals els pastissos i brioixos de tipus industrial, les llaminadures, les patates xips, els cacauets fregits, les pipes salades… Aquests productes ens omplen, ens aporten massa greix i no ens alimenten. ➧L’argumentació Argumentar consisteix a donar explicacions raonades, que ofereixin un punt de vista i aju- din a defensar una opinió. VOCABULARI Intens dia: Un dia ple d’activitats. Mos: Porció de menjar que es mastega d’un cop. Després d’un intens dia a l’escola, i abans d’iniciar les activitats de la tarda, arriba el moment perfecte per recarregar les piles amb una petita aportació d’energia. I que no per ser petita és menys important. Si feu aquest mos de mitja tarda correctament, obtindreu tantes coses bones! Estareu menys cansats i us ajudarà a sopar millor i sense tanta gana: així, anireu a dormir més tranquils i sense la panxa plena. A més, podeu fer berenars ben diferents i per a tots els gustos. Aquí en teniu tres que segur que us agradaran! El berenar Vicenç SelléS Pàg. 12 Pàg. 11 13 1. Pa amb tomàquet, acompanyat de formatge, pernil o tonyina en oli d’oliva o al natural. Si a l’entrepà hi posem també rodanxes de tomàquet, ens aportarà vitamines i minerals (necessaris per al bon funciona- ment del cos, sobretot si feu esport). 2. Una peça de fruita i un iogurt amb una mica de fruita seca (nous, ametlles o avellanes). Podeu provar de fer els vostres propis iogurts de fruita natural i posar-hi unes quantes nous. Ja veureu quines combinacions més gustoses. 3. Pa amb xocolata. El percentatge de cacau en la xocolata en determinarà les propie- tats. Aquest berenar, tan típic dels vostres pares quan eren petits, el podeu fer un parell de vegades a la setmana. Una definició o informació sobre el tema del qual es vol parlar o que es vol debatre. Uns arguments a favor, uns arguments en contra o dels dos tipus alhora. Una opinió sobre el tema o explicació sobre el perquè del parer exposat. QUAN ES FA UNA ARGUMENTACIÓ SOVINT S’EXPOSA EL SEGÜENT: 13UNITAT 1 EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA. EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA. 12 UNITAT 1 Com veieu, tenim moltes opcions que ens permetran deixar de banda per a dies molt puntuals els pastissos i brioixos de tipus industrial, les llaminadures, les patates xips, els cacauets fregits, les pipes salades… Aquests productes ens omplen, ens aporten massa greix i no ens alimenten. ➧L’argumentació Argumentar consisteix a donar explicacions raonades, que ofereixin un punt de vista i aju- din a defensar una opinió. VOCABULARI Intens dia: Un dia ple d’activitats. Mos: Porció de menjar que es mastega d’un cop. Després d’un intens dia a l’escola, i abans d’iniciar les activitats de la tarda, arriba el moment perfecte per recarregar les piles amb una petita aportació d’energia. I que no per ser petita és menys important. Si feu aquest mos de mitja tarda correctament, obtindreu tantes coses bones! Estareu menys cansats i us ajudarà a sopar millor i sense tanta gana: així, anireu a dormir més tranquils i sense la panxa plena. A més, podeu fer berenars ben diferents i per a tots els gustos. Aquí en teniu tres que segur que us agradaran! El berenar Vicenç SelléS Pàg. 12 Pàg. 11 13 1. Pa amb tomàquet, acompanyat de formatge, pernil o tonyina en oli d’oliva o al natural. Si a l’entrepà hi posem també rodanxes de tomàquet, ens aportarà vitamines i minerals (necessaris per al bon funciona- ment del cos, sobretot si feu esport). 2. Una peça de fruita i un iogurt amb una mica de fruita seca (nous, ametlles o avellanes). Podeu provar de fer els vostres propis iogurts de fruita natural i posar-hi unes quantes nous. Ja veureu quines combinacions més gustoses. 3. Pa amb xocolata. El percentatge de cacau en la xocolata en determinarà les propie- tats. Aquest berenar, tan típic dels vostres pares quan eren petits, el podeu fer un parell de vegades a la setmana. Una definició o informació sobre el tema del qual es vol parlar o que es vol debatre. Uns arguments a favor, uns arguments en contra o dels dos tipus alhora. Una opinió sobre el tema o explicació sobre el perquè del parer exposat. QUAN ES FA UNA ARGUMENTACIÓ SOVINT S’EXPOSA EL SEGÜENT: Expressió oral. Propostes per ensenyar a l’alumne a ex- pressar-se oralment en diferents situacions. Expressió escrita. Textos de diverses tipologies textuals, amb l’anàlisi de l’estructura de cada un, que permet com- prendre com s’ha d’escriure cada tipus de text. Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar al- guna dificultat. Quadre conceptual sobre el tipus de text que es treballa. Conceptes importants que cal recordar. Dictats que presenten les dificultats específiques plantejades en la unitat.
  5. 5. 29 17UNITAT 1 LÈXIC.LÈXIC. 16 UNITAT 1 ➧El diccionari. Les paraules guia, les entrades i les accepcions Si volem trobar en el diccionari la paraula cap, què haurem de fer? 1r: Obrir el diccionari i buscar la lletra c. 2n: Fixar-nos en les paraules guia, que estan situades a la part de dalt de les pàgines, per situar-nos en la pàgina on hi ha la paraula. 3r: Buscar en la pàgina concreta la paraula cap. La paraula cap és una entrada del diccionari que es troba amb facilitat, però no sempre que busquem una paraula en el diccionari la trobarem escrita exac- tament igual. Per exemple, els noms sempre els trobarem en singu- lar (cap i no caps), i els verbs, en infinitiu (per saber el significat de tenia, haurem de buscar tenir). 4t: En les entrades del diccionari, hi podem trobar diferents significats de la paraula. Els trobem darrere d’un nombre i s’anomenen accepcions. Per exemple, l’entrada cap té moltes accepcions. Fixa-t’hi: LÈXIC.LÈXIC. arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per sembrar-hi llegums, etc., bancal. capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí. 2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre- gistrar, llegir o esborrar dades en un suport magnètic. FAM. Cap*, capçalera, encapçalar. capçalera 1. f Barana o post que es posa al cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que es posa al cap d’una plana. capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro- della que serveix per posar-hi les olles, etc. quan se les treu del foc. capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem d’alguna cosa. capcinada 1. f Signe o moviment de cap. 2. f Becaina. capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co- marca del Capcir. 2. m Dialecte català de transició cap a l’occità. capciós, -osa adj. Que conté raons enga- nyoses, que sols té aparença de veritat. És una notícia c. SIN. Enganyós, -osa. capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc. adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas- tiguejat. SIN. 1. A dalt de tot. capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix, al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv. A la fi; en la situació més extrema. 3. loc. adv. A la fi, al cap i a la fi. SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit. capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da- vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança a una empresa nova o arriscada, obrint camí als altres. FAM. Capdavant. SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a. capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr. Fer moviments amb el cap. SIN. 1. Esquivar, eludir. capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics. 2. m Dignitat de cardenal. capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap; barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma- nera d’un capell. capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té els drets d’una església parroquial. 2. f Es- glesiola annexa a una església més gran. 3. f Conjunt de músics al servei d’una capella. 4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul- tat d’un afer. SIN. 1. Oratori. capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa- liva. FAM. Capella, capellanesc, -a. SIN. 1. Mossèn, prevere, rector. capellania f Càrrec d’exercir els serveis de culte en una capella. capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu- nió de persones que defensen exclusiva- ment allò que forma part del seu cercle. SIN. 2. Camarilla. capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una cosa dins una altra. SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en- caparrar-se. capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí- vola. capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v. tr. Canviar el curs d’alguna cosa. SIN. 1. Invertir. capgirell m Girada que fa un cos caient. capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni- ment. SIN. 1. Cullereta. capicua m Nombre que consta de les matei- xes xifres llegides de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta. capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells. 2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós. capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar- se un líquid en contacte amb un sòlid, la superfície d’aquell puja o baixa. capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa, algun fet. SIN. Comprendre, copsar. capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda- ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o pot exercir el comandament suprem d’un vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra. 4. m i f Cap d’un equip esportiu. 119 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z capità canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes, de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f Nom de certs objectes de forma tubular o cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó. FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca- nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca- nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo- lit, -ida*. canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes. 2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes- car. canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en confiteria, en guisats, com a aromatitzant i en perfumeria. 2. f Part anterior de la cama sobre mateix de l’aresta anterior de la tí- bia. SIN. 2. Canella. canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc. 2. m Planta herbàcia de tija erecta. FAM. Canya*, encanyissat*. canyó m Faringe. caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre- ciada en ebenisteria. caolí m Argila blanca molt pura. caos 1. m Estat de confusió que hauria pre- cedit l’organització del món. 2. m Confusió i desordre complet. FAM. Caòtic, -a. cap 1. m Part superior del cos de la persona i de molts animals. 2. m La part més alta d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis? 6. m Punta de terra que entra mar endins. cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap. Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai- xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco- brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar trist, capficat. 11. m anar cap per avall. Anar una cosa malament. 12. m cap de turc. Persona a qui es fa acusacions de les quals no és responsable. 13. m demanar el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop de cap. Decidir-se, prendre una resolució. 16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m treure el cap. Començar, algú o alguna cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny. 19. m ballar pel cap. Recordar vagament. 20. m no cabre al cap. No poder compren- dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu- dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m Individu considerat com a part d’una col·lec- tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre- nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc. prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to- talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po- sició normal, no invertida. 27. prep. En direc- ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29. prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu. FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal, cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca- bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda, caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda, capatàs, capçada, capçal, capçana, capçar, capcinada, capejar, capità*, ca- pital*, capitell, capítol, capitost, capo- ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*. SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí. 28. Devers. capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni- gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap, fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei- xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver- ses zones superposades. Un pastís amb c. de crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis- simular alguna cosa. FAM. Capot, -a. SIN. 1. Mantell. capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a 5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua- litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde- vingui. FAM. Capacitar, capacitat. SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a. capacitat 1. f Propietat de poder contenir fins a un límit determinat. Té una capacitat de 5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni- tuds elèctriques o tèrmiques. SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència. capar v. tr. Castrar. caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines- perada, acció de poc judici. SIN. 2. Rampell. caparrudesa f Qualitat de caparrut. caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat. SIN. Ceballut, -uda. capatàs m El cap d’una colla de treballa- dors. capbussar v. tr. i pron. Cabussar. capçada 1. f Conjunt de les branques d’un 118 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z canya arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per sembrar-hi llegums, etc., bancal. capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí. 2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre- gistrar, llegir o esborrar dades en un suport magnètic. FAM. Cap*, capçalera, encapçalar. capçalera 1. f Barana o post que es posa al cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que es posa al cap d’una plana. capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro- della que serveix per posar-hi les olles, etc. quan se les treu del foc. capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem d’alguna cosa. capcinada 1. f Signe o moviment de cap. 2. f Becaina. capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co- marca del Capcir. 2. m Dialecte català de transició cap a l’occità. capciós, -osa adj. Que conté raons enga- nyoses, que sols té aparença de veritat. És una notícia c. SIN. Enganyós, -osa. capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc. adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas- tiguejat. SIN. 1. A dalt de tot. capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix, al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv. A la fi; en la situació més extrema. 3. loc. adv. A la fi, al cap i a la fi. SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit. capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da- vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança a una empresa nova o arriscada, obrint camí als altres. FAM. Capdavant. SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a. capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr. Fer moviments amb el cap. SIN. 1. Esquivar, eludir. capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics. 2. m Dignitat de cardenal. capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap; barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma- nera d’un capell. capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té els drets d’una església parroquial. 2. f Es- glesiola annexa a una església més gran. 3. f Conjunt de músics al servei d’una capella. 4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul- tat d’un afer. SIN. 1. Oratori. capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa- liva. FAM. Capella, capellanesc, -a. SIN. 1. Mossèn, prevere, rector. capellania f Càrrec d’exercir els serveis de culte en una capella. capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu- nió de persones que defensen exclusiva- ment allò que forma part del seu cercle. SIN. 2. Camarilla. capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una cosa dins una altra. SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en- caparrar-se. capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí- vola. capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v. tr. Canviar el curs d’alguna cosa. SIN. 1. Invertir. capgirell m Girada que fa un cos caient. capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni- ment. SIN. 1. Cullereta. capicua m Nombre que consta de les matei- xes xifres llegides de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta. capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells. 2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós. capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar- se un líquid en contacte amb un sòlid, la superfície d’aquell puja o baixa. capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa, algun fet. SIN. Comprendre, copsar. capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda- ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o pot exercir el comandament suprem d’un vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra. 4. m i f Cap d’un equip esportiu. 119 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z capità canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes, de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f Nom de certs objectes de forma tubular o cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó. FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca- nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca- nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo- lit, -ida*. canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes. 2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes- car. canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en confiteria, en guisats, com a aromatitzant i en perfumeria. 2. f Part anterior de la cama sobre mateix de l’aresta anterior de la tí- bia. SIN. 2. Canella. canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc. 2. m Planta herbàcia de tija erecta. FAM. Canya*, encanyissat*. canyó m Faringe. caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre- ciada en ebenisteria. caolí m Argila blanca molt pura. caos 1. m Estat de confusió que hauria pre- cedit l’organització del món. 2. m Confusió i desordre complet. FAM. Caòtic, -a. cap 1. m Part superior del cos de la persona i de molts animals. 2. m La part més alta d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis? 6. m Punta de terra que entra mar endins. cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap. Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai- xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco- brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar trist, capficat. 11. m anar cap per avall. Anar una cosa malament. 12. m cap de turc. Persona a qui es fa acusacions de les quals no és responsable. 13. m demanar el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop de cap. Decidir-se, prendre una resolució. 16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m treure el cap. Començar, algú o alguna cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny. 19. m ballar pel cap. Recordar vagament. 20. m no cabre al cap. No poder compren- dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu- dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m Individu considerat com a part d’una col·lec- tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre- nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc. prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to- talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po- sició normal, no invertida. 27. prep. En direc- ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29. prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu. FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal, cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca- bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda, caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda, capatàs, capçada, capçal, capçana, capçar, capcinada, capejar, capità*, ca- pital*, capitell, capítol, capitost, capo- ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*. SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí. 28. Devers. capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni- gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap, fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei- xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver- ses zones superposades. Un pastís amb c. de crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis- simular alguna cosa. FAM. Capot, -a. SIN. 1. Mantell. capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a 5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua- litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde- vingui. FAM. Capacitar, capacitat. SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a. capacitat 1. f Propietat de poder contenir fins a un límit determinat. Té una capacitat de 5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni- tuds elèctriques o tèrmiques. SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència. capar v. tr. Castrar. caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines- perada, acció de poc judici. SIN. 2. Rampell. caparrudesa f Qualitat de caparrut. caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat. SIN. Ceballut, -uda. capatàs m El cap d’una colla de treballa- dors. capbussar v. tr. i pron. Cabussar. capçada 1. f Conjunt de les branques d’un 118 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z canya arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per sembrar-hi llegums, etc., bancal. capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí. 2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre- gistrar, llegir o esborrar dades en un suport magnètic. FAM. Cap*, capçalera, encapçalar. capçalera 1. f Barana o post que es posa al cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que es posa al cap d’una plana. capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro- della que serveix per posar-hi les olles, etc. quan se les treu del foc. capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem d’alguna cosa. capcinada 1. f Signe o moviment de cap. 2. f Becaina. capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co- marca del Capcir. 2. m Dialecte català de transició cap a l’occità. capciós, -osa adj. Que conté raons enga- nyoses, que sols té aparença de veritat. És una notícia c. SIN. Enganyós, -osa. capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc. adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas- tiguejat. SIN. 1. A dalt de tot. capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix, al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv. A la fi; en la situació més extrema. 3. loc. adv. A la fi, al cap i a la fi. SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit. capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da- vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança a una empresa nova o arriscada, obrint camí als altres. FAM. Capdavant. SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a. capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr. Fer moviments amb el cap. SIN. 1. Esquivar, eludir. capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics. 2. m Dignitat de cardenal. capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap; barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma- nera d’un capell. capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té els drets d’una església parroquial. 2. f Es- glesiola annexa a una església més gran. 3. f Conjunt de músics al servei d’una capella. 4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul- tat d’un afer. SIN. 1. Oratori. capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa- liva. FAM. Capella, capellanesc, -a. SIN. 1. Mossèn, prevere, rector. capellania f Càrrec d’exercir els serveis de culte en una capella. capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu- nió de persones que defensen exclusiva- ment allò que forma part del seu cercle. SIN. 2. Camarilla. capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una cosa dins una altra. SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en- caparrar-se. capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí- vola. capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v. tr. Canviar el curs d’alguna cosa. SIN. 1. Invertir. capgirell m Girada que fa un cos caient. capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni- ment. SIN. 1. Cullereta. capicua m Nombre que consta de les matei- xes xifres llegides de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta. capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells. 2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós. capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar- se un líquid en contacte amb un sòlid, la superfície d’aquell puja o baixa. capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa, algun fet. SIN. Comprendre, copsar. capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda- ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o pot exercir el comandament suprem d’un vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra. 4. m i f Cap d’un equip esportiu. 119 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z capità canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes, de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f Nom de certs objectes de forma tubular o cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó. FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca- nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca- nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo- lit, -ida*. canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes. 2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes- car. canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en confiteria, en guisats, com a aromatitzant i en perfumeria. 2. f Part anterior de la cama sobre mateix de l’aresta anterior de la tí- bia. SIN. 2. Canella. canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc. 2. m Planta herbàcia de tija erecta. FAM. Canya*, encanyissat*. canyó m Faringe. caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre- ciada en ebenisteria. caolí m Argila blanca molt pura. caos 1. m Estat de confusió que hauria pre- cedit l’organització del món. 2. m Confusió i desordre complet. FAM. Caòtic, -a. cap 1. m Part superior del cos de la persona i de molts animals. 2. m La part més alta d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis? 6. m Punta de terra que entra mar endins. cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap. Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai- xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco- brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar trist, capficat. 11. m anar cap per avall. Anar una cosa malament. 12. m cap de turc. Persona a qui es fa acusacions de les quals no és responsable. 13. m demanar el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop de cap. Decidir-se, prendre una resolució. 16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m treure el cap. Començar, algú o alguna cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny. 19. m ballar pel cap. Recordar vagament. 20. m no cabre al cap. No poder compren- dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu- dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m Individu considerat com a part d’una col·lec- tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre- nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc. prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to- talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po- sició normal, no invertida. 27. prep. En direc- ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29. prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu. FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal, cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca- bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda, caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda, capatàs, capçada, capçal, capçana, capçar, capcinada, capejar, capità*, ca- pital*, capitell, capítol, capitost, capo- ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*. SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí. 28. Devers. capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni- gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap, fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei- xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver- ses zones superposades. Un pastís amb c. de crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis- simular alguna cosa. FAM. Capot, -a. SIN. 1. Mantell. capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a 5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua- litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde- vingui. FAM. Capacitar, capacitat. SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a. capacitat 1. f Propietat de poder contenir fins a un límit determinat. Té una capacitat de 5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni- tuds elèctriques o tèrmiques. SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència. capar v. tr. Castrar. caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines- perada, acció de poc judici. SIN. 2. Rampell. caparrudesa f Qualitat de caparrut. caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat. SIN. Ceballut, -uda. capatàs m El cap d’una colla de treballa- dors. capbussar v. tr. i pron. Cabussar. capçada 1. f Conjunt de les branques d’un 118 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z canya ➧Les definicions. El significat de les paraules Les accepcions del diccionari són definicions. Exemples: Les definicions ens donen la informació que necessitem de cada paraula. Ens expliquen el significat de les paraules. Llegeix aquest fragment de la lectura «Cap de fusta, toc, toc!»: – Què penses que deuen voler dir les paraules destacades? Si busquem en el diccionari la paraula testa, trobem: Així veiem que cap i testa són dues paraules que volen dir el mateix: tenen el mateix significat. I si busquem tauló, trobem: Cap de fusta i testa de tauló tenen un significat molt semblant. FAM. Collada, collar, degollar*. SIN. 5. A collibè, a la sarrona. coll2 m Depressió pronunciada entre mun- tanyes que hi permet el pas. FAM. Collada. colla 1. f Conjunt de persones. 2. f Conjunt, col·lecció de coses. FAM. Collar 2. SIN. 1. Aplec, estol, patoll, partida. 2. Par- tida. col·laboracionisme m Actitud de qui, en un país ocupat per l’enemic, defensa una política d’entesa amb els invasors. col·laborar v. intr. Treballar amb algú. FAM. Col·laboració, labor*. SIN. Ajudar, contribuir, cooperar. col·lació 1. f Àpat lleuger. Prendre una c. a mig matí. 2. f portar a c. Esmentar un tema. col·lacionar v. tr. Comparar, entre elles, dues o més reproduccions d’un text. SIN. Conferir. collada f Coll d’una certa extensió. La c. de Toses. collage m Composició artística feta d’ele- ments diversos enganxats. Un c. fet amb tela i paper de diari. col·lagen m Proteïna animal que és la base de molts teixits orgànics, com la pell. col·lapse 1. m Disminució de la tensió arte- rial i paralització de la circulació sanguínia. La malalta va patir un c. 2. m Paralització de les activitats. La vaga va provocar un c. a l’ae- roport. FAM. Col·lapsar, lapsus*. SIN. 1. Desmai. collar 1 1. m Tota peça de metall, etc. que en- volta el coll. 2. m Collaret. collar 2 1. v. tr. Unir dues peces per mitjà de cargols i altres estris. 2. v. tr. Posar el jou als animals. Van c. els bous al jou per llaurar el camp. 3. v. tr. Subjectar, sotmetre. A casa el tenen molt c. 4. v. tr. Clavar un cargol. SIN. 2. Junyir. 4. Cargolar. collaret m Ornament que es posa al voltant del coll. col·lateral 1. adj. Situat lateralment. 2. adj. Dit del parent que no ho és per línia directa. El germà de la meva cunyada és un parent c. FAM. Col·lateralitat. col·lecció 1. f Grup ordenat de coses d’una classe. 2. p. anal. Colla, conjunt. FAM. Col·leccionar, col·leccionisme, collir*. SIN. 1. Recull. col·lecta f Acció de recollir dons per a un fi benèfic, etc. Fem una c. per ajudar una ONG. FAM. Col·lectar, collir*. SIN. Capta. col·lectiu, -iva 1. adj. Dit d’una cosa que fan diferents persones conjuntament. Hem fet un treball c. sobre el nostre poble. 2. adj. Dit d’un nom en singular que designa una plurali- tat. Equip és un nom c. FAM. Col·lectivisme, col·lectivitat, col·lectivització, col·lectivitzar, collir*. SIN. 1. Comú, -una. col·lectivisme m Doctrina social que pro- posa que els treballadors posseeixin en comú els mitjans de producció. col·lector, -a 1. adj. Que recull. 2. m. Clave- guera gran que recull les aigües de la xarxa de sanejament i les aboca a la depura- dora. col·lega m i f Persona que té el mateix ofici que una altra. Tots els professors són c. entre ells. SIN. Company, -a. col·legi 1. m Grup de persones amb interes- sos comuns i un mateix reglament. C. d’ar- quitectes, de metges. 2. m Edifici del col·legi. 3. m Escola. FAM. Col·legial, -a, col·legialitat, col·legiar, col·legiat, -ada, col·legiata, llegar*. col·legiar 1. v. tr. Fer entrar algú en un col·legi. 2. v. pron. Organitzar-se en col·legi els individus d’una professió. col·legiata f Església on se celebren els ofi- cis com a les catedrals. col·legir 1. v. tr. Fer extractes d’un text. 2. v. tr. Deduir. SIN. 1. Resumir, reduir. col·ligar v. tr. Lligar, relacionar diferents co- ses. FAM. Col·ligació, lligar*. collir 1. v. tr. Arrencar de la planta la flor o el fruit. 2. v. tr. Agafar i aplegar coses. FAM. Acollir, col·lecció, col·lecta*, col·lectiu, -iva*, col·lector, -a, collita, es- collir*, recol·lectar*, recollir*. col·liri m Medicament líquid per a l’ull. col·lisió 1. f Xoc de dos cossos que topen. 2. f Enfrontament. FAM. Col·lidir, lesió*. SIN. 1. Xoc, abordatge. 2. Abordatge. collita 1. f Acció d’arreplegar els productes que dóna la terra. 2. f Temporada d’arre- plec dels fruits. 145 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z collita FAM. Terrissaire, terrisser, -a, terrisse- ria. territori m Superfície de terra que ocupa un estat o una província, o habitat per una na- ció, una espècie vegetal, etc. FAM. Territorial, territorialitat. terror 1. m Por extrema. 2. m Allò que la pro- voca. És el t. de tots els davanters. FAM. Aterrir, terrible, terrífic, -a, terrorí- fic, -a, terrorisme, terrorista, terroritzar. terrorisme m Utilització del terror amb fina- litats polítiques i socials. terròs 1. m Tros petit de terra compacta. 2. m Tros semblant d’una altra matèria, com sal, sucre, calç, etc. 3. m Terrer. FAM. Aterrossar, esterrossar, terrossada, terrossar, terrossós, -osa. SIN. 1. Gleva, mota. terrós, -osa 1. adj. De característiques sem- blants a les de la terra. Una pols t. 2. adj. De color de terra. SIN. 1. Terri, tèrria. tertúlia f Reunió habitual per conversar o passar el temps agradablement. FAM. Tertulià, -ana. SIN. Penya. tes, -a adj. Tens. tesar v. tr. Posar tensa una cosa flexible. tesi 1. f Idea que es vol demostrar. 2. f t. doc- toral o t. Treball d’investigació amb què s’obté el títol universitari de doctor. FAM. Síntesi, tesina. tesina f Treball necesari per obtenir el títol de llicenciat en algunes carreres universi- tàries. test1 1. m Vas de terrissa que, ple de terra, serveix per criar-hi plantes. 2. m pixar fora de t. Sortir de la qüestió, respondre fora de propòsit. 3. m els testos s’assemblen a les olles. Els fills hereten els defectes dels pares. SIN. 1. Torreta. test2 1. m Prova per avaluar la conducta i la capacitat psíquica d’un individu, o d’un conjunt d’individus. 2. m Prova, reacció o assaig practicat amb finalitats diagnòsti- ques o de laboratori. test3, -a adj. Dret i rígid. T. com un rave. FAM. Tendir*. testa f Cap de persona o animal. FAM. Entestar, testard, -a, testarrudesa, testarrut, -uda, testera. testaferro m Persona que actua moguda per una altra. testament 1. m Declaració en la qual una persona decideix la destinació dels seus béns després de la seva mort. 2. m Antic T. i Nou T. Parts en què es divideix la Bíblia. SIN. 1. Deixa, llegat. testar v. tr. Fer testament. FAM. Atestar*, contestar*, detestar*, pro- testar*, testament, testamentari, -ària, testamentaria, testificar*, testimoni*. testarrut, -uda adj. Que no canvia d’opinió o actitud malgrat les pressions. testera f Part de davant de certes coses. testicle m Glàndula genital masculina. FAM. Testar*, testicular. SIN. Colló, ou, pebrots. testificar 1. v. tr. Declarar com a testimoni. 2. v. tr. Demostrar a través de documents. FAM. Testar*, testificació, testifical, testi- ficatiu, -iva. testimoni 1. m i f Persona que té coneixe- ment d’un fet per haver-lo comprovat amb els sentits, i ho declara. 2. m Cosa per la qual es dedueix la veritat d’un fet. FAM. Testar*, testimonial, testimoniança, testimoniar, testimoniatge, testimonie- jar. SIN. 2. Prova. testimoniatge 1. m Declaració d’algú per certificar una cosa que ha vist o sentit. 2. m Allò que és prova d’una cosa. SIN. 1. Atestació. 2. Prova, testimoniança. teta 1. f Mamella. 2. f Mainadera. FAM. Tetina. tètan m Malaltia infecciosa que provoca la contracció involuntària permanent dels músculs. FAM. Antitetànic, -a, tetànic, -a, teta- nisme, tetanitzar. tètanus m Tètan. tetera f Recipient per servir el te. tetina f Peça semblant a un mugró de dona que es posa al coll del biberó. tetr- o tetra- Prefixos, del grec tetra, que sig- nifiquen ‘quatre’. Tetràedre. tetràedre m Políedre de quatre cares. FAM. Tetraèdric, -a. tetràgon m Polígon de quatre costats i qua- tre angles. FAM. Tetragonal. tetràmer, -a adj. Que té quatre parts. 582 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z territori tarja 1. f Escut medieval rectangular. 2. f Placa rectangular on hi ha un escrit. FAM. Targeta, targeter. tarlatana f Teixit clar i fi de cotó. taronger 1. m Arbre de flors blanques i olo- roses, i fruits de polpa sucosa i pela grui- xuda. 2. m t. mandarí. Mandariner. tarongina f Flor del taronger. taronja f Fruit del taronger. FAM. Ataronjat, -ada, taronger, taronge- rar, tarongina, taronjada, taronjaire. tarot 1. m Baralla de 78 cartes diferents em- prada per endevinar el futur. 2. m Barret vell o fet malbé. FAM. Destarotar. tarquim m Fang que deixen les aigües es- tancades i que s’empra com a adob. tarragoní, -ina adj. De Tarragona. tars m Part de darrere del peu, entre el me- tatars i la cama, composta de set ossos. FAM. Metatars, tarsal, tarsià, -ana. tartamut, -uda adj. Quec. FAM. Mut, muda, tartamudejar, tartamu- desa. tartana f Cotxe de cavalls de dues rodes, amb tendal de roba i seients laterals. FAM. Tartanada, tartaner. tarter m Terreny, a la falda d’una muntanya, cobert de pedres que s’han desprès del cim. tartera f Tarter. tasca 1. f Treball que un té l’obligació de fer. 2. f Impost medieval català dels senyors sobre una part de la collita. FAM. Tascar. SIN. 1. Afer, comesa, empresa, missió, obli- gació, ofici. tascó m Peça de fusta, allargada i afinada de la punta, emprada per assegurar una cosa posant-lo en una escletxa o un espai lliure. FAM. Tasconar, tasconer, -a. SIN. Cuny, falca, pitja. tassa 1. f Vas de porcellana, terra o altres materials, amb nansa, per prendre líquids. 2. f El contingut d’una tassa. Dues t. d’arròs. FAM. Tassó. tastaolletes m i f Persona inconstant. tastar v. tr. Prendre una porció d’un menjar o una beguda per apreciar-ne el gust. FAM. Tast, tastaolletes, tastavins. SIN. Degustar. tatuar v. tr. Marcar el cos amb dibuixos, nor- malment permanents, per mitjà de pun- cions de colorant. FAM. Tatuatge, tatuador, -a. tatxa 1. f Clau curt amb cabota grossa i plana. 2. f Defecte. FAM. Entatxonar, tatxar, tatxó, tatxonar. tatxar v. tr. Tallar un trosset de meló o sín- dria per tastar-los abans de comprar-los. tatxot m Tatxa grossa emprada per entapis- sar mobles. taujà, -ana adj. i m i f Dit de la persona que té poca agudesa mental i poca malícia. FAM. Taujaneria. taula 1. f Moble consistent en una peça ho- ritzontal, llisa, sostinguda per potes. 2. f t. rodona. Taula circular que no permet cap lloc preferent. 3. f t. rodona. Debat en què els participants exposen les opinions en condicions d’igualtat. 4. f t. de canvi. An- tigament, establiment públic de banca i canvi. 5. f Monument prehistòric menorquí consistent en una gran pilastra d’una sola peça i una gran llosa plana al damunt. 6. f Peça de fusta plana, ampla i de poc gruix. 7. f Pintura feta sobre fusta. 8. f fer t. rasa. Anul·lar tot el que s’ha fet anteriorment. 9. f Qualsevol objecte o superfície plana, llisa i horitzontal. 10. f Índex de les matèries d’un llibre. 11. f Llista ordenada de resul- tats o dades d’un treball científic. Les t. de multiplicar. 12. f pl. Escenari. 13. f pl. Situa- ció en el joc d’escacs o de dames en què no pot guanyar cap dels jugadors. 14. f pl. t. de la llei. Les dues pedres en què, se- gons la Bíblia, Moisès gravà els deu mana- ments. 15. f posar (un problema, un tema) damunt la t. Suscitar una qüestió a consi- derar, resoldre, etc. FAM. Entaular*, retaule, taulejar, taulell, tauler, -a, tauleta, tauló, tavella*. taulell 1. m Taula estreta i llarga. 2. m Taula que hi ha a les botigues per mostrar els productes. 3. m Taula que hi ha als tallers per treballar-hi. tauler, -a 1. m Fusta plana normalment amb cantells. Tauler d’anuncis. Tauler d’escacs. 2. m t. de control (o t. d’instruments). Quadre de comandament d’un vehicle. SIN. 1. Escaquer. tauló m Peça llarga de fusta emprada esp. pels paletes per fer bastides. taumaturg, -a m i f Persona que pot fer mi- racles. 574 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z tarja fúnebre 1. adj. Relacionat amb un difunt o els difunts. 2. adj. Molt trist, de mort. SIN. 2. Tenebrós, lúgubre. funeral m Cerimònia que es fa per acomia- dar un difunt. funerària Societat dedicada a les cerimò- nies d’enterrament. funest, -a adj. Que porta mort o desgràcia. SIN. Ominós, -osa, perniciós, -osa. funicular m Ferrocarril que puja pendents i rep la tracció mitjançant un cable. fur 1. m Llei que recull el dret vigent en una regió. 2. m Jurisdicció especial (civil, mili- tar, eclesiàstica) aplicada en funció del ti- pus de persones sobre les quals recau. FAM. Aforar, desaforat, -ada, foral. fura 1. f Mamífer carnívor de cap rodonenc i cos prim, tradicionalment usat per a la caça de conills. 2. f Persona que es fica per- tot. FAM. Furar, furer, furgar*, furó*. furetejar v. intr. Regirar-ho tot, furonejar. furgar 1. v. tr. Excavar la terra amb el morro, com els porcs. 2. v. tr. Remenar una cosa interiorment. 3. v. tr. Ficar-se en un afer. FAM. Furgada. SIN. 1, 2. Regirar. furgó 1. m Vehicle llarg i cobert per al trans- port de mercaderies. 2. m Vagó destinat al transport d’equipatges. FAM. Furgoneta. furgoneta f Vehicle amb porta a la part pos- terior per a la càrrega. fúria f Violència, impetuositat. FAM. Enfurir*, furibund, -a, furient, furiós, -osa, furor*. furó m Fura. FAM. Fura*, furonejar, furoner, -a. furóncol m Gra inflamatori de la pell. furor 1. m o f Ira violenta. 2. m o f fer f. Triomfar, estar molt de moda una cosa. FAM. Enfuriar*, enfurir*. furt 1. m Robatori sense violència ni intimi- dació. 2. m La cosa furtada. FAM. Furtar, furtiu, -iva. furtiu, -iva 1. adj. Fet d’amagat. 2. adj. Il·legal. fus m Barreta de fusta, lleugerament cònica, que serveix en la filatura per tòrcer el fil i enrotllar-lo. FAM. Afuar, afusar, fusada, fusiforme. fusa f Nota musical que val la meitat d’una semicorxera. fusell m Arma de foc portàtil. FAM. Afusellar*, fuseller, fuselleria. fusible 1. adj. Que es pot fondre. 2. m Dispo- sitiu de protecció del circuit elèctric. SIN. 2. Ploms. fusió 1. f Acció de fondre. 2. f f. nuclear. Reunió de dos nuclis atòmics per formar- ne un de més pesant. FAM. Fondre*, fusionar. SIN. 1. Fosa. fust m Element central i sustentador de la columna, intermedi entre la base i el capi- tell. SIN. Tronc. fusta 1. f Matèria llenyosa de l’arbre. 2. f Tros, objecte, de fusta. FAM. Enfustat*, fust, fustam, fuster, -a, fusterejar, fusteria. SIN. 1. Llenya. fuster, -a m i f Persona que treballa la fusta. fustigar v. tr. Assotar, fuetejar. FAM. Fustigació. futbol m Esport practicat entre dos equips amb la finalitat d’introduir una pilota a la porteria del contrari. FAM. Futbolí, futbolista, futbolístic, -a. fútil 1. adj. Sense importància. 2. adj. Frívol. FAM. Futilesa, futilitat. SIN. 1. Insignificant. fúting m Exercici físic consistent a córrer a un ritme moderat i regular. futris, de loc. adv. De mal humor. futur, -a 1. adj. Que serà. 2. m Temps que ha de venir. 3. m Temps gramatical que indica acció venidora. FAM. Futurisme, futurista, futuritat. SIN. 1. Esdevenidor, -a, venidor, -a. 2. Ave- nir, demà, esdevenidor. futurisme m Moviment artístic d’avant- guarda que exalta el progrés i rebutja la tradició. 294 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z fúnebre Pàg. 18 Pàg. 17 arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per sembrar-hi llegums, etc., bancal. capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí. 2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre- gistrar, llegir o esborrar dades en un suport magnètic. FAM. Cap*, capçalera, encapçalar. capçalera 1. f Barana o post que es posa al cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que es posa al cap d’una plana. capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro- della que serveix per posar-hi les olles, etc. quan se les treu del foc. capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem d’alguna cosa. capcinada 1. f Signe o moviment de cap. 2. f Becaina. capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co- marca del Capcir. 2. m Dialecte català de transició cap a l’occità. capciós, -osa adj. Que conté raons enga- nyoses, que sols té aparença de veritat. És una notícia c. SIN. Enganyós, -osa. capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc. adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas- tiguejat. SIN. 1. A dalt de tot. capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix, al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv. A la fi; en la situació més extrema. 3. loc. adv. A la fi, al cap i a la fi. SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit. capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da- vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança a una empresa nova o arriscada, obrint camí als altres. FAM. Capdavant. SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a. capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr. Fer moviments amb el cap. SIN. 1. Esquivar, eludir. capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics. 2. m Dignitat de cardenal. capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap; barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma- nera d’un capell. capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té els drets d’una església parroquial. 2. f Es- glesiola annexa a una església més gran. 3. f Conjunt de músics al servei d’una capella. 4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul- tat d’un afer. SIN. 1. Oratori. capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa- liva. FAM. Capella, capellanesc, -a. SIN. 1. Mossèn, prevere, rector. capellania f Càrrec d’exercir els serveis de culte en una capella. capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu- nió de persones que defensen exclusiva- ment allò que forma part del seu cercle. SIN. 2. Camarilla. capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una cosa dins una altra. SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en- caparrar-se. capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí- vola. capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v. tr. Canviar el curs d’alguna cosa. SIN. 1. Invertir. capgirell m Girada que fa un cos caient. capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni- ment. SIN. 1. Cullereta. capicua m Nombre que consta de les matei- xes xifres llegides de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta. capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells. 2. adj. Relacionat amb la capil·laritat. 3. m Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós. capil·laritat f Fenomen pel qual, en posar- se un líquid en contacte amb un sòlid, la superfície d’aquell puja o baixa. capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa, algun fet. SIN. Comprendre, copsar. capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda- ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o pot exercir el comandament suprem d’un vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra. 4. m i f Cap d’un equip esportiu. 119 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z capità canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes, de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f Nom de certs objectes de forma tubular o cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó. FAM. Acanyar-se*, cana*, canadella, ca- nell, -a, cannàcies, canó, canyada, ca- nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo- lit, -ida*. canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes. 2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes- car. canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en confiteria, en guisats, com a aromatitzant i en perfumeria. 2. f Part anterior de la cama sobre mateix de l’aresta anterior de la tí- bia. SIN. 2. Canella. canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc. 2. m Planta herbàcia de tija erecta. FAM. Canya*, encanyissat*. canyó m Faringe. caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre- ciada en ebenisteria. caolí m Argila blanca molt pura. caos 1. m Estat de confusió que hauria pre- cedit l’organització del món. 2. m Confusió i desordre complet. FAM. Caòtic, -a. cap 1. m Part superior del cos de la persona i de molts animals. 2. m La part més alta d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis? 6. m Punta de terra que entra mar endins. cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap. Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai- xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco- brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar trist, capficat. 11. m anar cap per avall. Anar una cosa malament. 12. m cap de turc. Persona a qui es fa acusacions de les quals no és responsable. 13. m demanar el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop de cap. Decidir-se, prendre una resolució. 16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m treure el cap. Començar, algú o alguna cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny. 19. m ballar pel cap. Recordar vagament. 20. m no cabre al cap. No poder compren- dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu- dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m Individu considerat com a part d’una col·lec- tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre- nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc. prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to- talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po- sició normal, no invertida. 27. prep. En direc- ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29. prep. Aproximadament. Va venir cap a les deu. FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal, cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca- bota, cabotejar*, cabussar*, cabut, -uda, caparrada, caparrudesa, caparrut, -uda, capatàs, capçada, capçal, capçana, capçar, capcinada, capejar, capità*, ca- pital*, capitell, capítol, capitost, capo- ral, encaparrar, escapsar*, recapitular*. SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligència, magí. 28. Devers. capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni- gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap, fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei- xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver- ses zones superposades. Un pastís amb c. de crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis- simular alguna cosa. FAM. Capot, -a. SIN. 1. Mantell. capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a 5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua- litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde- vingui. FAM. Capacitar, capacitat. SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a. capacitat 1. f Propietat de poder contenir fins a un límit determinat. Té una capacitat de 5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni- tuds elèctriques o tèrmiques. SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competència. capar v. tr. Castrar. caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines- perada, acció de poc judici. SIN. 2. Rampell. caparrudesa f Qualitat de caparrut. caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat. SIN. Ceballut, -uda. capatàs m El cap d’una colla de treballa- dors. capbussar v. tr. i pron. Cabussar. capçada 1. f Conjunt de les branques d’un 118 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z canya paraules guia accepcions entrada Com que era un home de recursos, se’n va anar a casa d’un amic seu que era fuster i li va encomanar un cap de fusta: «Amb un cap de fusta ja passaré», es va dir. I prou que va passar, amb aquella testa de tauló […]. 17 UNITAT 1 LÈXIC.LÈXIC. 16 UNITAT 1 ➧El diccionari. Les paraules guia, les entrades i les accepcions Si volem trobar en el diccionari la paraula cap, què haurem de fer? 1r: Obrir el diccionari i buscar la lletra c. 2n: Fixar-nos en les paraules guia, que estan situades a la part de dalt de les pàgines, per situar-nos en la pàgina on hi ha la paraula. 3r: Buscar en la pàgina concreta la paraula cap. La paraula cap és una entrada del diccionari que es troba amb facilitat, però no sempre que busquem una paraula en el diccionari la trobarem escrita exac- tament igual. Per exemple, els noms sempre els trobarem en singu- lar (cap i no caps), i els verbs, en infinitiu (per saber el significat de tenia, haurem de buscar tenir).4t: En les entrades del diccionari, hi podem trobar diferents significats de la paraula. Els trobem darrere d’un nombre i s’anomenen accepcions. Per exemple, l’entrada cap té moltes accepcions. Fixa-t’hi: LÈXIC.LÈXIC. arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per sembrar-hi llegums, etc., bancal.capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí. 2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre- gistrar, llegir o esborrar dades en un suport magnètic. FAM. Cap*, capçalera , encapçala r.capçalera 1. f Barana o post que es posa al cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què s’encapçal a un escrit. 3. f Adorname nt que es posa al cap d’una plana.capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro- della que serveix per posar-hi les olles, etc. quan se les treu del foc.capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem d’alguna cosa. capcinad a 1. f Signe o moviment de cap. 2. f Becaina. capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co- marca del Capcir. 2. m Dialecte català de transició cap a l’occità. capciós, -osa adj. Que conté raons enga- nyoses, que sols té aparença de veritat. És una notícia c. SIN. Enganyós, -osa. capdamu nt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc. adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas- tiguejat. SIN. 1. A dalt de tot.capdavall , al 1. loc. adv. A l’extrem més baix, al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv. A la fi; en la situació més extrema. 3. loc. adv. A la fi, al cap i a la fi.SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit.capdavan ter, -a 1. adj. i m i f Que va al da- vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança a una empresa nova o arriscada, obrint camí als altres. FAM. Capdavan t.SIN. 1. Avantguard ista. 2. Pioner, -a.capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr. Fer moviments amb el cap.SIN. 1. Esquivar, eludir.capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstic s. 2. m Dignitat de cardenal.capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap; barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma- nera d’un capell. capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té els drets d’una església parroquial . 2. f Es- glesiola annexa a una església més gran. 3. f Conjunt de músics al servei d’una capella. 4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul- tat d’un afer. SIN. 1. Oratori. capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m Qualsevol eclesiàstic . 3. m Esquitx de sa- liva. FAM. Capella, capellane sc, -a.SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.capellani a f Càrrec d’exercir els serveis de culte en una capella. capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu- nió de persones que defensen exclusiva- ment allò que forma part del seu cercle. SIN. 2. Camarilla. capficar 1. v. pr. Preocupar- se greument per alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una cosa dins una altra.SIN. 1. Emmigran yar-se, encaboriar -se, en- caparrar-se . capfluix, -a adj. Persona eixelebrad a i frí- vola. capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v. tr. Canviar el curs d’alguna cosa.SIN. 1. Invertir. capgirell m Girada que fa un cos caient.capgròs 1. m Larva aquàtica dels amfibis anurs, com la granota. 2. adj Curt d’enteni- ment. SIN. 1. Cullereta. capicua m Nombre que consta de les matei- xes xifres llegides de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta. capil·lar 1. adj. Relacionat amb els cabells. 2. adj. Relacionat amb la capil·larita t. 3. m Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós. capil·larit at f Fenomen pel qual, en posar- se un líquid en contacte amb un sòlid, la superfície d’aquell puja o baixa.capir v. tr. Entendre, explicar-se alguna cosa, algun fet. SIN. Comprend re, copsar.capità, -ana 1. m i f Cap, el qui té comanda- ment. 2. m i f Oficial graduat que exerceix o pot exercir el comandam ent suprem d’un vaixell. 3. m i f Oficial de l’exèrcit de terra. 4. m i f Cap d’un equip esportiu. 119 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z capità canya 1. f Planta perenne, de tiges robustes, de 2 a 5 m d’alçada. 2. f c. de sucre. Planta conreada per a l’obtenció de sucre. 3. f Nom de certs objectes de forma tubular o cilíndrica. 4. f Barra per fer girar el timó. FAM. Acanyar-se *, cana*, canadella , ca- nell, -a, cannàcies , canó, canyada, ca- nyella, canyís, canyó, escanyar, escanyo- lit, -ida*. canyada 1. f Vall estreta plantada de canyes. 2. f Acte de tirar la canya a l’aigua per pes- car. canyella 1. f Escorça aromàtica emprada en confiteria, en guisats, com a aromatitza nt i en perfumeria . 2. f Part anterior de la cama sobre mateix de l’aresta anterior de la tí- bia. SIN. 2. Canella. canyís 1. m Teixit, reixat, fet de canyes, etc. 2. m Planta herbàcia de tija erecta.FAM. Canya*, encanyissa t*.canyó m Faringe. caoba f Arbre gran, de fusta dura molt apre- ciada en ebenisteria .caolí m Argila blanca molt pura.caos 1. m Estat de confusió que hauria pre- cedit l’organitza ció del món. 2. m Confusió i desordre complet. FAM. Caòtic, -a. cap 1. m Part superior del cos de la persona i de molts animals. 2. m La part més alta d’una cosa. El c. del dit. 3. m Extremitat en general. Cap de taula, cap de núvol. 4. m El qui mana; capitost. 5. adj. Algun. Tens cap llapis? 6. m Punta de terra que entra mar endins. cap de Creus. 7. m abaixar (o acotar) el cap. Cedir al desig d’un altre. 8. m alçar (o ai- xecar) el cap. Sortir de la pobresa, reco- brar l’ànim. 9. m anar amb el cap alt. Anar amb dignitat. 10. m anar cap baix. Estar trist, capficat. 11. m anar cap per avall. Anar una cosa malament. 12. m cap de turc. Persona a qui es fa acusacions de les quals no és responsab le. 13. m demanar el cap. Demanar la mort d’algú. 14. m fer un cap nou. Pegar algú. 15. m fer un cop de cap. Decidir-se, prendre una resolució. 16. m no tenir ni cap ni peus o ni cap ni centener. Ser una cosa un disbarat. 17. m treure el cap. Començar, algú o alguna cosa, a sortir. 18. m Talent, judici, seny. 19. m ballar pel cap. Recordar vagament. 20. m no cabre al cap. No poder compren- dre una cosa. 21. m passar pel cap. Acu- dir-se a algú alguna cosa. 22. m treure del cap. Fer desistir algú d’alguna cosa. 23. m Individu considerat com a part d’una col·lec- tivitat. 24. m Fil primer que, cargolat o tre- nat, forma el fil d’un cabdell, etc. 25. loc. prep. de cap a cap. D’un extrem a l’altre, to- talment. 26. loc. adv. cap per amunt. En po- sició normal, no invertida. 27. prep. En direc- ció a, devers. Anem cap a casa. 28. prep. A la banda de, no lluny de. Això és cap a Reus. 29. prep. Aproximad ament. Va venir cap a les deu. FAM. Acabar*, bicèfal, -a, cabal*, cabdal, cabdell, cabdill*, cabeça, cable*, ca- bota, cabotejar* , cabussar* , cabut, -uda, caparrada , caparrude sa, caparrut, -uda, capatàs, capçada, capçal, capçana, capçar, capcinada , capejar, capità*, ca- pital*, capitell, capítol, capitost, capo- ral, encaparra r, escapsar* , recapitula r*. SIN. 1. Crani, testa. 18. Intel·ligènc ia, magí. 28. Devers. capa 1. f Peça de roba, ampla, sense màni- gues, que es porta a les espatlles. 2. f Drap, fulla, etc., amb què s’envolten i es cobrei- xen certes coses. 3. f Cadascuna de diver- ses zones superposa des. Un pastís amb c. de crema i nata. 4. f Pretext que serveix per dis- simular alguna cosa.FAM. Capot, -a.SIN. 1. Mantell. capaç 1. adj. Que pot contenir. Vehicle c. per a 5 places. 2. adj. Que té aptitud per fer alguna cosa. 3. adj. Que té capacitat legal. És c. per firmar el document. 4. adj. Que té talent, qua- litats. 5. adj. ser c. Ser possible que s’esde- vingui. FAM. Capacitar, capacitat.SIN. 4. Apte, -a. || ANT. 4. Inepte, -a.capacitat 1. f Propietat de poder contenir fins a un límit determinat . Té una capacitat de 5Mb. 2. f Suficiència per fer alguna cosa. Té c. per treure un 10. 3. f Nom de certes magni- tuds elèctriques o tèrmiques.SIN. 1. Cabuda. 2. Aptitud, competènc ia. capar v. tr. Castrar. caparrada 1. f Cop de cap. 2. f Sortida ines- perada, acció de poc judici.SIN. 2. Rampell. caparrude sa f Qualitat de caparrut.caparrut, -uda adj. Tossut, obstinat.SIN. Ceballut, -uda. capatàs m El cap d’una colla de treballa- dors. capbussa r v. tr. i pron. Cabussar.capçada 1. f Conjunt de les branques d’un 118 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z canya arbre. 2. f Tros de feixa que es prepara per sembrar-hi llegums, etc., bancal.capçal 1. m Part del llit on es posa el coixí. 2. m Coixí del llit. 3. m Objecte que fa de coixí. 4. m Dispositiu que serveix per enre- gistrar, llegir o esborrar dades en un suport magnètic. FAM. Cap*, capçalera, encapçalar.capçalera 1. f Barana o post que es posa al cap del llit. 2. f Nota preliminar amb què s’encapçala un escrit. 3. f Adornament que es posa al cap d’una plana.capçana 1. f Rodella de drap, etc. que es posa al cap per portar un pes. 2. p. anal. Ro- della que serveix per posar-hi les olles, etc. quan se les treu del foc.capçar v. tr. Fer o reforçar el cap o extrem d’alguna cosa. capcinada 1. f Signe o moviment de cap. 2. f Becaina. capcinès, -esa 1. adj. Relacionat amb la co- marca del Capcir. 2. m Dialecte català de transició cap a l’occità.capciós, -osa adj. Que conté raons enga- nyoses, que sols té aparença de veritat. És una notícia c. SIN. Enganyós, -osa. capdamunt, al 1. loc. adv. Al cim, a l’extrem més alt. 2. loc. adv. Al rang més elevat. 3. loc. adv. estar fins al c. Estar molt cansat, fas- tiguejat. SIN. 1. A dalt de tot.capdavall, al 1. loc. adv. A l’extrem més baix, al fons d’una cosa. Al c. del carrer. 2. loc. adv. A la fi; en la situació més extrema. 3. loc. adv. A la fi, al cap i a la fi.SIN. 1. A baix de tot, al peu. 2. Al límit. capdavanter, -a 1. adj. i m i f Que va al da- vant d’un grup, etc. 2. m i f El qui es llança a una empresa nova o arriscada, obrint camí als altres.FAM. Capdavant.SIN. 1. Avantguardista. 2. Pioner, -a.capejar 1. v. tr. Resistir un temporal. 2. v. intr. Fer moviments amb el cap.SIN. 1. Esquivar, eludir.capel 1. m Capell emprat pels eclesiàstics. 2. m Dignitat de cardenal.capell 1. m Peça de vestir per cobrir el cap; barret. 2. p. anal. Cosa que cobreix a ma- nera d’un capell. capella 1. f Lloc destinat al culte i que no té els drets d’una església parroquial. 2. f Es- glesiola annexa a una església més gran. 3. f Conjunt de músics al servei d’una capella. 4. f estar en c. Esperar amb ànsia el resul- tat d’un afer. SIN. 1. Oratori. capellà 1. m Titular d’una capellania. 2. m Qualsevol eclesiàstic. 3. m Esquitx de sa- liva. FAM. Capella, capellanesc, -a.SIN. 1. Mossèn, prevere, rector.capellania f Càrrec d’exercir els serveis de culte en una capella.capelleta 1. f Simulacre de capella. 2. f Reu- nió de persones que defensen exclusiva- ment allò que forma part del seu cercle. SIN. 2. Camarilla.capficar 1. v. pr. Preocupar-se greument per alguna cosa. 2. v. tr. Fer entrar de cap una cosa dins una altra.SIN. 1. Emmigranyar-se, encaboriar-se, en- caparrar-se. capfluix, -a adj. Persona eixelebrada i frí- vola. capgirar 1. v. tr. Girar de manera que la part de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorbar l’ordre de les coses. 3. v. tr. Entendre, dir o fer les coses a l’inrevés. Va c. les seves paraules. 4. v. tr. Canviar el curs d’alguna cosa. SIN. 1. Invertir. capgirell m Girada que fa un cos caient. capgròs 1. m Larva aquàti m w m w m w m w ➧ g m m w m m m m m RECORDANT DALÍ UN A 6 UN A 6 ➧ m m m m m Referènc es b b ogràf ques r r n b b ogrà Qu m Els temps verbals U BT00242801_u8_CM_1_Ca a a_LL BRE ndd 107 Els temps verbals U BT00242801_u8_CM_1_Ca a a_LL BRE ndd 107 UN A 6 m m m m m Lèx c Apro und ment de enguatge ut t zat en es ectures anà s de s mecan smes de ormac ó de parau es Gramàt ca Anà s nor mat va de organ tzac ó mor o òg ca s ntàct ca de a engua Act v tats transversa s Ed tor a Barcanova pro posa unes act v tats tr mestra s pensades per a a vor r e cone xement des de d erents aspectes natura s art st cs cu tura s soc a s Aquestes act v tats es treba en en totes es àrees curr cu ars ac ten e treba per pro ectes Pàg nes de b b ogra a Proposta d act v tat d g ta per treba ar amb PD a au a Exemp cac ons sobre e cont ngut Apartats que ac ten una m or ordenac ó de s cont nguts
  6. 6. 30 Estructura del Dossier d’Aprenentatge 29UNITAT 2 EXPRESSIÓ ORAL.EXPRESSIÓ ORAL. Llenguacatalana•CicleMitjà•4t Pàg. 24 • Després d’explicar oralment la tradició popular que heu treballat, respon individual- ment les preguntes següents: a) Ha estat interessant fer la recerca d’informació? Per què? b) Creus que els companys i les companyes han entès bé la tradició que heu explicat? Per què? 12 Conèixer les tradicions del Pirineu com ara la baixada de raiers i el concurs de gossos d’atura és molt interessant, però segur que al teu poble o a la teva ciutat també existeixen tradicions igual d’importants. Et proposem que et busquis una parella per treballar i que, un cop junts, busqueu informació sobre alguna tradició o festa que se celebri al lloc on viviu, als seus vol- tants o fins i tot arreu de Catalunya. Un cop tingueu tota la informació, lle- giu-la, ordeneu-la, busqueu imatges que hi tinguin relació i prepareu-vos per ex- plicar-la als companys i les companyes. Parlem de les nostres festes i tradicions No us oblideu del següent: – Buscar força informació del tema que heu triat. – Preparar bé el que voleu explicar. – Repartir-vos el que explicarà cada membre de la parella. – Parlar alt i clar. – Acompanyar la vostra exposició amb imatges. COMPRENSIÓ.COMPRENSIÓ. 43UNITAT 3 Llenguacatalana•CicleMitjà•4t 1 Pensa quin d’aquests títols podria anar bé per a la lectura i marca’l: «El primer dia d’escola» «Unes parentes rares» «Anem a comprar a la papereria» 2 Divideix la lectura en dues parts i posa un subtítol a cada una: Part 1. Des del principi fins a « ____________________________________________________________________________ » Part 2. Des de «________________________________________________________________ _______________________________________________ __________.» fins al final. Subtítol part 1: Subtítol part 2: 3 Digues si les afirmacions següents són certes o falses: Quan l’Antònia ja té la motxilla, la llibreta, el llapis i l’estoig, surt amb l’àvia a com-prar més material. A la dependenta no li cauen bé l’Antònia i la seva àvia. A l’Antònia li fa il·lusió començar l’escola. L’Antònia fa una ganyota perquè no vol anar a l’escola. L’estoig que tria l’Antònia està descolorit. Tot el que explica la lectura passa el mateix dia. 3. Estudi i treball Antònia Purpurina Pàg. 32 12 UNITAT 1 EXPRESSIÓ ESCRITA. EXPRESSIÓ ESCRITA. Llenguacatalana•CicleMitjà•4t Pàg. 12 ➧L’argumentació 15 Torna a llegir la lectura El berenar i busca informació que et permeti omplir el qua- dre, següent. Sigues breu en les respostes. Informació objectiva que ofereix el text Arguments a favor Arguments en contra 16 Llegeix el text següent i escriu dos arguments a favor i dos en contra de la higiene personal. Si tot el dia anem amunt i avall, ens passegem per molts ambients diferents i toquem infinitats de coses, el nostre cos acumula un munt de microbis, bacteris i microelements que no sempre són beneficiosos per al cos i per a la salut. Què en penses, de la higiene personal? Arguments a favor Arguments en contra Espai per escriure el nom de l’alumne. Espai per escriure el nom de l’alumne. Expressió oral. Propostes d’expressió oral a l’aula, en diferents situacions. Comprensió. Diferents nivells d’activitats de comprensió global del text, d’aspectes concrets de la lectura i de les expressions i el vocabulari utilitzats. Ep! No t’oblidis… Guió per dur a terme l’exposició oral correctament. Expressió escrita. Propostes d’expres- sió escrita amb diferents tipus de text seguint tots els passos que indiquem i que parteixen de l’anàlisi dels textos presentats en el Llibre de coneixe- ments. Aquesta icona remet a la pàgina del Llibre de coneixements on hi ha les lectures o les explicacions teò- riques per poder fer les activitats. Pàg. 8 7 • • 8 Llenguacatalana•CicleMitjà•3r 7 • • 8 Llenguacatalana•CicleMitjà•3r Espai
  7. 7. 31 40 UNITAT 2 Llenguacatalana•CicleMitjà•4t LÈXIC.LÈXIC. GRAMÀTICA.GRAMÀTICA. 1 Subratlla la paraula de cada llista que no sigui sinònima de la primera: eixerit = belluguet, despert, espavilat, llest. babau = badoc, encantat, parat, simpàtic. xerraire = enraonador, enraonaire, reservat, llenguallarg. estudiós = aplicat, fresc, treballador, feiner. 2 Torna a escriure aquestes frases substituint la paraula destacada per un antònim: Pots obrir la finestra? Quan marxis, deixa el llum encès! És un noi que sempre està content. 3 Encercla les paraules que han servit per relacionar aquestes frases compostes. Des- prés, subratlla els verbs conjugats que hi trobis: Per esmorzar he menjat massa i estic molt tipa. No m’agrada anar amb vaixell ni anar amb avió. T’escric aquest correu perquè et trobo a faltar. Vindrem a dinar si ens convides. Em fa mal el cap i estic marejat. 42 UNITAT 2 Llenguacatalana•CicleMitjà•4t REFLEXIONOIAPRENC 3 Després de fer l’esborrany del text de la pàgina 32, comprova, a partir de les frases del quadre, que no t’hagis descuidat res per escriure. 4 Contesta les preguntes següents: • Quines festes tradicionals acostumes a celebrar durant l’any? • Explica de quina manera celebres alguna d’aquestes festes: • Coneixes alguna llegenda relacionada amb el teu poble o la teva ciutat? Escriu-ne el nom. Sí No Explica quins canvis hauràs de fer. He seguit l’esquema per fer l’esborrany. Hi he posat un títol. He exposat el tema del text en la presentació. He desenvolupat el tema exposant la informació de manera clara i ordenada. He escollit unes imatges que il·lustren clarament el que explico en el text. He escrit, al final del text, una anècdota o la meva opinió personal. He escrit el text de manera ordenada. He revisat i he corregit el text. 41 UNITAT 2 Llenguacatalana•CicleMitjà•4t COM HO HE FET? 1 Omple el quadre següent: 2 Omple el quadre següent: Sí No Observacions Sé reconèixer la síl·laba tònica i les síl·labes àtones d’una paraula. Sé reconèixer una vocal neutra. Escric correctament el so de la vocal neutra a final de mot. Escric correctament el so de la vocal neutra en paraules de la mateixa família o derivades. Sé reconèixer paraules sinònimes. Sé trobar antònims d’una paraula. Sé el que és una frase simple i una frase composta. He corregit els dictats. Sí No Què puc millorar? Escolto les explicacions de la mestra o del mestre. Sé explicar el que he après. Presento la feina neta i endreçada. Escric amb lletra clara. Llegeixo en veu alta. Participo en les feines proposades. Per poder resoldre correctament una activitat, cal que tinguis en compte els punts següents: – Comprendre què et demanen. – Parlar-ne amb els companys i les companyes. – Pensar tot el que saps sobre el tema. – Mirar de trobar la resposta adequada. Recorda REFLEXIONOIAPRENC Correcció Dictat 1 Dictat 2 39 UNITAT 2 Llenguacatalana•CicleMitjà•4t Correcció ORTOGRAFIA.ORTOGRAFIA. Reflexiono i aprenc. Activitats orientades a fer reflexionar l’alumne sobre el seu pro- pi procés d’aprenentatge. Avaluació. Activitats per avaluar els coneixements dels continguts més repre- sentatius de la unitat. Es treballen els dos dictats de l’apartat d’ortografia i activitats sobre el lèxic i la gramàtica. 51 ORTOGRAFIA.ORTOGRAFIA. Llenguacatalana•CicleMitjà•4t UNITAT 3 ➧La O àtona 17 Classifica les paraules següents segons el so de la o: biblioteca, cop, complicat, força, continua, fons, jeroglífic, excavació, oficina, tresor, cursos, tombes Pàg. 38 Sona o Sona u 18 Escriu tres paraules de la mateixa família que aquestes. (Pots consultar el diccionari.) porta volta fort nova hora 35 UNITAT 2 LÈXIC.LÈXIC. Llenguacatalana•CicleMitjà•4t Pàg. 28 Pàg. 28 ➧Els sinònims 23 Completa les columnes amb els sinònims que hi ha en aquests dos textos: ➧Els antònims 24 Completa aquestes frases: Curt és el contrari de . Arreglat és el contrari de . Clar és el contrari de . Antic és el contrari de . 25 Escriu al costat de cada verb un altre verb de significat contrari:tapar ≠ fer ≠ obrir ≠baixar ≠ callar ≠ sortir ≠vestir-se ≠ atacar ≠ seure ≠ Text 1: Tot passejant per aquest prat, veuràsmoltes varietats de flors. Algunes perfumen l’ai-re amb aromes exquisides. Totes tenen colorsdelicats, des del més clar fins al més viu. Text 2: Tot caminant per aquesta pra- da, descobriràs nombroses varietats deflors. Algunes aromatitzen l’atmosferaamb perfums agradables. Totes mos-tren colors bonics, des del més pàl·lidfins al més fort. Text 1 Text 2 passejant prada descobriràs moltes perfumen agradables tenen bonics pàl·lid viu 73 UNITAT 4 GRAMÀTICA.GRAMÀTICA. Llenguacatalana•CicleMitjà•4t Pàg. 56 ➧Les parts de la frase 27 Observa el quadre i omple’l amb aquestes frases: • La porta del jardí tanca malament. • L’àlbum de cromos d’esportistes és complet. • El fill del veí és músic. • La noia del vestit de color verd viatja molt. 28 Fes volar la imaginació i complementa els subjectes de les frases següents: Subjecte PredicatNom Complements del nom – El nen porta ulleres. – La filla seu al meu costat. – Els animals viuen a la selva. –Les femelles tenen cura de les cries. Ortografia. Activitats d’ortografia complementades amb la preparació i la pràctica dels dictats. Lèxic. Activitats de lèxic que els ajudaran a en­riquir i a ampliar vocabulari i els donaran les eines neces- sàries per a la formació de paraules. Gramàtica. Activitats gramaticals per conèixer i practicar les categories gramaticals, la construcció del text, l’ordre dels elements de la frase i el seu en- riquiment.

×