PRIMERES IMPRESSIONS A LA       MOTXILLA    Dossier de feina per dia 23 de febrer de 2012.
OBJECTIUS              1. Fer emergir creences i contrastar-les                       2. Fer-se conscient dels diferents r...
aconseguir el major profit. La conjunció entre una bona motivació i a la vegada unatranquil·litat intrínseca determinarà l...
mestre ha de gaudir d’unes bones actituds i estratègies sigui quin sigui el nivell on dua terme la seva tasca com a mestre...
diària hi ha moltes dificultats, molta diversitat de famílies i vull aprendre a sabercom mantenir una relació activa amb l...
OBJECTIUS             1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil                      professional.        ...
Sempre necessito de la base teòrica per poder dur a la practica les diferents   propostes o activitats, encara que moltes ...
5. Treballar en equip   Actituds favorables   M’agraden les feines ben fetes i per tant penso que treballar en col3laborac...
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió      Actituds favorables      La inclusivitat és i serà la b...
OBJECTIUS            1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil                     professional.          ...
la mestra com serà? Era tot un qüestionari personal que pràcticament no   tenia resposta fins que no arribés el dia, la es...
c) Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?         La resta de preguntes podrien ser contestades a partir d’una r...
Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?A un aula de 0-3, la distribució es bastant diferenciada a la de 3-6...
CONTRAST A NIVELL INDIVIDUALDesprés de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teudibuix? Per què?OBJECT...
Implicar a los alumnos en                    Participar en la gestión                              Trabajar en    de la es...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Dossier per al-23_de_febrer

293

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
293
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Dossier per al-23_de_febrer"

  1. 1. PRIMERES IMPRESSIONS A LA MOTXILLA Dossier de feina per dia 23 de febrer de 2012.
  2. 2. OBJECTIUS 1. Fer emergir creences i contrastar-les 2. Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la necessitat de formar-se en tots ells.CONTINGUTS 1. El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.AGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 23 de febrer al BLOG QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?ABANS D’ANAR AL CENTREA partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal pera tu.És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En quèés diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada und’ells, en cas que sigui diferent.Personalment, crec que el mestre ideal no existeix, però si que considero que hi haunes certes pràctiques-estratègies més adients alhora d’intervenir amb els infants,sobretot en edat primerenques.Com he dit, és difícil definir el perfil ideal d’un/a mestra ja que en el procésd’ensenyament-aprenentatge de l’escola influeixen molts aspectes que condicionenel fer d’una persona. L’experiència, el caràcter, la seva situació vital i personal, elcicle en el que és treballa, el temps que fa que treballa de mestra...A vegades amb un primer cop d’ull podem pensar que ho tenim definit, i que estamal davant d’un tipus de mestra determinat, però si ens hi fixem bé, poden havermolts factors que ens poden fer dubtar, sobre les característiques dels mestres isobretot molts de factors que poden diferenciar a un mestre d’un altra estan almateix context o situació, ja que cada persona té el seu mode personal d’interveniramb els infants i d’ensenyar.En quant a les competències-característiques que penso que un “bon mestre” ha detenir, en primer lloc vull destacar la motivació. Una persona independentment a quèes dediqui ha de sentir-se motivat per allò que fa, sentir aquella il·lusió de volermillorar cada dia la seva pràctica, d’ensenyar i d’aprendre ell mateix, en definitivademostrar que allò que fa l’importa, l’interessa i on es volca completament, per
  3. 3. aconseguir el major profit. La conjunció entre una bona motivació i a la vegada unatranquil·litat intrínseca determinarà la pràctica i sobretot els seus beneficis tantpersonals com per els infants.Penso que aquesta actitud obre camí a la sensació iobjectiu de voler créixer, innovar, donar oportunitats, tant personals com a lespersones que ens envolten.També cal destacar l’actitud positiva que ha de tenir tot mestre respecte a l’atenció ala diversitat, no ens hem de limitar només a donar atenció a aquelles persones ambun grau de dificultat considerable, sinó que hem de fer front a totes les diferències jasiguien per malaltia, per raça, problemes socials...tots els infants tenen dret a rebreuna atenció i els mestres han d’estar a la seva disposició. Això significa anar més allàde la integració, és ser inclusiu, acceptant així a tots els infants en la seva integritat iamb les seves característiques.Entenent que cadascú te les seves diferencies i queaquestes no són negatives sinó el contrari, aquestes diferències poden serenriquidores i ens poden aportar moltes coses positives a les persones del seuentorn.Un altra punt que considero important és el tema de l’autoavalaució del mestre o lamestra, aquesta és una eina s’ha de tenir en compte, però que normalment cadapersona la fa de manera diferent. És important valorar diàriament o almenyshabitualment la pràctica diària dins el context escolar, amb la finalitat de conèixerallò que hem de millorar, conèixer també allò que fem bé i sobretot que ensservesqui per aprendre com a mestres, ja que tant podem aprendre de les pràctiquesd’altres mestres com de nosaltres mateixos.En quant a les famílies, penso que un bon mestre ha de saber comunicar-se amb lesfamílies i sobretot saber com involucrar-les en la vida de l’escola, tenir estratègies decomunicació, cercar la seva implicació, en definitiva, donar la opció que no noméssiguin els seus infants els qui donen vida a l’escola sinó també la família i aconseguiruna continuïtat d’aquesta implicació durant tots els cicles d’infantil.En quant a la diferència entre els dos cicles, considero que no hi hauria d’haverdiferències d’un cicle a un altra, en quant a les característiques del professorat, jaque hi ha suficients diferències ja d’un cicle a un altra i els infants ja pateixen proucom per a damunt mostrar grans diferències personals entre els cicles. Un bon
  4. 4. mestre ha de gaudir d’unes bones actituds i estratègies sigui quin sigui el nivell on dua terme la seva tasca com a mestre. Perquè segons el meu punt de vista lescaracterístiques més importants d’un bon mestre no depenen del curs ni del cicle ones fa feina, sinó que haurien de ser intrínsecs d’un/a bona mestra.DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA: 1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir. És complicat definir amb exactitud, només amb 3 dies a l’escola, quin tipus de mestra tinc a la meva aula de pràctiques i definir a la vegada quines són les diferències respecte a les meves idees. Però reflexionant sobre les idees prèvies que jo tenia establertes, la mestra de la meva aula puc dir que està molt motivada per la feina que fa, i ho he pogut comprovar des de el primer dia, per la seva actitud activa tant per realitzar activitats conjuntes amb altres mestres, com per decorar diferents parts de l’aula i de l’escola i sobretot per l’actitud que mostra als infants, la il·lusió que mostra es veu reflectida en el tracte amb les seves companyes i també el tracte que tenen els infants amb ella, que a més a més ha ajudat molt a la meva integració amb el grup. En quant a l’atenció a la diversitat puc dir, que és una mestra que s’adapta molt a les necessitats dels infants que té a la seva aula, però he pogut comprovar que en ocasions, alguns comentaris poder tenir un to irònic per els adults que hi ha al seu voltant en quant a algunes necessitats dels infants. Però no per això considero que no mantingui una actitud inclusiva, ja que la seva adaptabilitats als ritmes i necessitats dels infants és molt amplia, encara que per exemple amb el temps de descans la influència de la família és superior a la valoració que té la mestra, i que si prèviament no coneixes alguns temes que la mestra parla amb les famílies es pot entendre com que no compleix les necessitats dels infants, però tot el contrari. 2. Quin tipus de mestre vols ser? Com tota persona en la seva professió i sempre i quant hi hagi una motivació prèvia, vull aprendre a ser una bona mestre, vull aprendre a ensenyar bé, saber adaptar-me als ritmes i a les necessitats dels infants, que no sempre és fàcil. Poder comptar amb estratègies que hem donin bons resultats en la meva pràctica educativa, saber treballar en equip, tema que moltes vegades es fa dificultós per la diversitat de personal, però que considero que és una tasca important que amb la carrera estem polint, i sobretot saber com tractar a les famílies, ja que és un tema que hem preocupa, degut a que per molt que ens xerren a la pràctica
  5. 5. diària hi ha moltes dificultats, molta diversitat de famílies i vull aprendre a sabercom mantenir una relació activa amb les famílies a conèixer més com adaptar-lesi implicar-les en la vida de l’escola.En definitiva, vull aconseguir que amb les meves capacitats i també amb lesmeves debilitats i limitacions, pugui oferir una educació i una atenció adequadaals infants i sobretot voler aprendre sempre, ja que el temps canviïncontínuament i una formació continuada penso que és important, i a dia d’avuiaquesta innovació considero que és molt important i d ela qual estic moltmentalitzada i no vull que s’escapi.3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?El concepte de mestre i sobretot de les característiques i qualitats que ha de tenirun mestre, ha evolucionat considerablement durant aquests anys, ha passat deser un concepte el qual tenia definit com una persona que ha d’educar i ensenyari a ser una persona que ha de ser una guia, una ajuda i una persona de referènciadels infants, la qual ha de mostrar una actitud empàtica i amigable amb ells,demostrant-li un carinyo i una fortalesa en els seus aprenentatges i en el seucreixement com a persona.A més a més, vaig adquirint estratègies necessàries per ser mestre que abans notenia i que van donant forma al concepte de ser mestra.I el més important, no és que ens hagin donat una definició de mestre, que a mésa més en cap assignatura ens l’han donada, sinó que aquest concepte l’estemformant cadascú de nosaltres apartir de les nostres experiència, ja que no hi haun mestre únic, sinó, mols de tipus de mestres i casdacú de nosaltres ha de crearla seva definició, crear que és per nosaltres ser mestre, ja que considero que ésun concepte molt personal que amb les explicacions teòriques, amb lesexperiències, amb la documentació i també amb la observació es va configurantdia a dia.
  6. 6. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional. 2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les competències adquirides i les que necessiten d’una millora.CONTINGUTS 1. El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.AGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 23 de febrer VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIESEn la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre unmateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix.Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments,actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de lateva manera de fer en relació a: 1. Organitzar situacions d’aprenentatge Actituds favorables Personalment, en quant a l’organització de la feina i del treball, penso que soc una persona molt organitzada en quan a la feina i que sabré organitzar i coordinar d’una manera adequada les programacions. Treballar a partir dels coneixements dels infants i de les seves aportacions hem sembla una de les millors maneres per aprendre, ja que la pràctica proporciona coneixements que la teoria no dona i sobretot implicar el màxim possible als infants en el seu aprenentatge. Actituds a millorar He de millorar molt, alhora de planificar seqüències diferenciades d’un mateix projecte o unitat didàctica, ja que hem fa falta molta més creativitat de la que tinc, ja que això hem limita molts alhora d’aportar idees diferents d’una mateixa proposta. Un altra aspecte important, és ensenyar a partir de l’error de l’infant, ja que moltes vegades em precipito a solucionar els seus problemes abans de donar- li la oportunitat de que els infants mateixos puguin solucionar el seu conflicte. 2. Gestionar la progressió dels aprenentatges Actitud favorables Tenir una clara idea dels objectius a treballar és molt important, sense uns objectius previs no es pot determinar qui és el nostre treball a fer.
  7. 7. Sempre necessito de la base teòrica per poder dur a la practica les diferents propostes o activitats, encara que moltes vegades la teoria pugui quedar de banda pel que fa a la pràctica, per petita que sigui sempre hi ha una part de la teoria que ha de quedar reflectida a la pràctica, no vol dir que la teoria sempre tingui raó, perquè la pràctica a vegades és molt diferent però tenir una bona base teòrica és important per crear bones pràctiques. Actituds a millorar Encara no arribat el moment, però penso que el moment d’avaluar el diferents moments dels infants fent una avaluació inicial, del procés i final em podrà costar bastant, ja que has de trobar moments i les aules la veritat estan massificades i això repercuteix a l’atenció que pugui dedicar als infants amb l’objectiu d’aconseguir una avaluació objectiva i real. Tinc por a no saber adaptar-me als diferents nivells o necessitats educatives dels infants generalitzant massa alguns continguts o treballs.3. Elaborar dispositius de diferenciació Actituds favorables La inclusivitat per jo és un factor important i de gran pes a l’escola, ja que socialment vivim en un context on cada persona és diferent i ens hem de saber acceptar tots, donar la oportunitats que els infants aprenguin que la diferencia és positiva des de petits contribuirà a una major comprensió i a gaudir d’una actitud inclusiva en el futur. Actituds a millorar No serè especialista, i en els temps que estem dubto que en el futur puguem tenir a especialistes com a fins ara per atendre a infants amb greus dificultats, i això hem preocupa per si en un futur no sabré fer front a les necessitats d’alguns infants que pot ser haurien de gaudir d’un ambient aula com a tots però amb una persona al seu costat la qual pugui oferir-li qualsevol suport.4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges Actituds favorables Els alumnes han de ser els subjectes actius del seu aprenentatge, donar-li la oportunitat d’aprendre i de adaptar-me completament a les seves inquietuds i interessos és important per a una bona feina. Penso que sense el desig d’aprendre no aprendrem mai, per tant intentar transmetre el desig d’aprendre i dels aspectes positius que té es fonamental. Actituds a millorar Negociar les normes amb els infants és un tasca complicada i que darrere té una feina prèvia molt delicada, que pot ser sinó es fa bé repercutirà alhora d’establir normes d’aula. Millorar aquesta forma d’establir normes de comportament o de saber estar dins l’aula és important.
  8. 8. 5. Treballar en equip Actituds favorables M’agraden les feines ben fetes i per tant penso que treballar en col3laboració d’altres persones és molt positiu, perquè no tots pensem el mateix i si tots aporten coses el treball pot ser molt enriquidor i ala vegada tots aprenem de tots. Afrontar conjuntament problemes i situacions de dificultat de l’escola en general dona suport tant laboral com sentimental, penso que l’afecte i l’actitud empàtica que li mostrem als companys en qualsevol situació potenciarà a aquest. Actituds a millorar Saber acceptar que no totes les persones treballen de la mateixa forma. No “exaltar-me” quan no totes les persones s’impliquen en el treball conjunt de grup.6. Participar en la gestió de l’escola Actituds favorables Que tota la comunitat educativa hi participi en el fer de l’escola és una actitud que tinc molt clara i que potenciaré sempre que hem sigui possible, ja que l’escola és de tots i hi podem participar tots. Actituds a millorar7. Informar i implicar als pares Actituds favorables Els pares són uns dels pilars fonamentals en el procés d’aprenentatge dels infants i han der participar de manera activa, és una actitud de la qual estic molt segura i sobretot de la qual penso que sense ella el procés d’aprenentatge dels infants es fa dificultós. Actituds a millorar No saber adaptar o tenir les estratègies suficients per implicar a algunes famílies dins l’escola, ja sigui per les seves idees, creences o per altres problemes socials.8. Emprar les tecnologies de la informació Actituds favorables M’agrada la informàtica, i com tot, l’escola també evoluciona i hem d’aprofitar alguns recursos tecnològics per fomentar altres formes d’aprenentatge també enriquidores. A més a més aquest donen grans possibilitats de treball. Actituds a millorar Formar-me més dins aquest àmbit, a dia d’avui tinc coneixement de molts de programes útils per l’àmbit educatiu, però habitualment surten coses interessant i a vegades dificultosos d’emprar que requereixen molt de temps, i no he de perdre aquets petits temps per dedicar-hi a n’aquest tema.
  9. 9. 9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió Actituds favorables La inclusivitat és i serà la base de totes les meves actuacions, com ja he dit les diferències són positives i això s’ha de veure reflectit tant en la pràctica escolar com en les relacions dels infants. Actituds a millorar Tenir major coneixement sobre processos de mediació i de com intervenir en casos de conflictes d’inclusió. 10. Organitzar la pròpia formació continua Actituds favorables M’agrada formar-me contínuament amb cursos o tallers, és important tenir recursos i sobretot coneixements que poc a poc es vagin ampliant i també recompensant d’altres coneixements i així ampliar fronteres. Actituds a millorar Evitar actituds com “no tinc temps, el faré més endavant” ja que a vegades no hi ha més oportunitats, hem d’aprofitar el màxim les possibilitats de formació que ens donen.Et pot ajudar revisar el document electrònic de P. PERRENOUD (2007).Dieznuevascompetencias para ensenyar. Barcelona: GraóAmb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teutreball com a mestra/e i dels aprenentatges que cal que realitzis durant elPràcticum.
  10. 10. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional. 2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les competències adquirides i les que necessiten d’una millora.CONTINGUTS 1. El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.AGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 23 de febrer LES MEVES PORSEn aquesta activitat us demanem que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quinessón les ports, dubtes, inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum: a) Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix 1. Quines van ser les teves sensacions els dies abans de començar les pràctiques? 2. Quina actitud vas tenir els primers moments quan vas entrar a l’aula? 3. Durant els diferents moments quotidians(canvi de bolquers,berenar, descans) quins van ser els teus dubtes sobre la manera d’actuar? 4. Com et sentes quan ets partícip de les activitats dels infants? 5. Quina relació mostra la mestra del grup amb tu? com ets sents en general amb el grup classe i amb ella? 6. Penses que algunes pràctiques es podrien millorar? Com les faries? 7. Quin grau d’implicació has tingut fins ara? Que t’ha provocat això? 8. Com responen les famílies amb tu? 9. Quines coses has de millorar? 10. Quin problema o situació et podria causar un gran malestar? b) Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes. 1. Quines van ser les teves sensacions els dies abans de començar les pràctiques? Els dies i les setmanes prèvies al començament de les pràctiques, varen ser un cúmul de sensacions, inquietuds que pràcticament tots els dies em llevaven unes quantes hores de son. Ja he fet feina amb infants en altres contextos no formals, però la tensió o la il·lusió( no sé molt bé com definir-la) de començar pràctiques a un centre escolar i sobretot amb infants tan petits, saber que observarien constantment el meus moviments i accions hem feia pensar molt, faré les coses bé? I si faig tal cosa d’una manera i no agrada?m’aceptaran bé els infants, i la relació amb
  11. 11. la mestra com serà? Era tot un qüestionari personal que pràcticament no tenia resposta fins que no arribés el dia, la espera fins al dilluns va ser llarga.11. Quina relació mostra la mestra del grup amb tu? com ets sents en general amb el grup classe i amb ella? Al principi, vaig tenir un poc de por, en un principi havia elegit a una altra tutora a la qual no havia conegut però ja m’havia fet a la idea i un canvi d’ultima hora just arribar al centre em va sorprende i resultà que la meva tutora d’aula seria una altra mestre, al principi em va venir de nou, però a dia d’avui estic contenta del canvi i sobretot de la relació que esta mostrant amb jo la mestra i els infants. És molt atenta i sempre esta atenta per explicar-me com fa les coses de quina manera i sobretot em dona arguments del que fa i perquè ho fa, a més a més hem mostra una gran confiança cap a jo ja que en alguns moments em deixa sola amb els infants hi vol que participi de manera activa i això em fa sentir segura de jo mateixa, penso que haver començat així és un bon inici. Per altra banda, en quant a la relació amb els infants, no puc demanar més! M’han acceptat molt bé des de el primer dia i sobretot manifesten una actitud de confiança i estabilitat quan estan amb jo, com és normal a alguns els hi costa un poc més però tots m’han acollit favorablement i no hem tingut que fer cap tipus de adaptació especial, excepte un dia que vaig anar al centre a veure el infants abans de començar.12. Quin problema o situació et podria causar un gran malestar? Penso que el pitjor que em podria passar es tenir una relació no molt estable amb la mestra o pot ser de no tanta confiança com la que tinc amb la mestra tutora. Soc una persona molt segura quan estic en “terreny conegut” però quan arribo a un lloc que no conec molt hem sento molt bé i amb força si hem sento recalçada i sobretot si tinc el suport d’una altra persona, com és el cas de la mestra, la qual està molt atenta i demostra una actitud molt positiva per ensenyar-me i motivada en que el meu procés d’aprenentatge es configuri de manera positiva. A més a més, desconec el problema personal que deu tenir la mestra, perquè no m’ha contat detalls, només tinc constància que està passant un malt moment, i això en fa valorar encara més la seva actitud. Si això canviés crec que m’influiria molt alhora d’estar a l’aula.
  12. 12. c) Què pots fer per resoldre la resta de preguntes? La resta de preguntes podrien ser contestades a partir d’una reflexió interior partint de les situacions prèvies a les pràctiques i alhora també reflexionant sobre la pràctica d’aquests primers dies, que encara que siguin pocs quan arribo a casa i reflexiono, penso i faig una avaluació del dia és impressionen la de coses, moments i pensaments que vius al llarg del dia.OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques 2. Establir els aspectes que ens semblen importants a una escola infantilCONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.AGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 23 de febrer COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?A NIVELL INDIVIDUALDibuixa com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu
  13. 13. Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?A un aula de 0-3, la distribució es bastant diferenciada a la de 3-6 ja que els méspetits necessiten més espai a l’aula per realitzar activitats ells tots sol conèixerl’espai, els hi agrada jugar al terra... en canvi a una escola de 3-6, on els infants ja sónmés majors les distribucions de les aules soles ser més “acadèmiques” amb taulesfixes, una pissarra per fer activitats i no gaudeixen de tant d’espai per al movimentcom és el cas dels més petits.En canvi, el que si que coincideix és que els racons solen estar a les cantonades del’aula o almenys a les parets per tal de què el centre quedi lliure o ver per espai dejoc o bé per posar taules per les activitats.En quant a la metodologia d’activitats, exceptuant algunes pràctiques com és el casde psicomotricitat, varia considerablement ja que al cicle de 3-6 les activitats estanmés fragmentades i on els continguts es treballen més de forma escrita o mitjançantactivitats plàstiques.Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?Com he comentat en alguns punts anteriors, l’acollida ha estat genial, des de elprimer dia m’he sentit molt acollida tant per el grup classe, la mestra i l’equip delcentre en general. Ens va costar aconseguir que ens donessin dues places en aquestcentre i pensava que tal vegada ens ho faríem més com un favor i que pot ser aquesttema dificultés les relacions, però ha estat tot el contrari.M’ha sorprès bastant, la actitud que tenen els infants quan es realitzen activitatscom el bon dia o es surt d’un aula per anar a un altra, ja que mostren una actitudmolt calmada i pausada en qualsevol d’aquestes i encara no he evidenciat capmoment d’esvalot o de conflictes.En quant als moments quotidians he pogut vivenciar tots i pel que fa a les activitatssetmanals només hem quedar poder veure una sessió de psicomotricitat que són elsdijous.
  14. 14. CONTRAST A NIVELL INDIVIDUALDesprés de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teudibuix? Per què?OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques 2. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques. 3. Afavorir la reflexió personal respecte a la pròpia construcció de coneixement i promoure processos de pressa de decisions i creixement personal. 4. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les competències adquirides i les que necessiten d’una millora.CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.AGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 23 de febrer CONTRACTE D’APRENENTATGE DE PRÀCTIQUESA NIVELL INDIVIDUALA l’activitat anterior vares identificar què has d’aprendre a les practiques. Per tald’intentar dur-ho a la pràctica, emplena el següent contracte.JoEstefanía Gómez Jiménezen el dia d’avui, després de realitzar les activitatsd’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiquesdetecto que:Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competenciesseguent:És difícil amb tres dies de pràctiques fer una reflexió sobre aquellescompetències que he de millorar, ja que encara no he participat activament entotes les activitats i el meu paper és encara molt observador.Encara així puc dir, amb possibilitat d’anar ampliant aquestes propostes demillora que:
  15. 15. Implicar a los alumnos en Participar en la gestión Trabajar en de la escuelasus aprendizajes y en su equipo Organizar la propiatrabajo formación continua Em proposo els objectius: Per aconsegui-ho faré, demanaré...

×