Your SlideShare is downloading. ×
Document blog
Document blog
Document blog
Document blog
Document blog
Document blog
Document blog
Document blog
Document blog
Document blog
Document blog
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Document blog

1,316

Published on

Dossier 2 8 de març

Dossier 2 8 de març

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,316
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. SEGUIM OMPLINT LA MOTXILLA:Un dia a una aula d’Educació Infantil Dossier de feines per al dia 8 de març de 2012 Alumne: Estefanía Gómez Jiménez Assignatura: Reflexió i innovació educativa Universitat de les Illes Balears
  • 2. ÍNDEX1. Una jornada a l’escoleta 32. El concepte d’infant 11 2
  • 3. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques. 2. Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les pràctiques.CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional 3. El paper del professoratAGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 8 de març de 2012 1. UNA JORNADA A L’ESCOLETA (Blog)Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.Recordem que estic a l’escoleta de Fort de l’Eau, i la aula on estic fent les pràctiques,és l’aula d’infants d’un any.La jornada al meu centre de pràctiques, habitualment és molt similar d’un dia a l’altraja que els infants necessiten unes rutines per així habituar-se al funcionament delcentre i sobretot per garantir poc a poc la seva autonomia.El centre s’obre a les 07:45h, a partir d’aquesta hora tots els mestres arriben al centre,excepte aquells que fan la funció de suport. Els pares també poden començar arribar apartir d’aquesta hora i tenim fins les 09:30h per poder deixar als seus fills a l’escola.Quan arriba l’hora, la directora tanca la porta i els fillets van a les aules pertinents, jaque molts de dies el temps d’arribada, s’aprofita per ajuntar als fillets de diferentsaules( especialment les aules de fillets d’un any i de nadons) per així anar creant unvincle comunicatiu entre ells i de coneixença. També és un període de temps queutilitzem en alguna ocasió per estar amb els infants a l’aula i jugar amb els diferentsmaterials.Quan són les 9:30 i tots els infants han arribat a l’aula, recollim les possibles joguinesque hagin quedat per l’aula i ens posem almatalàs amb coixins que hi ha a l’aula, destinata realitzar el bon dia i activitats més tranquil·les.El Bon dia, s’inicia amb el ninot “El vermell”, i elshi dona una besadeta i el bon dia a tots.Quanacabem de fer les salutacions, cantem alguna de 3
  • 4. les cançons que treballen a l’aula i després contem un conte, aquest mes, treballen elconte d’ “En punxes”.Una vegada contat el conte, es torna a cantar una altra cançó per finalitzar el Bon dia,aquesta és la cançó de “Bon profit”, per donar continuïtat i que els fillets entenguinque després del Bon dia toca anar a berenar.Despleguem la taula per menjar, posem entre tots el mantell, els infants es seuen irepartim els pitets, després repartim el berenar de cadascú. Alguns ja mengen tot sols,en canvi altres encara necessiten ajudar. Aquest moment, també s’aprofita per, en cas que hi hagi, un aniversari, berenar tots junts amb alguna coca que hagi duit la família de l’infant, en cas contrari, el centre té una tartà feta de porexpan i simulem una celebració. Una vegada els infants han acabat de berenar, tenen permís per poder anar-sen de la taula, mentre la resta acaba de berenar.Quan tots han acabat, es recull la zona del berenar i es passa a realitzar l’activitatpertinent del dia. Aquest és l’únic moment del dia que va variant durant la setmana.Els dilluns i els dimarts de 10 a 10:30 es realitzen activitats diverses dins l’aula, pintem,treballem amb la caixa de música o fem encaixos. El dimecres de 10 a11(aproximadament) es realitzen dos grups, un d’ells queda a l’aula i treballen amb lacaixa de buff i l’altra surt de l’aula a realitzar joc heurístic, amb una altra mestra desuport. El dijous de 10 a 11 es realitza amb el grup sencer psicomotricitat a l’auladestinada a n’aquest fi, la mestra que s’encarrega d’aquestes sessions és la directoradel centre ja que té el títol de psicomotricista. Finalment és divendres, també a lamateixa hora, es realitza la sessió d’experimentació, on els infant experimenten ambdiferents materials com per exemple arena, terra...amb el suport de recipients i altresutensilis.Després d’aquestes activitats, els infants tenen un període de temps destinat aldescans. No tots els infants dormen, i a més no tots dormen el mateix temps, ja que lesfamílies són les que en aquest temps decideixenmolt que hem de fer amb el seu infant. Algunsdormen a la sala de descans, ja que el seu períodede descans és major, en canvi, d’altres dormen a lamateixa aula, on està situat el matalàs.Amb l’objectiu de deixar descansar als companys, els infants que no dormen sóntraslladats al passadís, on poden jugar amb els diferents materials i sobretot 4
  • 5. comunicar-se amb altres infants. Aquest gaudeix d’una barrera que queda tancada perevitar problemes quan els infants estan en aquest espai i així evitar que puguin sortir.Quan ja tots els infants s’han aixecat, si el temps meteorològic dona la possibilitat,sortíem tots junts al pati. En cas que no hi puguem sortir, quedem a l’aula jugant alsdiferents materials que els infants tenen a l’aula.Finalment, aproximadament a les 13:00h els pares ja poden venir a recollir al seusinfants a l’escola, tenint de marge fins les 13:45h que el centre queda tancat.A més, reflexiona sobre les preguntes següents: 1. Què fan els infants en un dia típic? Els infants, arriben sempre molt contents a l’aula, i com he destacat anteriorment, el fet d’orientar l’activitat de tot el matí en una sèrie de rutines, aquestes augmenten la seva seguretat. Per ell, tot el matí és jugar i fer coses, però darrera de tota activitat hi ha uns objectius a treballar i unes finalitat que a simple vista els infants no detecten, per la seva immaduresa. Es poden observar “conversacions”, mirades, gestos que donen vida a cada moment del matí i que fan que cada dia sigui diferent en quant a les seves accions, ja que dia a dia pots anar observant com els infants experimenten coses noves amb els seus companys i aprenen cada dia coses noves. Sobretot observen molt als seus companys, que fan, com ho fan... ho intenten fer ells per a veure si els hi surt igual, agafen i tiren joguines, sobretot agafar coses de les estanteries els hi encanta, simplement per el renou que fan quan arriben enterra. Un fet que a simple vista pot semblar molest i d’un comportament no correcte a qui entri a l’aula, però que per cadascun dels infants té un significat: Tots els material sones iguals? Perquè aquest fa molta renou i aquest no?...qüestions que et fan dia a dia demostrar que cada moment de l’aula és educatiu si ens ho proposem. 2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar? La mestra tutora i les mestres de suport que intervenen en el procés d’aprenentatge dels infants són les protagonistes d’ensenyar-lis i sobretot d’avaluar els seus processos, ja que són les persones que estan amb ells la major part del dia i les encarregades de realitzar i organitzar les activitats que es realitzen a l’aula. Dir també, que encara que són petits, les activitats que es realitzen, moltes parteixen dels interessos dels infants per aprendre coses noves i sobretot per les seves 5
  • 6. inquietuds, per tant ensenyen tenint en compte les seves finalitats i objectius, peròtambé els interessos dels infants.En quant a l’avaluació, és la mestra tutora la que s’encarrega de realitzar graelles peravaluar els diferents processos dels infants individualment.Dir que també, els infants ens ajuden a veure aspectes interessants per avaluar, quea vegades prèviament nosaltres no ens hi hem aturat a pensar.Per tant, penso que al final tot el procés d’aprenentatge-avaluació, són processosque es constitueixen gràcies a la col·laboració de tots els implicats en el procés,encara que està clar, que les tutores i encarregades de dinamitzar les activitats són elfil conductor.3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de lescola) els ajuden?En dues setmanes és difícil, observar tots aquelles aspectes que complementen iajuden al bon funcionament de l’escola, però que pogut comprovar que sobretottenir un bon ambient de feina, on la col·laboració i la participació del centre, lesmestres i en general de la comunitat educativa vagin per un mateix camí, és moltimportant.Cercar les habilitats de cadascun dels membres amb l’objectiu de fer l’escola unambient agradable i que motivi als infants, crec que és la base de tots educació. Isobretot la motivació dels mestres per ensenyar i aprendre.Mostrar una actitud empàtica, amb les famílies, els infants, les companyes de feina...estar motivat per la feina, és bàsic i fonamental per dur a terme un procésd’ensenya enriquidor.4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?Les aules estan organitzades, segons les edats dels infants: nadons, infants d’un any iinfants de dos anys. Les rutines estan organitzades segons les necessitats delsinfants, ja que el moments de berenar, descans, de joc... estan organitzats de talmanera que els infants pugui participar activament en elles, sense que el cansamento la necessitat de menjar pugui interferir en el funcionament d’aquestes.Els espais estan organitzats de tal manera que l’aula tingui un lloc d’higiene personal,un espai de descans i una zona de lloc amplia per poder realitzar activitats de 6
  • 7. diferents tipus, en gran grup, en petit grup... A més gaudeixen d’estanteries a la sevamida per poder tenir els materials del seu interès a l’abast. Tenen joguines diverses,una cuineta, l’espai de contes, de disfresses...En quant als horaris, aquest estan establerts de manera general a totes les aules delcentre, encara que les activitats es van canviant segons dels grup, per tal de podergaudir dels espais necessaris del centre en tot tipus d’activitat i evitar coincidir unmateix grup en un mateix espai quan es realitzen activitats com experimentació, jocheurístic...Encara així hem de dir, que els horaris els marquen molt els infants, ja queno tots els dies arriben a l’escola amb la mateixa predisposició, això vol dir, que enmoltes ocasions els ritmes els marquen els infants i s’han d’adaptar algunes activitatso fins i tots deixar-les per un altra dia.Això és el cas de les activitats plàstiques, establides per els dos primers dies de lasetmana, ja que són activitats que es poden realitzar de moltes maneres i adaptar-sea les necessitats dels infants, ja que després del cap de setmana en ocasions costamolt que els infants agafin la rutina de la setmana, i posar una sessió depsicomotricitat o experimentació no dona el suc que dona ja en anar avançant lasetmana.Els horaris, els espais, els temps... estan organitzats per el conjunt de mestres idirectora del centre, però el fet de decidir quan comencen i quan acaben, és feina dela mestra tutora de l’aula i també dels infants, ja que són ells els qui marquen, com jahe dit anteriorment, els ritmes, i moltes vegades pensarem que l’activitat pot durar“x temps” però el cansament dels infants en fa acabar més prest.Per tant, nosaltres com a mestres som les responsables d’organitzar els horaris,l’espai i de més, però els infants són els qui ens ajuden a modificar i a tenir encompte alguns aspectes d’aquesta organització que es realitza prèviament.No m’he trobat encara en cap situació, on s’hagi de solucionar un problema, peròsuposo que el problema, segons les seves característiques, podrà ser solucionat o béper la directora de centre o bé per la tutora de l’aula o el grup de mestres.5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com sajuden a aprendre?El infants interactuen entre ells pràcticament durant tot el matí, ja que durat tots elstemps de jocs i d’activitats especifiques treballem en grup, tot i així hi ha algunsfillets que es comuniquen i interaccionen amb la resta més que uns altres, però totsmantenen una relació activa de companys. 7
  • 8. Per exemple un joc que els hi agrada molt i en el qual, quan comença un, la resta elsegueix és el de canviar de joc els coixins dels matalàs. Quan comença un infant laresta col·labora activament per tal de llevar tots els coixins el més prest possible. Alcontrari d’aquest exemple, quan realitzem una estona de construccions els infantsintenten que la seva construcció no sigui tocada per ningú i s’aïllen del centre de laclasse on majoritàriament està tot el material per a construir les seves construccions,tot i així també col·laboren tots junts alhora de fer una construcció de major mida.Penso que tots aprenen de tot, sempre hi ha l’infant més actiu que pren la iniciativaen fer les coses i la resta l’imita, també aquest infant més actiu sol ser el que ajuda alaltres per aconseguir algun objectiu marcat. Sempre s’ajuden en quant a larealització d’alguna activitat, quan sorgeix algun conflicte no he pogut observarencara, a cap fillet que ajudi al seu company quan aquest te algun tipus de conflicteamb un altra, supós que encara són petits per entendre que és companyerisme i potser no són conscients encara que han de intentar solucionar i ajudar quan hi haconflictes, tal vegada perquè no entenen encara que engloba tenir un conflicte.Simplement ajuden quan veuen que un infant no pot aconseguir alguna cosa.6. Com interactuen amb el mestre/a?La relació amb la mestra és molt propera i els infants hi tenen un gran apreciï cap aella, és el seu referent en qualsevol moment de l’aula, sigui el que sigui. Quan laperden de vista en senten insegurs, però he pogut observar que no és un grupd’infants que necessitin tenir a la mestra sempre devora sinó que són molt autònomsi el que necessiten és tenir a la mestra “controlada” visualment, amb això elfuncionament de l’aula ja funciona amb un ritme normal.Cal dir que l’actitud de la mestra és molt tranquil·la en quan al fer dels infants, ja queproporciona el material i deixa als infants que interactuïn amb aquest segons els seusinteressos, excepte quan es tracta d’una activitat més puntual on el seu rol és méspartícip amb l’objectiu que els infants aprenguin noves accions o comencin aconèixer nous materials i possibilitats de joc.7. Com s’interactua amb les famílies?Les relacions amb les famílies són diàries, sobretot en els moments d’entrada isortida, ja que la mestra de l’aula aprofita per parlar amb les famílies, però també lesfamílies amb ella, dubtes, comentaris sobre l’infant...He pogut observar també queles famílies no tenen por a demanar i a mantenir una relació activa amb la mestra,però també crec que la mestra ha fet un treball previ per aconseguir-ho, ja que coma professionals hem de aconseguir tenir una relació de comunicació activa amb lesfamílies, perquè elles, com els seus fills, també constitueixen la comunitat educativa. 8
  • 9. Dir, que d’aquests moments, el de sortida és on es pot observar més canviscomunicatius, suposo, que és per que els pares no han d’anar a fer feina just recollira l’infant i tenen alguns minuts per dedicar-ho per parlar amb la mestra de com anatel dia o parlar d’algun tema en concret.Penso que una bona comunicació amb les famílies ajuda molt a conèixer el fer i el serdels infants, i no basta nomes amb unes reunions mensuals o quatrimestrals, sinóque es necessari tenir un contacte actiu i habitual que ens ajudi a conèixer l’entornde l’infant per poder fer després una bona feina a l’aula i poder entendre an’aquests.8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?El primer contacte dels infants amb l’escola és molt delicat , ja que passen de ser elcentre d’atenció a casa, a estar dins un espai on ha de compartir tot, sobretotl’atenció de la mestra i on hi ha un major número de persones en el mateix context.Integrar-se a un nou espai físic, al personal, als infants de l’aula és un procés difícil iamb el qual hem de tenir molta cura. Per aquest motiu, el centre realitza un plad’adaptació per els infants de nou ingrés però també per aquells que comencin amitjan curs.Per dur a terme aquesta acollida, es demana a tots els pares que portin els seus fillsdurant un període curt de temps, per després anar allargant segons la reacció del’infant al nou entorn.El pares també poden quedar-se amb els infants durant els primers dies per donar-lil’oportunitat de familiaritzar-se amb l’espai i l’ambient per així no perdre la seguretatque els pares l’ofereixen. Un cop els pares ja no quedin, els infants poden dur algunajoguina o objecte que els hi ajudi a establir un vincle amb els companys, la mestra il’escola en general, oferint així poc a poc una seguretat total amb l’espai.Aquest curs, la tutora ho va organitzar de la següent manera:Considerant que és important donar el temps adequat als infants per a que duguin aterme un procés d’adaptació adequat i consistent, la mestra va creure convenientque era interessant fer-ho de manera progressiva fent dos grups d’infants amb unhorari reduït ja que facilitava el coneixement de l’aula, els companys i l’educadora.La primera setmana, els infants estaven acompanyats del seus pares, la segona sensepares i la tercera, finalment van ajuntar els dos grups.El primer grup, anava de 07:45 a 10:30 i el segon grup de 10:45 a 13:00h 9
  • 10. Finalment, dir que la mestra no té un pla general a seguir per tots els infants on hi haestablert un inici i un final del pla d’acollida, sinó que aquest pla està molt adaptat ales necessitats dels infants i la duració la determinarà l’infant.Pel que fa al pla d’acollida dels mestre, a n’aquest centre no existeix cap pla destinata n’aquest fi. 10
  • 11. OBJECTIUS 1. Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques. 2. Dotar de contingut consensuat al terme “infant”.CONTINGUTS 1. Característiques del canvi i dels processos de millora en educació. 2. El paper del professoratAGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 8 de març de 2012 2.CONCEPTE D’INFANT (Blog)Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobrel’infant.Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entens.Cal que posis aquesta definició al teu blog.Per jo, un infant és una persona, encara immadura, que dia a dia va construint els seusconeixements i que aprèn de tot allò que veu i li ensenyen. És una persona que maiatura de fer i de voler conèixer i créixer com a persona, i que investiga i observa quepassa al seu voltant i sobretot, perquè passa, que necessita de l’ajuda dels adults peròmés encara dels nostres sabers.Una frase que m’agrada molt i que m’ajuda molt a definir el concepte d’infant és lasegüent:El niños no es una botella que hay que llenar, sinó un fuego que es preciso encender.(Montaigne) 11

×