Your SlideShare is downloading. ×
Projecte Activitat Horticultura
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Projecte Activitat Horticultura

1,564
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,564
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
39
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Horticultura
  • 2. INDEX 1. TÍTOL............................................................................................................ pàg 2 2. JUSTIFICACIÓ............................................................................................ pàg 2 3. PLANTEJAMENT........................................................................................ pàg 3 4. OBJECTIUS.................................................................................................. pàg 6 4.1. Ojectius generals............................................................................. pàg 6 4.2. Objectius específics......................................................................... pàg 6 4.3. Objectius didàctics.......................................................................... pàg 6 5. CONTINGUTS.............................................................................................. pàg 7 6. METODOLOGIA.......................................................................................... pàg 8 Projecte d’activitat d’Horticultura 7. ORGANITZACIÓ....................................................................................... pàg 10 7.1. Característiques de cada recurs................................................... pàg 12 Centre Ocupacional Fundació Tallers 7.2. Pla de treball................................................................................... pàg 19 Febrer de 2008 8. AVALUACIÓ............................................................................................... pàg 20 9. ACTIVITATS............................................................................................... pàg 22 9.1. Activitat de Viver........................................................................... pàg 22 9.2. Activitat deCompostatge............................................................... pàg 23 9.3. Activitat de Jardineria................................................................... pàg 24 9.4. Activitat d’Hort.............................................................................. pàg 25 ANNEXOS......................................................................................................... pàg 27 Annex 1: Material a elaborar............................................................... pàg 27 Annex 2: Organització de grups i horaris........................................... pàg 31 Annex 3: Sistema parades en crestall................................................... pàg 36 MATERIAL NECESSARI I PRESSUPOST.................................................. pàg 40 2
  • 3. 1. TÍTOL DEL PROJECTE ACTIVITAT D’HORTICULTURA RESUM: El Centre Ocupacional de la Fundació Tallers presenta un projecte d’activitat d’horticultura, la qual, plantejada com una alternativa laboral dins l’activitat d’ocupació terapèutica i activitats prelaborals, cerca integrar i potenciar les actuals activitats de jardineria, viver i compostatge en una concepció global de la intervenció en agricultura ecològica, també des d’un plantejament d’educació ambiental, per a la qual cosa cerca generar un nou recurs d’hort que donarà una perspectiva global a aquesta mena d’intervenció. 2. JUSTIFICACIÓ El CO Santa Coloma acull una tipologia d’assistits molt diversa, tant per les particularitats idiosincràtiques de cada persona com per l’especificitat de les diferents etiologies i patologies associades, circumstàncies a les quals cal afegir els diferents nivells de discapacitat. A tota aquesta diversitat d’atesos cal donar-los una resposta ocupacional, integradora i rehabilitadora que sigui vàlida i engrescadora, per la qual cosa cal generar noves situacions d’aprenentatge i espais d’aplicació del mateix, en una dinàmica d’aprenentatge on aquest resulti significatiu, funcional i ofert des d’una perspectiva constructivista. El Centre Ocupacional cerca mantenir una àmplia oferta d’activitats que contribueixin a la millora de la qualitat de vida de les persones ateses en tal servei, tot cercant respondre a la seva finalitat de suposar una alternativa efectiva i eficient a la seva integració social i laboral. D’aquesta manera, l’activitat d’horticultura proposada forma part de les activitats programades en la dimensió d’habilitats adaptatives com a part de les deu (10) àrees que atenem en aquesta dimensió, inserint-se en la programació de les activitats pre-laborals i d’ocupació terapèutica. En aquest sentit, l’activitat cerca promocionar els valors, aptituds, capacitats, habilitats i actituds relacionades amb l’activitat laboral, però també considera el seu potencial de transversalitat en la connexió amb altres àrees com la comunicació, les habilitats socials, l’autodirecció i les habilitats cognitives, alhora que també manté relació amb la dimensió de consideracions psicològiques i emocionals i la dimensió de la salut en relació als hàbits saludables d’alimentació. . El disseny de l’activitat s’insereix en el desenvolupament dels nous projectes plantejats pel Centre Ocupacional Santa Coloma, cercant esdevenir una alternativa valuosa als tradicionals continguts de manipulats amb els quals es desenvolupava l’activitat d’ocupació terapèutica. Des d’aquest plantejament, l’activitat d’horticultura, un cop dotada amb els recursos necessaris i iniciada en la seva fase d’implantació, cerca tenir continuïtat en el Programa General del Centre Ocupacional Santa Coloma i resultar sostenible en la seva continuïtat tot i mantenint-se amb els seus propis recursos. Amb l’hort es pretén motivar i responsabilitzar als usuaris partint de les seves necessitats i interessos, utilitzant eines suggestives i atractives, així com possibilitar 3
  • 4. l’aprenentatge de tècniques instrumentals i estratègies que facilitin la seva participació activa, crítica i creativa, en una dinàmica de treball cooperatiu que cerca desenvolupar també competències personals; des d’una perspectiva global en la qual l’activitat d’horticultura, malgrat ser desenvolupada com a ocupació terapèutica, tingui un component de transversalitat que afavoreixi treballar actituds, valors i continguts relacionats també amb altres àrees i dimensions. 3. PLANTEJAMENT L’activitat d’horticultura no només es cenyeix al desenvolupament i manteniment d’un hort, sinó que des d’una perspectiva laboral global incorpora les activitats de jardineria, viver i compostatge, en una concepció dels diferents recursos educatius com un continu que abraça tot el cicle vital del producte conreat, la qual cosa ha d’afavorir un aprenentatge contextualitzat en la totalitat del procés. A més, la diversificació de recursos terapèutics i laborals, possibilita el desenvolupament de processos de diferent complexitat, de manera que es genera una varietat de tasques que afavoreixen la participació d’una àmplia població d’assistits en funció dels seus interessos, competències , conducta i entorn específic on és assistit en el Centre Ocupacional. El projecte cerca atendre a finalitats dirigides a desenvolupar aptituds en l’àmbit ocupacional de caire laboral, la qual cosa suposa atendre objectius en quant a coneixements i actituds que promocionin la participació activa i efectiva en una alternativa laboral, però alhora també es proposa l’atenció a objectius de conscienciació i valors propis de l’educació ambiental generant recursos que possibilitin la participació en actuacions específiues sobre el medi. Es tracta, per tant, d’un projecte que cerca generar recursos que, més enllà d’aportar coneixements i/o aprenentatges, possibilitin una intervenció protagonitzada pel mateix subjecte atès en el nostre centre sobre part de la realitat per transformar-la. L’activitat d’horticultura es fonamenta en el respecte a la natura i el conreu racional amb mitjans naturals. L’agricultura ecològica és el model que pretenem utilitzar, especialment per qüestions de salut i respecte al medi ambient, però també per tal de treballar valors relacionats amb el progrés sostenible. Per tant, més enllà del seu valor terapèutic i ocupacional, inclou la reflexió-acció sobre la capacitat d’intervenir en el medi i sobre la intencionalitat de fer-ho amb valors de respecte i interdependència amb el medi. Hi ha, doncs, també, una clara intencionalitat d’educar mediambientalment. Tal opció per l’agricultura ecològica s’ha de fer evident en aspectes com: a) La rotació de cultius, amb la finalitat d’aprofitar els nutrients de la terra, no esgotar-la i limitar el desenvolupament de plagues. b) Associant de manera favorable els vegetals, de manera que aprofitem positivament les influències mútues. c) Controlant les plagues ecològicament i per tant renunciant a insecticides. D’aquesta manera també evitem la manipulació de productes tòxics. Es poden cultivar plantes amb aquesta finalitat. 4
  • 5. d) Fertilitzant la terra amb adob verd del cultiu de lleguminoses i amb el compost resultant del tractament de la matèria orgànica. El mètode específic a partir del qual intervindrem en la iniciació d’un hort i el seu manteniment serà el de “parades en crestall”, desenvolupat per Gaspar Caballero i molt estès en experiències d’horticultura ecològica, tant en horts escolars com urbans. Aquest mètode té cinc característiques fonamentals: 1. No trepitjar el terra on es conrea. 2. Mantenir la humitat constant. 3. Un cicle de rotació de quatre anys. 4. El compost coma sistema d’aportació de nutrients. 5. Una sembra densa i en combinació amb flors i aromàtiques., la qual cosa facilita el manteniment i la diversitat biològica. Aquest sistema porta definit el format de les parades, l’associació dels diferents vegetals i la seva distribució dins cada parada. (Annex 3). El disseny metodològic de l’activitat es fonamenta en la perspectiva constructivista de la intervenció rehabilitadora i educativa, de manera que s’inicia partint dels coneixements previs de les persones que en participen per desenvolupar tasques on, a partir de l’experimentació, la interacció amb els altres, el treball cooperatiu i la relació amb el medi, aquestes els ofereixin noves perspectives per interpretar la realitat concreta i possibiliti vincular els nous aprenentatges als coneixements anteriors. Dues són les finalitats bàsiques de l’activitat proposada: • Per una banda, generar un recurs sostenible que afavoreixi desenvolupar un procés interdisciplinari d’educació ambiental vinculat a l’adquisició de valors, comportaments i actituds orientades a millora de la qualitat de vida, des d’un paradigma rehabilitador i integrador de l’atenció als nostres atesos. Des d’aquesta perspectiva, entenem que les discapacitats dels nostres atesos, com les de qualsevol persona, es generen en la interacció entre la persona amb determinades limitacions i l’entorn. D’aquesta manera, l’entorn en el qual desenvolupa la seva activitat resulta clau per tal que les limitacions en el funcionament intel·lectual i la conducta adaptativa resultin el menys discapcitants possibles i s’afavoreixi el desenvolupament major possible; és a dir, el grau òptim de rehabilitació psicosocial. En aquest sentit, es planteja com un recurs educatiu i rehabilitador més. • Per altra, generar un recurs que suposi una alternativa d’activitat d’ocupació terapèutica amb continguts propis de l’activitat laboral. En aquest sentit, l’activitat cerca desenvolupar objectius relacionats amb les habilitats laborals específiques que afavoreixin l’activitat, les habilitats personals i socials que implica l’aprenentatge cooperatiu des d’una perspectiva constructivita, significativa i funcional, les destreses pròpies de l’activitat específica, els hàbits i actituds favorables de ser promocionats des d’aquest entorn, els conductes socials pertinents i adients, i els valors propis de l’activitat laboral. Des d’aquesta perspectiva, l’activitat s’integra en l’activitat laboral i persegueix respondre als objectius comuns d’aquesta àrea, amb la finalitat de generar una activitat sostenible, integradora, terapèutica , eficient i oferta en termes d’equitat a tots els usuaris del Centre Ocupacional. 5
  • 6. El desenvolupament ple de l’activitat suposa, a més del manteniment de les activitats de compostatge i jardineria en els termes que es desenvolupen actualment, la revitalització i potenciació de l’activitat de viver i el desenvolupament d’un hort en la seva totalitat. Caldrà, per tant, proveir-se de material estructural per al viver, llavors i planters per a aquesta, preparar un terreny per crear l’hort, aportar terra fèrtil a aquest, dotar-lo d’un sistema de reg i disposar del planter inicial. Aquest projecte adquireix també el compromís de desenvolupar aquestes accions cercant el mínim cost possible. Alhora, donat que el projecte té la intenció de consolidar, mantenir i millorar l’activitat en els exercicis posteriors, aquesta inversió inicial, malgrat ser austera, s’ha de fer en termes de qualitat suficient com per permetre tal continuïtat. L’activitat d’horticultura pretén, després d’aquesta aportació de recursos inicial (desenvolupada posteriorment), ser sostenible econòmicament, socialment i organitzativament en els exercicis successius pels seus propis recursos. Aquests recursos consistiran bàsicament en els següents:  Planter: cada temporada caldrà proveir-se de les llavors i planter necessari per a iniciar una nova campanya de sembra. Alguns podran ser proveïts pel nostre propi planter, però altres hauran de ser adquirits. El cost d’aquest aspecte correrà a càrrec de l’organització de l’activitat.  Compost: aquest es generarà a partir del material orgànic recollit en el desenvolupament de l’activitat, de manera que no suposarà cap cost addicional i només es farà necessari ampliar les actuals instal·lacions per tal de generar una quantitat que es correspongui amb les necessitats de la superfície conreada.  Aigua de rec: es pretén generar algun sistema simple de recollida d’aigües de pluja, però inicialment cal comptar amb l’aigua del Taller, de manera que l’activitat pot suposar un petit augment en el consum d’aigua. Aquest augment haurà de ser incorporat a l’actual sistema de gestió de les despeses generades pel Centre Ocupacional a les despeses totals de l’organització  Eines: el Centre Ocupacional disposa d’eines pròpies i suficients o en tot cas es proveirà de les poques que puguin ser necessàries a través dels mateixos mecanismes pels quals es proveeix de material per a altres activitats. S’estima un cost anual, per aquest concepte, de 100 euros.  Formació: els monitors ocupacionals que inicialment posaran en marxa l’activitat disposen de la formació suficient com per desenvolupar el projecte proposat. En tot cas, si amb posterioritat fos necessari oferir formació a qualsevol altre professional que no en disposi en aquest àmbit, aquesta haurà de ser planificada dins el Pla de Formació de Fundació Tallers.  Materials didàctics, recursos pedagògics, eines d’avaluació, enregistraments: aquests recursos es generaran dins la dinàmica organitzativa i funcional del Centre Ocupacional, de manera que no han de suposar un cost afegit  Altres: la disponibilitat de recursos econòmics i organitzatius, tant per dotació econòmica pressupostària de Fundació Tallers com generada per la mateixa activitat, juntament amb la planificació de les prioritats, són els aspectes que condicionaran les possibilitats futures de millora dels materials (taules per a planter, millores en sistema de rec, contenidors de compostatge, etc.) 6
  • 7. 4. OBJECTIUS 4.1. OBJECTIUS GENERALS. o Generar alternatives d’ocupació terapèutica que resultin integradores, rehabilitadores, sostenibles i atractives. o Proporcionar possibilitats per a la participació activa, creativa i funcional en una activitat d’horticultura. o Capacitar, en la mesura possible, per intervenir en la sostenibilitat d’un hort. o Promoure el coneixement del medi, els seus elements i interrelacions. o Fomentar valors de respecte, sensibilització i preocupació pel medi ambient 4.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS o Promoure al CO continguts, destreses i valors d’educació ambiental, participació social, integració i iniciació a l’horticultura. o Afavorir una millor relació entre l’entorn natural, les finalitats del CO i els interessos individuals a partir del canvi d’actituds i valors dels mateixos professionals i usuaris. o Iniciar-se en les tasques específiques de l’horticultura. o Coneixement de tècniques, desenvolupament de destreses i desenvolupament de capacitats que permetin a cada usuari participar activament en el cultiu i manteniment de l’activitat d’horticultura segons les seves possibilitats i interessos. o Generar espais i recursos on establir i valorar les relacions amb el medi natural i la sostenibilitat. o Promoure la integració dels valors i actituds pròpies de l’activitat laboral en l’alternativa ocupacional d’un hort ecològic. 4.3. OBJECTIUS DIDÀCTICS. o Proporcionar contacte directe i manipulació d’elements com la terra, l’aigua, les llavors, el compost, les plantes... proporcionant una experiència enriquidora, funcional, terapèutica, integradora, participativa i coherent amb els objectius generals del Centre Ocupacional. o Proporcionar experiències i coneixements relacionats amb alguns cicles biològics significatius, com ara el cicle de les plantes, el procés de compostatge, l’energia o les estacions. o Realitzar treballs pràctics relacionats a donar coneixements sobre el funcionament de: - Planter - Compostatge de matèria orgànica - Hort. - Jardineria 6
  • 8. Així com de les necessitats, manteniment i finalitat de cadascun dels àmbits referits. o Coneixement i utilització de les eines, estris i útils propis per al treball en el planter, el compostatge i l’hort, sempre fent prevaler criteris de seguretat personal i col·lectiva. o Relacionar les activitats realitzades d’horticultura amb valors laborals, identificant la tasca com una activitat terapèutica valuosa, adient, satisfactòria i sostenible des d’una perspectiva ecològica, integradora i amb criteris d’eficiència. o Elaborar els material didàctics pertinents al voltant del projecte de l’hort. 5. CONTINGUTS Conceptuals - L’activitat d’horticultura com a activitat laboral. - Recursos: terra, aigua, sol, aire, llavors, compost, plantes i productes de l’hort. - Eines: funció i ús. - Tasques laborals: inici, manteniment i recol·lecció de cada activitat (compost, viver, hort i jardí) - Cicles naturals i vitals. - Associacions adequades de plantes. - Agricultura ecològica i sostenibilitat. - Normes de comportament. - Normes de seguretat. - Nutrició i cultura gastronòmica saludable i sostenible. - El treball cooperatiu Procedimentals - Observació del processos naturals. - Organització del treball. - Planificació de les tasques i seguiment del calendari. - Treball en equip i cooperació. - Seqüenciació del procés. - Registres de dades. - Visionat, reflexió i elaboració de fitxes. - Disseny de les associacions i distribucions dels cultius. - Tècniques de treball específiques: voltejat, sembra, reg, compost, etc. - Reutilització i reciclatge de matèria orgànica. - Ús d’eines. - Seguiment d’instruccions i normes. 7
  • 9. - Preparar la terra. - Plantar. - Regar. - Atenció i manteniment. - Recol·lecció. - Trasplantar. - Construcció de muntatges de reg, suports per planter i contenidors de compost. Actituds i valors - Responsabilitat, compromís i motivació vers horticultura com activitat laboral. - Reutilització de materials. - Actitud cooperativa. - Respecte per les normes de comportament i seguretat. - Sensibilitat pels cicles naturals. - Ús racional dels recursos disponibles. - Actitud crítica i responsable vers hàbits nutricionals saludables. - Valorar positivament els principis de l’agricultura ecològica. - Valorar positivament la matèria orgànica de rebuig per fer compost. - Sensibilitat vers els cicles naturals de la terra i els vegetals. 6. METODOLOGIA Ens plantegem el projecte com un recurs dirigit a l’acció, de manera que es fonamenta en la participació activa dirigida a desenvolupar els objectius proposats en una seqüència educativa complerta, des de la informació a la capacitació, passant per la conscienciació. Entenem, igualment, que la metodologia ha de promoure la motivació, la reflexió, l’acció en l’entorn immediat, l’enfoc de transversalitat amb altres activitats del Centre Ocupacional, processos de cooperació grupals, la iniciativa, la creativitat i la seva coherència amb les finalitats del servei. Per tot això, ens proposem desenvolupar una metodologia fonamentalment activa, fonamentada en principis didàctics relacionats amb l’aprenentatge constructiu i alhora significatiu. Els atesos i participants en l’activitat s’hauran d’implicar en els relacions que s’estableixin amb el medi i hauran de participar d’aquesta relació d’una manera activa i cooperadora, cercant una resposta funcional, adaptativa i reflexiva fins als nivells possibles en cada cas individual. Entenem com a aprenentatge constructiu aquell en el qual s’incorporen coneixements i experiències noves a partir de les experiències i coneixements previs, establint una relació dinàmica, flexible i personalitzada, entre allò que ja se sap i allò que s’aprèn. Aquesta participació en la construcció del propi desenvolupament ens sembla fonamental per tal de possibilitar-los incidir en la seva relació amb l’entorn i generar, per tant, una experiència rehabilitadora. 8
  • 10. Entenem com a aprenentatge significatiu aquell procés en el qual es produeix una elaboració activa de la informació rebuda i no només la simple incorporació de coneixements aïllats. En aquest sentit, l’activitat pràctica i manipulativa en la qual es fonamenta l’activitat d’horticultura, contextualitzarà els aprenentatges i afavorirà que resultin realment significatius. Tenint present les característiques dels nostres atesos, l’organització de les activitats d’horticultura s’haurà de fer des d’una perspectiva globalitzada dels diferents recursos donades les dificultats que sovint tenen per percebre de manera parcialitzada els procéssos seqüenciats, comprenent millor allò que es presenta de manera interrelacionada. Inicialment optem per planificar una activitat puntual continuada en la qual ens proposem un termini d’un any per generar els diferents recursos estructurals, organitzatius, materials i didàctics al voltant de la gestió d’un hort ecològic i el manteniment de la jardineria. Entenem que aquest plantejament, a més de dotar amb criteris d’eficàcia a la creació del projecte, permet un format idoni per iniciar, donar a conèixer el recurs a la totalitat del servei i implicar a tots els educadors i usuaris per introduir-se i aprofitar l’horticultura com a recurs didàctic. En anys posteriors, si és el cas i manté continuitat, podrà ser considerat plenament com un projecte laboral en l’àmbit mediamabiental que no sigui només considerat com un recurs més del Centre Ocupacional, sinó com un element dinamitzador que generi noves propostes de treball i relacions de transversalitat Entenem, igualment, l’aprenentatge en aquesta proposta com una activitat pràctica, funcional i manipulativa, en la qual es contextualitzi sobre el terreny allò que s’aprengui de manera conceptual i pugui ser ampliat i completat amb tot allò que sorgeixi de les demandes pròpies dels grups d’atesos, tants els referencials com els ocasionals. Ens proposem que l’activitat d’horticultura permeti que, en un marc conceptual d’ocupació terapèutica, diferents grups d’usuaris es responsabilitzin de la creació, gestió, cura i manteniment de manera preferencial, però que alhora esdevingui un recurs didàctic al qual tinguin accés qualsevol altres usuaris en funció dels interessos, programes individuals, programació d’activitats, objectius terapèutics particulars, etc. (en funció del grup, cada monitor-tutor pot preveure un règim de visites a l’hort, per exemple). Els participants de l’activitat, tot i que potser s’especialitzin en algun dels seus recursos específics o en tasques concretes, hauran de tenir una visió global i integrada del procés en la seva totalitat. El projecte d’horticultura suposa la generació o potenciació de quatre recursos diferenciats, encara que integrats en un contínum de relacions d’interdependència mútua. Així, ens proposem la posada en marxa d’un planter on conrear a partir de llavors i esqueixos, promocionar un procés de compostatge de la matèria orgànica generada al Centre i establir de manera duradora un hort, l’atenció del qual ha de ser compatible amb el manteniment de l’activitat de jardineria, entenent que aquesta darrera 9
  • 11. fa referència als espais que tenen una finalitat ornamental en l’estructura física del Taller Santa Coloma de la Fundació Tallers. Aquest primer any ens proposem dedicar-nos a construir i posar en marxa el viver, el procés de compostatge i l’hort, ampliar l’abast del manteniment de zones enjardinades a nous espais, donar a conèixer les tècniques bàsiques per al manteniment d’aquestes activitats, iniciar-nos en els principis del cultiu ecològic i aprofitar els recursos didàctics que aquestes activitats generin com experiències de camp. La intenció és generar un projecte que, un cop posat en marxa durant aquest primer any, pugui tenir continuïtat en els anys següents, esdevenint un recurs educatiu, rehabilitador i terapèutic que tingui una utilitat didàctica i funcional que pugui ser aprofitada transversalment com a recurs per tots els grups del Centre Ocupacional, sigui quin sigui el seu perfil, característiques i tipologia. Els objectius didàctics del projecte d’horticultura, amb els seus corresponents continguts, es porten a terme al llarg del període comprès entre setembre i juliol, desenvolupant-se en la programació de l’àrea laboral dins la dimensió de Funcionament intel·lectual i Habilitats Adaptatives, concretant-se en les activitats d’ocupació Terapèutica de Jardineria, Viver, Compostatge i Hort. Quedaran recollides en l’horari d’activitat com a tals. 7. ORGANITZACIÓ. El projecte d’horticultura es dimensiona en les següents concrecions en relació a activitats: Jardineria, Viver, Compostatge i Hort. Aquestes activitats seran desenvolupades en el tercer nivell de concreció, definits més avall, pels grups responsables de les activitats que ja es desenvolupen, concretament Jardí i Viver, les quals ja es troben planificades i organitzades en l’horari d’activitats. Cal definir els diferents grups d’activitat, la qual cosa implica: o Cercar espais d’ocupació terapèutica on el contingut siguin les tasques relacionades amb l’horticultura. Caldrà ampliar horaris sobre els actualment definits en viver i jardineria, ocupant horaris previstos en Ocupació Terapèutica. o Dissenyar grups d’activitat en funció de les característiques personals, les necessitats de l’activitat, les possibilitats organitzatives i funcionals, i la motivació particular. o Dissenyar grups de treball per a cada tasca de l’activitat Aquests aspectes queden recollits en l’annex 1. A més, es concreta, per al desplegament complert del projecte, que l’activitat de Compostatge serà desenvolupada pels grups B2 i A2, tant pel que fa referència a la seva planificació, com a la seva organització i desenvolupament, la qual cosa suposa destinar 1 hora setmanal de les previstes en la seva programació específica d’ocupació terapèutica. 10
  • 12. Igualment, es determina que, per tal d’iniciar, desenvolupar i mantenir l’activitat d’Hort, els grups A1, B2 i D2, dins la seva programació d’ocupació terapèutica, assumiran de manera referencial l’atenció integral a aquesta activitat. Finalment es concreta que el grup C3 desenvoluparà dins el seu horari d’ocupació terapèutica els complements necessaris per gestionar el Viver, a més de l’hora prevista actualment per al seu desenvolupament. Tot això, sense prejudici de seguir mantenint l’activitat de Jardineria en el seu format, planificació i organització actual, de manera que només es fa necessari vincular els seus objectius i finalitats a la globalitat del projecte formulat en aquestes pàgines. El projecte d’horticultura es defineix en tres nivells de concreció: Nivell 1: El projecte s’integra com a activitat del Centre Ocupacional, de manera que tots els professionals i usuaris tindran una visió global del seu conjunt. Per a concretar tal nivell es generarà material didàctic que permeti el seu abordatge i generi en tots actituds de corresponsabilitat. Material didàctic a generar: • Fitxes de treball amb tres nivells de complexitat. • Material audiovisual. • Organitzar una jornada per treballar col·lectivament l’horticultura ecològica. • Implicar a tots en: compostatge Actituds i comportaments ecològics Manteniment dels espais de treball del projecte. Mitjans per avaluar aquest nivell Nivell 2: tots els usuaris, prenent com a referència el grup del qual formen part, poden fer ús dels diferents recursos del projecte, tant didàctics com funcionals, de manera puntual o ocasional en funció dels interessos del propi grup i oferint-se la possibilitat de participar de manera concreta en gestions ocasionals dels recursos d’horticultura. D’aquesta manera, el Centre Ocupacional assumeix com a propi, també en una dimensió funcional, els continguts i valors del projecte d’horticultura, alhora que fa dels recursos pedagògics generats un eix més del teixit estructural del procés educatiu, terapèutic, rehabilitador i integrador que en el Centre Ocupacional es porta a terme. Material didàctic a generar:  Organització de les possibles participacions: acompanyament durant l’activitat, desenvolupament d’algun procés concret i senzill.  Procediment per assolir una visió global del projecte i del procés  Mitjans per avaluar la participació en aquest nivell Nivell 3: en aquest nivell es concreta la participació i organització per a possibilitar que determinats grups d’usuaris desenvolupin les activitats específiques del projecte: Planter, Compostatge, Hort i Jardineria. 11
  • 13. Aquest grups es podran especialitzar en una o diverses activitats específiques incloses en el projecte, en funció de l’organització específica de cada activitat. En tot cas, sempre es cercarà tinguin una visió integrada i de conjunt de tot el procés. Cada usuari que participi en aquest nivell de concreció respondrà als objectius especificats en el seu programa en relació aquestes activitats en la dimensió corresponent i en l’àrea d’ocupació Terapèutica. A més, la seva participació serà avaluada en funció del grau de participació, actitud i nivell d’assoliment en els objectius específics proposat en cada activitat específica del projecte. És en aquest nivell on es concreta el projecte, a més dels seus valors transversals, com a alternativa laboral i promotora dels valors terapèutics, educatius, rehabilitadors i integradors de cada activitat que el composa. Aquests recursos específics dels diferents nivell queden recollit en l’annex 2. Tots els recursos que formen part de l’activitat d’horticultura han de ser percebuts com una activitat més de la nostra programació, de manera que ha d’estar sotmesa als mateixos procediments que la resta d’activitats i per tant cal definir en cada activitat que composa Horticultura els objectius específics d’aquestes, organització temporal, continguts, metodologia, participants, recursos i avaluació. Cal destacar alguns condicionants que de ben segur repercutiran en l’organització i programació de l’activitat, com ara el calendari de sembra i atenció a l’hort, viver i jardí, el fet que les intervencions que realitzem tindran sovint una repercussió irreversible i que sovint es produiran imprevistos que forçaran a modificar la planificació prevista, com ara pluja o activitats extraordinàries. Els diferents recursos seran desenvolupats pels grups explicitats anteriorment, els quals esdevenen els grups referencials per realitzar les activitats, sense perjudici de les participacions ocasionals o puntuals de qualsevol dels grups del Centre Ocupacional, els quals poden intervenir segons les preferències, finalitats i possibilitats definides entre els responsables de cada grup i els educadors responsables dels diferents recursos de l’activitat d’horticultura. Per a desenvolupar l’activitat prenem inicialment com a participants als grups que actualment realitzen jardineria, el que té assignat per realitzar l’activitat de viver i un nou de creació entre les persones que formen els grups A1, A3, B1, B2 i D2, sense perjudici que algunes d’aquestes persones puguin participar en la realització de més d’un recurs de l’activitat d’horticultura (per exemple, una mateixa persona pot participar de compostatge, jardineria i hort alhora, quedant establert en el seu horari l’organització de tal participació). Donada aquesta complexitat, sembla aconsellable que dotem a l’activitat d’una coordinació referencial per a cada recurs, de manera que establim que l’educador responsable del grup A1 coordinarà l’activitat de jardineria, el del grup D2 coordinarà l’activitat d’Hort, el del grup C3 coordinarà l’activitat de viver i el del grup B2 l’activitat de compostatge. Alhora, resulta també aconsellable una coordinació del conjunt de l’activitat que tingui la màxima responsabilitat i visió global, la qual recaurà 12
  • 14. en la Direcció Tècnica o en aquella persona de l’equip tècnic en la qual es delegui tal funció. 13
  • 15. 7.1. CARACTERÍSTIQUES DE CADA RECURS De l’hort. o Dimensions reduïdes (4 parades de 1’5 metres x 3 metres) o Zona encarada al sol o Accessibilitat a aigua o Impossibilitat de ser atès durant el mes d’agost. o Anivellació adequada. o Plantejament d’un any d’experiència amb perspectives de continuïtat a llarg termini o Aportació de terra fèrtil o Necessitat que el perímetre sigui cercat per garantir la seguretat i evitar accessos no desitjats. o Plantar productes coneguts i propers als usuaris o Cultius senzills o Cicles adaptables al calendari laboral o Suportar regat per manega, goteig o exsudació. o Fruits aprofitables o Que possibiliti temps d’intervencions senzilles i adaptades a l’horari general d’activitats. o Que possibiliti l’atenció per parts de grups seleccionats com a activitat terapèutica fixa o regular. o Que possibiliti l’atenció per part de grups puntuals i/o ocasionals. o Que respecti les associacions d’espècies biològicament sostenibles i de respecte a la biodiversitat. El projecte d’hort calcula una superfície ocupada per aquesta activitat, de manera fixa i exclusiva, de 78 m2, distribuïts en un rectangle de 6mts x 13 mts on les diferents parades estaran distribuïdes de manera consecutiva i en paral·lel. (fig.1). Les parades ocupen una superfície total de 27 m2, de manera que la resta de superfície està dedicada a espais de transició entre les zones de cultiu i la resta de l’espai, espais per als desplaçaments i labor, i espais desaprofitables per la morfologia del terreny previst on ubicar-lo. 14
  • 16. Figura 1. Ocupació de la superfície prevista per l’hort El projecte d’horticultura proposa com espai on ubicar l’hort aquell indicat en la figura 2. Aquesta ubicació permet ocupar de manera activa un espai fins al moment desaprofitat, alhora que reuneix les característiques d’estar encarat al sol, tenir unes dimensions ajustades però suficients, estar prou anivellat i tenir oportunitat propera d’accés a aigua. Desenvolupar aquesta possibilitat suposa fer un tancat al voltant del perímetre de l’hort en aquells costats on actualment no existeix, la qual cosa dóna un perímetre total de tanca a realitzar de 25mts. Aquesta tanca haurà de disposar d’un accés propi, el qual es pot obrir en la mateixa tanca ja existent o en el perímetre que manca construir. La porta d’accés actual a aquella zona no pot ser incorporada dins el perímetre de l’hort, donat que té funcionalitat coma porta de sortida i accés vers el carrer Aragó. 15
  • 17. Fig2: situació prevista per ubicar l’hort L’activitat resta desenvolupada en la corresponent fitxa tècnica. 16
  • 18. Del Compostatge. o Aprofitament dels dos contenidors disponibles actuals. o Construcció de nous contenidors amb palets de rebuig. o Situat en lloc ombrívol. o Aportació de matèria vegetal de rebuig pròpia o Aportació de matèria orgànica de rebuig pròpia o Barrejar la matèria setmanalment. o Localització dins el perímetre del Centre. o Mantenir la humitat i la temperatura adequada. o La base ha d’estar sobre terra natural. o Impossibilitat de ser atès durant el mes d’agost. o Anivellació adequada. o Plantejament que la matèria generada serveixi per ser aportada a l’hort, el viver i jardineria. o Procés senzill que pugui ser desenvolupat pels mateixos usuaris de l’activitat. o Que possibiliti temps d’activitat senzilla i adaptada a l’horari general d’activitats. o Que possibiliti l’atenció per part de grups seleccionats com a activitat terapèutica fixa o regular. o Que possibiliti l’atenció per part de grups puntuals i/o ocasionals. o Que respecti les associacions i proporcions de matèria orgànica i ecològicament sostenible. El projecte preveu dues zones on situar els contenidors per a la matèria orgànica. Aquests espais corresponen als que s’estan utilitzant actualment amb tal finalitat i resten indicats en la figura 3. Disposem de dos contenidors específics per a tal finalitat i s’han construït dos de nous amb palets de rebuig. Resta espai disponible per construir-ne de nous. El material abocat es genera, per una banda, per les restes desaprofitables dels manteniment dels espais enjardinats i les restes orgàniques que es recullen diàriament com a rebuig a l’activitat de menjador. Es considera que aquests espais responen a les característiques necessàries, alhora que la seva ubicació permet evitar que les possibles olors desagradables afectin al confort de qualsevol treballador de Fundació Tallers. 17
  • 19. Fig.3: espais on situar els contenidors de compostatge. L’activitat resta desenvolupada en la corresponent fitxa tècnica. Del Viver. o Reproducció per llavors. o Reproducció per estaques i planter. o Reproducció de productes per l’hort, aromàtiques per l’hort i jardí i ornamentals per a jardineria. o Espècies pròpies de la zona, conegudes i properes a l’usuari o Espai a l’aire lliure. o Espai resguardat del vent. o Reproducció en recipients, els qual han de possibilitar el drenatge i el volum suficient per permetre el creixement. o Possibilitats de ser trasplantat en quan tinguin la maduresa suficient. o Coherència temporal amb el calendari de l’hort. o Dimensions reduïdes i sobre taules per facilitar accés i manipulació. o Zona lluminosa. o Accessibilitat a aigua o Impossibilitat de ser atès durant el mes d’agost. 18
  • 20. o Plantejament d’iniciar amb la finalitat d’aportar planter a l’hort i el jardí per a l’any següent. o Cicles adaptables al calendari laboral o Suportar regat amb regadora, goteig o exsudació. o Que possibiliti temps d’activitat senzilles i adaptades a l’horari general d’activitats. o Que possibiliti l’atenció per parts de grups seleccionats com a activitat terapèutica fixa o regular. o Que possibiliti l’atenció per part de grups puntuals i/o ocasionals. o Que respecti les associacions d’espècies biològicament sostenibles i de respecte a la biodiversitat. L’activitat es desenvoluparà en els mateixos espais on es va iniciar i on resten els materials disponibles per potenciar-la; espais indicats en la figura 4. Fig.4: terrassa on està ubicada l’activitat de Viver. L’activitat resta desenvolupada en la corresponent fitxa tècnica. Del Jardí. o Manteniment dels espais enjardinats interiors. o Accessibilitat a aigua. o Impossibilitat de ser atès durant el mes d’agost. o Continuïtat amb l’activitat actualment desenvolupada. 19
  • 21. o Generar esqueixos per reproducció per estaques a Viver. o Aportació de terra fèrtil i compost per compensar la pèrdua que hi ha. o Aportació de noves espècies ornamentals generades a Viver. o Respecte a les associacions més sostenibles. o Millorar la biodiversitat. o Que possibiliti processos senzills i adaptats a l’horari d’atenció. o Que possibiliti l’atenció per part dels assistits previstos. o Que possibiliti atencions puntuals i/o ocasionals per part d’altres grups. o Possibilitats de ser ampliada a l’atenció d’espais exteriors. L’activitat de jardineria es manté en els termes en els quals es desenvolupa actualment i en aquells espais indicats en la figura 5. Varia en relació a la seva integració en l’activitat d’horticultura en el fet que s’integra en la concepció global d’aquesta i en el fet que es relaciona directament amb les accions realitzades a Viver i a Compostatge. Els grups es mantenen en l’actual format i estructura. Ceruem recuperar l’atenció als enjardinaments exteriors i incorporem el manteniment de la zona enjardinada ue ha recuperat el curs de jardineria , el qual està situat a l’espai entre ocupacional 1 i l’accés a ocupa 2 i 3 Fig 5: espais enjardinats atesos a l’activitat de jardineria. L’activitat resta desenvolupada en la corresponent fitxa tècnica. 20
  • 22. 7.2. PLA DE TREBALL Fonamental és un treball de camp que seguirà el següent pla de treball o activitats específiques Hort: o Preparar el terreny: delimitació, voltejat, preparació de les parades, etc o Repartir cultius segons estacionalitat i organitzar les tasques inicials per grup (considerar calendari de sembra) o Cavar, abonar, sembrar, regar, manteniment i recol·lecció o Donar sortida al productes: possibilitat d’incorporar els productes al menú de menjadors, venda a usuaris i professionals, distribució a famílies i, en cas d’excedent, comercialitzar-ho a través d’alguna cooperativa de petits productors. o Reserva de llavors per a propers cicles de conreu Viver: o Preparació de les taules suport i els contenidors per al planter. o Repartir cultius segons estacionalitat i en coherència amb les necessitats de l’hort i jardineria. o Aportació del substrat necessari. o Plantar esqueixos i llavors, regat, manteniment, recol·lecció i transplantament o Possibilitat de comercialitzar aromàtiques i/o ornamentals arrelades que resultin de l’excedent en cas que es produeixi. o Preparació dels següents planters. Compostatge: o Preparació dels contenidors. o Recollida de la matèria vegetal a jardineria i orgànica a menjador. o Aportació de la matèria vegetal i orgànica de rebuig. o Barrejat, voltejat, recollida i aportació del compost a l’hort i jardineria. o Recuperació per tornar a compostar de la matèria immadura. Jardí: o Mantenir l’activitat en el format actual. o Aportació de terra fèrtil i compost als actuals enjardinaments o Recollida d’estaques després de la poda per al viver. o Selecció de plantes per a millorar la diversitat i sostenibilitat dels jardins. o Trasplantar espècies aromàtiques i ornamentals generades a Viver. Temporalització: HORT: o Preparació de l’espai fins a finals de febrer. o Inici de la sembra en principis de març o Atenció i manteniment de l’hort entre març i juliol. 21
  • 23. o Recol·lecció dels productes i distribució durant la segona quinzena de juliol. VIVER: o Preparació de l’espai fins mitjans de març. o Inici del planter d’hort, ornamental i aromàtiques durant març o Atenció i manteniment del viver fins finals de juliol. o Recol·lecció del productes i distribució segons temporalitat. COMPOSTATGE: o Recollida de la matèria orgànica durant tot el període d’activitat. o Compostat i manteniment durant tot el període d’activitat. o Recollida del compost en cicles de tres mesos. o Reserva o distribució del compost segons les necessitats de l’hort i jardí. o Construcció de contenidors amb palets de rebuig a mesura que sigui necessari. JARDINERIA: o Manteniment dels espais enjardinats que tenim assignats. o Atenció als espais enjardinats en funció del cicle vital de les plantes. o Aportació de compost quan sigui necessari i aquest estigui disponible. o Diversificació de les espècies vegetals a partir de les aportacions del viver. 8. AVALUACIÓ L’avaluació de l’activitat d’horticultura cerca fonamentalment millorar el seu funcionament, organització i adequació als objectius plantejats. En cap cas es pretén mesurar els aprenentatges tècnics dels participants en els diferents recursos. Entenem que cal avaluar tot el procés de posada en marxa de l’activitat d’horticultura i que tant els responsables directes, com la resta d’equip tècnic, com especialment els usuaris en quant a protagonistes i executors de l’activitat, han de participar en tal procés. Malgrat es registrin i considerin indicadors que mesurin la quantitat i qualitat del producte assolit i els aprenentatges conceptuals dels usuaris, l’avaluació estarà centrada en l’aprenentatge de procediments i actituds: observació, creativitat, treball en equip, responsabilitat, motivació, compliments de normes, conducta,... aspectes que seran considerats en els diferents registres de cada activitat específica. Els dos eixos bàsics a partir dels quals valorar l’activitat responen a les dues finalitats fonamentals de l’activitat: per una banda com a recurs d’educació ambiental i per l’altra com a alternativa eficient d’activitat laboral, de manera que aquestes dues consideracions seran els referents bàsics del procés valoratiu. L’avaluació ha de ser continua, iniciant-se en els processos de planificació i organització, ha de continuar en el procés d’execució i manteniment de l’activitat i s’ha de tancar en l’avaluació un cop finalitzat el cicle per tal de planificar les modificacions necessàries. 22
  • 24. De la planificació: avaluar→disseny i organització ◊ Motivació i grau d’implicació ◊ Interessos i necessitats dels usuaris ◊ Objectius i continguts ◊ Recursos ◊ Terminis d’inici ◊ Adequació a les finalitats i objectius del CO i de l’àrea laboral De cada activitat: avaluar→ Aspectes a millorar en cada cas ◊ Metodologia ◊ Processos i procediments ◊ Treball en equip ◊ Temporalització ◊ Actituds ◊ Posada en marxa del recursos ◊ Formació ◊ Adequació a les finalitats de l’agricultura ecològica, l’educació ambiental i els hàbits saludables. Dels resultats: avaluar→ Canvis i millores que es proposem ◊ Assoliment dels objectius. ◊ Resultats esperats ◊ Imprevistos ◊ Evolució en relació als procediments i les actituds ◊ Producció ◊ Relacions de transversalitat. ◊ Millores ambientals. Entenem que aquest procés valoratiu s’haurà de fer a través dels següents mitjans:  Valoració de la proposta d’activitat per part de l’equip tècnic en la reunió d’equip en la qual es presenti el projecte: presentació del projecte en una reunió de l’Equip Tècnic, valoració i evidència en l’acta corresponent de la reunió.  Valoració del procés d’execució de l’activitat per part de l’equip tècnic en les reunions d’equip on es faci seguiment de l’activitat: seguiment de l’execució en les reunions de l’Equip Tècnic de manera periòdica, valoració del procés i evidència en l’acta corresponent  Valoracions mensuals, recollides en l’acta de la comissió d’horticultura, del seguiment del funcionament per part de l’equip tècnic específic que desenvolupa l’activitat.  Observacions subjectives per part de cada monitor que desenvolupa l’activitat.  Elaboració d’un dossier on es reculli el projecte i els materials didàctics generats.  Elaboració a final del període (desembre 08), d’una memòria de l’activitat.  Elaboració d’una memòria fotogràfica del projecte: seguiment de tot el procés i de cada recurs. 23
  • 25.  Enquesta als assistits que participen de l’activitat per copsar el seu grau de satisfacció. A més, cada activitat (jardineria, compostatge, viver i hort) incorpora en la seva fitxa tècnica el sistema d’avaluació i registre específic, el qual ha de servir per tenir una visió individual i alhora de conjunt sobre la participació dels assistits. 9. ACTIVITATS 9.1. ACTIVITAT DE VIVER OBJECTIUS o Afavorir el treball en equip i la col·laboració entre companys. o Conèixer les diferents eines, materials i estris necessaris per l’elaboració del planter i el seu manteniment. o Utilitzar correctament les diferents eines, respectant les mesures de seguretat. o Assumir responsabilitats i afavorir l’autonomia : recordar-se de regar les plantes, recollir i netejar tot un cop finalitzada l’activitat. o Adquirir una actitud de respecte al medi o Diferenciar els dies que es necessari regar dels que no. o Adquirir coneixements teòrics necessaris per plantar llavors. ( quina barreja de terra resulta adient, quantitat, profunditat a la que s’ha de plantar la llavor...) o Saber el moment oportú per trasplantar les planters. ADREÇAT Dirigida a tots el usuaris del Centre Ocupacional que mostrin motivació vers l’activitat. LLOC Terrassa del primer pis FREQÜÈNCIA/DURADA/PERÍODE Dos dies a la setmana amb una duració de 1h 45’. A més, cal regar diàriament. PROCEDIMENT/METODOLOGIA/ORGANITZACIÓ Un cop feta la sembra inicial, diàriament una parella diferent dels que formen el grup de viver pujaran al planter per regar si es necessari . 24
  • 26. Un cop a la setmana es pujarà amb tot el grup per veure l’evolució de les llavors i comentar-la. Es procedirà al manteniment de les mateixes, regar, trasplantar les que siguin necessari fer-ho, treure les plantes mortes... AVALUACIÓ/REGISTRE - Registre individual sobre els continguts, procediments i actituds en aspectes a tenir en compte. - Valoració anual per part dels professionals que han portat l’activitat avaluant els següents paràmetres:  Mantenir  Millorar aspectes.  Suprimir 9.2. ACTIVITAT DE COMPOSTATGE OBJECTIUS: o Reciclar el material de rebuig generat a l’activitat de jardineria i menjador susceptible de ser compostat. o Incidir en els valors i conceptes d’ecologia, sostenibilitat i reciclatge. o Familiaritzar als usuaris de l’activitat amb les tècniques emprades en el compostatge, tot amb la finalitat funcional d’aprofitar-ho novament per adobar el jardí. ADREÇAT: A totes i tots els usuaris del centre ocupacional en diferents processos en funció de les seves possibilitats: Selecció i recollida de material orgànic. Recollida de material de rebuig de jardineria. Compostatge d’aquests elements. LLOC: Recollida al jardí i menjador. El compostatge es realitza en espais dels jardins interiors. FREQÜÈNCIA/DURADA/ PERÍODE 25
  • 27. Diàriament es recull la matèria orgànica del menjador i dos cops per setmana el de jardineria. Diàriament es fa la mescla en el contenidor i es controla la quantitat de la barreja. Es realitza durant tot l’any entre els mesos de setembre i juliol. PROCEDIMENT/METODOLOGIA/ORGANITZACIÓ Els grups de jardineria recullen les restes vegetals i les traslladen a l’espai de compostatge un cop realitzada l’activitat de jardineria. Els monitors de menjador organitzen, amb el suport de dos usuaris la recollida de material de rebuig al menjador. Posteriorment, un cop recollit el menjador, el monitor responsable de l’activitat, amb usuaris de jardineria, porta les restes als contenidors i es fa la mescla i manteniment del compostatge. Un cop completat el procés, el material ja convertit en adob, es retorna a l’activitat de jardineria per aprofitar-lo en el manteniment del jardí. AVALUACIÓ/REGISTRE - S’avaluarà la participació dels usuaris en l’activitat complimentant en un registre d’aspectes a tenir en compte els aspectes destacables.  Es consideren aspectes destacables els relacionats amb els següents aspectes: Grau d’implicació, responsabilitat i participació  Discriminació dels materials susceptibles de ser compostats  Grau d’assoliment en els conceptes tècnics i de valors treballats. 9.3. ACTIVITAT DE JARDINERIA OBJECTIUS: o Adquirir les habilitats, tècniques i destreses necessàries per treballar en el jardí. o Col·laborar en les tasques de manteniment del jardí. o Mantenir i conservar net el jardí o Adquirir una actitud de respecte al medi. o Tenir cura de les eines i fer una aplicació correcta. o Desenvolupar l’observació de l’entorn. o Utilització i comprensió de termes específics a l’activitat de jardineria: males herbes, herbicides, podar, cavar, regar, ... etc així com la identificació de les eines: aixada, rastell, pala, tisores de podar, ... etc ADREÇAT: 26
  • 28. Dirigida a un grup d’ usuaris del Centre Ocupacional als quals l’activitat els resulti engrescant. LLOC: Espais enjardinats de Fundació Tallers a Santa Coloma FREQÜÈNCIA/DURADA/ PERÍODE Dos dies per setmana amb una duració d’una hora i mitja aproximadament. PROCEDIMENT/METODOLOGIA/ORGANITZACIÓ Aquesta activitat ens permet desenvolupar l’aprenentatge i el manteniment d’hàbits i actituds fonamentalment laborals (mesures de seguretat, treball individual, treball en equip,...). Es desenvolupen activitats de neteja, manteniment i recuperació dels espais verds del taller. Dintre de l’horari d’activitats es contemplen tres moments per treballar el manteniment del jardí. Hi ha dos grups formats per persones interessades i motivades per l’activitat. Cada grup té la mateixa dinàmica de treball i s’ocupa d’una zona enjardinada determinada. De manera rotativa tots els components de la brigada realitzen, amb més o menys habilitat, totes les tasques de manteniment. Es dona prioritat a les actituds de responsabilitat, dedicació, respecte a material i plantes, atenció i treball en equip, per sobre de la qualitat tècnica en l’execució de la tasca. La dinàmica seguida acostuma a ser la següent: ◊ Arrencar , generalment de manera manual però també amb eines si cal, les males herbes. Alguns poden agafar el rasclet tou per arreplegar les fulles seques o brossa. Sovint també es realitza el manteniment de l’espai arbrat que hi ha a la baixada entre el menjador i el pati adjacent a Ocupacional 1. ◊ Podar les branques i fulles seques. Per aclarir o donar forma . Si la tasca es complexa la fa el monitor. ◊ Entrecavar la terra amb les aixades. ◊ Passar el rasclet per aplanar la terra. ◊ Regar, si s’escau. ◊ En alguna ocasió es fa la transplantació d’alguna planta. Es dona valor a tot allò relacionat amb la seguretat: ús dels guants, ús adequat i segur de les eines, postures de treball adients AVALUACIÓ/REGISTRE - Registre de l’activitat. 27
  • 29. - Valoració anual per part dels professionals que han portat l’activitat avaluant els següents paràmetres:  Mantenir.  Millorar aspectes.  Suprimir 9.4. ACTIVITAT D’HORT OBJECTIUS: o Adquirir les habilitats, tècniques i destreses necessàries per treballar a l’hort. o Identificar les plantes més habituals, observar la seva evolució i identificar les necessitats d’atenció que requereixen. o Conèixer i utilitzar en la mesura possible el vocabulari propi de l’activitat. o Reconèixer i utilitzar les diferents eines emprades, fent-ho amb criteris de seguretat. o Apropar els atesos a les tasques pròpies de la creació i manteniment d’un hort. o Adquirir una actitud de respecte al medi i realició sostenible. o Promocionar una participació activa, cooperativa i amb una perspectiva d’intervenció global ADREÇAT: Dirigida a tots els usuaris del Centre Ocupacional en diferents nivells de participació, als quals l’activitat els resulti adient, factible i motivant. LLOC: Espai d’hort de FT Santa Coloma FREQÜÈNCIA/DURADA/ PERÍODE Dos dies per setmana amb una duració d’una hora i mitja aproximadament, durant el període comprès entre setembre i juliol PROCEDIMENT/METODOLOGIA/ORGANITZACIÓ Aquesta activitat ens permet desenvolupar l’aprenentatge i el manteniment d’hàbits i actituds fonamentalment laborals (mesures de seguretat, treball individual, treball en equip,...). Es desenvolupen activitats de preparació del terreny i les parades, sembra, manteniment de l’hort, gestió d’aquest i recol.lecció. Dintre de l’horari d’activitats es contemplen diversos moments per treballar el desenvolupament de l’hort i el seu manteniment. Hi ha diversos grups formats per 28
  • 30. persones interessades i motivades per l’activitat, els quals tenen assignat un horari específic per intervenir a l’hort. Cada grup té la mateixa dinàmica de treball i s’ocupa de les tasques necessaries que resulten coordinades pel monitor responsable. De manera rotativa tots els components de la brigada realitzen, amb més o menys habilitat, totes les tasques d’atenció i manteniment. Es dona prioritat a les actituds de responsabilitat, dedicació, respecte a material i plantes, atenció i treball en equip, per sobre de la qualitat tècnica en l’execució de la tasca. La dinàmica seguida acostuma a serà la següent: ◊ Preparació del terreny. ◊ Preparació de les parades. ◊ Abocament de compost. ◊ Sembra del planter. ◊ Regar i mantenir cada parada. ◊ Recol.lecció del producte Es dóna valor a tot allò relacionat amb la seguretat: ús dels guants, ús adequat i segur de les eines, postures de treball adients AVALUACIÓ/REGISTRE - Registre de l’activitat a nivell individual en un registre d’aspectes a tenir en compte - Valoració anual per part dels professionals que han portat l’activitat avaluant els següents paràmetres:  Mantenir.  Millorar aspectes.  Suprimir 29
  • 31. ANNEXOS ANNEX 1: MATERIAL A ELABORAR NIVELL 1: • Jornada col·lectiva sobre Horticultura:  Organització de quatre racons on experimentar els diferents procediments de l’activitat: hort, jardí, compost i viver.  Recorregut pels diferents recursos de l’activitat.  Realització de jocs virtuals amb contingut sobre la temàtica a l’aula d’informàtica  Realització de fitxes sobre el cicle vital de les plantes, l’agricultura i el compostatge.  Racó sobre els hàbits alimentaris saludables. • Plafons il·lustratius:  Elaboració de plafons específics de caire gràfic sobre els diferents recursos de l’activitat: hort, jardí, compost i viver. • Material audiovisual:  Recull de powers point i vídeos sobre tècniques i exemples per desenvolupar els diferents recursos de l’activitat: hort, jardí, viver i compost. • Valoració del nivell:  Valoració subjectiva dels diferents professionals de l’equip tècnic en una reunió d’equip i enregistrament de les aportacions en el document corresponent. NIVELL 2: • Confecció de rètols que identifiquin les diferents espècies plantades:  Els diferents grups del Centre Ocupacional podran fer, en cas d’estar interessats, rètols identificadors en els quals hi hagi una referència gràfica i escrita de cada producte sembrat. Aquests mateixos grups els situaran en el lloc corresponent. • Protocol de participació  Cada responsable dels diferents grups interessats en participar ocasionalment sobre el terreny o bé que vulgui disposar d’algun dels materials didàctics generats, es podrà dirigir al responsable de cada recurs, el qual li oferirà possibilitats de participació i/o acompanyaments sobre el terreny. 30
  • 32. MONITOR RECURS RESPONSABLE A1 JARDINERIA B2 COMPOSTATGE C3 VIVER D2 HORT • Registre de participació i valoració  Cada participació ocasional serà convenient que sigui registrada per tal de valorar i fer un seguiment de les diferents intervencions sobre el terreny. Aquest registre pot tenir un format similar al següent: PARTICIPACIÓ OCASIONAL DATA ACTIVITAT: HORT VIVER  JARDÍ  COMPOST GRUP QUE PARTICIPA: TASCA ENCOMANADA: TASCA REALITZADA: IMPREVISTOS: VALORACIÓ/SUGGERIMENTS/PROPOSTES: 31
  • 33. • Pàgina en format web on registrar de manera individual cada recurs, però amb un accés de conjunt.  S’anirà realitzant, progressivament i amb la col·laboració de l’activitat d’informàtica, un document en format web amb el programa FrontPage que sigui un portal de l’activitat d’horticultura amb seccions concretes de cada recurs: jardí, hort, viver i compost. En aquest portal s’anirà fent un seguiment de la progressió de cada recurs, alhora que permetrà tenir un accés detallat al conjunt de l’activitat i de manera simultània. L’accés estarà obert a tothom. NIVELL 3: • Realització sobre el terreny dels diferents recursos previstos en el projecte  Inici de cada recurs, atenció, seguiment, manteniment i finalització del cicle. • Confecció de la memòria fotogràfica  S’aniran fent fotografies de cada recurs per anar copsant la progressió, les quals seran centralitzades en una carpeta d’horticultura a l’ordinador de la sala de monitors. • Confecció de la memòria de l’activitat.  Es farà un registre de cada intervenció en cada recurs, de manera que es pugui detallar de manera simple la progressió de l’activitat i els resultats finals.  Incorporarà una valoració de cada part del procés: implantació, seguiment i resolució  Incorporarà un inventari de resultats.  Incorporarà un inventari de costos.  Determinarà una valoració de necessitats futures i millores 32
  • 34. REGISTRE D’INTERVENCIÓ DATA ACTIVITAT: HORT VIVER  JARDÍ  COMPOST GRUP QUE PARTICIPA: TASCA PREVISTA: TASCA REALITZADA: TASCA PENDENT: IMPREVISTOS: VALORACIÓ: • Reunions de coordinació.  Periòdicament, durant el temps previst per a reunions de comissions, es farà un seguiment de l’activitat, la qual quedarà registrada en l’acta corresponent. • Valoració i avaluació en aquest nivell.  Registres d’aspectes a tenir en compte individuals  Valoració de l’activitat per part dels seus responsables directes  Valoració de l’activitat per part de l’equip tècnic  Enquesta de satisfacció dels assistits assignats als diferents recursos de l’activitat. 33
  • 35. ANNEX 2: ORGANITZACIÓ GRUPS I HORARIS Ocupacional 1: Jardineria, Hort i Compostatge FIXES OCASIONALS/PUNTUALS Álvarez, José Alcocer, José Antonio Berlanga, Antonio Fernández, Salvador Casas, José Luís Molina, Jesús Díaz, Miguel Olla, Gemma Moreno, Juan Francisco Osorio, Manuel Murillo, Manuel Salas, Esmeralda (quinzenal) Núñez, Daniel Sánchez, Vicente Pérez, Andrés Robles, Javier Total: 9 Total: 7 En l’activitat de Jardineria i en la de Hort participen, sempre que està programat, les nou persones fixes, als quals cal afegir quatre més del grup d’ocasionals, a excepció feta d’Esmeralda Salas que només pot participar cada dues setmanes. Entre el grup de fixes es seleccionen rotativament dues persones de manera mensual, les quals es responsabilitzen de situar les galledes per recollir el material de rebuig en el menjador a les 12’45 diàriament, més altres dues persones que s’organitzen rotativament de manera mensual, les quals es responsabilitzen de recollir les galledes a les 16’30 diàriament. El monitor responsable dels grups (B2) és qui assigna tasques concretes a cada assistit dins l’activitat d’hort i/o jardineria segons les necessitats d’atenció d’aquests recursos, cercant que tots els atesos puguin desenvolupar el màxim de tasques durant el període programat i desenvolupin totes les destreses possibles en funció de les capacitats, aptituds i preferències. En relació al recurs de Jardineria, els assistits d’ocupacional 1 que desenvolupen aquesta tasca, es responsabilitzen de l’atenció i manteniment de l’espai enjardinat adjacent al Taller B i l’exterior. En relació a l’Hort, es responsabilitzen de les tasques encomanades pel monitor responsable del grup D2 com a coordinador d’aquest recurs, de manera que aquest indica les tasques necessàries per a la seva atenció, donat que té una visió del conjunt d’intervencions que realitzen els diferents grup d’assistits. En l’horari annex s’indica els dies i horaris previstos en els quals desenvolupar aquesta activitat. 34
  • 36. Ocupacional 2: Viver i Hort VIVER (dilluns) HORT (divendres) Arriaza, Francisca Carbó, Esperanza Chumillas, MariCarmen Chumillas, MariCarmen Escobar, Basilisa Hernández, Francisco Hernández, Francisco Hontanilla, MariCarmen Hontanilla, MariCarmen Olegario, Antonio Palomino, Josefa Palomino, Josefa Paniagua, Javier Paniagua, Javier Ruiz, David Ruiz, David Total: 8 Total: 8 El monitor responsable del grup (C3) és qui assigna tasques concretes a cada assistit dins l’activitat d’hort i/o viver segons les necessitats d’atenció d’aquests recursos, cercant que tots els atesos puguin desenvolupar el màxim de tasques durant el període programat i desenvolupin totes les destreses possibles en funció de les capacitats, aptituds i preferències. En relació a l’Hort, els assistits d’ocupacional 2 que desenvolupen aquesta tasca, es responsabilitzen de les tasques encomanades pel monitor responsable del grup D2 com a coordinador d’aquest recurs, de manera que aquest indica les tasques necessàries per a la seva atenció, donat que té una visió del conjunt d’intervencions que realitzen els diferents grup d’assistits. En l’horari annex s’indica els dies i horaris previstos en els quals desenvolupar aquesta activitat. Ocupacional 3: Jardineria i Hort JARDÍ/HORT (A1) OCASIONALS/PUNTUALS HORT (D2) Cortés, Cándido Mata, Bartolo Montero, Angelina Jiménez, Aitor Tomás, Nuria Navarro, Juana Santiago, Pedro López, Esther Jiménez, Oscar Sánchez, José Antonio Alonso, Juan Manuel Batanero, Alicia Moyano, Juan Antonio Sánchez, Sara Sánchez, Santiago Tamaral, Olaya Total: 7 Total: 2 Total: 7 35
  • 37. En l’activitat de Jardineria i en la de Hort participen, sempre que està programat, les nou persones fixes, als quals cal afegir el dos més del grup d’ocasionals, els quals participaran en funció de la disponibilitat horària El monitors responsables dels grups A1 i D2 són els que assignen tasques concretes a cada assistit dins l’activitat d’hort i/o jardineria segons les necessitats d’atenció d’aquests recursos, cercant que tots els atesos puguin desenvolupar el màxim de tasques durant el període programat i desenvolupin totes les destreses possibles en funció de les capacitats, aptituds i preferències. En relació al recurs de Jardineria, els assistits d’ocupacional 3 que desenvolupen aquesta tasca, es responsabilitzen de l’atenció i manteniment de l’espai enjardinat adjacent al Taller C i el que hi ha entre ocupacional 1 i ocupacional 2. En relació a l’Hort, els assistits del grup A1 es responsabilitzen de les tasques encomanades pel monitor responsable del grup D2 com a coordinador d’aquest recurs, de manera que aquest indica les tasques necessàries per a la seva atenció, donat que té una visió del conjunt d’intervencions que realitzen els diferents grup d’assistits. Igualment, aquest monitor assignarà al seu propi grup les tasques necessàries En l’horari annex s’indica els dies i horaris previstos en els quals desenvolupar aquesta activitat. DILLUNS GRUP A1 D2 C3 B2 De 9 a 10’30 Esmorzar De 10’30 a 13’30 HORT VIVER Dinar De 15 a 16’30 HORT 36
  • 38. DIMECRES GRUP A1 D2 C3 B2 De 9 a 10’30 Esmorzar De 10’30 a 13’30 Dinar De 15 a 16’30 JARDÍ DIJOUS GRUP A1 D2 C3 B2 De 9 a 10’30 JARDÍ Esmorzar De 10’30 a HORT 13’30 Dinar De 15 a 16’30 37
  • 39. DIVENDRES GRUP De 9 a 10’30 A1 D2 C3 B2 Esmorzar De 10’30 a 13’30 HORT Dinar De 15 a 16’30 VIVER/HORT (a utilitzar en cas de necessitat) Espais relacionats amb l’horticultura ja programats Espais relacionats amb l’horticultura per programar 38
  • 40. ANNEX 3: SISTEMA PARADES EN CRESTALL PREPARACIÓ DE LES PARADES • Inicialment es marca un rectangle de 1’5 metres x 3 metres amb quatre estaques en cada vèrtex. • Es marca el perímetre amb un cordill al voltant de les quatre estaques. • Afluixem la terra i aportem terra fèrtil, de manera que ens quedi un gruix aprofitable on plantar d’entre 20 i 30 centímetres de profunditat. • Aplanem, sense comprimir la terra, el terreny per tal que ens quedi regular i uniforme. 39
  • 41. • A 60 centímetres de cada estaca en el costat que ens marca l’amplada, clavem una nova estaca, de manera que ens quedaran 4 estaques a 60 centímetres cadascuna de cada vèrtex del rectangle. • Marquem la llargada del rectangle amb cordill d’estaca a estaca enfrontada, de manera que ens queden dos rectangles de 0’60 metres x 3 metres. • Posem totxos plans en el rectangle central a una distància de 60 centímetres entre ells i a 30 centímetres del costat del rectangle el primer. • Procurarem en tot moment no trepitjar la superfície a conrear. • Omplirem de manera uniforme tota la superfície amb una capa d’entre 2 i 4 centímetres de compost. • En els espais entremitjos entre els totxos és on plantarem les flors i les plantes aromàtiques. • Muntem el sistema de rec empalmant dos trossos de tub de 5’70 metres a un de 27 centímetres, de manera que ens quedi una forma de “U”. En un extrem posem un tap i en l’antre una creueta per empalmar. Aquest sistema el muntarem en cadascuna de les dues superfícies que em marcat per conrear. • Realitzarem aquest procés en cadascuna de les quatre parades previstes. • Sembrarem les diferents espècies respectant les associacions previstes i seguint l’esquema de plantat suggerit en el mètode de “parades en crestall”. ASSOCIACIONS PER FAMILIES I SISTEMA DE ROTACIÓ UMBELÍFERES Pastanagues, Apis, SOLANÀCEES ... Tomàquets LILIACEES Pebrots Cebes Albergínies Porros, … Alls, ... LLEGUMINOSES COMPOSTES Mongetes, Encimas, Escaroles,… Pèsols, Faves, QUENOPODIÀCIES ... Bledes, Espinacs,… CRUCÍFERES Cols, CUCURBITÀCIES Raves, Carbassons, Cogombres, Naps, … … 40
  • 42. MARC DE CONREUS. 41
  • 43. 42
  • 44. 43
  • 45. 44
  • 46. MATERIAL NECESSARI I PRESSUPOST PROJECTE D’HORTICULTURA Concepte Cost Aportació de terra fèrtil: 400 litres A pressupostar (Necessària per realitzar les quatre parades. Ha de mantenir criteris ecològics) Sistema de reg 20 euros (Xarxa de reg per exsudació o en el seu defecte per goteig) Tancat de l’hort A pressupostar (Realització d’un tancat d’uns 23 mts per evitar l’accés. Cal fer-li una porta d’accés que es pugui tancar amb clau) Planter i llavors 100 euros (Cal tenir disponibilitat d’algun proveïdor, potser a través de Jardineria de FT. S’adjuntarà llistat de planter necessaris, especificant espècies i quantitat) Recipients per a planter 40 euros (Cal indicar proveïdor al qual dirigir-nos) Eines 0 euros Formació 0 euros Compost 0 euros Contenidors de compostatge 0 euros Material didàctic 0 euros Taules viver 0 euros Bibliografia 0 euros Total ? euros 45