Your SlideShare is downloading. ×
Pla d’internacionalització dels arquitectes catalans
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Pla d’internacionalització dels arquitectes catalans

1,265
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,265
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
40
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1.                             Pla  d’internacionalització  dels serveis dels arquitectes catalans COAC – Servei Internacional [edició 2011]           Equip  Toni Casamor, President de la Demarcació de Barcelona del COAC Maria Sisternas, Vocal Servei Internacional Marta Hernánez, Tècnica del COAC del Servei Internacional Mariona Benain, Assessora COAC de la Guia‐Blog Silvia Sasot, Assessora COAC de la Guia‐Blog Matías Ruiz‐Tagle, Coordinador de les missions a l’estranger Laura Duran, Responsable qüestions administratives 
  • 2.   2 ÍNDEX 1. CONTEXT  3 2. OBJECTIUS  3 2.1 CONSTATACIONS  3 2.2 DESAFIAMENTS  3 2.3 EXPERIÈNCIES PRÈVIES I PRIMERES CONCLUSIONS  4 3. PROPOSTES  4 3.1 FORMACIÓ: CAPACITATS TRANSVERSALS DELS ARQUITECTES CATALANS  4 3.2 SENSIBILITAT: ARQUITECTURA RESPECTUOSA AMB L’ENTORN  4 3.3 ARQUITECTE: EMPRESARI, TÈCNIC I ARTESÀ  5 4. PERFILS: 5 VIES PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ  5 4. 1. ARQUITECTES INDIVIDUALS  5 4. 2. DESPATXOS  6  4. 2.1 CAPACITACIÓ COM A ARQUITECTE AL PAÍS  6  4. 2.2 VIA SOCI LOCAL  6  4. 2.3 EN CONSORCI AMB ALTRES EMPRESES COMPLEMENTÀRIES  6 4. 3. CONTRACTACIÓ PÚBLICA INTERNACIONAL  6 5. ACCIONS  7 5.1 EINES EXISTENTS  7 5.2 NOVES EINES  9  A.‐ PROMOCIÓ DE LA MOBILITAT DARQUITECTES INDIVIDUALS DE CARA A  L’EXPATRIACIÓ.  9  B.‐ AJUTS A LES EMPRESES PER TROBAR SOCIS LOCALS A L’ESTRANGER  9  C.‐ ACTES CULTURALS ASSOCIATS A POSSIBLES EXPORTACIONS.  10  D.‐ PROMOCIÓ DE LA SORTIDA PROFESSIONAL DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA  INTERNACIONAL  11  E.‐ ESTABLIMENT DUN PROGRAMA D’INTERNACIONALITZACIÓ CONJUNT AMB  ENGINYERIES CATALANES O ESPANYOLES QUE JA DISPOSEN DINFRESTRUCTURA  A LEXTERIOR I QUE PODEN AUGMENTAR ELS SEUS SERVEIS AMB TREBALLS  DARQUITECTURA.  11  F.‐ PARTICIPACIÓ DE COMISSIONS DARQUITECTES EN MISSIONS POLÍTIQUES  INTERNACIONALS DELS MEMBRES DE GOVERN CATALÀ.  11  G.‐ ORGANITZACIÓ DE SESSIONS DE PROMOCIÓ I AJUDA A LA  INTERNACIONALITZACIÓ DE LA ARQUITECTURA:  11  H.‐ REFORÇ I ACTUALITZACIÓ DE LA PÀGINA WEB INTERNACIONAL  12  I.‐ RECERCA I PROSPECTIVA. CAP A ON ANAR?  13 6. RESUM DEL PRESSUPOST  ¡ERROR! MARCADOR NO DEFINIDO.      
  • 3.   3 1. Context El creixement urbà, l’arquitectura, l’economia i lesfera política han estat estretament vinculats des de la Revolució  Industrial.  Tradicionalment,  l’expansió  física  de  la  ciutat  ha  estat  una  sortida  a  les  èpoques d’estancament econòmic, i els governs han impulsat en més d’una ocasió la construcció d’habitatges i infraestructures per generar demanda efectiva i crear llocs de treball (vegi’s el Haussmann de París o la sortida catalana a la crisi de 1917). Però  amb  la  crisi  financera  que  travessem  des  de  l’any  2008,  ha  acabat  l’època  en  què  Espanya s’urbanitzava  a  ritme  frenètic  i  el  sector  de  la  construcció  no  pot  seguir  fent  negoci  per  les  vies convencionals, perquè totes les anàlisis apunten que la demanda en serveis d’arquitectura i urbanisme a Catalunya  continuarà  baixant  o  es  transformarà  en  un  tipus  de  serveis  més  especialitzats  i  més innovadors.  És  voluntat  del  Col∙legi  d’Arquitectes  produir  informació  de  qualitat  i  actualitzada  sobre  les perspectives del sector i promoure sortides professionals alternatives, que necessàriament passen per:  ‐ que els despatxos catalans es desmarquin de la competència innovant o especialitzant‐se en  alguns dels molts àmbits emergents que segueixen generant demanda (arquitectura sostenible,  consultoria urbana, equipaments esportius, arquitectura biomèdica, etc)  ‐ que  amplïin  mercats  sortint  a  l’estranger  oferint  serveis  i  expertesa,  amb  honoraris  de  referència que els facin competitius a col∙legues locals i internacionals.   2. Objectius L’objecte  del  present  Pla  és  promoure  la  Internacionalització  dels  Serveis  dels  arquitectes  catalans, partint  del  treball  d’un  any  d’anàlisi  de  les  possibilitats  del  sector  i  havent  elaborat  un  diagnòstic complet del panorama actual. De l’experiència del COAC i dels seus col∙legiats, se’n desprenen alguns FETS sobre l’estat de la Internacionalització:  2.1 CONSTATACIONS  1. L’arquitectura contemporània catalana al món gaudeix d’un cert prestigi a escala internacional  i molts noms i obres d’arquitectes catalans han tingut difusió a escala global.  2. La forma urbana de Barcelona i els seus edificis modernistes, moderns, post‐moderns i també  contemporanis s’associen a la “marca” Barcelona, reconeguda a nivell internacional  3. Exportar serveis d’arquitectura i urbanisme és molt complicat, perquè:  a. Construir en una ciutat estrangera requereix conèixer tota la normativa específica  b. Conèixer els mecanismes de contractació pública i privada és complex i diferent a cada  cas  c. És especialment costós internacionalitzar‐se per les empreses d’arquitectura catalana  perquè tenen dimensions molt reduïdes i perquè fins ara molt pocs havien obert camí  a fora, donades les bones perspectives que es tenien per trobar feina a nivell local   2.2 DESAFIAMENTS  1. Internacionalitzar‐se és costós econòmicament i requereix una inversió en hores i temps, amb  resultats a mig o llarg termini de com a mínim 1 any, que desincentiven molts despatxos.  2. No hi ha formació específica per a la internacionalització des de les Escoles d’Arquitectura, i la  informació que produeixen ACC1Ó, l’ICEX i les Cambres de Comerç, encara que molt valuosa, és  transversal o multisectorial (no dirigida específicament al sector de l’Arquitectura)  3. En  gairebé  tots  els  països,  per  entrar  cal  crear  Joint  Ventures  amb  socis  locals,  i  per  als  arquitectes amb currículums diversificats (amb totes les tipologies d’obra, “una mica de cada”)  és complicat trobar partners a qui sumar‐s’hi enlloc de competir.         
  • 4.   42.3 EXPERIÈNCIES PRÈVIES I PRIMERES CONCLUSIONS Els  arquitectes  que  han  participat  en  les  dues  primeres  missions  organitzades  pel  COAC  han  valorat positivament  l’experiència  i  han  expressat  la  sensació  dhaver  acomplert  els  objectius  del  viatge.  La implicació i ajuda dAcc1ó en l’organització de les missions ha estat decisiva tant des del punt de vista econòmic  com  per  la  seva  implicació  en  la  organització i  lassessorament  a  lincipient  equip  del  servei internacional del CoAC.  Potser encara és aviat per treure’n grans conclusions, però les primeres constatacions després del viatge són:  1.‐ La demanda dajuts a la internacionalització dels despatxos darquitectura a través de les missions és molt forta i creixent. Molts despatxos darquitectes es mostren ara interessats i per la bona experiència de  les  primeres  missions  i  per  no  assabentar‐se  de  lanterior  convocatòria,  volen  participar  en  les següents.  2.‐ La demanda de cursos i formació pel què fa als requisits per exportar és també forta i creixent. Es percep un gran interès pels cursos dinternacionalització a l’Escola Sert i demanda dajudes professionals (assessories) a l’exportació dels despatxos. La "consciència internacional" dels despatxos catalans està creixent.  3.‐ La internacionalització de la "Marca Barcelona", molt prestigiosa en làmbit arquitectònic, urbanístic i del disseny arreu del món pot ser molt exitosa si es promou des de Catalunya, mentre que queda diluïda i es perd quan lesforç dinternacionalització es fa des de làmbit espanyol.  4.‐  Les  expectatives  dèxit  (és  a  dir,  d’obtenir  encàrrecs  darquitectura  a  lexterior)  són  bones  per  als arquitectes catalans i com a mínim dues de les empreses que van viatjar a Xile tenen perspectives de negoci concretes.  5.‐  Bona  part  dels  arquitectes  basen  el  seu  accés  a  un  encàrrec  internacional  a  través  de  relacionar inversors  daquí  amb  necessitats  daltres  països  i  es  converteixen  en  agents  de  la  internacionalització daltres àmbits del mateix sector: Promotors, Industrials, Enginyeries...  Per tot això es fa necessària la continuïtat de lesforç dinternacionalització dels serveis dels arquitectes catalans  a  través  dun  seguit  diniciatives  coordinades  i  estructurades,  detallades  en  el  present  Pla dinternacionalització.    3. Propostes  La mirada COAC  El  COAC  és  conscient  de  les  potencialitats  de  l’arquitectura  catalana  i  a  través  del  present  Pla d’Internacionalització  es  pretén  traçar  un  full  de  ruta  que  capitalizi  la  singularitat  dels  arquitectes catalans, des de 3 punts de vista:  3.1 FORMACIÓ: CAPACITATS TRANSVERSALS DELS ARQUITECTES CATALANS  Per  la  seva  formació  transversal,  els  arquitectes  Catalans  aborden  els  projectes  des  d’una  perspectiva més àmplia que, per exemple, els seus homòlegs francesos: la titulació d’Arquitecte  Superior acredita que el professional té coneixements d’estructures, sap resoldre la integració  amb l’entorn, i ha estudiat nocions tècniques d’instal∙lacions. Per la seva formació més integral,  els  arquitectes  catalans  poden  assumir  més  competències  que  altres  arquitectes  d’arreu  del  món, i això pot suposar un avantatge competitiu que cal explotar.     3.2 SENSIBILITAT: ARQUITECTURA RESPECTUOSA AMB L’ENTORN  La  projecció  internacional  d’un  cert  “model”  Barcelona,  si  bé  és  cert  que  no  és  deguda  exclusivament  al  sector  de  l’arquitectura,  cal  reconèixer  que  ha  estat  alimentada  per  una 
  • 5.   5 concepció molt particular de l’espai públic que aposta pel disseny dels espais col∙lectius com a  catalitzadors del canvi a nivell de ciutat. I molts dels arquitectes que s’han guanyat una certa  reputació a l’estranger ho han fet a través d’obres respectuoses amb l’entorn, respectant el gra  petit  i  les  mides  habitualment  petites  dels  teixits  urbans.  Perquè  és  un  model  que  funciona  i  que  treballa  per  oposició  a  altres  concepcions  de  l’arquitectura  més  icònica  i  més  de  l’”star  system”, cal promoure i ajudar a difondre aquesta manera de treballar amb la ciutat.   3.3 ARQUITECTE: EMPRESARI, TÈCNIC I ARTESÀ  Des del COAC reivindiquem un cert “ofici” de l’arquitectura, i entenem l’arquitecte com aquell  professional  que  sap  posar‐se  a  la  pell  dels  altres  tècnics  per  resoldre  la  complexitat  de  situacions,  de  vegades  contradictòries,  que  se  succeeixen  en  la  construcció  dels  edificis.  L’arquitectura catalana s’ha distingit moltes vegades per la seva sobrietat i una certa vocació de  servei  a  la  ciutat  i  als  residents,  més  enllà  del  protagonisme  formal  que  busquen  altres  arquitectes més icònics de renom internacional. Però la professió està immersa en un procés de  reestructuració molt important, no reversible, i cal que els despatxos orientin els seus serveis i  les seves estructures per ajustar‐se a un món globalitzat molt competitiu.   D’altra  banda,  si  bé  és  cert  que  a  grans  trets  el  gruix  de  la  professió  a  Catalunya  té  característiques compartides,  cal  reconèixer  que,  a  mesura  que  el  número  d’arquitectes  creix,  la  professió  és  més heterogènia i que les aspiracions d’alguns no es corresponen a les necessitats dels altres.  Des  del  COAC  creiem  que  la  present  heterogeneïtat  de  la  professió  és  una  oportunitat  i  que  cal estimular‐le. Cal doncs ampliar i reconèixer la diversitat de camps i de serveis que es poden dur a terme des  de  l’exercici  de  l’arquitectura.  Alguns  d’aquests  serveis  seran  cada  vegada  més  demandats  a contextos internacionals amb ritmes d’urbanització més ràpids o més lents dels d’Espanya. En concret, les especialitzacions que tenen bones perspectives són:    ‐ NOVA APROXIMACIÓ A LA SOSTENIBILITAT   ‐ REGENERACIÓ URBANA   ‐ EQUIPAMENTS SANTARIS   ‐ COMPLEXOS ESPORTIUS   ‐ RESIDENCIAL COOPERATIU    ‐ POLÍTIQUES URBANES    4. Perfils: 5 vies per a la internacionalització   Dins de la diversitat en natura imida de les empreses catalanes o dels arquitectes catalans, detectem 5 vies possibles per a la internacionalització:  4. 1. ARQUITECTES INDIVIDUALS  MOBILITAT TEMPORAL A ALTRES PAÏSOS PER A PRESTACIÓ DE SERVEIS A UN DESPATX O CREACIÓ D’UN DE PROPI  Hi ha països que s’estan urbanitzant a ritme frenètic i que necessiten tècnics per a pal∙liar les disfuncions que  genera  el  creixement  urbà  (infrahabitatge,  infraequipament,  manca  de  serveis,  desigualtat d’infrastructures, etc). Brasil o Alemanya, països amb diferents nivells de desenvolupament, en són un exemple.  Un dels objectius del Pla d’Internacionalització és detectar quins són aquests països i fer una recerca  activa  de  les  institucions  que  demanen  tècnics  estrangers, per  tal  de,  eventualment,  arribar  a signar  convenis  per  difondre  les  diferents  convocatòries,  ajudar  en  els  processos  de  convalidació  dels títols, i mantenir un contacte directe al llarg del temps amb tots aquells arquitectes catalans residents a l’estranger,  que  es  podran  convertir  en  ambaixadors  de  la  professió  i  constituir‐se  com  a  contactes locals clau per a altres empreses catalanes amb interessos comercials per a aquests països.   
  • 6.   6 4. 2. DESPATXOS   Els  despatxos  d’arquitectura  que  ja  han  començat  a  exportar  els  seus  serveis  ho  fan  principalment  a través de 3 mecanismes.  4. 2.1 CAPACITACIÓ COM A ARQUITECTE AL PAÍS a) La via més directa (encara que lenta), però que no requereix crear Joint Ventures amb socis locals és identificar  aquells  països  on  és  fàcil  homologar  el  títol  i  col∙legiar‐se  al  registre  professional corresponent, com és el cas de Dinamarca. Aquest procés té l’avantatge que els beneficis del despatx poden  ser  íntegres  (no  cal  dividir‐los  amb  un  partner)  però  requereix  un  coneixement  acurat  de  la normativa local, dels mecanismes de concursos, els sistemes municipals per atorgar llicències, etc.  4. 2.2 VIA SOCI LOCAL b) Tanmateix, gairebé sempre, la via d’entrada a un mercat nou passa per la signatura de convenis amb socis locals. Concretament, els països on cal entrar de la mà amb un soci local són:  ‐ aquells  on,  a  l’hora  de  presentar‐se  a  licitacions  públiques,  només  compta  la  part  de  l’obra  executada al país en qüestió (per exemple, Brasil)  ‐ aquells on la via de l’homologació del títol és llarga (cal reexaminar‐se com en el cas dels Estats  Units o cal passar una bona temporada en processos burocràtics)  ‐ països en què les seves ciutats tinguin mecanismes legals per otorgar llicències que requereixin  contacte directe amb l’administració municipal (impossible de fer els tràmits administratius des  de la distància)  ‐ països en què el capital guanyat per una empresa estrangera tingui dificultats per retornar als  països d’origen (Brasil, Marroc, etc).  4. 2.3 EN CONSORCI AMB ALTRES EMPRESES COMPLEMENTÀRIES c)  Una tercera opció que sembla que és viable i molt ben rebuda en països emergents (amb un sector públic  dèbil)  és  oferir  un  “paquet  integral”  de  serveis  multidisciplinars  tancats,  en  què  els  diferents àmbits del sector de la construcció treballin en consorci per oferir productes de cicle complet: des del finançament, a l’execució i l’entrega de claus en mà. Per a aquesta via caldrà treballar per estimular des del  COAC,  amb  els  Col∙legis  i  Gremis  de  sectors  complementaris  (Promotors,  Constructors,  Enginyers, Ambientòlegs, etc), la formació d’equips capaços de fer la inversió completa i controlar la qualitat del procés  de  construcció  fins  al  final.  Aquest  model,  que  sembla  que  abans  de  la  crisi  no  funcionava  a Espanya  (en  part  per  una  LSCP  poc  innovadora  en  aquest  sentit,  veure  les  reflexions  d’INNOCONS  en aquest sentit...), funciona en canvi en països com França amb un benefici múltiple per als empresaris i els clients, que acaben adquirint productes de molta més qualitat.  Per a aquestes tres vies d’internacionalització dels despatxos, cal analitzar molt bé cada mercat (tots els països  són  molt  diferents)  i  les  possibilitats  d’inversió  del  sector  públic  així  com  les  preferències  del sector privat local.   4. 3. CONTRACTACIÓ PÚBLICA INTERNACIONAL  Una  última  via  de  negoci  té  a  veure  amb  la  Contractació  Pública  Internacional,  que  pot  presentar oportunitats per als despatxos com a assessors o tècnics redactors dels informes.  Durant el proper any caldrà buscar aquells programes de la Unió Europea on el Col∙legi podria participar per  després  transferir  la  feina  als  col∙legiats,  regulat  per  un  procés  concursal  que  asseguri  lliure competència  entre  els  despatxos.  També  caldrà  analitzar  les  possibilitats  de contractació  amb  el  Banc Mundial, el Banc Europeu d’Inversions, o l’UNDP.  Donat  que una  de  les  prioritats  dels programes  europeus  és  el  creixement  sostenible,  caldrà  analitzar aquelles convocatòries dels programes MED, ENPI‐CBC i altres que fomentin la innovació i la investigació en el camp del creixement sostenible.  
  • 7.   7Aquí,  serà  fonamental  també  la  coordinació  amb  el  Departament  de  Medi  Ambient  i  Habitatge  de  la Generalitat  de  Catalunya,  que  moltes  vegades  actua  com  a  partner  principal  en  les  convocatòries  de projectes europeus.  Caldrà,  finalment,  trobar  un  sistema  per  difondre  els  avisos  de  licitacions  públiques,  a  través  de buscadors com DG Market o DEVEX i en la mesura que anem rebent les licitacions, poder‐les reenviar als nostres col∙legiats. Potser, per no perdre temps en gestionar tota la informació, caldrà escollir alguna àrea  geogràfica  i  els  països  prioritaris  pels  nostres  col∙legiats,  per  fer  una  prospecció  d’oportunitats amb antel∙lació a la publicació de les licitacions, tal i com aconsellen els tècnics d’ACC1Ó per a la CPI.  En  tot  cas,  aquesta  és  una  via  lenta  i  que  requereix  molta  formació  (s’està  programant  una  primera sessió formativa per a aquests aspectes per a la segona setmana de juny de 2011).   5. Accions  Si  bé  des  del  Col∙legi  no  podem  impulsar  directament  sobre  la  internacionalització  dels  arquitectes catalans, detectem que existeixen algunes barreres que sí podem mirar d’eliminar per tal d’obrir camí:  Existeixen diversos organismes públics que vetllen per l’exportació de les empreses catalanes, i des del COAC volem CLARIFICAR ELS ROLS DE LES INSTITUCIONS IMPLICADES: ICEX, ACC1Ó, CAMBRA, ICO …, perquè  des  de  fora,  és  difícil  arribar  a  entendre  els  programes  i  iniciatives  que  convoca  cadascuna. ACC1Ó  té  molts  interlocutors  per  a  cadascun  dels  programes  i  de  vegades  això  genera  confusió  o desincentiva alguns despatxos per la quantitat de temps i de persones que han d’invertir per arribar a comprendre el funcionament d’aquestes institucions.  Potser per la situació de bonança anterior a la crisi, fins ara no ha calgut obrir gaire les vies de negoci i les  aspiracions  de  molts  arquitectes  catalans  coincidien.  El  mercat  residencial  i  la  projectació  i construcció d’habitatges han estat tradicionalment una bona sortida per als arquitectes catalans, però a mesura que el món s’urbanitza, els barris autoconstruïts i els habitatges més humils, que no requereixen de tècnics, proliferen. En canvi, el creixement urbà descontrolat genera unes disfuncions que cal pal∙liar a nivell de serveis bàsics (subministraments d’aigua i electricitat, combustibles per a calefacció, etc). Els organismes públics que vetllen per la reducció de les desigualtats i la millora de la qualitat de vida cada vegada  requereixen  més  els  serveis  dels  arquitectes  i  hi  ha  més  oportunitats  per  a  la  Contractació Pública  Internacional.  El  repte  és  formar  els  professionals  perquè  puguin  accedir  a  les  licitacions  o convocatòries de programes, que requereixen certs coneixements específics i una gestió administrativa especialitzada.  Sabem que una de les claus per trobar un soci local és ser molt competitiu en algun àmbit molt concret per tal de ser complementari a l’activitat del soci potencial. Així, l’experiència diu que els despatxos que han sabut innovar, que han sabut especialitzar‐se en algun sector concret han fet més contactes durant les missions comercials i han obtingut més bons resultats que altres arquitectes amb un CV més dispers. Com que la formació de l’arquitectura a Catalunya és força generalista, és comú que molts despatxos tinguin  obra  en  camps  diversos.  Cal  promoure  la  selecció  dels  àmbits  més  demandats  a  cada  país  i “editar” els CV per seleccionar‐ne els serveis més especialitzats i més innovadors.  Cal  aprofitar  l’experiència  de  les  institucions  que,  des  del  sector  públic,  es  dediquen  a  promoure activament  la  internacionalització  dels  serveis  de  les  empreses  catalanes  i  tenen  personal  format  i especialitzat,  com  ACC1Ó  o  les  Cambres  de  Comerç.  Detectem,  però,  que  pocs  arquitectes  s’han interessat per les jornades i programes oferts per aquestes institucions. Des del COAC voldríem acostar els  arquitectes  a  aquestes  oportunitats,  i  dissenyar  un  programa  específic  de  formació  sectorial  amb aquestes dues institucions. Això implica, d’una banda, cedir la Sala d’Actes per a qualsevol activitat que programi  ACC1Ó  i  la  Cambra  que  estigui  dirigida  als  professionals  del  sector  de  la  construcció,  i  de l’altra,  treballar  estretament  amb  els  responsables  de  la  formació  per  transmetre’ls  les  dificultats específiques a què s’enfronten els arquitectes que volen exportar.  5.1 EINES EXISTENTS  
  • 8.   8El COAC ha tingut en els últims anys una Àrea de Relacions Internacionals que havia desenvolupat eines dirigides  a  la  internacionalització  del  Col∙legi,  amb  la  convicció  que  la  projecció  internacional  de  la institució revertiria positivament en el negoci dels seus col∙legiats. Si bé les prioritats d’aquesta Àrea no es corresponen amb els objectius actuals del Servei Internacional, hi ha algunes eines activades que cal prendre com a punt de partida:   ‐ arqcatmon (atlas de la pràctica des arquitectes catalans a l’estranger), 2005  http://www.coac.net/arqcatmon2005/cat/index.php  La primera és un Atlas de la Pràctica dels Arquitectes Catalans a l’estranger, que constitueix una base de dades o retrat dels arquitectes catalans que han treballat (ja sigui a través de propostes de concurs o de projectes  construïts)  a  l’estranger.  És  una  bona  font  d’informació  per  als  arquitectes  col∙legiats  que busquen companys que hagin explorat determinat mercats amb anterioritat.       ‐ Pestanya COAC internacional (ocupabilitat internacional)  http://www.coac.net/internacional/  Descripció dels continguts: 1.  Exercici  de  l’arquitectura  al  món  (informació  recopilada  pel  COAC  en  conveni  amb  la  UIA  –  Unió Internacional d’Arquitectes)  ‐ Organitzacions  professionals:  links  a  totes  les  organitzacions  professionals  d’arquitectes  (cal  actualitzar, algunes ja no són vàlides)  ‐ Models de contracte:   Contracte de prestació de serveis de larquitecte (coac)  Contracte recomanat pel consell superior dels col∙legis de arquitectes de espanya  Contracte recomanat per la federació catalana de promotors i constructors dedificis  Contractes tipus daltres països  ‐ Acords Internacionals: Acord General de Comerç en Serveis, Acords Regionals i Acords de Mutu  Reconeixement  (bilaterals  o  multilaterals  entre  jurisdiccions  a  fi  d’establir  mecanismes  d’equivalència que reconeguin els arquitectes de qualsevol de les jurisdiccions participants com  a professionals similars als de qualsevol de les altres jurisdiccions.) 2. Concursos internacionals (enllaços a webs que publiquen concursos, cal actualitzar‐ho) 3. Treball a l’estranger (links a borses de treball, obsolet) 4. ArqCatMón 5. Ajuts per a la Internacionalització (links a ACC1Ó, l’ICEX i la Cambra de Comerç de Barcelona)  
  • 9.   9Per tant, es tracta d’una pàgina ben estructurada, que planteja les bones preguntes, però que necessita una  revisió  urgent  de  tots  els  continguts,  perquè  per  manca  de  personal  qualificat,  no  s’ha  pogut actualitzar.  5.2 NOVES EINES A.‐ PROMOCIÓ DE LA MOBILITAT DARQUITECTES INDIVIDUALS DE CARA A L’EXPATRIACIÓ.  Objectiu:  MOBILITAT  TEMPORAL  A  ALTRES  PAÏSOS  PER  A  PRESTACIÓ  DE  SERVEIS  A  UN  DESPATX  O CREACIÓ D’UN DE PROPI  Cal fer una recerca d’oportunitats d’ocupació per a arquitectes amb disponibilitat per treballar en països on es necessiten tècnics qualificats, i cal dedicar‐hi recursos per tal de  donar la informació necessària sobre:  1.‐  Recerca  i  connexió  a  webs  internacionals  que  donen  puntual  informació  de  llocs  de  treball  i publicació diària de les noves ofertes 2.‐ Elaboració de xarxa darquitectes catalans que ja treballen a lexterior per a la seva aportació dinformació de llocs de treball en el seu entorn. 3.‐  Elaboració  duna  guia  de  treball  per  a  lacompanyament  dels  arquitectes  que  cerquen  feina  a lexterior: vies d’homologació del títol i registre en el Col∙legi Professional corresponent 4.‐ Reforç de les estructures administratives del CoAC de suport als expatriats. B.‐ AJUTS A LES EMPRESES PER TROBAR SOCIS LOCALS A L’ESTRANGER  Objectiu:  ACOSTAR  ELS  DESPATXOS  ALS  MERCATS  MÉS  VIABLES,  I  FER‐HO  COORDINATS  AMB  ELS ORGANISMES PÚBLICS COM ACC1Ó, L’ICEX I LES CAMBRES DE COMERÇ  1.‐ Organització de 5 missions anuals per a 10 empreses cada una.   MISSIONS DE DESPATXOS D’ARQUITECTURA REALITZADES: XILE  (març 2011):  ‐ AGENDA COMUNA AL MATÍ, AGENDA PARTICULAR A LA TARDA ‐CONFECCIÓ AGENDA A CÀRREC DE MATÍAS RUIZ‐TAGLE, ARQUITECTE XILÈ RESIDENT A BARCELONA  POLÒNIA (febrer 2011): ‐AGENDA COMUNA ‐CONFECCIÓ AGENDA A CÀRREC DEL CPN VARSÒVIA D’ACC1Ó  PREVISIÓ DE FUTURES MISSIONS Previsió missions futures: Setembre 2011 a Brasil (coordinada per l’arquitecta brasilenya Izabela Taunay) i Dinamarca (coordinada per Àngels Colom, Directora del CPN de Copenhague).  La  previsió  de  costos  per  a  cadascuna  d’aquestes  missions  ascendeix  a  29.100€    (Brasil)  i  13.100€ (Dinamarca).  Les  conclusions  de  les  primeres  missions,  a  través  de  les  enquestes  qualitatives  que  se’ls  va  fer  als arquitectes participants a la missió són:  ‐ Valoració general molt positiva ‐ La durada de 3 dies és suficient per conèixer el mercat ‐ Els costos són raonables, tenint en compte les Borses de Viatge s’ACC1Ó ‐ Es valora molt positivament que sigui una missió només d’arquitectes ja que d’aquesta manera s’obté una  informació  molt  precisa  de  com  funciona  el  sector,  la  qual  cosa  seria  més  difícil  si  les  missions estiguessin integrades per professionals de diferents sectors. ‐ L’èxit de la missió depèn de la vàlua i la implicació personal del confeccionador de l’agenda ‐ Des del COAC s’ha hagut de fer un treball extensíssim de recerca de possibles agendadors 
  • 10.   10‐ En el marc d’una exposició cultural o esdeveniment acadèmic (tipus workshop), potser el contacte amb socis locals seria més fàcil i donaria un cert prestigi a la missió ‐ No hi ha acord entre els participants sobre si és millor treballar amb agendes comunes o individuals per  a  cada  despatx.  Hi  ha  2  arquitectes  que  van  participar  a  les  dues  missions,  i  ambdós  manifesten l’interès dels dos formats  2.‐ Organització de jornades de difusió i de preparació de les missions al COAC, amb els responsables de confeccionar les agendes.    3.‐ Organització de 2 de Grups dempreses en Origen (GEO) amb altres empreses del mateix sector, o amb grups darquitectes perfectament complementaris entre sí.  4.‐ Plataforma de serveis per als mercats Escandinaus, en coordinació amb el CPN de Dinamarca  Donat que Dinamarca és un dels pocs països on es pot exercir com a arquitecte català sense necessitat de  passar  per  un  soci  local,  es  planteja  oferir  un  servei  específic  per  als  Països  Nòrdics:  el  servei consisteix en publicar, de forma sistemàtica, la informació que es considera necessària:  ‐ Publicació dels concursos d’arquitectura i traducció de les seves bases  ‐ Newsletter del sector:   o convocatòria de fires, exposicions i congressos del sector de l’arquitectura  o Despatxos rellevants  o Identificació possibles Partners i nínxols de mercat  o Empreses catalanes de materials de la construcció  o Promotores catalanes o espanyoles instal∙lades allà   Serveis vinculats a la plataforma (cost addicional)  Organització  de  missions  vinculades  a  esdeveniments  del  sector,  en  el  marc  d’una  exposició d’arquitectura catalana, etc. (a definir)  Cost ACC1Ó  1 a 20 empreses apuntades: 50 €/mes/empresa. *(20 empreses = 10.000 €/any) de nº 21 a la nº 40: 25 €/mes/empresa. *(+20 empreses = + 5.000 €/any)  C.‐ ACTES CULTURALS ASSOCIATS A POSSIBLES EXPORTACIONS.   Objectiu: CREAR EL MARC ÒPTIM PER A FACILITAR EL NETWORKING ENTRE ARQUITECTES I PROMOURE SINÈRGIES AMB POSSIBLES SOCIS LOCALS.  1.‐ Promoció de l’arquitectura catalana al món a través de workshops i exposicions Els  actes  de  Promoció  de  l’Arquitectura  Catalana  a  l’estranger  poden  estar  lligats  a  situacions excepcionals (ajudes per situacions demergència) o poden estar relacionats a compromisos dintercanvi amb altres països. Malgrat que hi ha Fires especialitzades del sector de la construcció a molts països de manera anual, el marc de trobada entre arquitectes requereix un context cultural. Una manera de promoure l’expansió internacional és organitzar exposicions i tallers sobre l’arquitectura “made in Barcelona” amb el doble objectiu de: a) situar els arquitectes catalans en situació de poder explicar la seva obra en un entorn receptiu, entre col∙legues b) crear situacions de treball conjunt entre un arquitecte català i un del país on s’organitzen els tallers  
  • 11.   11 D.‐ PROMOCIÓ DE LA SORTIDA PROFESSIONAL DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA INTERNACIONAL  Objectiu:  ACOSTAR  ELS  ARQUITECTES  ALS  ORGANISMES  INTERNACIONALS  I  ALS  PROGRAMES  DE  LA UNIÓ EUROPEA  1.‐ Sessions de formació especialitzada per a la CPI en el marc de l’urbanisme sostenible i la construcció energèticament eficient  2.‐  Subscripció  als  sistemes  d’avisos  de  licitacions,  com  DG  Market  o  DEVEX  per  reenviar‐ho  als col∙legiats.  Selecció  d’una  àrea  geogràfica  prioritària,  per  fer  una  prospecció  d’oportunitats  amb antel∙lació a la publicació de les licitacions.      E.‐ ESTABLIMENT DUN PROGRAMA D’INTERNACIONALITZACIÓ CONJUNT AMB ENGINYERIES CATALANES O  ESPANYOLES  QUE  JA  DISPOSEN  DINFRESTRUCTURA  A  LEXTERIOR  I  QUE  PODEN  AUGMENTAR  ELS SEUS SERVEIS AMB TREBALLS DARQUITECTURA.  F.‐  PARTICIPACIÓ  DE  COMISSIONS  DARQUITECTES  EN  MISSIONS  POLÍTIQUES  INTERNACIONALS  DELS MEMBRES DE GOVERN CATALÀ.  G.‐  ORGANITZACIÓ  DE  SESSIONS  DE  PROMOCIÓ  I  AJUDA  A  LA  INTERNACIONALITZACIÓ  DE  LA ARQUITECTURA:  Objectiu: CREAR UN ENTORN COL∙LABORATIU I DE NETWORKING ENTRE PROFESSIONALS QUE JA HAN COMENÇAT A EXPORTAR  Les  taules  export‐experts  es  plategen  com  a  sessions  quinzenals  on  es  tractaran  el  temes  que  més interessen als arquitectes catalans que ja estan duent a terme un procés d’internacionalització. Tenen una vocació molt pràctica, per resoldre aquelles preguntes concretes que sorgeixen quan el despatx ja ha començat a internacionalitzar‐se.  L’objectiu és aconseguir que, a través de la presentació d’un expert de cada tema, i la participació de la resta d’assistents surtin els dubtes i les possibles solucions per a cadascun dels temes tractats.  Es plantegen com a trobades presencials. A cada sessió es tractarà un tema en concret i les conclusions de  les  taules  i  la  documentació  preparada  es  penjarà  a  la  guia‐blog  del  coac  internacional  per  poder difondre la informació al màxim numero d’arquitectes interessats, a poder ser en format vídeo.  FORMAT Sessions on es convida a 1 o 2 experts a parlar amb un grup de 20‐30 persones. La sessió serà registrada i  resumida  per  penjar  a  la  web  i  tothom  pugui  accedir  a  la  informació.  (resum  escrit  en  un  paràgraf  i vídeo resum editat amb les parts més interessants, tot plegat 10 min.)  PUBLICACIÓ El resum de les sessions i vídeos es publicaran dins l’apartat Export Experts de la guia‐blog del COAC‐ internacional, i sortirà a destacats de la portada de la web. Els vídeos es penjaran al canal Coac del Youtube Es publicarà al linkedIN com a notícia cada vegada que es pengi el vídeo al blog.  PONENTS Es preveu que hi haurà diversos tipus de perfil: ‐ Expert professional ‐ Tècnics del Coac, per exemple algun expert d’assessoria jurídica que es prepari el tema objecte de la sessió 
  • 12.   12‐ Diversos arquitectes amb experiència internacional… ‐ Consultors que vulguin difondre els seus serveis als col∙legiats a canvi d’una informació gratuïta pactada amb el COAC amb antel∙lació  HORARI I LOCALITZACIÓ Es realitzarà a l’Altell del Coac els dimarts de juny i juliol de 13h a 15h  H.‐ REFORÇ I ACTUALITZACIÓ DE LA PÀGINA WEB INTERNACIONAL En el marc del conveni bilateral entre COAC i ACC1Ó per a l’any 2010, renovat fins el 2011, i rectificat per carta el 22 de febrer de 2011, es va assignar una partida pressupostària a la confecció d’una guia per a la internacionalització del sector de l’arquitectura a escala internacional, amb voluntat de posar‐la a disposició de tots els col∙legiats en format web amb informacions i links actualitzats sobre oportunitats de negoci a l’estranger.  La GUIA‐BLOG INTERNACIONAL té l’objectiu de ser el portal de referència per la internacionalització dels arquitectes catalans, per la qual cosa es proposa com a una eina 2.0 activa, flexible i col.laborativa. L’aposta  és  cap  a  un  format    “obert”  on  els  continguts  s’actualitzen  i  s’adapten  a  les  necessitats  d’un món globalitzat en canvi permanent, que relaciona els professionals en xarxa i difon tota la informació ja existent.       Estructura de la GUIA‐BLOG INTERNACIONAL La internacionalització dels arquitectes catalans cap a nous mercats requereix noves destinacions, nous coneixements,  noves  capacitats,  noves  estratègies,  noves  eines,  nous  rols  professionals,  nous  serveis, nous models de negoci, noves aliances, noves relacions, noves energies …  El blog i la Xarxa LinkedIN són el lloc de trobada virtual on els arquitectes catalans poden informar‐se, preparar‐se,  capacitar‐se  i  conèixer  com  ho  han  fet  els  companys  que  treballen  al  món,  així  com compartir la seva experiència i opinió.  Es vol  generar el punt de connexió pels que es queden però amb un peu fora, pels que marxen, pels que no paren de moure’s i també pels que de moment ja no tornen. 
  • 13.   13El blog s’estructura en els següents 4 àmbits:   VIES D’INTERNACIONALITZACIÓ Es  parla  de  llocs  on  trobar  informació,  es  defineixen  quines  són  les  estratègies  per  afrontar  la internacionalització segons els diferents perfils professionals, es presenten els requeriments mínims per tenir  èxit  a  l’estranger  i  si  existeix  la  capacitat  d’executar‐los,  es  comenta  com  transformar‐se  de professional a empresari per adaptar‐se a un mercat global... Tot això en format forum perquè l’opinió col.lectiva enriqueixi el debat.  PAÏSOS S’anirà recopilant tota la informació sobre els països generada a partir del COAC i estudis encarregats a especialistes.  I  sobretot  esperem  la  participació  en  el  forum  d’aquells  que  estiguin  arreu  per  tenir informació de primera mà.  INICIATIVES COAC S’informarà  de  manera  continuada  de  totes  les  iniciatives  organitzades  pel  Coac  en  l’àmbit  de  la internacionalització. El Coac comunicarà i convocarà als arquitectes a participar en missions comercials, i actes presencials com les taules Export Experts o les trobades de Networking.   INFORMACIÓ A través d’aquest capítol es recull informació útil ja generada i gratuïta a través d’internet, activant la col∙laboració en el fòrum per ampliar coneixements, i recomanació de links d’interès.  La  Guia‐Blog  internacional  es  complementa  amb  un  Grup  LinkedIn  de  professionals,  “Coac Internacional”,  on  es  publiquen  de  manera  actualitzada  les  iniciatives  sobre  internacionalització (convocatòria de missions, estudis de prospectiva, jornades de formació, concursos internacionals, etc) i on s’atenen les preguntes dels arquitectes o les seves aportacions.     I.‐ RECERCA I PROSPECTIVA. CAP A ON ANAR?  En el marc del conveni bilateral entre COAC i ACC1Ó per a l’any 2010, renovat fins el 2011, i rectificat per carta el 22 de febrer de 2011, es va assignar una partida pressupostària a la confecció Guia Executiva Internacional de Països Objectius pels Arquitectes Catalans als consultors Search & Drive.   La Guia, que estarà disponible el 31 de maig, vol ser una eina pràctica per prioritzar quins països poden ser  més  interessants  i  quines  són  les  accions  a  dur  a  terme  aquests  països  dins  dels  mercats internacionals, i s’està elaborant amb una metodologia molt específica que parteix dels 186 països del món, i els filtra per una sèrie de criteris d’oportunitat per al sector de l’arquitectura.  Un  cop  elaborada  aquesta  guia,  caldrà  encarregar  estudis  específics  per  als  dos  primers  països identificats com a prioritaris.