Arquitectura grega

567 views
406 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
567
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Arquitectura grega

  1. 1. GRÈCIA: ARQUITECTURA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves
  2. 2. ÍNDEX ARQUITECTURA GREGAPOWER POINT I: INTRODUCCIÓ GRÈCIA I CRETOMICÈNIC1.- Context històric: Localització, caractarístiques Grècia, cronologia artística, cronològia històrica dels antecedents2.- Art prehel·lènic. Influències: Art minoic o cretenc, art micènic, art TroiaPOWER POINT II: ARQUITECTURA GREGA3.- Art grec 3. 1.- Precedents: Síntesi cronològica. Grècia: Ideal polític, la democràcia 3. 2.- Periodització 3. 3.- Característiques generals: Fonaments culturals i socials de l’art grec 3. 4.- Urbanisme i concepció de l’espai4.- Arquitectura grega: Índex 4. 1.- Introducció 4. 2.- Característiques generals 4. 3.- Ordres arquitectònics: Dòric, toscà, jònic, corinti, estries, compost, decoració i cariàtides/atlants, examen oral ordres arquitectònics.• 4. 4.- Arquitectura religiosa. El temple. 4.4.1.- Introducció. 4.4.2.- Tipus de plantes. 4.4.3.- Estructura interna. Examen oral estructura interna i externa temple. 4.4.4.- Tipologia temples per disposició columnes. 4.4.5.- Tipologia temple nombre columnes en façana. Examen tipologia temples per disposició i nombre de columnes. 4.4.6.- Correccions òptiques. 4.4.7.- Evolució arquitectura religiosa. 4.4.8.- Exemples temples. Època Arcaica: 1) Hera, Paestum. 2) Apol·lo, Corint. 3) Afaia, Egina. 4) Tresor Atenencs, Delfos. 5) Temple E de Selinunt, Sicília.6) Zeus Olímpic, Olímpia. 7)Posidó, Paestum. Exemples Època clàssica: 8) De la Concòrdia, Agrigent, Sicília. 9) Posidó, Cap Sounion. 10) Partenó, Atenes. 11) Atenea Niké, Atenes. 12) Erectèon, Atenes. Propileus. 13) De Segesta. Exemples Època Post-clàssica: 14) Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos. Exemples Època Hel·lenística: 15) Altar de Zeus, Pèrgam. 16) Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes. 4. 5.- Arquitectura civil. Edificis privats i públics: Elements. Cases. Stoa . Estadi. Gimnàs i palestra. Teatre: Parts. Epidaure. Delfos. Siracusa. Pèrgam. Segesta. Priene. Bouleuterion. Mausoleu Halicarnasso. Llanterna a Lisícrates.POWER POINT III: ESCULTURA, PINTURA I CERÀMICA GREGA5.- Escultura grega6.- Pintura i ceràmica gregues7.- BIBLIOFRAFIA.
  3. 3. 3. ART GRECGrècia (cultura Grega) Anar a índex…
  4. 4. 3.1.- SÍNTESI CRONOLÒGICA Cultura Minoica – 2600 a 1400 aCPrecedents Cultura Micènica – 1600 a 1200 aC Cultura Troiana – 3000 a 1000 aC Grècia. Ideal polític: La democràcia Període Arcaic (s.VIII aC- VI aC). Oligarquia. Període Clàssic (s. V aC- IV aC). Protàgoras: Cada home posseeix una parcel·la de sentit cívic que esTres etapes pot perfeccionar amb l’experiència. Institucions democràtiques, necessitat d’edificis i espais específics (Ekklesía, Bouleuterion ...) Període Hel·lenístic (s. III aC- II aC). Filip de Anar a Macedònia substituït per Alexandre el Gran. índex…
  5. 5. 3.2.- PERIODITZACIÓ ARCAICA (finals segle VIII – segle VI aC). Comencen a fixar-se els estils arquitectònics. CLÀSSICA (segle V – 323 aC).Tres etapes Moment de màxima esplendor. HEL·LENÍSTICA ( 323- – 146 aC). Orientalització i atomització dels centres artístics. Anar a índex…
  6. 6. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. Anar a índex…1) Fins a època hel·lenística és un ART UNITARI, sense escoles diferenciades i amb artistes que poden treballar per a diferents polis i en contacte entre ells.
  7. 7. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.2) Art HUMANITZAT, fet a la mesura de l’home (ANTROPOCENTRISME), deixant de banda el monumentalisme dels estils orientals anteriors. Dimensió humana: L’home és la mesura de totes les coses (Protàgores), recerca bellesa, cànon....
  8. 8. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.3) Art ESTÈTIC que cerca la bellesa a partir de l’harmonia i la proporcionalitat, en relació a l’ésser humà.
  9. 9. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS:FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC. 4) Art NATURALISTA que busca la representació de la natura i de l’ésser humà dins ella, encara que normalment de FORMA IDEALITZADA.
  10. 10. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.5) La seva FILOSOFIA és RACIONAL, es basa en conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa. Tenen pensament racionalista a partir del discurs lògic, al marge de la mitologia (ciència, filosofia...). 6) Art per GAUDIR com a CIUTADÀ de la POLIS, per a ser contemplat. L’organització política és la polis i dos tipus. Atenes: Economia oberta, comercial, règim democràtic, colonització (metròpoli- colònia). Esparta: Economia tancada, agrícola, règim aristocràtic.
  11. 11. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.7) És un art profundament PÚBLIC i “CIVILITZAT”, tant les representacions o edificis civils com les manifestacions religioses tenen un caràcter públic (atletes, processons,...). 8) SOCIETAT. Desigual i jerarquitzada - Ciutadans lliures. - Estrangers (“Metecos”). - Esclaus. - Dones a part...
  12. 12. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.9) És un art CIVILITZAT, EQUILIBRAT i AUSTER, que defuig de la passió, teatralitat i patetisme orientals (excepte en època hel·lenística).
  13. 13. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS:FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.10) Tres valors: HUMANISME, RACIONALISME I IDEALISME.
  14. 14. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.11) La RELIGIOSITAT: Sentiment de relació amb els déus... Importància dels grans santuaris. Mitologia recollida a la “Teogonia d’Hesíode”.
  15. 15. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.12) En ARQUITECTURA la recerca de la BELLESA i l’HARMONIA fa que els edificis guanyen en esveltesa i elegància amb el pas del temps.
  16. 16. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.13) En ESCULTURA aquesta recerca condueix a un major NATURALISME.
  17. 17. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.14) L’art grec tindrà molta INFLUÈNCIA en la civilització occidental. En l’art ROMÀ posterior i en les reinterpretacions RENAIXENTISTES, BARROQUES i NEOCLÀSSIQUES que d’ell se’n faran.
  18. 18. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.14) INFLUÈNCIA en la civilització occidental: ROMÀ.
  19. 19. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.14) INFLUÈNCIA en la civilització occidental: Reinterpretacions RENAIXENTISTES i BARROQUES.
  20. 20. 3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.14) INFLUÈNCIA en la civilització occidental: En les reinterpretacions NEOCLÀSSIQUES que d’ell se’n faran.
  21. 21. 3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME.Són els primers que planifiquen i ordenen el creixement de les ciutats (URBANISME),mirant que cada part i cada edifici de la ciutat guardi proporció i harmonia amb la resta. Anar a índex…
  22. 22. 3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. Polis no només és una organització política, sinó una ciutat-estat amb govern independent (deicideixen sobre elles mateixa). Funcions: Militar, econòmica i social, i estètica (marc de bellesa).Factors que El caràcter militar i la topografia muntanyosa (busquen zones altes). influeixen El caràcter econòmic o comercial (prop del mar o en zones de pas). L’antropocentrisme i la democràcia: Els ciutadans prenen les decisions, es construeixen edificis per a les reunions i s’aixeca la ciutat a escala humana. El caràcter estètic: recerca de la bellesa i l’harmonia
  23. 23. 3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. MURALLA: Se situen a l’interior d’un recinte emmurallat...Organització ACRÒPOLIS: Recinte fortificat amb edificis de caràcter sagrat (temples).de les polis ÀGORA. EDIFICIS CIVILS.
  24. 24. 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)Part d’una polis grega fortificada o emmurallada, situada en una zonaelevada on hi ha els edificis sagrats, i que servia com a defensa i com acentre religiós.Castellà: Acrópolis. SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B: Part de l’antiga ciutat grega situada en un turó o zona elevada amb funció monumental i militar. Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
  25. 25. 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
  26. 26. 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)Reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
  27. 27. 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)Reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
  28. 28. 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)Reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
  29. 29. 3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME. MURALLA. ACRÒPOLIS.Organitzacióde les polis ÀGORA: Plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques, mercats i transaccions comercials i administració de justícia. EDIFICIS CIVILS: Situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats a la població (llocs de reunió, stoa, gimnàs, palestra, estadi, teatre,...).
  30. 30. 5.- ÀGORA (A)Plaça principal d’una polis, que era el centrede la vida política, social i comercial, on esreuneix l’assemblea o ekklèsia (qualqueespai obert).Castellà: Ágora. Àgora d’Atenes. Grècia.
  31. 31. 5.- ÀGORA D’ATENES (A)
  32. 32. 5.- ÀGORA D’ATENES (A)
  33. 33. 3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME.Són els inventors del traçat ortogonal o hipodàmic, amb carrers rectilinis que s’entrecreuen en angle recte (Hipòdam de Milet).
  34. 34. 3. ART GRECArquitectura Anar a índex…
  35. 35. 4.- ARQUITECTURA GREGA. ÍNDEX4.1.- Introducció4.2.- Característiques generals.4.3.- Ordres arquitectònics.4.4.- Arquitectura religiosa: el temple.4.5.- Arquitectura civil: el teatre. Anar a índex…
  36. 36. 4.1.- ARQUITECTURAGREGA. INTRODUCCIÓ  Desenvolupament de les polis (ciutat-estat). Anar a índex…
  37. 37. 4.1.- ARQUITECTURA GREGA. INTRODUCCIÓ Implanten canons de construcció: Temple, Teatre, Odèon, Palestra, Estadi, Hipòdrom, etc.
  38. 38. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1) Els principis bàsics de l’arquitectura grega són l’ORDRE, la RAÓ,l’ANTROPOCENTRISME (escala humana) i la recerca de la BELLESA. 2) La recerca de la bellesa es fa a partir del NÚMERO, la PROPORCIÓ, la PERFECCIÓ i l’EQUILIBRI de formes. Anar a índex…
  39. 39. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS 3) Recerca de l’HARMONIA VISUAL TOTAL a partir deles proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i REAJUSTAMENTS ÒPTICS com l’èntasi.
  40. 40. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS4) La necessitat d’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics: DÒRIC, JÒNIC i CORINTI.
  41. 41. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS 4) La necessitat d’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics: DÒRIC, JÒNIC i CORINTI.
  42. 42. 35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A) DÒRIC JÒNIC CORINTI
  43. 43. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS5) És un art fet a ESCALA HUMANA (antropocentrisme), qualificat d’anticolossal. 6) Materials constructius: PEDRA calcària i ARENISCA, o conglomerats i, després del segle V aC, el MARBRE blanc.
  44. 44. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS7) Principals elements constructius: Les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreusperfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa. La columna és un element de suport i estètic.
  45. 45. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS7) Principals elements constructius: Les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa.
  46. 46. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS7) Principals elements constructius: Les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa.
  47. 47. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS8) Utilitzen sistemes de construcció ARQUITRAVATS amb predomini de les línies horitzontals (entaulaments) i verticals (columnes), buscant la SERENITAT i l’EQUILIBRI (no utilitzen ni arcs ni voltes).
  48. 48. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS8) Sistema constructiu ARQUITRAVAT: Dificultat per superposar pisos o fer edificis alts.
  49. 49. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS9) Forta preocupació per l’aparença externa dels edificis i la seva relació amb la resta de la ciutat, és a dir, edifici com a part d’un conjunt, més que arquitectura fan URBANISME. És un estudi de totes les perspectives, de la relació amb la natura i amb la topografia, de la multiplicitat de punts de vista, de la funcionalitat.
  50. 50. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALSLes columnes es decoraven amb relleus i, en general, la construcció es POLICROMAVA de vius colors: BLAU els TRÍGLIFS, VERMELL les MÈTOPES, zones planes amb DAURAT.
  51. 51. 4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS11) L’edifici més important és el TEMPLE, però en la vida diària té molta importància l’arquitectura civil (STOES, GIMNASOS, PALESTRES, llocs de reunió, ESTADIS, TEATRES,...) Stoa Àgora Palestra Temple
  52. 52. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICSDiferenciem tres estils o ordres arquitectònics: Dòric, jònic i corinti Anar a índex…DÒRIC JÒNIC CORINTI
  53. 53. 35.- TIPUS DE COLUMNA SEGONS EL CAPITELL (A, E) Palmiforme Bicèfal Lotiforme Dòric Jònic Corinti ... 35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES: DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIAPròpies de l’art grec i utilitzades en altres estils. Mirar ordre arquitectònic.
  54. 54. 35.1.- COLUMNA DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA (A). 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)• 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC: Qualsevol dels estils constructius del’arquitectura clàssica que es distingeixen per les formes, les proporcions i el moded’ornamentació de les columnes i l’entaulament, disposats segons mòduls i cànons,més o menys establerts. Els ordres clàssics són el DÒRIC, el JÒNIC i el CORINTI,més els romans, el TOSCÀ i el COMPOST.
  55. 55. 35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES 100.- ORDRES ARQUITECTÒNICS
  56. 56. 35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES: DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA (A). 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)• ORDRES CLÀSSICS. Són els característics del món grecoromà: DÒRIC, JÒNIC iCORINTI en Grècia, i DÒRIC ROMÀ o TOSCÀ, i el COMPOST (el jònic i corintiromà).
  57. 57. 35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES (A)100.- ORDRES ARQUITECTÒNICS (A)
  58. 58. 35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A) DÒRIC JÒNIC CORINTI ROMA GRÈCIA
  59. 59. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DÒRIC Anar a índex… El trobem des del segle VII aC. És l’estil més SOBRI. Crepidoma en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior) Columna: sense basa, descansa directamentORDRE sobre l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi, iDÒRIC capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac), sense decoració. Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits), i cornisa simple que sobreix. Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats amb escultures.
  60. 60. Cimaci L’ORDRE DÒRIC Cornisa Goteró Fris Mètopes Tríglifs Entaulament Glif Gotes Arquitrau (llis) Àbac Equí Capitell Astràgal CollaríColumna Fust, amb 16 o 20 estries a aresta viva No té base Estilòbata Anar a índex… Estereòbat
  61. 61. 14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447- 442 aC). Atenes.Sinònim epistili.• Part inferior d’un entaulament o elementhoritzontal (peça de pedra en forma deparal·lelepípede), que descansadirectament sobre els capitells de lescolumnes o els elements sustentadors, icobreix l’espai de columna a columna. Alstemples grecs i romans.• Castellà: Arquitrabe; epistilo. Tresor dels Atenencs (490 aC). Delfos.
  62. 62. 14.- ARQUITRAU (A) 49.- ENTAULAMENT (sinònim: Epistilis). SELECTIVITAT junyENTAULAMENT 2010/B: En l’arquitectura clàssica designa el conjunt format per l’ARQUITRAU, el fris i la cornisa. FRONTÓ CORNISA FRIS ARQUITRAU
  63. 63. 14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447-442 aC). Atenes. EPISTILI. Conjunt del coronament dun edifici, compost per arquitrau, fris i cornisa. EPISTILI. Arquitrau de pedra.
  64. 64. 14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447-442 aC). Atenes.
  65. 65. Partenó (447-442 aC). Atenes.14.- ARQUITRAU (A) 49.- ENTAULAMENT (sinònim: Epistilis). • Conjunt d’elements arquitectònics horitzontals sobre els suports, del sistema arquitravat, constituït, de baix a dalt, per l’arquitrau, el fris i la cornisa, que corona un edifici d’estil clàssic. • Castellà: Entablamento. 49.- ENTAULAMENT (sinònim: Epistilis). SELECTIVITAT juny 2010/B: En l’arquitectura clàssica designa el conjunt format per l’ARQUITRAU, el fris i la cornisa.
  66. 66. 14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447-442 aC). Atenes.
  67. 67. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A)Consta d’un collarí, un equí de forma circular i d’àbac de forma quadrada.
  68. 68. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A)Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.
  69. 69. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A)Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.
  70. 70. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A)Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.
  71. 71. 25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Temple d’Apol·lo (540 aC). Corint.
  72. 72. 14.- ARQUITRAU (A)Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina.
  73. 73. 35.12.- COLUMNA TOSCANA (A) • 35.12.- COLUMNA TOSCANA. Columna romana semblant a la dòrica, però sol tenir el fust llis i base. Utilitzada pels romans. • 100.- ORDRE TOSCÀ. Columna amb fust llis i base, amb capitell geomètric, arquitrau Anar a índex… llis, fris senzill (sense tríglifs ni mètopes), i amb cornisa.
  74. 74. 35.12.- COLUMNA TOSCANA (A) L’Ordre Toscà en Andrea Palladio, Quattro Libri di Architettura de 1570
  75. 75. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: JÒNIC S’inicia en el segle VI a.C. Més esvelt i monumental, i ric en ornamentació.ORDREJÒNIC Columna: Basa formada per dos tors i una escòcia, fus acanalat i sense entasi, i capitell decorat amb dues volutes en espiral. Entaulament: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes; fris llis i sense divisions, amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa molt elaborada i que sobresurt poc. Anar a índex…
  76. 76. Cimaci L’ORDRE JÒNIC Cornisa Goteró Dentell Fris (llis o amb decoració contínua) Entaulament Arquitrau (escalonat) Àbac Òvul Capitell Astràgal Voluta Fust, amb 24 estriesColumna Bossell Escòcia base Estilòbata Plint Anar a índex… Estereòbat
  77. 77. 25.7.- CAPITELL JÒNIC (A) Rectangular amb volutes i estret àbac.
  78. 78. 25.7.- CAPITELL JÒNIC (A)
  79. 79. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: CORINTI El trobem des del segle IV a.C.ORDRECORINTI És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències amb ell: Fust més esvelt i capitell decorat amb caulicles i fulles d’acant. Anar a índex…
  80. 80. L’ORDRE CORINTI Cornisa Cimaci Fris (llis o amb decoració contínua) Entaulament Arquitrau (escalonat) Rosa Volutes Capitell Acant Fust,Columna amb 24 estries Astràgal Bossell base Estilòbata Estereòbat
  81. 81. 25.8.- CAPITELL CORINTI AMB ACANT (A)  Temple de Zeus Olímpic, Atenes.  Començat en el segle VI aC, va ser acabat en època de l’emperador Adrià (en el segle II). En època hel·lenística i romana fou el major temple de Grècia o el Peloponès.
  82. 82. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: CORINTI Temple de Zeus Olímpic,Atenes, fou el major temple de tot el Peloponès.
  83. 83. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS ESTRIES En l’ordre dòric, les estries s’uneixen i deixen un fil tallant, és a dir, són a aresta viva. Els fusts dels ordres jònic i corinti s’estrien amb llistells, o motllures amb un perfil quadrangular.ESTRIA: Solc estret en qualsevol superfície. ART Mitjacanya en buit al llargduna columna, una pilastra, un ornament arquitectònic, una urna, un fris, un vas. Anar a índex…
  84. 84. 35.2.- COLUMNA COMPOSTA (A) Anar a índex… • 100.- ORDRE COMPOST: Ordre romà caracteritzat per un capitell que reuneix les volutes de l’ordre jònic i les fileres de fulles d’acant de l’ordre corinti.• 35.2.- COLUMNA COMPOSTA:Combina elements de l’ordre jònic • Es cararteritza pel capitell corinti amb volutesi de l’ordre corinti (utilitzada pels jòniques.romans). • Castellà: Orden arquitectónico compuesto.
  85. 85. MODEL DE TEMPLE ROMÀ AMB COLUMNES TOSCANES d’influència grega (directament o a través del temple etrusc): sobre podi, amb una sola entrada (major importància a la façana a través d’una escalinata); té dues parts: pòrtic amb columnes i cel·la dividida en tres parts (en honor als tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva). Són pseudoperípters (columnes adossades).35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)
  86. 86. 25.9.- CAPITELL BIZANTÍ (A)Aquell que es remata amb un CIMACI (és el tronc de piràmide invertida que remata el capitell bizantí).
  87. 87. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ Anar a índex…DECORACIÓ edificis: a més de la PINTURA, solia haver DECORACIÓ ESCULTÒRICA(RELLEUS) adaptada a l’espai disponible (TIMPANS del FRONTÓ, FRIS, ACRÒTERES,...).
  88. 88. 4.- ACROTERI (A)Element decoratiu (o ornament)amb forma de figura o de palmeta,situat als extrems o al vèrtex d’unfrontó en els temples grecs,etruscos i romans.Castellà: Acroterio.
  89. 89. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ Acroteris DECORACIÓ ESCULTÒRICA adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...).
  90. 90. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ Fris de les Panatenees DECORACIÓ ESCULTÒRICA adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...).
  91. 91. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ Frontó Fris DECORACIÓ ESCULTÒRICA adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...).
  92. 92. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ Mètopes DECORACIÓ ESCULTÒRICA adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...).
  93. 93. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓLes columnes es decoraven amb relleus i, en general, la construcció es POLICROMAVA de vius colors: BLAU els TRÍGLIFS, VERMELL les MÈTOPES, zones planes amb DAURAT.
  94. 94. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ AMB CARIÀTIDES En ocasions, el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides) o masculines (atlants), per aconseguir major bellesa. Anar a índex…
  95. 95. 26.- CARIÀTIDE (A, E)• Escultura femenina que substitueix el fust d’una columna o una pilastra (amb lamateixa funció de suport). Utilitzada, especialment, en arquitectura grega, esdenomina Atlant si és masculina. Castellà: Cariátide. Mnèsicles o Filocles. Cariàtides de l’Erectèon (421-406 aC, exemple més conegut). Atenes. Grècia.
  96. 96. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ Cariàtides originals Anar a índex…
  97. 97. 4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ AMB CARIÀTIDES Mnèsicles o Filocles. Erectèon (421-406 aC). Acròpoli d’Atenes.
  98. 98. 26.- CARIÀTIDE (A, E)Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.
  99. 99. 26.- CARIÀTIDE (A, E) I ATLANT Anar a índex… Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.
  100. 100. 4.3.- EXAMEN ORAL ORDRES ARQUITECTÒNICS A 11 A B C B D E2 2 F C G D3 H 3 E I F 4 G4 J 55 6 Anar a índex…
  101. 101. ART GREC4. 4.- Arquitectura Religiosa: El Temple Anar a índex…
  102. 102. 4.4.1- EL TEMPLE. INTRODUCCIÓ Importància: És l’EDIFICI PRINCIPAL de l’art grec, situat en un lloc elevat,aïllat i sagrat, al qual s’accedeix per unes portes monumentals o PROPILEUS, i sobre un CREPIDOMA o basament esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants. Anar a índex…
  103. 103. 4.4.1- EL TEMPLE. INTRODUCCIÓ
  104. 104. 4.4.1- EL TEMPLE. INTRODUCCIÓFunció: Era la casa del déu del temple, però no un lloc de culte, ja que les cerimònies es realitzaven en l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior). Temple de Zeus Olímpic en Olímpia (470-456 aC), model dels temples clàssics grecs d’ordre dòric, i fou el major temple de tot el Peloponès.
  105. 105. 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.
  106. 106. 4.4.1- EL TEMPLE. INTRODUCCIÓIctinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.
  107. 107. 4.4.2- EL TEMPLE. TIPUS DE PLANTES Temple rectangular.Tipus de plantes Temple circular o tholos. Anar a índex… Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.
  108. 108. 4.4.2- EL TEMPLE. TIPUS DE PLANTES Temple rectangular.Tipus de plantes Temple circular o tholos.
  109. 109. 4.4.2- EL TEMPLE. TIPUS DE PLANTES Del temple rectangular: el megaron micènic i les cases dels doris.Antecedents Del temple circular o tholos: les tombes dels prínceps micènics i les cabanes circulars. Mègaron Estança o casa micènica i nucli del palau, amb una planta rectangular tancada (domos) amb quatre columnes en el centre, al voltant de la llar. Està precedida d’un doble atri, és a dir, a la sala principal s’anteposen un pòrtic, format per la prolongació de les parets interiors que acabava en dues pilastres i, entre elles, dues columnes, i un vestíbul (prodomos) el que ressalta la seva importància. D’aquesta sala deriva la planta del temple grec (i és la seva aportació a l’art grec).
  110. 110. 4.4.2- EL TEMPLE. TIPUS DE PLANTES Del temple rectangular: el megaron micènic i les cases dels doris.Antecedents Del temple circular o tholos: les tombes dels prínceps micènics i les cabanes circulars. Tomba d’Atreu (s. XIII aC) A l’art micènic van ser importants el thólos o tombes dels prínceps micènics, origen dels santuaris circulars grecs.
  111. 111. 4.4.3- ESTRUCTURA INTERNA: 3 PARTS PRONAOS: Situat en la part davantera i sostingut per columnes és el pòrtic o atri d’entrada on celebraven els sacrificis i actes de culte. NAOS o CEL·LA: Estança rectangular i obscura que suposava la Tres parts en part principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu.l’estructura interna OPISTÒDOM: Fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu. Anar a índex…
  112. 112. 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.• Cambra principal, en general petita, d’un templegrec i romà, de planta rectangular, on es guardavala imatge o l’estàtua de la divinitat de culte.• Espai central reservat en els temples grecs al’estàtua de culte, entre el pronaos i l’opistòdom.• Castellà: Cella; naos. Temple de Niké Àptera (s. V). Atenes. Anar a índex…
  113. 113. 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.• SELECTIVITAT juny 2010/A: Cambra interior del temple grec, onnormalment se situa la imatge del déu. Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia. Anar a índex…
  114. 114. 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.
  115. 115. 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.
  116. 116. 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.
  117. 117. 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.
  118. 118. 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.
  119. 119. 4.4.3- ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA
  120. 120. 4.4.3- ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA TEMPLE GREC
  121. 121. 4.4.3- EXAMEN ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA TEMPLE GREC Anar a índex…
  122. 122. 4.4.3- CORRECCIÓ EXAMEN ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA Pronaos Naos o Cel·la Opistòdom Perístil Columna “in Antis” Estilòbata Estereòbat
  123. 123. 4.4.4.- TIPUS TEMPLE SEGONS DISPOSICIÓ COLUMNES Monòpter Àpter in antisTipus detemples Pròstil Anfipròstil Perípter Dípter Monòpter (Tholos) Dit d’un Anar a índex… temple circular que no té murs, sinó un cercle de columnes que sustenten el sostre
  124. 124. 4.4.5.- TIPUS TEMPLE SEGONS NOMBRE COLUMNES Dístil (2) Tetràstil (4)Tipus de Hexàstil (6) Tetràstiltemples Octàstil (8) Decàstil (10) Hexàstil Octàstil Anar a índex…
  125. 125. 4.4.4.- i 4.4.5.- EXAMEN TIPUS DE TEMPLE Anar a índex…
  126. 126. 4.4.4.- i 4.4.5.- CORRECCIÓ EXAMEN TIPUS DE TEMPLE Pròstil i tetràstil Monòpter o tholos Naos o Cel·la Pronaos Opistòdom Peristil Dístil i dípter Hexàstil i perípter
  127. 127. 4.4.6.- CORRECCIONS ÒPTIQUES 1) Curvatura o corbament, cap a dalt, d’entaulament i estilòbat per a evitar la sensació de bombament o vinclament (“pandeo”).Correccions 2) Inclinació de les columnes cap a dins per evitar òptiques la sensació de caiguda. 3) Columnes dels extrems o cantons més grosses als efectes que pareguin iguales a la resta, donat que per la seva situació poden donar sensació de ser més primes. Anar a índex…
  128. 128. 4.4.6.- CORRECCIONS ÒPTIQUES 4) En el centre de les columnes hi ha un lleuger eixamplament per a evitar la sensació d’aprimament (èntasi).Correccions 5) Intercolumnis desiguals, per què semblin tots òptiques iguales, disminueixen amplada cap als cantons. 6) Els tríglifs han de coincidir amb l’eix de les columnes o amb el centre dels intercolumnis.
  129. 129. Èntasi centralEntaulament igrades corbats Intercolumnis de diferent tamany
  130. 130. 4.4.7.- EVOLUCIÓ ARQUITECTURA RELIGIOSA No té una gran evolució, ja que quasi tots els elements que hem vist, com a característics, ja estaven fixats als segles VII-VI aC. Sol anar des d’estructures i temples més simples a d’altres més complexes.Evolució S’associa la seva evolució a la utilització d’un o altre ordre (dòric, jònic o corinti). Anar a índex… Època arcaica (segles VII-VI aC). Destaquen els temples d’Hera i Poseidó en Paestum i el tresor de Sifnes en Delfos.
  131. 131. 4.4.7.- EVOLUCIÓ ARQUITECTURA RELIGIOSA Època clàssica (segle V – 323 aC). Destaquen especialment elsEvolució temples de l’Acròpolis d’Atenes del segle V aC, obra d’Ictini, Calícrates, i Fídies (Partenó, Atenea Niké i Erecteion)
  132. 132. 4.4.7.- EVOLUCIÓ ARQUITECTURA RELIGIOSA Època hel·lenística (323 – 146 a.C.). Es perden les proporcions humanes enEvolució favor de la grandiloqüència i l’ostentació, el colossalisme i la monumentalitat, i una major profusió decorativa (influència oriental), com a l’altar de Zeus de Pèrgam i al temple de Zeus d’Atenes
  133. 133. 4.4.8. TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC) Anar a índex…
  134. 134. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum. Anar a índex…
  135. 135. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.
  136. 136. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.
  137. 137. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.
  138. 138. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.
  139. 139. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple d’Apol·lo (540 aC). Corint. Anar a índex…
  140. 140. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina. Anar a índex…
  141. 141. 4.4.8.- TEMPLESÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Tresor dels Atenencs, Delfos (490 aC) Anar a índex…
  142. 142. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Tresor dels Atenencs, Delfos (490 aC)
  143. 143. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Tresor dels Atenencs, Delfos (490 aC)
  144. 144. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Tresor dels Atenencs, Delfos (490 aC) • Tresor dels atenencs i el Tresor de Sifnos) A Els tresors són petits templets “in antis”, amb dues columnes en mig, i que servien per a guardar trofeus. • El Tresor de Sifnos és d’ordre jònic, tot i que encara que no apareixen les característiques volutes de les columnes, abundantment decorades. Amb el desig d’obtenir la màxima bellesa, els fusts dels capitells han estat substituïts per cariàtides.
  145. 145. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple E de Selinunt, Sicília (480-460 aC) Anar a índex…
  146. 146. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple E de Selinunt, Sicília (480-460 aC)
  147. 147. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple E de Selinunt, Sicília (480-460 aC)
  148. 148. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Zeus Olímpic (470-456 aC). Olímpia. Funció: Era la casa del déu del temple, però no un lloc de culte, ja que les cerimònies es realitzaven en l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior). Model dels temples clàssics grecs d’ordre dòric. Fou el major temple de tot el Peloponès Anar a índex…
  149. 149. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Zeus Olímpic (470-456 aC). Olímpia.
  150. 150. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Paestum (460 aC) Anar a índex…
  151. 151. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Paestum (460 aC)
  152. 152. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Paestum (460 aC)  És un dels temples millor conservats, de caràcter molt auster i sense decoració escultòrica a l’exterior.  Característiques: Temple sobri, d’ordre dòric, hexàstil, perípter, les seves columnes no han adquirit la esveltesa de l’època clàssica.
  153. 153. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Paestum (460 aC)
  154. 154. 4.4.8. TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC) Anar a índex…
  155. 155. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de la Concòrdia, Agrigent (450 aC) Anar a índex…
  156. 156. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de la Concòrdia, Agrigent (450 aC)
  157. 157. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de la Concòrdia, Agrigent (450 aC)
  158. 158. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de la Concòrdia, Agrigent (450 aC)
  159. 159. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de la Concòrdia, Agrigent (450 aC)
  160. 160. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Cap Sounion (449-445 aC) Anar a índex…
  161. 161. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Cap Sounion (449-445 aC)
  162. 162. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Cap Sounion (449-445 aC) Vista dels murs de la fortificació de C. Sounion
  163. 163. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Posidó, Cap Sounion (449-445 aC)
  164. 164. PARTENÓ, Atenes (447-442 aC) 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC.Anar a índex…
  165. 165. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) Acròpolis d’Atenes Ja existia amb anterioritat, però els edificis havien estat destruïts pels perses. Pèricles va idear construir-ne d’altres molt més bells que els anteriors. L’Acròpoli era sagrada. El turó era un lloc difícil d’urbanitzar, però el geni grec va aconseguir vèncer l’obstacle i la va urbanitzar a la perfecció.
  166. 166. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) S’entrava a l’Acròpoli pels propileus o portes monumentals (mai acabades), i n’hi havia un itinerari que permetia la contemplació de tots els edificis.
  167. 167. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) Propileus. Mnèsicles.
  168. 168.  Partenó Temple més important de l’Acròpoli. El nom significa “cambra de les verges”.
  169. 169. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) Temple dòric, octàstil i perípter, encara que amb un detall jònic, el fris corregut del mur exterior de la cel·la.
  170. 170. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) Plànol amb la decoració dels relleus del Partenó. FÍDIES (447-432 aC).
  171. 171. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) Relleus del Partenó. FÍDIES (447-432 aC).
  172. 172. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) Opistòdom Naos amb tres naus Pronaos Peristil Temple molt gran, constava de pronaos, una cel·la dividida en tres naus i l’opistòdom, on es guardaven els tresors.
  173. 173. 4.4.8- ESTRUCTURA INTERNA: 3 PARTS PRONAOS: Situat en la part davantera i sostingut per columnes és el pòrtic o atri d’entrada on celebraven els sacrificis i actes de culte. NAOS o CEL·LA: Estança rectangular i obscura que suposava la Tres parts en part principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu.l’estructura interna OPISTÒDOM: Fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu.
  174. 174. Reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia. Pèricles va encarregar la seva construcció a Ictinos i Cal·lícrates, que van actuar en estreta col·laboració amb Fídies, qui va realitzar, a més, la decoració escultòrica.
  175. 175. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) Frontó oriental (façana Naos): Naixement d’Atena. Dionís o Hèrcules, Demèter i Persèfone (formant un sol bloc) i, dempeus, Artemisa o Hebe.
  176. 176. Frontó occidental (façana opistòdom), lluita Atena i Posidó Mètopes de la centauromàquia del Partenó (frisos exteriors)
  177. 177. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)  FÍDIES. Fris de les Panatenees (fragment, segle V aC).  Relleus del partenó. Les Ergastinai.
  178. 178. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.  Va ser edificat per a albergar la estàtua d’Atena, feta per Fídies.
  179. 179.  Fídies Escultura exempta criselefantina dedicada a AtenaPàrtenos (la còpia Atena Varvakíon, Museu Arqueològic Atenes).
  180. 180.  Fídies Escultura exempta criselefantinadedicada a Atena Pàrtenos (la còpia Atena Varvakíon, Museu Arqueològic Atenes).
  181. 181. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)Reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
  182. 182. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)  Sintetitza tots els ideals de perfecció, bellesa i harmonia de l’art grec.  Realitzat amb marbre blanc, constitueix una síntesi perfecta entre arquitectura i escultura.
  183. 183. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) En ell es dugueren a terme tots els refinaments òptics per què res fos lleig en la construcció.
  184. 184. PARTENÓ, Atenes (447-442 aC) 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC.
  185. 185. PARTENÓ, Atenes (447-442 aC) Abans Després L’estat en ruïnes es deu a la diversitat de situacions que ha estat obligat a passar, església amb els cristians, mesquita amb els turcs... Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.
  186. 186. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC) La majoria dels relleus els podem admirar en el museu Britànic, degut a la donació d’un noble anglès, Lord Elgin, que els va comprar en el segle XIX.
  187. 187. PARTENÓ, Atenes (447-442 aC) 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC.
  188. 188. PARTENÓ
  189. 189. PARTENÓ
  190. 190. PARTENÓ
  191. 191. NIKÉ ÀPTERA , Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC) Anar a índex…
  192. 192. NIKÉ ÀPTERA, Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC) Temple d’Atenea Niké És un temple petit, ubicat tot d’una de travessar els propileus.
  193. 193. NIKÉ ÀPTERA,4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC)
  194. 194.  Temple d’Atenea Niké o Niké Àptera, Cal·lícrates  Projecte 449 aC i realització 424 aC.
  195. 195. NIKÉ ÀPTERA, Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC)  Temple d’Atenea Niké Temple d’ordre jònic.
  196. 196. A NT IE KN ÉA .
  197. 197. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple Niké Àptera, Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC)  Temple d’Atenea Niké És tetràstil i amfipròstil i els seus relleus, molt nombrosos, fan referència a les Guerres Mèdiques.
  198. 198. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple Niké Àptera, Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC) Atenea portant un brau a sacrifici.  Atenea descordant-se la sandàlia.
  199. 199. ANTONELLA CAMPANILE  Temple d’Atenea Niké. Tècnica mixta.
  200. 200. ERECTÈON, Atenes (421-406 aC) Mnèsicles o Filocles? Anar a índex… 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC.Nord Est Oest (ponent) Sud  Erectèon Segon edifici important en l’Acròpoli.  Està orientat cap Orient, en la direcció de sortida del sol.
  201. 201. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) N A: Pròstil i hexàstil E (columnes façana est) B: Santuari d’ Atena C: Santuari de Butes D: Santuari d’ Hefest E: Santuari de Posidó O F: Santuari d’ Erecteo- Posidó G: Pòrtic nord (voltat 6 columnes) H: Pòrtic de les Cariátides. S Té tres naus, la primera és la dedicada a Atenea ( B ), edifici que és hexàstil, la segona està dedicada a Posidó ( E ) i la tercera a Erecteo i a Cecrops ( F ). Dedicat a: Divinitats: Atena i Posidó (escultura sedent d’Atena a l’interior?) Herois: Erecteo (rei mític de la ciutat) Cècrops (rei amb cua de serp, jutge entre els déus) Pàndrosos (la seva filla)
  202. 202. ERECTÈON, Atenes (421-406 aC). Mnèsicles o Filocles? Dues cambres interiors, dedicades als ancestres Pòrtic N mítics i a Hefaistos respectivament. E O Erectèon pròpiament dit Cel·la d’Atena Pòrtic de les S cariàtides
  203. 203. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) Nord Sud EstObra de Filocles o Mnèsicles? (també propileus), fou construït per albergar les estàtues ques’havien quedat sense temple: Atenea i Erecteo, primer rei d’Atenes, de qui rep el nom.Relacionat amb la història mítica d’Atenes: Homer explica que Erecteo (rei micènic) va seradoptat per Atena. * Iconografia micènica: Deessa (“Atana”) amb atributs similars a Atena: arbre, armes i serp també relacionats amb els herois...
  204. 204. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) Santuari d’Atena.
  205. 205. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) Nord Sud Oest (ponent) L’edifici s’adapta al terreny amb estructura de terrasses.
  206. 206. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC)
  207. 207. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) Erecteo: El seu naixement junt a l’olivera. Cècrops: Rei amb cua de serp, junt a una cistella amb serps. Pandrosos: Filla de Cècrops. L’olivera depenia del seu santuari. “... A on creix l’olivera i fa niu la serp...”
  208. 208. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) Façana nord.
  209. 209. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC)Façana nord.
  210. 210. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC)El pòrtic més admirat és el denominat de les Cariàtides, donat que els fusts de lescolumnes han estat substituïts per figures.
  211. 211. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) El pòrtic de les Cariàtides.
  212. 212. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC) El pòrtic de les Cariàtides i detall.
  213. 213. Façana sud.
  214. 214. ERECTÈON, Atenes (421-406 aC) Mnèsicles o Filocles? Abans Erectèon 1869
  215. 215. ERECTÈON, Atenes (421-406 aC) Mnèsicles o Filocles?Nord Est Oest (ponent) Sud
  216. 216. PROPILEUS,MNÈSICLES Anar a índex…
  217. 217. 4.4.8.- ÈPOCA CLÀSSICA (V aC).Propileus Són portes monumentals que mai es van finalitzar. Obra deMnèsicles, les columnes centrals són dòriques i les laterals jòniques
  218. 218. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple de Segesta o Egesta, Sicília (424-416 aC) Anar a índex…
  219. 219. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple de Segesta o Egesta, Atenes (424-416 aC)
  220. 220. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple de Segesta o Egesta, Atenes (424-416 aC)
  221. 221. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC. Temple de Segesta o Egesta, Atenes (424-416 aC)
  222. 222. 4.4.8. TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC) Anar a índex…
  223. 223. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC) Anar a índex… Temple circular, de petita mida, dòric i perípter. Ús desconegut. 20 columnes dòriques al’exterior, i 10 finíssimes corínties a l’interior (encastades en el mur), diferents colors depedra. No s’usava la planta circular des de l’època arcaica.
  224. 224. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC)Tipus de plantes Temple rectangular. Temple circular o tholos.
  225. 225. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC)El Santuari dedicat a Apol·lo, a Delfos, fouun gran centre de pelegrinatge de la Grèciaantiga (l’ocupació del lloc prové delNeolític). Està situat sota el mont Parnàs idomina el golf de Corint. Era la seumitològica de les Muses protectores de lesarts.
  226. 226. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Santuari d’Apol·lo, Delfos (350 aC)
  227. 227. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Santuari d’Apol·lo, Delfos (350 aC)
  228. 228. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC)
  229. 229. Erecteion, Atenes (421-406 a.C.)4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC. Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC)
  230. 230. 4.4.8. TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323- 146 aC) Anar a índex…
  231. 231. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC), Pergamonmuseum, BerlínAltar de Zeus Presenta una forma nova. S’aixeca sobre una podium o basament de 7metres amb una gran escalinata frontal, que condueix a un pòrtic jònic. Es va construirper a commemorar la victòria dels grecs sobre els celtes. Anar a índex…
  232. 232. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC), Pergamonmuseum, Berlín Descobert a Pèrgam a finals del s. XIX. Època Hel·lenística (s. II aC). Pèrgam (Bergama), a prop d’Efes, centre cultural important (biblioteca, Escola de Pèrgam...). Noves solucions arquitectòniques: proporcions més grans, major monumentalitat, barroquisme.
  233. 233. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC), Pergamonmuseum, Berlín
  234. 234. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC), Pergamonmuseum, Berlín Altar de Zeus En escultura, aquesta escola, es caracteritza pels temes tràgics, tal com es pot veure en els relleus que decoren el basament de l’Altar de Zeus, que representen la gigantomàquia. El tema tràgic es va intensificant amb els rostres implorants, els cabells revoltats i amb actituds i vestimentes agitades.
  235. 235. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín Arquitectes de l’Escola de Pèrgam (artistes unificats sota un estil, també escultors). Grandesa de la dinastia Atàlida (tema interior fris: vida Tèlef, fundador mitològic de la saga). Comitent: Èumenes II Soter.
  236. 236. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín FAÇANA ESQUERREAlts relleus del podium: 2’30 x 120metres.
  237. 237. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín  ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Detalls.
  238. 238. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín  ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Detalls.
  239. 239. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín  ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Fris.
  240. 240. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín  ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Fris.
  241. 241. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín  Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est).
  242. 242. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín  CETO amb PONTUS i un LLEÓ atacant als TITANS.  ZEUS.
  243. 243. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín  ZEUS en lluita amb els GEGANTS.
  244. 244. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín  Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres.
  245. 245. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín  Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres.
  246. 246. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín  Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres.
  247. 247. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín  Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres.
  248. 248. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes (140-130 aC) Anar a índex… Començat en el segle VI aC, va ser acabat en època de l’emperador Adrià (en el segle II). En època hel·lenística i romana fou el major temple de Grècia o el Peloponès.
  249. 249. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes (140-130 aC) Temple de Zeus Olímpic, Atenes, fou el major temple de tot el Peloponès. Anar a índex…
  250. 250. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC). Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes (140-130 aC)Temple de Zeus Olímpic,Atenes, fou el major templede tot el Peloponès.
  251. 251. 4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes (140-130 aC)  Ubicat a 500 metres sud-est d l’Acròpoli d’Atenes i a 700 del centre d’Atenes, Plaça Sintagma.
  252. 252. ART GREC4.5.- Arquitectura Civil: El Teatre Anar a índex…
  253. 253. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga, com correspon a una societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament . Els edificis civils eren aquells que estaven destinats a acollirEdificis les reunions polítiques o a l’administració de justícia. N’hicivils havia de públics i privats. Anar a índex…
  254. 254. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Elements:• Privats: Cases.• Àgora: Plaça major porticada. Centre comercial i de trobada social i política. Envoltada dels edificis públics.• Stoa: Pòrtic cobert centre d’oci i establiments comercials.• Palestra: Gimnàs i zona d’entrenament. Pati porticat• Hipòdrom: Curses de “quadrigues”...• Teatre: Edifici més representatiu, inventat pels grecs.• Odeó: De forma anàloga al teatre però dedicat a audicions musicals.• Necròpolis... monuments funeraris i commemoratius. Anar a índex…
  255. 255. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PRIVATS Les cases eren molt humils però, a partir del s. IV aC, milloraren les seves condicions principalment les de les classes acomodades. S’organitzaven entorn a un pati centralEdificis envoltat de columnes. Al fons estava l’androceu (habitacions del baró) i en la partprivats menys accessible el gineceu (habitacions de la dona) i les dels esclaus. Normalment eren d’un sol pis, però en el cas d’haver-hi dos l’androceu estava en el pis inferior i el gineceu en el pis superior. Anar a índex…
  256. 256. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL La stoa o estoa: Construcció porticada grega de planta rectangular amb sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, uns pòrtics coberts que envoltaven l’àgoraEdificis i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques ipúblics acollir els comerços, per tant, feien la funció de porxo d’un àgora. Anar a índex…
  257. 257. 4.5.- ARQUITECTURA CIVILEdificispúblics STOASón construccionscobertes, tancades en unlateral per un mur il’altre amb columnes,cosa que permetia el pasde l’aire (ventilació) ique servien per adescansar o de refugi.Podien tenir bancs o, finsi tot, decoració depintures.
  258. 258. 4.5.- ARQUITECTURA CIVILEdificispúblics STOA
  259. 259. 4.5.- ARQUITECTURA CIVILEdificispúblics STOA
  260. 260. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Edificis públics STOAStoa d’Àtal (època hel·lenística).És la stoa més gran que s’haconstruït.
  261. 261. 4.5.- ARQUITECTURA CIVILEdificis L’estadi: Lloc on es realitzaven les carreres, d’estructura rectangular,públics tenia grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny; i servia per a les competicions atlètiques. Anar a índex…
  262. 262. 4.5.- ARQUITECTURA CIVILEdificis L’estadi, d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitantpúblics el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques.
  263. 263. Anar a índex… 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Per a preparar-se en aquestes competicions estava el GIMNÀS i les PALESTRES, llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic; d’estructura rectangular, ambdues construïdes a cel obert, i que es completaven amb sales cobertes.Edificispúblics Les competicions eren molt importants, perquè servien de preparació per a las guerres i per a mantenir-se en forma. Fou en Grècia on varen néixer les Olimpíades que eren jocs panhel·lènics que es celebraven en Olímpia, en honor a Zeus, cada quatre anys
  264. 264. 4.5.- ARQUITECTURA CIVILEdificis GIMNÀSpúblics
  265. 265. 4.5.- ARQUITECTURA CIVILEdificis PALESTRApúblics
  266. 266. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL EDIFICIS CIVILS PÚBLICS PER A ESPECTACLES El teatre inventat pels grecs, era l’edifici civil més important i Anar aEl teatre estava destinat a les representacions de comèdies i tragèdies . índex…
  267. 267. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Es construïa aprofitant el desnivell del terreny (les gradesEl teatre o càvea en la zona alta) i tenia forma ultracircular.
  268. 268. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Grades oEscena: edifici de 2 plantes, càvea: on esde forma rectangular on es situaven elsduia a terme la representació espectadors.(darrere del prosceni).Prosceni: espai on Orquestra: on esactuaven els actors. col·locava el cor, de gran importància en Grècia. Les grades o càvea (forma ultracircular). L’orchestra (part circular central on es situava el cor). Anar aEl teatre Parts índex… El proskenion o escena (lloc on es representava l’obra.)
  269. 269. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL Les grades o càvea (forma ultracircular).El teatre Parts L’orchestra (part circular central on es situava el cor). El proskenion o escena (lloc on es representava l’obra.)
  270. 270. 4.5.- ARQUITECTURA CIVILEl teatre Destaquen el teatre d’Epidaure i el teatre de Delfos .
  271. 271. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE EPIDAURE TEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (segle IV, 330 aC, Santuari d’Esculapi).Teatre d’Epidaure (època hel·lenística, segle III aC – I aC) És el major del món grec i un prodigi de visibilitat i audició a més d’una preciosa estètica. En un principi tenia 30 grades i 13 escalinates. Anar aMés tard es va engrandir i se n’afegiren 10 grades més i altres 10 escalinates índex…
  272. 272. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATREORIGEN DELS TEATRES: SANTUARI D’ASCLEPI.Els santuaris ja neixen a `l’època arcaica.
  273. 273. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATREORIGEN “Cercle màgic” (orquestra) entorn l’altar de Dionysos.
  274. 274. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE SANTUARI DE ZEUS, DODOMA
  275. 275. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE EPIDAURETEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (segle IV, 330 aC, Santuari d’Esculapi).
  276. 276. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE EPIDAURETEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (segle IV, 330 aC, Santuari d’Esculapi).
  277. 277. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE EPIDAURETEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (segle IV, 330 aC, Santuari d’Esculapi).
  278. 278. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE DELFOS Anar a índex…
  279. 279. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE DELFOS TEATRE DE DELOS TEATRE DE DELFOS
  280. 280. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE SIRACUSA Anar a índex…
  281. 281. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE PÈRGAM Anar a índex…
  282. 282. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: SEGESTA Anar a índex…
  283. 283. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE PRIENE Anar a índex…
  284. 284. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE PRIENE
  285. 285. 4.5.- ARQUITECTURA CIVILEdifici El Buleuteri o bouleuterion: Seu de la bulé, edifici queÚs polític albergava l’assemblea reduïda de 500 membres. Anar a índex…
  286. 286. 4.5.- ARQUITECTURA CIVILMonumentsfuneraris N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnasso (350 aC). Construcció funerària per a albergar el cadàver de Mausolo, d’enormes proporcions, cosa que ha fet que es generalitzés el nom de “mausoleu” per a totes les grans construccions funeràries. Anar a índex…
  287. 287. 4.5.- ARQUITECTURA CIVILMonuments N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnasso (350 aC).funeraris Constava d’un basament al qual s’accedia per una escalinata que conduïa a la cambra sepulcral, i sobre ella n’hi havia una columna jònica i, més amunt una graderia que suportava l’estàtua de Mausolo, guiant la seva quadriga.
  288. 288. 4.5.- ARQUITECTURA CIVILMonuments També eren excepcionals. Destaca el Monument a Lisícrates ocommemoratius Llanterna a Lisícrates, a prop de l’Acròpoli, Atenes (335-334 aC). Per a commemorar una victòria literària. Constava d’un basament quadrat, sobre el qual s’aixecava un cos cilíndric amb columnes adossades i, a la cima, es situava el revenerat sobre un trípode. Anar a índex…
  289. 289. BIBLIOGRAFIA SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB.Palma (2002) http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-ii http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.wikipediaenciclopedia libre almez.pntic.mec.es/.../arquitectura_griega2.htm Wikimedia Commons Anar a índex…www.enciclopedia.cat
  290. 290. COMENÇA…
  291. 291. E S C U L T U R AAnar a índex… .

×