Your SlideShare is downloading. ×
Treball Economia Empresa
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Treball Economia Empresa

825
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
825
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. BLOC 2: GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS
    U6.- EL TREBALL I LA LEGISLACIÓ LABORAL:
    6.1.- EL TREBALL:
    Definició de treball: el treball és la mà d’obra o el temps que dediquen els treballadors a la producció de béns i serveis. És un factor de producció.
    “La llibertat vivifica el treball des de dins, i això porta a excedir-se, a ser creatiu, a aprendre, a ser més competent, i a veure’l com un servei als altres. Potenciar la iniciativa dels treballadors duu a convertir-lo en un àmbit de llibertat i afavoreix el joc entre les llibertats dels individus”.
    En aquesta frase podem observar l’idea de que tenir certa “llibertat” en el treball, implica que el treballador pugui desenvolupar la seva creativitat. Tenir en compte la iniciativa dels treballadors és un aspecte important per introduir el treball en un àmbit de llibertat
    Les característiques bàsiques del treball són:
    En l’àmbit del marc laboral, la definició de treball es veu acotada
    Voluntarietat: el treballador decideix si treballa o no, i en cas de fer-ho de quina manera fer-ho. És totalment lliure de decidir el que vol fer dins de la relació laboral.
    Per compte d’altres: treballa per una altra persona que es beneficia del seu treball, a canvi d’un salari.
    Retribució (sou): el treball ha de estar remunerat.
    Subordinació: El treball ha de realitzar-se sota la organització i direcció del empresari de manera que el treballador estarà obligat a cumplir les ordres individuals i col·lectives que l’empresari ordeni, sobre la manera, el lloc i el temps d’execució del treball.
    Quan apareix el Dret de Treball o Dret Laboral?
    No sempre ha existit el Dret de Treball o Dret Laboral, és més , es tracta d’un concepte recent sorgit a partir de la Revolució Industrial. El Dret Laboral neix com conseqüència de les males condicions de treball a les que durant el llarg de la història han estat sotmeses les persones. Els treballadors no tenien cap tipus de Seguretat Social, la jornada era esgotadora, s’explotaven a les dones i als nens, els salaris amb prou feines arribaven per a menjar i no existien condicions de seguretat i higiene en el treball. En aquest moment es quan es produeix una reacció per part dels obrers obligant a que l’Estat intervingués creant una sèrie de normes que protegissin la part més dèbil de la relació laboral , el treballador.
    Notícia: Diari el Punt.
    El Departament Treball inverteix 20 milions d'euros al Penedès i promou 650 llocs de treball.
    La inversió del Departament de Treball a l'Alt Penedès i al Garraf suma gairebé 20 milions d'euros dedicats a la creació de 650 llocs de treball i a la formació i l'assessorament de 7.700 ciutadans. La consellera de Treball, Mar Serna, es va reunir ahir amb representants polítics i empresarials del territori amb l'objectiu de valorar les accions per fomentar l'ocupació al Penedès i escoltar les demandes del territori. Serna va destacar la importància de la formació per afrontar «la sortida de la crisi», i va referir-se a l'impuls que la Generalitat donarà als nous emprenedors a partir de l'any vinent, sempre «amb la col·laboració amb el territori».
    La formació, essencial
    Serna va assegurar que la Generalitat s'esforçarà especialment per ampliar els recursos en la formació, els plans d'ocupació i el suport a l'emprenedoria l'any vinent. En el cas del Garraf, la consellera va assegurar que és una comarca que està igual o més ben preparada per sortir de la crisi que d'altres.
    Un dels objectius principis rectors de la política social i econòmica és fomentar la formació .
    Per una altra banda realitzar polítiques orientades a la plena ocupació, es a dir, que l’Estat ha de organitzar el sistema amb l’objectiu de minimitzar l’atur.
    6.2 EL MARC NORMATIU LABORAL
    Què és el marc normatiu laboral?
    Es la legislació laboral,és a dir el conjunt de lleis i normes legals que determinen l’entorn del treball. És important tenir en compte que l’activitat de l’empresa esta sotmesa a molts tipus de normatives que s’han d’ observar i complir. El treball té el seu propi Marc Normatiu Laboral.
    LA JERARQUIA NORMATIVA LABORAL I LES FONTS DEL DRET LABORAL
    Parlem de jerarquia perquè hi ha unes normes que són més importants que unes altres. Les principals normes laborals(de menys a més important)són: La constitució espanyola, els tractats internacionals, l’estatut dels treballadors, els convenis col·lectius i el contracte laboral.
    La constitució espanyola.
    Que és?
    És la norma legal suprema de l’ordenament jurídic i està per sobre de qualsevol altre. Es el fonament jurídic de la societat ja que suposa les bases de les quals es fonamenten la resta de les normes i també on es desenvolupen els drets i llibertats dels ciutadans.
    Drets fonamentalsDrets i llibertats dels ciutadans i ciutadanesPrincipis rectors de la política social i econòmica.Dret a no ser discriminat per raó de sexe, raça religió, opinió o qualsevol altre circumstància personal o social.Dret a la vaga.Dret a pertànyer lliurement a un sindicat.Llibertat a fundar sindicats.Dret al treballDret a la promoció a través del treball. (dret a aconseguir un lloc més qualificat)Dret a l’elecció de professió i ofici.Dret a la negociació col·lectiva. (per part dels representats dels treballadors) Dret a un salari adequatDret a la llibertat d’empresa.Els poders públics hauran de:Mantenir un règim públic de Seguretat Social.Realitzar polítiques orientades a la plena ocupació. (l’Estat organitzi el sistema amb l’objectiu de minimitzar l’atur)Vetllar per la seguretat i higiene en el treball.Garantir el descans necessari mitjançant la limitació de la jornada i les vacances retribuïdes.Fomentar la formació i readaptació professional.
    Què és una vaga? Una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a la obtenció d'un objectiu concret.
    Què és un sindicat? Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
    Els tractats internacionals.
    Què són?
    Són normes legals que un conjunt de països s’obliguen a complir i respectar. En l’àmbit laboral hi ha dos tractats internacionals, aquests són: OIT i les normes de la UE.
    Els convenis de l’OIT, són una ,mena de normes internacionals del treball dictades per l’Organització Internacional del Treball. Té com a objectiu la promoció de la millora de les condicions laborals i del nivell de vida dels treballadors.
    ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL DEL TREBALL: És un organisme que depèn de l’ ONU (organització de les nacions unides). Està encaminat a la promoció d’oportunitats de treball decent i productiu per dones i homes en condicions de llibertat, igualtat, seguretat i dignitat humana. Els seus objectius principals són promoure els drets laborals, fomentar oportunitats de treball dignes, millorar la protecció social i desenvolupar el diàleg en abordar temes relacionats amb el treball. Al promoure la justícia social i els drets humans i laborals reconeguts a nivell internacional, l’Organització defensa la idea de que la “pau laboral és essencial per la prosperitat” En l’actualitat l’OIT, afavoreix la creació de treball decent i les condicions laborals i econòmiques que permeten a treballadors i a empleats la seva participació en la pau duradora, la prosperitat i el progrés.
    La OIT, s’implica en problemes mundials, com per exemple:
    Treball Infantil.
    Més de 200 milions de nens arreu del món són treballadors infantils i realitzen tasques perjudicials per al seu desenvolupament mental, físic i emocional. Els nens treballen perquè han de sobreviure ells i les seves famílies.
    La OIT, acull els fons de EUA, per combatre el treball infantil en el món! 8 d’octubre de 2009, el Programa Internacional per la Eradicació del Treball Infantil de la Organització Internacional del Treball (OIT-IPEC) va acollir la assignació de 59 milions de dòlars per part del Ministeri de Treball dels Estats Units en noves subvencions a fi de combatre el treball infantil en 19 països del món. Gran part d’aquests diners estan destinats a projectes de la OIT- IPEC a l’Àfrica.
    IPC (international programme on the elimination of child labour): És un departament de la OIT, encarregat del treball infantil.
    Llibertat sindical i dret a la negociació col·lectiva.
    El dret de que els treballadors i empleats puguin crear les seves pròpies organitzacions i a afiliar-se a aquestes és part integral de una societat lliure i oberta. En molts casos aquetes organitzacions han tingut un paper important en la transformació democràtica dels seus països.
    El 19 de novembre de 2009. Aquest any se celebra el 60º aniversari del Conveni No. 68 de la OIT sobre el dret de sindicació i negociació col·lectiva. No obstant, des de l’aprovació d’aquest conveni moltes coses han canviat. La negociació col·lectiva segueix sent un dret fonamental i un instrument important per millorar els ingressos i les condicions de treball i d’alguna manera per avançar cap a la justícia social...
    Les normes de la UE, en l’àmbit laboral són aquell conjunt de normatives dictades per la unió Europea amb l’objectiu de garantir un mínim nivell de vida dels treballadors. Es poden concretar els principis generals següents.
    Lliure circulació de la mà d’obra en tot el territori de la UE.
    Condicions de treball harmonitzades.
    Reconeixement de les diferents qualificacions professionals, evitant que gent qualificada i que realitza treballs qualificats rebin categories professionals i sous inferiors als que els hi corresponen.
    Lliure accés a la funció pública; es a dir que tothom pugui accedir a l’administració pública.
    Fomentar la formació dels treballadors mitjançant programes subvencionats.
    Dos dels aspectes que la UE, en l’àmbit laboral, considera importants són...
    Igualtat d’ oportunitats la igualtat d’oportunitats per tothom es un principi primordial a la política europea. La mateixa legislació prohibeix en tota la UE la discriminació per motius de sexe,origen racial o ètnic,discapacitat,orientació sexual,edat i religió o creences. La Unió ha elaborat estratègies especifiques per combatre la discriminació i la xenofòbia i per afavorir la integració social.
    El dret a la mobilitat. Un dels majors mèrits de la Unió Europea ha estat garantir que el dret dels ciutadans a viure i a treballar en qualsevol lloc de la Unió Europea. LA UE fomenta la mobilitat dels treballadors, s’anuncien més d’un milió de llocs vacants.
    La relació laboral és aquella en que el treballador es troba sota les odres i instruccions d’una altra persona a canvi d’un sou.
    Aquesta relació laboral es regula per una llei que es diu Estatut dels treballadors i les treballadores, pels Convenis Col·lectius i pel Contracte de treball.
    Estatut dels treballadors.
    L’Estatut dels Treballadors estableix unes condicions mínimes per sota de les quals s’estarien vulnerant els drets dels treballadors i que poden ser millorades pels Convenis Col·lectius i pels Contractes de Treball. Aquestes condicions es determinen en llarg dels 92 articles que posseeix i en els seus diferents apartats i disposicions addicionals.
    Entre d’altres reuneix tots aquests drets i parla de:
    • Els drets i els deures dels treballadors.
    • Les modalitats del contracte de treball.
    • La durada del contracte de treball definint també, en què consisteix el període
    de prova.
    • Drets i deures derivats del contracte de treball.
    • Sistemes de Classificació Professional; que estipulen una categoria determinada i per tant un sou mínim determinat per cada categoria.
    • Salaris i garanties salarials, aquí es defineix què és el Salari Mínim Interprofessional (SMI)
    ¿Què és el salari mínim interprofessional?
    El salari mínim interprofessional (SMI) fixa la quantia retributiva mínima que rebrà el treballador referida a la jornada legal del treball, sense cap mena de distinció de sexe o edat dels treballadors, siguin fixos, temporals o eventuals. El valor que pren el SMI, es fixa cada any pel Govern, mitjançant la publicació de un Real Decret, i per la determinació d’aquest es té en compte l’IPC, la productivitat mitjana nacional aconseguida o l’increment de la participació del treball en la renda nacional.
    • La jornada laboral: Torns, treball nocturn, ritme de treball, descansos, vacances i permisos.
    • Mobilitat funcional i geogràfica; el treballador ha de poder desenvolupar funcions diferents a les inicialment pactades sempre que es trobi qualificat per fer-les, i ha de poder desplaçar-se per treballar en un centre diferent de l’inicial.
    • Suspensió del Contracte Laboral: causes i efectes de les suspensions i tipus de suspensions que existeixen. El contracte laboral queda rescindit, per diferents motius, uns d’aquest motius poden ser provocats pel treballador o bé per l’empresa. Ex: absències injustificades i reiterades del treballador, retards constants....
    Convenis col·lectius.
    Què són?
    El conveni col·lectiu és un acord entre els representants dels treballadors i de les empreses d’un sector on s’hi fixen les condicions de treball i les normes de convivència que s’aplicaran en un període determinat. Els convenis col·lectius són fruit de la negociació col·lectiva.
    La traducció literal seria: un conveni col·lectiu és un document sorgit de la negociació entre els representants dels empresaris (patronal) i els representants dels treballadors (els sindicats o el Comitè d'Empresa)
    El contingut del conveni, ha de tractar de totes les qüestions que fan referència a les condicions de treball, a la jornada i horaris de treball, als dies de vacances, i tota la resta d’àmbits que s’hi poden incloure dins del treball, com pot ser la agressió moral i sexual, generalment a les dones.
    Contracte laboral.
    Què és?
    És un acord d’àmbit individual on el treballador i l’empresa acorden les característiques de la relació laboral, tot respectant les condicions mínimes estipulades al conveni col·lectiu. En aquest acord, s’obliga al treballador a oferir determinats serveis a l’empresari, sota la seva direcció i a canvi d’una redistribució. És molt semblant a un conveni col·lectiu, ja que tots dos són acords escrits que tenen una estructura semblant.
    Qui pot firmar un contracte laboral?
    Els majors de 18 anys.
    Els menors de 18 anys legalment emancipats.
    Els majors de 16 anys i menors de 18 si tenen autorització dels pares o de qui els tingui al seu càrrec.
    Els estrangers d’acord amb la legislació que els sigui aplicable. (papers de residència, passaport en regla...)
    Sobre la formalització.
    El contracte de treball pot formalitzar-se per escrit o de paraula.
    Es obligatori per escrit quan així ho exigeixi una disposició legal, i sempre en contractes que relacionen:
    Pràctiques, Formació, la realització d’una obra o servei determinat, a temps parcial , fix discontinu i de relleu,a domicili, els treballadors contractats a Espanya al servei d’empreses espanyoles al estranger, els contractes per temps determinat, la duració dels quals sigui superior a quatre setmanes.
    Sobre el període de prova.
    El seu establiment és optatiu i d’acordar-lo es deurà reflectir per escrit en el contracte.
    La duració màxima s’establirà en els Convenis Col·lectius, i la duració no podrà excedir de sis mesos pels tècnics titulats (llicenciats) o de dos mesos pels altres treballadors.
    Durant el període de prova, el treballador tindrà els mateixos drets i obligacions corresponents al lloc de treball que duu a terme, com si fos de la plantilla.
    En les empreses de menys de 25 treballadors , el període de prova no podrà excedir de tres mesos pels treballadors que no siguin tècnics titulats.
    Sobre la duració.
    Un contracte de treball pot ser indefinit (fix) o bé tenir una duració de durada determinada (temporal).
    Les normes de regulen cada tipus de contracte temporal, estableix quina és la duració mínima i màxima del contracte.
    Tipus de contractes.
    Entre d’altres;
    INDEFINITS: El contracte de duració indefinida o contracte fix, és aquell que no té data de venciment, per la qual cosa el contracte és vàlid fins que no es donguin certes causes justificades: acomiadament, jubilació, o mort del treballador.
    DE DURACIÓ DETERMINADA: El contracte de treball de duració determinada (o contracte laboral), és aquell en el qual les parts implicades negen des de l’inici la permanència indefinida de la seva relació laboral, es a dir, és un contracte amb venciment.
    PER PERSONES AMB DISCAPACITAT. Són contractes que normalment beneficien econòmicament a l’empresari i que tenen per objectiu la integració de persones amb discapacitat.
    PER OBRA O SERVEI DETERMINAT: El treballador està contractat fins que finalitzi el projecte que va motivar la seva contractació.
    DE SUBSTITTUCIÓ PER JUBILACIÓ ANTICIPADA: Es tracta de la contractació de treballadors desocupats per substituir a treballadors que anticipin la seva edat de jubilació,en un any.
    INDEFINITS BONIFICATS: Contractes amb bonificacions (avantatges) per l’empresari amb l’objectiu d’incentivar la contractació de determinats col·lectius per exemple; majors de cinquanta anys.
    FORMATIUS:Adquisició de la formació teòrica i pràctica necessària per al desenvolupament adequat d’un ofici o un lloc de treball que requereixi un determinat nivell de qualificació.
    DE RELLEU: És aquell que es realitza amb un treballador inscrit en el INEM (Institut nacional de treball) per substituir parcialment a un treballador de la empresa que accedeix a la jubilació de forma parcial, doncs la rep simultàniament a la realització d’un treball a temps parcial a la mateixa empresa.
    D’INTERINITAT: Contractació d’un treballador per substituir un treballador que està en situació de baixa laboral ( baixa maternal, accident de treball, ILT (incapacitat laboral transitòria; per exemple per malaltia )
    Totes aquestes normes que componen el marc normatiu estan subjectes a un principi de caràcter jurídic anomenat: principi de jerarquia normativa. Ordenació jeràrquica o escalonada de les normes jurídiques de manera que les normes de rang inferior no poden contradir ni vulnerar el que s’ha establit per una norma de rang superior, amb més valor. Per tant; un acord de conveni col·lectiu ha de respectar les normes de l’Estatut dels treballadors, ja que aquest és d’un rang superior. Aquest principi permet establir l’ordre d’aplicabilitat de les normes jurídiques i el criteri per solucionar les possibles contradiccions entre les normes del mateix rang.
    A vegades les lleis contenen normes que imposen unes característiques mínimes que s’han de respectar. Per exemple; que les vacances siguin un mínim de trenta dies per any treballat o que la jornada laboral no pot superar les quaranta hores. Aquest fet determina l’existència, d’un altre principi anomenat: principi de la norma mínima. Aquest principi indica que les normes de rang superior estableixen el contingut mínim de la norma que la segueix, tot establint unes condicions de treball. Per tant les normes laborals de rang inferior poden establir millors condicions de treball que les normes de rang superior però mai empitjorar-les. Per exemple un conveni col·lectiu no pot marcar condicions laborals pitjors de les establertes per les lleis, i els contractes laborals individuals no poden establir condicions laborals menys favorables que els convenis col·lectius.
    Treball fet per:
    CARLES NOGUERA, ORIOL AIXANDRI, ÀLEX MOLINA I ELSA VICENTE.