2. Què és el llac Vostok?
El llac Vostok és un llac que es troba sota el gel de l’ Antàrtida
entre tres i quatre quilòmetres de profunditat, on s’ han registrat
les temperatures més fredes, ‐89ºC i la temperatura mitjana
anual és de ‐61ºC. La superfície d’ aquest llac és
aproximadament de 14.000 kilòmetres quadrats i una longitud
de 250 km. És un dels pocs territoris verges del nostre planeta i
l’ aparició de l’ home ja està arribant.
Els científics russos han perforat el gel fins aturar‐ se a uns
quatre‐ cents peus de la seva superfície per tal tal d’ evitar la
contaminació de microbis, encara que molts diuen que les
mostres d’ aquest gel ja s’ han contaminat amb microscopis
existents degut als aparells necessaris per l’ excavació. Del gel
extret, han pogut obtenir dades sobre la història en la Terra fins
fa 420.000 anys.
El llac Vostok ha estat cubert de gel per tant, aïllat de
l’ atmosfera, uns 25 milions d’ anys. Els microorganismes que
podrien habitar aquest llac com bactèries, algues, etc., la seva
evolució haurà estat completament diferent a les formes de vida
que coneixem en el planeta. Aquesta diferència, una presió de
260 vegades superiors a l’ atmosfera, una temperatura de ‐3ºC,
una completa oscuritat i una concentració d’ oxigen superior a
l’ atmosfera, és la causa de què en aquell llac els
microorganismes s’ hagin desenvolupat de forma completament
diferent.

3.
La Base Vostok és una estació russa en l’ Antàrtida a 3.488 m de altitud,
el lloc més fred de la Terra. Les precipitacions són molt escasses, de 12
mm l’ any, totes en forma de neu.
Aquesta base és va establir el 16 de decembre de 1957 per la segona
Expedició Soviètica Antàrtica.
Actualment està controlada per Rúsia, Estats Units i científics
francessos. És una de les estacions de base més importants de Rússia
en l’ Antàrtida, ja que és realitzen importants estudis científics:
‐ observacions meteorològiques
‐ observacions geomagnètiques (estudis de la ionosfera i
variacions del canvi elèctric)
‐ mesura del contingut de la capa d’ ozó
‐ perforació de la capa de gel de l’ Antàrtida
‐ factors ambientals

4.
De Vostok han sortit les principals deduccions sobre l’ evolució del
clima amb què avui treballa la ciència.
Els desafiaments de la ciència no són menors als tecnològics. Les eines
per poder perforar el llac i arribar fins els sediments i el substrat rocós,
sense contaminar l’ ambient i sense introduir cap element que pugui
afectar el descubriment de noves formes de vida, marquen una
frontera en la tecnologia del segle XXI.
El desenvolupament d’ aquestes mostres i tècniques de detecció de
vida, servirà per la seva implementació en futures missions espacials,
dedicades a buscar vida en altres planetes i satèlits del nostres Sistema
Solar. A més representa una nova frontera per la microbiologia ja que
poden contenir noves formes de vida amb estratègies que poden donar
nous indicis sobre l’ origen de la vida en el nostr planeta.
El llac Vostok és considerat un lloc excepcional per el seu elevat
potencial de desenvolupament d’ investigacions científiques i
tecnològiques. Aquestes característiques novedoses i úniques, junt
amb la seva ubicació, han cautivat l’ atenció de científics per acceptar el
repte d’ explorar sota el gel antàrtic, en una de les últimes fronteres de
la ciència.