• Like
  • Save
Zeusi hera
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
225
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. RECORDEMEls quadres grocs diran el títol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre daquestes és que encara continua lapartat anterior. Els quadres blaus són les explicacions del tema que tractem. És molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts daquí. Els quadres clarets són explicacions secundàries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informació. Daquests no cal agafar apunts.
  • 2. 1.1 Z E U S
  • 3. 1.1 Z E U SZeus és el principal déu del panteógrec: és considerat el sobirà dels déus,situat jeràrquicament per sobre detotes les altres divinitats, per la qualcosa és anomenat “pare dels déus”.Com en vist en els temes anteriors,Zeus és fill dels titans Cronos i Rea,nét dÚranos i Gea, i germà dHades,Posidó, Demèter, Hèstia i Hera. Entre els romans va ser identificat amb el déu Jupíter.
  • 4. Després de derrotar els Títans amb lajuda dels Ciclops i delsHecatònquirs, Zeus i els seus germans, Hades i Posidó, van repartir-se els dominis del món: Hades va rebre la sobirania del mónsubterrani; Posidó, la dels mars i les aigües; i Zeus, la del cel i laire.La vella Gea (la Terra), que era la seva àvia, no podia ser reclamada,per la qual cosa va ser deixada a tots tres, tot i que Zeus va exercirsempre un poder major que el dels seus germans. Les tres germanes,Hèstia, Hera i Demèter, van quedar al marge del repartiment. La derrota dels titans (J.Jordaens)
  • 5. Zeus va establir la seu del seu poder al mont Olimp, una de les muntanyes més altes de Grècia (a la regió de Tessàlia). Per això els déus grecs són coneguts com els déus olímpics. El mont Olimp va ser considerat la llar dels déus durant segles. Posteriorment, quan es va comprovar que no hi havia res al cim, els grecs van considerar que lOlimp dels déus era una regió del cel, entre els núvols.El mont Olimp de Tessàlia
  • 6. 1.2 ATRIBUTS Zeus era principalment el déu del cel i, per tant, li estaven vinculats tots els fenòmens atmosfèrics, especialment la pluja i el raig, que era la seva arma preferida. El nom de Zeus prové duna antiga arrel indoeuropea que significava “llum celest”. Làguila, la més noble de les aus, era considerada creació de Zeus, i sempre sel representa amb una al costat. Fins els nostres dies, aquest ocell ha estat un símbol del poder i la sobirania.
  • 7. Aquest déu és representat sovint en actitud de sobirà, assegut en un tron, amb un ceptre a la mà dreta. El solen acompanyar làquila, el raig i/o núvols que simbolitzen el seu paper com a déu del cel. Com a déu suprem era venerat a totes les ciutats de Grècia. El seu pricipal santuari es trobava a Olímpia (al Peloponnès), on cada quatre anys es celebraven jocs esportius en honor seu (els jocs olímpics)Zeus i la nimfa Tetis (Ingress)
  • 8. 1.3 FILLS I AMANTSTot i que Zeus va casar-se amb la seva germana Hera, que va ser laseva consort oficial, va mantenir relacions amb diverses deesses imortals, fruit de les quals van néixer altres déus i gran quantitat dherois.Amants divines: - Amb Hera va ser pare dAres, Hebe i Il·lítia. - Amb la Metis va ser pare dAtena. - Amb Leto va ser pare dApol·lo i Àrtemis. - Amb Maia va ser mare dHermes. - Amb Demèter va ser pare de Persèfone. - Amb Mnemòsine va ser mare de les nou Muses. - Amb la titànide Temis va ser pare de les Hores i les Parques.
  • 9. Una vegada va haver-se unit a totes les deesses per engendrar la família delsdéus, Zeus va començar a freqüentar dones mortals amb les quals va ser pare dherois com Hèracles, Perseu, Hèl·lena de Troia, etc. Daquesta manera, les famílies reials de Grècia podien presumir de ser descendents del déu. Danae, filla del rei Acrisi dArgos. El pare lhavia tancat a una torre perquè Els amors de Zeus són dels més shavia vaticinat que un fill cèlebres dins la mitologia grega i els della el mataria. Zeus va que han inspirat més freqüentment entrar a la torre obre dart, per la qual cosa en transformat en pluja dor i repassarem uns quants. va unir-se així a la jove. Daquesta unió va néixer lheroi Perseu. Danae (Di Gregorio)
  • 10. Leda, esposa del rei Tindareu dEsparta. Per acostar-se a ella Zeus es va transformar en un cigne, i amb aquesta forma va unir-shi. Daquesta unió van néixer Hèlena de Troia i els bessons Càstor i Pòl·lux.Leda (Da Vinci)
  • 11. Europa va donar nom al nostre continent, per això ha esdevingut un símbol de la UE. Europa (De Voss)La príncesa fenícia Europa: quan era a la platja, Zeus es va transformar en untoro blanc i la noia, atreta per la seva dicilitat, va accedir a pujar-hi als lloms. Eltoro es va llençar al mar i va dur-la fins a Creta on la va fer mare del rei Minos.
  • 12. Zeus va tenir també un amant masculí, Ganímedes, fill del rei Tros de Troia. El noi estavavigilant els ramats del pare quanel déu, tramsformat en àguila, elva raptar i el va portar a lOlimp, on el va nomenar el seu coper. Ganímedes (Rubens)
  • 13. 2.1 HERA Hera és lesposa oficial de Zeus, malgrat totes les infidelitats del déu. Per això era considerada la deessa del matrimoni i la protectora de les dones casades. A Roma va ser identificada amb la deessa Juno, deessa també del matrimoni i de la casa. A més desposa, Hera era la germana major de Zeus, igual que els seus pares, Cronos i Rea, també eren germans. Hera era per tant germana de Posidó, Demèter, Hèstia i Hades.
  • 14. 2.2 ATRIBUTS Com a esposa de Zeus, Hera és també reina dels déus, per això sol serrepresentada portant un ceptre amb la mà dreta i amb una diadema al cap. Com a símbols també té la magrana (que simbolitza la fertilitat), la vaca (que simbolitza la maternitat) i el paó. En el mites és representada com unadeessa gelosa, ranconiosa i colèrica. Sovint dirigeix la seva fúria contra les innocentsamants del seu marit o contra els seus fills.
  • 15. IMATGES Obra 1 (Rubens)
  • 16. Obra 2 (Renbrandt)
  • 17. Obra 3 (Tintoretto)
  • 18. Obra 4 (Ferrary) Obra 5 (Rembrandt)
  • 19. Obra 6 (Klimt)Obra 7 (Pencz)
  • 20. Obra 8 (Coypel)
  • 21. Obra 10 (Gossaert)Obra 9 (Cajes)
  • 22. Obra 12 (anònim)Obra 11 (Serov)