• Save
Viesicamins
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
444
On Slideshare
444
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. VIES , AQÜEDUCTES I MONUMENTS DE L’IMPERI ROMÀ
  • 2. 1. V I E SUn tòpic força estès afirma que Roma construí el seu Imperi a base de carre-teres (viae). La més antiga era la Via Apia (s. IV aC) que unia l’Urbs ambBrindisi (al sud dItàlia).La majoria eren vies estratègiques,sovint construïdes originàriament perfacilitar la mobilitat de l’exèrcit allíon hi hagués un conflicte, però ambel pas del temps totes van adquirirtambé un caràcter mercantil.
  • 3. Les carreteres es feien rectes, sempre que el terreny ho permetia. Per cons-truir-les sexcava un fossat; el fons era aplanat i nivellat amb fustes pesades.A continuació se superposaven diverses capes de materials diferents: • Statumen: Era la base, daltura variable, feta amb pedres petites. • Rudus: Una capa de 20cm feta amb grava barrejada amb cal o fang. • Nucleus: Un llit dargila i fang amb pedres de 15cm daltura. • Dorsum: El paviment, fet amb grans lloses disposades amb cura. mil·liari dorsum nucleus statumen rudus
  • 4. Ramal de la Via Augusta a Capsacosta (La Garrotxa) La Via Àpia al seu pas per Egnazia (Itàlia) També, igual que a les modernes carreteres, es col·locaven fites que indicaven la distància recorreguda, la data i el nom del magistrat que nhavia ordenat la construcció; es deien mil·li- aris perquè se situava un cada milMil·liaris trobats a Itàlica (amb el nom de lemperador Hadrià) i a La Malena (Aragó). passes (1.472 metres).
  • 5. Per superar desnivells i rius es construïen ponts, sempre utilizant la tècnicade la volta, que podien arribar a ser autèntiques joies arquitectòniques.La qualitat de les viae permetia als romans recórrer grans distàncies en eltemps més curt possible. Després de la caiguda de lImperi moltes delles vanseguir sent utilitzades però a Occident es va tardar segles en tornar a apren-dre a construir vies igual de bones. Pont dAlcàntara, al riu Tajo. Pont dentrada a Salamanca, sobre el Tormes.
  • 6. 2. M O N U M E N T SPer monuments ens referim a les construccionserigides per commemorar una gesta o un perso-natge important. Aquí en veurem dos tipus: elsarcs de triomf i les columnes.1. Arcs de triomfEs construïen per commemorar una victòria mi-litar allà per on havia desfilat l’exèrcit triomfa-dor. Van aparéixer al segle II aC però va ser enèpoca imperial quan van experimentar una ma-jor difusió. Larc de Septimi Sever (Canaletto)
  • 7. En podem distingir dos tipus: • Senzills: Amb un sol orifici; és el model més antic. • Triples: Amb un gran orifici central i dos laterals de mida menor.Els orificis eren flanquejats per columnes o pilastres. A la part superiorsaixecava un entaulament amb una inscripció que recordava els motius dela seva construcció; sovint estava decorat amb estàtues i relleus. Larc de Tit, abans de la seva restauració i en lactulaitat. Larc de Septimi Sever al fòrum de Roma.
  • 8. Arc de Constantí a Roma. LArc de Berà a la vora de la Via Augusta. Arc de Trajà (Mèrida) Arc de Caracal·la a Volubilis (Marroc)
  • 9. Els arcs es construïen a les viae (com larc de Berà, a Tarragona); a lesciutats es construïen a les entrades o al fòrum (com els de Tit i Septimi, aRoma). Tot i que van deixar de construir-se al final de lAntiguitat, van serrecuperats a partir del Renaixement per honorar reis i generals moderns. Arc de Napoleó (París) Arc de Fernan González LArc de Triomf de Barcelona, construït per (Burgos) servir de porta dentrada al recinte de lExposició Universal de 1888.
  • 10. 2. Columnes commemoratives Eren columnes aïllades (que no formaven part de cap construcció) que saixecaven als fòrums. Estaven decorades amb relleus al·lusius al motiu de la seva erecció; el cim era presidit per lestàtua de lindividu a qui estava dedicada. Podien ser de dimensions colossals i incloure una escala de cargol al seu interior.Desquerra a dreta: La columna de Trajà a Roma, erigida després dela conquesta de Dàcia; la de Marc Aureli, també a Roma - les està- tues dels emperadors han estat substituïdes per les dels apòstolsPere i Pau; les de Colom, a Barce- lona, i Nelson, a Londres, són de construcció més recent.
  • 11. 3. A Q Ü E D U C T E SUn dels primers problemes que es plante-javen en planejar una ciutat era el del pro-veïment d’aigua. Com que pous, cisternes ifonts no eren suficients, els romans vanidear un mitjà per portar aigua de fora dela ciutat: els aqüeductes. El Pont du Gard, a prop de Nîmes (França)Els aqüeductes romans van ser copiats perbizantins, àrabs i cristians i alguns estanencara en ús. Aqüeducte de Cesarea (Israel)
  • 12. Roma per la seves dimensions va comptar amb el major nombredaqüeductes de lImperi, construïts en èpoques diverses. Sha calculat queRoma rebia cada dia 1.500 litres per persona, molts més dels que reben lamajoria de ciutats modernes. Plànol de Roma amb els principals aqüeductes dèpoca imperial. Molts aqüeductes van seguir encara en ús segles després de la caiguda de lImperi. La fontana deTrevi, a Roma, va ser construïda per aprofitar laigua de laqua Virgo aixecat en temps dAugust.
  • 13. font CIUTAT fonts caput castellum banys aquae domusEls aqüeductes solien tenir l’origen en una cisterna (caput aquae) que reco-llia l’aigua d’una font, d’un llac o d’un riu, situat a un lloc elevat. Aquestaaigua era conduïda al centre urbà a través d’una gran canalització. Unavegada a la ciutat, l’aigua era recollida en grans dipòsits en torre (castellum)i distribuïda a través de petites canalitzacions fins a fonts públiques, termeso, molt rarament, a residències privades. Cisterna de Sierra Aznar (Cadiç) amb capacitat per a dos milions de litres daigua.
  • 14. Els aqüeductes podien ser urbans si la sevafunció era subministrar aigua per al consumhumà. Eren de titularitat pública i esconstruïen amb el tresor de la ciutat o ambdonacions de ciutadans rics.Hi havia també aqüeductes agrícoles que Laqüeducte de St Jaume dels Domenys proveïa daigua algunes vil·les del camp de Tarragona.portaven aigua a instalacions agràries comara granges i molins; aquests solien ser depropietat privada i els construïa lamo delterreny per on passaven. Laqüeducte de les Ferreres (Tarragona) al seu pas sobre el riu Francolí.
  • 15. La canalització podia ser subterrània o exterior, però havia de tenir sempreuna inclinació tal que permetés l’avanç progressiu del líquid: ni molt pro-nunciada perquè no baixés massa ràpid, ni molt suau per evitar-ne l’estanca-ment. Per evitar els desnivells els enginyers romans dissenyaven aparatosesconstruccions d’arcs, semblants a ponts, que són actualment la part més visi-ble i monumental del antics aqüeductes. Canalització de Còrdova Canalització de Cadiç Castellum de Misé (Itàlia)