• Save
Republica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Republica

on

  • 685 views

 

Statistics

Views

Total Views
685
Views on SlideShare
685
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as OpenOffice

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Republica Republica Presentation Transcript

  • HISTÒRIA DE ROMA IV LA REPÚBLICA
  • LA REPÚBLICA ROMANAQuè és la República?La República és el periode històric de lantiga roma que va des de lexpulsió deTarquini en Superb (509 aC) fins a la proclamació dAugust com a primeremperador (27 aC); va ser per tant el periode més extens de la història romana.El nom de república prové del llatí res publica que literalment es tradueix com“afer públic” ja que amb lexpulsió dels reis, Roma va passar a ser governada (su-posadament) pel poble.
  • Cronologia de la RepúblicaPodem dividir el periode republicà en tres parts: ● República patrícia (s. VI – IV aC): Els patricis, després dabolir la monarquia, sapoderen de tots els espais del poder, en detriment dels plebeus. Durant aquest periode es desenvolupa el conflicte entre patricis i plebeus. ● República patrícia-plebea (s. III – II aC): Els plebeus han assolit gairebé els mateixos drets que els patricis. Amb els conflictes interns resolts, Roma comença a expandir-se pel Mediterrani. ● Crisis de la República: Les lluites internes (hi ha tres guerres civils) a lúltim segle de la República acaben amb la instauració de lImperi.
  • S O C I E TATPatricis i plebeusAmb lexpulsió dels reis (509 aC), els patricis van ocupar tots els espais de poderpolític (Senat, magistratures i tribunals) i econòmic (terres). Aquesta situació vaprovocar un conflicte amb els plebeus que exigien igualtat de drets. El conflicte esva iniciar lany 494 aC quan la plebs es va retirar en massa al Mons Sacer i vaamenaçar els patricis de fundar una nova ciutat fins que aquells va accedir a con-donar els deutes dels plebeus i a permetre-los tenir una magistratura pròpia (elstribuns de la plebs).El conflicte entre patricis i plebeus es va allar-gar durant els primers dos segles de la Repúbli-ca fins que els plebeus van aconseguir accedir aels mateixos càrrecs que els patricis.
  • ÒRGANS DE GOVERNEl senatEl senat havia estat el consell del rei en època monàrquica; quan la monarquia va serabolida, es va convertir en el cervell de lEstat romà. Les seves funcions erencontrolar les finances, dirigir la política exterior i ladministració de les províncies,aconsellar els magistrats i ratificar les lleis aprovades pels comicis.Lelecció de senadors era responsabilitat dels censors: Per ser elegit shavia de teniruna fortuna mínima i no ser sospitós de mala conducta; originàriament només elspatricis ho podien ser, però més endavant els plebeus que havien estat magistrats vanpoder accedir-hi. El càrrec de senador era vitalici però es podia perdre si es deixavende complir les condicions anteriors.
  • El comicisEls comicis (comitia) eren les assemblees en què el poble votava les lleis, aprovavasentències i elegia els magistrats; eren lòrgan amb més poder perquè les seves deci-sions provenien del poble sobirà, però aquest poder estava limitat per la capacitat delsenat i dels magistrats a manipular-lo segons els seus interessos.Tots els comicis havien de ser convocats amb 17 dies dantelació pel magistrat quedesprés els presidia. Abans de començar era obligatori consultar la voluntat delsdéus: un augur (sacerdot) interpretava els auspicis i podia suspendre la reunió siaquests no eren favorables.
  • Hi havia tres comicis: ● Comicis curiats (comitia curiata): Hi participaven només els patricis i se celebraven al fòrum. Sencarregaven de qüestions religioses i dafer privats (testaments, adopcions,etc) ● Comicis centuriats (comitia centuriata): Eren reunions del poble distribuït per cuntúries. Votaven proposicions de llei i aprovaven les sentències de mort i les declaracions de guerra; també elegien els magistrats amb imperium (pretors i cònsols). Se celebraven al camp de Mart perquè la centúria era una unitat militar i lexèrcit tenia prohibida lentrada al pomoerium (nucli de Roma). ● El comicis tributs (comitia tributa): Originàriament només hi participaven els plebeus, però a partir del s.III aC hi van entrar els patricis. Elegien els edils, els qüestors i els tribuns. En principi només aprovaven propostes dels tribuns però van acabar prenent als comicis centuriats la competència de votar lleis.
  • Sistema de votacióEn els votacions els ciutadans votaven distribuïts per grups (cúries, centúries otribus). Quan tots els membres dun grup havien votat, es comptaven els vots i lopciómajoritària era comptada com un sol vot: no votaven els individus, sinó els grups.Així, quan es votaven els cónsols als comicis centuriats, cada ciutadà dipositava elseu vot al lloc que li corresponia segons la centúria on estava inscrit. Al final erenelegits no els candidats que havien obtingut més vots en total, sinó els que havien es-tat el més votats a la majoria de centúries.Aquesta sistema era molt injust ja que les centúries no eren proporcionals: Hi haviamés centúries en les classes altes que en les populars, tot i que aquestes incloïen unmajor nombre de ciutadans. Per tant una llei podia ser aprovada només amb els votsduna minoria de ciutadans.
  • LES MAGISTRATURESCaracterístiques generalsUna magistratura és un càrrec públic; la persona que lexerceix és el magistrat. Lesmagistratures ordinàries a Roma tenien aquestes característiques: ● Anualitat: La duració del càrrec era dun any. ● Elegibilitat: Els magistrats eren elegits pels comicis. ● Gratuitat: No es cobrava cap sou per exercir de magistrat. ● Col·legialitat: Cada magistratura era exercida per més dun individu (collegae), de manera que cap magistrat podia acumular tot el poder. ● Jerarquia: La potestas (poder) dalgunes magistratures era major que la daltres; un magistrat podia vetar les decisions dun magistrat inferiorExistien també unes magistratures extraordinàries (com la dictadura) que no compar-tien tots aquests trets.
  • El cursus honorumLa majoria de magistratures estaven ordenades dins duna escala jeràrquica anome-nada cursus honorum o carrera dels honors. Completar-lo era motiu dorgull per alsromans; el ciutadà que volia dedicar-se a la carrera política havia de recórrer elcursus honorum, començant pels càrrecs menors fins arribar al consolat. Ledatmínima per començar era de 27 anys (acabat el servei militar). Cursus honorum ● Qüestor ● Edil Algunes magistratures ● Pretor com la dictadura i el tribunat de la plebs no ● Cònsol sincloïen dins del cursus. ● (Cènsor)
  • Les magistratures superiors (pretors, cònsols i censors) posseïen imperium, que enaquell temps significava només el poder per dirigir un exèrcit). Aquestes magistra-tures disposaven a més dun cos de guardaespatlles, anomenats lictors; el nombre delictors variava segons la categoria del magistrat (6 per als pretors, 12 el cònsols,etc). Els lictors eren els encarregats de protegir el magistrat i portaven les fasces,una destral envoltada per un feix de vares, que simbolitzava el poder del magistrat. Fasces Lictors amb les fasces acompanyant un cónsol.
  • Les magistratures ordinàries: ● Qüestors (quaestores): Organitzaven la recaptació dimpostos, vigilaven el tresor i tenien cura dels arxius públics. Originàriament nhi havia dos, un per a cada cònsol, però el seu nombre va augmentar fins a 20 a finals de la República. ● Edils: Eren els encarregats del govern de la ciutat; nhi havia dos per als plebeus i dos per als patricis. Les seves funcions eren el manteniment dels carrers i dels temples (cura Urbis), la distribució de gra (cura annonae) i lorganització de jocs públics (cura ludi). ● Pretors (praetores): Eren els encarregats dadministrar la justícia i per tant eren els caps del sistema jurídic romà. A més, podien presidir els comicis i en temps de guerra podien dirigir lexèrcit, ja que posseien imperium. Primer nhi va haver dos, un pretor urbà per a la ciutat i un peregrí per als camps, però més endavant es va augmentar el seu nombre fins a vuit. Continua a la pàgina següent.
  • Les magistratures ordinàries (continuació): ● Cònsols (consules): Eren els magistrats suprems; les seves funcions incloïen presidir les reunions del senat i els comicis i dirigir lexèrcit en la guerra. Sempre nhi va haver dos, que salternaven cada dia en les funcions polítiques. Cada cònsol podia vetar les decisions del seu col·lega. En cas que un dells morís en el càrrec, selegia un de nou (cònsol sufecte) per a la resta de lany. Disposaven del dret de coercitio, pel qual podien obligar qualsevol ciutadà a obeir les seves ordres i fer-lo empresonar en cas que shi neguès. ● Censors (censores): Cada cinc anys selegien dos ex cònsols per realitzar els cens. Això suposava revisar la llista de ciutadans, controlar la fortuna de cada un i distribuir els nous ciutadans per tribus i centúries. També nomenaven els senadors i en destituïen els que no complien els requisits per ser-ho. Els censors exercien el seu càrrec durant 18 mesos i al final del seu mandat celebraven un ritual de purificació (lustratio).
  • Altres magistratures: ● Tribuns de la plebs (tribuni plebis): Eren magistrats propis de la plebs, encarregats de protegir els plebeus dels abusos dels patricis. Només els plebeus ho podien ser. Els seu principals poder era el ius intercessionis, dret a vetar les decisions de qualse-vol magistrat (fins i tot altres tribuns), del senat o dels comicis. Per protegir-los dels atacs dels patricis, la seva figura era considerada sacrosanta - això vol dir que qualsevol agressió contra un dells era considerada un crim sagrat. ● Dictador (dictator): Era una magistratura extraordinària a la qual es recorria només en cas dextrema necessitat. El dictador era elegit pel senat dentre els antics còn- sols. Durant el temps en què estava en el càrrec (que no podien ser més de sis mesos) tenia potestat per fer tot allò que trobés convenient per posar fi a la crisi que havia provocat el seu nomenament; disposava de dret de coercitio i imperium i les seves decisions no podien ser vetades per cap magistrat. Era ajudat per un mestre de cavalleria (magister equitum) que era elegit pel mateix dictador.
  • ELS MAGISTRATS nomenaEL POBLE Dictador Censors Comicis voten Cònsols Controla icenturiats aconsella Pretors EL SENAT EdilsComicis voten Qüestors tributs veten Tribuns