Your SlideShare is downloading. ×
0
LA CIUTAT ROMANA
LURBANISMETipus durbanismeA l’Antiguitat, com avui, distingim dues formes d’organització urbana:●   Urbanisme orgànic: El ...
Estructura urbanaEls romans van organitzar les seves ciutats igual com ho feien amb els campamentsmilitars (castra): una p...
La ciutat sorganitzava a partir de dos grans carrers: el cardo maximus (de nord asud) i el decumanus maximus (dest a oest)...
Carrers de PompeiaEls carrers eren molt semblants als de les ciutats modernes idisposaven de voreres per a vianants i indi...
Claveguera de Badalona          Reconstrucció duna clavegueraLes ciutats, a més, estaven dotades duna xarxa de clavegueres...
Les ciutats solien estar envoltades per fortes muralles, les quals servien per protegirla població de possibles atacs i es...
Espais públicsTotes les ciutats romanes disposaven d’un fòrum situat a l’encreuament del cardomaximus i del decumanus maxi...
Alçat de la basílica Emília (Roma)           Planta de la basílica de Constantí i                                         ...
Restes de la basílica Emília (Roma)                                       Aspecte actual de la basílica de Majenci i Const...
●   La cúria: era el lloc on es reunia el consell municipal     (també anomenat cúria); a Roma la més antiga va ser     la...
Reconstrucció de laspecte de lantiga Bàrcino on es distingeixen, en primer pla, les muralles i la porta nord   del cardo; ...
EL TEMPLEEl temple, centre de culteEl temple romà era considerat la llar de la divinitat i estava destinat només aallotjar...
EstructuraEls temples romans derivaven dels temples etruscos i estaven molt influenciats perlarquitectura dels temples gre...
Mur posterior del temple de Portumne (Roma)                   Maqueta del temple de Claudi (Roma)       Maison Carrée (Nîm...
La majoria de temples tenien una planta rectangular, tot i que hi ha exemplesnotables de temples de planta rodona com el t...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

La ciutat romana

491

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
491
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "La ciutat romana"

  1. 1. LA CIUTAT ROMANA
  2. 2. LURBANISMETipus durbanismeA l’Antiguitat, com avui, distingim dues formes d’organització urbana:● Urbanisme orgànic: El trobem quan l’estructura d’una ciutat s’ha anat desenvolupant a mesura que aquesta creixia de forma natural, sense una panificació prèvia (seria el cas de Roma i del barri Gòtic de Barcelona).● Urbanisme hipodàmic (d’Hipòdam de Milet, arquitecte grec del s.VaC): Es caracteritza per una planificació del territori urbà, amb carrers i solars traçats de forma ordenada i no improvisada (seria el cas de la majoria de ciutats romanes i de l’Eixample de Barcelona).
  3. 3. Estructura urbanaEls romans van organitzar les seves ciutats igual com ho feien amb els campamentsmilitars (castra): una planta rectangular travessada per una retícula de carrers entreels quals sinstalaven les tendes, amb una plaça de reunió on es trobaven la tendadel general i larmeria. Dibuix dun castra romà amb el traçat adoptat per a les ciutats.
  4. 4. La ciutat sorganitzava a partir de dos grans carrers: el cardo maximus (de nord asud) i el decumanus maximus (dest a oest). En el moment de la fundació, un àugurconsultava els presagis per saber si els déus aprovaven lelecció del lloc, i si era aixídibuixava a terra una creu, els braços de la qual marcaven la direcció del cardo idel decumanus. Més endavant es traçaven altres cardines i decumani paral·lels alsprincipals fins que es formava una trama en forma de retícula. El traçat dels carrers no acabava dins del nucli urbà sino que sextenia als camps (ager) del voltant que eren creuats per camins que eren prolongacions del cardo i del decumanus. Planta duna possible ciutat romana: el cardo i decumanus maximi es distingeixen en vermell; en paral·lel a ells hi veiem les vies secundàries de color taronja; els solars destinats a ledificació estan marcats en groc. Àugur observant el vol de le aus
  5. 5. Carrers de PompeiaEls carrers eren molt semblants als de les ciutats modernes idisposaven de voreres per a vianants i indicacions de sentit. Senyals de sentit dun carrer de Pompeia i dun altre de Leptis Magna (Líbia)
  6. 6. Claveguera de Badalona Reconstrucció duna clavegueraLes ciutats, a més, estaven dotades duna xarxa de clavegueres que corria per sotadels carrers. Les clavegueres recollien les aigües impures de cases, carrers, termes ilatrines públiques i les abocaven en un riu. Latrina pública (Sicília) Final de la Cloaca Màxima de Roma; construïda en temps dels reis per dessecar els turons quan plovia.
  7. 7. Les ciutats solien estar envoltades per fortes muralles, les quals servien per protegirla població de possibles atacs i estaven proveïdes de torres i bastions; en períodes depau constituïen també un símbol de prestigi. Muralles romanes de Lugo Porta de la muralla de TrèverisLes muralles eren travessades per quatre gran portes que es trobaven als punts en queacabaven el cardo maximus i el decumanus maximus. Aquestes portes solien estarflanquejades per torres circulars. A part, hi havia altres portes de menor temanyrepartides per les muralles.
  8. 8. Espais públicsTotes les ciutats romanes disposaven d’un fòrum situat a l’encreuament del cardomaximus i del decumanus maximus o a la vora. El fòrum era la plaça principal,sovint envoltada de porxos que servien de lloc de mercat i de refugi contra el maltemps. Els personatges importants, especialment emperadors, tenien el dret detenir-hi estàtues i bustos dedicats.Allí trobem els edificis principals de la ciutat: el temple, la basílica i la cúria.També shi podien trobar biblioteques, columnes honorífiques i altres tipus demonuments. Fòrum dEmpúries Fòrum de Pompeia
  9. 9. Alçat de la basílica Emília (Roma) Planta de la basílica de Constantí i Majenci (Roma)Edificis públicsSón els que es trobaven al fòrum i servien com a seu dactes públics i dels diversosorganismes administratius de la ciutat:● La basílica: Era un edifici destinat a la celebració de judicis i al mercadeig. Tenia una planta rectangular, dividida en diverses naus per columnates i arcades. La més antiga va ser la basílica Pòrcia (s.IIaC), al fòrum de Roma, però la més important va ser la basílica de Majenci i Constantí (s.IVdC), també al fòrum de Roma. Aquest tipus de construccions van inspirar les basíliques cristianes modernes.
  10. 10. Restes de la basílica Emília (Roma) Aspecte actual de la basílica de Majenci i Constantí (Roma) on es poden distingir les tres naus en què està dividit ledifici.
  11. 11. ● La cúria: era el lloc on es reunia el consell municipal (també anomenat cúria); a Roma la més antiga va ser la Cúria Hostília, una de les seus del Senat romà.● Mercats (macella) i botigues (tabernae) i altres establi- ments on es duien a terme intercanvis de tota mena. La Cúria Hostília al fòrum de Roma Pistrina (fleca) de Pompeia Macellum (mercat) de Pompeia Thermopolium (botiga de menjar calent) de Pompeia
  12. 12. Reconstrucció de laspecte de lantiga Bàrcino on es distingeixen, en primer pla, les muralles i la porta nord del cardo; al centre shi veu el fòrum, presidit pel temple, a lencreuament del cardo i el decumanus.
  13. 13. EL TEMPLEEl temple, centre de culteEl temple romà era considerat la llar de la divinitat i estava destinat només aallotjar-ne lestàtua perquè els romans li dirigissin les pregàries i les ofrenes. Lescerimònies se celebraven a fora i els sacrificis es realitzaven en un altar que estrobava en front de ledifici.La ciutat de Roma comptava amb centenars de temples dedicats a totes lesdivinitats de limperi; la majoria de ciutats disposaven almenys dun temple, situatal fòrum. Els temples solien estar dedicats a la Tríada Capitolina (Jupíter, Juno iMinerva) però també nhi havia dedicats al culte als emperadors, com el templedAugust de Tàrraco.
  14. 14. EstructuraEls temples romans derivaven dels temples etruscos i estaven molt influenciats perlarquitectura dels temples grecs. Les seves parts eren: ● El pòdium: Era una base elevada sobre la qual salçava ledifici. ● Lescala frontal: donava al fòrum i era lúnic accés al temple; tenia un nombre imparell de graons. ● El porxo o pronaos: servia de vestíbul al temple i solia estar adornat de columnes. ● La cel·la: era la sala on es guardava la imatge del déu; shi accedia per una porta que era sovint lúnica font de llum a linterior. Les parets solien estar decorades amb mosaics i frescos.
  15. 15. Mur posterior del temple de Portumne (Roma) Maqueta del temple de Claudi (Roma) Maison Carrée (Nîmes) Temple dAntoní i Faustina (Roma) Temple dAugust (Pula)
  16. 16. La majoria de temples tenien una planta rectangular, tot i que hi ha exemplesnotables de temples de planta rodona com el temple de Vesta i el Panteó d’Hadrià aRoma. Temple dHèrcules Víctor (Roma) Exterior frontal del Panteó dHadrià Dibuix de linterior del Panteó dHadrià
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×