Your SlideShare is downloading. ×
0
LA HISTÒRIA
1. HERÒDOT
La historiografia va ser el primer gènere en prosa
important de la literatura grega. El primer historiador grec...
Va anomenar l'obra ἱστορία, que en grec vol dir “recerca”; per això és
anomenat “el Pare de la Història”. Originàriament l...
1.2 LES GUERRES MÈDIQUES
Les Guerres mèdiques van ser dos conflictes armats que van tenir lloc a
principi del segle VaC en...
Les Guerres Mèdiques van començar l'any 499aC quan
les ciutats gregues de Jònia (oest d'Àsia Menor), que
havien passat l'ú...
Els perses primer van intentar ocupar el nord
de Grècia, però una tempesta els va enfonsar la
flota a prop de la Península...
La Primera Guerra Mèdica va constar d'una sola batalla. A l'agost del 490aC, els perses
van desembarcar a la plana de Mara...
10 anys després de la batalla de Marató, el
nou rei dels perses Xerxes I, fill de Darius va
ordenar atacar de nou Grècia, ...
La Segona Guerra Mèdica es va resoldre en quatre grans batalles:
●

Termòpiles: Un petit exèrcit de peloponessis, dirigits...
2. TUCÍDIDES
Tucídides (ca 460-395dC) era fill d'una família
benestant d'Atenes que posseia unes mines d'or a
Tràcia. Va p...
Tucídides no va posar cap títol a la seva obra tot i que aquesta és
coneguda com Història de la Guerra del Peloponnés. L'o...
2.2 LA GUERRA DEL
PELOPONÈS

Les causes:
Tucídides distingeix entre les causes i el desencadenant de la guerra. Ell va obs...
Els dos bàndols:
●

Atenes tenia com a aliats els membres de
la Llila de Delos; el seu objectiu era
mantenir el seu imperi...
Fases de la guerra
●

431-421aC - La guerra Arquidàmica (d'Arquídam, rei d'Esparta): Cada primavera
l'exèrcit espartà atac...
●

421-414aC – Pau de Nícies: Atenes i Esparta van signar una treva l'any 421,
negociada per l'atenès Nícies. Els dos bànd...
●

414-404C – La segona guerra: Els espartans van reprendre les hostilitats però van
adoptar una nova tàctica; després de ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Historiografia

193

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
193
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Historiografia"

  1. 1. LA HISTÒRIA
  2. 2. 1. HERÒDOT La historiografia va ser el primer gènere en prosa important de la literatura grega. El primer historiador grec va ser Heròdot, nascut a Halicarnàs (Àsia Menor) el 484aC, tot i que va viure bona part de la seva vida a Atenes. Va dedicar la vida a escriure una història sobre les Guerres Mèdiques per a la qual va documentar-se exhaustivament: va viatjar molt per Àsia i Egipte, i per això la seva obra inclou moltes informacions sobre aquests païssos. Va morir el 425aC a Túrios, colònia que els atenesos havien fundat al sud d'Itàlia.
  3. 3. Va anomenar l'obra ἱστορία, que en grec vol dir “recerca”; per això és anomenat “el Pare de la Història”. Originàriament la va presentar als atenesos en forma de discursos i més endavant la va publicar per escrit. Ell mateix confesa a l'obra que el seu objectiu és evitar que uns fets tan destacats no caiguin en l'òblit, cosa que realment va aconseguir. Consta de nou llibres en els quals es fa un repàs a la història de Grècia, Pèrsia, Egipte i altres països implicats a les Guerres Mèdiques.
  4. 4. 1.2 LES GUERRES MÈDIQUES Les Guerres mèdiques van ser dos conflictes armats que van tenir lloc a principi del segle VaC entre les πόλεις gregues lliures i l'Imperi dels Perses. Aquestes guerres tenen una importància cabdal, perquè van tenir repercusió en tot el que els grecs van fer en segles posteriors, fins a Alexandre; per aquest motiu Heròdot les va elegir com a tema de la seva “recerca”.
  5. 5. Les Guerres Mèdiques van començar l'any 499aC quan les ciutats gregues de Jònia (oest d'Àsia Menor), que havien passat l'últim mig segle sota el domini dels reis perses, es van revoltar. Per véncer van demanar ajuda a les polis de Grècia, però només dues ciutats, Atenes i Erètria, van enviar vaixells per recolzar els rebels. Els perses van sufocar la revolta a sang i foc. Per evitar nous aixecaments i castigar els aliats, Darius I va decidir portar la guerra a Grècia. Àsia Menor
  6. 6. Els perses primer van intentar ocupar el nord de Grècia, però una tempesta els va enfonsar la flota a prop de la Península Calcídica i els va impedir continuar l'expedició. Poc després, Darius I va enviar ambaixadors a les ciutats gregues perquè se sotmetessin pacíficament. Només dues ciutats, Atenes i Esparta, i les seves aliades, s'hi van negar. Aleshores el Gran Rei va ordenar envair Grècia. Darius I
  7. 7. La Primera Guerra Mèdica va constar d'una sola batalla. A l'agost del 490aC, els perses van desembarcar a la plana de Marató, a uns quilòmetres al nord d'Atenes. El seu objectiu era ocupar la ciutat i esclavitzar els atenesos. En front dels perses els atenesos van enviar un destacament de 10.000 homes. Els perses comptaven amb uns 20.000 (tot i que alguns escriptors exageren fins a 100.000); igualment els grecs partien amb desavantatge. El comandant atenés Milcíades era partidari d'atacar ràpidament. Després d'unes hores de combat els perses van batre's en retirada, derrotats. Els atenesos havien guanyat. Unes hores més tard van arribar els espartans, que s'havien retresat a causa d'unes festes religioses. Dibuix dels vaixells perses a la platja de Marató.
  8. 8. 10 anys després de la batalla de Marató, el nou rei dels perses Xerxes I, fill de Darius va ordenar atacar de nou Grècia, per venjar la derrota dels seu pare. Així, l'any 480aC, un gran exèrcit (Heròdot diu que de més de dos milions d'homes, xifra impossible) va entrar a Grècia pel nord, recolzat per una poderosa flota. Xerxes I
  9. 9. La Segona Guerra Mèdica es va resoldre en quatre grans batalles: ● Termòpiles: Un petit exèrcit de peloponessis, dirigits pel rei espartà Leònides impedeixen que l'exèrcit persa, més nombrós, travessi aquest estret pas. La traició d'un ciutadà grec va permetre als perses superar els grecs. Leònides i els 300 soldats de la seva guàrdia personal van romandre a la posició per protegir la reraguarda dels grecs i van morir heroicament. ● Salamina: En aquesta illa en front d'Atenes es va refugiar la població de la ciutat quan els perses van ocupar-la i cremar. La batalla naval que va tenir lloc a l'estret entre la costa i l'illa es va resoldre a favor de la flota atenesa comandada per Temístocles. ● Platea: Una aliança de polis gregues, dirigides per Esparta, va derrotar les forces perses que romanien a Grècia en aquesta batalla prop de Tebesi les va expulsar de Grècia. ● Mícale: L'última batalla va ser un enfrontament naval a prop del cap de Mícale, a Àsia Menor. El comendant grec va ser Xàntip, pare de Pèricles.
  10. 10. 2. TUCÍDIDES Tucídides (ca 460-395dC) era fill d'una família benestant d'Atenes que posseia unes mines d'or a Tràcia. Va participar com a comandant a la Guerra del Peloponnés però l'any 323 va ser desterrat pel seu fracàs en l'intent d'ajudar la ciutat d'Amfipolis, assetjada pels espartans. Desconeixem la data exacta de la seva mort tot i que sabem que va ser anys després del final de la guerra.
  11. 11. Tucídides no va posar cap títol a la seva obra tot i que aquesta és coneguda com Història de la Guerra del Peloponnés. L'obra consta de vuit llibres, i abarca gairebé tota la guerra des de l'inici fins l'any 211aC ja que Tucídides va morir abans de poder finalitzar-la. Tucídides hi va incloure informacions de Grècia des de la fi de les Guerres Mèdiques, especialment sobre les polítiques de Pèricles, el qual admirava. Va ser un historiador diligent que va treballar sempre amb fonts de primera mà i les va examinar amb deteniment; va ser també el primer historiador en veure la importància de l'economia com a motor de la història. L'obra està escrita en grec àtic i destaca per la seva prosa que va ser presa com a model per autors posteriors. Tucídides tenia grans coneixements d'oratòria i va un gran ús dels discursos que posa en boca de personatges com Pèricles, tot i que no sabem fins a quin punt aquests discursos van ser reals o creats per ell.
  12. 12. 2.2 LA GUERRA DEL PELOPONÈS Les causes: Tucídides distingeix entre les causes i el desencadenant de la guerra. Ell va observar que la causa real del conflicte era el temor dels espartans al creixent poder d'Atenes, que en els anys posteriors a les guerres Mèdiques havia construït un imperi comercial i polític a expenses d'altres ciutats gregues. El desencadenant va ser el conflicte entre Atenes i Corint (aliada d'Esparta) per les colònies de Corcira i Potidea: Corcira era colònia de Corint amb qui estava esfrontada i va demanar ajuda als atenesos que els van recolzar; més tard els atenesos van assaltar Potidea, una altra colònia de Corint. Així Corint i Mègara, que també mantenia un conflicte amb Atenes, van demanar ajuda a Esparta.
  13. 13. Els dos bàndols: ● Atenes tenia com a aliats els membres de la Llila de Delos; el seu objectiu era mantenir el seu imperi al mar Egeu. Per consell de Pericles, el gran líder d'Atenes, els atenesos van evitar enfrontar-se als espartans en terra i es van limitar a refufiar-se rere les muralles de la ciutat i enviar expedicions per mar. ● Esparta tenia com a aliats Mègara, Corint, Tebes i altres ciutats del Peloponès; el seu objectiu era acabar amb el poder d'Atenes. Els espartans eren els millors en el combat terrestre però no disposaven d'un flota prou poderosa per fer front a la d'Atenes.
  14. 14. Fases de la guerra ● 431-421aC - La guerra Arquidàmica (d'Arquídam, rei d'Esparta): Cada primavera l'exèrcit espartà atacava i saquejava els camps d'Atenes. Els atensos seguint la tàctica de Pèricles, es refugiaven rere les muralles i enviaven la flota a buscar provisions i atacar bases espartanes al Peloponés. En aquesta fase va tenir lloc la terrible pesta d'Atenes, els estralls de la qual van ser descrits per Tucídides amb gran precisió. Entre les víctimes hi va haver el mateix Pèricles, a aquí els atenesos van destituir poc abans.
  15. 15. ● 421-414aC – Pau de Nícies: Atenes i Esparta van signar una treva l'any 421, negociada per l'atenès Nícies. Els dos bàndols van aprofitar aquest temps per refer-se de les pèrdues. L'any 415 Atenes va enviar una expedició contra Siracusa, a Sicília, comandada per Alcibíades i Nícies, però va patir una greu derrota.
  16. 16. ● 414-404C – La segona guerra: Els espartans van reprendre les hostilitats però van adoptar una nova tàctica; després de capturar la fortalesa atensa de Decèlia van augmentar la freqüència dels seus saquejos. Gràcies a la mediacií de Lisandre, Pèrsia va finançar la construcció d'una flota perquè els espartans fesin front als atensos per mar. La situació va ser desigual (victòries atenesesaa Cízic i les Arginuses; victòria espartana a Nòtion), fin que Lisandre va capturar la flota atenesa a Egospòtam i va assetjar Atenes fins que aquesta es va veure obligada a rendir-se.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×