LITERATURA LLATINA      TEMA 3LA HISTORIOGRAFIA
DEFINICIÓ I OBJECTIUSQUÈ ÉS? La historiografia és un gènere en prosa en què es descriu un període determinat de la històri...
ORÍGENS I HISTÒRIALa historiografia va néixer a Grècia (la paraula “història” és grega i vol dir“recerca”) amb autors com ...
Dins de la historiografia trobem diversos subgèneres segons el tema elegit:     ●         Annals: tracten la història de R...
AUTORS                         DESTACATSEls historiadors romans més importants dèpoca republicana van ser:  ●      Juli Cè...
En època imperial destaquen:  ●      Tàcit: Senador del segle IIdC que va escriure dues obres sobre els regnats  dels prim...
TIT LIVI                            (1: Vida)Va néixer lany 59aC a Patavium (Pàdua) i va estudiar filosofia i retòrica a R...
TIT LIVI                             (2: Obra)TÍTOLTit Livi va escriure una història del poble romà des de la fundació de ...
CONTINGUTNomés ens nhan arribat 35 llibres (menys duna quarta part del total).●    Llibres I-X: Comprenen la història de l...
VALOR HISTORIOGRÀFICLivi va fer una gran recerca de fonts escrites: va usar els Annals Pontificis i lesobres dels annalist...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

historiografia

446 views
366 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
446
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
17
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

historiografia

  1. 1. LITERATURA LLATINA TEMA 3LA HISTORIOGRAFIA
  2. 2. DEFINICIÓ I OBJECTIUSQUÈ ÉS? La historiografia és un gènere en prosa en què es descriu un període determinat de la història dun poble o la vida dun personatge il·lustre.QUÈ BUSCA? Els historiadors romans no consideraven la “història” com un objecte dinvestigació, sinó com un instrument de propaganda política (en favor o en contra dun determinat personatge) i dafirmació nacional (mostrar al món les virtuts que havien fer de Roma una gran potència).
  3. 3. ORÍGENS I HISTÒRIALa historiografia va néixer a Grècia (la paraula “història” és grega i vol dir“recerca”) amb autors com Heròdot i Tucídides.A Roma existien les cròniques consulars i els annals pontificis quetenien una funció pràctica - deixar constància de nomenaments, guerres, etc– i no sels donava cap valor literari.Els primers historiadors romans, els anomenats anna-listes (segles III i IIaC) van escriure en grec. La primeraobra en llatí va ser els Origines de Cató el Vell.
  4. 4. Dins de la historiografia trobem diversos subgèneres segons el tema elegit: ● Annals: tracten la història de Roma any per any. ● Històries: tracten un període concret de la historia. ● Monografies: se centren en un esdeveniment important (guerres, etc). ● Biografies i memòries: parlen de la vida dun personatge cèlebre.Pel nombre i la qualitat dels seus autors, la historio-grafia va ser el gènere literari en prosa més importantde la literatura romana, cosa que pot sorprendre avuidia quan la història i la literatura són consideratscamps oposats (realitat vs. ficció).
  5. 5. AUTORS DESTACATSEls historiadors romans més importants dèpoca republicana van ser: ● Juli Cèsar: Va escriure dues monografies sobre les seves campanyes a La guerra de les Gàl·lies (De bello Gallico) i La guerra civil (De bello civile). Les obres tenen un fort caràcter propagandístic: Amb elles Cèsar pretenia justificar les seves actuacions i donar-les a conéixer. ● Sal·lusti: Col·laborador de Cèsar que, després de la mort daquest, va escriure dues monografies sobre La conjura de Catilina (Bellum Catilinae) i La guerra de Jugurta (Bellum Iugurthinum) en què culpava la corrupció de les classes nobles romanes de la decadència de la República.
  6. 6. En època imperial destaquen: ● Tàcit: Senador del segle IIdC que va escriure dues obres sobre els regnats dels primers emperadors de Roma: Els annals (Annales) - de Tiberi fins a Neró - i Les històries (Historiae) - de Galba a Domicià. Tàcit era un admirador del règim republicà, de manera que fa un retrat molt subjectiu dels emperadors. ● Suetoni: Va escriure Les vides dels 12 Cèsars (De vitis Caesarum), un recull de biografies de Juli Cèsar i els primer emperadors amb un valor històric limitat ja que dóna més importància a les anecdotes trivials que als fets relle- vants.
  7. 7. TIT LIVI (1: Vida)Va néixer lany 59aC a Patavium (Pàdua) i va estudiar filosofia i retòrica a Roma.Sabem poc de la seva vida perquè la va dedicar tota a escriure la seva obrasobre història de Roma amb la qual va obtenir una gran fama encara en vida. Vamorir a la seva ciutat natal el 17dC.
  8. 8. TIT LIVI (2: Obra)TÍTOLTit Livi va escriure una història del poble romà des de la fundació de la ciutatfins als seus temps, durant el regnat dAugust. Li va posar el títol dAnnalesperò és més coneguda com Ab Urbe condita o, simplement, com Història deRoma.EXTENSIÓEra una obra monumental que integraven 142 llibres (equivalents a unes10.000 pàgines actuals), més del que van escriure altres autors importants comCiceró o Virgili. A conseqüència daixò es va fer difícil de copiar i no ha pogutconservar-se sencera. Per això ja a lantiguitat sen van fer resums.
  9. 9. CONTINGUTNomés ens nhan arribat 35 llibres (menys duna quarta part del total).● Llibres I-X: Comprenen la història de la ciutat des de la fundació (753aC)fins a les guerres contra els samnites (segle IIIaC). En ells shi narren lesllegendes sobre lorigen del poble romà: el relat de Ròmul i Rem, el rapte deles sabines, els regnats dels set reis de Roma, la violació de Lucrècia, etc.● . Llibres XXI-XLV: Narren la Segona Guerra Púnica (218 - 201aC) i elsprimers anys del segle IIaC.
  10. 10. VALOR HISTORIOGRÀFICLivi va fer una gran recerca de fonts escrites: va usar els Annals Pontificis i lesobres dels annalistes i altres historiadors; però no les va contrastar duna formacrítica. El seu objectiu no era simplement relatar uns fets, sinó fer una apologiade les “virtuts” del poble romà; per això fa un retrat negatiu denemics comHaníbal o dels últims reis de Roma.A més, lobra és plena de llicències literàries, com posar discursos de la sevainvenció en boca de personatges cèlebres com Escipió o Ròmul. Tanmateixlobra va ser considerada clàssica i modèlica des de lantiguitat fins a èpoquesmés modernes, influint en autors com Dante, Maquiavel i Montesquieu.Tot i que lobra glorificava lèpoca republicana, lemperador August va exalçar-ne el valor patriòtic i va animar Livi a continuar-la fins al final.

×