• Save
Exercit
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
537
On Slideshare
537
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA IVLEXÈRCIT
  • 2. ORÍGENS I ORGANITZACIÓÈpoca monàrquicaSempre sha dit que lexèrcit romà va ser el més poderós del món antic, però la sevaorganització no va ser sempre la mateixa sinó que es va anar modificant a mesuraque limperi va evolucionar.Lexèrcit romà va néixer en època monàrquica; en aquells temps els romans eren enla seva majoria propietaris agrícoles que agafaven les armes per defensar les sevesterres i atacar les dels pobles veïns. Només en formaven part els patricis, ja que erenels únics amb dret de ciutadania; el rei era el comandant suprem.El poble es dividia en 30 cúries, cada una de les quals havia de proporcionar centinfants (centuria), deu genets (decúria) i un tribú militar (tribunus militum). Elsefectius totals de lexèrcit ascendien doncs a un total de 3000 infants i 300 genets.
  • 3. La reforma de Servi Tul·li: les centúriesQuan Servi Tul·li va concedir la ciutadania als plebeus aquests van entrar a formarpart de lorganització militar de Roma. Tots els ciutadans estaven obligats a servir alexèrcit (el ciutadà romà era una ciutadà-soldat). El poble es va dividir en centúriesque elegien els comandants (els magistrats amb imperium) als comicis.Cada ciutadà havia de finançar-se lequipament, de manera que una fortuna majorsuposava disposar de millors armes i també contribuir millor en la defensa delEstat; això repercutia també en el poder polític dels ciutadans. Servi Tul·li
  • 4. La reforma de Gai MariAl segle II aC la crisi agrària va alterar el funcionament de lexèrcit: molts ciuta-dans van perdre les terres i per tant també la capacitat de finançar-se larmament; enconseqüència el sistema de les centúries es va debilitar.Durant la guerra contra els cimbris i els teutons (105aC) es va fer necessària unareforma de lexèrcit. Gai Màrius va eliminar els criteris econòmics i va permetre alscapite censi (ciutadans sense propietats) servir a lexèrcit; lequipament daquestssoldats corria a càrrec de lEstat.La reforma de Màrius va suposar que el romà deixésde ser un exèrcit de ciutadans-soldats que lluitavenper Roma i passés a ser un exèrcit de soldats pro-fessionals que lluitaven per guanyar-se la vida. Gai Màrius
  • 5. LA LEGIÓLa legió era la unitat bàsica de lexèrcit romà. Originàriament constava de 300 in-fants i 300 genets. Amb Màrius va arribar als 6.000 efectius repartits de la següentmanera: ● 80 legionaris formaven una centúria ● 2 centúries formaven un maniple ● 3 maniples formaven una cohort ● 10 cohorts formaven una legióCal tenir en compte que la primera legió comptava amb el doble defectius que lesaltres. A més de les legions, lexèrcit comptava amb tropes auxiliars de pobles aliats.La cavalleria estava formada per decúries (grups de 10 genets); 10 decúries forma-ven un esquadró i 10 esquadrons formaven una ala.
  • 6. 1 centúria = 80 soldats 1 cohort = 6 centúries
  • 7. EL LEGIONARICondicionsDesprés de la reforma de Màrius, per entrar a lexèrcit calia passar pèr un procésdallistament. Lhome que volgués dedicar dues dècades de la seva vida servint aRoma havia de complir els següents requisits: ● Posseir la ciutadania romana; els extrangers només servien ens cossos auxiliars. ● Ser solter. ● Tenir bona salut i un físic apte per al combat; per exemple shavia de tenir una laltura mínima de 1,7 m i disposar duna bona vista. ● Tenir un bon expedient; no sadmetien persones buscades per algun delicte. Era habitual portar una carta de recomenació, signada per una persona de prestigi o per un antic legionari.
  • 8. LallistamentUn aspirant a soldat havia dobtenir primer una carta de recomenació i després podiadirigir-se a una oficina dallistament (nhi havia una a totes les ciutats de lImperi).Després duna entrevista (probatio) i duna revisió mèdica, els reclutes admesoshavien de fer un jurament (sacramentum); aquest era lacte més important ja que unavegada fet el jurament laspirant deixava de ser un civil lliure i passava a estar a lesordres de lexèrcit fins al dia de llicenciar-se o morir.Els reclutes rebien aleshores una carta amb la seva destinació i una bosseta amb elsdiners (stipendium) necessaris per pagar-se el trajecte. Trifó, fill de Dionisi […] ha estat eximit del servei militar per Cn. Vergili Capito […] per ser curt de vista com a conseqüència dunes cataractes. Examinat a Alexandria. Certificat datat el dotzé any del regnat de Ti. Claudi Cèsar Augut Document dexempció del servei Germànic, el dia 29 del mes de Pharmouthi. militar, trobat a Egipte (52 dC).
  • 9. LequipamentLequipament del legionari incloïa tant armes ofensives i defensives com els pertrets.Cada legionari shavia dencarregar del transport i manteniment del seu equipament. ● Armes defensives (arma): Lescut (scutum), el casc (cassis) i la cuirassa (lorica). Originàriament eren de cuir; més endavant es va fer més habitual lús de metall (especialment hacer). ● Armes ofensives (tela): En tenien dues, una espasa de doble fil (gladium) i una llança (pilum). Els genets usaven una espasa (spatha) i una llança (hasta) més llargues. Soldats armats.
  • 10. Originàriament el bagatge (impedimenta) dels soldats era portat en carros tirats permules; com que aquests sistema alentia el pas de les legions, Màrius va disposar quecada soldat havia de carregar amb el seu equipatge (llevat de les tendes). ● Vestuari: Una túnica de màniga curta, un manetll (sagum) i sabates de sola gruixuda (calligae). ● Eines: Una pala petita (dolabra) per excavar quan es munta la tenda; una cassoleta de metall (patera) per cuinar i menjar. ● Queviures. Calligae Dolabra Sarcina i furcaLlevat de la roba i les armes, el soldat portava els pertrets en un farcell (sarcina) quepenjava dun bastó de 1,2 metres (furca). En total un legionari havia de carregar finsa 25kg de pes.
  • 11. LA CAMPANYALa marxaUn exèrcit podia avançar fins a 25km al dia, malgrat el pes que carregaven els legio-naris. Lexèrcit en marxa era precedit per exploradors i tropes auxiliars encarregadesdestudiar el territori. Al capdavant de la columna avançaven els carros amb elsimpedimenta; seguia el general (imperator) darrera del qual venien les legions. Larereguarda era formada per tropes aliades.
  • 12. El combatUn bon general no entaulava combat sense abans haver estudiat el terreny. Laformació habitual consistia en situar quatre files de 4, 3 i 4 cohorts. Dins de cadacohort els maniples de soldats novells combatien a primera línia, davant dels vete-rans. A una senyal del general les cohorts avançaven en ordre; en cas de pluja defletxes sadoptava la formació de tortuga (testudo) amb els escuts posats formant unaclosca. Durant el combat era molt important no trencar la formació. Quan sacabava,la cavalleria perseguia lexèrcit vençut i els vencedors espoliaven els cadàvers delsmorts. Fris on shi representa una formació de testudo. Reconstrucció duna testudo.
  • 13. El campamentLexèrcit romà sempre acampava de nit. Durant la marxa un grup de pioners savan-çava per trobar un terreny adequat per aixecar el campament (castra) i en marcavenels límits. Primer els soldats excavaven un fossat (fossa) de 4x4m, darrere del qualaixecaven un terraplé (agger) i una estacada (vallum). A dins shi disposaven les ten-des; al centre es deixava un espai buit (forum) al voltant del qual es trobaven la tendadel general, larmeria i linfermeria. Durant les campanyes els campaments eren tem-porals, però també nhi havia de permaments, amb edificis de pedra i fusta, per alsperíodes en què els soldats no havien de combatre. Fris on shi representa una formació de testudo. Campament romà.