Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del
tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que
encara continua l'apa...
EMPÚRIES
1.1 LA COLONITZACIÓ GREGA
No es pot parlar d'una sola causa per explicar la colonització grega.
A l'Època Arcaica els grec...
1.2 EL PROCÈS
Abans que res calia que la polis fundadora
(μετρ πολιςό ) aprovès el projecte de fundar una
colònia ( ποικ α...
L'ο κιστ ςἰ ή era l'encarregat de
complir els rituals que requeria la
fundació d'una nova ciutat
Pritaneu: edifici de les ...
1.3 ON I QUAN?
El moviment colonitzador grec es va desenvolupar des del segle VIIaC
fins el VIaC. En aquest període les de...
Al segle VIII els grecs
es van dirigir
principalment a Itàlia i
Sicília (l'anomenada
Magna Grècia)
Al segle VII les
princi...
2.1. FUNDACIÓ D'EMPORION
La península Ibèrica ja era
coneguda abans pels grecs pels
seus recursos agraris i miners.
D'acor...
Emporion va ser
fundada per colons
provinents de Focea
(a Àsia Menor)
À
S
I
A
M
E
N
O
R
FOCEA
Els nom (εμπ ριονό =
mercat)...
2.1. EMPORION
Els primers colons grecs es van instalar,
per raons de seguretat, en una illa
propera a la costa. Aquest pri...
2.1. EMPORION
Els primers colons grecs es van instalar,
per raons de seguretat, en una illa
propera a la costa. Aquest pri...
Uns 50 anys després els colonss van
instalar-se a terra ferma i van fundar una
nova ciutat. Aquest segon assentament
és co...
Adossat a la ciutat grega hi havia un
poblat íber, que no ha estat trobat
encara. Per això algunes fonts
anomenen Empúries...
2.2. URBANISME
La Neàpoli es va organitzar com altres ciutat gregues del moment. Estava envoltada
per una muralla que form...
Vista de la Neàpoli amb l'àgora al fons
La Neàpoli disposava dels mateixos elements de les polis gregues de l'època:
● L' ...
La ciutat disposava d'un recinte sagrat amb tres temples, un del sII aC dedicat a
Asclepi, déu grec de la medicina; al seu...
Entre les restes més notables trobades, destaquen dues obres d'arts:
● L'estàtua d'un déu: És coneguda com l'Asclepi d'Emp...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Empuries

1,173 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,173
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Empuries

  1. 1. Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que encara continua l'apartat anterior. PRESENTACIÓ Els quadres blaus són les explicacions del tema que tractem. És molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí). Els quadres clarets són explicacions secundàries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informació. D'aquests no cal agafar apunts.
  2. 2. EMPÚRIES
  3. 3. 1.1 LA COLONITZACIÓ GREGA No es pot parlar d'una sola causa per explicar la colonització grega. A l'Època Arcaica els grecs disposaven de diversos estímuls per abandonar Grècia i llançar-se a l'aventura de fundar una nova ciutat. Mancança de recursos naturals (ferro, coure, etc) A primer ja vam explicar que Grècia era un país muntanyós, amb poc espai per al conreu i amb pocs recursos minerals. Crisi política (stasis, lluites pel poder, etc) Fort creixement demogràfic a les polis. Aquests fets, per separat, no constituïen un motiu suficient, però junts van fer necessària l'emigració cap a altres terres. Falta de terres per conrear (στενοχωρ αί ).
  4. 4. 1.2 EL PROCÈS Abans que res calia que la polis fundadora (μετρ πολιςό ) aprovès el projecte de fundar una colònia ( ποικ αἀ ί ). També s'enviava una delegació a l'Oracle de Delfos per consultar al déu Apol·lo quines eren les rutes i les destinacions més segures. Imatge del santuari de Delfos amb el mont Parnàs al fons. Una vegada decidida la destinació es feia una selecció dels ciutadans que havien de formar la expedició i s'elegia un personatge de prestigi (ο κιστ ςἰ ή ) que s'encarregaria de dirigir l'expedició.
  5. 5. L'ο κιστ ςἰ ή era l'encarregat de complir els rituals que requeria la fundació d'una nova ciutat Pritaneu: edifici de les polis gregues on es guardava el foc sagrat d'Hèstia. Depositava el foc sagrat, portat des de la polis, al pritaneu de la colònia. Traçava els plànols de la ciutat. Distribuïa les terres entre els colons. Dictava les lleis i establia els cultes. El ritual del foc sagrat es manté encara en alguns rituals com el de la flama dels Jocs Olímpics. Homer, a l'Odissea, parla amb aquestes paraules del fundador de Feàcia: “Va construir un mur al voltant de la ciutat, va aixecar cases, va construir temples als déus i va dividir les terres”
  6. 6. 1.3 ON I QUAN? El moviment colonitzador grec es va desenvolupar des del segle VIIaC fins el VIaC. En aquest període les destinacions van anar canviant d'acord amb les rutes que seguien els navegants hel·lens. Els colons grecs buscaven especialment: Terres fèrtils Zones mineres Recordeu les causes de la colonització. Per això calia que al lloc hi haguès una població nativa receptiva Els colons conreaven la terra i intercanviaven productes (ceràmica, perfums, etc) per metalls.
  7. 7. Al segle VIII els grecs es van dirigir principalment a Itàlia i Sicília (l'anomenada Magna Grècia) Al segle VII les principals destinacions van ser Tràcia i el Mar Negre. Al segle VI les rutes es van dirigir al Mediterrani Occidental i la península Ibèrica. Exemples: Cumes, Nàpols, Tarent, Siracusa, etc. Exemples: Potidea, Tassos, Trapezunt, Odessa, etc. Exemples: Massàlia, Roses i Emporion (Empúries). GRÈCIA
  8. 8. 2.1. FUNDACIÓ D'EMPORION La península Ibèrica ja era coneguda abans pels grecs pels seus recursos agraris i miners. D'acord amb les fonts, els grecs van fundar unes poques colònies a Ibèria. 1. Rhodos (Roses) 2. Emporion (Empúries) 3. Hemeroscopeion 4. Mainake De les quatre només coneixem les dues primeres. Mainake i Hemeroskopeion no s'han trobat encara (hi ha qui dubta que existissin mai).
  9. 9. Emporion va ser fundada per colons provinents de Focea (a Àsia Menor) À S I A M E N O R FOCEA Els nom (εμπ ριονό = mercat) deixa clar quins eren els objectius dels foceus Tanmateix, alguns autors antics afirmen que va ser fundada per Massàlia (colònia focea al sud de França).
  10. 10. 2.1. EMPORION Els primers colons grecs es van instalar, per raons de seguretat, en una illa propera a la costa. Aquest primer assentament és conegut com Paleàpoli. Aquesta illa ha desaparegut perquè es va unir al continent. Actualment s'hi troba el poblet de Sant Martí d'Empúries.
  11. 11. 2.1. EMPORION Els primers colons grecs es van instalar, per raons de seguretat, en una illa propera a la costa. Aquest primer assentament és conegut com Paleàpoli. Aquesta illa ha desaparegut perquè es va unir al continent. Actualment s'hi troba el poblet de Sant Martí d'Empúries.
  12. 12. Uns 50 anys després els colonss van instalar-se a terra ferma i van fundar una nova ciutat. Aquest segon assentament és conegut com Neàpoli. La Neàpoli és la part més coneguda de l'Empúries grega, tot i que les restes que es poden veure actualment són posteriors, d'època hel·lenística.
  13. 13. Adossat a la ciutat grega hi havia un poblat íber, que no ha estat trobat encara. Per això algunes fonts anomenen Empúries una ciutat doble. Al 218aC els romans van bastir un campament, al costat de la Neàpoli, que en temps de Cèsar va esdevenir una Colònia Romana de veterans. ? Al segle IdC la ciutat greco-romana va entrar en decadència a causa dels canvis en les rutes comercials i va ser abandonada progressivament La ciutat va quedar deshabitada i oblidada durant 18 segles fins que arqueòlegs catalans la van redescobrir a principis del segle XX.
  14. 14. 2.2. URBANISME La Neàpoli es va organitzar com altres ciutat gregues del moment. Estava envoltada per una muralla que formava un rectangle molt irregular d'uns 200x130m; al segle IIaC es va ampliar quan es va fer necessari guanyar terreny per al recinte religiós. A dins de la ciutat, els carrers eren estrets per aprofitar l'espai. Al segle VaC es va contstruir una atalaia, una torre des de la qual es vigilava què passava fora de les muralles.
  15. 15. Vista de la Neàpoli amb l'àgora al fons La Neàpoli disposava dels mateixos elements de les polis gregues de l'època: ● L' àgora: Era plaça pública rectangular, on se celebraven assemblees, judicis, etc. ● Una stoa: Pòrtic de dos pisos que servia de centre comercial (s'hi venien aliments, roba, joies, etc) i de joc d'esbarjo. La ciutat no disposva d'un sistema d'abastament d'aigua, de manera que les cases havien d'obtenir-la de pous o cisternes on es recollia l'aigua de la pluja. S'hi han trobat àmfores que eren omplertes de grava i servien per filtrar l'aigua.
  16. 16. La ciutat disposava d'un recinte sagrat amb tres temples, un del sII aC dedicat a Asclepi, déu grec de la medicina; al seu costat es va construir un a la seva filla Higea, deessa de la salut;. El tercer temple, del sIaC, estava dedicat a Serapis, déu greco- egipci que fou molt venerat en època hel·lenística. El santuari d'Asclepi era al mateix temps un centre religiós i curatiu al qual la gent peregrinava a la recerca d'un remei per als seus mals; els malalts dormien al recinte i el déu els indicava el remei a través dels somnis que els sacerdots s'encarregaven d'interpretar. El recinte incloïa unes cisternes on s'emmagatzemava aigua per als banys purifi-cadors. Temple d'AsclepiTemple de Serapis
  17. 17. Entre les restes més notables trobades, destaquen dues obres d'arts: ● L'estàtua d'un déu: És coneguda com l'Asclepi d'Empúries perquè durant molt de temps es va creure que representava aquest déu, però avui es considera que en realitat representava Serapis. És una obra de gran qualitat; com en altres escultures de l'època es va fer servir marbre de dues fonts diferents: cos i peus estan fets amb marbre del Pentèlic (a l'Àtica) i el cap i els braços amb marbre de l'illa de Paros (a l'Egeu), d'un color més clar. ● El mosaic d'Ifigèniaa: Es va trobar a una casa de la ciutat romana; representa el moment en què la filla del rei Agamèmnon era portada a l'altar per ser sacrificada.

×