Deus

502 views
305 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
502
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Deus

  1. 1. ELS FILLS DE ZEUS
  2. 2. RECORDEMEls quadres grocs diran el títol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre daquestes és que encara continua lapartat anterior. Els quadres blaus són les explicacions del tema que tractem. És molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts daquí). Els quadres clarets són explicacions secundàries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informació. Daquests no cal agafar apunts. Les fletxes indiquen quan sha acabat una pàgina i podeu passar a la següent.
  3. 3. 1.1 APOL·LO Apol·lo era el déu de la puresa i, per tant, de la llum (que és el més pur que hi ha) i de la medicina (que és la foma amb què hom es purifica el cos). Com a déu de la llum va passar també a déu del sol, en substitució dHelios. Digual manera, la seva germana Àrtemis va ser deessa de la lluna. També era considerat déu del tir amb arc, de les arts i de la poesia, i protector dels joves (com Àrtemis ho era de les joves). Cal remarcar que, com a déu de la joventut, va ser lúnic déu que mai va ser representat amb barba (símbol de ledat adulta)
  4. 4. 1.2 NAIXEMENTApol·lo era germà bessó dÀrtemis i, per tant, fill deZeus i de Leto. El part va tenir lloc a lilla de Delos,on hi havia un dels seus santuaris més importants.
  5. 5. Després de néixer va enfrontar-se a A Delfos Apol·lo hi va situar el seula monstruosa serp Pitó i, que Hera oracle, car també era un déu de lahavia enviat per molestar Leto. La profecia. Allà anunciava a través de lava matar a Delfos (on va instalar el boca de la sacerdotesa (la pitonisa) lesseu santuari més important). seves revelacions.. Pitonissa. Collier. Segons alguns autors, la sacerdotesa sinspirava respirant els gassos que sortien duna escletxa al terra.Apol·lo i Pitó. Turner
  6. 6. 1.3 ATRIBUTSCom a déu jove per excelència, Apol·loera representat amb trets de joventut,sense barba i amb el cabell llarg, sovintrecollit amb una cinta.Rarament sol aparéixer vestit, però sí quesel sol acompanyar duna lira. Aquestinstrument va ser un regal dHermes.Li estaven dedicats els llops i els corbs, itambé el llorer, les fulles del qual hancoronat els artistes de totes les èpoques. Estàtua dApol·lo. Copenhagen.
  7. 7. Algunes representacions cèlebres del déu. LApol·lo de Belvedere, LApol·lo Barberini Apol·lo Sauròcton còpia en marbre dun (Munich) (matador de llangardaixos). original en bronze. Còpia romana dun original de Praxiteles (Louvre) (Museus Vaticans)
  8. 8. 1.4 AMORS Tot i ser el déu més bell, Apol·lo no va ser afortunat en qüestió damors, molts dels quals li van sortir malament.Bernini Waterhouse Pollaiuolo
  9. 9. 1.4 AMORS La jove Dafne, castabell, Apol·lo no de ser afortunat en Tot i ser el déu més sacerdotesa va Gea, va preferir transformar-se en llorer abans que deixar-se atrapar pel déu. qüestió damors, molts dels quals li van sortir malament.Bernini Waterhouse Pollaiuolo
  10. 10. Coronis el va enganyar, i ell, dolgut la va matar Daquesta relació va néixeramb una fletxa, per penedir-sen més tard. Asclepi, déu de la medicina.Va concedir a Cassandra (filla de Priam) el do de la profecia per seduir-la, peròquan ella el va rebutjar, la va condemnar a no ser creguda mai.El jove Jacint (Apol·lo va ser el primer déu en estimar un noi) va morir quan el ventdel nord va desviar un disc dApol·lo contra el seu cap; de la sang en sorgí la flor.
  11. 11. 2.1 HERMES Hermes (Mercuri per als romans) era el missatger dels déus però també lencarregat de portar les ànimes a lHades. Era el protector dels camins i dels viatgers, i també del comerç i, per tant, també dels mentiders i dels lladres. La seva perícia com a lladre era innegable: quan només era un nadó de tres dies, va robar tot solet un ramat de vaques dApol·lo. Quan el van descobrir va compensar Apol·lo amb la lira que havia inventat, amb una closca de tortuga i dos tendons de vaca.
  12. 12. 2.2. ATRIBUTS Hermes és reconegut pricipalment per les sandàlies alades que li permetien recòrrer grans distàncies en poc temps, el petàs (gorra amb ales) i el caduceu ceptre que porteven els missat- gers i els ambaixadors a lantiga Grècia, que els identificava com a tals.
  13. 13. 3.1 DIONÍS Dionís era el déu del vi, de la bogeria i de lèxtasi; també era un déu de lagri- cultura, per la qual cosa era igualat a Demèter, i del teatre, que té els seus orígens en festivitats en honor al déu. Entre grecs i romans era també conegut amb el nom de Bacus.Bacus de Miquelàngel
  14. 14. 3.2. ATRIBUTSCom a déu del vi elsseus principals atributssón, òbviament, elraïm i els pàmpols. Bacus de Caravaggio
  15. 15. També era sovint representat montat en uncarro tirat per panteres i lleopards (animalsque li estaven consagrats). Lacompanyavauna comitiva de sàtirs i (criatures meitat homeamb potes de cabra) i mènades (o bacants),dones en estat dembriaguesa.
  16. 16. Los borrachos de Diego Velázquez, una de les pintures més cèlebres inspirades en Dionís.
  17. 17. 3.3. NAIXEMENT Dionís era fill de Zeus i lúnic déu que va néixer de mare mortal, Sèmele. Tanmateix Zeus va carbonitzar Sèmele quan va aparéixer davant della en tot el seu esplendor (envoltat de raigs). En conseqüència Zeus va cosir-se el fetus a la cuixa fins que va ser prou madur per sortir-ne. Dionís infant en braços dHermes, còpia en marbre duna coneguda escultura de Praxitel·les. Sèmele (Duncan)
  18. 18. A la part superior el pintor hi ha pintat la constelació de la CoronaBoreal que, segons el mite, era la diadema que Ariadna va portar al casament, que el déu va posar al cel en record del seu amor. Dionís va tenir diverses amants i es va casar amb Ariadna, filla del rei Minos, que havia estat abando- nada pel seu amant Teseu a Naxos. Quadre de Tiziano amb Dionís, seguit pe una comitiva de sàtirs i bacants, presentant-se a la jove Ariadna a Naxos.
  19. 19. 4.1 HEFEST Hefest era el déu del foc i del ferro, i era considerat el patró dels artessans. Molts el consideraven fill de Zeus i dHera, però segons una tradició va ser engendrat només per Hera (sense concurs masculí) per enveja de Zeus, que havia engendrat Atena solet. que havia engendrat Atena solet. … en conseqüència Hefest va néixer esguerrat i era tingut pel déu més lleig. A Roma va ser identificat amb Vulcà, déu del foc. Hefest muntat en un ase portant les eines que lidentifiquen com a déu dels ferrers.
  20. 20. El temple dHefest a làgora dAtenes, una ciutat on lartessania era part important de leconomia (Hefest era junt amb Atena, la divinitat patrona de la polis àtica). És un dels millor conservats de la Grècia clàssica.Els atributs dHefest són els estris propis dels ferrers i artessans: lenclusa, martell, tenalles, etc.
  21. 21. 5.1 ARESAres era el déu de la guerra, però a diferència dAtena (dea de la guerra defensiva i de lestratègia), aquestdéu representava la guerra violenta i sense sentit. Era fill de Zeus i dHera.Els seus atributs eren les armes: elm, escut, llança i espasa, que rarament es treia de sobre.No era un déu gaire estimat, pel seu caràcter violent i portador de desgràcies, ni per homes ni per déus...només Afrodita i Hades li tenien simpatia. A Roma va ser identificat amb Mart.
  22. 22. Afrodita i Ares representats per Sandro Boticelli: lautor ha volgut representar que la força delamor pot vèncer la força del guerrer; el déu de la guerra jau nu, sense les armes (que serveixen de juguet a uns sàtirs), mentre la deessa, vestida, el contempla.

×