• Like
  • Save
Deesses
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
175
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. PRESENTACIÓEls quadres grocs diran el títol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre daquestes és que encara continua lapartat anterior. Els quadres blaus són les explicacions del tema que tractem. És molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts daquí). Els quadres clarets són explicacions secundàries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informació. Daquests no cal agafar apunts. Les fletxes indiquen quan sha acabat una pàgina i podeu passar a la següent. SEGÜENT
  • 2. LES FILLES DE ZEUS LES FILLES DE ZEUS
  • 3. 1.1 ATENEA Atena era considerada la deessa de la saviesa, de lapau, de lartesania i de la raó. Però també era considerada deessa de la guerra; mésconcretament, de lestratègia i de la tàctica. Per això era representadaportant un elm (casc), un escuti una llança, equipament bàsic de tot soldat a lantiguitat. A Roma va ser identificada amb Minerva. Detall duna estela funerària que representa Atena amb lelm i la llança)
  • 4. Dues representacionsde la deessa: modernaa lesquerra i antiga ala dreta. La figura delesquerra porta unavictòria alada a la mà.Sol aparèixer també, portant una victòriaalada: una figura dela deessa Nice (Νική “victòria”)
  • 5. Nice, com a símbol de la victòria, ha estat una de les divinitats gregues més representades en lart:La Victòria de Samotràcia: és una La Siegessäule (“columna de la famosa estàtua depoca victòria”): és un dels principals hel·lenística que es troba a les monuments de Berlin, situat al escales del Louvre. parc central de la ciutat.
  • 6. Nice, com a símbol de la victòria, ha estat una de les divinitats gregues més representades en lart: També ha donat nom a una coneguda marca de roba esportiva.La Victòria de Samotràcia: és una La Siegessäule (“columna de la famosa estàtua depoca victòria”): és un dels principals hel·lenística que es troba a les monuments de Berlin, situat al escales del Louvre. parc central de la ciutat.
  • 7. Estàtua dAtena a Copenhage Una dracma (moneda dAtenes) on es veu el cap dAtena i una òliba.Un altre dels atributs dAtena és lòliba, ocellque ha esdevingut símbol de la saviesa (per ser una au capaç de veure-hi de nit)
  • 8. Com a deessa de la saviesa, la seva imatge ha estat usada per artistes de totes les èpoques com a símbol dels estudis i del pensament.Els escuts de la prestigiosa Hotchkiss School, als Estats Units, i de la Universitat de Rio, al Brasil Estàtua del filòsof francès Renan, al seu poble natal de Tréguier (Bretanya). El pensador és acompanyat per la dea Atena, que porta una branca dolivera a la mà dreta.
  • 9. Atena era la patrona dAtenes on li van dedicarel Partenó i una enorme estàtua de bronze que presidien lacròpoli de la ciutat.
  • 10. 1.2 Naixement M E N T 1.1 N A I X E dAteneaAtena era filla de Zeus i de la titànide Metis(en grec μῆτις “prudència, enginy”). Segonsels grecs, Metis va ser la primera esposa deZeus, abans que aquest es casés amb Hera Però una profecia va anunciar a Zeus que Metis tindria dos fills: un noi que seria més poderós que el pare i una filla que seria més intel·ligent.Recordem que Zeus ja havia destronat el seu pare,Cronos; i que aquest havia destronat el seu pare,Úranos. Zeus, per tant, no veia amb bons ulls queMetis tingués un fill més poderós que ell. Bust de Zeus Per això va agafar Metis i la va devorar.
  • 11. Passat un temps, Zeus va començar a patir uns forts mals de cap i va demanar ajuda al tità Prometeu. Aquest era famós per la seva saviesa i va veure ràpidament quin era el problema. Del trau al cap de Zeus va sorgir Atena, armada i vestida amb una cuirassa, i proferint un crit de guerra.La ferida de Zeus va cicatritzar.El fill mascle de Metis no vaarribar a néixer mai, però ella vaseguir aconsellant Zeus des delseu estómac. Va agafar una destral i, després dadvertir Zeus, va colpejar-lo fortament al cap
  • 12. 2.1 ÀRTEMISÀrtemis (Ἄρτεμις) és filla de Zeus i deLeto (filla de titans), i germanabessona dApol·lo. Els dos germanseren considerats déus de la joventut.Àrtemis era venerada com a deessadels boscos, de la caça i de les feressalvatges.Com a deessa caçadora erarepresentada portant un buirac ambfletxes i un arc. Li estavenconsagrats gossos, cérvols i óssos.A Roma era anomenada Diana. LÀrtemis de Versalles, trobada a Itàlia i exposada al Louvre de París, Còpia del sIdC dun original de bronze del 325aC.
  • 13. Àrtemis és també una deessa verge, com Atena i Hèstia, que exigia a les seves companyes (les nimfes) un vot de castedat. A la ciutat dEfes (a Àsia Aquesta imatge dÀrtemis Menor) sadorava una era adorada al cèlebre imatge dÀrtemis molt temple dEfes de antiga representada amb dimensions descomunals una sèrie de pits que considerat una de les 7 simbolitzaven la fertilitat. meravelles del món.Tot i això, era considerada també una deessa de la fertilitat (perquè el seu naixement va ser difícil) per això les dones embarassades li suplicaven un embaràs propici).
  • 14. Algunes representacions artístiques dÀrtemis.Fresc dEstàbia (ciutat Escultura moderna Jove alemanya ambsepultada pel Vesubi) de Houdon atributs dÀrtemis
  • 15. Levebre Clouet RubensUn tema molt habitual en pintors de diverses èpoques ha estat Àrtemis, banyant-se amb les seves companyes nimfes (i sovint essent sorpreses) per algun home).
  • 16. TizianoActeó, príncep de Tebes, va tenir la desgràcia de sorprendre, sense voler- ho, Àrtemis mentre prenia un bany nua al mont Citeró. Tan gelosa de la seva intimitat com de la seva castedat, Àrtemis el va transformar en un cérvol i després el va perseguir i caçar.
  • 17. Millor sort no va córrer Cal·listo, companya dÀrtemis que va ser seduïda per Zeus. Quan es va descobrir la falta de Cal·listo (que no podia ocultar lembaràs durant els banys), Àrtemis la va transformar en una ossa. Cal·listo va estar a puntDi Gregorio de ser caçada pel seu fill Arcas però Zeus la va salvar i la va transformar en una constel·lació. LOssa Major
  • 18. 3.1 AFRODITA Afrodita era la deessa de la bellesa, de lamor, de la sexualitat femenina. Els seus atributs són una closca de petxina, els coloms, i les flors. Com a deessa de lamor els seus mites giren sempre al voltant de les aventures amoroses que va mantenir amb diversos déus i mortals, dels quals van néixer algunes divinitats i herois importants. A Roma va ser identificada amb la deessa Venus.
  • 19. 3.2 Naixement La versió més estesa sobre els seus De fet, es creu que el nom dAfrodita orígens és que Afrodita va néixer de vol dir “nascuda de lescuma (ἀ φρό ς)lescuma marina que es va formar allí on Cronos va deixar caure els genitals dÚranos, quan va castrar el pare.Cronos castra Úranos, frec del Palazzo Vecchio(Florència) obra dels pintors Vasari i Gherardi
  • 20. 3.2 Naixement La versió més extesa sobre els seus De fet, es creu que el nom dAfrodita orígens és que Afrodita va néixer de vol dir “nascuda de lescuma (ἀ φρό ς)lescuma marina que es va formar allí on Cronos va deixar caure els genitals dÚranos, quan va castrar el pare.Cronos castra Úranos, frec del Palazzo Vecchio(Florència) obra dels pintors Vasari i Gherardi Roca del grec, a la platja de Pafos (Xipre), on segons la tradició, Afrodita va sorgir de les aigües.
  • 21. El naixement dAfrodita ha estat un motiu habitual per artistes de tots els temps. Bouguereau Böcklin Duval … i, per descomptat...
  • 22. La deessa apareix nua, com en moltes estàtues antigues en què el pintorA lesquerra, els es va inspirar.Zèfirs (vents deponent), símbolsde la passió sexual. A la dreta, una de les Hores (divinitats de les estacions) oferint un mantell a la dea. Als peus apareix una petxina. Sandro Boticelli
  • 23. El quadre de Boticelli sinspira en dos models escultòrics antics de la deessa. La Venus Púdica (vergonyosa) que es tapa el cos de forma pudorosa. Venus púdiques trobades a Atenes i a Tunísia. Venus Capitolina, trobada a Roma. Es creu que copia lAfrodita de Cnidos de Praxitel·les, la primer representació artística del nu femení i una de les escultures més admirades del món antic)
  • 24. El segon model és la Venus Anadyomene (dἀ ναδύ ομαι “emergir”), representació de la dea sorgint de les aigües.Fresc duna domus de Pompeia; es creu que copia un originalgrec, possiblement un naixement dAfrodita del pintor Apel·les.
  • 25. 3.3 AmorsCom a deessa de lamor, Afrodita havia de fer honor a aquest títol; entre els seus amors més coneguts hi ha:Ares, el déu de la guerra, que Adonis,el mortal més bell, la relacióva ser el seu principal amant. amb el qual va tenir un final tràgic.
  • 26. Fruits daquestes relacions Afrodita va donar a llum alguns fills il·lustres: amb Ares va ser mare dHarmonia i dHimer (déu dels casaments); amb Hermes, ho va ser dHermafrodit; amb Dionís, va parir les tres Gràcies i Príap (déu dels jardins) i amb lheroi troià Anquises, va ser mare dEneasEneas fugint de Troia amb Les tres Gràcies, tal com les Príap mostrant els seusAnquises a les espatlles. va imaginar Rubens. atributs com a déu de la fertilitat
  • 27. Tanmateix el seu fill més cèlebre va ser sempre Eros (Cupido per als romans) Eros era el déu del desig (ἔ ρως). Era representat sempre com un adolescent (més tard com un infant) amb ales i armat amb un arc i fletxes que provocaven lamor en les seves víctimes.