Your SlideShare is downloading. ×
009herois
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

009herois

137

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
137
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ElS HEROISEls quadres grocs diran el títol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre daquestes és que encara continua lapartat anterior. Els quadres blaus són les explicacions del tema que tractem. És molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts daquí). Els quadres clarets són explicacions secundàries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informació. Daquests no cal agafar apunts.
  • 2. 1. INTRODUCCIÓ Un dels trets característics de la mitologia grega és labundància dherois, també anomenats semidéus. Els herois superen els homes en força, destresa i audàcia, però són mortals, cosa que els distingeix dels déus.Làpites contra centaures Per als grecs els herois eren morts il·lustres, avantpassats memorables, les gestes dels quals van ser objecte dadmiració i cant per als que van venir després.
  • 3. Una característica comuna dels herois grecs és que tots pertanyien a una èpocapassada gloriosa, anomenada lEdad dels Herois, anterior a lEdat dels grecs quecomponien i recitaven poemes sobre les seves gestes. LEdat dels Herois era vistapels grecs com una època dexcel·lència, mentre que la humanitat que ha vingutdesprés no ha fet més que degradar-se. LEdat dOrLEdat dels Herois va acabar quan la guerra i la mort van aniquilar la raça delsherois. A aquests Zeus els va concedir una vida després de la mort a les Illes delsBenaurats, una terra de felicitat perpètua, governada per Cronos, lluny dels mortals.
  • 4. No hi ha un únic tipus dheroi sinó que les gestes perles quals són recordats són diverses: •Exterminadors de monstres com Hèracles que va matar lhidra de Lerna, el lleó de nemea, etc. •Guerrers valerosos com Aquil·leu, cèlebre per la seva participació a la guerra de Troia. •Monarques il·lustres com Teseu, que va unificar Atenes i li va concedir les primeres lleis. •Fundadors de ciutats i dinasties reials, com Cadme, que va fundar la ciutat de Tebes. Hèracles Teseu Aquil·leu i Patrocle Cadme
  • 5. Els herois grecs eren també objecte de culte religiós, però a diferència del culte alsdéus, el dels herois era diferent tant en les cerimònies com en labast: cada heroitenia un culte limitat a una ciutat (com Teseu, que era venerat a Atenes; etc) Cerimònia de consagració duna herma (Bonnikov)Alguns herois tenien un culte tan limitat que Els grecs consideraven els heroisno són molt coneguts, com Ani, venerat a intermediaris entre ells i els déus ililla de Delos. En canvi, Hèracles, a qui els poders dultratomba. En aquestsatribuïen gestes per tota Grècia, va aspecte el culte als herois sasemblaesdevenir un heroi panhel·lènic. al dels sants en la religió catòlica.
  • 6. 2. HEROIS EPÒNIMS GRECSEpònim és aquell personatge que ha donat nom a un país (CristòforColom a Colòmbia), una ciutat (Constantí a Constantinopla), unaèpoca (Isabel I dAnglaterra a lÈpoca Isabelina), etc. La necessitat de dotar-se dun origen prestigiós ha fet que a molts llocs shagin buscat o inventat herois epònims. Un cas molt proper el trobem a Barcelona que durant molt de temps va atribuir la seva fundació al general cartaginés Hanníbal Barca que a més va donar el seu nom a la ciutat. En la mitologia grega són habituals els herois que han donat noms a ciutats o pobles sencers, tot i que en molts casos el nom de lheroi va ser inventat per donar explicació al nom del poble.
  • 7. Segons els grecs, Zeus, ofès per la maldat dels homes, va enviar un diluvi que va negar les terres. Van salvar-se Deucalió i Pirra, que van refugiar-se en una arca. Deucalió i Pirra van ser pares dHel·lé, èponim dels hel·lens (els grecs). Hel·lé va tenir tres fills Doros, Èol i Xutos. Els dos primers van ser els avantpassats dels doris i dels eolis. Xutos va ser pare dIó, de qui descendien els jonis.Jonis, doris i eolis eren els noms de les tres tribus en què es dividia el poble grec
  • 8. 3. SAGA DARGOSLa ciutat dArgos, al nord-est delPeloponnés, va ser fundada perForoneu, però durant el regnat del seufill Gelanor, va ser elegit rei Dànausque havia arribat a Grècia des dÀfrica,fugint del seu germà, Egipte.Egipte pretenia que els seus 50 fills escasessin amb les 50 filles de Dànaus,però aquest sospitava que en realitatEgipta volia matar-los a tots, per aixòva fugir amb les filles. Tanmateix els 50nois van trobar-los i van obligarDànaus a casar-los.
  • 9. Segur del final que els esparavadesprés del casament, Dànausva donar a cada filla una agullade cap amb lordre de clavar-laal cor de cada marit.Totes les filles van obeir el pare,llevat duna Hipermes-tra, queshavia enamorat del seu,Linceu. Dànaus va voler casti-gar la desobediència de la joveperò els jutges la van absoldre.Més endavant Linceu va matarDànaus, va reunir-se ambHispermestra i va regnar aArgos.Les altres germanes van sercondemnades pels jutges delsmorts a carregar aigua ambcàntirs perforats com ditals.
  • 10. Acrisi, besnét de Dànaus, rei dArgos, Tot i així, Zeus va posseir Dànae entenia una filla Dànae, però quan un forma de pluja dor i va engendrar amboracle li va anunciar que seria mort per ella Perseu. Acrisi els va tancar en unaun nét, va fer tancar-la en una torre. arca i els va llançar al mar per morir. Diverses representacions de Dànae: a dalt, de Mattyeis, Klimt i Chantron; a sota de Gentileschi i un dibuix dAcrisi abandonant Dànae i Perseu al mar.
  • 11. Mare i fill van arribar vius a Serifos on van ser hostatjats pel rei Polidectes. QuanPerseu va arribar a dedat viril, va enfrontar-se a Polidectes que pretenia forçarDànae a casar-se amb ell. Per desfer-se del jove, el rei va fer veure que escasaria amb una altra dóna i va demanar als seus súbdits un cavall com a regal. Com que Perseu no tenia cavall, va dir que si Polidectes deixava en pau Dànae, ell li portaria el que volgués, encara que fos el cap de Medusa. Polidectes, encantat, li va demanar que ho fes. Perseu Serifos
  • 12. Atena dóna lescut a Perseu (Rode)Medusa era una de les tres Gorgones. Tenia serps enlloc de cabell i un rostre tan espantós que tothom que lamirés quedava petrificat dhorror. Atena havia castigatMedusa amb aquest aspecte perquè shavia vist ambposidó en un temple de la deessa. Per això Atena vaajudar Perseu; li va aconsellar no mirar directamentMedusa, sino el seu reflex, i li va donar un escut brillant.
  • 13. Perseu necessitava també un sarró on guardar el cap de Medusa, unessandàlies alades i el casc dinvisibilitat dHades, que eren guardats per lesnimfes estígies. Per trobar-les, Perseu va visitar les Grees, germanes de lesGorgones; tres velles que compartien un sol ull i una sola dent. Perseu els vapendre lull i no els el va tornar fins que no li van dir on es trobaven les nimfes.Una vegada va tenir el que volia, va volar fins la cova de les Gorgones. Perseu torna lull a les Grees Perseu i les nimfes estígies
  • 14. Perseu es va trobar les tresGorgones adormides. Shi va acostarsigilosament, mirant a través delreflex de lescut i va tallar el cap deMedusa dun cop. Va ficar-lo al sarrói va fugir protegit pel cascdinvisibilitat mentre les germanes deMedusa el buscaven debades.
  • 15. Perseu veu Andròmeda Andròmeda vista per Doré i Van Rijn. (Leighton) De retorn a Serifos, quan sobrevolava Palestina, va divisar una jove nua, encadenada les roques de la costa i es va enamorar della. Era Andròmeda, filla del rei Cefeu de Jopa. La seva mare Cassiopea presumia que ella i Andròmeda eren més belles que les Nereides i Posidó va enviar el monstre marí Cetos a devastar el país. Una Oracle va anunciar que lúnic salvació era sacrificar Andròmeda al monstre i Cefeu es va veure obligat a encadenar-la.
  • 16. Perseu va descendir a parlar amb Cefeu i va obtenir la promesa de casar-se ambla jove si la rescatava. Va aixecar de nou el vol, va treure la falç i va precipitar-sesobre el monstre mentre aquest estava distret mirant lombra de Perseu al mar. Perseu mata Cetos (di Lorenzo)
  • 17. Tot seguit Perseu va deslligar Andròmeda i la va tornar amb els seus pares.Va amagar el cap de medusa sobre un llit dalgues, que es van convertirdimmediat en corall. Cefeu i Casiopea van acceptar de mala gana el gendreperò a insistència dAndròmeda, el casament es va celebrar de seguida. Perseu Andròmeda vistos per Mengs i Vasari.
  • 18. Durant la celebració es va presentar un antic pretendent dAndròmeda, reclamant-la per a ell. Cefeu i Cassiopea van trencar la promesa donada a Perseu i vandonar la raó al nouvingut. En la lluita que va seguir Perseu va defensar-sevalerosament però quan va veure que el superaven en nombre va buscar el capde medusa i el va usar per tranformar tothom, menys la núvia, en pedra. Constel·lacions de Cassiopea i Cefeu Perseu tranforma la gent en pedra (Giordano) Més endavant els déus van posar les imatges de Cefeu i Cassiopea al cel com a constel·lacions.
  • 19. Perseu va tornar a Serifos amb Andròmeda i quan va veure que Polidectescontinuava acosant Dànae, el va convertir en pedra. Després va donar elcap de Medusa a Atena que sel va posar a lègida i va demanar a Hermesque tornes la falç, les sandàlies i el sarró a les nimfes estígies.Lègida és una cuirassa de pell de cabra que Atena portavasobre el pit. A les imatges la Minerva de Klimt (a dalt) i una estàtua de la deessa amb el cap de Medusa al pit.
  • 20. Quant a Acrisi: Perseu el va matar sense voler quan eldisc que havia llençat en un certamen atlètic va colpejarel cap del vell rei per accident. Dolgut, Perseu no va volerheretar el tron dArgos i va fundar la ciutat de Micenes.Més endavant els déus van col·locar també la sevaimatge i la dAndròmeda entre les estrelles. Representacions de les constel·lacions dAndròmeda i Perseu. La ciutadella de Micenes.

×