Límits versiódef

Límits 1

PERSONATGESCARLA 17 anys, estudiantDIANA 17 anys, estudiantGLÒRIA 38 anys, mare de CarlaDAVID 20 anys, estudiantESCENOGRAFIAL’escenari ha de diferenciar 4 espais.La casa de la Carla i la Glòria.Els flashbacks, el monòleg de la Glòria i la presó.Els monòlegs de la Carla.La pantalla, al darrer terme, ocupant tot l’ample i l’altde l’escenari.Els espais han d’estar diferenciats de tal manera que,donat el cas, puguin tenir presència simultàniament.L’escenografia ha de ser simple, utilitzant els mínimselements indispensables per al desenvolupament de cadaescena.TEMPSPeríode a partir de l’agressió i la declaració de la Carla.Flashbacks d’abans d’aquest dia.A l’actualitat, en una petita ciutat de la costa. 2

“Les obres de teatre per a joves parlen detemes relacionats de forma directa o indirectaamb els problemes, els somnis i els desitjosactuals dels joves. Són obres que sempre han departir de la història, del tema. El punt departida és l’adolescent i les circumstànciesfamiliars, polítiques i socials que l’envolten.Ha de ser la seva història, ha de poder fer-se-la seva.” Lutz Hübner 3

ESCENA 1(Carla espera dreta de cara al públic.)(Entra David i espera al seu costat. Carla el veu i es posanerviosa. Pausa)DAVID: Quantes?CARLA: Eh? què?DAVID: Que quantes te n’han quedat?CARLA: Ah...! 5. (Pausa) I a tu?DAVID: 1.CARLA: Ah...(Silenci)CARLA: Vas a aquest institut?(David somriu)CARLA: Vull dir... que vas a aquest institut és evident, però... quin curs fas?DAVID: 1r de Batxillerat.CARLA: Com jo! vas amb la Sostres?DAVID: No, jo faig nocturn. Treballo els matins.CARLA: Clar, per això no em sones...DAVID: Clar... (Mira cap al públic) Ja obren.CARLA: (Al públic) Hola, vinc a buscar les notes de recuperació. Carla Pons.(Pausa. Carla fa com si agafés un sobre)CARLA: Gràcies.DAVID: (Mirant al públic) Jo també. David Pons.CARLA: Tu et dius Pons també?DAVID: (Simula agafar un sobre del públic) Gràcies. (A Carla) Sí. Pons Pons.CARLA: Pons Pons? què dius, no pot ser! vull dir que, quina coincidència, no? 4

(David obre el sobre)DAVID: (Mentre llegeix) Sí, bueno, els meus pares són de Mallorca. I allà tothom es diu Pons. Si em digués Tomeu ja no podria ser més típic! (A Carla) A Mallorca vull dir. Has aprovat?CARLA: Ho miraré demà, no vull que em xafi la nit de Sant Joan!DAVID: Clar...(Pausa)CARLA: Doncs res, me’n vaig, que he quedat...DAVID: Molt bé. (Somrient) Encantat, Carla Pons.CARLA: Adéu!(Carla no s’atreveix, però finalment es llença i es fan dospetons)CARLA: Que vagi bé.(Fent el gest de marxar) Ah, has aprovat?DAVID: Un notable.CARLA: (Admirada) Ets un crack, eh!DAVID: Quan estudio sí. Adéu!(Carla surt. David agafa el mòbil i marca un número. Carlatorna a entrar.)CARLA: (Nerviosa) Et pensaràs que se me’n va l’olla, perquè ens acabem de conèixer i això, però... si no vols em dius que no i cap problema eh, jo t’ho dic i ja està, llavors tu fas el que vulguis, d’acord?...(Agafa aire) Vols venir aquesta nit a la Plaça dels Arcs? fan uns concerts per la berbena i això i, bé, no rotllo cita i tal eh, jo vindré amb una amiga, i tu... si vols porta algun tio, bueno, o una tia, com vulguis, com vulguis, no sé... (Pausa) Podria estar bé, no?(Pausa. David la mira, somrient)CARLA: (Més nerviosa) Merda, ja l’he liat... mira, que... si no vols no passa res, eh? no passa res! que fes la teva i això... No passa res, de veritat! Però que... no sé, que si al final decideixes venir... que si et ve de gust al final... doncs ens podríem trobar a les 10 a la 5

plaça i llavors, doncs... no ho sé, podríem anar a algun bar abans i...DAVID: (Tallant-la) Carla! (Somrient) Que sí, tia. Ens veiem a les 10 i anem a prendre algo.CARLA: Perfecte, mola! (Pausa) Ens veiem després!DAVID: Fins després!(Fosc) 6

TÍTOLS DE CRÈDIT. PANTALLA(Els títols de crèdit han d’especificar els principalscàrrecs i noms. Tant l’estètica com la música dels títolsde crèdit han de marcar un to alegre i ser atractius iafins als gustos del públic objectiu jove.) 7

ESCENA 2. PANTALLACOMISSARIA DE POLICIA. INTERIOR. DIA(Habitació petita, sòbria, i sense res més que Carlaasseguda davant d’una taula. Porta la roba desmanegada. Vaescabellada, amb diversos cops a la cara i amb el llavi ila cella partits. Encara està plena de sang. Porta elmaquillatge corregut i té els ulls inflats per haver estathores plorant.Carla espera una estona a què comenci l’ interrogatori.Està afectada i nerviosa.)VEU OFF: Nom complet i edat.CARLA: Carla Pons Ferrer. 17 anys.VEU OFF: Molt bé, Carla. Ens pots explicar què va passar exactament?(Pausa)VEU OFF: Et trobes bé? Vols una mica d’aigua?CARLA: No. No vull aigua. (Pausa. Mira a càmera) És necessari que hi hagi aquesta càmera?VEU OFF: Sí, ho sento. Comença sisplau.CARLA: (Pausa) D’acord. (Pausa) Ahir a la nit... Vaig quedar amb un de l’institut. Va venir sol... Ho dic perquè... Havia de venir amb més gent, per això ho dic...VEU OFF: I tu? anaves sola també?CARLA: No, la Diana, una amiga. Vaig anar-hi amb la Diana.VEU OFF: Molt bé, continua. Ja ens donaràs les seves dades després.CARLA: (Pausa) Vam quedar a les 10, més o menys, a la Plaça dels Arcs i... Havíem d’anar de copes i a uns concerts... Però ell va portar beguda i... i va dir d’anar a fer botellón a la platja. A cala Jordana, no sé si sap... A uns 15 minuts d’aquí, per la nacional...? (Pausa) Vam dir que vale, a mi m’agradava aquell tio i la Diana... bueno, a ella tan li feia... A la Diana sempre tan li fa tot. Vam caminar fins al cotxe, xerrant i això i... ens vam beure una ampolla de Vodka. Ell sobretot, nosaltres quasi no en vam beure de 8

Vodka... (Pausa) I no sé, al cap de mitja hora o així ja érem a la platja.VEU OFF: Us va veure algú?CARLA: No, no... Vam anar a un racó... Vam anar a un racó perquè no ens molestés ningú.VEU OFF: Molt bé, continua.CARLA: Vam estar allà, fent conya, bevent, bevent molt, i... no sé, al cap d’una estona ens vam banyar, allà, al mar... Tots tres, en boles, amb una lluna plena brutal i... total, que va començar a tontejar amb les dues i... No sé, anàvem borratxes i li seguíem el rotllo... (Pausa) Llavors ell va voler sortir de l’aigua, volia Mdma.VEU OFF: Us en vau prendre tu i la Diana?CARLA: Sí. I molt. La Diana va haver de vomitar unes quantes vegades, es trobava fatal, no controla, i va acabar tirada a la sorra, dormint... Nosaltres vam estar fent el tonto per la platja... Ell anava molt passat, però no ho sé, molava, em feia riure i... I jo li seguia el joc, anava molt borratxa i tenia ganes... de fer l’amor amb ell, sap?... (Pausa) De sobte va començar a parlar de les ties, així en general, i es va girar, estava... no ho sé, estava accelerat, nerviós... Va començar a dir que les ties... que no et podies fiar mai de les ties, que eren totes unes filles de puta i que tard o d’hora te l’acabaven fotent... No ho sé, estava girat.. (Pausa) Llavors va despertar a la Diana, li va dir que fotés al camp, que volíem estar sols... Però ella estava fatal, no podia ni parlar, i jo no volia que marxés... Vaig tenir com un segon de... sap? d’intuïció, de mal rotllo! estava cagada de por i tenia ganes de marxar d’allà i ja està... Ell em va dir que no, que jo em quedava i que aquella puta se n’anava. Em vaig aixecar per dir-li que ens deixés marxar que... i PAM. Em va clavar un cop de puny i vaig caure sobre les roques. (Pausa) La Diana va flipar. I va marxar corrents la cabrona. Se’n va anar...VEU OFF: Et va deixar sola?CARLA: Sí. Devia anar a buscar ajuda, o jo què sé, m’és igual... (Pausa) Em va començar a pegar. I... 9

entre hòstia i hòstia m’anava dient que era una puta, una pija mimada, una rajada... que l’havia perseguit per follar i follaríem.VEU OFF: On et va pegar?CARLA: A tot arreu, no sé... (Pausa) Al final es va calmar i va deixar de pegar-me... Em va treure la roba i em va començar a sobar, a grapejar, com un bavós... Jo estava quasi inconscient, out, i el deixava fer per no cabrejar-lo més encara... Però quan vaig veure que es treia els pantalons per fotre-me-la a dins, vaig esperar a tenir-lo a sobre i... no sé d’on vaig treure les forces, però li vaig fotre una hòstia als collons, vaig agafar la roba i... vaig marxar tan ràpid com vaig poder.(Pausa)VEU OFF: Molt bé, gràcies Carla, per avui ja n’hi ha prou. (Pausa) Pots dir-me el seu nom complet per què quedi gravat?(Pausa. Carla mira fixament)CARLA: Sí. (Pausa) David Pons. Pons Pons.(Pausa)VEU OFF: D’acord. Carla, ara et mirarà el metge forense i trucarem als teus pares.CARLA: Mare, només tinc mare. No sé, suposo que encara deu ser a la feina.VEU OFF: D’acord. Una última cosa Carla, saps on pot ser ara en David?CARLA: No, no sé ni on viu. Però em va dir que la seva nòvia treballa al Mango de les Rambles. Potser ella ho sap.VEU OFF: (sorprès) En David Pons té parella?(Fosc) 10

ESCENA 3(De cara al públic, Glòria mira unes radiografies d’unacama de nena)GLÒRIA: Perfecte... Veu? la tíbia, que és això d’aquí, s’ha soldat perfectament. Veu aquí? on hi havia la fissura? ja no es nota res. (Agafa una altra radiografia) I veu aquesta? tot bé també. Tot perfecte. (To infantil i mirant més avall) Com ho has fet per curar-te tan ràpid? que ets una fada i tens poders? (Pausa) (To normal) Ara haurà de fer dues setmanes de rehabilitació i ja està. No és necessari, però em quedaré més tranquil·la si la van controlant... (Pausa) Sí, quan surti li demana hora a la meva secretària. I li demana una piruleta per la nena també. (Pausa. Somriu) Sí, sustos i alegries per sort! (Pausa) Una, una en tinc. I té 17 anys ja. (Pausa) Germanes? ja m’agradaria ja ser NOMÉS la seva germana gran, ja m’agradaria, cregui’m.(Pausa) No, ara m’he passat. La veritat és que he tingut molta sort amb la meva filla. L’adolescència és dura, però no tant eh... S’ha mitificat! Si ho porten bé i no en fan un drama ja veurà que quan la seva filla es faci una doneta tindran una relació més adulta, no sé, més de tu a tu, com dues amigues! (Sona el telèfon) Perdoni, el telèfon. Sí, digui? (...) Sí, jo mateixa digui’m. (Fosc) 11

ESCENA 4(Carla asseguda al sofà, abstreta, passant pàgines d’unarevista. Porta roba de carrer i diferent a la d’Escena 2.Les ferides de la cara i les del cos ja estan embenades otapades amb esparadrap.Diana estirada al sofà, amb el cap a la falda de Carla, enposició fetal. Entra Glòria i es queda uns segons observantCarla i Diana)GLÒRIA: (La presència de Diana li fa nosa) No hauries d’anar a dinar a casa, Diana?DIANA: Estic bé, gràcies.(Pausa)GLÒRIA: Et vols quedar a menjar aquí?DIANA: Sí! Gràcies Glòria!(Silenci. Glòria s’asseu davant de Carla i Diana.)GLÒRIA: (Amb tacte) Reina... Acaba de trucar la policia. (Pausa) Ja han redactat l’informe del cas i l’han passat al jutge... Ara hem d’esperar que s’ho miri tot i que dicti l’auto d’obertura i es faci el judici.(Silenci. Carla continua absorta, llegint)GLÒRIA: A ell l’han detingut fa unes hores, a casa seva, i... de moment ho nega tot. Diu que...CARLA: (Tallant-la) L’han deixat anar?GLÒRIA: No, ara el portaven a la presó, no et preocupis.(Glòria acaricia a Carla a la galta i aquesta li aparta lamà. Sona un missatge del mòbil de Carla, que està sobre latauleta. Tant Carla com Glòria se’l miren. Glòria, que elté més a prop va a agafar-lo, però Carla reacciona ràpid il’agafa ella)CARLA: Deixa.(Carla es guarda el mòbil a la butxaca)GLÒRIA: (Aixecant-se) Vaig a preparar-te alguna cosa per menjar, d’acord?CARLA: I l’hospital?GLÒRIA: Què (passa amb l’hospital)? 12

CARLA: Que no vas a treballar avui?GLÒRIA: No. (Pausa) He demanat uns dies de festa per poder estar amb tu. (Fa broma) Però si et faig nosa me’n vaig a treballar, eh?(Glòria surt. Carla fa aixecar a Diana)CARLA: Anem.DIANA: I el dinar?CARLA: Ràpid, corre!(Carla i Diana surten.)(Fosc) 13

ESCENA 5(Carla il·luminada per un focus frontal)CARLA: A vegades somnio amb tu, papa. Però no ets TU ben bé. No sé. És el que sento quan somnio i després ho relaciono amb TU, saps? És la manera com noto que se m’acaba l’aire, com m’asfixio...(Tocant-se el pit) El nus aquí al mig. (Pausa) Avui, per exemple. He somniat que estava en una habitació immensa, d’aquelles amb sofàs de vellut vermell, les típiques de les mansions que sortien a les pel·lis cursis de fa anys. D’aquelles que es mirava la mama, saps? Massa perfums, massa plomes als barrets. I en el meu somni l’habitació estava plena de dones amb aquests barrets, i les plomes, escampades per tota l’habitació, se’m ficaven al nas i, més que pessigolles, era com si m’estiguessin ficant els dits al nas. Per molestar-me. Expressament, saps?(Pausa) L’única obertura que hi havia per escapar-me era una finestra, un forat, no sé... (Pausa) He tret el cap i, en mirar a baix, he vist que no hi havia carrer, que només hi havia el buit, núvols esclarissats, o boira poc espessa, de color verd clar. Llavors, mirant cap amunt, he vist una escala de paret, però sense esgraons, una corda finalment. He pujat i ha estat fàcil, era com si... era com si la llei de la gravetat estigués al revés i l’aire, i els núvols de baix, m’empenyessin cap amunt. Era com... com inevitable no pujar, com si fos l’únic camí que pogués seguir. I a dalt de tot hi havia un terrat, ple, envaït de fileres i fileres de llençols blancs estesos, que volaven pel vent, per l’olor a TU que els empenyia i que els feia tenir vida. Que els hi donava ànima. Vull dir que, tu no hi eres, però jo veia com els empenyies cap amunt, com els donaves l’embranzida cap amunt. (Pausa) I llavors, per un moment, m’ha semblat sentir l’olor de la teva barba negra com el carbó, de pèls suaus, tous, tan gustosos. (Pausa) I aquí, just quan estava tan a prop de TU, ha començat a ploure, a ploure molt! queien litres, milers de litres d’aigua del cel que feien que res no pogués continuar dret, que tot caigués, que cada vegada estigués més lluny d’allà on venies, de dalt, de TU. I els llençols blancs m’han començat a tapar, a lligar, a ofegar, a deixar-me sense aire, a xuclar-me cap a MI mateixa, fins a enterrar-me a sota SEU, a sota 14

TEU, sota litres d’aigua, sota aquells llençols blancs, com una eruga, presa allà dins, amb capes de roba que no podia apartar, i que no em deixaven sortir, que m’asfixiaven. (Pausa) I no he pogut, papa. Al final no he pogut. He deixat d’esgarrapar la roba i m’he quedat quieta. Sola. Respirant fluixet perquè no se m’acabés l’aire. (Pausa) Així com sempre.(Fosc) 15

ESCENA 6(Carla juga a la Wii. Diana està al seu costat)GLÒRIA: On éreu?(Silenci)GLÒRIA: On heu anat, Carla?CARLA: A fer una pizza. Teníem gana.(Silenci)GLÒRIA: I a on més?(Silenci)GLÒRIA: Carla, que a on més heu anat?CARLA: (Mirant al televisor) Merda. Et toca Diana.DIANA: (A Carla) Puc canviar de joc?CARLA: Sí, clar.GLÒRIA: Molt bé, ja n’hi ha prou.(Glòria va fins al televisor i desconnecta la Wii)CARLA: Eh, que estem jugant!GLÒRIA: Estàveu. Podem parlar ara?CARLA: Vull jugar a la Wii.GLÒRIA: Doncs jo vull parlar amb tu. On heu anat?CARLA: (Sense perdre la calma) Ja t’ho he dit, a dinar fora.GLÒRIA: On més?(Pausa. Carla mira desafiadorament Glòria)GLÒRIA: M’acaben de trucar de l’hospital. Diuen que fa una estona hi has anat i que els has demanat que et curessin les ferides, que et feien molt mal, i que la doctora Ferrer, o sigui, jo, t’havia deixat sola, i que com que era de viatge amb el seu nòvio no te les podia curar.(Carla continua mirant-la)GLÒRIA: És veritat això que m’han dit, Carla?(Silenci) 16

GLÒRIA: Em vols contestar d’una vegada?CARLA: Sí.GLÒRIA: Sí, què?CARLA: Que sí, que hi he anat, que els he dit tot això, (assenyalant-se les ferides de la cara) veus que bé m’ho han curat?(Silenci)GLÒRIA: Per què m’ho fas això?CARLA: No ho sé... Què et faig?GLÒRIA: Deixar-me en ridícul. Humiliar-me.CARLA: (Aixecant-se) Tu sabràs, Glòria. Tu sabràs. (A Diana) Anem.GLÒRIA: On vas? Vine aquí!CARLA: (Sortint) Sí, quan torni...(Carla i Diana surten. Glòria seu abatuda. Treu un pot depastilles de la bossa i se’n pren una. Continua abatuda.)(Fosc) 17

ESCENA 7(Carla, sense les benes i els esparadraps, està estirada alterra d’esquena al públic, amb les cames doblades irecolzada sobre els colzes. Té els pantalons i les calcetesavall. Diana està agenollada de cara a Carla. Té la vistaenfocada al seu entrecuix, i unes pinces de les celles a lamà, però no veiem què fa.)CARLA: I ahir què va fer?DIANA: (Concentrada mirant l’entrecuix) Doncs com sempre... Sempre va a classe aquest tio! (Pausa) Va arribar a les 7. A les 9 va sortir a fer un cigarro amb aquell seu amic freaky i a dos quarts d’11 va agafar la moto i se’n va anar.CARLA: Cada dia el mateix... (enfotent-se’n) Que emocionant!DIANA: Ja...(Silenci)CARLA: Tu creus que em dirà que sí?DIANA: Que sí què?CARLA: T’ho acabo d’explicar...DIANA: Estava concentrada amb això (Mirant l’entrecuix de Carla)...CARLA: Que si dirà que sí quan li demani de quedar per la berbena!DIANA: Ah! segur!(Pausa)DIANA: Li demanaràs una cita?CARLA: Una cita? Tia, som al segle XXI! Vull dir que, quedarem, i ja està... Quedarem, no sé... I tu també vindràs!... (Pausa) I a més, serà ell que m’ho acabarà demanant a mi! (Pausa) Jo ho insinuaré... I ell ja m’ho demanarà... Segur que se’n mor de ganes i no sap com fer-ho... Que els tios són uns cagats en el fons, Diana. Te’ls hi has de posar a tiro i deixar que es pensin que s’ho han currat ells.DIANA: Per què? 18

CARLA: Per l’ego, Diana. A un tio li has de fer pujar l’ego, sinó, passen de tu.(Pausa)DIANA: I quan li demanaràs?CARLA: Demà. Quan vinguem a buscar les notes. (Pausa) Tu t’esperaràs al pàrquing i quan ell arribi amb la moto, em fas una perduda i jo em posaré a la cua.DIANA: I si els de nocturn han de recollir les notes a un altre lloc? ...No?CLARA: (Pensa) Sí, ja... M’informaré. Però no ho crec...(Silenci)DIANA: I la nòvia?CARLA: (Incorporant-se) Hòstia, Diana! És ell que té nòvia i no jo! Que faci el que vulgui, no? A més, fa segles que no els veig junts, per mi que ja no...DIANA: Han tallat?CARLA: Jo diria que sí... No ho sé, últimament l’he vist més, no sé...DIANA: Això ja està.(Carla es mira l’entrecuix)CARLA: (posant-se bé la roba) És...! Hòstia, és...! Tu t’hauries de dedicar a això de gran!DIANA: Home, no sé...CARLA: (Aixecant-se) Dóna’m les meves pinces. En David fliparà quan vegi aquest cor!DIANA: (Aixecant-se) Posa-t’hi gel, eh...(Fosc) 19

ESCENA 8. PANTALLACOMISSARIA DE POLICIA. INTERIOR. DIA.(Mateixa habitació que Escena 2. David assegut a la cadira)DAVID: (Nerviós) David Pons Pons. 20 anys. (Pausa) És necessari que hi hagi aquesta càmera?VEU OFF: Sí. Ens pots explicar què vas fer la nit del 23 de juny?DAVID: Ja li he dit... Vaig estar tota la nit a casa meva. Dels meus pares, vull dir. Sol.VEU OFF: Hi ha algú que ho pugui corroborar?DAVID: No, que jo sàpiga... Els meus pares són fora i no vaig parlar amb ningú, no em va veure ningú, suposo... No ho sé... Vaig mirar una pel·li i vaig anar a dormir, i ja està!VEU OFF: Havies quedat amb la Carla Pons aquella nit?DAVID: Sí, hi havia quedat, vam quedar aquella tarda, a l’insti. Però al final no hi vaig anar, li juro. (Pausa) Hi havia quedat, però vaig decidir no anar-hi perquè... Perquè la vaig cagar dient-li que sí.VEU OFF: Per què?DAVID: Doncs perquè... perquè tinc nòvia, sap? Tinc nòvia i vaig pensar que si quedava amb la Carla passaria algo. Collons, que és una tia que està bona, que està bastant bé... i que va ser ella que em va dir de quedar! Hauria passat algo segur!VEU OFF: Ja. O sigui que si no haguessis tingut nòvia hi haguessis anat, no?DAVID: Sí.(Pausa)VEU OFF: I on era la teva nòvia aquella nit?DAVID: (Pausa) Doncs no ho sé, amb les seves amigues suposo...VEU OFF: On?DAVID: Que no ho sé... no ho sé, no m’ho va dir... fa molt la seva ella... No sé on va anar i això... 20

(Pausa)VEU OFF: Abans hem parlat amb la teva nòvia David i ens ha dit que fa un mes que ja no esteu junts. És veritat?(Pausa. David es queda mut)VEU OFF: És veritat, David?(Pausa)VEU OFF: (To dur) Mira noi, comença a contestar perquè se t’està acusant d’agressió sexual. I això no és cap broma. És veritat que fa un mes veu tallar amb la teva nòvia o no?DAVID: Em va deixar fa un mes, sí. Però encara no ho havia dit a ningú...VEU OFF: Per què?DAVID: Perquè jo no volia hòstia, va ser ella, i... no sé, suposo que... que encara no m’ha entrat al tarro o jo què sé...VEU OFF: Ja... De totes maneres, no tenies perquè mentir. Per què ho has fet?DAVID: No ho sé...(Pausa)VEU OFF: (To dur) Per què has mentit David? O et comences a explicar o et foto a la presó! Tu mateix!(Pausa)DAVID: (Impotent) És que no tinc cap... cap explicació prou... Cap coartada, és això no? no tinc cap puta coartada! (Pausa) No ho sé, he pensat que seria més fàcil mentir que no pas dir que no en tenia ganes i que em vaig quedar a casa, sol, com un gilipolles. I ja està, hòstia... No sé què més dir. (Pausa) No en tenia ganes...(Pausa)VEU OFF: D’acord, doncs. Alguna cosa més a afegir?DAVID: No... (Pausa) Poden avisar els meus pares sisplau? 21

VEU OFF: Són aquí fora. (Pausa) I una última pregunta David, sabies que la demandant encara és menor d’edat?(Pausa)DAVID: (Desmoralitzat) Això vol dir més problemes, no?(Fosc) 22

ESCENA 9(Glòria està parlant per telèfon. Hi ha el mòbil de laCarla en un racó del sofà, mig amagat)GLÒRIA: (Intentant no cridar) No, clar que no ho sabien a l’hospital. Els hi vaig dir que estava malalta... (...) Ja ho sé que ho ha fet per deixar-me en ridícul! Ho he salvat com he pogut... (...) Que l’havien violat. I que estava una mica descentrada! què volies que els hi digués? que la meva filla m’odia? (...) Té 17 anys, els adolescents fan aquestes coses, no? ja li passarà... (...) Sí, també, també em va fer el mateix... Moltes vegades... i què? (...) No necessito que cap psicòleg em digui què li passa a la meva filla! Hauries de veure com l’ha deixat aquell desgraciat! Potser llavors l’entendries una mica més.(Se sent el so d’un missatge entrant del mòbil de la Carla)GLÒRIA: (Mirant el mòbil, nerviosa) Merda, s’ha deixat el mòbil aquí. Ara es pensarà que li he remenat.(...) (molt nerviosa) Que ho faci? Però tu saps com es posaria? I a més, jo no sóc d’aquest tipus de mare. I tu no ets el seu pare!(...) (tranquil·litzant-se) No, perdona’m tu a mi... No sé... No sé què fer... (...) Sí, encara dorm. (...) No, ja et trucaré jo... ara he d’estar amb ella... (...) Jo també. Adéu.(Glòria penja el telèfon. Nerviosa, va al sofà, aparta elmòbil de la Carla i es posa a espolsar els coixins, posa béla tela que cobreix el sofà, l’espolsa... Glòria mira elmòbil de Carla i després a la seva habitació. L’agafa,s’asseu i obre el missatge que ha arribat: és un vídeo.Posa el play del vídeo, es queda uns segons mirant-lo i lacara se li torna blanca).GLÒRIA: Però... Què és això?(Baixa la llum a la vegada que comença el vídeo a lapantalla) 23

ESCENA 10. PANTALLA(Mentre comença el vídeo, continuem veient a Glòria, quemira cap a la pantalla i reacciona al què veu. Al cap d’unssegons, fosc total) .......................................PLATJA. EXTERIOR. ALBA.Pla seqüència: Imatge gravada amb el mòbil de la Diana.Imatge i so de càmera de mòbil.(Carla va vestida com a Escena 2, però neta i sense capferida. S’engega la càmera i la primera imatge que es veusón les cares de Carla i Diana. Van molt begudes.)CARLA: Ja va? Quina merda mòbil!DIANA: Que ja grava! I sinó ho fem amb el teu!CARLA: Que no, tia! Va, ves allà baix!(Diana se’n va cap a la vora del mar. Carla deixa el mòbilrecolzat sobre una superfície plana i s’acosta a davant lacàmera fins que queda en primer terme)CARLA: (Somrient i arrossegant les paraules) Que et donin pel cul... David Pons Pons!(Carla riu mentre s’allunya corrents de la càmera i va finson hi ha la Diana, just al costat del mar. Ens quedem ambun pla obert de la platja, amb Diana i Carla al fons.Carla i Diana es preparen per començar alguna cosa. Estanmolt excitades, una davant de l’altra, intentant aguantarl’equilibri degut a l’estat etílic en què es troben.)CARLA: Va, comença! Comença hòstia! (Pausa) Va!(Diana dubta, però al final li clava un cop de puny aCarla. Aquesta se’n ressent, però les dues riuenescandalosament i hi troben plaer.)CARLA: (Riu en mirar la sang que li ha sortit del nas) Puta mare! Un altre cop!DIANA: Sí?CARLA: Tan fort com puguis! Va!(Diana li clava un altre cop de puny, provocant la mateixareacció.)CARLA: Molt bé! Més! Pega’m més! Uh, quin subidón! 24

(Diana no s’atreveix. Carla, rient, la provoca)CARLA: Va, collons! O només saps depilar conys!(Diana li clava un cop de puny que la deixa de quatregrapes al terra. Diana ja s’ha deixat anar i li clava unacoça a les costelles i una altra a l’esquena. Carlafinalment s’aixeca. Està molt més plena de sang i semblaque li fa mal tot. Carla continua estant molt excitada iriu quasi amb bogeria)CLARA: Més!(Diana li clava un altre cop de puny. I una coça. Mentreveiem que Diana va fent i no té cap intenció de parar, estalla el vídeo.)(Fosc) 25

ESCENA 11(Carla il·luminada per un focus frontal)CARLA: Quan tenia 8 anys, un dia va nevar. Ara... ara potser és una cosa normal que nevi aquí, potser ja no li sorprèn tant a ningú. Però llavors sí, i sobretot a mi, perquè era la primera vegada que veia nevar. Perquè mai no anàvem a enlloc, saps? Vull dir que mai anàvem a... a enlloc. I veure nevar, per primera vegada...! Hòstia, l’havia de tocar! (Pausa) La mama era a l’hospital, tota la nit, com sempre. I jo amb la cangur, també com sempre. No sé què devia fer ella, vés a saber. Segur que parlava per telèfon. Com sempre. (Pausa) Total, que vaig sortir al carrer i no se’n va ni enterar... Vaig començar a caminar, sota la neu. I no m’havia posat ni l’abric. Només caminava, caminava, emocionada, abduïda, al meu món, saps? només mirava enlaire i veia caure els flocs de neu, tan blancs, tan freds. Em queien a la cara i tardaven 5 segons a desfer-se. Ni 3 ni 6, 5 segons a desfer-se. I a la roba també. I als braços, i a la llengua. I era tan excitant i nou tot, tan fugaç, i a la vegada, tan intens durant 5 segons... (Pausa) I llavors, no sé, de sobte em vaig trobar a la plaça de la font, la dels plataners, te’n recordes? allà plantada, mirant un arbre. Mirant l’única fulla que quedava enganxada a l’arbre. L’única en tot el parc que encara s’aguantava. I vaig pensar que el que feia aquella fulla, en el fons... que el que feia aquella fulla era un gran acte d’amor, no? Perquè tot i la neu, tot i aquell vent, ella encara seguia allà, amb les mans ben apretades aguantant-se al seu arbre. Encara no l’havia volgut deixar anar, perquè encara no era el moment! No era el moment, saps? (Pausa) Suposo que m’hi vaig estar molta estona mirant la fulla, no sé, molts minuts segurament. I de sobte, em va venir a parlar una dona. Jo m’havia quedat totalment xopa, fatal, plena de flocs de neu fosos per tot arreu, i em va demanar que qui era, que on vivia i que on eren els meus pares, la mare i el pare, que què feia sola allà, amb aquell fred i nevant. (Pausa) Que on era el meu pare? (Pausa) D’aquest dia no recordo res més. I no sé com vaig arribar a casa. Però el mes següent me’l vaig passar al llit. (Pausa) I durant aquests 30 dies ja només em venia una pregunta al cap. Qui collons era el meu pare? On 26

era? Jo de tota la vida que només tenia una marei això va ser normal fins aquell dia... Però apartir de llavors vaig ser conscient que jo notenia pare, que mai n’havia tingut ni mai nol’havia trobat a faltar, perquè ningú mai no men’havia dit res. (Pausa) Com pots enyorar tant auna persona que no recordes, papa? Que noconeixes! I a partir d’aquell dia vaig començar atrobar-te a faltar. A trobar-te tant a faltar! Im’agafava a la idea de tu com s’agafava aquellafulla al seu arbre. (Pausa) Vaig començar apensar en tu obsessivament, tot el puto dia, aexplicar-te les meves coses, a fer-te el meurefugi, no sé... (Pausa) I hi ha una pregunta quesempre t’he volgut fer. Vull dir que, és el quemés desitjo saber i no tinc collons per demanar-t’ho. (Pausa) I mai no ho faré, saps? Perquè ésmés forta la por al què em puguis contestar queles ganes de saber-ho... És això. Em fa por laresposta. I per tant, enlloc de demanar-t’ho emlimito a no pensar, a donar-me la culpa a mi, i ala mama, a fer-ho pagar als altres i a deixar quela meva vida s’hagi convertit en un simple anarfent. Lent. I insuportable. I ja està.(Fosc) 27

ESCENA 12(Glòria i David asseguts cara a cara i separats per unataula. Glòria està molt afectada i nerviosa, però hointenta dissimular. David va vestit amb un mono de pres)DAVID: El meu advocat m’ha dit que vol parlar amb mi. Per què no li ha deixat dir-me qui és?GLÒRIA: Tenia por que no em volguessis veure...DAVID: Ah sí? I per què?(Pausa)GLÒRIA: Sóc la mare de la Carla.DAVID: Què? Hòstia puta!GLÒRIA: Volia saber com estàs.DAVID: Què...? Està de conya?(Pausa)DAVID: (Aixecant-se) Això no és normal.GLÒRIA: El què no és normal?DAVID: Doncs que sigui aquí! Que la mare de la psicòpata que m’ha tancat em vingui a veure a la presó.(David va per anar-se’n)GLÒRIA: Espera’t, espera’t! Vull parlar amb tu!(Pausa)GLÒRIA: Seu i parlem. Sisplau.(David dubta però finalment es torna a asseure)DAVID: Em dirà per què m’ha denunciat?(Pausa)DAVID: (Apujant el to) Perquè no entenc una puta merda, sap? Vull que em digui què collons hi foto aquí!(Se sent en off un “xxxxtttt” demanant silenci)(Silenci)GLÒRIA: M’agradaria que... Entenc que se’t faci estrany que sigui aquí, i m’imagino pel que deus estar passant, de veritat, però... m’agradaria que m’expliquessis què va passar aquella nit... 28

(Pausa)DAVID: Per què?GLÒRIA: Vull sentir la teva versió...DAVID: Parli amb la policia. O amb el meu advocat.GLÒRIA: (A punt de perdre els nervis) No... David, necessito sentir-t’ho dir a tu, veure’t els ulls!DAVID: Ni ulls ni hòsties. La seva filla està boja i per culpa seva em puc passar molt de temps aquí dins.GLÒRIA: (Explotant) Doncs digue’m-ho! Digue’m què va passar aquella nit, hòstia! (Glòria dóna un cop contingut a la taula) (Pausa. Glòria es calma) Veu quedar o no? (Pausa. David es queda mirant a Glòria i s’adona que amagaalguna cosa)DAVID: Com és que em demana això? (Pausa) Què collons ha vingut a fer aquí?GLÒRIA: Què vols dir? Ja t’ho he dit, vull que m’expliquis... (què va passar aquella nit)DAVID: Digui’m la veritat.GLÒRIA: No t’entenc...(Pausa)DAVID: Sap alguna cosa? (Pausa) Es pensa que sóc idiota... Vostè sap alguna cosa.GLÒRIA: No...DAVID: Hòstia puta ara ho entenc!GLÒRIA: No!DAVID: Sí, vostè sap alguna cosa! està dubtant, no? Hòstia puta, té tants dubtes que no ha tingut més collons que venir aquí a parlar amb mi! sinó, per què hauria vingut?(Silenci. Glòria està molt afectada. Recull les seves cosesi s’aixeca per anar-se’n)DAVID: On va?GLÒRIA: A casa... 29

DAVID: (Vol retenir-la) No, un moment! Un moment, un moment!GLÒRIA: No!DAVID: Parlem un moment, sisplau!(Pausa)DAVID: Sisplau! Només serà un moment...(Glòria s’ho repensa i es torna a asseure)DAVID: Gràcies... (Calmat) A veure... La nit de la berbena jo no em vaig moure de casa. Miri’m als ulls.(Glòria el mira als ulls)DAVID: No em vaig moure de casa. Ho juro! (Pausa) Amb la Carla ens vam conèixer aquella mateixa tarda i vam quedar, sí, vam quedar, però jo no hi vaig anar, no em vaig moure de casa! Ho juro! (Pausa) La putada és que no ho puc demostrar, hòstia! No ho puc demostrar! (Pausa) Estic cagat de por i necessito que algú faci algo! Sisplau, ajudi’m!(Pausa)DAVID: Vostè sap alguna cosa? Sap alguna cosa, collons?(Pausa)DAVID: Molt bé.(Pausa) L’entenc. (Pausa) Només vull dir- li que... si sap algo, per poc que sigui, digui- ho a la policia. O al meu advocat. Sisplau! (Pausa) El que m’està fent la seva filla és una putada molt gran! I vostè ho sap... Tot el que diu és una puta mentida!(Pausa)GLÒRIA: (Recuperant l’enteresa i mirant-lo als ulls desafiadora) I quin motiu tindria la meva filla per inventar-se tot això?DAVID: (Desesperat) Cap! m’ha de creure!(Pausa. Glòria recull les seves coses per marxar)DAVID: On va?GLÒRIA: És tard.DAVID: I què pensa fer? 30

GLÒRIA: David... (Pausa) Jo no sé res.(Glòria surt. David queda blanc, desesperat)(Fosc) 31

ESCENA 13(Carla il·luminada per un focus frontal)CARLA: Tinc por que algú més m’abandoni. Em fa por descobrir-me, ensenyar la cara, i que algú més m’abandoni. Tinc por que ningú no em necessiti. Que no m’estimin. I tinc por de no saber estimar. Tinc por de mi mateixa, del monstre que hi ha aquí dins. M’adono de tot, saps? (Pausa) Tinc por de no saber canviar. O de no poder-ho fer ja. I sobretot et tinc por a TU. I al que has fet amb MI. Por a què tots aquests anys dedicats especialment a TU, només acabin sent la cagada més gran de la meva vida. (Fosc) 32

ESCENA 14(Sona una música molt revolucionada. Carla està buscantfrenèticament el mòbil al sofà. Tira els coixins per terra,s’ajup a veure si és a sota, mira al seu voltant a veure siel troba.Glòria entra i mira tot el que fa sense dir res. Estàdestrossada i té la força de qui ja no té res a perdre)GLÒRIA: (Tranquil·la) Què busques?(Carla no l’havia vist. La mira però no contesta)(Glòria s’acosta a la ràdio i l’apaga)CARLA: Què fots?(Glòria es treu el mòbil de la Carla de la butxaca i lidóna)GLÒRIA: El mòbil.CARLA: Ara et dediques a remenar-me el mòbil?GLÒRIA: Per què? hi ha alguna cosa que no puc veure?CARLA: Si hi és no t’importa! Ocupa’t de la teva vida!(Carla va per sortir)GLÒRIA: Espera.CARLA: (Sortint) No.GLÒRIA: (Imponent) Que t’esperis he dit.(Carla para i es gira cap a Glòria. Silenci)GLÒRIA: Vinc de la presó, de veure en David.CARLA: Què? I per què?GLÒRIA: (Tallant-la) I abans t’he mirat el mòbil.CARLA: (Histèrica) Què? Que has fet què? Hòstia puta! qui t’ha donat permís per fer-ho, eh? Hòstia, és que sembla que t’agradi posar-me de mala llet! Et juro que si tornes...GLÒRIA: (Tallant-la. Cridant) Calla!CARLA: No em dóna la puta gana!GLÒRIA: Que callis t’he dit! i seu!(Carla, contenint la ràbia, seu al sofà.) 33

GLÒRIA: (Sense mirar a Carla) Només... només vull que em diguis una cosa. És veritat que en David et va agredir?CARLA: (Aixecant-se furiosa) Què dius? Estàs tarada tia! però tu sents el que dius? Que fort, que fort...(Acostant-se-li) Algú t’hauria de fotre un parell d’hòsties! a veure si així se’t fot el cervell a lloc, perquè estàs boja! estàs boja! Boja!(Glòria pega una bufetada a Carla)GLÒRIA: (Cridant. Espantada) Calla! Calla i escolta’m! (Pausa) He vist el video que veu gravar amb la Diana!(Silenci. Carla queda muda)GLÒRIA: (Nerviosa) I vull que em diguis... Vull que m’expliquis perquè et pegava la Diana! no entenc... No entenc per què veu fer tot allò! Per què? No ho entenc! (Pausa) Vull saber com heu pogut arribar al nivell de...? Com has pogut arribar al nivell d’inventar-te tota aquesta merda i fer veure que havia sigut en David? Eh? Digues! En quin moment... què collons t’ha passat per ser capaç d’arribar a aquests límits! (Pausa) Ets conscient del que has fet? eh? n’ets conscient? T’adones de com t’has tornat? de com collons t’has tornat? (Pausa) Però què t’ha fet aquest noi perquè li facis això? M’ho vols dir? què t’ha fet tan greu per què li vulguis destrossar la vida? Contesta’m, hòstia!(Pausa)CARLA: (Calmada) No t’importa. Has acabat?GLÒRIA: Es pot passar molt de temps a la presó.CARLA: Ja ho sé. Per això ho he fet.GLÒRIA: Que per això ho has fet?(Pausa)GLÒRIA: I ell? Ell què t’ha fet? M’ho vols explicar?CARLA: No, no t’ho penso explicar.GLÒRIA: Però... us veu barallar? Et va fer mal? Què collons et va fer, Carla? 34

CARLA: (Explotant) Res! Hòstia! No em va fer res! No el vaig ni veure aquella nit al puto David Pons!(Pausa. Glòria es passeja per la sala, calmant-se. Carla lamira, esperant la seva reacció)GLÒRIA: Molt bé, doncs ja està, és tot el que volia saber, ja està... (Pausa)(Amb por) I ara què hem de fer?(Pausa)CARLA: Què vols dir? Res no hem de fer!GLÒRIA: Per culpa teva aquest noi és a la presó. I això és injust i no ho penso permetre.(Pausa)CARLA: (Calmada i desafiadora) Em vols denunciar? (Pausa) Eh? Vols trucar a la policia i denunciar- me? (Provocant-la) Fes-ho.GLÒRIA: (molt confosa) No...CARLA: Fes-ho!GLÒRIA: No puc denunciar a la meva filla! No puc fotre’t a la presó! Perquè ho saps oi que et tancaran a la presó? Hi vas pensar en això mentre t’inventaves tota aquesta merda?CARLA: Veig que tu sí que hi has pensat molt...GLÒRIA: Ets una mimada i una inconscient. Estàs... No sé com t’has tornat però has perdut completament el món de vista!CARLA: Aquí l’única inconscient ets tu. Ningú anirà a la presó si no obres la puta boca.GLÒRIA: En David és a la presó!CARLA: I què? ja sortirà, collons!(Silenci. Carla, histèrica, comença a recollir les sevescoses per marxar)CARLA: Me’n vaig. Això és absurd. Saps perfectament que no em denunciaràs.(Pausa)CARLA: No dius res, no? No tens collons. Ets incapaç de denunciar-me! Incapaç! per què en ta puta vida 35

has estat capaç de fer res que valgui una puta merda! em sents? res! començant pel papa! que va haver de fotre al camp i deixar-me a mi perquè no t’aguantava! Per no haver de veure cada puto dia aquesta cara d’inútil resseca que fas! Fas pena! pena!(Carla se’n va. Glòria queda uns segons paralitzada, enestat de shock. Es passeja per l’habitació, abstreta, i vafins al telèfon. Dubta. Després s’asseu al sofà, pensativa)(Fosc) 36

ESCENA 15(Carla il·luminada per un focus frontal.)CARLA: (Fent Ah, expirant sospirs, de més i menys intensitat de dolor. Descarregant pes) Ah. Ah. Ah. Ah. Així, fent sospirs d’Ah, vas sortint a poc a poc, cada dia una mica més. Ah. Un dia ja no em quedarà cap més sospir de tu aquí dins. Ja no hi seràs. Ja només... una imatge plana, un record indiferent, vinculat a res. A cap sentiment. Tot fora de mi... I l’espai que deixes per omplir, al cor, al cap i a l’estómac, serà per a algú altre. (Pausa) Per algú altre serà. (Pausa) Quan vas marxar, d’alguna manera hauria d’haver pogut arrencar-ho tot de cop. Perquè treure-ho així, sospir a sospir, fa molt més mal. (Pausa) (Inspira profundament) Ho notes? notes com la vida passa i frega la meva cara? Això m’ajuda. S’escampa pel pit, per la panxa, les cames, els braços... (Mirant-se el cos) Ho notes? Ara torno a tenir força! Ara, quan més dèbil sóc i quan més coses m’he tret de sobre... (Somriu)(Pausa)(Comença a sonar una música potent, amb ritme, que ensporta fins a escena 16)(Fosc) 37

ESCENA 16. PANTALLACOMISSARIA POLICIA. INTERIOR. NIT.(La Carla està asseguda exactament igual que a Escena 2.Encara porta alguna ferida, però va perfectament vestida,neta i ben pentinada. Mira cap avall.Continua la música d’escena 15. Comencem amb una vistageneral de l’escena. Mica en mica, anem reduint l’escala iens anem acostant a Carla, fins arribar a un pla obert dela seva cara. En aquest moment la música és al volum màxim:Carla aixeca la mirada i mira a càmera. Els seus ullscontenen ràbia, odi i un plaer extrem. De sobte, Carlaapuja les dues mans, emmanillades, i ensenya el dit del miga càmera, és a dir, a l’espectador. Carla somriu ambmalícia. La música sona molt alta i aguantem uns segons lamirada de Carla. Tallem la imatge al mateix moment que lamúsica para de cop, com si es ratllés.)(Fosc) 38

ESCENA 17(Carla i David estan cara a cara, cada un amb un sobresense obrir a la mà)CARLA: Pons Pons? què dius, no pot ser! vull dir que, quina coincidència, no?(David obre el sobre)DAVID: (mentre llegeix) Sí, bueno, els meus pares són de Mallorca. I allà tothom es diu Pons. Si em digués Tomeu ja no podria ser més típic! (A Carla) A Mallorca vull dir. Has aprovat?CARLA: Ho miraré demà, no vull que em xafi la nit de Sant Joan!DAVID: Clar...(Pausa)CARLA: Doncs res, me’n vaig, que he quedat...DAVID: Molt bé. (Somrient) Encantat, Clara Pons.CARLA: Adéu!(Carla no s’atreveix, però finalment es llença i es fan dospetons)CARLA: Que vagi bé.(Marxant) Ah, has aprovat?DAVID: Un notable.CARLA: (Admirada) Ets un crack, eh!DAVID: Quan estudio sí. Adéu!(Carla surt. David agafa el mòbil i marca un número. Carlatorna a entrar.)CARLA: (Nerviosa) Et pensaràs que se me’n va l’olla, perquè ens acabem de conèixer i això, però... si no vols em dius que no i cap problema eh, jo t’ho dic i ja està, llavors tu fas el que vulguis, d’acord?...(Agafa aire) Vols venir aquesta nit a la Plaça dels Arcs? fan uns concerts per allò de la berbena i això i, bé, no rotllo cita i tal eh, jo vindré amb una amiga, i tu... si vols porta algun tio, bueno, o una tia, com vulguis, com vulguis, no sé... (Pausa) Podria estar bé, no?(Pausa. David la mira, somrient) 39

CARLA: (Més nerviosa) Merda, ja l’he liat... mira, que... si no vols no passa res, eh? no passa res! que fes la teva i això... No passa res, de veritat! Però que... no sé, que si al final decideixes venir... que si et ve de gust al final... doncs ens podríem trobar a les 10 a la plaça i llavors, doncs... no ho sé, podríem anar a algun bar abans i...DAVID: (Tallant-la) Carla! (Somrient) Tia, que sí. Ens veiem a les 10 i anem a prendre algo.CARLA: Perfecte, mola! (Pausa) Ens veiem després!DAVID: Fins després! (David torna al mòbil i marca un número. Carla surt)DAVID: Ei, tio, què passa! (...) Sí, he aprovat! sóc un crack!(Carla torna a entrar precipitadament, amb la intenció decontinuar la conversa i molt contenta. Carla es queda adarrer terme al veure que David està parlant pel mòbil.David no la veu, està d’esquena a ella)DAVID: Sí tio, brutal... Ho celebrem aquesta nit, no? (...) Hòstia, què dius? i no pot anar amb les seves amigues? (...) Vale, però em deus una birra eh? (...) Ok! ets un pringat! Ah, i parlant de birres que em deus... Ja m’ho ha demanat eh! (...) Tio, la pija aquella, la que té una amiga sonada que em segueix tot el puto dia! que ja m’ha tirat els trastos (...) Sí, aquesta! Doncs que me l’he trobat a la cua de les notes, li he entrat, li he anat seguint el rotllo i tal, i m’ha tirat la canya! Estava histèrica pobra... (...) Molt fort, molt fort... (...) No, què va, no em ve de gust, em quedaré a casa tio, que estic sol... podria, eh? Perquè la tia està penjadíssima de mi, però no... (...) Que no, que no sóc tan cabrón! i a més, que no em mola! (...) Maricona tu, tio! que la teva nòvia et té agafat pels collons! (...) Fot el que vulguis! ala, adéu! (...) (penjant) Subnormal...(David surt per l’esquerra de l’escenari. Carla, que ho hasentit tot, s’espera uns segons. Carla marxa per la dretade l’escenari. Fosc).FI. 40

Límits versiódef

by clarasoley

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

Statistics

Límits versiódef Document Transcript