Your SlideShare is downloading. ×
Programari lliure
Programari lliure
Programari lliure
Programari lliure
Programari lliure
Programari lliure
Programari lliure
Programari lliure
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Programari lliure

156

Published on

Definició del programari lliure

Definició del programari lliure

Published in: Technology, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
156
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Nom: Clara Gómez Macias <br /> Curs: 4B<br />La definició de programari lliure………………………………………….pàg.1<br />Per que el programari lliure no hauria de tenir propietaris……………pàg.2<br />La viquipèdia………………………………………………………………...pàg.3 i 4<br />Creative commons………………………………………………………….pàg.5<br />El programari lliure es tot aquell programa que es pot modificar i redistribuir lliurement. El programari lliure no té per que ser gratuït, tot i que molts son gratuïts, les condicions bàsiques per que un programa es consideri lliure son les següents.<br />El programari s’ha de poder fer servir per a qualsevol propòsit.<br />S’ha de poder modificar lliurement per adaptar-lo a les nostres necessitats.<br />S’ha de poder redistribuir, el programador modifica el programa i fa pública la seva versió.<br />La possibilitat de millorar el programa per que tothom el pugui fer servir.<br />Amb aquestes condicions, un programa es considera lliure.<br />Fins i tot, es pot obtenir programari lliure gratuïtament, millorar-lo i després vendre’l i no tindríem cap mena de problema i no hauríem de pagar res.<br />Per què el programari lliure no hauria de tenir propietaris<br />El programari lliure no hauria de tenir propietaris, per que la seva idea principal es que sigui lliure, que tothom el pugui modificar, i va totalment en contra del seu significat.<br />El programari de propietat no ens permet copiar-lo, modificar-lo ni redistribuir-lo, només el podem utilitzar tal i com el seu propietari l’ha creat llavors si un programa té un error, haurem d’esperar fins que el seu creador ho solucioni, amb el programari lliure, aquest procés es molt més ràpid, ja que tothom pot modificar-lo i es solucionarà abans.<br />Sovint, les empreses de programari de propietat només miren pels seus interessos econòmics, i fan servir exageracions com que per cada còpia que un usuari aconsegueix il·legalment, han perdut una venta, i això la majoria de vegades no hagués sigut així, ja que l’usuari hauria buscat altres alternatives gratuïtes en lloc de pagar.<br /> <br />La viquipèdia es una enciclopèdia lliure, en aquest cas en català, ja que la pàgina original es wikipedia.<br />Aquesta enciclopèdia lliure es la més gran en tota la xarxa, ja que tothom contribueix a millorar-la, esta disponible en tots els idiomes i son els mateixos usuaris els que han contribuït a crear-la, ja que tothom pot modificar-la i millorar-la.<br />Ara faré servir la viquipèdia per trobar la resposta a aquestes preguntes:<br />Què és el programari lliure?<br />El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.<br /> Qui és en Richard Stallman?<br />Richard Matthew Stallman (de nom en clau RMS) és un conegut activista del programari lliure.<br />Les seves obres més importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el Projecte GNU. Però la seva influència és major en un marc moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del concepte Copyleft (tot i que no és ell qui li va posar nom), un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació.<br />Què vol dir GNU?<br />GNU és un acrònim recursiu de l'anglès "GNU's Not Unix" ("GNU no és Unix"). Va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu de crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembre de 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegada al grup de notícies net.unix-wizards.<br />Què et sembla la viquipèdia? <br />La meva opinió personal es que es la millor font d’informació que hi ha a la xarxa, ja que es molt difícil que la informació no sigui correcta, ja que qualsevol usuari la pot modificar. Tot i això, mai esta de més assegurar-se mirant altres webs.<br />Creative commons és una organització que aposta per la lliure difusió de les obres dels autors que trien aquesta opció sota les condicions particular de la llicència.<br />Aquestes son les llicències més bàsiques de creative commons:<br />Reconeixement:És permet comerciar i distribuir l’obra i les obres derivades sense cap restricció.<br />Reconeixement-No comercial: Es permet crear obres derivades a partir de la original, però no es permet fer ús comercial d’aquestes, tampoc de la original.<br />Reconeixement-No comercial-Compartir igual:No es permet comerciar amb les obres derivades ni amb la original, i si es distribueix l’obra hauria de ser amb la mateixa llicencia que la original<br />Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades: No es permet comerciar amb l’obra ni crear obres derivades a partir de la original.<br />Reconeixement- Compartir igual: Es pot fer un ús comercial de la obra original i de les obres derivades, però sota la mateixa llicencia que la original.<br />Reconeixement-Sense obres derivades: Es permet fer ús comercial de l’obra original però no fer obres derivades.<br />

×