UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIA

676 views
457 views

Published on

UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIA

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
676
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIA

  1. 1. TEMA 0 INTRODUCCIÓ Lloc web pau CTMA: https://sites.google.com/site/ctmapau/
  2. 2. 1-Què són les ciències de la Terra • Del llatí scientia (/skientia/)vol dir conèixer a través de l’observació, estudi i experimentació. (ve del present scire (/skire/) i vol dir saber) • Definició actual de ciència: coneixements ordenats obtinguts després d’aplicar el mètode científic i que poden ser útils per l’home. • No inclou només la geologia. • És una ciència moderna que interfereix en els éssers vius per:per: • -ocupació del terreny sense valorar. • - esgotament de recursos • Està connectada íntimament a altres ciències com: • · Biologia: en l’evolució de la Terra • · Físiques i químiques (moviment de plaques,fusió, formació i composició dels minerals...) • · Tecnologia (aparells sísmics...) • · Ciències socials (Economia, geografia...) • · ...
  3. 3. 2- Què és el Medi Ambient? • És tot el que ens envolta i ens afecta. • És un conjunt de components capaços de causar efectes directes o indirectes en més o menys temps sobre els éssers vius i els seus béns (edificis...) • Els components 1,2,3 i 4 estan interelacionats, un canvi en un pot afectar als altres.
  4. 4. • Si es talen arbres => Δ CO2 ambiental => Δ efecte hivernacle => ΔTª => afecta éssers vius • El problema medi ambiental sorgeix de la interacció de l’home i medi ambient terrestre. • Els diferents components interactuen entre si. • Exemple: en regió pobre del planeta hi ha• Exemple: en regió pobre del planeta hi ha contaminació de l’aigua => menys producció del camp => menys aliment => menys nombre de persones.
  5. 5. 3- Què són les ciències de la Terra i del Medi Ambient • És una ciència que estudia la interrelació entre el sistema terrestre i el sistema humà. • Estudia: • El sistema terrestre i els seus subsistemes. • El sistema humà.• El sistema humà. • La interrelació entre aquests. • La gestió humana mediambiental: o Cuidar o Conservar o Minimitzar riscos i impactes o Mantenir i augmentar recursos
  6. 6. • Tot això mitjançant: • o PREDICCIÓ: anticipar-se amb la màxima precisió d’on i quan tindrà lloc el fenomen. • o PREVISIÓ: a partir d’antecedents elaborar models de funcionament dels fenòmens. • o PREVENCIÓ:Adoptar mesures que minimitzin la situació de risc. • o CORRECCIÓ: corregir un cop provocat el conflicte medi ambiental.ambiental. • Sistema terrestre Sistema humà • L’home ocupa la terra, es beneficia dels recursos, però fa impactes
  7. 7. 1- El clima és temperat en gran part del país, tropical a Hawaii i la Florida, polar a Alaska, semiàrid a les Grans Planes a l'oest del meridià 100, desèrtic al sud-est, mediterrani a les costes de Califòrnia i àrid a la Gran Conca. Són comuns els climes extremats; la costa del Golf de Mèxic i Atlàntica rep huracans, i la D’aquests articles quins parlen de: predicció, previsió, prevenció i correcció. http://bitcoladopini.blogspot.com.es/2012/09/nadie-ja-sha-convertit-de-tempesta.html extremats; la costa del Golf de Mèxic i Atlàntica rep huracans, i la gran majoria dels tornados del món tenen lloc als Estats Units, sobretot a l'Oest Mitjà. Al centre de Texas hi ha el famós Tornado Alley, el "carreró dels tornados", on hi ha forts vents i un gran índex anual de tornados.
  8. 8. • 2-Als Estats Units l'amenaça de l'huracà féu que l'Administració Nacional Oceànica i • Atmosfèrica • (NOAA) emetés diverses advertències de vents forts, • marees altes i mala mar als Outer Banks al llarg de la costa de Carolina del Nord i Maine. • Almenys disset vaixells navals foren traslladats com a mesura de prevenció davant • l'amenaça. Els policies de l'estat de Rhode Island avisaren als residents propers a la• l'amenaça. Els policies de l'estat de Rhode Island avisaren als residents propers a la • costa que estiguessin preparats per a ser evacuats en cas que fos necessari. A més, • les autoritats de Rhode Island també tancaren diverses platges • i aturaren els viatges en ferri per les vies aquàtiques meridionals de l'estat. • Durant el dia en què l'huracà era pròxim als Estats Units, la NOAA emeté • alertes de tempesta des de Cape May (Nova Jersey) fins a Eastport (Maine)
  9. 9. • 3-Un año del terremoto y el posterior • tsunami que sacudió Japón, en la • prefectura de Miyagi, uno de los lugares • más afectados, hay avances en la• más afectados, hay avances en la • reconstrucción
  10. 10. • 4-La tempesta tropical Nadine ja s'ha convertit en huracà i sembla que s'enfila lentament cap a les ïlles portugueses de les Azores • Nadine, una depressió tropical que va sorgir de les restes de l'huracà Isaac, a les darreres hores ja s'ha convertit en un huracà de categoria 1 amb vents sostinguts d'entre els 110 als 120 Km/h, i tésostinguts d'entre els 110 als 120 Km/h, i té tendència a desplaçar-se en direcció a les Azores a una velocitat d'uns 26 km/h.
  11. 11. TEMA 1 UNA NOVA CIÈNCIACIÈNCIA
  12. 12. 1- TEORIA DELS SISTEMES I ESTUDI EL MEDI • És un conjunt d’elements relacionats entre si. • Cada element té una funció determinada i els seus canvis afecten a la resta. • Ex: una bassa• Ex: una bassa Energia solar • L’arbre perd fulles=>aporta nutrients aigua=> fitoplancton=>zooplancton => =>Peix petit => peix gran
  13. 13. • El sistema es pot considerar com : – UNA CAIXA NEGRA – UNA CAIXA BLANCA
  14. 14. Caixa negra • CAIXA NEGRA • -no analitzem contingut. • -estudiem entrades i sortides d’ Energia i matèria d’un sistema
  15. 15. • Segons els intercanvis d ‘energia i matèria poden ser : OBERTS Hi ha entrada i sortida d’energia i matèria TANCATS Es produeix entrada i sortida d’energia i no de matèria AÏLLATS No hi ha intercanvi ni d’energia ni de matèria Com per exemple l’Univers (cas teòric) Exemple: Individu: Planta Exemple: Terra (excepte meteorits) Ex: rellotge l’Univers (cas teòric)
  16. 16. Caixa blanca • -Estudia l’interior d’un sistema. • -analitzem contingut. • - cada element d’un sistema és una variable, les variables es relacionen entre si (per fletxes). És el diagrama causal = relació causa-efecte entre lesdiagrama causal = relació causa-efecte entre les variables d’un sistema. • -cada variable té una funció. Un canvi en una variable afecta a les altres. • -Té un mecanisme autoregulador/amortidor que tendeix a restablir l’equilibri. • -Té propietat emergent que és el resultat de la propietat de cada element. • Les relacions causals poden ser:
  17. 17. • SIMPLES Relacionen dos variables i la influència d’una sobre l’altre pot ser:
  18. 18. 2- EL PLANETATERRA • Planeta del sistema solar amb – 8 planetes – 162 satèl·lits – Centenars de milers de petits cossos. • Planetoides, Asteroide, Meteoroides,cometes • 2 grups de planetes• 2 grups de planetes • Interiors o rocosos: Mercuri (únic sense atmosfera), venus (gira en sentit contrari), Terra (únic en vida) i Mart(volcans més grans). • Exteriors o gasosos ( amb nucli sòlid i capes gasoses i líquides): Júpiter (+gran), Saturn (té 5 anells), Neptú (+ dens) i Urà (tombat).
  19. 19. • Característiques del nostre planeta que fan possible la vida: – LA DISTÀNCIA PLANETA-ESTEL (H2O líquida) – GRAVETAT SUFICIENT PER RETENIR ATMOSFERA – NUCLI METÀL·LIC FOS que permeti camp magnètic que protegeixi de radiacions còsmiques. – PRESÈNCIA DE SATÈL·LIT GRAN on el camp gravitatori dóna estabilitat a la inclinació de l’eix terraqui. – VIDA MITJANA DE L’ESTEL Com més massa, menys temps de vida. La vida necessita m. a. per desenvolupar-se. – L’EXISTÈNCIA DE PLANETES GEGANTS AL VOLTANT que desvien pel seu poder gravitacional trajectes dels asteroides i protegeixen així altres planetes dels impactes. – SITUACIÓ DE LA GALÀXIA llunyana del centre on les explosions de les supernoves no els afectin , ja que les radiacions emeses són molt perjudicials pels éssers vius.
  20. 20. 2.1- EL SISTEMA TERRA • El podem considerar format per 5 elements o subsistemes relacionats entre si: • ATMOSFERA=> embolcall de gasos de la Terra, responsable del cicle de l’aigua i del clima.responsable del cicle de l’aigua i del clima. • HIDROSFERA=>aigua del planeta excepte vapor d’aigua, inclou CRIOSFERA =gel • GEOSFERA=>part sòlida i inorgànica de la Terra • EDAFOSFERA o PEDOSFERA=> conjunt de sòls. Zona d’interacció entre geosfera i biosfera. • BIOSFERA=>conjunt d’éssers vius de la Terra.
  21. 21. • La Terra és un sistema tancat on no hi entra ni surt matèria (és relatiu perquè entren meteorits i surten satèl·lits i naus fabricats pels humans), però si energia: – La matèria es recicla – L’energia flueix – L’energia procedent del Sol part es reflectida i part es absorbida i es perd en forma de calor. • Hi ha pèrdua de calor per fenòmens geodinàmics interns: vulcanisme, moviments sísmics.. • L’energia es transforma en els processos externs de la• L’energia es transforma en els processos externs de la dinàmica terrestre. Ex: energia Sol evapora aigua (E potencial) que després precipita (E cinètica) i erosiona (E. Mecànica). • L’Energia també es transforma en els processos geològics interns: – Calor interna=> moviment plaques ( E cinètica)=>trencament i plegament (E. Mecànica).
  22. 22. 3- ELS ECOSISTEMES • Els ecosistemes són sistemes naturals formats pel medi físic d’un indret (=biòtop) i tots els organismes que hi viuen (biocenosi) i les relacions entre el medi i els organismes. • ECOSISTEMA=BIOCENOSI + BIÒTOP
  23. 23. Ecosistema o Sistema natural 27 BIOTOP (Factors ambiental abiòtics) BIOCENOSI (Factors ambientals biòtics)
  24. 24. Ecosistem a 2 Ecosistem a 1 ECOTONS: zones de transició entre dos ecosistemes. Espècies EURIOIQUES que resisteixen grans canvis 28 Ecosistema 3 Ecosistema 4 resisteixen grans canvis ambientals. Un ecosistema és una unitat funcional constituïda per éssers vius relacionats entre ells (biocenosi) i amb el medi que habiten en un lloc determinat (biòtop) i, per tant, determinats per una sèrie de factors abiòtics (físics i químics)
  25. 25. ECOSISTEMA=BIOCENOSI + BIÒTOP BIOCENOSI BIÒTOP •És el medi físic. •Els elements no nocius. Són els factors ABIÒTICS: •EL MEDI és fluid aire i aigua que envolta .BIOCENOSI •És el conjunt d’éssers vius, conjunt de poblacions •És el MEDI BIÒTIC. envolta . •SUBSTRAT és el suport (roca,sorra..)sobre el que viuen els organismes. •FACTORS AMBIENTALS són paràmetres que determinen característiques fisicoquímiques de l’ecosistema.
  26. 26. 3.1 ELS BIÒTOP: FACTORS AMBIENTALS • Els factors abiòtics (=no vius) condicionen organismes que hi viuen (pH, Tª...) • Entre els elements del medi físic que afecten un ecosistema hi ha els factors mediambientals com: un ecosistema hi ha els factors mediambientals com: • 1-LLUM 3- DISPONIBILITAT AIGUA EN ESTAT LÍQUID • 2-Tª 4-SALS MINERALS 5- GASOS
  27. 27. 1- LA LLUM La seva durada i intensitat depèn de: -L’alternança dia/nit. -Època de l’any (estacions). -Nuvolositat. -Relleu.-Relleu. En sistemes aquàtics pot penetrar de 150 a 200 m de profunditat En un bosc frondós o selva la vegetació intercepta la llum.
  28. 28. 2-Tª • Depèn de; -el clima -l’època de l’any -temps atmosfèric -alternança dia/nit.-alternança dia/nit. Hi ha diferència en ecosistemes terrestres i aquàtics. En terrestres l'oscil·lació tèrmica és més marcada. En aquàtics els canvis tèrmics són menys acusats, com la densitat màxima de l’aigua és a 4ºC, aigua superficial es congela i per sota poden viure organismes.
  29. 29. 3- DISPONIBILITAT AIGUA EN ESTAT LÍQUID En ecosistemes terrestres depèn de: • Precipitacions. • Humitat relativa de l’aire.• Humitat relativa de l’aire. • En zones fredes l’aigua es troba en forma de gel.
  30. 30. 4- SALS MINERALS • Les plantes i algues necessiten nitrats i fosfats per desenvolupar- se.se. • La concentració de sals minerals al sòl o dissoltes a l’aigua condiciona la presència o absència d’éssers vius.
  31. 31. 5- GASOS • L’O2 atmosfèric és important pels organismes respiradors. • A + altitud => - O2 • L’ O2 dissolt a l’aigua. a + Tª => - O2 • Els factors abiòtics tenen gran influència en el procés evolutiu, però compte amb la interpretació. • Ex: cactus la seva evolució ha estat per: – Per diversitat (mutacions) – Selecció natural
  32. 32. 3.2 BIOCENOSI=COMUNITAT • És el medi biòtic format per tots els éssers vius d’un ecosistema i les relacions entre ells. • Les interrelacions més importants són les• Les interrelacions més importants són les alimentàries anomenades: RELACIONS TRÒFIQUES que junt amb els factors abiòtics són components fonamentals pel procés de selecció natural.
  33. 33. • Segons com obtenen l’aliment (energia i matèria) agrupem els organismes en 4 nivells tròfics: 1-ÉSSERS AUTÒTROFS són ELS PRODUCTORS formen matèria orgànica A partir de matèria inorgànica mitjançant fotosíntesi o quimiosíntesi. Ex. Vegetals HETERÒTROFS o CONSUMIDORS: obtenen la matèria orgànica ja elaborada i poden ser: 2-CONSUMIDORS PRIMARIS: HERBÍVORS sálimenten dels productors ex: cèrvol 3-CONSUMIDOR SECUNDARIS: CARNÍVORS o DEPREDADORS: sálimenten dels herbívors ex: lleó 3-CONSUMIDORS TERCIARIS: SUPERCARNÍVORS o SUPERDEPREDADORS sàlimenten de carnívors ex : l’home 3- CARRONYAIRE: `s’alimenten d’animals morts. Ex. voltó 4-DESCOMPONEDOR: transformen els compostos orgànics en inorgànics queden disponibles pels productors. Ex: fongs i bacteris
  34. 34. Els nivells tròfics estan relacionats entre ells
  35. 35. Vegetals: Producció primària No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. Algues 39 Cianobacteris Visió satèl·lit de fitoplàncton a Irlanda En els oceans la producció primària és de 100 g C/m2 per culpa del llarg recorregut dels nutrients sedimentats fins que tornen a la superfície. Del plàncton que es produeix , el 75% és consumit i la resta sedimenta al fons
  36. 36. Els heteròtrofs No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. També poden haver.hi d’altres que es mengen a altres heteròtrofs i donar lloc a una cadena curta d’espècies. Tots aquests es denominen consumidors 40 denominen consumidors primaris als primers, consumidors secundaris als segons i així fins un o dos nivells més si ho permet l’abundància de producció primària Recorda: Regla del 10%: la quantitat d’energia que passa d’un nivell tròfic a un altre superior
  37. 37. Relacions tròfiques: són les relacions de dependència que s’estableixen entre els éssers vius d’un ecosistema. • Les relacions tròfiques es presentes gràficament per: Cadenes tròfiques: seqüència d’organismes ordenats amb fletxes segons a qui serveix d’alimentd’aliment Xarxes tròfiques conjunt de cadenes tròfiques i mostra les relacions tròfiques entre espècies d’un indret. També es posen fletxes que neixen de l’organisme que serveix d’aliment. En tots els casos les fletxes indiquen la direcció de la matèria i l’energia.
  38. 38. Els heteròtrofs Copèpode (crustaci carnívor)Diatomea (alga fotosintètica) 42 Diatomea (alga fotosintètica) Cardumen de peixosDofins Cadena tròfica o alimentària
  39. 39. CADENA TRÒFICA Seqüència en la que uns organismes s’alimenten d’altres en nivells diferents. 43
  40. 40. 44
  41. 41. 45 Cadenes tròfiques Xarxa tròfica Les cadenes estan connectades parcialment cosa que permet tant un equilibri com la possilitat que siguin funcionals i amb certa plasticitat donant lloc a una autèntica xarxa tròfica
  42. 42. RELACIONS ENTRE ESPÈCIES 1-RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES: Poblacions familiars: patriarcals, matriarcals, filials, de parentiu. poblacions gregàries amb una finalitat. (migracions..) poblacions socials: abelles (individus diferents amb funcions diferents) Poblacions colonials: unió íntima, és el cas dels coralls. 2-RELACIONS INTERESPECÍFIQUES2-RELACIONS INTERESPECÍFIQUES Depredació: depredador-presa. Competència: mateixa font d’alimentació. (esparver i guineu) Inquilinisme: un beneficiat i altre no perjudicat ( ermità) Comensalisme: Un s’aprofita restes de l’altre. (peix rèmora als taurons) mutualisme: benefici mutu com peix pallasso i simbiosi és un tipus de mutualisme íntim on una part és depenen de l’altre (líquens) Parasitisme : paràsit beneficiat i l’hostatger no. Hi ha Ectoparàsits (polls..) i endoparàsits (tenia...)
  43. 43. No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.
  44. 44. NÍNXOL ECOLÒGIC un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie. Posa èmfasi en “l'ofici" de cada espècie. És el paper que té una espècie en l'ecosistema. Es defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el tipus d'aliment que consumeix, els llocs on troba aquest aliment, els depredadors que se n'alimenten, els efectes que té sobre altres espècies de l'ecosistema... Per això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus dePer això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus de relacions s'estableixen entre les espècies i entre les espècies i el medi. El nínxol ecològic, per tant, és el resultat de la capacitat d’adaptació d'aquest organisme a l'ambient on viu. En el cas d'organismes que pateixen metamorfosi, el nínxol ecològic pot variar al llarg del temps: un capgròs és herbívor, mentre que la granota adulta s'alimenta d'insectes: el seu nínxol ecològic ha variat.
  45. 45. 3.3 LA MATÈRIA La matèria en els ecosistemes és limitada i s’ha de reciclar contínuament mitjançant els cicles: -cicle del Carboni -cicle del Nitrogen-cicle del Nitrogen -cicle del fòsfor La matèria passa en forma d’aliment d’uns éssers vius als altres.
  46. 46. CICLE CARBONI No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. 50
  47. 47. CICLE CARBONI 51
  48. 48. CICLE DEL NITROGEN 52Els nitrits són molt tòxics i només els nitrats poden ser absorbits per les plantes Rhizobium, Azobacter, Nostoc) (Nitrobacterr)
  49. 49. CICLE DEL FOSFOR 53 Eutrofització: enriquiment de nutrients del medi
  50. 50. 3.4 L’ENERGIA EL SOL és l’energia il·limitada. L’energia solar és captada pels éssers autòtrofs que mitjançant la fotosíntesi transformen la matèria inorgànica en orgànica. 54
  51. 51. 57
  52. 52. Del aliment que obté els animals s’usa per: -energia metabòlica - calor que desprèn -femta i orina De l’energia metabòlica part és per: - manteniment en repòs (respiració..) - Activitat- Activitat - Creixement El creixement esdevé la producció neta i la producció bruta del nivell superior
  53. 53. s perd Quan un individu es menja a un altre, és en una sola direcció i la major part de l’energia es perd en forma de calor. El sentit de transferència d’energia és unidireccional. LA MATÈRIA ES RECICLA PERÒ L’ENERGIA NO En general el 10% d’Energia d’un nivell queda disponible 59 En general el 10% d’Energia d’un nivell queda disponible pel següent nivell
  54. 54. Energia que conté la fulla Menjada per l’eruga excretat utilitzat emmagatzemat
  55. 55. La biomassa decreix a mida que augmenta el nivell tròfic .
  56. 56. Què observes en aquestesaquestes piràmides?
  57. 57. No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo. 63 Explica el significat d’aquesta piràmide Biomassa dels productors 20.810 Producció secundària bruta = producció primària neta = 11.977 Aproximadament el 10% de 11.977 passa a ser producció secundària neta = 1.890
  58. 58. Biomassa: massa total dels organismes. Producció= Δ biomassa/temps (g/m2 /dia) Producció neta = Producció bruta – respiració PN=PB –R PB= PN+R Producció primaria = la dels productors Producció secundària= la del herbívors Productivitat= producció/biomassa x 100 ( Si unes algues Dupliquessin la seva massa cada 24 hores tindrien una productivitat del 100%) Temps de renovació =biomassa/producció (la tassa de renovació en ecosistemes terrestre és lenta) Eficiència en animals=Δ biomassa corporal neta/biomassa d’aliment ingerit també = PN nivell n / PN nivell n-1 x100 i s’aproxima al 10%
  59. 59. ENERGIA ENDOSOMÀTICA I EXOSOMÀTICA • L’ENERGIA ENDOSOMÀTICA és la que flueix en la biosfera i es transfereix d’uns organismes als altres en la nutrició. Ex la dels alimentsaliments • L’ENERGIA EXOSOMÀTICA és l’energia que circula fora dels organismes. Sense ella les plantes no viurien. Ex: solar, eòlica...
  60. 60. 3.5 FUNCIONAMENT DELS ECOSISTEMES • Tots els organismes dels altres nivells tròfics depenen directa o indirectament dels productors. • A cada nivell hi ha pèrdua d’energia • La mitjana és que un ésser viu d’un nivell tròfic només disposa del 10% (entre 2 i 24%) d’energia • La mitjana és que un ésser viu d’un nivell tròfic només disposa del 10% (entre 2 i 24%) d’energia química emmagatzemada a les molècules del nivell tròfic inferior. • En un ecosistema: – L’energia flueix – La matèria es recicla
  61. 61. 3.6 ALTERACIÓ DELS ECOSISTEMES • els ecosistemes alterats per impactes antròpics experimenten reducció en la diversitat d’espècies. • LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT – És l’amenaça més greu de la biosfera. – Suposa la pèrdua de recursos reals i– Suposa la pèrdua de recursos reals i potencials per la humanitat i cal conservar- les.
  62. 62. – Els efectes de la pèrdua de biodiversitat són: • Menys capacitat de regulació davant els canvis. • Menys complexitat estructuralde a xarxa tròfica. • Menys biomassa (quantitat total de matèria viva)viva)
  63. 63. • Les causes principals de la pèrdua de biodiversitat: • DISMINUCIÓ POBLACIÓ D’ORGANISMES – Per explotació directa dels humans ( per aliments, components medicaments, com a mascotes, ...) • DESTRUCCIÓ D'HÀBITATS – Ecosistemes afectats per: contaminació aigües/ aire, tala d’arbres, pluja àcida, ... Les espècies entren entala d’arbres, pluja àcida, ... Les espècies entren en regressió fins que s’extingeixen. • INTRODUCCIÓ D’ESPÈCIES EXÒTIQUES – Altera xarxa tròfica i l’equilibri ex: tortuga californiana. • PLAGUES I TRANSMISSIÓ DE MALALTIES – En monocultius i cria massiva. – Ex Com fil·loxera en raïms o la mixomatosi en conills.
  64. 64. La plaga de la fil·loxera• La fil·loxera és un petit insecte emparentat amb el pugó originari d'Amèrica que fa de 0,5 a 1,5 mil·límetres de longitud. • La plaga de la fil·loxera va arribar accidentalment a Europa l'any 1860 des d'un carregament de cep americà que anava cap a França, ja que aquest és immune a l'oïdi, un petit fong que produeix a les fulles una mena de cendra • Actualment, la fil·loxera ha estat eradicada ja que empeltant als ceps autòctons, el cep americà, es tornen immunes a la plaga, gràcies al fet de què els ceps americans ja hi estan adaptats.gràcies al fet de què els ceps americans ja hi estan adaptats. 70
  65. 65. 4-EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS AL LLARG DE LA HISTÒRIA • L’activitat econòmica com assentaments humans han esdevingut cada vegada més complexos i augmenten els problemes generats per les noves tecnologies. • A + desenvolupament socioeconòmic => + impacte sobre el medi • 3 ETAPES AL LLARG DE LA Hª: • EDAT DE PEDRA – La població caçava i recol·lectava fent un impacte mínim en el medi. – Bucle retroalimentació negatiu (BR –) entre aliments i població amb desequilibri cte on un canvi en el medi era fatal per a la població.el medi era fatal per a la població. • EDAT DE FERRO fins la Revolució Industrial – Apareixen eines més desenvolupades – Metal·lúrgia permet desenvolupar agricultura i ramaderia, augmentant l’aliment disponible – La població depèn menys dels canvis en el medi i hi ha augment demogràfic i l'impacta no és significatiu. – BR + on les variables població, aliment i tecnologia són totes positives. – Comença la desaparició de boscos per camps de cultiu. • REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: s. XVIII canvi radical – Es comencen a utilitzar residus fòssils ( 1r màquina de vapor) i la sobreexplotació de recursos. – BR+ amb una evolució exponencial de la tecnologia. – Apareixen problemes amb noves variables – Ésser humà i medi tenen una relació autoreguladora de gestió sostenible.
  66. 66. 5- ELS ÉSSERS HUMANS I EL MEDI • A la superfície terrestre es produeixen processos que poden generar: – RECURSOS NATURALS:indispensables per la supervivència humana.per la supervivència humana. – RISCOS naturals o per l’acció de l’home – IMPACTES creats per l’ocupació del territori i l’ús dels recursos naturals • Per això cal – UNA GESTIO AMBIENTAL per minimitzar riscos i impactes.
  67. 67. RECURSOS • Són els béns que ens aporta la natura i que tenen interès pels éssers humans. • -Són les matèries primeres i els serveis. • -Els humans els poden utilitzar quan no suposen una catàstrofe o risc ambiental. • -Poden ser: FONS si són esgotables com les• -Poden ser: FONS si són esgotables com les mines o FLUXOS que són exhaurits si s’extrauen a una velocitat superior a la seva regeneració. • -Els classifiquem segons la disponibilitat en el temps, taxa de regeneració i ritme de consum en:
  68. 68. RENOVABLES • Energies alternatives i altres • Cicles de regeneració > demanda • Taxa producció > taxa de consum • Producció il·limitada amb cicles de regeneració relativament ràpids a escala humana (pot ser boscos, pesca, energia solar...) -NO RENOVABLES • Energies convencionals i altres • velocitat de consum > velocitat de producció• velocitat de consum > velocitat de producció • velocitat d’extracció > velocitat regeneració • (mineria, hidrocarburs...) • -També es classifiquen segons els seu ús en: • ENERGÈTICS són dels quals aprofitem l’Energia • NO ENERGÈTICS aprofitem una altra propietat • A + recursos consumim + residus generem • El consum està relacionat amb RISCOS INDUÏTS • Activitat extractiva del subsòl pot ocasionar esfondrament... • cal una gestió ambiental per realitzar una explotació racional dels recursos
  69. 69. RISCOS M.A. => home • Es donen quan els processos del medi interacciones i amenacen als éssers humans i els seus béns.. • -Els processos poden generar riscos o impactes depenen de la intensitat dels factors que ho provoquen i de l’energia que alliberi. • -Hi ha processos lents: erosió i ràpids: volcans.. • RISC=PERILLOSITAT+EXPOSI..+VULNERAB. • PERILLOSITAT:probabilitat que es produeixi un fenomen• PERILLOSITAT:probabilitat que es produeixi un fenomen destructiu en un determinat espai i temps. S’estudia la distribució geogràfica i el PERIODE DE RETORN (interval de temps mitjà entre 2 esdeveniments). • EXPOSICIÓ: nº de víctimes i béns potencials afectats x un fenomen natural destructiu.. • A + grau de població + grau d’exposició • VULNERABILITAT:proporció de persones i béns afectats respecte al total exposat. Relacionat amb mesures de protecció. • A + desenvolupament - vulnerabilitat. •
  70. 70. • ELS DANYS depenen de l’exposició i vulnerabilitat. • + danys zona + poblada • RISC INDUÏT:es dóna quan l’alteració de l’equilibri natural produït per l’activitat humana provoca una sèrie de processos que afecten persones o béns materials. (home =>MA=>home) • Poden ser: atmosfèrics, geodinàmics externs i interns. • Per actuar sobre un risc cal seguir 3 fases: • -PREDICCIÓ DEL RISC anticipar-se • -PREVISIÓ elabora model de funcionament a partir d’antecedents. -PREVENCIÓ: minimitzar risc amb mesures-PREVENCIÓ: minimitzar risc amb mesures Preventives i d’alarma i control. -Calen mesures de RESTAURACIÓ AMBIENTAL destinades a retornar les característiques ambientals anteriors a un espai que ha petit degradació o per uniformitzar la zona alterada amb l’entorn.
  71. 71. IMPACTES home => M.A. • -És el conjunt d’efectes positius (reforestar..) i negatius (fer carreteres..) que la realització d’un projecte provoca en el medi ambient. – De fet és qualsevol incidència que pugui ocasionar una acció humana sobre el medi. • -tot impacte genera un RISC INDUÏT. • -Un impacte pot: Degradar el medi o millorar la qualitat ambiental. • -les possibles conseqüències dels impactes són: • INTERFERÈNCIES DE LA DINÀMICA DELS PROCESSOS NATURALS• INTERFERÈNCIES DE LA DINÀMICA DELS PROCESSOS NATURALS (embassament, desforestació...) • CONTAMINACIÓ que pot ser. • -IMPACTE INDUÏT: és el que ha estat causat per altres impactes. home => M.A => M.A • -Difosa –no te focus localitzat -és de baixa intensitat de gran abast Puntual – te focus localitzat -és de alta intensitat en zones específiques.
  72. 72. Impactes: alteració del medi produïda per l’home TIPUS INTERACCIÓ SIGNIFICAT (exemples) IMPACTE/RI SC (exemples) TIPUS DE CONTROL CONTAMINACIÓ Alliberar al medi determinades substàncies Exemples: -abocar residus al sòl, aigua. -abocador=> Plou => lixiviat=> Contaminació aqüífer Autocontrol= autoadequació Control actiu per l’home Significa: -filtrar els gasos que surten de lasòl, aigua. -alliberar gasos. -alliberar partícules radioactives. -alliberar microorganismes surten de la indústria. -depurar l’aigua d’una indústria DINÀMICA (processos geològics) Conjunt de processos geològics Fer un embassament - embassament -carretera -pont ------------- --------------
  73. 73. GESTIÓ AMBIENTAL • -És la gestió adequada del medi ambient mitjançant mesures que tendeixin a fer un ús correcte que. Els objectius són: • Minimitzi riscos i impactes. • Promogui explotació racional de recursos. • -Es poden aplicar quatre tipus de mesures: PREDICCIÓ, PREVISSIÓ, PREVENCIÓ I CORRECCIÓ • MESURES PREVENTIVES – -són les que eviten un conflicte ambiental– -són les que eviten un conflicte ambiental – -Objectius:-no abusar del recurs. • -evitar riscos. • -minimitzar impactes. • LA PREVISIÓ: és l’estudi x saber quines mesures preventives es duran a terme. • MESURES CORRECTORES – -són les que un cop provocat un conflicte ambiental tendeixen a corregir-lo. També les mesures que compensen o redueixen el conflicte. -És millor aplicar mesures preventives, les correctores a la llarga són més cares. -Des de les administració pública es duu a terme una política ambiental q dedica esforços a les prevencions.
  74. 74. • -les mesures preventives generals són: • PLANIFICACIÓ I ORDENACIÓ DEL TERRITORI • INCENTIUS ECONÒMICS • LEGISLACIÓ AMBIENTAL • EDUCACIÓ AMBIENTAL• EDUCACIÓ AMBIENTAL
  75. 75. EINES DE GESTIÓ AMBIENTAL: -AUDITORIA AMBIENTAL Consisteix en la realització d’un estudi i diagnosi de la situació ambiental, d’una instal·lació o activitat. - Es fa la certificació i verificació del bon funcionament del sistema i la gestió de - Es fa la certificació i verificació del bon funcionament del sistema i la gestió de qualitat ambiental. - S’entén que una indústria contamina. L’auditoria comprova que ho fa dins uns marges legals
  76. 76. AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL (AIA) És un procediment que estudia els impactes que produeix en el medi la realització d’un projecte. Tb proposa mesures per prevenir, corregir, minimitzar o compensar els impactes que es puguin generar. La legislació estableix els projectes que necessiten AIA. • Les fases de l’AIA són: • 1-Estudi AIA • 2-l’Administració consulta als afectats i n’informa al públic.• 2-l’Administració consulta als afectats i n’informa al públic. • 3-Admisnistració recull i tramet al promotor les al·legacions dels afectats i de la resta dels ciutadans al projecte. • 4- El promotor fa modificacions i el torna a enviar a l’administració. • 5-L’admisnistració comunicar si cal modificar o corregir el projecte. Si no cal modificar res, elabora la declaració d’impacte ambiental o especifica si es pot dur a terme el projecte o no.
  77. 77. INTEGRACIÓ AMBIENTAL • Pretén dur a terme noves actuacions en zones on projectes passats els hi ha fet perdre valor ambiental amb l’objectiu de recuperar totes o algunes de les característiques anteriors i que siguin assimilades per l’entorn natural.assimilades per l’entorn natural. • -Calen mesures de RESTAURACIÓ AMBIENTAL destinades a retornar les característiques ambientals anteriors a un espai que ha petit degradació o per uniformitzar la zona alterada amb l’entorn.
  78. 78. ACORDS INTERNACIONALS SOBRE IMPACTES AMBIENTALS • Un impacte global és una afectació a escala planetària d’un factor ambiental. • Les solucions són mitjà acords i• Les solucions són mitjà acords i accions coordinades d’àmbit internacional.

×