Lopez ceballos cintia_denis__pac2.2_argum_
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Lopez ceballos cintia_denis__pac2.2_argum_

  • 490 views
Uploaded on

PAC 2.2 (UOC)

PAC 2.2 (UOC)

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
490
On Slideshare
490
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
5
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 2.2 de la PAC 2 1Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Mini-Activitat 2.2 PAC 2 Cintia Denis Lopez Ceballos Aula 1 27/11/2011
  • 2. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 1.3 de la PAC1 2 ÍNDEX1. Presentació.............................................................................................Pàg.32. Representació gràfica de l’argumentació............................................Pàg.43. Informe....................................................................................................Pàg.5 a. Argumentació: la construcció de coneixement compartit....................Pàg.5 b. Reflexió sobre el paper del moderador................................................Pàg.7 c. Reflexió sobre les funcionalitats del campus........................................Pàg.9 d. Comparació entre diferents CSAC.....................................................Pàg.11 e. Rúbriques: avaluació qualitativa d’arguments....................................Pàg.12 f. Mapes d’argumentació i Mapes conceptuals – Cmap.........................Pàg.134. Conclusions..........................................................................................Pàg.155. Bibliografia-Weblografia......................................................................Pàg.17
  • 3. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 1.3 de la PAC1 31. PresentacióEl treball que s’exposa a continuació respon a la consigna de la Mini-activitat2.2 de la PAC 2 a l’assignatura Noves tecnologies de la informació i lacomunicació a l’educació.La finalitat és aprofundir en les habilitats d’argumentació, tot a partir de laidentificació, anàlisi i aplicació dels models d’argumentació gràfica perpromoure un aprenentatge significatiu.En paraules de Cerbin, (1988); “Malgrat la seva importància, la majoria de lespersones no son grans expertes en la construcció d’arguments lògics”.En llegir aquesta frase em vaig sentir directament identificada, és per aquestmotiu que vaig escollir fer l’activitat 2.2, ja que considero l’argumentació com unelement útil no només en la vida acadèmica, sinó també en la vida professionali personal de cadascú.El meu objectiu personal en aquest treball és avançar en aquesta habilitatcognitiva tan important, tot mitjançant un aprenentatge constructiu i significatiu.Aquest informe revisa l’experiència i el valor de compartir i comunicar el propiconeixement així com l’experiència amb les utilitats que poden oferir els entornsde debat i el Cmap. Així com les rúbriques i taules de comparació i avaluació.Dit això, a continuació es presenta el resultat de la investigació-acció en elseguiment i anàlisi d’un fil del debat, en concret el de tecnopart i la sevacorresponent representació gràfica.
  • 4. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 2.2 de la PAC 2 42. Representació gràfica del Mapa Argumentatiu.
  • 5. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 2.2 de la PAC 2 53. Informea. ¿Podeu arribar a alguna conclusió sobre la interacció i la construcciódel coneixement en aquell fil?. ¿Es va construir coneixement compartit?¿Es van atacar les premisses o tesis de les argumentacions precedents?Féu servir el model de Toulmin i Cmap.Les argumentacions que he escollit responen a les principals posturestecnodeterministes en referència al tecnopart. M’he centrat en aquest bàndolcom a continuació de la postura que em va tocar defensar.En primer lloc una argumentació de la intervenció tecnològica al part comelement que determina la seguretat del part i en segon lloc una argumentacióde la tecnologia com a element present en el dia a dia de les persones.Aquests fets conclouen amb dues afirmacions, l’ intervencionisme al part com agarantia d’èxit tant per la mare com per a nadó i la tecnologia com a novaplataforma de subjectivitat.Es presenten justificacions i recolzaments i com a excepcions es presenten elsarguments sociodeterministes que s’han defensat principalment al fòrum com arefutacions al tecnopart.Per a la construcció d’aquest argument segons el model Toulmin s’han unificatdiferents aportacions del debat de la PAC 1, sobre CTSE.La dinàmica del debat ha generat una activitat compartida basada enargumentacions i contra-argumentacions que han produït en els participants laconstrucció d’un significat compartit. Les aportacions que han estatcorrectament estructurades i justificades han estat les més valioses per a laconstrucció d’aquest coneixement. Com s’evidencia al mapa anterior elsrecursos aportats en forma de recolzament han estat la base de fonamentacióde les justificacions.Tant les premisses sociodeterministes com les premisses tecnodeterministeses van atacar i contraargumentar seguint un fil coherent de conversa i debat.En ser un tema de debat especialment delicat cal destacar que la construccióde coneixement ha estat realment respectuosa en quant a l’exposició delsdiferents punts de vista en ambdós bàndols.A cada resposta argumentativa es citaven les premisses precedents per tald’elaborar la nova argumentació. Si més no, el més rellevant era la presentaciócontinua de nous recolzaments per a les justificacions.Tot i així existeixen excepcions que han dificultat en alguns casos lacontinuació del fil de debat, com per exemple qüestions referides al format deles aportacions, (utilització de color identificatiu de bàndol) o aportacions queno seguien el model argumentatiu de Toulmin indicat per a la realització deldebat.Podríem dir doncs que la interacció entre companys al debat ha generat laconstrucció de nous significats compartits.
  • 6. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 2.2 de la PAC 2 6Mapa Argumentatiu sobre la construcció de coneixement c ompartit
  • 7. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 2.2 de la PAC 2 7b. Reflexioneu sobre el paper del moderador en aquest fil de conversa. Va intervenir? Amb quina intenció? Fent què? Esvan tenir en compte les seves intervencions? Exemplifiqueu les vostres observacions.Al fil de debat sobre el Tecnopart el consultor només ha realitzat una intervenció.La intervenció ha estat en forma de resposta a la intervenció d’una companya anterior i està indicat amb una bola gris.
  • 8. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 1.3 de la PAC1 8La intenció d’aquesta intervenció és promoure l’ampliació d’un nou fil d’interès “entendre la vida sense la tecnologia” oferint un noupunt de vista a partir del qual guiar al debat a continuar reflexionant i argumentant amb aportacions entorn a aquest nou tema.La intervenció del consultar ha estat adequada ja que calia una reactivació del fil de debat amb el tractament d’una nova tesi. Amés la utilització d’una bola de color per indicar aquesta intervenci ó ha servit de guia per reconèixer el rol que té el consultor.A continuació podem observar com alguns companys han tingut present aquesta proposta i han fet aportacions amb posturessociodeterministes per defensar “la vida sense tecnologia”Un exemple és l’aportació que va aparèixer a continuació de la intervenció del consultor. On es va defensar explícitament lapostura sociodeterminista.
  • 9. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 2.2 de la PAC 2 9c. Reflexioneu sobre el paper que han tingut les funcionalitats del campusi el fet que la discussió fos en línia, és a dir, asíncrona i basada en lallengua escrita, que hi haguessin rols o bàndols a seguir.... Aquestesfuncionalitats i característiques ¿van facilitar la discussió o la vandificultar? La discussió oral o sense alguna de les funcionalitats, ¿haguéstingut un resultat diferent en l’aprenentatge dels estudiants? En quinsentit? Afegiries alguna altra funcionalitat en la bústia de debat o algunelement tècnic o tecnològic?A l’informe argumentatiu de la PAC 1 vaig indicar que un dels gransaprenentatges que havia fet havia estat la construcció d’una nova concepciódel que és un debat.Avui després d’haver realitzat l’anàlisi del debat reafirmo la meva tesi: Premissa: El debat no només m’ha ajudat a portar a terme els canvis conceptuals, sinó que ha suposat un canvi en la manera de concebre la finalitat d’un debat virtual, el seu funcionament i organització. Fins ara havia participat a debats virtuals sense cap consigna on realment en acabar no tenia la sensació d’haver aprés res ni d’obtenir cap benefici. A les preguntes d’avaluació inicial vaig indicar un 2 a la qüestió de la utilitat de la participació als fòrum de debat. La distribució de carpetes, fils de conversa, distribució de bàndols ... han estat elements determinants per a l’èxit de les diferents converses. Ara, puc dir que un debat amb una estructura i funcionament organitzat pot generar un debat amb aportacions i reflexions contundents que poden produir un benefici personal significatiu en el estudiant. Extret de l’informe activitat 1.3 – C. LopezEn primer lloc les funcionalitats del campus al debat han estat determinants pera la organització:  La distribució dels fils de conversa ha permès ordenar les diferents qüestions a debatre sense que es barregessin els missatges i a més a més contribuint a una cerca ràpida dels fils a simple vista. A més a més a mi personalment la distribució tant al debat com al document explicatiu de la PAC 1 m’ha ajudat a decidir en quins temes volia participar.  La utilització de les boles de colors per part del consultor també han estat una eina útil no només al debat sinó a tots els fòrums que conté l’assignatura. Ajuda a identificar els missatges rellevants tot visualitzant el tipus de contingut que contenen: missatge important, demanda d’ajuda..
  • 10. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 1.3 de la PAC1 10  Les notes clicables també són realment útils per indicar suggeriments o comentaris. Al cas del fil analitzat no s’ha n observat notes de moderació clicables.  Les banderes de “nou missatge” són per mi una de les utilitats més facilitadores que conté el campus, m’han ajudat a seguir el debat dia a dia sense tenir que perdre temps en trobar l’últim missatge llegit.  Altres utilitats com les fotografies dels companys i les seves dades no deixen de ser elements identificadors que com hem estudiat al mòdul creen una nova manera d’estar present i de comunicar-nos.La discussió al debat ha estat basada en el llenguatge escrit, la qual cosa ha fetparar l’atenció en el llenguatge utilitzat, es a dir l’adequació, coherència iclaredat dels elements lingüístics de les argumentacions.S’ha realitzat en línea i de manera asincrònica de manera que es podien feraportacions quan el propi participant ho considerés oportú sense haverd’esperar un torn concret. A més aquest control propi dels temps ha ofert lapossibilitat de crear les argumentacions off-line amb prou temps per reflexionari elaborar unes argumentacions contundents i valioses. No obstant calia ferargumentacions relacionades amb les argumentacions anteriors.Aquí precisament es troba la diferència en un debat oral, la qualitat de lesaportacions ha estat molt més gran ja que hi ha hagut un temps de reflexióentre aportació i aportació.A més a més no ha calgut la distribució de torns espontània per organitzar eldebat.Altre element determinant per a la estructura del debat ha estat el repartimentde rols en bàndols sociodeterministes i tecnodeterministes que ha provocat unequilibri en el debat i a més a més en alguns casos ha estat un repte peraquells participants que tenien assignats uns rols amb els quals no es sentienidentificats personalment, com és el meu cas defensant el tecnodeterminisme.Si més no, no podem oblidar que el seguiment del model argumentatiu deToulmin també ha estat un dels elements imprescindibles.Totes aquestes qüestions han afavorit la funcionalitat del debat determinant lacreació d’un espai d’interacció amb eficàcia, de manera que han afavoritnotablement a la construcció de coneixements de manera conjunta.Per una millora del funcionament del debat afegiria un acord entre elsparticipats del títol que s’ha de posar a la casella “assumpte” del missatge.Potser si al títol del missatge s’indiqués de manera clara i concisa el contingutdel missatge es podria tenir una visualització general del desenvolupament deldebat.A més a més faria més ús de les notes clicables per a la moderació.
  • 11. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 2.2 de la PAC 2 11d. Compara l’entorn de discussió que hem emprat (debat de la UOC i cmap) amb altres CSCA. Comparació entre diferents CSCACSCA CaracterístiquesEntorn de discussió UOC Entorn de discussió UOCi Cmap - Entorn d’argumentació assistida. - Intervencions organitzades amb diferents funcionalitats. - No hi un restricció explícita de les representacions. (existència d’un moderador). - Registre de les intervencions. Cmap - Programari amb eines de representació del coneixement. - Entorn d’integració de coneixement. - Possibilitat de treball col·laboratiu i compartició en xarxa.Universitat Missouri - Entorn d’argumentació assistida. - Possibilitat de crear una estructura de discurs específica per a un camp o problema a fi de restringir el diàleg durant un fòrum de discussió. - Possibilitat d’adaptar l’estructura de la discussió. - Ex: Utilització de l’estructura d’argumentació de ToulminSenseMaker - Entorn d’integració de coneixement. - Dissenyat per fomentar la coordinació teoria-proves i debat. - Programari amb eines de representació de coneixement.Belvèdére - Facilitador del procés d’argumentació: organització, exposició i enregistrament del procés. - Espai de construcció de mapes o diagrames amb l’objectiu d’establir relacions entre les dades i les hipòtesis, tot amb una comunicació mitjançant una finestra de xat.Convince Me - Eines de diagrames per estructurar i modificar les argumentacions i creences de cada participant - Recolza el desenvolupament de l’argumentació i la revisió ofereix Feedback.Synergeia - Combina eines de representació del coneixement (Maptool) amb eines de comunicació que permeten la reflexió sobre la contribució de cada participant. - Promou la construcció col·laborativa del coneixement.
  • 12. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 2.2 de la PAC 2 12e. Elaboreu una rúbrica senzilla en Rubistar i avalueu el valor qualitatiudels arguments triats.
  • 13. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 2.2 de la PAC 2 13f. Construïu una senzilla taula amb les reflexions sobre la importància de l’eina cmap per a la construcció de mapesd’argumentació i la seva diferència en relació als mapes de conceptes. Categoria Mapa d’argumentació Mapa conceptualQuè és? Representació gràfica d’un procés Representació gràfica del coneixement. És una xarxa on els nodes d’argumentació. Segueix la utilització d’una representen els conceptes i els enllaços representen les relacions estructura d’argumentació. entre els conceptes. Els mapes conceptuals van ser desenvolupats pel professor Joseph. Ex: Model Toulmin. D. Novak (Universitat de Cornell) anys 60. Estan basats en les teories de l’aprenentatge significatiu: la vinculació de coneixements previs amb nous conceptes a la fi de produir canvis en l’estructura cognitiva, modificant els conceptes existents i creant nous conceptes mitjançant enllaços. L’aprenentatge és actiu i efectiu per a la solució de problemes.Quina és la seva  Aprofundiment en l’habilitat de  Creació d’idees mitjançant el disseny d’una xarxa complexa definalitat? l’elaboració d’arguments mitjançant conceptes. l’anàlisi i reflexió dels procés fet.  Comunicació d’idees, exploració del coneixement, i fomentació  Avaluació del procés d’argumentació del aprenentatge significatiu. detectant les relacions entre premisses i  Avaluació de la comprensió de conceptes i les seves relacions. conclusions.Com es configura? Es constitueix segons una estructura del model La representació del coneixement es configura mitjançant una xarxa d’argumentació- Ex: Toulmin: de nodes que indiquen la seva amplada. La relació de cada proposició (concepte) és clara i descriptiva i el  Fets nombre de enllaços (paraules d’unió de proposicions) és escàs i  Justificació  Recolzament s’utilitzen les mateixes per aquelles que tenen el mateix significat.  Excepcions La centralitat dels nodes, el ràtio i integració dels exemples, la  Modalitat coherència i les relacions significatives de conceptes són altres de  Conclusions les característiques dels mapes conceptuals.
  • 14. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 1.3 de la PAC1 14Reflexions sobre l’ús de l’eina Cmap  És un programari Gratuït i de descàrrega directa  http://cmap.ihmc.us/  Disposa d’una Interfaç en diversos idiomes;  Eina dissenyada específicament per a la creació de mapes.  Té caràcter intuïtiu i facilitat en el seu ús. (Eines d’edició amb finestres d’ajuda).  Disposa d’una creació de gravació de l’elaboració del mapa.  Possibilitat de treball individual o col·laboratiu.  Possibilitat de dues modalitats de treball col·laboratiu en xarxa: o Sistema de col·laboració sincrònica en el qual els usuaris modifiquen el mapa concurrentment i es comuniquen mitjançant una finestra de xat. o Sistema de col·laboració asincrònica mitjançant la comunicació en missatges puntuals o llistes de discussió .  Possibilitat de compartir mapes.  Disposa d’una creació de gravació de l’elaboració del mapa.  Possibilitat d’exportació del mapa en diferents formats.  Disposa de nombrosos tutorials en xarxa.  Eina que promou la construcció de coneixements conjunta  un aprenentatge ACTIU i SIGNIFICATIU.
  • 15. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 2.2 de la PAC 2 154. ConclusionsEn la realització d’aquest treball m’havia posat com a objectiu personalaprofundir en les habilitats d’argumentació mitjançant un aprenentatgesignificatiu. Si més no, també ha estat un treball d’ampliació de coneixementsen quant a la utilització de diferents CSCA i una reflexió sobre la seva utilitat.Després de treballar intensament, a continuació exposaré algunes de lesmeves conclusions envers la meva experiència:En primer lloc l’anàlisi l’entorn de discussió al debat m’ha ofert la possibilitatd’observar detingudament cada aportació, tant en la seva forma com en el seucontingut. He detectat clarament els arguments i contraargumentscorresponents i he analitzat l’estructura del model d’argumentació de Toulmin.He pogut percebre com mitjançant un entorn de comunicació hem creat entretots un espai de construcció de coneixement conjunt. A més a més depromoure un pensament crític, constructiu i respectuós en les aportacions.En paraules de Marttunen (1994); “Les habilitats d’argumentació inclouenanalitzar arguments en un text o en altres entorns d’aprenentatge”. Penso queaixò ha estat justament el que hem fet en aquesta activitat i que per tant heavançant en aquesta habilitat cognitiva tan essencial.La tria i anàlisi d’arguments ha estat per altra banda, molt útil per detectaralgunes mancances i possibles millores, i la construcció d’un mapad’argumentació m’ha ofert una major perspectiva per reflexionar sobre la tascarealitzada.He comprovat per mi mateixa que l’argumentació és una habilitat fonamentalper resoldre problemes i que per tant és realment important fomentar i facilitarel desenvolupament d’aquestes habilitats en els estudiants.En aquesta línea, hem estudiat algunes de les maneres de fomentar aquesteshabilitats com l’anàlisi del propi entorn en el que treballem, on he revisat totesles funcionalitats que ens ofereix i he pogut pensar en elements de millora, comcom per exemple l’establiment d’un acord en posar el títol al missatge.Continuant amb l’experiència he pogut també ampliar els meus horitzons iconèixer altres CSCA que no havia conegut fins ara.Un exemple és la meva aventura amb Rubistar, una paraula que no havia sentitmai a la vida, en aquest cas va ser una companya al fòrum la que em va ajudara conèixer aquesta pàgina i més tard investigant he pogut entendre la sevafinalitat i el més important, ho he comprovat.També he reflexionat sobre la eina Cmap, la qual vaig descobrir amb la pacanterior i que amb el curs de l’assignatura estic aprofundit i aprenent cada diauna mica més.
  • 16. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 1.3 de la PAC1 16A més a més he continuat treballant en el meu espai al blog de tecnologiaeducativa, que cada dia va prenent més forma.En definitiva ha estat un treball d’anàlisi i reflexió, sempre des d’una vessantfonamentada en un aprenentatge significatiu.Per finalitzar m’agradaria citar una frase que m’ha semblant molt interessant iamb la qual m’he sentit molt identificada a l’hora de superar el repte que m’heplantejat per aquest treball: “Probablement en l’argumentació és on podem trobar de manera més significativa el pensament i raonament de major nivell que podem desenvolupar la majoria de les persones. El pensament argumentatiu forma part de les creences de les persones, dels seus judicis i de les conclusions a què arriben i apareix en cada decisió important que han de prendre. Així doncs, el pensament argumentatiu es troba al centre del que hauria de valorar-se a l’hora d’examinar com i fins a quin nivell pensen les persones”Kuhn (1992, pàg. 156-157)
  • 17. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Act. 1.3 de la PAC1 175. Biliografia, WebliografiaMaterial en paper  Jonassen, David: TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista.Material electrònic  Dossier d’Argumentació  Debat C-T-S-E. Assignatura Noves tecnologies de la comunicació i de la informació en educació (Aula 1 – Fil tecnopart).  Material en Web, Mòdul 2: Les TIC i la construcció del coneixement cas 2.  Capítol XI: “Los entornos virtuales de aprendizaje basados en la representación visual del conocimiento” en Coll, C y Monereo, C Psicología de la Educación Virtual Morata 2008  Rubistar, herramienta para construir matrices de valoración http://www.eduteka.org/Rubistar.php3Programari  CMAP http://cmap.ihmc.us  RUBISTAR http://rubistar.4teachers.org/index.php?&skin=es&lang=es&