L'educació multilingue
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

L'educació multilingue

on

  • 547 views

TRABAJO UAB

TRABAJO UAB

Statistics

Views

Total Views
547
Views on SlideShare
547
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

L'educació multilingue Document Transcript

  • 1. L’EDUCACIÓ MULTILINGÜEEls coneixements lingüístics dels multilingües Isabel Cañabate Yasmina Fernandez Cintia Denis Lopez 3r Educació Infantil – Grup 10 Didàctica de la segona llengua Teresa Ribas 26/04/10
  • 2. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES ÍndexEl bilingüisme..................................................................................................................Pàg.3El bilingüisme a les nostres vides, dos casos ben diferents...............................................Pàg.4Bilingüisme i multilingüisme............................................................................................Pàg.6Aspectes del multilingüisme............................................................................................Pàg.6  Principi de complementarietat  Estil de llengua  Canvi de codi  Préstecs  Interferències  Memòria multilingüeEl tractament de les llengües a l’escola............................................................................Pàg.9  L’escola i l’educació multilingüe  L’aprenentatge de la llengua estrangera a l’escola  L’aprenentatge de la llengua estrangera a l’escolaReflexió final.................................................................................................................Pàg.12Bibliografia....................................................................................................................Pàg.14 2
  • 3. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜESEl bilingüismePer tal de definir aquest concepte compararem i distingirem, d’una banda, la nostra concepcióerrònia que teníem abans de documentar-nos sobre el tema; i de l’altra, la idea correcta delque és el bilingüisme segons els experts científics.Abans de començar aquest treball, de llegir les lectures corresponents i de buscar informaciódel tema, vam posar en comú la idea que teníem del concepte de bilingüisme. Totes enteníemels bilingües com aquells parlants que tenen els mateixos coneixements i la mateixa fluïdesaen dues llengües diferents. Consideràvem que per arribar a ser bilingüe havies de tenir unnivell mínim i dominar les dues llengües per igual. En el cas de Catalunya, trobàvem que ésfreqüent el bilingüisme ja que la majoria de la població acaba l’escolaritat coneixent i parlantamb domini i fluïdesa el castellà i el català.Un cop vam llegir les lectures corresponents al nostre tema vam veure que la nostra concepcióde bilingüisme no era correcta. Segons diferents autors, com per exemple François Grosjean, elbilingüisme és l’ús de dues o més llengües en la vida quotidiana, i no el fet de conèixer idominar dues (o més) llengües per igual, tal i com pensàvem nosaltres com a no-enteses en eltema. Per tant, segons aquesta idea, el bilingüisme està àmpliament estès en la societat, i avuien dia ha esdevingut la norma, i no l’excepció.Això succeeix ja que el bilingüe rarament té la mateixa fluïdesa en les dues llengües perquè,normalment, les necessitats i els usos d’ambdues són força dispars; tal i com ens indica elprincipi de complementarietat (esmentat més endavant), els diferents dominis de les llengüesdependran de les intencions d’ús, de les diferents necessitats, de la gent amb la que es parla,etc. Per tant, els coneixements lingüístics que té la persona canvien constantment.Nosaltres, com la majoria de la població no-experta en el tema, teníem una idea equivocada jaque normalment per fer referència al bilingüisme es parteix del monolingüisme i, per tant, esconsidera el bilingüe com dos monolingües en una sola persona. En aquest cas, el que s’ha detenir en compte és que el bilingüe és un parlant-oient exclusiu, que hauria de ser analitzat coma tal i no sempre comparant-lo amb el monolingüe.Cal dir que amb aquesta perspectiva errònia el que es dóna és que molts bilingües siguinmassa crítics amb la seva pròpia competència lingüística i no es considerin bilingües perquè nodominen les llengües al mateix nivell. Això fa que es sentin insegurs i preocupats pel seuestatus com a comunicadors.Creiem que s’ha de continuar lluitant, com ho estan fent els científics, per canviar aquestesconcepcions errònies que només provoquen conseqüències negatives i sentimentsd’inseguretat i de preocupació en els bilingües quan el que hauria de provocar és tot elcontrari. Els bilingües haurien de tenir sensacions positives sobre el seu bilingüisme ja quegaudeixen de molts aspectes, tal i com afirma Grosjean: “els monolingües han d’afrontar totsels dominis de la vida amb només una llengua, mentre que els bilingües ho poden fer amb dues 3
  • 4. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜESo més llengües. Els bilingües són comunicadors humans, com els monolingües, però simplementes comuniquen d’una altra manera”.Si l’experiència bilingüe o multilingüe ha sigut profunda, se’n pot esperar un bon domini de lesdues o més llengües, un millor desenvolupament cognitiu, i una creativitat i flexibilitatcognitivolingüística superiors a les de la persona monolingüe.El bilingüisme a les nostres vides, dos casos ben diferentsEn el nostre grup de treball hi ha dos casos ben diferents d’adquisició de la segona llengua. Lestres vam néixer a Catalunya però una de nosaltres va haver de marxar a l’Argentina amb curtaedat per qüestions personals. A més, les tres hem tingut com a llengua materna el castellà,donada la procedència de les nostres famílies. Per tant, el català va ser per a nosaltres unasegona llengua.La Yasmina i la Isabel van néixer i van créixer a Girona i a Barcelona, respectivament. Això vafer que, tot i que parlessin castellà a casa, visquessin el català com a llengua pròpia. A l’escola ien altres contextos el català era molt present a les seves vides.A mesura que van anar creixent van desenvolupar competències comunicatives en les duesllengües: el català i el castellà. Aquestes competències es van anar adquirint a través de lainteracció, la lectura, l’escriptura... En resum, l’ús significatiu i diari del català i del castellà.Mentrestant, la Cintia, que va ser fora del país molts anys, no va tenir cap contacte amb elcatalà però sí amb el castellà. La Cintia va néixer a Catalunya i va residir-hi fins als cinc anys,moment en què va tornar a l’Argentina. Finalment, quan ella va fer els catorze van tornar aCatalunya, on han residit fins a l’actualitat.El fet de viure un temps en diferents països ha marcat molt la seva formació acadèmica i unade les grans conseqüències és que va aprendre el català quan tenia quinze anys. Va ferdiferents cursos on es va esforçar molt per aprendre la llengua i integrar-la a la seva vidadiària. Tot i així, és conscient que a vegades li costa expressar-se i aquest és un aspecte que liagradaria millorar.Pel que fa a l’escola, la Yasmina i la Isabel van créixer amb aquesta llengua a les aules però laCintia va haver de començar quasi bé de zero. De tota manera, aquest context de l’escola la vaajudar molt a adquirir una competència comunicativa d’una forma més ràpida que, perexemple, en el cas de la seva mare. Aquesta última va fer els mateixos cursos que la Cintiaperò no comptava amb un context com és l’escola en el qual hagués de treballar i utilitzar lallengua per tirar endavant.Una altra conseqüència d’haver viscut i estudiat fora de Catalunya és que, quan va tornar, laCintia va haver de passar per un procés d’adaptació que li va resultar difícil; l’escola on anavaencara no tenia cap pla d’acollida pels nouvinguts i la solució va ser col·locar la Cintia a laclasse on havien destinat els alumnes que es consideraven conflictius. El nivell d’aquesta classeera el més baix del curs. 4
  • 5. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜESFinalment la Cintia va canviar de classe i l’escola es va començar a preocupar per trobar cursosper tal que estudiés el català.Com va aprendre el català la Cintia? - Dues hores setmanals a la biblioteca amb una professora de l’escola on aprenia vocabulari fent traduccions del castellà a català. (1 mes). - Una hora setmanal a una altra escola fent un curset per a immigrants on s’aprofundia en vocabulari i expressió oral. (1 mes). - Una hora setmanal a la biblioteca de l’escola amb una mestra especialitzada on treballava alguns aspectes gramaticals (1 mes).Aquests cursets van ser pocs significatius per la Cintia. Allò que va fer que la Cintia aprenguésel català van ser les seves experiències quotidianes dins i fora de l’escola: - Llegir llibres i revistes en català. - Mirar la televisió en català. - Situacions on calia parlar el català per fer-se entendre.Amb això podem veure que el cas de la Yasmina i la Isabel són molt semblants però esdiferencien molt del de la Cintia. Tot i així, pel que fa al català, avui dia totes tres gaudim d’unacompetència discursiva, gramatical, sociolingüística i estratègica molt semblant. 5
  • 6. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜESBilingüisme i multilingüismePel que fa a aquests dos conceptes, hem trobat diferents idees de diferents autors. No hi hauna resposta clara que ens determini les diferències existents. De fet, mentre que algunsautors encara els utilitzen com a sinònims altres afirmen que, tot i que els processos i lesadquisicions de les diferents llengües són iguals i es poden adaptar a tots dos camps, almultilingüisme s’afegeixen altres factors determinants, per tant, seria un àmbit més complex.Segons Vicent Pascual, una persona multilingüe:- Posseeix un repertori verbal constituït per diferents varietats (dialectes, registres i estils) demés de dues llengües, que domina en major o menor grau, i és capaç d’utilitzar-lo de manerafuncional en la seva activitats comunicativa.- És capaç d’utilitzar destreses interlingüístiques (interpretar i traduir) a més de lesintralingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) i polilingüístiques (processar informacióprocedent de fonts en diferents llengües, i reelaborar-la en una d’aquestes llengües).- És capaç d’adquirir coneixements procedents de diferents camps del saber en qualsevol deles llengües que coneix, i de recuperar-los i utilitzar-los també mitjançant qualsevol d’aquestesllengües.- És capaç d’utilitzar estratègies comunicatives específicament bilingües, com ara la triaintencional d’una de les llengües en una determinada situació, seguint o no les normes d’úshabitual, i el canvi i barreja de codis amb propòsits comunicatius.- Posseeix estratègies avançades d’aprenentatge lingüístic, adquirides en les seves experiènciesd’aprenentatge en més d’una llengua.Aspectes del multilingüisme  El principi de complementarietat Hi ha diferents motius pels quals les llengües es posen en contacte; diferents tipus de migracions, el nacionalisme, el federalisme, l’educació i la cultura, el comerç, els matrimonis mixtos entre races, religions o nacionalitats diferents,etc. Aquests motius fan que les persones tinguin necessitats lingüístiques diverses i que, per tant, hagin de desenvolupar diferents estratègies per comunicar-se segons les situacions. Per tant, una persona multilingüe desenvolupa estratègies comunicatives específicament bilingües quan es troba amb situacions on parla una determinada llengua. És el cas de les persones que utilitzen una llengua A per a l’àmbit familiar i una llengua B per a l’àmbit laboral. El psicolingüista François Gorjean, en la seva recerca experimental afirma el principi de complementarietat es podria explicar de la següent manera: 6
  • 7. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES “Els bilingües normalment aprenen i usen una llegües amb diferents intencions, per diferents àmbits de la vida quotidiana, amb diferents persones. Els diversos aspectes de la vida sovint requereixen llengües diferents” El principi de complementarietat ens dona la clau per entendre que la fluïdesa de la parla de les llengües que té una persona multilingüe no és equilibrada: depèn del nivell de coneixement de les llengües, per a què són utilitzades, amb quin interlocutor s’usen, en quin moment... És a dir, no podem avaluar l’habilitat lingüística d’una persona multilingüe (utilització d’una llengua determinada segons l’àmbit on es trobi o bé simultàniament) des d’una perspectiva monolingüe (utilització de la mateixa llengua per a tots els àmbits de la seva vida). D’altra banda, el principi de complementarietat també ens fa entendre que la competència lingüística d’una persona multilingüe evoluciona amb el temps ja que l’entorn, les relacions i les necessitats lingüístiques canvien. Finalment cal dir que el darrer estudi d’aquest principi ha canviat la visió dels lingüistes que a dia d’avui consideren als multilingües parlants-oients específics i que la seva competència lingüística ha de ser avaluada de forma global, tenint en compte que no són traductors i intèrprets ja que l’aprenentatge de les llengües no sempre és equivalent.  Estil de llenguaÉs l’estat d’activació de les llengües que coneix el multilingüe i els mecanismes deprocessament d’aquestes.La persona multilingüe es situa al llarg d’un continuum situacional:D’una banda té un estil monolingüe i, per tant, quan parla amb una persona monolingüe lesaltres llengües que coneix estan desactivades.D’altra banda té un estil bilingüe i, per tant, quan parla amb una persona bilingüe estan totesactivades i pot fer barreja de llengües. (Tot i que la llengua principal en la que parlen està mésactivada).Generalment les persones multilingües es troben en un punt mig d’aquest continuumsituacional, ja que en una situació comunicativa intervenen molts factors, com per exemple eltipus d’interlocutor, el tema de la conversa, la situació,etc.L’estil de llengua ens pot ajudar a entendre els mecanismes de processament dels multilingüesi el paper que hi juguen els canvis de codi, els préstecs o les interferències.  Canvi de codiEl canvi de codi és una forma de barreja que es dona en un estil de llengua bilingüe quan hi hamés d’una llengua activada. És la utilització total d’una paraula o expressió breu d’una altrallengua adaptada morfològicament i, sovint, fonèticament a la llengua base (la llenguaprincipal de l’activitat comunicativa). 7
  • 8. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜES  PréstecEl préstec és una forma de barreja que es dona en un estil de llengua bilingüe quan hi ha mésd’una llengua activada.Es tracta de la integració d’una llengua en una altra. Sovint es parla de manlleu quan es fa laintegració de la forma i del contingut de la paraula. També trobem el que s’anomena calc, queés la utilització d’una paraula de la llengua base estenent el significat per fer lacorrespondència amb la paraula de l’altra llengua o bé la utilització d’un model de l’altrallengua per formar una paraula en la llengua base.  InterferènciesLes interferències només apareixen en un estil de llengua monolingüe quan una de les llengüesestà desactivada.Es tracta de determinades desviacions de la llengua que es parla degut a la influència de l’altrao d’altres llengües.Aquestes poden aparèixer a la fonètica, a lèxic, a la sintaxis,... i en la parla oral, en l’escripturao en el llenguatge de signes.Existeixen dos tipus d’interferències: - Interferències estàtiques: calcs permanents d’una llengua a l’altra. - Interferències dinàmiques: la utilització momentània d’una estructura de una altra llengua diferent a la que s’està parlant.  Memòria multingüeEls multilingües tenen xarxes lingüístiques independents entre elles (poden escollirintencionalment parlar una determinada llengua) que estan interconnectades (interferències,canvis de codi i préstecs).Per tant les llengües que coneix una persona multilingüe s’emmagatzemen de la mateixaforma en un únic sistema on es creen xarxes separades de connexions.La memòria multingüe ens pot ajudar a entendre la competència subjacent comuna pel que faa l’aprenentatge de les llengües on uns conceptes s’aprenen en una determinada llengua ipoden ser reutilitzats per a l’aprenentatge d’una altra llengua.A més a més, per a l’aprenentatge d’una nova llengua no sempre s’utilitzen coneixements de laprimera, sinó que es poden agafar coneixements d’altres llengües. 8
  • 9. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜESEl tractament de les llengües a l’escolaL’escola i l’educació multilingüeL’escola és un context on la llengua adquireix molta importància, així com el seu aprenentatge.Des de fa un temps, les escoles s’han anat configurant com a institucions multilingües donadala composició de l’alumnat, els objectius que es plantegen i la varietat de llengües vehicularspresents en el currículum.Així tal i com explica Vicent Pascual (2004:29), entenem com a educació multilingüe aquellaque es proposa, independentment de la procedència lingüística, cultural i socioeconòmica delsalumnes i les alumnes, el domini de dues llengües cooficials i d’una o dues d’estrangeres,l’experiència integradora de diverses cultures i un rendiment elevat en les diferents àrees delcurrículum adquirit mitjançant l’ús vehicular de més de dues llengües.Per poder-ho aconseguir, existeix la necessitat d’abordar la reflexió metalingüística de formarelacionada, comparant els fenòmens a partir de les llengües que l’alumne coneix. Per això, al’escola s’ha de potenciar el coneixement i l’ús de les llengües que els alumnes posseeixen.D’aquesta manera, el saber metalingüístic dels alumnes augmentarà de nivell i afavorirà lacomparació interlingüística.D’altra banda, l’educació multilingüe hauria de tenir en compte les competènciesintralingüistiques (competències que s’han d’adquirir en cada llengua : escoltar, parlar, llegir iescriure), interlingüístiques (competències que ens permeten passar continguts comunicablesd’una llengua a una altra) i polilingüístiques (competències que ens permeten fer servir dues otres llengües alhora en una mateixa activitat) a l’hora de proposar els seus objectius.A més, és important que les escoles multilingües tinguin en compte que la millor formad’aprendre una llengua en contextos formals és ensenyar i aprendre mitjançant aquestallengua, és a dir, viure-la com un mitjà d’aprenentatge i no com un objecte de coneixement.Cal esmentar també que les activitats significatives i les interaccions amb persones natives sónfactors claus per l’aprenentatge de les llengües.Pel que fa a l’avaluació, les escoles han de saber valorar què fa l’alumne amb cada una de lesllengües que coneix però també què sap fer entre unes llengües i les altres i amb totes les queconeix alhora. S’ha d’evitar la concepció que afirma que la competència multilingüe és la sumade diferents competències monolingües.Seria interessant que els professors bilingües o trilingües rebessin una formació específica perajudar al seu alumnat a establir punts interlingüístics entre les llengües que parlen per tal dedominar-les millor.A més, l’escola multilingüe hauria de vetllar per a què els alumnes no utilitzin el recurs fàcild’intercalar expressions o paraules en l’altra llengua quan tenen dificultats ja que, quan aixòesdevé un costum, disminueixen les possibilitats del desenvolupament discursiu i lingüístic is’empobreixen els recursos expressius dels quals disposa l’alumne bilingüe. Aquest treball ambles dues llengües serveix, en definitiva, per respectar cadascuna de les llengües, determinar-neels seus àmbits i facilitar un ús adequat i correcte d’ambdues llengües. 9
  • 10. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜESL’aprenentatge de la llengua estrangera a l’escolaLa llengua estrangera s’ha de tractar amb l’objectiu de proporcionar una elevada competència.Tal i com afirma V. Pascual (2004:31) els infants poden adquirir una L2 simultàniament a la L1però només podran adquirir una bona fluïdesa i correcció semblant a la dels nadius si utilitzenaquestes llengües en les seves activitats diàries de la vida quotidiana.Però, què succeeix si la L2 s’aprèn quan la L1 ja està assolida? En aquesta qüestió les opinionses divideixen ja que encara no s’ha demostrat que sigui més adequada la incorporacióprimerenca de la llengua estrangera. Hi ha qui afirma que els infants, donada la seva plasticitatcerebral i la possibilitat d’aplicar-hi les estratègies que han fet servir per a la primera llengua,juguen amb avantatge respecte els adolescents o els adults. Altres opinions expliquen que sónaquests últims els qui tenen avantatges respecte els infants ja que parteixen d’undesenvolupament cognitiu més gran, d’un coneixement del món més ampli i de l’experiènciad’haver après la primera llengua.Tot i així, sí que és cert que es necessiten unes condicions determinades per a quèl’aprenentatge d’una segona llengua o d’una llengua estrangera es faci efectiva. En primer lloc,la llengua ha de ser tractada i adquirida en contextos informals, utilitzant-la com a mitjà enactivitats significatives i vitals. També cal que existeixi una interacció amb parlants nadius i queels aprenents disposin del temps necessari per a l’adquisició.En el cas de Catalunya es planteja un plantejament seqüencial L1-L2-L3 (ensenyament encatalà) o L2- L1-L3 (ensenyament per immersió), de manera que els alumnes poden consolidarles seves habilitats en la primera i la segona llengua abans d’aprendre una tercera. Aquestplantejament es fa per assegurar l’adquisició i l’ús del català. Però, com que avui dia la llenguaestrangera s’incorpora des de l’Educació Infantil, és bo ajornar l’ensenyament de la llenguadominant (el castellà) fins al primer cicle de primària, donat que la presència de tres llengüespot no ser del tot beneficiós.Per tant, cal que l’escola tingui presents aquestes consideracions per tal que l’aprenentatge dela llengua estrangera a l’aula sigui efectiu. Per fer-ho, les condicions s’han d’assemblar al’aprenentatge natural i la metodologia emprada ha d’emfatitzar l’adquisició de la llenguamentre l’atenció es dirigeix a la realització d’activitats interessants per l’alumnat.Models d’escola multilingüeLes escoles multilingües poden treballar amb dos tipus de programes que escolaritzen elsinfants en una segona llengua: els de submersió i els d’immersió.Els programes de submersió tenen com a llengua vehicular i d’ensenyament la llengua i culturadominant, és a dir, la segona llengua, ja que l’objectiu és l’assimilació d’aquesta llengua que esconsidera de cultura. En les aules hi ha tant alumnes parlants com alumnes no-parlants de lallengua d’instrucció. A més, els professors són monolingües i no coneixen la llengua primeradels alumnes, que és considerada inapropiada. Això es tradueix en una baixa motivació delsalumnes, que no veuen valorada la seva llengua. 10
  • 11. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜESEls programes d’immersió estan adreçats a la població de llengua i cultura dominant.L’ensenyament es fa a partir de la segona llengua. La majoria dels alumnes no coneixen lallengua d’instrucció però troben valorada la seva llengua. L’objectiu marcat és aconseguir elbilingüisme i el biculturalisme per a tota la població. En aquests casos, les errors de la segonallengua comesos pels infants són vistos com un procés natural d’aprenentatge, cosa que fa quela motivació sigui més alta que els programes anteriorment explicats.És important tenir en compte que la millor manera d’aprendre una llengua és utilitzar-la com amitjà d’aprenentatge. A més, considerem que les escoles bilingües han de lluitar per mantenircada llengua i han d’insistir en el fet que els alumnes desenvolupin les competènciesnecessàries en cadascuna de les llengües. 11
  • 12. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜESReflexió finalUna de les idees que destaquem del treball realitzat i de les informacions i lectures que enshan servit per documentar-nos i aprofundir en aquest tema és la importància de viure elmultilingüisme com a valor positiu. El multilingüisme ens ajuda a vetllar per la cohesió social jaque, des de situacions quotidianes, ensenyem als infants a veure la diversitat com quelcomnatural i ple de possibilitats.El multilingüisme també ens ajuda i ens serveix per valorar a les persones, ja que comprovemque cadascú, independentment de l’origen , la cultura, la llengua... té coses que pot aportar-nos tant a nosaltres com a la nostra societat. És important que eduquem els infants en aquestadiversitat per tal que respectin tot allò que els envolta i que la valorin com un element positiuque ens ofereix molts aprenentatges i vivències diferents del que ens és propi en la nostracultura, llengua i forma de vida.Si des de l’escola, les famílies... es transmet aquesta percepció del multilingüisme com a unaspecte positiu fomentarem en els infants aquestes ganes i interès per conèixer i viure ladiversitat sociocultural existent. A més, s’evitaran una gran quantitat de conflictes i odis entreels diferents parlants de diferents llengües ja que, d’una banda, els nouvinguts no tindran por aperdre la seva llengua i la seva cultura pensant que se’ls imposarà una altra; i de l’altra, lapoblació autòctona tampoc tindrà aquesta por a que es perdi o es desprestigiï la llengua.Aquest fet afavorirà les relacions i la convivència entre gent de diferents procedències.A més viure aquest valor positiu del multilingüisme fa que destaquem i valorem les llengüescom un instrument d’identitat pròpia de cada persona, a més d’un instrument de comunicaciói representació útil per a tots.Pel que fa a l’educació, les escoles s’han anat configurant com a institucions multilingüesdonats tots aquests canvis que s’estan produint en la societat, sobretot pel que fa als aspectessociolingüístics. Davant d’aquesta situació, cal que es facin canvis en el model educatiu vigent ies canviï la idea i les perspectives monolingüistes.Tot i que podem trobar diferents teories o diferents idees d’autors sobre quan introduir lasegona llengua i com fer-ho (edats primerenques, en contacte amb la llengua materna, enl’adolescència...), pensem que per tal que el programa d’immersió i l’aprenentatge de lasegona llengua tinguin èxit, caldran una sèrie de condicions:En primer lloc, cal tenir clara quina ha de ser l’actitud del docent. El mestre ha de valorar lallengua pròpia de cada alumne i ha de saber tenir-les presents a l’aula. Així, els alumnes sesentiran valorats com a individus i tindran una motivació més alta per aprendre les llengüesvehiculars de l’escola. Així, també es demostrarà la importància del respecte als altres i a laseva cultura.A més, en aquests casos cal que les accions dels mestres, així com les seves paraules, estiguintotalment contextualitzades per tal d’ajudar als infants nouvinguts a adquirir la llengua del’escola. 12
  • 13. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜESTambé cal tenir en compte que, ja que aquestes llengües no poden ser adquirides en contextosinformals, és necessari que comptin amb unes interaccions riques amb parlants natius i,sobretot, amb activitats significatives i amb sentit pels infants que el sajudin a avançar en elseu aprenentatge.Només amb aquestes condicions d’aquest nou marc d’actuació (educació multilingüe imulticultural) s’aconseguirà que l’aprenentatge de la segona llengua tingui èxit i s’arribi aveure el multilingüisme com un aspecte respectable i positiu per a tots. 13
  • 14. ELS CONEIXEMENTS LINGÜÍSTICS DELS MULTILINGÜESBibliografia  Entrevista a F. Grosjean sobre el bilingüismo (2002).  Ruiz Bikandi, U. (2006): "La reflexió interlingüística: ajudar a pensar en/amb/sobre tres llengües", Articles, 38, 51-66.  Serra, JM. (1997): "Un marc teòric per a leducació bilingüe". A: Immersió lingüística, rendiment acadèmic i classe social. Barcelona: Horsori.  Pascual, V. (2004): "Llengua nacional, llengua pròpia i llengües estrangeres: el tractament de les llengües en leducació mulitingüe" [Fragment]. A: Actes del 3r Simposi sobre lensenyament del català a no catalanoparlants. Vic: Eumo. 14