LA REPRODUCCIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DELS ORGANISMES PLURICEL·LULARS II
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) <ul><li>REPRODUCCIÓ SEXUAL </li></ul><ul><li>Els descendents són gen...
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) ELS GÀMETES:  Cèl·lules haploides amb funció reproductora GAMETOGÀMI...
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) L’ OOGAMIA  en Animals i  Vegetals : ANIMALS (Metazous) Macrogàmeta:...
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) L’ OOGAMIA  en Animals i  Vegetals : La unió dels GÀMETES de diferen...
Estructures que es comporten com a GÀMETES  (es fusionen entre si) LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) S...
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) GAMETOGÀMIA: Formació de nous individus a partir de gàmetes . * REPR...
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) GAMETOGÀMIA: Formació de nous individus a partir de gàmetes . * REPR...
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 1) GAMETOGÈNESI Es produeix a partir de  cèl·lules somàtiques germin...
<ul><li>Gametogènesi femenina o  Oogènesi : </li></ul><ul><li>P rocés que dura molts anys, i s ’inicia molt abans del naix...
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 1) GAMETOGÈNESI <ul><li>Gametogènesi masculina o  Espermatogènesi : ...
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 1) GAMETOGÈNESI <ul><li>Gametogènesi masculina o  Espermatogènesi : ...
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 2) FECUNDACIÓ <ul><li>Característiques generals : </li></ul><ul><li>...
2) FECUNDACIÓ LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) ETAPES DE LA FECUNDACIÓ a) Fertilització : aproximació...
<ul><li>Especificitats en humans :  </li></ul><ul><li>En la fertilització l ’ espermatozoide penetra un oòcit de segon ord...
LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 2) FECUNDACIÓ
<ul><li>Especificitats en humans :  </li></ul><ul><li>La fertilització es dóna en dues etapes: (*) </li></ul><ul><li>1a) P...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

La reproducció II

1,972

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,972
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
16
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La reproducció II

  1. 1. LA REPRODUCCIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DELS ORGANISMES PLURICEL·LULARS II
  2. 2. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) <ul><li>REPRODUCCIÓ SEXUAL </li></ul><ul><li>Els descendents són genèticament diferents . </li></ul><ul><li>En alguna etapa es produeix una divisió cel·lular per MEIOSI . </li></ul><ul><li>La informació genètica diferent pot provenir d ’ un progenitor o de dos progenitors . </li></ul><ul><li>Pràcticament totes les espècies pluricel·lulars presenten alguna fase de reproducció sexual. </li></ul>A partir de: MEIÒSPORES GÀMETES Molses, falgueres, algues. Algues, fongs, animals i vegetals. Estructures que es comporten com a GÀMETES (es fusionen entre si) Fongs. Totes aquestes cèl·lules o estructures són haploides (n), per tant o elles mateixes o els organismes que les han produït, s ’han generat per MEIOSI. Exemple : els esporangis de l ’ esporòfit, que és 2n, generen meiòspores n; en fongs i falgueres. REPRODUCCIÓ SEXUAL Somatogàmia Gametangiogàmia U nió d ’ informacions genètiques per: Poden generar un nou individu sense fecundació.
  3. 3. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) ELS GÀMETES: Cèl·lules haploides amb funció reproductora GAMETOGÀMIA: Formació de nous individus a partir de la fusió de gàmetes. * ANISOGÀMETES o HETEROGÀMETES : Gàmetes mòbils morfològicament iguals, però amb mides diferents Hi ha macrogàmetes i microgàmetes . La mida del macrogàmetes és deguda a l ’acumulació de reserves encaminades al desenvolupament del futur individu. Algunes algues. Reproducció sexual per ANISOGÀMIA o per HETEROGÀMIA. Quan els gàmetes difereixen molt, per que el macrogàmeta NO és mòbil, aleshores parlem de reproducció sexual per OOGÀMIA . Reste d ’ organismes (animals i vegetals) ISOGÀMETES : Gàmetes morfològicament iguals Sexualment són diferents per que porten diferents informacions o tipus de sexualitat, que simbolitzem amb els signes + i - , i gual que els pols d ’un imant, per que els diferents tipus s’atrauen. Algunes algues i alguns fongs. Reproducció sexual per ISOGÀMIA.
  4. 4. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) L’ OOGAMIA en Animals i Vegetals : ANIMALS (Metazous) Macrogàmeta: ÒVUL Microgàmeta: ESPERMATOZOIDE VEGETALS (Metafites) Macrogàmeta: OOSFERA Microgàmeta: ANTEROZOIDE Contingut en una estructura pluricel·lular anomenada òvul (≠ òvul animal). Els gàmetes es produeixen en uns òrgans especials anomenats GÒNADES : Els gàmetes es produeixen en uns òrgans especials anomenats GAMETANGIS : M asculí: TESTICLES Femen í : OVARIS M asculí: ANTERIDIS o gametangi masulí Femen í: ARQUEOGONIS o gametangi femení
  5. 5. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) L’ OOGAMIA en Animals i Vegetals : La unió dels GÀMETES de diferent sexe s ’ anomena FECUNDACIÓ . El tipus d ’ individus que produeixen microgàmetes s ’ anomenen Sexe masculí i els individus MASCLES , i el tipus d ’ individus que produeixen macrogàmetes s ’ anomenen Sexe femení i els individus FEMELLES . Si el mascle i la femella són morfològicament diferents parlem de dimorfisme sexual , i les espècies que presenten aquestes característiques s ’ anomenen GONOCÒRIQUES o DIOIQUES . Exemples : humans (animals) o palmeres, gimko, llorer, boix grèvol (vegetals). Si el mateix individu pot produir els dos tipus de gàmetes parlem d ’ espècies HERMAFRODITES o MONOIQUES . Exemple : cargol d ’ horta i cuc de terra (animals) i ametller (vegetals). -> algunes espècies es poden auto fecundar (com moltes flors) i altres necessitaran d ’ un altre individu també hermafrodita per a fecundar-se ( fecundació creuada ).
  6. 6. Estructures que es comporten com a GÀMETES (es fusionen entre si) LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) Somatogàmia Gametangiogàmia U nió d ’ informacions genètiques per: Unió de dues cèl·lules somàtiques, primer per plasmogàmia (unió dels citoplasmes) i després per cariogàmia (unió dels nuclis). Exemple: Fongs basidiomicets <ul><li>Fusió de gametangis plurinucleats: </li></ul><ul><li>Gametangis masculí i femení iguals => gametangiogàmia isogàmica . </li></ul><ul><li>G ametangis masculí i femení diferents => gametangiogàmia anisogàmica . </li></ul>Exemple: G. I sogàmica en Fongs zigomicets G. Anisogàmica en Fongs ascomicets zigòspora Basidi : òrgan de reproducció que produeix espores gametangi Zigosporangi : cos fructífer delimitat per una capa de cèl·lules que són estèrils
  7. 7. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) GAMETOGÀMIA: Formació de nous individus a partir de gàmetes . * REPRODUCCIÓ SEXUAL PER GÀMETES Presenta dues varietats : AMFIGÒNIA És la reproducció gamètica amb fecundació . HOLOGÀMIA MEROGÀMIA Els gàmetes no es diferencien dels individus adults. Els gàmetes són molt diferents dels individus adults, i es formen en els seus òrgans sexuals (gònades o gametangis). Exemple: alga unicel·lular -> Chlamydomonas . Exemple: alga pluricel·lular -> Spyrogira . Exemple: Algues superiors, briòfits (molses), pteridòfits (falgueres), espermatòfits (plantes amb llavor) i metazous (animals). PARTENOGÈNESI És la reproducció (generació d ’ un nou individu) a partir d ’ un òvul (gàmeta femení en els animals) sense fecundar . Exemple : abelles -> l ’ ou no fecundat: mascle haploide, ou fecundat: femella 2n estèril, ou fecundat que s ’ alimenta de jalea real quan és una larva: femella reina També es dóna en alguns plathielmints, crustacis, insectes, amfibis i rèptils i raramanet en peixos.
  8. 8. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) GAMETOGÀMIA: Formació de nous individus a partir de gàmetes . * REPRODUCCIÓ SEXUAL PER GÀMETES En la reproducció sexual que genera nous individus per la fusió de dos gàmetes en un procés anomenat fecundació , podem diferenciar tres etapes: GAMETOGÈNESI Formació dels dos tipus de gàmetes. FECUNDACIÓ Unió de les informacions genètiques dels gàmetes mitjançant la formació d ’una cèl·lula diploide anomenada Zigot . DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI Procés que compren les successives divisions cel·lulars del zigot, fins a arribar al part o a l ’eclosió de l’ou.
  9. 9. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 1) GAMETOGÈNESI Es produeix a partir de cèl·lules somàtiques germinatives (cèl·lules diploides) que després d ’ un procés de divisió per MEIOSI donen lloc a gàmetes (cèl·lules sexuals haploides). ÒVUL: Gàmeta femení ESPERMATOZOIDE: Gàmeta masculí En el cas dels humans és la cèl·lula més gran del cos. vitel Disc terminal centríol Filament axial
  10. 10. <ul><li>Gametogènesi femenina o Oogènesi : </li></ul><ul><li>P rocés que dura molts anys, i s ’inicia molt abans del naixement, doncs l’ovari fetal ja conté moltes cèl·lules germinals. </li></ul><ul><li>Fase de proliferació o multiplicació (o de germinació) : les cèl·lules germinals quan arriben a la maduresa sexual i per mitosi successives originen els oogonis (2n). -> La divisió de les oogònies acaba abans del naixement, de manera que si són destruïdes en aquesta fase no poden ser renovades. </li></ul><ul><li>F ase de creixement : alguns oogonis augmenten de mida per l ’ acumulació de vitel, i es transformen en oòcits de primer ordre (2n). -> l ’oòcit primari (o de primer ordre) més la capa de cèl·lules que l’acompanya són el fol·licle primari . </li></ul><ul><li>Fase de maduració : Cada oòcit de primer ordre origina l ’ oòcit de segon ordre (n), que és gran i ric en vitel, i el primer corpuscle polar (n), molt petit, que hi queda adherit, a través de la 1ª divisió meiòtica . </li></ul><ul><li>=> Si hi ha fecundació: L’ oòcit de segon ordre origina l ’ ovòtida (n) i el segon corpuscle polar (n) a través de la 2ª divisió meiòtica , i el primer corpuscle polar originarà dos corpuscles polars. L ’ ovòtida donarà lloc a l ’ ÒVUL i els tres corpuscles polars degeneraran. </li></ul>LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 1) GAMETOGÈNESI En el cas dels animals distingim la gametogènesi femenina de la masculina: Cèl·lules germinals
  11. 11. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 1) GAMETOGÈNESI <ul><li>Gametogènesi masculina o Espermatogènesi : </li></ul><ul><li>P rocés que dura unes setmanes (aprox. 64 dies) i s ’inicia a la pubertat. </li></ul><ul><li>Fase de proliferació o multiplicació : quan l ’ organisme arriba a la maduresa sexual les cèl·lules germinals primordials que hi ha a les parts internes dels túbuls seminífers del testicle (gònada masculina) per mitosi formen els espermatogonis (2n). </li></ul><ul><li>F ase de creixement : la mida dels espermatogonis augmenta i es transformen en cèl·lules més grans, els espermatòcits de primer ordre (2n). </li></ul><ul><li>Fase de maduració : cada espermatòcit de primer ordre origina dos espermatòcits de segon ordre (n), a través de la 1ª divisió meiòtica (divisió reduccional). Cada espermatòcit de segon ordre origina dues espermàtides (n) a través de la 2ª divisió meiòtica (divisió equacional). A questes ja es poden considerar GÀMETES. </li></ul><ul><li>F ase d ’ espermiogènesi : les espermàtides es transformen en ESPERMATOZOIDES.* </li></ul>En el cas dels animals distingim la gametogènesi femenina de la masculina:
  12. 12. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 1) GAMETOGÈNESI <ul><li>Gametogènesi masculina o Espermatogènesi : </li></ul><ul><li>(*)Transformació de les espermàtides (n) en ESPERMATOZOIDES. Esperimiogènesi : </li></ul><ul><li>El nucli condensa i es fa més petit, i es desplaça cap a un dels pols cel·lulars i forma el cap. </li></ul><ul><li>Els dos centríols del centrosoma s ’allunyen, el més distal al nucli (que en aus i mamífers ha degenerat i no existeix) originarà el filament axial i el més proper al nucli originarà la placa basal . </li></ul><ul><li>L ’aparell de Golgi forma l’ acrosoma , que conté enzims hidrolítics (hialuronidasa) capaços de disoldre la membrana de l’òvul en la fecundació. </li></ul><ul><li>Els mitocondris es col·loquen entre el nucli i el filament axial i constitueixen la peça intermèdia de l ’espermatozoide, que aportarà l’energia necessària per al moviment enèrgic del flagel. </li></ul><ul><li>S ’elimina bona part del citoplasma i es redueix al mínim, pot ser fagocitat per les cèl·lules de Sertoli o abandonat dins dels túbuls seminífers. </li></ul>En el cas dels animals distingim la gametogènesi femenina de la masculina: Microtúbuls
  13. 13. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 2) FECUNDACIÓ <ul><li>Característiques generals : </li></ul><ul><li>La fecundació és la unió de les informacions genètiques dels dos gàmetes, que dóna lloc a una cèl·lula diploide que és el zigot. </li></ul><ul><li>Pot tenir lloc a l ’exterior de l’organisme, en el medi aquàtic, i aleshores parlem de Fecundació externa; o a l’interior de l’organisme matern, i aleshores parlem de Fecundació interna. </li></ul><ul><li>Es divideix en dues subetapes: la fertilització , o penetració de l ’espermatozoide en l’òvul, i l’ amfimixi , o unió dels dos núclis en un de sol. </li></ul>Fecundació externa En porífers, mol·lluscs, equinoderms i peixos (animals aquàtics) i en alguns amfibis, com la granota, tot i el contacte de les gònades, la fecundació sempre és dins l ’aigua (animals terrestres). Fecundació interna En animals terrestres i en algun animal aquàtic, com els taurons, les rajades, alguns nematodes i el cavallet de mar. Generalment implica que hi ha copulació , però hi ha excepcions, com per exemple, les salamandres -> el mascle diposita a l ’exterior l’espermatòfor (un saquet amb tots els espermatozoides) i la femella se’l col·loca a la cloaca (la part final de l’aparell digestiu i urinari), on es trenca i s’alliberen els espermatozoides. En espècies hermafrodites trobem dos casos: H. suficients H. insuficients L ’autofecundació té lloc entre gàmetes de diferent sexe originats al mateix individu. Exemple : en plantes angiospermes (flors vistoses), mai en animals. La fecundació és encreuada, entre dos individus diferents. Exemple : cargols -> còpula doble, cucs de terra -> sense còpula
  14. 14. 2) FECUNDACIÓ LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) ETAPES DE LA FECUNDACIÓ a) Fertilització : aproximació dels gàmetes i penetració de l ’ espermatozoide en l ’ òvul. ( * ) En els humans es produeix en dues fases. <ul><li>b) Amfimixi : unió dels dos nuclis, del gàmeta masculí i del femení, en un de sol. </li></ul><ul><li>El nucli espermàtic es descondensa i dóna lloc al pronucli masculí . </li></ul><ul><li>Aquest pronucli masculí es dirigeix cap al pronucli femení , el nucli de l ’ òvul. </li></ul><ul><li>Té lloc la cariogàmia: s ’ uneixen els dos pronuclis, es reabsorveixen els embolcalls nuclears i es forma un sol nucli que s ’ anomena sincàrion : E s reuneixen els cromosomes de l ’ espermatozoide amb els cromosomes de l ’ òvul i es forma el nucli diploide; en l ’ espècie humana, de 23 parells de cromosomes (2n, en que n=23). </li></ul><ul><li>E ls cromosomes homòlegs dels dos pronuclis s ’ aparellen a la zona equatorial (metafase de la primera divisió mitòtica). </li></ul><ul><li>S’ inicia la vida del nou individu amb la primera divisió mitòtica. </li></ul>
  15. 15. <ul><li>Especificitats en humans : </li></ul><ul><li>En la fertilització l ’ espermatozoide penetra un oòcit de segon ordre i no un òvul, i aquesta unió és l ’ estímul per que passi d ’ oòcit a òvul. </li></ul><ul><li>Dona : </li></ul><ul><li>Quan arriba a la pubertat, la dona, té uns 40.000 fol·licles primordials (conjunt de l ’ oòcit primari i les cèl·lules que l ’ envolten) i només unes 400 podran madurar al llarg de la seva vida fèrtil, i el reste d ’ oòcits primaris degenerarà. </li></ul><ul><li>E n cada cicle sexual (de 28 a 32 dies) hi ha hormones (gonadotropines) que estimulen els fol·licles primordials a continuar el seu desenvolupament, però només un assolirà el grau de desenvolupament necessari per a ser ovulat. </li></ul><ul><li>E ls fol·licles primordials maduren i es converteixen en fol·licles primaris, que donaran lloc als fol·licles secundaris i aquests al fol·licle de Graaf, a l ’ interior del qual l ’ oòcit primari es convertirà en l ’ oòcit secundari (que ja és n, té 23 cromosomes), que és el que serà expulsat durant l ’ ovulació, al llarg de tots la vida reproductora de la dona. </li></ul><ul><li>E n cada ovulació un oòcit passa a una de les dues trompes de fal·lopi, de forma alternant o no, i s ’ hi estarà 24 hores aproximadament. </li></ul><ul><li>Home : </li></ul><ul><li>Q uan arriba a la maduresa sexual augmenten els nivells de la hormona testosterona que dona el senyal a les cèl·lules germinals primordials de diferenciar-se en espermatogònies. </li></ul><ul><li>En cada ejaculació (uns 3 cm 3 de semen) s ’ alliberen 300 milions d ’ espermatozoides, i només un 1% (3 milions) arribaran a l ’ úter a causa de l ’ acidesa del medi vaginal, i d ’ aquests només uns centenars arribaran al tram final de les trompes de fal·lopi, on es produeix la fecundació. </li></ul><ul><li>Si no es produeix fecundació, al cap de 72 hores els espermatozoides moren. </li></ul>LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 2) FECUNDACIÓ
  16. 16. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 2) FECUNDACIÓ
  17. 17. <ul><li>Especificitats en humans : </li></ul><ul><li>La fertilització es dóna en dues etapes: (*) </li></ul><ul><li>1a) Penetració de l ’ espermatozoide. </li></ul><ul><ul><li>L’ espermatozoide madura en un procés anomenat capacitació . </li></ul></ul><ul><ul><li>Es produeix un procés de quimiotaxi per a que s ’ aproximin l ’ òvul i l ’ espermatozoide: l ’ òvul secreta fertilisina i l ’ espermatozoide secreta antifertilisina i així s ’ adhereixen les dues cèl·lules. </li></ul></ul><ul><ul><li>E n el punt on l ’ acrosoma de l ’ espermatozoide entra en contacte amb la membrana de l ’ òvul es produeix el con de fertilització (una elevació de la membrana) que engloba el cap i la peça intermèdia, i la cua es queda fora. </li></ul></ul><ul><ul><li>Gràcies a l ’ enzim hialuronidasa l ’ espermatozoide perfora la membrana de l ’ òvul i s ’ uneixen les membranes plasmàtiques. </li></ul></ul><ul><li>2a) Activació de l ’ òvul. </li></ul><ul><ul><li>Quan la peça intermèdia de l ’ espermatozoide ha penetrat l ’ òvul augmenta el consum d ’ oxigen i els seus grànuls corticals (vesícules que contenen enzims) s ’ uneixen a la membrana plasmàtica. </li></ul></ul><ul><ul><li>A la superfície de l ’ òvul es forma una coberta gruixuda anomenada membrana de fecundació, que evita la penetració d ’ altres espermatozoides, i per tant evita la polispèrmia per a mantenir la monospèrmia. </li></ul></ul><ul><ul><li>L a corona radiada es va desfent i al mateix temps l ’ entrada de l ’ espermatozoide activa la segona divisió meiòtica de l ’ òvul. </li></ul></ul><ul><ul><li>T é lloc l ’ amfimixi. </li></ul></ul>LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 2) FECUNDACIÓ
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×