La reproducció II
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
2,264
On Slideshare
2,217
From Embeds
47
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
10
Comments
0
Likes
0

Embeds 47

http://biologiaelpalau.blogspot.com 46
http://biologiaelpalau.blogspot.com.es 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. LA REPRODUCCIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DELS ORGANISMES PLURICEL·LULARS II
  • 2. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars)
    • REPRODUCCIÓ SEXUAL
    • Els descendents són genèticament diferents .
    • En alguna etapa es produeix una divisió cel·lular per MEIOSI .
    • La informació genètica diferent pot provenir d ’ un progenitor o de dos progenitors .
    • Pràcticament totes les espècies pluricel·lulars presenten alguna fase de reproducció sexual.
    A partir de: MEIÒSPORES GÀMETES Molses, falgueres, algues. Algues, fongs, animals i vegetals. Estructures que es comporten com a GÀMETES (es fusionen entre si) Fongs. Totes aquestes cèl·lules o estructures són haploides (n), per tant o elles mateixes o els organismes que les han produït, s ’han generat per MEIOSI. Exemple : els esporangis de l ’ esporòfit, que és 2n, generen meiòspores n; en fongs i falgueres. REPRODUCCIÓ SEXUAL Somatogàmia Gametangiogàmia U nió d ’ informacions genètiques per: Poden generar un nou individu sense fecundació.
  • 3. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) ELS GÀMETES: Cèl·lules haploides amb funció reproductora GAMETOGÀMIA: Formació de nous individus a partir de la fusió de gàmetes. * ANISOGÀMETES o HETEROGÀMETES : Gàmetes mòbils morfològicament iguals, però amb mides diferents Hi ha macrogàmetes i microgàmetes . La mida del macrogàmetes és deguda a l ’acumulació de reserves encaminades al desenvolupament del futur individu. Algunes algues. Reproducció sexual per ANISOGÀMIA o per HETEROGÀMIA. Quan els gàmetes difereixen molt, per que el macrogàmeta NO és mòbil, aleshores parlem de reproducció sexual per OOGÀMIA . Reste d ’ organismes (animals i vegetals) ISOGÀMETES : Gàmetes morfològicament iguals Sexualment són diferents per que porten diferents informacions o tipus de sexualitat, que simbolitzem amb els signes + i - , i gual que els pols d ’un imant, per que els diferents tipus s’atrauen. Algunes algues i alguns fongs. Reproducció sexual per ISOGÀMIA.
  • 4. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) L’ OOGAMIA en Animals i Vegetals : ANIMALS (Metazous) Macrogàmeta: ÒVUL Microgàmeta: ESPERMATOZOIDE VEGETALS (Metafites) Macrogàmeta: OOSFERA Microgàmeta: ANTEROZOIDE Contingut en una estructura pluricel·lular anomenada òvul (≠ òvul animal). Els gàmetes es produeixen en uns òrgans especials anomenats GÒNADES : Els gàmetes es produeixen en uns òrgans especials anomenats GAMETANGIS : M asculí: TESTICLES Femen í : OVARIS M asculí: ANTERIDIS o gametangi masulí Femen í: ARQUEOGONIS o gametangi femení
  • 5. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) L’ OOGAMIA en Animals i Vegetals : La unió dels GÀMETES de diferent sexe s ’ anomena FECUNDACIÓ . El tipus d ’ individus que produeixen microgàmetes s ’ anomenen Sexe masculí i els individus MASCLES , i el tipus d ’ individus que produeixen macrogàmetes s ’ anomenen Sexe femení i els individus FEMELLES . Si el mascle i la femella són morfològicament diferents parlem de dimorfisme sexual , i les espècies que presenten aquestes característiques s ’ anomenen GONOCÒRIQUES o DIOIQUES . Exemples : humans (animals) o palmeres, gimko, llorer, boix grèvol (vegetals). Si el mateix individu pot produir els dos tipus de gàmetes parlem d ’ espècies HERMAFRODITES o MONOIQUES . Exemple : cargol d ’ horta i cuc de terra (animals) i ametller (vegetals). -> algunes espècies es poden auto fecundar (com moltes flors) i altres necessitaran d ’ un altre individu també hermafrodita per a fecundar-se ( fecundació creuada ).
  • 6. Estructures que es comporten com a GÀMETES (es fusionen entre si) LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) Somatogàmia Gametangiogàmia U nió d ’ informacions genètiques per: Unió de dues cèl·lules somàtiques, primer per plasmogàmia (unió dels citoplasmes) i després per cariogàmia (unió dels nuclis). Exemple: Fongs basidiomicets
    • Fusió de gametangis plurinucleats:
    • Gametangis masculí i femení iguals => gametangiogàmia isogàmica .
    • G ametangis masculí i femení diferents => gametangiogàmia anisogàmica .
    Exemple: G. I sogàmica en Fongs zigomicets G. Anisogàmica en Fongs ascomicets zigòspora Basidi : òrgan de reproducció que produeix espores gametangi Zigosporangi : cos fructífer delimitat per una capa de cèl·lules que són estèrils
  • 7. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) GAMETOGÀMIA: Formació de nous individus a partir de gàmetes . * REPRODUCCIÓ SEXUAL PER GÀMETES Presenta dues varietats : AMFIGÒNIA És la reproducció gamètica amb fecundació . HOLOGÀMIA MEROGÀMIA Els gàmetes no es diferencien dels individus adults. Els gàmetes són molt diferents dels individus adults, i es formen en els seus òrgans sexuals (gònades o gametangis). Exemple: alga unicel·lular -> Chlamydomonas . Exemple: alga pluricel·lular -> Spyrogira . Exemple: Algues superiors, briòfits (molses), pteridòfits (falgueres), espermatòfits (plantes amb llavor) i metazous (animals). PARTENOGÈNESI És la reproducció (generació d ’ un nou individu) a partir d ’ un òvul (gàmeta femení en els animals) sense fecundar . Exemple : abelles -> l ’ ou no fecundat: mascle haploide, ou fecundat: femella 2n estèril, ou fecundat que s ’ alimenta de jalea real quan és una larva: femella reina També es dóna en alguns plathielmints, crustacis, insectes, amfibis i rèptils i raramanet en peixos.
  • 8. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) GAMETOGÀMIA: Formació de nous individus a partir de gàmetes . * REPRODUCCIÓ SEXUAL PER GÀMETES En la reproducció sexual que genera nous individus per la fusió de dos gàmetes en un procés anomenat fecundació , podem diferenciar tres etapes: GAMETOGÈNESI Formació dels dos tipus de gàmetes. FECUNDACIÓ Unió de les informacions genètiques dels gàmetes mitjançant la formació d ’una cèl·lula diploide anomenada Zigot . DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI Procés que compren les successives divisions cel·lulars del zigot, fins a arribar al part o a l ’eclosió de l’ou.
  • 9. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 1) GAMETOGÈNESI Es produeix a partir de cèl·lules somàtiques germinatives (cèl·lules diploides) que després d ’ un procés de divisió per MEIOSI donen lloc a gàmetes (cèl·lules sexuals haploides). ÒVUL: Gàmeta femení ESPERMATOZOIDE: Gàmeta masculí En el cas dels humans és la cèl·lula més gran del cos. vitel Disc terminal centríol Filament axial
  • 10.
    • Gametogènesi femenina o Oogènesi :
    • P rocés que dura molts anys, i s ’inicia molt abans del naixement, doncs l’ovari fetal ja conté moltes cèl·lules germinals.
    • Fase de proliferació o multiplicació (o de germinació) : les cèl·lules germinals quan arriben a la maduresa sexual i per mitosi successives originen els oogonis (2n). -> La divisió de les oogònies acaba abans del naixement, de manera que si són destruïdes en aquesta fase no poden ser renovades.
    • F ase de creixement : alguns oogonis augmenten de mida per l ’ acumulació de vitel, i es transformen en oòcits de primer ordre (2n). -> l ’oòcit primari (o de primer ordre) més la capa de cèl·lules que l’acompanya són el fol·licle primari .
    • Fase de maduració : Cada oòcit de primer ordre origina l ’ oòcit de segon ordre (n), que és gran i ric en vitel, i el primer corpuscle polar (n), molt petit, que hi queda adherit, a través de la 1ª divisió meiòtica .
    • => Si hi ha fecundació: L’ oòcit de segon ordre origina l ’ ovòtida (n) i el segon corpuscle polar (n) a través de la 2ª divisió meiòtica , i el primer corpuscle polar originarà dos corpuscles polars. L ’ ovòtida donarà lloc a l ’ ÒVUL i els tres corpuscles polars degeneraran.
    LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 1) GAMETOGÈNESI En el cas dels animals distingim la gametogènesi femenina de la masculina: Cèl·lules germinals
  • 11. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 1) GAMETOGÈNESI
    • Gametogènesi masculina o Espermatogènesi :
    • P rocés que dura unes setmanes (aprox. 64 dies) i s ’inicia a la pubertat.
    • Fase de proliferació o multiplicació : quan l ’ organisme arriba a la maduresa sexual les cèl·lules germinals primordials que hi ha a les parts internes dels túbuls seminífers del testicle (gònada masculina) per mitosi formen els espermatogonis (2n).
    • F ase de creixement : la mida dels espermatogonis augmenta i es transformen en cèl·lules més grans, els espermatòcits de primer ordre (2n).
    • Fase de maduració : cada espermatòcit de primer ordre origina dos espermatòcits de segon ordre (n), a través de la 1ª divisió meiòtica (divisió reduccional). Cada espermatòcit de segon ordre origina dues espermàtides (n) a través de la 2ª divisió meiòtica (divisió equacional). A questes ja es poden considerar GÀMETES.
    • F ase d ’ espermiogènesi : les espermàtides es transformen en ESPERMATOZOIDES.*
    En el cas dels animals distingim la gametogènesi femenina de la masculina:
  • 12. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 1) GAMETOGÈNESI
    • Gametogènesi masculina o Espermatogènesi :
    • (*)Transformació de les espermàtides (n) en ESPERMATOZOIDES. Esperimiogènesi :
    • El nucli condensa i es fa més petit, i es desplaça cap a un dels pols cel·lulars i forma el cap.
    • Els dos centríols del centrosoma s ’allunyen, el més distal al nucli (que en aus i mamífers ha degenerat i no existeix) originarà el filament axial i el més proper al nucli originarà la placa basal .
    • L ’aparell de Golgi forma l’ acrosoma , que conté enzims hidrolítics (hialuronidasa) capaços de disoldre la membrana de l’òvul en la fecundació.
    • Els mitocondris es col·loquen entre el nucli i el filament axial i constitueixen la peça intermèdia de l ’espermatozoide, que aportarà l’energia necessària per al moviment enèrgic del flagel.
    • S ’elimina bona part del citoplasma i es redueix al mínim, pot ser fagocitat per les cèl·lules de Sertoli o abandonat dins dels túbuls seminífers.
    En el cas dels animals distingim la gametogènesi femenina de la masculina: Microtúbuls
  • 13. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 2) FECUNDACIÓ
    • Característiques generals :
    • La fecundació és la unió de les informacions genètiques dels dos gàmetes, que dóna lloc a una cèl·lula diploide que és el zigot.
    • Pot tenir lloc a l ’exterior de l’organisme, en el medi aquàtic, i aleshores parlem de Fecundació externa; o a l’interior de l’organisme matern, i aleshores parlem de Fecundació interna.
    • Es divideix en dues subetapes: la fertilització , o penetració de l ’espermatozoide en l’òvul, i l’ amfimixi , o unió dels dos núclis en un de sol.
    Fecundació externa En porífers, mol·lluscs, equinoderms i peixos (animals aquàtics) i en alguns amfibis, com la granota, tot i el contacte de les gònades, la fecundació sempre és dins l ’aigua (animals terrestres). Fecundació interna En animals terrestres i en algun animal aquàtic, com els taurons, les rajades, alguns nematodes i el cavallet de mar. Generalment implica que hi ha copulació , però hi ha excepcions, com per exemple, les salamandres -> el mascle diposita a l ’exterior l’espermatòfor (un saquet amb tots els espermatozoides) i la femella se’l col·loca a la cloaca (la part final de l’aparell digestiu i urinari), on es trenca i s’alliberen els espermatozoides. En espècies hermafrodites trobem dos casos: H. suficients H. insuficients L ’autofecundació té lloc entre gàmetes de diferent sexe originats al mateix individu. Exemple : en plantes angiospermes (flors vistoses), mai en animals. La fecundació és encreuada, entre dos individus diferents. Exemple : cargols -> còpula doble, cucs de terra -> sense còpula
  • 14. 2) FECUNDACIÓ LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) ETAPES DE LA FECUNDACIÓ a) Fertilització : aproximació dels gàmetes i penetració de l ’ espermatozoide en l ’ òvul. ( * ) En els humans es produeix en dues fases.
    • b) Amfimixi : unió dels dos nuclis, del gàmeta masculí i del femení, en un de sol.
    • El nucli espermàtic es descondensa i dóna lloc al pronucli masculí .
    • Aquest pronucli masculí es dirigeix cap al pronucli femení , el nucli de l ’ òvul.
    • Té lloc la cariogàmia: s ’ uneixen els dos pronuclis, es reabsorveixen els embolcalls nuclears i es forma un sol nucli que s ’ anomena sincàrion : E s reuneixen els cromosomes de l ’ espermatozoide amb els cromosomes de l ’ òvul i es forma el nucli diploide; en l ’ espècie humana, de 23 parells de cromosomes (2n, en que n=23).
    • E ls cromosomes homòlegs dels dos pronuclis s ’ aparellen a la zona equatorial (metafase de la primera divisió mitòtica).
    • S’ inicia la vida del nou individu amb la primera divisió mitòtica.
  • 15.
    • Especificitats en humans :
    • En la fertilització l ’ espermatozoide penetra un oòcit de segon ordre i no un òvul, i aquesta unió és l ’ estímul per que passi d ’ oòcit a òvul.
    • Dona :
    • Quan arriba a la pubertat, la dona, té uns 40.000 fol·licles primordials (conjunt de l ’ oòcit primari i les cèl·lules que l ’ envolten) i només unes 400 podran madurar al llarg de la seva vida fèrtil, i el reste d ’ oòcits primaris degenerarà.
    • E n cada cicle sexual (de 28 a 32 dies) hi ha hormones (gonadotropines) que estimulen els fol·licles primordials a continuar el seu desenvolupament, però només un assolirà el grau de desenvolupament necessari per a ser ovulat.
    • E ls fol·licles primordials maduren i es converteixen en fol·licles primaris, que donaran lloc als fol·licles secundaris i aquests al fol·licle de Graaf, a l ’ interior del qual l ’ oòcit primari es convertirà en l ’ oòcit secundari (que ja és n, té 23 cromosomes), que és el que serà expulsat durant l ’ ovulació, al llarg de tots la vida reproductora de la dona.
    • E n cada ovulació un oòcit passa a una de les dues trompes de fal·lopi, de forma alternant o no, i s ’ hi estarà 24 hores aproximadament.
    • Home :
    • Q uan arriba a la maduresa sexual augmenten els nivells de la hormona testosterona que dona el senyal a les cèl·lules germinals primordials de diferenciar-se en espermatogònies.
    • En cada ejaculació (uns 3 cm 3 de semen) s ’ alliberen 300 milions d ’ espermatozoides, i només un 1% (3 milions) arribaran a l ’ úter a causa de l ’ acidesa del medi vaginal, i d ’ aquests només uns centenars arribaran al tram final de les trompes de fal·lopi, on es produeix la fecundació.
    • Si no es produeix fecundació, al cap de 72 hores els espermatozoides moren.
    LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 2) FECUNDACIÓ
  • 16. LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 2) FECUNDACIÓ
  • 17.
    • Especificitats en humans :
    • La fertilització es dóna en dues etapes: (*)
    • 1a) Penetració de l ’ espermatozoide.
      • L’ espermatozoide madura en un procés anomenat capacitació .
      • Es produeix un procés de quimiotaxi per a que s ’ aproximin l ’ òvul i l ’ espermatozoide: l ’ òvul secreta fertilisina i l ’ espermatozoide secreta antifertilisina i així s ’ adhereixen les dues cèl·lules.
      • E n el punt on l ’ acrosoma de l ’ espermatozoide entra en contacte amb la membrana de l ’ òvul es produeix el con de fertilització (una elevació de la membrana) que engloba el cap i la peça intermèdia, i la cua es queda fora.
      • Gràcies a l ’ enzim hialuronidasa l ’ espermatozoide perfora la membrana de l ’ òvul i s ’ uneixen les membranes plasmàtiques.
    • 2a) Activació de l ’ òvul.
      • Quan la peça intermèdia de l ’ espermatozoide ha penetrat l ’ òvul augmenta el consum d ’ oxigen i els seus grànuls corticals (vesícules que contenen enzims) s ’ uneixen a la membrana plasmàtica.
      • A la superfície de l ’ òvul es forma una coberta gruixuda anomenada membrana de fecundació, que evita la penetració d ’ altres espermatozoides, i per tant evita la polispèrmia per a mantenir la monospèrmia.
      • L a corona radiada es va desfent i al mateix temps l ’ entrada de l ’ espermatozoide activa la segona divisió meiòtica de l ’ òvul.
      • T é lloc l ’ amfimixi.
    LA REPRODUCCIÓ SEXUAL (en organismes pluricel·lulars) 2) FECUNDACIÓ