Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this document? Why not share!

Informàtica

on

  • 263 views

 

Statistics

Views

Total Views
263
Views on SlideShare
241
Embed Views
22

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

3 Embeds 22

http://infoveronika.blogspot.com 17
http://www.infoveronika.blogspot.com 3
http://infoveronika.blogspot.com.es 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Informàtica Informàtica Document Transcript

  • 1.Definició terme informàtica.-www.buscon.rae.es Conjunt de coneixements científics que fan possible el tractament automàticde la informació per mitjà d’ordinadors.-www.wikipedia.es És la ciència aplicada que abasta l’estudi i aplicació del tractament automàticde la informació, utilitzant sistemes computacionals, generalment implementats comdispositius electrònics. També està definida com el processament automàtic de la informació.Les definicions de diversos jocs són semblants ja que volen definir el mateix terme encara que hofan amb paraules diferents i la definició de la wikipedia es bastant més fluida.El terme informàtica es un neologisme format per les paraules informàtica i automàtica.-www.enciclopedia.cat Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractamentautomatitzat de dades.2.Àrees de coneixement de la Informàtica.Arquitectura d’ordinadors: L arquitectura de computadors és le disseny conceptual ilestructura operacional fonamental dun sistema de computador. És a dir, és un model i unadescripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts dunacomputadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés (CPU) treballainternament i accedeix a les direccions de memòria.llenguatges de programació: Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usatper controlar el comportament duna màquina, normalment un ordinador.sistemes operatius:El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen elfuncionament dun ordinador. Les seves funcions, entre daltres, consisteixen a gestionar lestransferències dinformació internes, procurar la comunicació de lordinador amb els operadors,controlar lexecució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament lesfeines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregarautomàticament els programes en funció de lespai de memòria i dels diferents perifèrics.Sistemes intel·ligents i intel·ligència artificial:És un programa de computació que reuneixcaracterístiques i comportaments assimilables de la intel·ligència humana o animal.Xarxes: Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principalper la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar laconfiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades ireduir el cost general daquestes accions.Enginyeria de programari:És la disciplina o àrea de la informàtica que ofereix mètodes itècniques per desenvolupar i mantenir programari de qualitat.Ciència computacional:És la ciència aplicada que abasta lestudi i aplicació del tractamentautomàtic de la informació, utilitzant sistemes computacionals, generalment implementatscom a dispositius electrònics.
  • 3.Història de la informàtica.Primera Generació.En aquesta generació hi havia una gran desconeixement de les capacitats de lescomputadores, ja que es va realitzar un estudi en aquest temps que va determinar queamb vint ordinadors es saturaria el mercat dels Estats Units en el camp de processamentde dades.Aquesta generació va abatre la dècada dels cinquanta. I es coneix com la primerageneració. Aquestes màquines tenien les següents característiques:• Aquestes màquines estaven construïdes per mitjà de tubs de buit i eren programades enllenguatge de màquina.En aquesta generació les màquines són grans i costoses (dun cost aproximat de cent demilers de dòlars).El 1951 apareix la UNIVAC (NIVersAl Computer), va ser la primeracomputadora comercial, que disposava de mil paraules de memòria central i podien llegircintes magnètiques, es va utilitzar per processar el cens de 1950 als Estats Units.En les dues primeres generacions, les unitats dentrada utilitzaven targetesperforades, represes per Herman Hollerith (1860 - 1929), que a més va fundar unacompanyia que amb el pas del temps es coneixeria com IBM (International BussinesMachines).Després es va desenvolupar per IBM lIBM 701 de la qual es van lliurar 18 unitatsentre 1953 i 1957.Posteriorment, la companyia Remington Rand fabricar el model 1103, quecompetia amb la 701 en el camp científic, de manera que la IBMdesenvolupament la 702, la qual va presentar problemes en memòria, a causa de això nova durar en el mercat.La computadora més reeixida de la primera generació va ser la IBM 650, de la qual esvan produir diversos centenars. Aquest ordinador que usava un esquema dememòria secundària anomenat tambor magnètic, que és lantecessor dels discosactuals.Segona Generació.A prop de la dècada de 1960, els ordinadors seguien evolucionant, es reduïa la sevagrandària i creixia la seva capacitat de processament. També en aquesta època es vacomençar a definir la forma de comunicar-se amb les computadores, que rebiael nom de programació de sistemes. Les característiques de la segona generació són lessegüents:• Estan construïdes amb circuits de transistors i es programen en nous llenguatgesanomenats llenguatges dalt nivell.En aquesta generació els ordinadors es redueixen de mida i són de menor cost. Apareixenmoltes companyies i els ordinadors eren força avançades per a la seva època com lasèrie 5000 de Burroughs i la ATLAS de la Universitat de Manchester.Algunes daquestes computadores es programaven amb cintes perforades i altresmés per mitjà de cablejat en un tauler. Els programes eren fets a mida per un equip
  • dexperts: analistes, dissenyadors, programadors i operadors que es manejaven comuna orquestra per resoldre els problemes i càlculs demanats per ladministració.Lusuari final de la informació no tenia contacte directe amb les computadores. Aquestasituació en un principi es va produir en les primeres computadores personals, ja quees requeria saber "programar" (alimentar instruccions) per obtenir resultats, per tant elseu ús estava limitat a aquells audaços pioners que agradaran de passar un bonnombre dhores escrivint instruccions , "corrent" el programa resultant i verificant icorregint els errors que apareguessin. A més, per no perdre el "programa" resultant calia"guardar" (emmagatzemar) en una gravadora de astte, ja que en aquesta èpocano hi havia disquets i molt menys discs durs per a les PC, aquest procedimentpodia prendre de 10 a 45 minuts , segons el programa. El panorama es vamodificar totalment amb laparició de les computadores personals amb milloricircuits, més memòria, unitats de disc flexible i sobretot amb laparició de programesdaplicació general on lusuari compra el programa i es posa a treballar.Apareixen els programes processadors de paraules com el cèlebre Word Star, laimpressionant full de càlcul (spreadsheet) VisiCalc i altres més que de la nit al dia canvienla imatge de la PC. El sortware comença a tractar darribar al pas del maquinari. Peròaquí apareix un nou element:Algunes daquestes computadores es programaven amb cintes perforades i altresmés per mitjà de cablejat en un tauler. Els programes eren fets a mida per un equipdexperts: analistes, dissenyadors, programadors i operadors que es manejaven comuna orquestra per resoldre els problemes i càlculs demanats per ladministració.Lusuari final de la informació no tenia contacte directe amb les computadores. Aquestasituació en un principi es va produir en les primeres computadores personals, ja quees requeria saber "programar" (alimentar instruccions) per obtenir resultats, per tant elseu ús estava limitat a aquells audaços pioners que agradaran de passar un bonnombre dhores escrivint instruccions , "corrent" el programa resultant i verificant icorregint els errors que apareguessin. A més, per no perdre el "programa" resultant calia"guardar" (emmagatzemar) en una gravadora de astte, ja que en aquesta èpocano hi havia disquets i molt menys discs durs per a les PC, aquest procedimentpodia prendre de 10 a 45 minuts , segons el programa.El panorama es va modificar totalment amb laparició de les computadorespersonals amb millori circuits, més memòria, unitats de disc flexible i sobretot amblaparició de programes daplicació general on lusuari compra el programa i es posa atreballar.Apareixen els programes processadors de paraules com el cèlebre Word Star, laimpressionant full de càlcul (spreadsheet) VisiCalc i altres més que de la nit al dia canvienla imatge de la PC. El sortware comença a tractar darribar al pas del maquinari. Peròaquí apareix un nou element:La Ràdio Corporation of America va introduir el model 501, que manejava el llenguatgeCOBOL, per a processos administratius i comercials. Després va sortir al mercat laRCA 601.Tercera generació.Amb els progressos de lelectrònica i els avenços de comunicació amb elsordinadors en la dècada dels 1960, sorgeix la tercera generació de lescomputadores. Sinaugura amb la IBM 360 labril de 1964. Les característiques daquesta
  • generació van ser les següents:- La seva fabricació electrònica està basada en circuits integrats.El seu maneig és per mitjà dels llenguatges de control dels sistemes operatius.La IBM produeix la sèrie 360 amb els models 20, 22, 30, 40, 50, 65, 67, 75, 85, 90, 195que utilitzaven tècniques especials del processador, unitats de cinta de nou canals,paquets de discos magnètics i altres característiques que ara són estàndards (no tots elsmodels usaven aquestes tècniques, sinó que estava dividit per aplicacions).El sistema operatiu de la sèrie 360, es va dir US que comptava amb diversesconfiguracions, incloïa un conjunt de tècniques de maneig de memòria i delprocessador que aviat es van convertir en estàndards.El 1964 CDC va introduir la sèrie 6000 amb lordinador 6600 que es vaconsiderar durant alguns anys com la més ràpida.En la dècada de 1970, la IBM produeix la sèrie 370 (models 115, 125, 135, 145, 158, 168).UNIVAC competeix són els models 1108 i 1110, màquines a gran escala, mentre queCDC produeix la seva sèrie 7000 amb el model 7600. Aquestes computadores escaracteritzen per ser molt potents i veloços.La Ràdio Corporation of America va introduir el model 501, que manejava el llenguatgeCOBOL, per a processos administratius i comercials. Després va sortir al mercat laRCA 601.Tercera generació de Computadors.Amb els progressos de lelectrònica i els avenços de comunicació amb elsordinadors en la dècada dels 1960, sorgeix la tercera generació de lescomputadores. Sinaugura amb la IBM 360 labril de 1964. Les característiques daquestageneració van ser les següents:- La seva fabricació electrònica està basada en circuits integrats.El seu maneig és per mitjà dels llenguatges de control dels sistemes operatius.La IBM produeix la sèrie 360 amb els models 20, 22, 30, 40, 50, 65, 67, 75, 85, 90, 195que utilitzaven tècniques especials del processador, unitats de cinta de nou canals,paquets de discos magnètics i altres característiques que ara són estàndards (no tots elsmodels usaven aquestes tècniques, sinó que estava dividit per aplicacions).El sistema operatiu de la sèrie 360, es va dir US que comptava amb diversesconfiguracions, incloïa un conjunt de tècniques de maneig de memòria i delprocessador que aviat es van convertir en estàndards.El 1964 CDC va introduir la sèrie 6000 amb lordinador 6600 que es vaconsiderar durant alguns anys com la més ràpida.En la dècada de 1970, la IBM produeix la sèrie 370 (models 115, 125, 135, 145, 158, 168).UNIVAC competeix són els models 1108 i 1110, màquines a gran escala, mentre queCDC produeix la seva sèrie 7000 amb el model 7600. Aquestes computadores escaracteritzen per ser molt potents i veloços.Quarta Generació de Computadors.Aquí apareixen els microprocessadors que és un gran avenç de lamicroelectrònica, són circuits integrats dalta densitat i amb una velocitatimpressionant. Les microordinadors amb base a aquests circuits sónextremadament petites i barates, per la qual cosa el seu ús sestén al mercat industrial.
  • Aquí neixen els ordinadors personals que han adquirit proporcions enormes i que haninfluït en la societat en general sobre lanomenada "revolució informàtica".El 1976 Steve Wozniak i Steve Jobs inventen la primera ordinador de dúsmassiu i més tard formen la companyia coneguda com lApple que va ser la segonacompanyia més gran del món, precedida tan sols per IBM, i aquesta per la seva part ésencara de les cinc companyies més grans del món.El 1981 es van vendre 800000 ordinadors personals, al següent va pujar a1.400.000. Entre 1984 i 1987 es van vendre al voltant de 60 milionsdordinadors personals, de manera que no queda dubte que el seu impacte i penetracióhan estat enormes.Amb el sorgiment de les computadores personals, el programari i els sistemes que ambelles de manegen han tingut un considerable avanç, perquè han fet més interactiva lacomunicació amb lusuari. Sorgeixen altres aplicacions com els processadors de paraula,els fulls electròniques de càlcul, paquets gràfics, etc. També les indústries del Programaride les computadores personals creix amb gran rapidesa, Gary Kildall i William Gates esvan dedicar durant anys a la creació de sistemes operatius i mètodes per aconseguir unautilització senzilla dels microordinadors (són els creadors de CP / M i delsproductes de Microsoft).No tot són microordinadors, pel seu lloc, les minicomputadors i els granssistemes continuen en desenvolupament. De fet les màquines petitessobrepassaven per molt la capacitat dels grans sistemes de 10 o 15 anys abans,que requerien dinstal·lacions costoses i especials, però seria equivocat suposar que lesgrans ordinadors han desaparegut, per contra, la seva presència era jaineludible a pràcticament totes les esferes de control governamental, militar i dela gran indústria. Les enormes ordinadors de les sèries CDC, CRAY, Hitachi o IBMper exemple, eren capaços datendre a diversos centenars de milions doperacions persegon.Cinquena Generació de Computadors.En vista de laccelerada marxa de la microelectrònica, la societat industrial sha donat ala tasca de posar també a aquesta altura el desenvolupament del programari iels sistemes amb què es manegen els ordinadors.Sorgeix la competència internacional pel domini del mercat de la computació, en la quales perfilen dos líders que, tanmateix, no han pogut assolir el nivell que esdesitja: la capacitat de comunicar-se amb lordinador en un llenguatge mésquotidià i no a través de codis o llenguatges de control especialitzats.Japó va llançar el 1983 lanomenat "programa de la cinquena generaciódordinadors", amb els objectius explícits de produir màquines amb innovacions reals enels criteris esmentats. I en els Estats Units ja està en activitat un programa endesenvolupament que persegueix objectius semblants, que es poden resumir de lasegüent manera:• Processament en paral·lel mitjançant arquitectures i dissenys especials i circuitsde gran velocitat.• Maneig de llenguatge natural i sistemes dintel·ligència artificial.
  • El futur previsible de la computació és molt interessant, i es pot esperar que aquestaciència segueixi sent objecte datenció prioritària de governs i de la societat en conjunt.Cronologia:3.500 a.C. (Babilònia): Sinventa el Àbac "servia per a representar números en el sistemadecimal i explicar.1300 Àbac xinès.1642 Blaise Pascal (1623-1662) inventa la "màquina aritmètica de Pascal", capaç desumar i operar amb 5 dígits.1671 Gottfried Wilhelm von Leibnitz (1646-1716) inventa la "calculadora universal",podia sumar, restar, multiplicar, dividir i extreure arrels quadrades.1822 Charles Babbage (1792-1871) presenta un projecte de "màquinadiferencial", capaç de calcular polinomis. Malauradament no va arribar aconstruir-se.1833 Charles Babbage (1792-1871) presenta la "màquina analítica", capaç de realitzartotes les operacions matemàtiques i de Pograma mitjançant targetes de cartró perforat.1854 George Boole (1785-1873) va desenvolupar la "Teoria de làlgebra de Boole" que vapermetre el desenvolupament de làlgebra binària. Es considera el pilar de lelectrònica decommutació i de lelectrònica digital actual.1886 Herman Hollerith (1860-1929) inventa la "Màquina Censadora o Tab" utilitzada peremmagatzemar la informació de les persones censades. Sistemabasat en targetesperforades.1935 IBM desenvolupa el "IBM 601" i la "màquina descriure electrònica".1936 Alan M. Turing crea la "Màquina de Turing" capaç de resoldre tot tipus de problemesamb solució algorísmica.Entre 1939 i 1944, Howard Aiken de la Universitat dHarvard, en col·laboració amb IBM,va desenvolupar el Mark 1, conegut com a Calculador Automàtic de SeqüènciaControlada. Va ser un computador electromecànic de 15 metres de llarg i 2,40 dalt, ipesava 5 tones.Al 1941, Mauchly es va matricular en uns cursos a lEscola Moore dEnginyeria Elèctricade la Universitat de Pennsilvània, on va conèixer a John Presper Eckert, un instructor delaboratori. Lescola Moore treballava llavors en un projecte conjunt amb lexèrcit perrealitzar unes taules de tir per a armes balístiques.En 1946 John Von Neumann proposa una versió modificada de lENIAC; Von Neumannsincorpora a lequip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen lEDVAC,lany 1952.
  • 1951 John Mauchly i J. Presper Eckert lliuren a lOficina del Cens el seu primercomputador: lUNIVAC I (Universal Automatic Computer).Al 1953 apareix lIBM 701, el Burroughs E-101, i el Honeywell Datamatic 1000. Són laprimera generació dordinadors, amb un sistema de làmpades de buit que permetien ointerrompien el pas del corrent. El 1953 IBM fabrica el seu primer ordinador a gran escala,lIBM 650.1948: William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. Brattain Inventen el Transistor.1959 IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els models 1620 fins 17901961: Apareixen nous conceptes pioners, entre ells el caràcter de 8 bits1962: IBM treu al mercat els primers discs extraibles que es van convertir en un estàndardde la indústria de la computació.1963: Un comitè Indústria-Govern desenvolupa el codi de caràcters ASCII, (es pronunciaasqui), el primer estàndard universal per a intercanvi dinformació (American StandardCode for Information Interchange), el qual va permetre que màquines de tot tipus i marcapoguessin intercanviar dades.1964: Levolució dels ordinadors fa que sorgeixin llenguatges dalt nivell, més entenedorscom el COBOL, FORTRAN o BASIC.1973: IBM treu al mercat els discs durs anomenats Winchester.1975. Gary Klidall i John Torode treuen CP/M (Control Program for Microcomputers) elprimer Sistema Operatiu estàndard, per les màquines basades amb els xips 8080 dintel iel Z80.1976. Steve Wozniak i Steve Jobs van fundar Apple Computer.1978. Intel fabrica la CPU, Intel 8086 (de 16 bits). IBM va treure al mercat el seu primerPC, amb un xip de mateixa la família, un intel 8088 (amb bus de dades extern de 8 bits).Daquí van sorgir els 80286, 80386 (de 32 bits), 80486 (amb coprocessador matemàticincorporat), i Pèntium, II, III i IV. Els PC’s que trobem actualment al mercat són unaevolució dels 8086.2000 Intel Fabrica el Pentium 4 amb 42.000.000 de transistors.2003: Apareixen els primers xips de 64 bits lOpteron de AMD i lItanium dIntel adreçats ausuaris domèstics.2005: Es comencen a comercialitzar els processadors amb diversos nuclis o multi coreper a PCs domèstics.
  • b. Noms propis clau:Konrad Suze, va néixer el 22 de juny de 1910 a Berlín-Wilmersdorf, Alemanya. El seu pare,Emil, era un administrador de loficina de correus. La seva mare, Maria Crohn, era nebodadel seu pare. Va créixer a Braunsberg, Prússia Oriental, on va estudiar humanitats.Després dacabar els seus estudis bàsics, al 1927 va ingressar a lEscola Tècnica(Technisches Hochschule) de Berlín-Charlottenburg on va estudiar enginyeria civil. Vanser aquests estudis denginyeria que van dur a Zuse a desenvolupar dispositius mecànicsper al càlcul el 1934. Zuse va notar que els treballs de càlcul estadístic en la sevaprofessió consumien innombrables hores, que bé podrien emprar-se en eldesenvolupament de noves idees o en laplicació de nous conceptes.Bill Gates, William Henry Gates III, KBE (nascut el 28 doctubre de 1955), conegut comBill Gates, és un empresari americà de la branca de la informàtica. Juntament amb altres,va programar lAltair BASIC original per a lAltair 8800, una microcomputadora primitiva.Va fundar Microsoft juntament amb Paul Allen, empresa de la qual Steve Ballmer néspresident i Arquitecte de programari en Cap.Paul Allen, Paul Allen (Seattle, 21 de gener de 1953). És un empresari estatunidenc,cofundador de Microsoft juntament amb Bill Gates.Va néixer a Seattle, estat de Washington. Des dels 14 anys va començar a ser un granentusiasta dels ordinadors. Allen va anar a la Washington State University, encara que lava deixar als 2 anys juntament amb Bill Gates per dedicar-se a escriure programaricomercial per als nous ordinadors personals.Steve Jobs, Steven Paul Jobs (San Francisco, Califòrnia (Estats Units) 24 de febrer de1955) va ser cap executiu, entre el 1986 i el 2011, de la companyia dordinadors Applecompanyia que va fundar juntament amb Steve Wozniak el 1976. També és soci delsestudis danimació cinematogràfica Pixar i màxim accionista de The Walt DisneyCompany.Steve Wozniac, Steven Gary Wozniak (San Jose, 11 dagost del 1950) és un enginyerinformàtic esdevingut filantrop.Els seus invents i màquines són reconeguts per haver contribuït enormement a larevolució de lordinador personal als anys setanta. Wozniak va fundar Apple Computerconjuntament amb Steve Jobs i Ronald Wayne el 1976 i va crear els ordinadors Apple I ilApple II a mitjans dels setanta. LApple II va ser lordinador més venut dels setanta iprincipis dels vuitanta, i és normalment referit com el primer ordinador personal. Wozniakté diversos malnoms, com ara "(The) Woz" o "Wizard of Woz". El primer és també el nomde la companyia que ha fundat. Wozniak és conegut també pel seu caràcter introvertit, i ellmateix troba molest el seu nivell de popularitat.4. Hardware i softwarea) La unitat central de processament o CPU (per lacrònim en anglès de centralprocessing unit), o simplement el processador o microprocessador, és el component delordinador i daltres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudesen els programes i processa les dades. Els CPU proporcionen les característiquesfonamentals de lordinador digital (la programabilitat) i són un dels components necessaristrobats a les computadores de qualsevol temps, junt amb lemmagatzemament primari iels dispositius dentrada/sortida. Es coneix com a microprocessador la CPU que és
  • manufacturada amb circuits integrats. Des de mitjan els anys 1970, els microprocessadorsdun sol xip han reemplaçat gairebé totalment tots els tipus de CPU, i avui en dia, el terme"CPU" és aplicat usualment a tots els microprocessadors.b)El processador és on es procesen i ejecuten les instruccions en un llenguatge anomenatcodi de màquina. INTEL CORE i7 Lúltim processador creat pel fabricant Intel que conté 6 nuclis i 12 subprocessos que treballen a la vegada. Xenon És el nucli de la consola Xbox360 de microsoft, esta basat en la IsaPower PC. Power PC Va ser desarrollat per IBM, MOTOROLA i APPLE, es va actualitzant. CELL Ës una arquitectura de microprocesador desarrat conjuntament per Sony Computer Entertainment, Toshiba, i IBM, en una aliansa cuneguda amb el nom de “STI” AMD Athlon FX Primer processador per a PC de 64 bits.
  • e) Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de lordinador, es trobenfora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fareferència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins daquesta caixa sónelements complementaris al funcionament bàsic de lordinador. És el cas dalgunsdispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitor, el teclat, el ratolí, càmeresweb, etc.Els perifèrics poden classificar-se en 5 categories principals:Perifèrics dentrada : capten i envien les dades al dispositiu que els processarà.Perifèrics de sortida : són dispositius que mostren o projecten informació cap a lexteriorde lordinador. La majoria són per a informar, alertar, comunicar, projectar o donar alusuari certa informació, de la mateixa manera sencarreguen de convertir els impulsoselèctrics en informació llegible per lusuari. No obstant això, no tots daquest tipus deperifèrics és informació per lusuari.Perifèrics dentrada / sortida (E / S) serveixen bàsicament per a la comunicació delordinador amb el medi externPerifèrics demmagatzematge : són els dispositius que emmagatzemen dades iinformació per bastant temps. La memòria RAM no pot ser considerada un perifèricdemmagatzematge, ja que la seva memòria és volàtil i temporal.Perifèrics de comunicació : són els perifèrics que sencarreguen de comunicar-se ambaltres màquines o computadores, ja sigui per treballar en conjunt, o per enviar i rebreinformació.d)Classificació del software:Software de sistema: El seu objectiu és desvincular adequadament a lusuari i alprogramador dels detalls de lordinador en particular que susi, aïllant-lo especialment delprocessament referit a les característiques internes de: memòria, discs, ports i dispositiusde comunicacions, impressores, pantalles , teclats, etc. El programari de sistema liprocura lusuari i programador adequades interfícies dalt nivell, eines i utilitats de suportque permeten el seu manteniment.Software de programació: És el conjunt deines que permeten al programadordesenvolupar programes informàtics, utilitzant diferents alternatives i llenguatges deprogramació, duna manera pràctica.Software daplicació: És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diversestasques específiques, en qualsevol camp dactivitat susceptible de ser automatitzat oassistit, amb especial èmfasi en els negocis.