Manifest primer-de-maig-2013 (1)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Manifest primer-de-maig-2013 (1)

on

  • 309 views

 

Statistics

Views

Total Views
309
Views on SlideShare
307
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 2

http://totgramenet.cat 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Manifest primer-de-maig-2013 (1) Document Transcript

  • 1. MANIFEST PRIMER DE MAIG 2013L’austeritat, en un passat no tant llunyà, era una virtut lloable. Avui, però, és un dogma inqüestionable que ens llasta iens ofega. És un eufemisme què, sota el pretext de combatre la crisi, serveix tan sols per descarregar sobre lesesquenes de les classes populars i treballadores, tots els seus costos. L’austeritat, ben entesa, hauria de permetreracionalitzar la despesa pública, evitar duplicitats i ineficiències en la gestió pública. Els recursos així alliberats espodrien dedicar a estimular l’economia, amb la vista posada en combatre l’atur, juntament amb els recursos queprovinguin d’un combat efectiu contra el frau fiscal i d’una fiscalitat més justa i progressiva.Però no és això el que hem vist. Hem assistit a l’amputació gradual d’elements de la sanitat pública, l’educaciópública, els serveis socials, la cultura, i de gairebé tots i cadascun dels recursos mitjançant els quals els poderspúblics haurien de procurar remoure les desigualtats existents a la nostra societat. La troika europea ha marcat elritme i ha imposat la disciplina, mentre PP i CiU han preferit no qüestionar el dogma ni davant del greu mal que hacausat, ni davant la justa protesta d’una majoria social que opina que ja n’hi ha prou. Les retallades aplicades, queno s’han aturat ni tan sols davant l’evidència que només serveixen per agreujar la crisi, aprofundir lacatàstrofe social que provoca, i allargar-ne la durada, posen en qüestió el mateix caràcter social i democràticde l’Estat.Cal posar el país a treballar. L’atur continua sent el principal problema de Catalunya. El nombre detreballadors en aquesta situació és esfereïdor, ja siguin les 664.050 persones de l’atur registrat de les oficinesdel SOC, o ja siguin les 902.300 de l’EPA, que també situa el nombre de llars amb tots els actius desocupatsen 267.000 i el nombre de llars en què no hi cap percepció d’ingressos en 113.300. El govern del Partit Popularha reduït de manera dràstica la cobertura de prestacions i subsidis als desocupats. Així, veiem com l’atur creix i lesprestacions baixen, deixant desprotegides cada vegada més persones i més aviat. . Pels i les socialistes és necessarigarantir el funcionament de qualitat dels serveis públics d’ocupació, i posar en marxa un pla de xoc contra l’aturconsistent en una multiplicitat de plans d’Ocupació per a persones aturades sense prestació i un conjunt de mesuresespecífiques adreçades a persones aturades de llarga durada.D’altra banda, enguany es compleix un any de l’aprovació de la reforma laboral que ha agredit més greument elsdrets dels treballadors i treballadores i que ha contribuït a destruir ocupació. Al mateix temps ha precaritzat encaramés el mercat laboral i ha trencat l’equilibri existent en les relacions laborals. Mostra d’això, és l’actual bloqueig dela negociació col•lectiva on més d1 milió de treballadors catalans abans de final d’any poden veuredevaluades les seves condicions laborals a causa d’aquesta reforma del Partit Popular i Convergència i Unió.Pel PSC és prioritari la seva derogació i reprendre el Diàleg Social que PP i CiU van avortar.Tenir feina, no serà cap garantia per no convertir-se en pobre: les precàries condicions de treball, les càrreguesfamiliars que suporten i els deutes contrets en època de bonança situen en risc de pobresa a molts treballadors itreballadores. A més, les contínues retallades en educació, sanitat i serveis socials que deixen a més persones sensecobertura, incrementen cada vegada més salvatgement les diferències socials. Davant la pobresa el PSC proposaa totes les forces polítiques, institucions i agents socials un gran compromís contra l’atur i contra la pobresaque s’articuli en base a 3 línies vermelles per poder-la vèncer: 1aNingú sense aliments: Solidaritat alimentàriai tres àpats assegurats pels infants. 2a. Cap família sense llar, cap llar sense família: lloguer just isubministraments garantits. I 3a. Ningú sense cap ingrés: Reforma de la Renda Mínima d’Inserció i impuls dela Renda Garantida de Ciutadania.La democràcia necessita desenvolupar un programa social tendencialment igualador. Si aquest element central li ésfurtat, esdevé una caricatura. Per tot això, els i les socialistes catalans fem una crida a la confluència de les diverseslluites socials tant a Catalunya, com al conjunt d’Espanya i d’Europa: Més que mai cal una acció decidida de lesclasses populars, dels treballadors i treballadores i les organitzacions que els representen, per evitar la demoliciódefinitiva dels romanents de l’Estat social, i per contribuir a generar els fonaments d’una societat alhora sostenible,pròspera, i plenament democràtica.Visca el primer de maig