• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
INFORME LABORAL DISCAPACITADOS 2012
 

INFORME LABORAL DISCAPACITADOS 2012

on

  • 320 views

INFORME LABORAL DISCAPACITADOS 2012

INFORME LABORAL DISCAPACITADOS 2012

Statistics

Views

Total Views
320
Views on SlideShare
310
Embed Views
10

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

1 Embed 10

http://totgramenet.cat 10

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    INFORME LABORAL DISCAPACITADOS 2012 INFORME LABORAL DISCAPACITADOS 2012 Document Transcript

    •          Les persones amb discapacitat i el mercat de treball a Catalunya. Informe 2012 Secretaria d’Igualtat i Polítiques Socials UGT de Catalunya Novembre 2012  
    •   LES PERSONES AMB DISCAPACITAT A CATALUNYA És considera que una persona té una discapacitat  si té una limitació important per a realitzar les activitats de la vida diària que hagi durat o es prevegi que vagi a durar més d’un any i tingui el  seu  origen  en  una  deficiència,  tot  i  que  la  tingui  superada  amb  l’ús  d’ajudes  tècniques externes o amb l’ajuda o supervisió d’altres persones.  El nombre de persones amb discapacitat a Catalunya varia, sensiblement, en funció de la font que  fem  servir.  En  el  moment  de  realitzar  aquest  informe  es  disposen  de  dues  fonts estadístiques, el Departament de Benestar Social i Família (DBSF) que disposa de dades per al juny de 2012 i l’Observatori d’Empresa  i Ocupació (OEiO) amb dades pel 2011 a partir d’una estimació postcensal de les estadístiques de persones amb discapacitat del DBSF.  Així,  segons  (OEiO)  pel  2011  a  Catalunya  hi  havia  454.914  persones  amb  una  discapacitat legalment reconeguda, de les quals el 51,2% eren dones i el 48,8% eren homes. Això significa que el 6,03% de la població catalana té alguna discapacitat legalment reconeguda, percentatge que ha incrementat mig punt percentual respecte l’any 2009 (5,53%).   Piràmide de població. Catalunya. Any 2011 HOMES DONES De 75 anys i més De 65 a 74 anys De 55 a 64 anys De 45 a 54 anys De 35 a 44 anys De 20 a 34 anys De 16 a 19 anys De 0 a 15 anys 1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 0 200.000 400.000 600.000 800.000 Població total Població amb discapacitat   Font: Observatori d’Empresa i Ocupació   D’altra banda, el DBSF aporta dades més actualitzades segons les quals al mes de juny de 2012 a Catalunya ja hi viuen 476.468 persones amb una discapacitat legalment reconeguda, 14.846 persones mes que un any abans.   2  
    •  Els  percentatges  segons  el  sexe  són  molts  similars  als  presentats  per  l’OEiO,  el  51,1%  són dones i el 48,9% homes. En aquest cas, respecte al percentatge sobre el conjunt de la població catalana, aquest és lleugerament superior, sent un 6,3% el que representa la població catalana amb discapacitat.     Font: Observatori d’Empresa i Ocupació    Al gràfic anterior es pot observar com en els grups de menor edat hi ha més pes d’homes que de  dones,  però  a  partir  de  la  franja  d’edat  de  55  a  64  anys  són  les  dones  les  que  més representació  tenen.  Però  en  general,  són  els  homes  els  que  tenen  les  taxes  de  discapacitat més elevades, taxes que van augmentant mentre augmenta l’edat. Així es pot observar que pel conjunt de la població catalana la taxa de discapacitat és de 61,2 per cada mil habitants, taxa que  baixa  al  49,2  per  mil  habitants  per  la  franja  d’edat  activa  (16  –  64  anys).  Lògicament,  la taxa de discapacitat augmenta fortament a partir dels 55 anys, sent la més elevada (165,6 per cada mil habitants) en el grup d’edat de 75 anys i més.   Taxes de discapacitat per sexe i edat (per mil habitants). Catalunya. Any 2011 0‰ 50‰ 100‰ 150‰ 200‰ De 0 a 15 anys De 16 a 19 anys De 20 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys De 65 a 74 anys De 75 anys i més Homes Dones   Font: Observatori d’Empresa i Ocupació  3  
    •   Pel que fa la població amb discapacitat en edat laboral, és a dir, la que té entre 16 a 64 anys, a l’any 2011 hi havia 241.577 persones, una mica més de la meitat del total de les persones amb discapacitat reconeguda (el 53%), de les quals el 47.3% eren dones i el 52.7% eren homes. Per tant, podem dir que en relació a població activa, 1 de cada 2 persones amb diversitat funcional és potencialment activa per qüestions d’edat.  Si  agafem  les  dades  del  DBSF,  250.262  persones  amb  discapacitat  tenen  edat  per  ser potencialment  actives,  8.089  persones  més  que  al  juny  del  2011.  D’aquesta  estadística  cal destacar l’important pes de persones amb diversitat funcional compreses dins la franja d’edat de  45  a  65  anys  que,  segons  dades  del  DBSF,  representa  un  terç  del  total  de  persones  amb discapacitat (33,9%).  La població amb discapacitat ha tingut un creixement relatiu superior que la població total de Catalunya.  Segons  dades  de  l’OEiO,  del  2008  al  2011  la  població  amb  discapacitat  ha augmentat un 11,5% (46.853 persones), mentre que la població total de Catalunya va créixer un  0,9%  (69.628  persones),  fet  que  es  constata  en  tots  els  grups  d’edat.  És  especialment remarcable que en el grup d’edat activa, de 16 a 64 anys, la població amb discapacitat valorada hagi crescut un 9,6% mentre la població total de Catalunya d’aquest grup d’edat ha decrescut un 1,3%.   Població amb discapacitat i població total per grans grups dedat. Catalunya. Variació 2011 vs 2008 (%) 25,0% 20,0% 15,0% 10,0% 5,0% 0,0% Men ys d e 16 an ys De 16 a 64 an ys Més d e 64 an ys -5,0% Població amb discapacitat valorada Població total   Font: Observatori d’Empresa i Ocupació   El progressiu reconeixement social i les millores en els processos administratius de certificació dels  graus  de  discapacitat,  ha  afavorit  la  visibilitat  d’un  col∙lectiu  que,  tot  i  que  segurament representava  un  percentatge  major,  estadísticament  a  l’any  1998  només  representava  el  3,37% del total de la població catalana. És per això que, segurament cal destacar l’important  4  
    •  procés de visualització del fenomen de la discapacitat durant els últims anys que no ha estat res més que una forma mitjançant la qual ha aflorat una realitat possiblement preexistent.  La distribució comarcal de les persones amb discapacitat d’entre 16 i 64 anys mostra com un terç  viu  al  Barcelonès  i  un  altre  terç  a  les  comarques  del  voltant  d’aquesta  (Baix  Llobregat l’11,7%, Vallès Occidental el 10,7%, Vallès Oriental el 5,2% i Maresme el 4,5%). L’altre terç de la  població  amb  diversitat  funcional  es  reparteix  per  la  resta  de  Catalunya  amb  una  especial incidència  a  les  comarques  que  són  capital  de  províncies.  Segons  dades  de  l’OEiO,  al  2011 Catalunya la comarca catalana amb la major taxa de discapacitat va continuar sent el Berguedà amb una taxa del 70,5 per mil habitants. Altres onze comarques superen la mitjana catalana (49,1  per  mil  habitants  pel  grup  d’edat  16‐64  anys),  per  ordre  de  major  a  menor  taxa,  Baix Camp,  Ripollès,  Segrià,  Barcelonès,  Bages,  Baix  Llobregat,  Alt  Camp,  Anoia,  Baix  Ebre, Tarragonès i Baix Penedès.      Font: Observatori d’Empresa i Ocupació    5  
    •  El  grau  i  el  tipus  de  discapacitat  ens  poden  ajudar  per  conèixer  quines  són  les  possibilitats d’accedir al mercat laboral de les persones amb diversitat funcional potencialment actives, és a dir,  amb  edat  compresa  dins  dels  16  i  64  anys.  Al  juny  de  2012,  a  Catalunya  75.508  homes  i 69.688 dones, és a dir, el 58% de les persones amb diversitat funcional en edat laboral, tenen una  discapacitat  lleu,  entre  el  33%  i  el  64%,  que  els  permet  una  certa  autonomia  per  a desenvolupar‐se  en  l’àmbit  laboral,  personal  i  social.  El  27,3%%  de  les  persones  amb discapacitat  reconeguda  tenen  un  grau  entre  el  65%  i  el  74%  de  discapacitat,  i  el  14,7% d’aquestes persones tenen un grau de discapacitat superior al 75%.    Distribució de la població amb discapacitat de 16 a 64 anys per sexe i grau de discapacitat. Catalunya. Juny 2012 30% 20% 10% 0% 10% 20% 30% 40% Del 33% al 64% Del 65% al 74% 75% i més Homes Dones   Font: Departament de Benestar Social i Família.  La  majoria  de  les  persones  amb  diversitat  funcional  d’entre  16  i  64  anys  al  2012  tenen  una discapacitat  física,  125.496  persones  que  representen  el  50,1%  d’aquest  col∙lectiu.  En  segon lloc es troba el grup de persones amb malalties mentals, que representen el 24,8% del conjunt de persones amb discapacitat dins d’aquesta franja d’edat.   Distribució de la població amb discapacitat de 16 a 64 anys per tipus de discapacitat i sexe. Catalunya. Juny 2012 30% 20% 10% 0% 10% 20% 30% Discap acitat Física Discap acitat Visual Discap acitat Aud itiva Discap acitat Psíquica Malaltia Men tal Homes Dones   Font: Departament de Benestar Social i Família.   6  
    •  EL MERCAT DE TREBALL I LES PERSONES AMB DISCAPACITAT Les  dades  més  actualitzades  sobre  la  relació  amb  l’activitat  econòmica  de  les  persones  amb discapacitat a Catalunya són de l’any 2008. Són dades extretes de l’Enquesta de discapacitat, autonomia personal i situacions de dependència 2008 (EDAD)1 publicades per l’INE i que l’OTl ha explotat.   D’aquestes dades es pot destacar que la taxa d’activitat de les persones amb discapacitat era del  38.1%,  molt  inferior  a  la  taxa  del  conjunt  de  la  població    que  para  el  mateix  any  era  del 77,9%. A l’igual que la taxa d’atur de les persones amb discapacitat a Catalunya era del 16.7% gairebé  duplicant  la  del  conjunt  de  la  societat  (9%).  També  cal  subratllar  que  en  aquest col∙lectiu també existeix una major vulnerabilitat de les dones amb discapacitat, que presenten unes taxes d’activitat i d’ocupació 10 punts inferior a la dels homes.       Font: Observatori d’Empresa i Ocupació      7  
    •  Demandes d’ocupació i atur Respecte el 2008, al 2011 la demanda d’ocupació de les persones amb discapacitat declarada havia augmentat un 81,1%. En total, al 2010, 11.993 persones que havien manifestat la seva discapacitat  estaven  inscrites  en  els  serveis  públics  d’ocupació  per  a  la  recerca  duna  feina  o millorar la que ja posseïen.  Del  total  de  les  persones  demandants  d’ocupació  amb  discapacitat  declarada,  el  52,3%  eren homes i el 69,9% tenien una edat d’entre 35 i 59 anys. El 67% d’aquestes persones tenien un nivell  d’estudis  equivalents  a  una  educació  general  o  estudis  secundaris  i  el  28%  de  les demandes d’ocupació tenien una antiguitat superior als 24 mesos.  La  majoria  de  les  demandes,  el  67%,  procedien  de  l’àmbit  metropolità  i  el  sector  amb  més demanda d’ocupació va ser el sector serveis amb el 71% del total de les demandes per part de les  persones  amb  discapacitat  declarada,  quan  per  al  conjunt  de  les  demandes  d’ocupació realitzades  a  Catalunya  en  el  mateix  període  aquest  percentatge  era  del  59,7%.  Per  tipus d’ocupació,  l’ocupació  més  demandada  va  ser  la  de  treball  no  qualificat,  el  30,1%  de  les demandes, o sigui, que intenten assolir la seva integració al mercat de treball a partir dels llocs de treball més precaris.     Evolució de la població amb discapacitat declarada demandant docupació. Catalunya 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 mitjana 2008 mitjana 2009 mitjana 2010 mitjana 2011 Homes Dones   Font: Observatori d’Empresa i Ocupació    8  
    •  S’han  de  remarcar  algunes  petites  diferències  segons  el  sexe  de  la  persona  demandant d’ocupació amb discapacitat declarada. Per exemple hi ha una major demanda per part de les dones  d’ocupacions  per  a  tasques  administratives  (26%  davant  el  10,3%  dels  homes),  major preferència per part de les dones per a treballar en el sector serveis (el 78,3% davant el 64,5% dels homes), i una major permanència de la demanda d’ocupació (el 32,3% de les demandes d’ocupació  de  les  dones  tenen  una  durada  superior  als  24  mesos,  mentre  que  en  el  cas  dels homes és el 23,9%).  La  participació  en  el  mercat  de  treball  és  un  gran  condicionant  de  la  possibilitat  de  gaudir d’una pensió contributiva. És per aquest motiu que és important comprovar quina és la posició d’aquest col∙lectiu davant l’atur.  A  l’any  2011  de  mitjana  7.609  persones  amb  discapacitat  declarada  estaven  registrades  a l’atur,  un  89,3%  més  que  al  2008.  D’aquestes  el  52,7%  eren  dones  i  pràcticament  la  meitat tenen 45 o més anys, 11 punts percentuals per sobre que el conjunt de la població registrada a l’atur.  També  trobem  diferències  segons  el  sexe,  ja  que  el  77,4%  de  les  dones  amb  discapacitat registrades  a  l’atur  davant  el  64,7%  dels  homes  opten  pel  sector  serveis,  i  el  28,1%  de  les dones i el 15,3% dels homes cerquen feina com a treballadors de serveis, restauració i comerç.  La vulnerabilitat d’aquest col∙lectiu s’evidencia quan miren el temps de duració de la demanda, el 30,1% de les persones amb discapacitat registrades a l’atur porten més de 2 anys apuntats als  serveis  públics  d’ocupació  front  el  16,4%  del  conjunt  de  la  població  catalana  a  l’atur.  Les que es porten la pitjor part les dones que pateixen una doble discriminació ja que el 34,4% de les dones amb discapacitat front el 25,4% dels homes amb diversitat funcional porten més de 24 mesos registrats a l’atur.   Contractació La situació de les persones amb discapacitat es caracteritza per un nivell baix de contractació, especialment en les dones que només acaparen el 38,6% del total de contractació realitzada al 2011 a persones amb discapacitat declarada.  Així, la contractació de les persones amb discapacitat és gairebé testimonial en el conjunt de la contractació  realitzada  a  Catalunya,  només  constitueix  el  0,4%.  L’any  2011  va  finalitzar  amb 8.149 contractes per a persones amb discapacitat, cent contractes més que a l’any 2010.   9  
    •   Evolució dels contractes a persones amb discapacitat en CET i en el mercat ordinari per sexe. Catalunya 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 2008 2009 2010 2011 Contractes en CET homes Contractes en CET dones Mercat ordinari homes Mercat ordinari dones   Font: Observatori d’Empresa i Ocupació   La  majoria  de  la  contractació  realitzada  durant  el  2011,  el  63,3%,  va  ser  protegida,  és  a  dir, realitzada  per  Centres  Especials  de  Treball  (CETs).  De  fet,  la  contractació  de  persones  amb discapacitat en el mercat ordinari ha anat disminuint any darrera any: si al 2007 arreplegaven el 56,8% de la contractació, al 2011 aquest percentatge només era del 36,7%.   En tots els casos es poden identificar clares diferències en la contractació per CET o pel mercat ordinari.  Així,  hi  ha  una  major  temporalitat  en  els  contractes  per  a  CETs  (un  84,2%  front  el 47,7% dels contractes per a persones discapacitades en el mercat ordinari), temporalitat que es podria explicar per la pròpia naturalesa d’aquest contracte que ha d’afavorir, en teoria, el trànsit  cap  a  l’empresa  ordinària,  però  que  també  podria  estar  donada  per  una  elevada rotació. D’altres diferències, hi ha més contractació en el sector industrial en el mercat ordinari (el 12,9% del total de contractes front el 7,4% en els CETs), i una major qualificació en els llocs de  treball  també  en  el  mercat  ordinari  (un  30,9%  per  a  cobrir  llocs  de  treball  com  a empleats/des  administratius/ves  i  el  24,3%  per  a  treballs  no  qualificats,  mentre  aquests percentatges  en  la  contractació  per  a  CETs  és  del  10,8%  per  a  tasques  administratives  i  el 49,7% per a treballs no qualificats).  L’origen dels Centres Especials de Treball es remonta a la Llei 13/1982 d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI) on al seu article 37 s’estableix que la finalitat de les polítiques d’ocupació serà la integració en el mercat ordinari i, en el seu defecte, el treball protegit. Des de llavors es pot  dir  que  els  CETs  han  significat  un  clar  instrument  d’inserció  laboral  de  les  persones  amb discapacitat, tal com hem pogut veure a les estadístiques anteriors.   10  
    •  Una  de  les  principals  característiques  dels  CETs,  son  els  seus  baixos  nivells  de  productivitat, empreses  petites  amb  estructures  de  costos  poc  competitives.  Per  altra  banda,  tenen  fortes dificultats  per  accedir  a  línies  de  finançament  en  condicions  favorables,  agreujades  per  la actual conjuntura de crisi del sistema financer.  L’objectiu  principal  dels  Centres  Especials  de  Treball  (CET)  és  el  de  realitzar  un  treball productiu,  participant  regularment  en  les  operacions  del  mercat,  i  tenint  com  a  finalitat  el assegurar una ocupació remunerada i la prestació de serveis d’ajustament personal i social que requereixen les persones treballadores amb discapacitat contractades, i que a la vegada faciliti la  seva  transició  cap  al  mercat  ordinari,  és  a  dir,  han  de  ser  una  plataforma  per  facilitar  la integració de persones treballadores amb discapacitat al mercat laboral ordinari.  Però tot i  que els CETS constitueixen una important empenta per a la inserció laboral, poques vegades  es  produeix  un  trànsit  cap  a  l’empresa  ordinària,  estudis  situen  la  taxa  de  transició entre un 1 i un 5%, i converteix els CETS en la única oportunitat laboral per a moltes persones treballadores  amb  discapacitat.  A  més  els  salaris  són  baixos  i  els  “millors”  treballadors  no promocionen cap a l’empresa ordinària per no afectar a la productivitat del CET.  Al parer de la UGT de Catalunya, és necessari regular les especials característiques dels CETS, racionalitzar la seva estructura, determinar el seu caràcter, objectius, exigències i finançament, garantint l’acompliment dels principis d’igualtat en l’ocupació, la no discriminació i la promoció de l’ocupabilitat.   La quota de reserva i les mesures alternatives L’article  39  de  la  Llei  d’integració  Social  dels  Minusvàlids  atribueix  als  serveis  públics d’ocupació  la  funció  de  la  intermediació  entre  les  persones  amb  discapacitats  i  els  llocs  de treball  oferts  per  les  empreses.  A  Catalunya,  només  un  5,45%  de  les  persones  amb discapacitats han trobat la seva feina mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, segons dades  de  l’Enquesta  sobre  Discapacitats  2008  de  l’INE.    És  evident  que  cal  un  fort  reforç  del paper  de  les  oficines  de  treball  del  Servei  d’Ocupació  de  Catalunya,  element  clau  en  la intermediació entre les persones demandants d’ocupació i l’empresariat.  Si a aquesta dada afegim el fet que hi ha empreses que accedeixen a mesures alternatives a la contractació, al∙legant una absència de personal amb discapacitat registrat com a demandant de feina o pel no compliment del perfil professional, queda patent la necessitat de l’aplicació de mesures que evitin que quedin vacants llocs de treball a les empreses, dirigits a persones treballadores amb diversitat funcional.   11  
    •  La LISMI assenyala que les empreses amb 50 persones treballadores o més han de respectar una  quota  del  2%  de  persones  treballadores  amb  discapacitat  igual  o  superior  al  33%  i  les administracions públiques el 5% o, en el seu defecte, la contractació de mesures alternatives a la contractació. En quant a la quota de reserva d’ocupació pública, a Llei 26/2011, d’1 d’agost, d’adaptació  normativa  a  la  Convenció  Internacional  sobre  els  Drets  de  les  Persones  amb Discapacitat,  entre  d’altres  modifica  l’article  22  de  la  Llei  44/2003  d’ordenació  de  les professions sanitàries i l’article 59 de la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, per a incrementar  la  quota  de  reserva  al  7%  i  es  crea  una  quota  específica  del  2%  per  a  persones amb discapacitat intel∙lectual en el cas de les ofertes d’empleat públic.  No tenim dades que ens permetin saber quantes d’aquestes empreses que estan obligades a complint amb la reserva d’una quota del 2% de la seva plantilla per a persones treballadores amb  discapacitat  estan  incomplint  la  llei.  Aquest  incompliment  de  la  quota  del  2%  per  a treballadors  amb  diversitat  funcional  es  correlaciona  de  manera  directa  amb  l’elevat  nivell d’atur que pateix el col∙lectiu amb discapacitat.  Per  una  banda,  segons  l’estadística  del  Directori  central  d’empreses  de  l’INE,  al  2011  a Catalunya  11.041  empreses  i  establiments  estarien  obligades  a  complir  amb  la  quota  de reserva del 2%.  D’altra  banda,  segons  dades  l’informe  d’Inspecció  de  Treball  de  Catalunya  de  dades estadístiques  per  l’any  2011,  es  van  realitzar  461  actuacions  sobre  contractació  de discapacitats  per  a  comprovar  el  compliment  de  la  LISMI  respecte  la  quota  de  reserva  per  a discapacitats, un 19% menys que al 2010, però és que a més al 2010 es van realitzar un 4,7% d’actuacions menys que al 2009.  De  les  actuacions  realitzades  al  2011  es  van  contractar  215  persones  amb  discapacitat,  182 menys  que  al  2010,  i  es  van  invertir  5,26  milions  d’euros  en  mesures  alternatives,  un  33,9% més que al 2010, o sigui que ha hagut una preferència per part de les empreses a acollir‐se a invertir econòmicament en les mesures alternatives que de contractar persones treballadores amb  discapacitat.  Aquest  fet  constata  la  necessitat  d’augmentar  la  vigilància  i  el  control  per part de la inspecció de treball per a que faci complir la LISMI i d’aquesta manera es cobreixi la contractació  del  2%  de  persones  treballadores  amb  diversitat  funcional  establert  per  la  llei, ajudant a disminuir la taxa d’atur d’aquest col∙lectiu.  A  nivell  de  províncies,  el  fet  de  que  gairebé  la  totalitat  de  persones  contractades  com  la quantitat  invertida  s’hagi  realitzat  a  la  província  de  Barcelona  (el  97,2%  i  99,2% respectivament),  es  deu  a  que  la  majoria  de  les  actuacions  d’inspecció  de  treball  sobre  la contractació de persones amb discapacitat també s’han realitzat a aquesta província, el 71,4%.  12  
    •  Però, cal ressaltar que al 2011 ha augmentat de manera notable les actuacions a les províncies de Girona i Tarragona que han passat de 3 a 51 i de 7 a 22 respectivament.  La ràtio d’infraccions per actuacions pel 2011 ha estat del 12,3%, percentatge molt similar al presentat al 2010 (12,7%), i per sobre de la mitjana es troba Barcelona (15,5%) i Girona (14%).  L’elevat  nombre  d’infraccions  relacionades  amb  la  integració  laboral  de  les  persones  amb diversitat  funcional  ,  és  un  fet  que  cal  denunciar  contundentment,  no  només  perquè  el compliment  de la LISMI és un deure, sinó perquè afecta  directament sobre l’ocupació  de les persones treballadores amb discapacitat. Cal un foment més decidit de l’ocupació efectiva en les  empreses  ordinàries  de  treballadors  amb  diversitat  funcional,  enlloc  de  promoure  la utilització de mesures alternatives, que poden esdevenir un mecanisme encobert per a la no contractació  de  persones  amb  discapacitat.  La  UGT  de  Catalunya  entenem  que  les  mesures alternatives haurien de ser l’excepció i que s’hauria de resoldre el fet que hi hagi empreses que es puguin aprofitar‐se d’una declaració d’excepcionalitat aprovada perquè no s’ha pogut cobrir un  lloc  de  treball  en  particular,  amb  una  persona  amb  discapacitat,  però  que  se  li  permet seguir contractant treballadors i treballadores sense discapacitat per a qualsevol altre lloc, ja que l’excepcionalitat autoritzada per l’administració és pel conjunt de l’empresa.   13  
    •  Resumint:   • El  6,3%  de  les  persones  que  viuen  a  Catalunya  tenen  una  discapacitat.    • El  4,9%  de  les  persones  amb  edat  de  treballar  que  viuen  a  Catalunya són persones amb diversitat funcional.    • El  col∙lectiu  de  persones  amb  discapacitat  té  una  participació  en el mercat de treball molt baixa, només el 38,1% són actius.    • La  dificultat  d’accedir  i  mantenir‐se  en  el  mercat  laboral  és  patent  en  la  seva  baixa  taxa  d’ocupació  i  amb  una  taxa  atur  que  dobla  la  mitjana  d’atur  del  total  de  la  població  que  viu  a  Catalunya.    • El  baix  nivell  de  formació,  una  població  activa  envellida  i  una  focalització  en  el  sector  serveis  i  en  els  llocs  de  treball  no  qualificats,  precaritzen  encara  més  la  seva  situació  en  el  mercat de treball.    • L’accés al mercat de treball a partir del treball protegit és la via  d’entrada  al  món  laboral  més  freqüent  en  les  persones  amb  discapacitat.     • Només un 5,45% de les persones amb discapacitats han trobat  la seva feina mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya.    • Al  2011  ha  baixat  l’activitat  d’inspecció  de  treball  sobre  la  contractació  d  persones  amb  discapacitat,  un  19%  menys  d’actuacions respecte al 2010. Tot i així la ràtio d’infraccions es  va  mantenir  al  12,3%.  Al  2011  les  empreses  infractores  van  tenir una clara preferència en acollir‐se a mesures alternatives  que en la contractació de persones amb discapacitat.     14  
    •   CONCLUSIONS Com hem vist, les persones amb discapacitat constitueixen un sector de població heterogeni, però  totes  tenen  en  comú  que,  en  major  o  menor  mesura,  necessiten  garanties suplementàries per a viure amb plenitud de drets o per a participar en igualtat de condicions que la resta de ciutadans en la vida econòmica, laboral i social.  En  definitiva,  podem  dir  que  les  persones  amb  diversitat  funcional  tenen  un  greu  problema d’accés al treball, d’accesibilitat al lloc de treball i finalment d’adaptació del lloc de treball. Les persones  amb  diversitat  funcional  tenen  problemes  d’accés  al  treball  en  el  moment  de  la selecció,  com  a  conseqüència  de  la  seva  diversitat  funcional.  Un  cop  s’ha  accedit  al  lloc  de treball, tenen problemes d’accessibilitat al lloc de treball per què aquests no són accessibles i presenten  barreres  arquitectòniques.  Finalment,  tenen  problemes  del  lloc  de  treball  per  què aquest no està adaptat a les necessitats de les persones amb discapacitat, el que posa serioses dificultat per al desenvolupament de les seves obligacions laborals  Per  poder  assolir  la  seva  integració  en  el  mercat  de  treball,  les  persones  amb  diversitat funcional  han  de  lluitar  contra  les  barreres  i  discriminacions  que  limiten  el  seu  accés  a l’ocupació,  com  son  un  sistema  de  formació  professionalitzadora  poc  inclusiu  i  un  mercat laboral  que  també  provoca  una  important  desincentivació  al  oferir  llocs  de  treball  precaris, amb baixos salaris i amb escasses possibilitats de promoció professional. En aquest sentit, per a  la  UGT  de  Catalunya  és  fonamental  resoldre  de  manera  urgent  els  problemes  d’accés  a  la formació que pateixen les persones amb diversitat funcional, situació que es tradueix en una limitació  més  a  l’hora  de  accedir  al  mercat  laboral  i  que  afavoreix  d’inactivitat  entre  el col∙lectiu, i la precarització de la feina que desenvolupen.   Des de UGT de Catalunya considerem que també s’han d’impulsar models i recursos formatius inclusius a les etapes educatives post‐obligatories, que afavoreixi l’accés i la permanència  de les persones amb discapacitat, adaptant les accions formatives i oferint un suport adaptat les seves  i  alhora  reforçar  els  programes  de  qualificació  professional  amb  més  implicació  de  les empreses.  La nostra organització aposta per un servei públic d’ocupació (SOC) més eficaç en quant a la seva funció d’intermediació en el mercat de treball. El SOC té la responsabilitat legal d’actuar com a intermediador entre les ofertes de treball i les persones treballadores amb discapacitat, ha de supervisar les actuacions de les agencies privades de col∙locació, ha de vigilar que no es produeixin situacions de  discriminació i ha d’assolir un paper molt més actiu que fins ara. És per aquest motiu que cal reforçar i millorar la tasca dels serveis públics d’ocupació, facilitant  15  
    •  serveis  especialitzats  concebuts  com  a  drets  permanents  ni  no  com  a  programes  temporals vinculats a les disponibilitats pressupostaries.   A  més,  caldroa  consolidar  eines  com  la  prospecció  d’empreses,  que  per  un  costat  pugui sensibilitzar i informar de les capacitats i competències de les persones amb discapacitat, i per un altre pugui alhora identificar els llocs de treball que podrien ser ocupats i els ajuts o suports que podria rebre l’empresa per la seva adaptació i manteniment.  La  UGT  de  Catalunya  reclama  un  foment  més  decidit  de  l’ocupació  efectiva  a  les  empreses ordinàries de treballadors amb diversitat funcional. En aquest sentit, cal un major seguiment  sobre  els  motius  al∙legats  a  les  sol∙licituds  d’excepció  i  les  justificacions  de  les  mesures alternatives aprovades.  D’altra  banda,  la  UGT  de  Catalunya  defensa  la  negociació  col∙lectiva  com  el  instrument  per millorar les condicions laborals de les persones treballadores dels CET. No podem oblidar que les  centres  especials  de  Treball  són  empreses  que  realitzen  un  treball  productiu  i  han d’assegurar  una  ocupació  remunerada.  Per  això  és  important  que  les  treballadores  i treballadors dels Centres Especials de Treball disposin de representació sindical que vetlli per unes condicions laborals de qualitat.  El  mercat  de  treball  protegit  ha  de  facilitar  la  integració  de  les  persones  treballadores  amb diversitat  funcional  en  el  mercat  laboral  i  afavorir  la  transferència  de  les  persones treballadores dels CET al mercat ordinari.  Apostem  per  el  manteniment  i  el  reforç  de  la  concertació  de  les  politiques  i  les  mesures prioritàries, com les recollides a l’Acord Estratègic i l’Estratègia per a la inserció laboral de les persones  amb  discapacitat  2008‐2010.  Cal  especialment  abordar  amb  més  decisió  accions dirigides a millorar la situació laboral de les dones amb diversitat funcional, els malalts mentals o les persones amb capacitat intel∙lectual límit que no tenen certificat de discapacitat però que necessiten suports addicionals.   La  situació  de  vulnerabilitat  en  què  es  troba  el  col∙lectiu  de  persones  amb  discapacitat,  amb poques  oportunitats  laborals,  precàries  i  de  baixa  qualificació,  s’agreuja  amb  l’edat, desincentivant  la  seva  incorporació  a  un  mercat  laboral  molt  excloent.  Aquestes  persones  quan  arribin  a  la  seva  edat  legal  de  jubilació  poden  trobar‐se  en  una  situació  de  molta  més vulnerabilitat amb una mínima pensió de jubilació.       16  
    •  En síntesis, la UGT de Catalunya proposem:  • Promoure  l’eliminació  de  tot  tipus  de  barreres  (físiques,comunicatives,socials,etc.)    • Millorar  l’educació  i  la  formació  a  llarg  de  tota  la  vida  per a les persones amb discapacitats.    • Dissenyar  i  impulsar  politiques  actives  d’ocupació  més  eficaces  que  potenciïn  les  capacitats  de  totes  les  persones.    • Incrementar  la  contractació  a  la  empresa  ordinària  i  renovar els instruments coneguts com treball protegit.    • Vetllar  per  la  qualitat  del  treball,    la  no  discriminació  i  l’ús  excepcional  de  les  mesures  alternatives  a  la  contractació.     17