Decàleg de Bones Pràctiques maig_2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Decàleg de Bones Pràctiques maig_2012

on

  • 933 views

Decàleg de Bones Pràctiques

Decàleg de Bones Pràctiques

Statistics

Views

Total Views
933
Views on SlideShare
347
Embed Views
586

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 586

http://totgramenet.cat 586

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Decàleg de Bones Pràctiques maig_2012 Decàleg de Bones Pràctiques maig_2012 Document Transcript

    • Guia per a l’avaluació de les Bones Pràctiques de laComunicació Pública Local1ª edició, maig de 20121. Presentació: el Decàleg i el Mapa de les Bones Pràctiques de laComunicació Pública LocalHan passat 8 anys des que el Laboratori de Comunicació Pública de la UniversitatAutònoma de Barcelona va publicar el Decàleg de Bones Pràctiques de la ComunicacióLocal Pública (http://www.labcompublica.info/decaleg.htm). En aquest temps, elsrepresentants municipals s’han renovat en dues ocasions; aquest Decàleg ha estatassumit per acord d’alguns Plens Municipals, i alguns representants polítics iperiodistes n’han reclamat la seva aplicació.Per la nostra banda, hem continuat treballant per desenvolupar eines per a lainnovació de la informació periodística i la comunicació que facilitin que una ciutadaniamolt plural, amb relacions socials cada vegada més complexes, pugui participar en elcontrol democràtic. Les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals ens han fetpensar, a més, en la conveniència de recordar les recomanacions del Decàleg perorientar el treball de les i els professionals responsables de la informació periodística ila comunicació dels Ajuntaments. I hem decidit construir aquest Mapa de les BonesPràctiques de la Comunicació Pública Local per convertir aquests principis en unsindicadors que permetin avaluar les pràctiques d’informació i comunicació delsresponsables de les administracions públiques. Volem, així, oferir també una eina quefaciliti que les ciutadanes i els ciutadans puguin conèixer i avaluar els recursos que elsseus respectius consistoris dediquen a proporcionar una informació i una comunicacióde qualitat que els permeti una participació ben fonamentada i eficient.Aquest producte està avalat per l’experiència de les persones que integrem el nouLaboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP). El punt departida es troba en el web Passeig per les xarxes de comunicació des de…, que vamelaborar el curs 1998-1999 per construir una explicació del passat i el present de lasocietat xarxa des de cada localitat en relació amb les trames històriques supralocals.Les pautes metodològiques les hem aplicat per desenvolupar dues eines departicipació ciutadana en col·laboració amb l’ajuntament de Tortosa, a partir del 2003:una, per rebre aportacions sobre les incidències a la via pública(www.tortosa.cat/webajt/ajunta/viapublica/index.asp); i una altra, per fomentar laparticipació ciutadana en la construcció de coneixement, el portal Soctortosa.cat en elqual van col·laborar també la Fundació Ciutat de Viladecans, l’ajuntament de Rubí i
    • lAdministració Oberta de Catalunya (AOC), actualment inactiu. A més, durant aquestsanys hem assessorat i fet seguiment de l’aplicació del Decàleg. I des del 2007 hemexplorat les possibilitats dels mapes interactius i hem desenvolupat productes en lalínia del que hem definit com geoperiodisme1: el Mapa dels Mitjans de comunicació aCatalunya (http://www.labcompublica.info); i el prototip infoparticip@, per alseguiment i l’avaluació de l’acció dels governs i les polítiques públiques(http://www.infoparticipa.cat).Durant els últims quatre anys hem aplicat els criteris amb els quals vam definirinfoparticip@ el 20072 i els hem posat a prova. Hem desenvolupant eines per ferseguiment dels Projectes de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya,concretament de les actuacions desenvolupades pels ajuntaments, relacionades ambl’equitat de dones i homes en l’ús de l’espai urbà i els equipaments socials(http://www.infoparticipa.cat/icd)3. Aquest treball és la base a partir de la qual hemelaborat un Manual de Geoperiodisme (en premsa), amb el qual volem col·laborar adesenvolupar nous criteris per a la producció de la informació, les notícies i lacomunicació, que facilitin la participació de la ciutadania plural en el controldemocràtic de l’acció dels governs.El Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local forma part d’aquestprojecte més ampli, i l’hem concebut per promoure que les administracions públiquesmunicipals incorporin millores en la informació i la comunicació que proporcionen através dels seus webs. Es tracta d’un espai web en el qual utilitzem una representaciócartogràfica vinculada a una base de dades, on organitzem les fitxes amb els resultatsobtinguts de l’anàlisi dels webs de cada ajuntament, el recompte del qual, valoració irepresentació gràfica es realitza de forma automàtica mitjançant linfòmetre. Utilitzemaquests instruments per fer pública la nostra avaluació de manera que els resultatsresultin fàcilment intel·ligibles per a qualsevol persona i permetin que participi en elcontrol democràtic municipal.Utilitzem Google Map, centrat a Catalunya, per les facilitats que ofereix tant per ferenfocaments propers com per poder passar de cada localitat a àmbits supralocals que1 Definim el geoperiodisme com una forma de produir i gestionar la informació orientada a facilitar el coneixement i lacomprensió de la societat actual a partir de les dades de cada localitat i en xarxa, articulant-les amb dades d’àmbits supralocalsfins assolir les dimensions globals que caracteritzen els fenòmens socials en l’actualitat. D’aquí la utilització de representacionscartogràfiques digitals que permeten georeferenciar les dades, articulades amb bases de dades i amb altres eines que permetenfer representacions gràfiques per oferir de forma intel·ligible, o sigui, periodística, explicacions complexes. Amb el geoperiodismeens proposem facilitar la participació de la ciutadania plural en un control democràtic ben fonamentat, exercit a partir de lesadministracions públiques locals; un control democràtic que és imprescindible que s’estengui avui també a les entitats privades,les actuacions de les quals repercuteixen en les relacions socials properes i d’abast més o menys globalitzat.2 La conceptualització la vam poder realitzar gràcies a una ajuda que ens va atorgar en el curs 2007-2008 el Vicerectorat deProjectes Estratègics de la UAB (www.infoparticipa.cat).3 La coneguda como Llei de Barris és la Llei 2/2004, de 4 de juny, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de laGeneralitat de Catalunya, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. En el seu preàmbul laLlei afirma que per “les condicions històriques en què es crearen i s’han desenvolupat, moltes àrees de les ciutats de Catalunyapateixen problemes urbanístics i socials importants que, a vegades, en lloc de resoldre’s, encara tendeixen a agreujar-se”. La nostrainvestigació la vam poder dur a terme gràcies a les ajudes rebudes del Institut Català de les Dones: Periodisme per a fer visible laparticipació de les dones en els projectes de millora de barris subvencionats per la Generalitat de Catalunya, 2008-2009; iPeriodisme per fer visible la participació de les dones en els projectes de millora de barris subvencionats per la Generalitat deCatalunya, 2010-2011. 2
    • permeten relacionar dades de grups de municipis d’una mateixa comarca o ambcaracterístiques comunes.En aquesta primera fase, hem definit la base de dades a partir dels 947 ajuntaments deCatalunya agrupats en les 41 comarques. Cada ajuntament compta amb una fitxa en laqual introduïm les dades obtingudes de l’anàlisi dels seus webs corporatius en relacióals 41 indicadors. Hem definit aquests indicadors en forma de preguntes, tenint encompte actuacions que són obligatòries, d’acord amb la legislació vigent4, i altres queno són obligatòries però que les considerem molt necessàries perquè les ciutadanes iels ciutadans puguem conèixer i valorar l’acció dels representants polítics municipals,tant dels que són responsables del govern com dels que han de dedicar-se al controldel govern. En els casos en els que trobem la informació en el web, introduïm un puntpositiu; i en els casos en els que no la trobem, deixem el camp buit… pendent de posarel punt positiu quan els responsables ens comuniquin que han incorporat lainformació. D’aquesta manera, volem proporcionar una relació senzilla i clara de lesinformacions que considerem fonamentals, ressaltar les bones pràctiques que es duena terme en molts ajuntaments, i mostrar que és factible fer allò que no es fa en algunscasos però en uns altres sí que es fa.Desitgem, així, ser útils per orientar el treball dels i les periodistes dels gabinets depremsa dels ajuntaments, dels representants polítics, i de les ciutadanes i ciutadansinteressats en informar-se, participar i promoure processos de millora. Volem queaquesta Mapa sigui, a més, un prototip que impulsi la cultura que el coneixementdistribuït territorialment i compartit, horitzontal i en xarxa, que facilita avui el web 2.0,enriqueix a totes les persones i col·lectius que participen i pot millorar les sevespossibilitats d’intervenció social i control democràtic.En fi, hem dissenyat aquesta eina de manera que més endavant es pugui estendre aajuntaments d’àmbits geopolítics més extensos, ampliar i reorganitzar els indicadors, iincorporar nous utensilis per facilitar la participació de la ciutadania plural en laconstrucció de coneixement col·lectiu i en el control democràtic.Expliquem a continuació els criteris que hem seguit per a la definició dels indicadors iper a l’avaluació de les dades dels webs municipals.4 Decret 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya 3
    • 2. Criteris que hem seguit per definir els indicadors amb els qualsavaluem els webs municipalsCom hem explicat, per definir els indicadors ens hem basat en els principis queformulem en el Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública(http://www.labcompublica.info/decaleg.htm) i en la legislació vigent, tal com es trobaen el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, publicat en el Decretde 28 d’abril de 2003. Especialment, en alguns articles.En primer lloc, en l’article 46 que, en definir les característiques del municipi, elconsidera “l’entitat bàsica de l’organització territorial i l’element primari departicipació ciutadana en els assumptes públics”; una participació “en tots elsassumptes públics que afectin directament els seus interessos”, que està garantida perles lleis de Catalunya. Aquest article reconeix també que “el municipi gaudeixd’autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l’exercici de les funcionspúbliques que té encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitatrespectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixin” iconsidera que “són elements del municipi el territori, la població i l’organització”.Per poder exercir aquests drets, és imprescindible que les ciutadanes i els ciutadansdisposin d’informació qualificada sobre el funcionament del sistema democràtic, lespersones que han estat escollides per gestionar-ho en els diferents nivells, i comtreballen administrativament els recursos de la col·lectivitat en benefici de tothom. Peraquest motiu hem definit 41 indicadors en preguntes que hem organitzat en 4 grupsper identificar quina informació proporcionen els webs municipals sobre:1) quins són els representants polítics,2) com treballen aquests representants polítics,3) el compliment dels programes electorals, i4) els recursos i les eines que ofereixen per a la participació ciutadana.Grup 1: Informació sobre quins són els representants políticsL’objectiu d’aquest grup d’indicadors és avaluar si els representants de lesadministracions locals proporcionen informació clara i complerta per tal que lesciutadanes i els ciutadans coneguin qui són en cada moment, tant si es tracta del’alcalde o alcaldessa, com de la resta de regidors o regidores que formen part delgovern, o que no en formen part i desenvolupen la seva tasca a l’oposició, controlantel que fa el govern. Les preguntes relacionades amb aquests Indicadors són dos, peravaluar si es dóna informació bàsica (nom i cognoms, foto i partit polític) o unainformació complementària (biografia i / o currículum) sobre l’alcalde o l’alcaldessa, elsrepresentants que formen part del govern, i els representants que no formen part delgovern. D’aquesta manera, es pot obtenir un punt, dos punts, si es dóna unainformació més completa, o cap si no es donen totes.En algunes corporacions municipals, tots els representants formen part del govern, jasigui perquè només es va presentar a les eleccions una candidatura o perquè governa 4
    • una coalició: en aquest casos, si es dóna la informació bàsica o la informaciócomplementària sobre tots els representants, hem posat punts positius a les preguntessobre els representants de l’oposició.Grup 2: Informació sobre com treballen els representants políticsAmb els indicadors d’aquest grup ens proposem avaluar quina informació ofereixen lespersones responsables dels webs municipals per tal que les ciutadanes i els ciutadanstinguin un coneixement elemental sobre com treballen els seus representants polítics,tant si formen part del govern com si s’encarreguen del control del govern des del’oposició. Les preguntes que fem estan relacionades amb informacions que sónobligatòries d’acord amb la legislació vigent, i d’altres que no són obligatòries peròconsiderem molt necessàries per a la informació de qualsevol ciutadana i ciutadà.Algunes de les informacions van en funció de l’organització de cada municipi segons elnombre d’habitants i altres característiques que marca la llei, ja que no tots els òrganssón obligatoris a tots els municipis.L’article 48 de la Llei municipal catalana defineix els òrgans municipalistes i estableixque a tots els ajuntaments existeixen les figures de l’alcalde i/o l’alcaldessa, els i lestinents d’alcalde i el ple, així com la comissió especial de comptes. L’anterior comissióde govern - ara junta de govern local - només és obligatòria “als municipis amb unapoblació de dret superior a cinc mil habitants, i en els de menys quan ho acorda el plede l’ajuntament o ho estableix el reglament orgànic d’aquest”; i “a tots els municipisque siguin capital de comarca, amb independència del nombre d’habitants”. Aquestaorganització es pot complementar amb d’altres òrgans, com les comissions d’estudi,informe o consulta; els òrgans de participació ciutadana; el síndic o síndica municipalde greuges, si ho acorda el ple per majoria absoluta, a proposta d’un grup municipal; elconsell assessor urbanístic; la junta local de seguretat; i qualsevol altre òrgan establertpel consistori.Les tres primeres preguntes d’aquest grup d’indicadors s’han formulat per avaluarquina informació es dóna als webs municipals catalans sobre tres dels òrgans degovern: el ple, la junta de govern local i les comissions informatives. Considerem queper tal que les ciutadanes i ciutadans puguin tenir un coneixement clar de comtreballen els seus representants polítics, és imprescindible que disposin d’informaciósobre les competències, la composició d’aquests òrgans, i el calendari de treball que,segons l’article 97, s’ha d’organitzar en “sessions ordinàries, de periodicitatpreestablerta, i sessions extraordinàries, que poden ésser, si escau, urgents”. I enspreguntem per aquests tres aspectes. Donat que el ple municipal és obligatori en totsels ajuntaments, considerem que el fet que hi hagi informació sobre el ple és suficientper donar un punt positiu a aquestes preguntes.Les dos preguntes següents estan formulades específicament per veure quinainformació es dóna sobre el ple municipal. Concretament, sobre dos informacions queconsiderem necessàries perquè qualsevol persona pugui conèixer el què es tractarà i sil’interessa assistir-hi o assabentar-se dels acords que s’han adoptat: si es publiquen les 5
    • convocatòries amb els ordres del dia prèvies a la celebració dels Plens Municipals; i sies publiquen les actes del Ple Municipal.D’acord amb l’article 98, el ple ha de celebrar “sessió ordinària cada mes, com a mínim,en els ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants…; cada dos mesos en elsajuntaments de municipis d’una població entre 5.001 i 20.000 habitants; i cada tresmesos en els ajuntaments de municipis de fins a 5.000 habitants. Així mateix, el ple tésessió extraordinària quan el president ho decideix o quan ho demana la quarta part,almenys, del nombre legal de membres de la corporació”. Aquest article estableixtambé que “les sessions plenàries s’han de convocar, com a mínim, amb dos dies hàbilsd’antelació, llevat de les extraordinàries amb caràcter urgent, la convocatòria de lesquals ha d’ésser ratificada pel ple. La documentació íntegra dels assumptes inclosos enl’ordre del dia que ha de servir de base per al debat i, si s’escau, la votació, ha d’ésser adisposició dels regidors en la secretaria de la corporació abans de l’expedició de laconvocatòria”.L’article 103 estableix que “la convocatòria dels òrgans col·legiats ha d’incloure l’ordredel dia dels assumptes a tractar”.I l’article 110 diu que “de totes les sessions s’ha d’aixecar acta, la qual ha de contenir,com a mínim: a) La data i l’hora en què comença i en què s’aixeca la sessió; b) Larelació de matèries debatudes; c) La relació dels assistents; d) La indicació de lespersones que hi han intervingut; e) Les incidències esdevingudes; f) Els vots emesos i elsacords adoptats; g) La relació succinta de les opinions emeses”. Que l’elaboració del’acta correspon al secretari o secretària de la corporació o, si s’escau, al de l’òrgancorresponent. I que “l’acta s’ha de sotmetre a votació en la sessió ordinària següent del’òrgan i ha d’ésser llegida prèviament si abans no ha estat distribuïda entre els seusmembres. S’ha de fer constar en l’acta la lectura i l’aprovació de l’acta anterior, itambé les rectificacions que siguin pertinents; en cap cas no pot modificar el fons delsacords, i les rectificacions s’han de limitar als errors materials”.Com hem dit, també és obligatòria a tots els ajuntaments la Comissió Especial deComptes, regulada per l’article 58, a la qual correspon “l’examen, l’estudi i l’informedels comptes anuals de la corporació”. Aquesta comissió està “integrada per membresde tots els grups polítics integrants de la corporació” en un nombre “proporcional a laseva representativitat en l’ajuntament o igual per a cada grup”. “S’ha de reunirnecessàriament abans del dia 1 de juny de cada any per examinar els comptes generalsde la corporació, juntament amb els justificants i antecedents, i emetre’n un informe.A la darrera pregunta d’aquest grup preguntem si es fan públics aquests informesanuals que ha d’emetre aquesta Comissió.La resta de les Comissions d’estudi, d’informe o de consulta, només són obligatòries,segons l’article 60, “en tots els municipis de més de cinc mil habitants... Als altresmunicipis poden haver-hi aquestes comissions, sempre que les hagi previst el reglamentorgànic o ho acordi el ple de l’ajuntament. En qualsevol cas, als municipis que sóncapital de comarca s’han de constituir les esmentades comissions, amb independènciadel nombre d’habitants del municipi”. “Corresponen a aquestes comissions l’estudi i el 6
    • dictamen previs dels assumptes que s’han de sotmetre a la decisió de ple o de lacomissió de govern quan actuï per delegació d’aquest. També poden intervenir enrelació amb els assumptes que s’han de sotmetre a la comissió de govern quan aquestòrgan els demani dictamen”.En aquesta primera fase del Mapa no preguntem per la Comissió Especial deSuggeriments i Reclamacions, perquè només és obligatòria en els municipis amb mésde 250.000 habitants, capitals de província amb població superior a 175.000 habitants,capitals autonòmiques o seus de les institucions autonòmiques; els municipis amb unapoblació superior als 75.000 habitants amb circumstancies econòmiques, socials,històriques o culturals especials; i si s’ha creat per acord del ple amb el vot favorablede la majoria absoluta o així ho disposi el seu Reglament Orgànic.A partir de la pregunta 6, avaluem la informació que es dóna als webs que potpermetre que les ciutadanes i els ciutadans facin seguiment i avaluïn l’acció delsgoverns i les polítiques publiques, encara que sigui molt elemental.A la pregunta 6 es planteja si es publiquen els acords del govern, o bé, de la Junta deGovern Local, un òrgan que només és obligatori en els municipis de més de 5.000habitants. L’article 54 defineix la seva composició: “La comissió de govern és integradaper l’alcalde i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal d’aquests,nomenats i separats lliurement per l’alcalde, el qual n’ha de donar compte al ple”. Lesdeliberacions de la junta de govern són declarades secretes, però els acords que prenhaurien de ser públics.Les següents preguntes es refereixen a com organitzen els representants polítics el seutreball, considerant quatre aspectes:1) La planificació de l’acció del govern, al començament o al llarg del mandat, i si s’ha donat forma en algun document. Considerem que una actuació política curosa recomana l’elaboració d’un Pla de Govern (PG), un Pla d’Actuació Municipal (PAM), o un Pla Estratègic; requereix eines de planificació urbanística com el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), els Programes d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) o altres eines de planificació urbanística; i pot guanyar eficàcia si s’elaboren altres plans per adoptar mesures especifiques en relació amb les dones, la joventut, el medi ambient, la participació ciutadana, etc.2) La remuneració que rep el personal que forma la plantilla de l’ajuntament, segons categories definides (funcionaris de carrera, personal interí, personal laboral, personal eventual, personal directiu), que ha d’aprovar anualment el ple. I quines retribucions reben els representants politics per l’exercici de llur càrrecs, en règim de dedicació exclusiva o parcial o com a indemnitzacions. Aquestes dades, que s’han d’acordar al ple municipal, haurien de estar sempre fàcilment accessibles al web.3) Les mesures que adopten en forma d’ordenances municipals que requereixen ser aprovades pel ple municipal. 7
    • 4) El Pressupost municipal i la seva execució, d’acord amb el qual el govern ha de desenvolupar la gestió econòmica i política sota la responsabilitat de l’alcalde o alcaldessa i el control dels representants a l’oposició. En aquest marc, hem situat la pregunta sobre la Comissió Especial de Comptes.Grup 3: Informació sobre el compliment dels programes electoralsEls indicadors d’aquest grup s’han concebut per avaluar si els representants políticsdonen informació que permeti que les ciutadanes i els ciutadans avaluïn el complimentde les propostes que figuraven als programes que van presentar durant la campanyaelectoral. Avui per avui, en molt poques ocasions s’ofereixen als webs eines quepermetin fer seguiment i avaluació del compliment d’aquests compromisos.En principi, les persones responsables dels gabinets de premsa o comunicació de lesadministracions són les encarregades de proporcionar aquesta informació alsperiodistes que treballen als mitjans de comunicació per tal que aquests facin la difusiógeneral. El desenvolupament d’internet ha col·laborat a què els comunicats ques’elaboren amb aquest objectiu es publiquin als webs municipals en forma de notícies.Avaluar com es construeixen aquestes notícies és una tasca molt més laboriosa que elque ens proposem fer en aquest moment, i requereix utilitzar unes eines no nomésquantitatives, com aquest Mapa, sinó també qualitatives. Esperem fer-ho mésendavant.Per aquestes raons, ara només ens hem plantejat 4 preguntes, per avaluar les notíciesque es publiquen als webs municipals. La primera, si es publiquen notícies al web. Lasegona, si les notícies que es publiquen parlen, concretament, de les actuacions delsmembres del govern relacionades amb el rendiment de comptes. La tercera, siaquestes notícies parlen també sobre les actuacions dels membres de l’oposiciórelacionades amb el control de la gestió del govern. I la quarta, si quan s’elaboren lesnotícies, es contrasten les informacions amb membres del govern, de l’oposició, i detècnics si s’escau.La cinquena pregunta està dirigida a valorar si es dóna una informació bàsica sobre lagestió econòmica: el perfil del contractant i les contractacions i les concessionssignades per la Corporació amb empreses, entitats o particulars. Hem d’aclarir que enel cas que no es publiquin els documents d’aquests contractes o concessions,considerem que no es mostra aquesta informació, d’acord amb el que estableixl’article 277.Finalment, hem incorporat en aquest grup dos preguntes més per avaluar elcompromís dels representants polítics municipals amb una informació i comunicacióde qualitat. Aquest compromís es pot materialitzar amb un acord del ple de donarsuport al Decàleg de les Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública, i donant aconèixer al web aquest document i els principis que s’han subscrit. 8
    • Grup 4: Recursos i eines que s’ofereixen per a la participació ciutadanaFinalment, en aquest grup formulem un conjunt de preguntes per avaluar quins són elsrecursos i les eines que els responsables dels webs municipals ofereixen per facilitar laparticipació ciutadana en el control democràtic.Amb les dues primeres preguntes posem l’accent en la necessitat de què lesciutadanes i els ciutadans disposin de coneixement sobre el municipi, tant pel que fa ala situació actual (dades sobre el terme municipal, la població empadronada i la sevadiversitat social, activitats econòmiques, culturals) com referides al passat. La majoriadels webs disposen d’aquestes informacions. Un altre tema és que en generalresponen a criteris convencionals que caldria renovar per tal de fomentar laparticipació ciutadana en la construcció de coneixement col·lectiu sobre el passat ipresent de cada localitat, possibilitat que hem explorat amb el web Passeig per lesxarxes de comunicació des de..., i especialment amb el portal Soctortosa.cat, avuiinactiu, i que facilita avui el web 2.0 i d’internet mòbil.Les preguntes 3, 4 i 5 es proposen examinar si s’ofereixen al web unes eines avui tanbàsiques com les adreces de-mails dels membres del govern, dels membres del’oposició, i les xarxes socials del consistori.Les preguntes 6 a 9 plantegen si s’ofereix al web municipal informació sobre altreseines, com el reglament de participació ciutadana, i altres mecanismes de participació:consells territorials, consells de ciutat, consells sectorials, etc.; el directori d’entitatsdel municipi i l’agenda d’activitats municipals i ciutadanes.A continuació interroguem per altres eines més sofisticades que els responsables deles corporacions municipals poden haver desenvolupat per facilitar que les ciutadanes iels ciutadans pugui fer seguiment i avaluar l’acció dels governs i les polítiquespubliques: eines de participació per fer seguiment del Pla de Govern, el Pla d’ActuacióMunicipal i/o el Pla estratègic; eines de participació per fer seguiment d’altres plansmunicipals; i eines per comunicar incidències a la via pública, queixes o suggeriments.Aquest és un camp al que considerem que s’han dedicat fins ara pocs esforços i que enel futur ha de merèixer molta més atenció per aconseguir unes administracionspubliques transparents i per facilitar una participació ciutadana ben fonamentada. Estambé un camp en el què hem treballat els últims anys, desenvolupant eines en elmarc del projecte infoparticip@, i el Manual de Geoperiodisme, pendent de publicació.Aquest Mapa és un primer pas en aquesta línea.Finalment, ens preguntem si es publica el contacte amb la persona responsable dePremsa, Informació i/o Comunicació de la Corporació, ja que considerem quequalsevol persona ha de tenir accés per expressar les seves demandes. 9
    • 3. Criteris utilitzats per avaluar les dades dels webs municipalsHem intentat en tot moment formular les preguntes de forma unívoca, de manera quenomés es pogués respondre amb un sí, i per tant valorar la resposta amb un puntpositiu en els casos en què la informació es troba al web, i deixar el camp buit si no estroba. Però aquesta tasca no sempre resulta fàcil. a. En primer lloc perquè moltes vegades, encara que la informació es trobi al web, no resulta fàcil trobar-la. Considerem que només s’hauria de valorar positivament aquella informació a la qual es pugui arribar a partir de màxim tres clics, ja que es tracta d’informacions molt bàsiques. Després d’aquesta primera avaluació, en la qual hem estat més flexibles, aplicarem aquest criteri amb més rigor. b. En segon lloc, perquè en algunes preguntes incorporem més d’un ítem ja que separar cada ítem en una pregunta faria que el formulari resultés excessivament extens. Així, en les preguntes del Grup 1, distingim entre informació bàsica (nom i cognoms, foto i partit polític) o informació complementària (biografia i/o currículum) en cadascun dels casos (alcalde o l’alcaldessa, representants que formin part del govern, i representants que no formin part del govern). D’aquesta manera, hem optat per atribuir un primer punt en els casos en els quals s’ofereix informació dels tres ítems, nom i cognoms, foto i partit polític, i no ho hem anotat si no hi havia informació sobre algun dels tres, per considerar-los fonamentals. Però en altres casos, com en les tres primeres preguntes del grup 2, sobre la informació que es dóna als webs municipals referida a tres dels òrgans de govern (el ple, la junta de govern local i les comissions informatives), hem optat per atribuir un punt positiu si s’ofereix la informació sobre l’òrgan que és obligatori en tots els ajuntaments. c. Un altre problema és que els 947 municipis de Catalunya tenen dimensions molt diferents i, per tant, disposen de recursos diferents per oferir informació i comunicació de qualitat; no obstant això hem establert unes pautes estàndards. Aquesta opció respon al fet que amb els recursos actuals no tenim capacitat per desenvolupar instruments més precisos, tant d’indicadors com d’eines de recompte i representació gràfica que permetin establir diferències entre els ajuntaments. Ho lamentem però és la realitat. Per suplir aquesta deficiència, elaborarem informes parcials agrupant els municipis tenint en compte alguns criteris que explicarem. Així, encara que hem començat introduint en el Mapa dades per comarques (primer, les quatre comarques dels Terres de l’Ebre, i la del Baix Llobregat), farem informes per avaluar conjuntament els 10 municipis amb més de 100.000 habitants; els municipis que són capitals de les 41 comarques, amb obligacions com els ajuntaments amb més de 5.000 habitants; els 13 municipis la població dels quals es troba entre 50.000 i 100.000 habitants; els 40 Municipis entre 20.000 i 50.000 habitants; els 146 Municipis entre 5.000 i 20.000 habitants; i els 738 municipis amb menys de 5.000 habitants.En fases posteriors ajustarem, redefinirem i ampliarem els indicadors, i adoptaremaltres mesures per millorar l’estructura de la base de dades, les eines de càlcul i derepresentació gràfica dels resultats, i per tant també al gestor de continguts. 10
    • Per acabar, recordar que amb aquesta eina volem fomentar la participació ciutadanaen el control democràtic, començant pel control sobre com investiguem les i elsprofessionals universitaris. Per tant, agrairem i tindrem en compte totes lesaportacions i millorar el nostre treball en la mida de les nostres possibilitatseconòmiques.Cerdanyola del Vallès, Campus de Bellaterra de la UAB, 15 de maig de 2012 11