Resum Literatura Llatina (2BAT)

1,724 views
1,474 views

Published on

Esquema amb alguna explicació molt breu de la Literatura Llatina per l'assignatura de Llatí a 2n de BAT (2012).

0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,724
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
56
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Resum Literatura Llatina (2BAT)

  1. 1. Literatura LlatinaPOESIA ÈPICA o Primers escrits literaris – poesia èpica (Traducció al llatí de l’Odissea) Consolidat per Nevi i Enni: creadors de l’epopeia nacional VIRGILI o 70 aC, Màntua – 19 aC, Bríndisi, viu l’època de l’emperador Octavi August. Pertany al cercle literari de Mecenes. o Bucòliques: Conjunt de poemes de temàtica pastoral, on els pastors parlen de temes amorosos, socials, etc. o Geòrgiques: Poema didàctic per als camperols italians. o Eneida: o 12 cants i quasi 10000 versos o Aventures d’Enees, que fuig de la destrucció de Troia per fundar una nova pàtria a Itàlia. o Inspirada en Homer: primera part (viatge) – Eneida; segona part (lluites) – Ilíada o Objectiu: explicar els orígens de Roma i relacionar la gens Iulia (August) amb Enees que, alhora, és descendent dels déus. o Després d’11 anys de feina, Virgili moria deixant l’obra inacabada, i va demanar que la cremessin, però August no en va fer cas i la va acabar ell.COMÈDIA o Igual que el gènere dramàtic, la comèdia també ve d’influència grega. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues. o Fabula palliata: comèdia de manera grega, desenvolupada a Grècia, vestit – pallium o Fabula togata: comèdia d’ambient romà, vestit – toga. PLAUTE o Viu entre els segles III-II aC. Poca informació de la seva vida. o Es dedica exclusivament a la comèdia pal·liata. Única finalitat de l’obra: fer riure el públic. o Fil argumental semblant: família es separa – confusió de dues persones i intercanvi de papers – embolic que es resol bé gràcies a l’esclau principal. o Personatges fixos: o Protagonistes:  El vell: Estricte, furiós. Objecte de burles.  La matrona: Mal caràcter, capriciosa i malgasta diners. Connotacions negatives.  El jove: Protagonista, eclipsat per l’esclau. Enamorat.
  2. 2.  La jove: Cortesana o jove donzella. Apareix poc en escena.  Esclau: Vertader protagonista. Murri, desvergonyit, llest, mentider. Es burla de tothom, guia de l’acció. o Personatges secundaris:  Soldat: Plaute vol ridiculitzar els militars. Fanfarró, en el fons és un covard i faltat d’amants  Paràsit: Còmic i astut. Té gana.  Prestador: Vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs. Exigeix constantment els diners. o S’inspira en la comèdia Nova grega, però dóna caràcter romà i estil personal (personificació d’objectes, referències mitològiques, contaminatio, combina el diàleg i la cançó). o Plaute enriqueix la llengua llatina: utilitza un llenguatge viu, ric, i completament nou. És un reflex de la llengua de carrer: la classe baixa parla bastament, i l’alta amb elegància. o Estructura: pròleg inicial. o Algunes obres: Amphitruo, Asinaria, Bacchides, Miles Gloriosus, Rudens... TERENCI o Segle II aC, posterior a Plaute. Arriba a Roma com a esclau, aconsegueix la llibertat i s’introdueix en el cercle dels Escipions. o Algunes obres: Andria, Phormio, Hecyra, Eunuchus... o Menys èxit que Plaute o Obres més calculades i reflexives. Personatges – nucli de l’acció: “Terenci, comediògraf de la humanitas” o Llenguatge més refinat. o Caràcter educatiu i moralitzadorOVIDI o Viu sota l’imperi d’Octavi August. Pertany al cercle literari de Messala (allunyat de la política) o Messala - Tibul, Properci: expressen sentiments íntims (amor) o Neix el 43 aC, família benestant. Estudia a Roma, Grècia i Àsia (retòrica) o Exerceix càrrecs polítics, ho deixa per la poesia (èxit) o August el desterra – causes: o Error: implicació involuntària en una conspiració de la família imperial (successió o adulteri) o Carmen (poema): “Art amatòria” – eròtic i sensual (“corromput” segons August) o Mor a l’exili el 17 dC o Gènere principal: poesia elegíaca (amor). També poesia èpica.
  3. 3. o Amors: situacions més habituals que es donen en una relació amorosa (relació fictícia amb Corinna) o Heroides: epístoles escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents. (Ovidi és gran coneixedor de l’ànima femenina, coneix els seus sentiments) o Art amatòria: poema didàctic per a amants. 2 llibres primers per als homes (seduir i conservar l’amor), 3r llibre per a les dones (consells) o Receptes de bellesa: receptari de cosmètica o Remeis a l’amor: com lluitar contra la passió amorosa i els mals d’amor o Fastos: descripció de les festes romanes, mesos de l’any, fenòmens celestes, constel·lacions i mites. o Tristes: (durant l’exili) cartes per ningú, passatges autobiogràfics, acomiadament de Roma. o Pòntiques: poemes als seus amics perquè implorin el perdó d’August, I el mantinguin informat del que passa a Roma. o Halièutica: tractat de pesca o Contra Ibis: mitologia contra un enemic anònim que culpa de les seves desgràcies. o Les Metamorfosis: Conjunt de llibres on es narren mites, seguint un ordre cronològic (Caos, aparició dels déus i els homes, lluita contra els titans, el diluvi...). Per ex.: Apol·lo i Dafne, Atena i Aracne, Perseu i Medusa, Medea... o Obra inacabada, volia cremar-la abans de marxar a l’exili, però se’n van publicar còpies.CICERÓ o Orador per excel·lència de Roma (període republicà) o Neix el 106 aC. Exitosa carrera política (cònsol)  acció contra la conjuració de Catilina (atemptat contra el govern) o Ciceró contrari a Cèsar, es retira de la política quan Cèsar guanya. Quan Cèsar mor, torna a la política i ataca Marc Antoni  assassinat 43 aC o Discursos: o contingut jurídic: Defensa del poeta Àrquias, Defensa de Miló, Verrines o Caràcter polític: Filípiques (ataca M. Antoni), Catilinàries (contra la conjuració conra la Rep.: 4 discursos: Senat, Fòrum, Fòrum informar de la detenció, condemna mort) o Passos per elaborar un discurs: Inventio – Dispositio – Elocutio – Memoria - Actio o Tractats de retòrica: o De l’orador: qualitats per ser bon orador. Parts del discurs: Introducció o exodi (guanyar-se la simpatia del públic) – Exposició (narració dels motius) – Argumentació (justificar el que diu, atacar el contrari) – Conclusió o peroració (resum i intentar que es compleixin les peticions) o Tractats politicofilosòfics: o Política: La república (on discuteix quina és la millor forma de govern: república); Les lleis (aplicació pràctica de La república)
  4. 4. o Filosòfic – moral: difon les idees dels filòsofs grecs a Roma. Creador de terminologia filosofia llatina. Dels deures (bé moral); De la vellesa (no témer la vellesa); De l’amistat o Epístoles: coneixem fets de la seva vida gràcies a la correspondència que mantenia amb els seus amics i familiars.HORACI o Poeta líric llatí més representatiu (referències a ell mateix i als seus sentiments) o S’insipira en Alceu i Safo de Lesbos i adapta al llatí els seus versos. o El precursor llatí d’H fou Catul, que dedica la seva obra a Clòdia, el seu amor impossible. o Neix el 65 aC. Vida dura. Gràcies a Virgili, acaba formant part del cercle de Mecenes o Epodes: poemes breus amb caire violent i sarcàstic, contra els prototips de l’època. o Sàtires: poemes temàtica variada. Símptoma de la renovació moralitzadora d’August. Reflex de la societat del moment. o Odes: composicions líriques que imiten Catul. Vol rivalitzar amb la lírica grega. Temàtica diversa. o Altres: poemes filosòfics-morals, religiosos, polítics (August pacificador) o Epístoles: cartes als amics en les quals es pregunta com ser feliç o “Epístola adreçada als Pisons”: normes per elaborar una bona composició poètica o Cant secular: himne per a les celebracions d’August. Després, escriu un llibre d’odes, exaltant August. o Horaci: partidari de la pax augusta. o Tòpics literari: expressió que un escriptor ha encunyat per referir-se a arguments de característiques semblants i que es repeteixen al llarg de la història de la literatura. o Beatus ille: Viure al camp – tranquil·litat. o Carpe diem: aprofitar els moments de la vida. o Aurea mediocritas: moderació dels plaersHISTORIOGRAFIA ROMANA o Historiografia: gènere en prosa més important de la literatura llatina. Orígens: documents que redactaven els magistrats i els pontífexs (fets més importants de l’any) – annals. o Primers historiadors (s. III aC): grec o Primer historiador en llatí (s. II aC): Cató “Orígens” o Destacables: Juli Cèsar, Sal·lusti, Nepot, Tit Livi, Tàcit i Suetoni. JULI CÈSAR o 100 aC – 44 aC (assassinat “perill per la República”). Carrera política – magistratures. Primer triumvirat, juntament amb Cras i Pompeu. o Conquesta Gàl·lia; guerra civil Cèsar – Pompeu (guanya Cèsar)
  5. 5. o Obres: Guerra de les Gàl·lies (7 llibres - narració de les campanyes militars contra els gals); Guerra civil (2 llibres – narració de la guerra civil).o Serveixen per justificar-lo i donar-li prestigi militar. Mostra que sap arribar als ciutadans com a ell li interessa. Veracitat?o Estil: model de classicisme per la puresa de la llengua i la precisió lèxica. Relata amb claredat, precisió i rigor; to objectiu. Llenguatge viu.TIT LIVIo Viu al s. I aC. Cercle de Mecenes.o Ab urbe condita (Els orígens de Roma): des dels orígens fins al temps d’August (745 anys). Gran extensió, s’agrupen en Dècades. Major part perduda, ja que se’n van fer resums i índexs. Conservem: o 1a dèc (I-X): orígens Roma – guerra samnita III o 3a dèc (XXI – XXX): guerra púnica II o 4a dèc (XXXI – XL): expansió per la Mediterrània oriental o ½ 5a dèc (XLI – XLV): conquesta de Macedònia L’obra està plena d’anacronismes, imprecisions geogràfiques i contradiccions en els fets històrics. Pretenia glorificar les gestes de Roma, i ensenyar a partir del fets positius i negatius. Volia demostrar que la grandesa de Roma es basava en la virtut moral dels seus habitants.

×