Your SlideShare is downloading. ×
Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012

370
views

Published on

Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012

Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
370
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. número 56 el pèsol negre Publicació Llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener gener-febrer-març · 2012 II època 6.000 exemplars Nova reforma laboral: carta blanca als empresaris Dins el clima de retallades socials que es- períodes de prova interminables, que tem patint, el nou govern estatal acaba si canvis d’horaris, que si mobilitat d’aprovar una nova reforma laboral, qua- geogràfica, que si acomiadaments lificada pel mateix ministre d’Economia per manca de vendes (tot i que no d’«extremadament agressiva». cal que hi hagin pèrdues) o per cau- ses objectives que només hagi ava- El poder empresarial s’engrandeix i en luat l’empresa; i limitació del possible surt molt beneficiat. Davant d’un pano- conflicte i negociació col·lectives. > 3 rama de por a la manca de recursos i de feina de la major part de la població, les empreses podran aplicar tota mena de xantatges i mantenir els i les seves tre- balladores ben sotmeses: que si rebaixes de sous i/o de categoria, que si genera- lització dels contractes porqueria, que si acomiadaments per malalties, que si Nou abús dels Mossos d’Esquadra a Manresa amb resultat de mort Tres mesos després de la mort de Mustapha El Marracki en estranyes circumstàncies, els Mossos d’Esquadra van provocar una segona mort durant una brutal detenció, en aquest cas la de Sergio E C. Com a conseqüència d’aquest nou abús policíac el 14 de gener una manifestació de dues-centes persones va protestar pels carres de Manresa. > 7 Judici contra Berguedà Actual i el seu gerent Jordi Simon Perayre El proppassat 29 de febrer es va dur a terme a Manresa el judici contra Iniciatives Berguedanes de Comunicació SL, l’empresa editora del Berguedà Actual —i el seu gerent Jordi Simon Perayre—, per acomiadament improcedent de dues treballadores afiliades a la Confederació General del Treball (CGT) de Berga. > 5BERGUEDÀ BAGES MANRESA CALLÚS DOSSIER CENTRALEls desproporcionats Mutua Intercomarcal Nova ordenança Salvem Callússous dels polítics i el cas Urdangarin de civismeBerguedà · A la nostra comarca, Manresa · La Mútua Intercomar- Manresa · Seguint l’absurd Manresa ·L’empresa Efienergia hacom a la resta del país, els polítics cal, la junta de la qual està formada model de Barcelona, de Ber- presentat un projecte a l’Ajuntamentcobren uns sous desorbitats. La polí- per empresaris de Manresa i roda- ga i d’altres ciutats catalanes; de Sant Mateu de Bages per fertica és una altra manera de fer nego- lies, ha donat 230.000 euros a les l’Ajuntament de Manresa vol un «dipòsit de material provinentci i enriquir-se. Mentrestant, aquests empreses de la trama Nóos, cone- aprovar una ordenança de civis- d’ecoparc» al paratge de la Portella amateixos polítics impulsen greus re- guda per les seves estafes i a la qual me per a la ciutat. Aquestes or- Sant Mateu de Bages. Aquest «dipò-tallades socials, en salut, en educa- pertanyia Iñaki Urdangarin. No són denances són classistes i afavorei- sit de material provinent d’ecoparc» Sueño despertar mujer.*ció i en l’àmbit laboral, que afecten els únics: la família Tous també hi ha xen l’arbitrarietat i els abusos de ha posat en alerta les veïnes més Comunitat transexuala la majoria de la societat. > 5 participat amb la mòdica suma de poder. > 9 properes al paratge de la Portella, al a Hondures. 69.000 euros. > 8 municipi de Callús. > 4
  • 2. aquest pèsol2 Sumari Ad-hominem tirant a manipulació L’Espurna Pàgina 3 (laboral): Manresa, gener de 2012 _Reforma laboral: panorama desolador La fal·làcia ad-hominem, està de moda als mitjans ya d’en Sergio, la única testimoni dels altres— cal remarcar la intencio- Pàgina 4 (agressions al territori): de comunicació, i en especial als de Manresa i co- fets. Per citar un mer exemple sobre nalitat d’aquest fet. La uniformit- _Neix la Plataforma Salvem Callús marca. Desacreditar la font per a desacreditar el seu l’aprofundiment de l’ús de la fal·làcia zació de les fonts informatives és testimoni. Un fal·laç argument tòpic i típic del dis- ad-hominem o senzillament un gest un element que reforça la vincu- Pàgina 5 (laboral): curs mediàtic, que va calant encara més en l’opinió de manipulació en tota regla, podem lació entre el poder i els mitjans, _LJodi Simon Perayre (Berguedà pública. I és que, tal i com va passar amb en cas citar l’adjectiu que acompanyava a en utilitzant a aquests com a veri- Actual): vist per a sentènciaEditorial d’en Mustapha, diversos Mitjans de Comunicació Sergio al mitjà Regio7 (4-01): «El mul- tables gabinets de comunicació s’han fet ressò de l’actuació policial que va acabar tireincident mort». allunyats de tot codi deontològic Pàgina 6 (política parasitària): amb la vida d’en Sergio embrutant i escopint con- periodístic. Una vinculació que fa _Els sous d’alguns polítics al Berguedà notacions negatives damunt la imatge de la víctima. Per altra banda, diversos mitjans i en que les notícies policials esdevin- especial els mitjans comarcals com guin campanyes mediàtiques per Pàgina 7 (abusos de poder): La majoria de mitjans han pres com a notícia central Regió 7, no han ni contrastat la notí- a rentar imatges i aportar el grau _Mortals abusos policials a Manresa (cal citar com a exemples els escandalosos articles cia amb les familiars d’en Sergio, fent de desinformació suficient per tal del Regió 7 de la setmana del 2-7 de gener de 2012) de la versió de la Conselleria d’Interior que la societat no sàpiga mai el Pàgina 8 (corrupció) la suposada fitxa policial d’en Sergio en comptes de la única i vertadera. Tot i que la man- que realment passa. _La Mutia Intercomarcal està impli- narrar i buscar explicacions dels fets ocorreguts que ca de contrast informatiu no ens ve cada en el cas Urdangarin van provocar la mort d’un jove. Aquest «currículum de nou —en cas d’en Sergio no és policial», desmentit per la família, ha servit per una aïllat, trobem el cas d’en Mustapha, Pàgina 9 (ordenança de civisme i banda com a justificant de la brutal actuació dels el cas d’en Sinani Gazmed i tants models de societat): Mossos d’Esquadra, i per altra banda ha estat un _L’Ajuntament de Manresa vol argument per a desacreditar la versió de les fami- aprovar una ordenança cívica liars d’en Sergio. Cal destacar, que no només s’ha _Pedres i cartells o metges i mossos jutjat com a «delinqüent» la víctima mortal, sinó que també s’ha jutjat de similar manera la compan- Pàgina 10 (agressions al territori i abusos de poder): _La físcalia demana 27 anys de pre- só contra nou activistes d’Esplugues del Llobregat Pàgines 11-14 (Dossier central): Directori llibertari _Transexual a Hondures de l’Alt Llobregat Pàgina 15 (repressió): _Juan Martín, CNT de Catalunya i Cardener Manresa Pàgina 16 (seguretat): _Contra la falera per la seguretat Berga CENTRE D’ESTUDIS PEDRO FLORES cestudispedroflores@gmail.com Pàgina 17 (denúncia i història): ATENEU COLUMNA TERRA I LLIBERTAT: centreestudispedroflores.blogspot.com _ Capitalistes disfressats de pukis c. del Balç 4 baixos esquerra, 08600 Berga. _Memòria amputada i revisionisme www.berguedallibertari.org CGT: c.Circumval·lació 77, 2n, 08240 Manresa. Tel. 938 747 260. Fax 938 Pàgina 18 (autogestiona`t): CENTRE D’ESTUDIS JOSEP ESTER BORRÀS: 747 559. cgtmanresaneteja@hotmail. _Nocions d’autodefensa c.del Balç 4 baixos dreta, 08600 Berga. com Tel i fax: 938216747. Pàgina 19 (antipatriarcal): cejeb@cejeb.org. www.cejeb.org CNT-AIT/CSO VALLDAURA: c. Jorbetes _Dona i presó: l’amplificació del rol 15, 08241 Manresa. cnt_ait_manre- de gènere CGT: c. del Balç 4 baixos. Tel. 938 216 747. sa@hotmail.com www.cnt.es/manre- sad@cgtberga.org. www.cgtberga.org sa Pàgina 20 (internacional): _Rampinyaries, Afganistan i nosaltres CSO LA TREMENDA: c. Hospital 24- Sallent 26, 08241 Manresa Pàgina 21 (ressenyes): columnaclitoriana@hotmail.com _Resssenyes AMICS D’AGUSTIN RUEDA, CGT: c. Clos 5, 1r, 08650 Sallent. Tel. 938 RÀDIO BALA 106.4 FM: Pàgina 22 (humor, menjar i poesia) 370 724. Fax 938 206 361. radiobala.radiobala@gmail.com _La recepta sallent@cgt.es. www.cgt.es/sallent http://radiobalamanresa.wordpress. _Humor com _Agenda LA DISTRI: c. Escodines, 11. Pàgina 24 (entrevista): 08241 Manresa. _Parlem amb... Concha LiañoQui som Edita: Col·lectiu PÈSOL NEGRE. El pèsol negre no és el portaveu de cap entitat i per tant no repre- senta a ningú més enllà de qui hi participa en cada moment. Els articles són responsabilitat de qui els www.bllibertari.org/pesolnou fa. A qui li piqui que es rasqui. On trobaràs tots els números en Tancament d’aquesta edició: 15 de març de 2012. PDF, debats i altres informacions. En aquest número hi ha participat: ACAB, Carbaça, Caro i Cara, Columna Clitoriana, Concha Contacta amb nosaltres: Liaño, l’Espurna, Flors, Frígoles, Galla Talls, Gati, Incívic, Iaia Ramona, Iogurt, Konvent.0, Meltzer, pesolnegre@berguedallibertari.org Miguel Prodigiós, Oriol Matadepera, Pantera, Pasqual Aguilar, Pep i tu, POP, Precària, Presi, Uri, Uter que palpita.
  • 3. laboral 3Reforma laboral: panorama desolador Gaia Talls passa a ser de 33 dies per any treballat per causes objectives: la conclusió ésCapolat, març de 2012 amb un màxim de 24 mensualitats (4).. que l’Estat necessita que les aturades/ ats realitzin la feina que ara fan els em-Ja ho vèiem a venir, tal i com 2. Les faltes d’assistència a la feina, pleats públics que estan en actiu, re-vam exposar a l’anterior núme- tot i que siguin justificades i intermi- tallant costos per la banda de les i elsro d’aquesta publicació (1). La tents, com per exemple per malaltia, més vulnerables; però, sobretot, man-campanya electoral no havia fet podran ser motiu d’acomiadament tenint ocupades/ts cada cop més gentres més que retardar la implan- procedent quan arribin al 20% de les que sense feina i pocs recursos, pottació de mesures cada cop més jornades hàbils en 2 mesos conse- dedicar el seu temps a organitzar unaagressives cap a la majoria de la cutius, o al 25% en 4 mesos discon- resposta a tot el què ens ve a sobre.població. A diferència de Grècia, tinus, dins un període de 12 mesos.Espanya no ha estat intervinguda 2. Les ETTs passen a ser agències deoficialment però les directrius de 3. Els acomiadaments objectius im- col·locació (en competència ambl’alta política estatal i europea, plicaran indemnitzacions de només l’INEM i el SOC), el què vol dir que elsaixí com la dels grans lobbies 20 dies per any treballat. En cas de i les desocupades estaran obligades aeconòmics, ja estaven traçats. què es recorri judicialment i es guan- acceptar les ofertes que aquelles els hi yi el recurs, es podrà percebre com a tramitin, amb la possibilitat de perdrePassats doncs els comicis, ens es- màxim els 33 dies, cobrant-se com a la prestació si en refusen més de 3. Si les persones en atur no poden ni negar- pública i les empreses ens faran servirtan caient més i més retallades, molt l’equivalent a 12 mensualitats. se a treballar, l’esclavitud està servida. per acumular beneficis i fer xantatgela pujada de l’IRPF, la moderació A més, desapareixen els salaris de 3. Les mútues d’empresa tindran més als companys, com a mà d’obra méssalarial (2), entre altres; i com no, tramitació que es podien perce- poder per controlar i pressionar els/les Per acabar d’arrodonir el panorama, rendible. Per això, cal que tinguemuna nova reforma laboral. Apro- bre durant l’espera de la sentència. treballadores de baixa, deixant-se la no ens sorprèn tampoc que des de totes i tots prou clar que la violènciavada pel govern el passat 10 de porta oberta a què, en el futur, aques- Convergència i Unió, s’hagi recolzat la de gènere no és només la domèstica,febrer, amb el Reial Decret Llei Empitjorament tes mútues puguin donar l’alta mèdica. Reforma i que, a més, s’hagi preocupat sinó que la patronal també ho és i ben3/2012, de mesures urgents per dels contractes per exigir una més àmplia regulació dura. No combatre-la col·lectivamenta la reforma del mercat laboral, Implicacions de la Reforma del dret a vaga. Segons Duran i Llei- ens fa més vulnerables a totes idos dels seus artífexs, Mariano 1. S’estableix, per les empreses de da, aquest no pot anar contra l’interès tots, amb la què ens ve a sobre.Rajoy i el ministre d’Economia menys de 50 treballadors/es, una I és que la reforma no és només agres- general, és a dir, l’interès que els po-Luís de Guindos, deixaven anar nova modalitat de contracte indefi- siva, també és molt regressiva. Amb ders polítics i econòmics decideixin; en Berguedà i Bagesque és «extremadament agres- nit que té un període de prova d’un l’excusa de crear llocs de treball, els definitiva, els seus propis interessos.siva». A continuació, en deta- any, durant el qual l’empresari pot i les treballadores portem més de 30 El Berguedà i el Bages, especialment elllem els punts més rellevants. acomiadar sense cap indemnització i anys empassant-nos reformes laborals Conseqüències per les dones primer, són comarques castigades per sense necessitat d’al·legar cap causa. que només empitjoren les nostres con- l’atur, la mobilitat geogràfica, la preca-Expedients de Regulació dicions de vida; i amb aquesta última, Tot i que la classe política porta rietat, els contractes porqueria, entred’Ocupació 2. Es desregularitza el contrac- ens situem molt a prop de les condi- anys atribuint-se mèrits al voltant de altres (6). Som, doncs, carn de canó te a temps parcial: es perme- cions laborals de fa més de 100 anys. l’eradicació de la discriminació laboral per l’explotació laboral, ja que la ne-1. S’amplien els supòsits d’EROs: trà que els treballadors a temps (entre altres) envers les dones, la no cessitat ens estreny. Som especialmentles empreses podran acollir-se a parcial puguin fer hores extres. El poder empresarial s’engrandeix i en alteració del sistema empresarial ha vulnerables a la coacció econòmica.aquesta modalitat al·legant pèr- 3. S’amplia fins els 30 anys el con- surt molt beneficiat. Davant un pano- perpetuat que la major part de les do-dues actuals o previstes o la simple tracte de formació i aprenentat- rama de por a la manca de recursos nes patim el pitjor del mercat laboral: Per això, és important que no perdemdisminució persistent d’ingressos o ge fins que l’atur baixi al 15%. i de feina de la major part de la po- segregació ocupacional (5), temporali- de vista quina és la direcció que estanvendes durant 3 mesos consecutius. blació, les empreses podran aplicar tat en la contractació, jornada a temps prenent totes les mesures imposades Deteriorament tota mena de xantatges i mantenir parcial, menys promoció professional amb la crisi. No hem d’oblidar que,2. A més, les empreses ja no hauran de la negociació col·lectiva els i les seves treballadores ben so- o reduccions de jornada per cures fa- molts i moltes de nosaltres, ja portemde comptar amb l’autorització de les tmeses: que si rebaixes de sous i/o de miliars. Tot això es tradueix en menors molts anys en crisi. Que la nostra ne-administracions per tirar endavant 1. Els convenis sectorials o col·lectius categoria, que si generalització dels percepcions salarials, menors quan- cessitat no sigui la riquesa i el poderels EROs i, en cas de desacord amb perden la seva funció d’eina regula- contractes porqueria, que si acomia- ties de prestació per atur i menors de les elits econòmiques i polítiques.els sindicats, ho resoldrà un jutge, dora. L’empresariat podrà despenjar- daments per malalties, que si períodes pensions. Més pobresa per les dones.en un plaç no superior a 2 mesos. se i aplicar directament el conve- de prova interminables, que si canvis Notes:Les sentències sobre EROs no es ni de l’empresa (en cas d’existir) o d’horaris, que si mobilitat geogràfica, En aquest context, la ministra de Sa- (1) Pèsol Negre núm. 55, Eleccions, crisi ipodran recórrer davant el TS quan negociar directament amb les i els que si acomiadaments per manca de nitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana més del de sempre.afectin a menys de 50 treballadors. treballadors, establint-se un organis- vendes (tot i que no cal que hi hagin Mato, ha anunciat un Pla Nacional (2) El passat 25.01.2012, CCOO, UGT i me mediador en cas de desacord. pèrdues) o per causes objectives que d’Ocupació per Dones, emmarcat CEOE acordaven que l’increment salarial3. Aquest pretext, així com per La pròrroga automàtica dels con- només ha avaluat l’empresa; i limita- dins la reforma laboral; una Estratè- anual basat en l’IPC sigui, fins al 2014, infe-raons anomenades objectives venis col·lectius tindrà una du- ció del possible conflicte i negociació gia Global contra la Discriminació; i rior a aquest índex, minvant encara més la(3), serviran per canviar les con- ració màxima de 2 anys, deixant col·lectives. I tot, molt bé de preu un Pla Personalitzat contra la Violèn- capacitat adquisitiva dels i les treballadores.dicions laborals de la plantilla: pas després a la negociació in- i amb la possibilitat de contractar cia de Gènere. Segons les seves de- (3) Per raons econòmiques, tècniques, or-L’empresa podrà alterar la jornada dividual si no hi ha nou conveni. altres persones amb pitjors condi- claracions, les dones hauríem de ser ganitzatives o de producció.laboral, horaris, sous i torns, així com cions contractuals i amb tota mena el motor de la proposta econòmic- (4) Fins ara era de 45 dies per any amb unaplicar la mobilitat funcional (incloent 2. S’elimina l’accés al conflicte col·lectiu de bonificacions per les empreses, laboral del PP. Quanta hipocresia. màxim de 48 mensualitats.la degradació de categoria professio- quan l’empresa negui als represen- també incloses en aquesta nova llei. (5) La segregació ocupacional per sexe és lanal) i la geogràfica. En cas de què les tants dels treballadors informació de Del què es tracta en realitat és de donar tendència a que homes i dones treballin enpersones afectades no vulguin accep- caràcter reservat o quan no els co- Una vegada més, els i les què produïm, llargues mànigues a l’empresa. Per una diferents ocupacions, separats uns i altrestar les noves condicions, l’empresariat muniqui determinades informacions. que fem que el què ens envolta funcio- banda, s’aboca les dones a continuar en l’estructura ocupacional. Aquesta sepa-podrà rescindir contractes, només ni, estem més lluny de l’anomenat be- sent mà d’obra barata i esclava. Efec- ració significa exclusió social de les donesindemnitzant amb 20 dies per any 3. S’ha exclòs l’ús del conflicte nestar, de l’anomenada qualitat de vida tivament, som el motor de l’economia perquè s’ubiquen, en termes generals, entreballat, amb un màxim de 9 mesos. col·lectiu per «litigis relatius al com- i més a prop de la precarietat, la pau- patronal, acostumades a dures condi- ocupacions amb pitjor estatus i condicionsEls empresaris podran baixar els pliment pels representants dels tre- perització, l’ansietat i la inestabilitat. cions laborals que es generalitzen, amb de treball desfavorables.salaris, sense necessitat d’acord, balladors i els experts que els assis- aquesta reforma, a tota la població ac- (6) L’atur al 2011 va ser de 7,26% al Ber-avisant amb 15 dies d’antelació. teixin de la seva obligació de sigil·li.» Però no contents amb tot això, el tiva; les dones són objectius perfectes guedà i de 8,27% al Bages, més d’1 puntCal afegir que aquesta rebaixa passat 20 de febrer, el president de la per assumir aquesta càrrega i garantir per sobre la mitjana catalana. Però el quèno està limitada per la legislació. Altres CEOE, José Luís Feito, va plantejar que l’increment dels guanys empresarials. és especialment escandalós és que a amb- les persones en atur puguin deixar de D’altra banda, s’estableixen tot un llistat dues comarques la taxa de temporalitatIndemnitzacions: cap a 1. Les persones aturades que cobrin la cobrar la prestació en el moment en d’incentius i bonificacions per les empre- dels contractes realitzats supera el 90%, ell’acomiadament gratuït prestació estaran obligades a realitzar què refusin la primera oferta de feina. ses, per facilitar la contractació de dones què implica per una banda, no renovació serveis d’interès general en benefici de Sembla ser que la possibilitat de triar i la igualtat salarial. Un negoci rodó. de contractes i les bonificacions empre-1. Abaratiment considerable de la in- la comunitat. S’hi suma el fet que la una feina digna li sembla massa ge- sarials que se’n deriven; de l’altra, inesta-demnització per acomiadament impro- reforma obre la possibilitat de despa- nerosa, tal i com va recalcar. En definitiva, que l’elit política ens fa bilitat i precarietat pels i les reballadorescedent dels contractes indefinits, que txar els/les empleats/des públics/ques servir per quedar bé davant la opinió d’aquestes zones.
  • 4. agressions al territori4Neix la plataforma Salvem CallúsPrimer objectiu: aturar el projecte d’abocadorde Sant Mateu de Bages PrecariaManresa, novembre de 2011 també de classe I a una altre empresa Josep Maria Pelegri també d’UDC. l’ampliació de l’abocador de runa de pobles, hi ha moltes persones atura-Tot comença el juliol passat quan en del mateix Lluis Basiana. Però l’escàndol no s’acaba aquí, la GRB i la possible ubicació d’un gran des. Per aquest alcalde que pensa quealguns mitjans de comunicació va companya d’en Lluis Basiana és l’Olga polígon industrial de 83 ha en terreny «tot el què no són pessetes són pun-aparèixer la notícia que s’està estu- Però les sorpreses no finalitzen aquí. Sànchez, actual regidora de Seguretat agricola promogut pel Consorci de la yetes» l’abocador de residus urbansdiant l’ubicació d’un «dipòsit de ma- En aquest projecte d’aportació priva- Ciutadana a l’Ajuntament de Manresa Zona Franca de Barcelona, on Iberpo- de classe II a terme de Sant Mateu deterial provinent d’ecoparc» al paratge da i gestionat per la iniciativa privada, també per UDC, és a dir companya de tash està interessat a ubicar-hi part de Bages, on el municipi de Callús no ende la Portella a Sant Mateu de Bages. s’hi suma el coneixement d’una so- partit d’en Pere Ribera. la seva nova organització amb el pro- sortiria beneficiat econòmicament jaAquest «dipòsit de material provinent cietat vinculada per lligams familiars i jecte Phoenix. que les taxes anirien per l’Ajuntamentd’ecoparc» fa alertar les veïnes més polítics. Començant pel propietari del Davant d’això les veïnes decideixen de St Mateu de Bages i Callús nomésproperes al paratge de la Portella, el terreny Joan Portella, que és cunyat constituïr-se en plataforma i així es va Un dels motius que més ha fet alertar en rebria els perjudicis: males olors, fil-municipi de Callús. Va passar el mes de Joan Ferrer soci de Lluís Basiana en crear l’octubre passat la Plataforma la població del municipi de Callús és tracions de lixiviats en el sòl amb riscd’agost i les vacances i el setembre les algunes de les seves empreses i alho- Cívica Salvem Callús, nascuda arran l’acceptació de tots aquests projectes de contaminació del riu i els aqüífers,notícies es confirmaren: un abocador ra cosí de l’alcalde de Sant Mateu de de la problemàtica amb l’instal·lació per part de l’alcalde Enric Vall de Vi- trànsit de camions, etc... Doncs perde residus urbans de classe II. Els eco- Bages, en Pere Ribera d’Unió Demo- d’aquest abocador, però també per al- lamaró (CiU). Un alcalde que farda de l’alcalde aquest projecte no semblaparcs són unes instal·lacions on va a cràtica de Catalunya (UDC) que és al- tres amenaces que està tenint i tindrà «venir de l’empresa privada» i que per malament, perquè pot generar «llocsparar tot el residu del contenidor gris hora assessor del consell d’Argicultura, el poble de Callús: la ubicació d’una ell l’objectiu és «no deixar escapar cap de treball». A més ell prové del món(el rebuig) es comprimeix i s’embolica Ramaderia, Pesca i Medi Natural en empresa de material químic Grup ADI, tren» ja que a Callús, com a tots els del transport i no seria estrany que al-amb polietilè per després dipositar-ho guna concessió s’adjudiqués en cas deen dipòsits i enterrar-ho en el sòl per què aquest abocador es fes.sempre més. Al·legacions presentades per la plataforma Salvem Callus Salvem Callús va presentar en el marcAl conèixer aquesta notícia, un grup - L’engany amb el nom que pretén rebre la benedicció com a iniciativa beneficiosa per al medi (“projecte d’exposició pública del projecte unde veïnes del poble va començar a d’actuació específica d’interès públic en sòl no urbanitzable, per a la RESTAURACIÓ D’ACTIVITAT EX- seguit d’al·legacions amb la finalitatorganitzar-se i informar-se d’aquest TRACTIVA D’ARGILA, MITJANÇANT EL REBLIMENT AMB BALES DE MATERIALS ADEQUATS” d’aturar-loprojecte. El projecte és promogut perl’empresa Efienergia (que pertany a - La denúncia que s’intenta amagar en un projecte d’interès públic quan en realitat l’únic que pretén és A dia d’avui ha finalitzat el períodeun holding d’empreses anomenat EM el rendiment econòmic per part d’un privat. d’exposició pública i l’AjuntamentGrup) i que ha presentat el projecte a de Sant Mateu de Bages s’ha ren-l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages - Es vol situar em mig d’un corredor verd, en una zona catalogada per el planejament urbanístic com a tat les mans amb la resposta de lesja que el terreny es troba en el terme protecció especial i en mig de dos torrents que conflueixen i desemboquen al riu Cardener. al·legacions, diu que «encarregarà unmunicipal d’aquest municipi, malgrat informe extern» a una persona tècni-trobar-se molt proper al nucli de Callús. - Els residus provindran de l’àrea metropolitana de Barcelona, el Bages ja cobreix la seva quota de resi- ca de la matèria ambiental per tal que dus amb l’abocador de Bufalvent (Manresa), així s’incompleix els principis d’autosuficiència i proximitat avaluï el contingut de les al·legacionsMés sorpreses van quedar les veïnes indicats en les directives europees, espanyoles i catalanes. presentades. Així doncs s’està aquan descobreixen que el president l’espera de què hi hagi una novad’aquesta empresa és l’empresari Lluís - Les distàncies amb l’ubicació de l’abocador i els nuclis habitats són molt curtes, una instal·lació resposta com també que es publiquiBasiana propietari també de Gestora d’aquestes característiques genera pudors, tal com s’ha pogut demostrar en els abocadors Elena de l’informe ambiental de l’Oficina dede Runes del Bages (GRB) una em- Cerdanyola del Vallès i Vacarisses. Gestió Ambiental Unificada (OGAU).presa que actualment té un abocadorde classe I on teòricament s’hi hauria - El projecte no presenta com es pot resoldre el problema de mobilitat que generarà al nucli de Callús Mentrestant la plataforma Salvem Ca-d’abocar material intern, runes provi- amb 20 camions diaris carregats amb 18 bales de 1,5 tones cadascuna. llús continua fent campanya contranents de la construcció. Però la gent aquesta instal·lació, mostrant el seude Callús saben que no és així ja que - Aquesta instal·lació no respon a cap necessitat urgent de tractar els residus dels habitants dels mu- rebuig, no pel simple fet que hagi to-s’han vist camions abocant material nicipis de la zona. Actualment a l’abocador de Bufalvent (Manresa) s’hi aboquen uns 75.000 tones de cat d’aprop, sinó perquè l’ubicació noque no tenia aspecte de runa, i fins i residus/any en aquest s’hi pretén abocar 110.000 tones de residus/any. és la correcte: en mig de dos torrents,tot, veure de matinada pujar camions a prop de nuclis de habitats, ambper la carretera que porta a l’abocador. - També es va denunciar el possible delicte de prevaricació, per la vinculació política i familiar amb al- uns residus que no seran generats aLa confirmació d’aquestes sospites és caldes, propietari i empresari. la comarca ni a la regió central, sinóles últimes notícies aparegudes el mes a l’àrea metropolitana de Barcelona,de novembre passat al diari Regió7 i - I finalment, en el projecte presentat no hi ha cap previsió de control de les bales dipositades en el futur, que l’interés d’aquest abocador ésel digital ManresaInfo.cat on explica- més enllà dels sis anys de vida que es preveu per a aquesta instal·lació. Què passarà al medi ambient totalment privat i que pretén ser ges-ven que l’unitat de servei i protecció (aigua, aire, boscos...), un cop acabat el projecte? tionat per una empresa que no dónade la natura SEPRONA de la Guardia cap garantia de bona gestió sinó totCivil està investigant a GRB per abo- el contrari.caments il·legals. I més quan a l’any2002, l’Ajuntament de Sant Joan de Per més informació: http://salvemca-Vilatorrada va clausurar un abocador llus.blogspot.com Vols col·laborar amb nosaltres? Envians els teus textos a: pesolnegre@berguedallibertari.org
  • 5. laboral 5Jordi Simon Perayre (Berguedà Actual):vist per a sentència FlorsBerga, novembre de 2011El proppassat 29 de febrer, a les una altra entitat, vendre els actius,11,30 h al Jutjat Social de Manre- deixar el local de lloguer i llogar unsa, es va dur a terme el judici que apartat de correus. Mentre arribavenha de determinar si l’empresa Ini- els socis accionistes es va fer una con-ciatives Berguedanes de Comu- centració de protesta d’unes vint per-nicació SL, editora del periòdic sones davant la seu de l’empresa. LesBerguedà Actual i el que llavors concentrades van exigir la readmissióera el seu gerent, Jordi Simon Pe- de les companyes acomiadades o elrayre va acomiadar improceden- pagament del que es deu a les duestment dues de les seves treballa- treballadores, afiliades a la CGT dedores. Els fets van succeir, durant Berga, que van ser acomiadades de Fotos: El 15 de desembre una vin-el passat mes de juny (vegeu pà- manera improcedent el mes de juny tena de persones es van concen-gina 3 de l’edició número 53 del passat. Jordi Simon, no va voler do- trar davant de la seu de l’empresaPèsol Negre). A partir d’aquests nar la cara ni en aquells moments fer on hi tenia lloc una junta generalacomiadaments, la CGT de Ber- cap comentari als altres mitjans de de l’empresa.ga —sindicat on les treballado- comunicació que hi havia convocatsres estan afiliades— ha convocat al carrer.dues manifestacions i ha donat aconèixer aquest conflicte laboral La CGT de Berga va explicar que des del com les vacances que no vam portar volem més diners dels que ens corres- definitiva es va fer el desentès de totarreu de la comarca del Bergue- juny l’empresa ha funcionat amb tre- a terme i se’ns devien, i que a causa ponen i disculpant-se per la nostra i més. Pel que fa a l’estat de comptesdà, especialment a Berga, on fins balladors en negre, becaris i estudiants d’això, vam haver de prendre com a actuació (manifestacions, informació que havia de demostrar si era un aco-ara l’empresa tenia la seva seu. en pràctiques. El gerent Jordi Simon Pe- mesura, per cobrar el que ens corres- sobre els fets...). Les disculpes i les miadament objectiu o improcedent, rayre ha defugit la negociació i no ha ponia, ja que no volia arribar a cap explicacions, les hauria d’haver fet Simon va presentar un auditoria. Efec-Després que no s’aconseguís arribar a volgut pagar el que es deu a les treba- acord. També vam informar-lo que arribar a les treballadores afectades, tivament l’auditoria que aportava Si-un acord entre el sindicat i l’empresa, lladores. «A causa de la seva mala ges- ens va despatxar de manera improce- enlloc d’amagar-se i mentir a través mon certificava que no hi havia diners,ha plogut molt al Berguedà Actual, en tió les treballadores han perdut la feina i dent dels nostres llocs de treball i que de correus electrònics i, sobretot, cal- tanmateix l’auditoria s’havia fet el 23un intent per tirar endavant l’empresa, l’empresa s’ha enfonsat. És lamentable els contractes, tenien una categoria dria que pagués allò que ens deu. No de febrer de 2012!, quan els acomia-alguns dels socis es van plantejar aga- que empreses amb tantes ajudes públi- laboral que no era la corresponent i demanem més diners, només els que daments es van fer al juny de 2011 ifar les regnes del projecte efectuant ques no hagin de respondre de manera per suposat tampoc el sou.» ens corresponen, tan fàcil com això, el tancament definitiu de l’empresaalguns canvis, especialment pel que fa més seriosa de la seva gestió.» el que és nostre per dret per haver el desembre passat. Per tant, tampocla gerència, per aquest motiu durant El canvi de gerència no es va dur a treballat deixant-nos la pell en aques- queda provat que en aquell momentla tardor Inciatives Berguedanes de L’Esther, una de les companyes afec- terme, ja que la situació que va deixar ta empresa.» no hi haguéssin diners.Comunicació SL, va editar en paper tades per aquest acomiadament, Jordi Simon era insostenible, i va conti-un parell de números més de la pu- explica que «es va dur a terme una nuar ell com a gerent, deixant de pro- Ara queda esperar la sentència delblicació, cosa que segons han explicat reunió de socis de la mercantil Inicia- duir el diari Berguedà Actual en suport Primer judici jutge sobre la procedència o no delsfonts properes a l’empresa no va ser tives Berguedanes de Comunicació paper i seguint aportant les noticies acomiadaments. També quedem agens fàcil ja que el mateix Jordi Simon SL, on el llavors soci de l’empresa, mitjançant la web del mateix diari. a Jordi Simon l’espera del nou judici per la deman-va acabar posant «pals a les rodes», Josep Santacreu, s’oferia a dur a ter- da presentada per les treballadores idificultant la tasca dels socis/es. Una me les feines de director, per intentar Les dues companyes expliquen que Les treballadores i el sindicat van de- el sindicat per les diferències salarialsde les possibles raons perquè Simon recuperar el deute obtingut pel ge- amb la darrera manifestació davant mandar a Inciatives Berguedanes de no cobrades el darrer any en virtut deboicotegés aquesta nova etapa del rent, amb la modificació del diari Ber- del Berguedà Actual pretenien donar Comunicació SL i a FOGASA. Jordi Si- la no aplicació correcte del conveni.periòdic, podria venir relacionada amb guedà Actual en suport paper, amb la cara i seguint mostrant «la nostra mon, l’antic gerent, va presentar-se al La situació és d’allò més perversa:què alguns dels socis van confirmar la nous continguts i una nova proposta inconformitat, però ni els socis que judici acompanyat del seu gestor i un amb els diners que costa un auditor,seva voluntat amb la CGT de pagar a d’idees molt innovadores.» I afegeix, van anar a la reunió que per aquell auditor. Les treballadores hi van anar un gestor i tota la pesca; una empre-terminis part del deute de l’empresa «Abans d’agafar la gerència, vam dia tenien convocada, ni el gerent, amb l’advocada de la CGT (la Isabel), sari mínimament intel·ligent haguésamb les treballadores acomiadades i reunir-nos amb el senyor Santacreu, que es va amagar i no va sortir en alguns amics i alguns companys del arribat a un acord econòmic amb lesla possibilitat de readmetre-les quan la per comunicar-li la nostra situació i el cap moment; ens van voler donar cap sindicat. En un principi el jutge prete- treballadores. Tanmateix aquest nosituació del periòdic fos més favorable. deute pendent, ell es va comprome- resposta.» A pocs dies del judici, les nia que s’arribés a un acord i no es fes és el cas. Si bé les treballadores hanFinalment, aquests socis es van veure tre que quan fos possible intentaria companyes Lídia i Esther, explicaven el judici, ja que no es tracta de molts tingut un comportament exemplar aobligats ha abandonar el projecte. abonar-nos la quantitat que ens havia que «ara sí tenim una resposta i com diners. Tanmateix, Simon només ofe- l’hora de defensar allò què és just i de liquidar l’empresa, que ell estava sempre amagada, sense donar la cara ria uns mobles d’oficina. Per tant, més legal; l’empresari ha estat un exem-El passat 15 de desembre, a les ofici- al corrent de tots els esdeveniments, i de la manera que ja coneix tothom, tard es va celebrar el judici, on Simon ple de mala gestió, de mala fe, d’unanes del Berguedà Actual es va cele- incloses les demandes que vam po- de com sol actuar aquest personatge. no va saber explicar qui va treure els gran irresponsabilitat i, finalment, debrar una junta general on, entre altres sar, perquè el gerent Jordi Simon, no Ens hem assabentat que Jordi Simon darrers tres números de la publicació, poca intel·ligència. Esperem que aca-coses, es pretenia ratificar el gerent ens pensava abonar ni la quitança s’ha dedicat a enviar correus electrò- tampoc va saber explicar perquè no bi el millor possible per les treballado-—el senyor Jordi Simon Perayre—, corresponent, ni les diferents pagues nics a diferents persones, entitats i s’aplicava el conveni que legalment res. Seguirem informant.tancar l’empresa cedint l’activitat a extraordinàries d’estiu, hivern, així associacions de la comarca dient que corresponia a les treballadores i en Vols col·laborar amb nosaltres? Envians els teus textos a: pesolnegre@berguedallibertari.org
  • 6. Política parasitària6Els sous d’alguns polítics al BerguedàA la comarca, els polítics cobren uns sous desorbitats mentre la resta de gentpateix retallades salarials, laborals i socials. POP € Alcalde Dedicació Junta Govern Assistir a Ple Grups anual Regidors Comissions VàrisL’Espunyola, febrer de 2012 Berga 45.731 € 100% Tinents 6.000€ 602€/any + 1560,60 € 624,24€/mes + assistir a PleL’estat actual de l’economia fa en- comissionstendre que les coses no van gens bé,ja que la gent es queda sense feina, Gironella 33.132 € 100% 75 € 10 € 50€/mes 15€/mes 60€no hi ha diners per a res i entrarem Puig-Reig 27.392 € 80% 266,43 € 95€/mes 145,35€ mes +en una espiral de desesperació. Peròés curiós observar com moltes de les 15 €empreses mínimament grans estan Avià 9.256,44 € 70% 137,5 € (2 al 82 € (cadaaconseguint grans beneficis encaraque estiguin orquestrant EROs, EREs i mes) dos mesos)d’altres sigles ben legalitzades. La Pobla 1458,81€/mes ? 80 € 14 pagues Bagà 51.953,54 € ?Tot fa creure que això que tenim no Vilada 2750€/mes ? 14 paguesés una crisi qualsevol, ja que ha se-guit una sèrie de passos que eren, i Presi Vice-Presi x5 Presi Grup x6 Diputat x15 Portaveus x4són, de manual. Ha concordat massa Dipu Barna 8265,98€ 6921,17€ 6921,17€ 5967,60€ 3795,85€la realitat amb la teoria. Alcalda Cercs Regidor Navàs Regidor NavarclesEl més senzill és que la resposta més President Comissions Plenssimple sigui la més certa. Estem vivint CCBerguedà 24421€ 220,9€ 132,17€una reestructuració capitalista on els 11 membres 19 membrespetits i mitjans empresaris han detancar i cedir el seu terreny i la sevaquota de mercat a les grans empre- de quan cobren els polítics en aquest entre d’altres coses. I moltes de les que porten els alcaldes al seu càrrec, contractar-se a ells mateixos. Peròses, en el major dels casos multina- país, ni quanta gent cobra dels nos- despeses que pot arribar a tenir un com els 60€ que cobren els assistents com la llei no ho permet, hi ha un sis-cionals lligades als poders polítics i tres diners (una forma d’anomenar ajuntament només les gaudeixen ells, a les comissions a Gironella, les in- tema molt apreciat no només en elfinancers, casualment els mateixos els diners dels contribuents). els seus sequaços i amics de negocis. demnitzacions que reben emmasca- món empresarial. Avui jo et contractoque han creat aquesta crisi. És revelador el fet que es realitzen un rades com a sous o les que els hi que- a tu i a les teves empreses i tu em elevat nombre de xerrades, presenta- den després de deixar el seu càrrec,... contractaràs a mi i als meus amics iTambé cal observar que malgrat els Començarem per veu- cions, benvingudes, berenars, esmor- No hem d’oblidar un altre aspecte familiars demà.enormes beneficis de les empreses, zars i d’altres actes, els quals costen amb el qual també s’enriqueixen: laestan acomiadant a un gran nom- re la dificultat de poder un «pico» i són de dubtós interès multiplicitat de càrrecs. Els polítics El més lamentable és que encara re-bre de gent. Tot això no és degut a públic. són pluriempleats, ja que n’hi ha que bin vots, ja que està més que demos-la manca de diners, ni a la manca calcular quan cobren tenen diversos càrrecs. Poden treba- trat que han mentit sense parar, ambd’idees innovadores per crear treballs I no només són els alcaldes els que llar tantes hores al dia i poden fer falses promeses i amagant les cosesinútils i alienadors. Estem vivint, entre Podem trobar el sou anual brut d’un es dediquen a xuclar tot el que po- tantes feines alhora. Són membres de que tenien pensat fer. I no se’n salvad’altres, una reestructuració laboral alcalde, com el de Gironella que co- den. Tots els regidors també cobren consells assessors, mancomunitats, cap partit polític, ja que demostren(com en tots els altres àmbits, com la bra 33.132 €, el de Puig-reig que co- d’aquestes coses. Els de l’oposició consells comarcals, vocals en consells quines són les seves intencions realssanitat, els servies socials, l’educació bra 27.392€, el de Bagà que cobra menys i els del govern força més, ja com els dels parcs naturals, consor- al rebre els sous que reben, al votar,i, com no, les relacions de poder en- 51.953€ o el de Berga, que cobra que poden participar de les juntes cis de gestió de les aigües i residus,... a favor o en contra, de les mesurestre les persones) on es deslocalitzen 45.731€. O podem trobar el sou des- de govern, i a les comissions i con- entre tota una munió d’institucions que s’estan prenent i al no denunciarla majoria de feines a regions on els granat en mensualitats, com l’alcalde sells tenen càrrecs de confiança, com diverses. insistentment la injustícia que viuensous siguin més baixos. Gràcies a de La Pobla de Lillet que cobra 1.458€ pot ser per exemple a l’ajuntament cada dia.això, per a ser més competitius (un o el de Vilada, que cobra 2.750€ . de Berga, on els tinents d’alcalde co- A la comarca tenim el cas del polèmiceufemisme d‘abaratir despeses mit- Però resulta que aquesta última dada bren 6.000€ per assistir a les juntes alcalde de Cercs, que no sé quan co- A més, per acabar-ho d’adobar, granjançant els sous) hem de precaritzar és enganyosa, ja que normalment co- de govern. A Gironella, pel simple fet bra per aquest càrrec, però sí per ser part dels polítics s’escuden que co-les relacions laborals, baixant sous, bren 14 mensualitats. d’assistir al ple cobren 120€ i a Avià un dels 5 vicepresidents de la diputa- bren menys que les recomanacionsfacilitant els acomiadaments i totes 82€. La qüestió és saber quants plens ció de Barcelona. Són 6.921€ al mes que fan diferents entitats municipa-aquelles coses que es van aconseguir Després , pel fet de ser alcaldes, són es fan a cada municipi. (cal remarcar que el president cobra listes com l’Associació Catalana defa 30 anys. Alguns ja porten massa presidents de les diverses comissions, 8.265€ al mes, els presidents dels 6 Municipis o la Federació Catalana deanys avisant-nos del que ens passarà. consells o juntes de govern que hi ha També, pel simple fet de ser regidor grups polítics 6.921€ al mes, els 15 Municipis. Per exemple a Berga, una al municipi. En el cas de Gironella en es pot aconseguir un sou. A Berga diputats 5.967€ al mes, entre ells població entre 10 mil i 20 habitants,Davant d’això, hi ha gent que posa són 2 consells i 3 comissions. A Ber- cobren 624€ cada mes. A Puig-reig un regidor de Navàs, i per últim els es recomana que l’alcalde cobri entrel’esperança en un seguit de coses. ga, per exemple, per assistir a tots els cobren 145€ més 15€ de suplement. 4 portaveus, entre ells un regidor de 61.000 i 62.000 euros l’any. Tot aixòUna d’elles és la política i les persones plens i les comissions cobren 6.002€ És curiós com destaca el cas de Giro- Navarcles, que cobra 3.795€ al mes). ho venen com a mesures d’austeritat,que s’hi dediquen; els polítics. l’any. A Avià hi ha 2 juntes al mes nella, on cobren 15€ al mes. Hauran però és tot una farsa, ja que són ells i per assistir a una cobren 137’5€. A buscat una altra banda per embutxa- També tenim el consell comarcal, mateixos, els polítics, qui marquenPerò tinguem-ho clar. Aquesta gent Puig-reig cobren 266€ per assistir-hi, car-se els diners, fent que el partit del on només el president té un sou pel aquestes números.treballa per al seu propi benefici i no a la Pobla 80€ i, per últim, a Gironella govern aconsegueixi més beneficis. càrrec, de 24.451€. Però els altresper amor a l’art. Si fos així, els polítics 75€ per junta i 60€ per comissió. Però la cosa no acaba aquí. Els grups membres, encara que no tenen un És vist que tot és una gran mentida.tindrien càrrecs no remunerats. Són municipals, o sigui, els partits que sou per aquest concepte, cobren per Hem de començar a fer fora a totapersones que viuen de l’explotació També es cobra per assistir als plens surten elegits als plens municipals, assistir a la feina. 220€ per les comis- aquesta colla, ja que no necessitemde les altres persones, xuclant-los-hi dels ajuntaments. Generalment són tenen un sou i, conseqüentment, els sions de govern i 132€ per assistir als ningú per a que ens mani mentre ensla sang (en aquest cas els diners) mi- un al més, o fins i tot un cada dos seus membres. Així doncs a Puig-reig, plens comarcals. De plens no se’n fan roba. Som prous com per autogestio-tjançant impostos, sous, dietes, co- mesos com és el cas d’Avià. Això fa cada partit, cobra 95€ al mes. A Gi- sovint, però de comissions n’hi ha un nar-nos les vides, tant a nivell privatmissions, regals, favors i influències. pensar que tant útils i necessaris no ronella 50€. I a Berga cobren 1.560€ bon nombre. com a nivell comunitari. Sense polítics són, ja que fan plenaris molt sovint. A a l’any. serem més felices.Si no convencen aquests arguments més, estan cobrant un suplement per A més, la gran part d’aquests profes-poc clars, a continuació es mostren assistir a les reunions de la feina dins Totes aquestes dades no sabem si són sionals de la política i la mentida, atot un seguit de dades on es procuren les hores cotitzades. diners bruts o nets, si es declaren a part de tenir una multiplicitat de cà-aclarir els sous que tenen aquesta co- hisenda o quin ús se’n fa d’ells. Tam- rrecs, tenen una feina externa o di-lla de paràsits. A més, no existeix una Hem de tenir present que també poc es pot saber quan cobren ja que verses empreses amb les que cobrenbase de dades ni es té coneixement cobren per dietes i desplaçaments, falten moltes dades, com la dedicació grans sous, cosa que fa que puguin
  • 7. abusos de poder 7Mortals abusos policials a ManresaUna altra mort sota custodia policial Manifestació contra els Mossos L’espurna ACABManresa, gener de 2012 La testimoni dels fets també va denunciar que els Mos- Manresa, febrer de 2012 sos d’Esquadra la van comminar a abandonar el lloc oQuan només fa tres mesos de la sinó l’haurien de detenir. Va ser llavors, quan ella va El passat dissabte 14 de gener unamort de Mustapha El Marracki, arri- marxar per a avisar a la família, però al tornar es va manifestació que comptà amb la par-ba la segona mort a mans dels Mos- trobar a Sergio amb una parada cardiorespiratòria. El ticipació d’unes 200 persones reco-sos d’Esquadra a Manresa. Els fets detingut va ser traslladat a l’Hospital Sant Joan de Déu rregué els carrers de la ciutat de Man-van passar el 31 de desembre, quan de Manresa, on va entrar en estat de coma induït a la resa sota el lema «N’estem fartes! Deels Mossos d’Esquadra detenen a Unitat de Cures Intensives. Segons la família, l’informe la policia, de pallisses, redades, humi-Sergio E.C. i, acte seguit, el maten mèdic detalla les contusions que presentava el cos liacions, morts,...».a causa dels cops i la pressió que li d’en Sergio en el moment de l’ingrés a l’hospital. Manifestació per la mort del Mustapha.van propinar. Sergio va morir per un La manifestació fou convocada desparada cardiorespiratòria hores des- de diverses individualitats, sobretot una gran pancarta fou desplegada, on s’hi podia llegirprés de ser detingut a l’Hospital Sant L’informe mèdic detalla les arrel d’una nova mort a mans dels «2 morts en 4 mesos. Policia Assassina». La manifesta-Joan de Déu de Manresa el dia 1 de Mossos d’Esquadra de la Comissaria ció continuà pel carrer del Born i el carrer Sant Miquelgener. contusions que presentava el de Manresa i recolzada per diversos amenitzada pels càntics, crits i pintades que donaren un col·lectius de la ciutat. toc de necessària combativitat. A l’arribar a la Plaça deLa detenció es va practicar el 31 de cos d’en Sergio en el moment l’Ajuntament, es llegí una de les octavetes que circul·larendesembre al vespre, quan Sergio i la Convocada a les 18h a la Plaça Crist aquell dia sota l’atenta mirada dels «Arro’s» (anti-avalots)seva companya anaven cap a la casa de l’ingrés a l’hospital. Rei de Manresa, comencà el seu reco- aposentats als carrers circumdants. Vora les 19.30 h delde les familiars situada a les Bases rregut a les 18h i mitja enfilant cap al vespre, es donà per acabada la protesta.de Manresa. Va ser en un semàfor Les familiars han criticat a la Conselleria d’Interior per- carrer Guimerà de la ciutat. Crits comquan li van donar l’alto i el van iden- què no els van informar en cap moment del que ha- el de «Mustapha, Sergio, ni oblit ni Ressaltar, que la manifestació comptà amb la presènciatificar. Segons la versió policial, Ser- via passat. Igualment critiquen a diversos mitjans de perdó», «La policia tortura i asesina», d’alguns familiars d’en Sergio i d’en Mustapha.gio tenia diverses ordres de cerca i comunicació per la poca rigorositat periodística en el «La muerte no se olvida ni se perdo-captura i va oposar «resistència» a la contrast informatiu i a l’hora de publicar la suposada na, maderos asesinos, las pagaréis Tot i que una manifestació de 200 persones no és pa dedetenció. Però segons declaracions fitxa policial d’en Sergio, la qual la família desmenteix. todas»,... ressonaren pel cèntric eix cada dia a la nostra ciutat, els mitjans de comunicació lo-de la companya d’en Sergio (present Les familiars de Sergio han presentat una denúncia al comercial davant la suspicàcia i les cals no es feren pràcticament ressò de la mateixa, eviden-davant dels fets) la detenció es va Jutjats d’Instrucció número 6 de Manresa contra els atentes mirades de les transeünts que ciant novament la voluntat d’ocultar les veus de protestapracticar de forma «violenta». «Els Mossos d’Esquadra per intent d’homicidi. sortiren en bloc a consumir durant el contra la policia. Altre cop, les raons d’estat per mantenirMossos d’esquadra van començar primer cap de setmana de rebaixes. l’estatus quo s’han prioritzat buscant deixar en el silenci ia donar-li cops quan en Sergio ja A l’altura de la Plaça Sant Domènech l’oblit a les víctimes de l’estat.estava al terra emmanillat de peus i Les familiars de Sergio hanmans», va explicar la companya. Latestimoni també ha negat que Ser- presentat una denúncia algio intentés prendre una arma a unefectiu policial, tal i com afirma la Jutjats d’Instrucció núme-versió policial, ja que Sergio estavaamb les mans aixecades i que en ro 6 de Manresa contra elscap moment va oposar resistència.«Ell només preguntava perquè se’l Mossos d’Esquadra per intentdetenia», va explicar la campanya. d’homicidi.La testimoni també Per altra banda, Felip Puig va recolzar l’operatiu policial en unes declaracions davant els mitjans de comunica-ha negat que Ser- ció. Segons la Conselleria d’Interior l’actuació policial va ser «impecable» i que aquesta situació no s’haguésgio intentés pren- produït «si el detingut no hagués oposat resistència». Aquestes declaracions han creat polèmica, ja que ladre una arma a un pèrdua d’una vida humana mai pot portar l’adjectiu emprat «d’impecable».efectiu policial. Manifestació del passat dissabte 14 de gener. FARTES DELS MOSSOS D’ESQUADRA El passat 1 de gener, en Sergio, morí prioritat a la versió policial per sobre xequen la veu; el xantatge econòmic agudització de la violència quotidiana que deixen sense cases a famílies després de ser detingut brutalment de la versió de la companya d’en Ser- o l’aparició de brigades de neteja es- que utilitzen i que se’ls hi ha escapat senceres, la persecució a la dissidèn- pels Mossos d’Esquadra a Manresa. gio, testimoni visual i directa dels fets. pecífiques per esborrar el desconten- de les mans. Les morts, els desallotja- cia, el manteniment dels privilegis 4 mesos menys un dia havien passat Mentides i veritats a mitges esgrimides tament amb la policia ments dels indignats de Plaça Catalun- dels més rics. Les campanyes de «so- des de l’actuació policial que acabà en pro de salvaguardar les aparences ya,... només són la punta d’un iceberg lidaritat» impulsades pels Mossos, amb la vida, també a Manresa, d’en democràtiques de l’estat i la pau so- La mort d’en Sergio a mans dels Mos- que oculta abusos constants. són un exemple prou evident de Mustapha. cial. sos demostra que la mort d’en Mus- com necessiten netejar-se la cara. tapha no fou accidental, sinó que era Perquè darrere els somriures de la po- Altre cop els mitjans de comunicació És en aquest context que s’entenen els possible. Era possible en un estat en licia de proximitat, s’hi amaguen les Però nosaltres, ja n’estem fartes! Far- han provat de justificar aquesta nova esforços per evitar qualsevol signe de el què les pallisses i els abusos a mans redades racistes, els registres humi- tes de la repressió a la dissidència i a mort. Difonent a tort i a dret que el protesta que qüestioni la versió oficial de les forces de seguretat es troben a liants, les detencions arbitràries. Darre- la pobresa! Fartes de l’autoritarisme! Sergio tenia alguns antecedents po- de com se succeïren les actucacions l’ordre del dia. No es tracta de casos re l’apel·lació constant al respecte als Fartes de la complicitat política i me- licials (augmentats deliberadament) i policials: les pressions als familiars i a puntuals, d’incidents aïllats de violèn- drets humans s’hi pot discernir la pa- diàtica! Fartes de les morts provoca- alguna que altra ordre de recerca i l’entorn pròxim dels morts o afectats; cia policial, d’actuacions despropor- llissa, la tortura, la vexació... Darrere la des per la Comissaria de Manresa! captura, com si això fos un atenuant la persecució mediàtica i el setge sis- cionades, d’omissions del deure. Es defensa de la democràcia i la llibertat, Fartes de la policia, perquè ni els vo- per assassinar impunement. Donant temàtic a les solidàries i a les que ai- tracta més aviat de la prolongació i la hi ha els centenars de desnonaments lem, ni els necessitem!
  • 8. corrupció8La Mutua Intercomarcal estàimplicada en el cas Urdangarin CarbassaEl Bages, gener de 2012Aquests dies ens cansem de sentir elspolítics, empresaris, sindicats dientque hem de fer un esforç col·lectiuper sortir de la situació, els governsno paren de parlar de mesures total-ment necessàries perquè sinó el vai-xell s’enfonsa i que suposadamenttot el «meravellós» món que hemconegut està a l’abisme de la des-aparició, per tant ens hem de deixarexplotar tres vegades més per el ma-teix feix de diners, hem de pagar elsimpostos estoicament, hem de tenirels diners al banc, i tot i que no tin-guem un duro hem de continuarconsumint perquè sinó l’economias’enfonsa.Apel·lant al civisme i la responsabi-litat col·lectiva davant de momentsdifícils intenten tenir la massa treba-lladora, sobre la qual recauen totesles recaptacions (pujada de l’IVA i A l’esquerra veiem Miquel Blanch i Ferrarons, director i gerent de la mutua durant els anysaltres impostos, transports, combus- que van pagar 230.000 euros a l’institut Nóos.tibles, baixada dels sous, multes detrànsit en augment...), submisa.I se’n riuen de nosaltres a la cara: ca- seqüeles permanents, que per co- Urdangarin. El Miquel Blanch forma d’assessorament sobre integració la- va durar la campanya abans del ju-sos de corrupció política i empresarial brar no és gens fàcil. part de la federació d’empresaris de boral durant diversos anys, però hi dici, col·laborava molt amb el banca cabassos. Cas Millet que esquitxa a la Catalunya central, és conseller em- ha dubtes sobre els serveis oferts a d’aliments i sortia a moltes fotos delConvergència, el PP amb diversos ca- Les mútues reben de l’estat els di- presarial, és conseller també de Ser- aquesta entitat. diari).sos de corrupció, el PSOE també, cas ners que han destinat a les tasques viprun Sociedad de prevención SL,Gurtel, cas Palma-Arena, bancs que que tenen assignades, però la Segu- és membre honorífic de IESE Alumini El senyor Iñaki Urdangarin va fer En canvi, l’acusació de malversaciódisminueixen els seus beneficis però retat Social a vegades es pot negar Association... una ponència el maig del 2006 a de fons públics per part de la Mutuaque no vulguis saber com viuen els a pagar despeses elevades d’algunes Manresa sobre PIMES I MECENATGE Intercomarcal, la junta de la qual estàseus directius... els mils de luxes en mútues per considerar que estan in- Hisenda investiga les activitats de les a la cambra de comerç. La jornada composada per empresaris de tota laque viuen polítics i empresaris, amb degudament destinats. empreses i entitats i fundacions sen- l’organitzava la cambra de comerç comarca, no ho publiquen pas. Noels diners ben guardadets a paradi- se ànim de lucre d’Iñaki Urdangarin, junt amb la Mutua Intercomarcal. La entenem perquè: no tenen la infor-sos fiscals, i tot el què no sabem, i La Mutua Intercomarcal és una que van arribar a cobrar 4,1 milions jornada consistia en una taula rodo- mació?, no tenen periodistes?, elsencara tenen la barra d’apel·lar a la mútua que té els orígens a Manresa. d’euros entre 2004 i 2008. Una part na de diversos ponents de mitjans empresaris són part dels ingressosresponsabilitat col·lectiva. Té els inicis el 1933, quan un grup d’aquests diners estava sent des- de comunicació de l’àmbit econòmic del diari i no els poden criticar? d’empresaris van fundar la Mutua viada per una de les empreses a un que moderava el Gonçal MazcuñanAquests últims dies, que ens hem Manresana d’Assegurances Socials, paradís fiscal. Segons sembla les em- del Regió 7 i en una conferència L’únic que ha publicat els Regió 7 so-pogut enrabiar novament perquè la per cobrir els accidents i les baixes preses i fundacions de la trama re- d’Iñaki Urdangarin i Diego Torres de bre la Mutua Intercomarcal és que hafamília reial roba encara més diners laborals. Quan la seguretat social bien quantitats milionàries a canvi de l’institut Noos, els dos implicats en col·laborat amb el banc d’aliments!!dels que, segons les seves lleis, te- se’n va fer càrrec, les mútues sim- dubtosos assessoraments, informes la trama. Perquè no ens sorprèn gaire?nen estipulats. Hem pogut saber que plement van passar a ser entitats fantasma o estudis bastant ridículs.una mútua catalana, en concret la sense ànim de lucre que gestionaven L’obertura era a càrrec del president Doncs la veritat és que, si el vaixell iMutua Intercomarcal, la junta de la els accidents i malalties laborals. La Entre els que han donat diners al de la cambra de comerç Jordi San- els que deixem que el dirigeixin, es-qual està composada per empresa- Mutua Intercomarcal va ser fruit de conglomerat Nóos hi ha una llarga tasusana i la cloenda a càrrec de tan tant i tant podrits, per mi ja esris de Manresa i rodalies, ha donat l’absorció d’altres petites mútues i llista d’empreses i entitats: Arcelo- l’aleshores president de la Mutua pot enfonsar! A veure si així aprenem230.000 euros a les empreses de la de la fusió amb la Mutua layetana. mittal España, F. privada Abertis, Intercomarcal, Josep Maria Calmet. a fer girar el timó de les nostres vi-trama Nóos, que pertanyien a sen- Actualment té sucursals per tota la Caixa d’Estalvis Sa Nostra, Europcar des!yoret Iñaki Urdangarin i al seu soci península. La junta però, està com- IB, Toyota españa, Adecco Iberia, Te- El millor de tot és que el Regió 7 noDiego Torres. No són els únics, els posada per empresaris de la zona. lefonica, la SGAE, Volkswagen Audi, n’ha publicat res, tot i q u enostres amics i assassins de la família Els últims presidents han estat el Ri- Iberdrola i entre elles hi trobem la tota aquesta informació he estatTous també hi han participat amb la card Torras, propietari del Supeco, Joieria Tous i la Mutua Intercomar- publicada a mitjans de comunica-mòdica suma de 69.000 euros. Lluís Cantarell, membre de IESE, em- cal. ció oficials. El Regió 7 tenim clar a presari del sector químic, Lluís Ignasi quin bàndol juguen: ràpidamentAnem a veure, però, perquè el cas Pons, d’Inmogest, Josep Mª Calmet, La seguretat social reclama la mòdi- publiquen les mides i antecedentsde la Mutua és més flagrant: de Josep Mª Calmet SL, industria del ca quantitat de 232.000 euros a la d’un noi mort a mans dels mossos sector metal·lúrgic, (que era presi- Mutua Intercomarcal d’esquadra per justificar un assas-Les mútues són entitats sense ànim dent quan es van fer els pagaments sinat, accepten la versió de suïcidide lucre, que serveixen per prevenir, a l’ONG de l’Urdangarin), Alexandre La mútua va abonar aquesta quan- d’un marroquí que estava detingut«curar i pagar» a les persones que Blasi, d’Enginy, Psicologia i Producti- titat a les diverses empreses, ONG, i i emmanillat sense publicar la ver-tenen accidents o malalties laborals. vitat... instituts de la trama Noós. sió de la família tot i que han par-Tot i que qualsevol persona treballa- lat amb ells i defensen un assassí adora que n’hagi hagut de fer ús sap El director i gerent durant molts anys La Mutua Intercomarcal ha justi- sang freda però amb les butxaquesprou bé com escatimen en recursos ha estat el Miquel Blanch Ferrarons, i ficat aquests pagaments per ser- plenes de bitllets que mata a undavant de les fatalitats de les treba- sobretot durant els anys en que es va veis prestats per Urdangarin, i el tio fora de casa seva (és un assassílladores, i pitjor encara si parlem de relacionar amb les empreses d’Iñaki seu soci Diego Torres, per tasques molt bona persona perquè mentre
  • 9. ordenança de civisme i model social 9L’Ajuntament de Manresa vol aprovaruna ordenança cívica Incívic just després de l’acord entre Ajunta- que pretén aconseguir uns objectius al carrer, passant per la regulació de en compte les actuacions fetes pelManresa, febrer de 2012 ment i Policia Local a partir del qual similars i que sens dubte no és gens la vestimenta de la població, als pres- consistori des d’un urbanisme nociu s’estableix que els diners que perme- necessària. sumptes actes vandàlics. que tan malmeten l’espai públic? I aixíSeguint l’absurd model de Bar- tran als agents d’aquest cos mantenir podríem estar hores i hores, anome-celona, l’Ajuntament de Man- el sou sorgiran de les multes imposa- Una ordenança classista Sembla cínic que es doni tanta impor- nant incongruències.resa pretén aprovar una nova des a la població. tància i es persegueixi tot un seguitordenança cívica regulant tot La característica principal de la nova de conductes determinades que en Tal vegada la qüestió més preocu-un seguit d’actituds considera- Barcelona: el precedent cínic ordenança és l’increment desmesurat moltes ocasions qui les cometen són pant de totes és que aquest tipusdes «impròpies». Seguint el par- de les sancions. Si fins a l’actualitat les classes més desafavorides i per d’ordenança no fa més que tallar totscial i interessat model impulsat L’aprovació d’ordenançes cíviques a la sanció màxima que podia realitzar altra banda s’obvii la sanció a tantes els possibles llaços entre la població.des de diaris com la Vanguàr- la ciutat de Barcelona vingué prece- l’Ajuntament era de 90 euros, la san- altres molt més nocives per a la po- Les institucions regulen qualsevoldia, el Regió7 encarregats de dida de tota una campanya mediàtica ció per aquelles infraccions conside- blació. conflicte per petit que sigui. Si enscrear un estat d’opinió favora- impulsada per grans mitjans de co- rades molt greus podran arribar als molesta el veí per què fa soroll enllocble a aquesta ordenança maxi- municació com La Vanguàrdia, que 3000 euros. Per què és persegueix la mendicitat? de trucar-lo i intentar dialogar amb ellmitzant fets i evadint debats. bombardejà durant setmanes sen- Perquè dóna mala imatge a la ciutat. perquè abaixi el to de la música truca- ceres amb titulars i fotos escabroses Per negar el seu clar afany recap- No hi ha cap altra possible resposta. rem a la policia local perquè el multiEl passat dimecres 15 de febrer es i sensacionalistes els i les lectores. tatori l’Ajuntament ha justificat I la prostitució? Perquè també dóna i ens solucioni el problema. Enlloc dedonà a conèixer a la llum pública la L’objectiu: impulsar tot un seguit de a l’avanaçada que el pagament mala imatge a la ciutat. Per què es vol parlar amb els possibles xavals del ba-voluntat de l’Ajuntament de Manre- mesures que permetrien en primer d’aquestes quantitats es podria subs- acabar amb els cartells a les parets i rri que juguen amb la pilota avisaremsa d’aprovar una nova ordenança de lloc omplir les arques municipals; en tituir per treballs en benefici de la co- amb les pancartes i no amb els rètols a la policia, sense saber que de bencivisme destinada a castigar tot un se- segon lloc, millorar la imatge de la munitat. És a dir, es podria substituir de les empreses? Perquè denúncien grat estarien en un altre espai si n’higuit d’actituds titllades «d’impròpies». ciutat de Barcelona per atraure un tu- per una explotació laboral gratuïta realitats que no agraden. Com és hagués algun a prop destinat a aques-El text que es presentà el dijous 23 risme que tan ha omplert la butxaca a la què només haurien de recórrer que es vol regular la vestimenta de la ta fi. No sabrem de les circumstànciesde febrer al Casino de Manresa està a moltes empreses de la capital però aquells col·lectius més empobrits. població per considerar-la indecent personals que han portat a una deter-basat amb el per la seguretat model que tan mal ha fet als sectors popu- o provocativa i per altra banda es minada persona a demanar caritat o ad’ordenança cívica impulsat a la ca- lars; en tercer lloc, dotar de legitimi- La nova ordenança pretén regular un potencien els plafons amb publicitat realitzar treballs sexuals. No ens ente-pital catalana, àmpliament críticat ja tat i noves eines a la Guàrdia Urba- ampli ventall d’aspectes de la vida amb models determinats de dona? rarem de les activitats i propostes delsno només pels moviments socials i na; en quart lloc dificultar i perseguir quotidiana, tot donant la mateixa Perquè qui paga mana. Per què es vol col·lectius contestataris de la ciutat, deels col·lectius més vulnerables, sinó algunes de les formes tradicionals de resposta a distintes realitats que poc acabar amb el consum de begudes les denúncies que realitzen.també per la mateixa Federació difusió i propaganda dels col·lectius tenen a veure l’una amb l’altra: des alcohòliques al carrer? Perquè la gentd’Associacions de Veïns de Barcelona. contestataris; i per últim, defensar la de la sanció per orinar al carrer a la consumeixi en bars i discoteques. Per En definitiva el què cerquen aques- moral més rància i recalcitrant de la mendicitat o la pràctica de la venda què es vol perseguir els xavals que fan tes ordenançes és enlloc de cons-Segons l’Ajuntament de la ciutat, societat. ambulant; des de la prohibició de vida al barri i jugen a pilota? Perquè truir una convivència real i basadal’aprovació de l’ordenança no com- penjar cartells i pancartes a la via pú- estableixen llaços i s’oposen al model en l’autogestió i resolució veïnal delspliria una funció recaptatòria tot i que Seguint el precedent cínic impulsat blica a l’impediment de realitzar tre- de ciutat impulsat i pensat merament conflictes, acabar amb la poca em-és ben curiós que s’aprovi just en el per Barcelona, Manresa, amb el su- balls sexuals (en una ciutat on ni tan per transitar. Com és que es fa tan patia i els pocs llaços existents entrecontext actual de crisi econòmica. I port inconmensurable del diari Re- sols ha aflorat aquesta pràctica); des incís en els «actes vandàlics que mal- iguals, delegant una vegada més lamés si tenim en compte que apareix gió7, pretén aprovar una ordenança del consum de begudes alcohòliques meten el mobiliari urbà» i no es tenen nostra força a autoritats i autoritaris.Pedres i cartells o metges i mossos Pep i tuBerga, març de 2012El passat mes de febrer vam sortir a abusos de poder que precisament Bé doncs, no sé quants metges i in- el manteniment de l’ordre establert,encartellar per Berga com hem fet ells protagonitzen. fermeres hi havia aquella tarda a el manteniment de l’explotació i eldes de fa més de quinze anys i com l’hospital. A mi em van atendre en manteniment de l’autoritat. És perseguirem fent. Vam penjar cartells de Una setmana després vaig patir aquesta urgència mèdica —durant això que mentre es retallen els pres-sensibilització sobre la immigració — un còlic nefrític. Pedres al ronyó sí tot el procés—, unes quatre o cinc supostos, els serveis i les personestots som immigrants—, sobre què és senyor. Vaig anar a petar al Centre persones entre el recepcionista, in- en àmbits com l’educació, la sanitatl’anarquisme, sobre les desgràcies de d’Atenció Primària (CAP) de Berga i a fermeres i infermers, metgessa, etc. i l’assistència social, les promocionsla democràcia, sobre els valors de la l’Hospital comarcal diverses vegades Per identificar-nos, a mi i un company de Mossos d’Esquadra no s’aturen irevolució i, finalment, sobre els trà- i finalment em van ingressar. Tant al mentre enganxàvem els terribles les plantilles de policies no paren degics abusos d’autoritat duts a terme a CAP com a l’Hospital em van tractar cartells adreçats a denunciar abusos créixer. Dels militars ja ni parlo.casa nostra pels Mossos d’Esquadra. molt bé. Diumenge van enviar-me del d’autoritat van fer servir sis o set mos-Bé doncs, una enganxada de cartells CAP a l’Hospital i allà van tenir-me sos d’esquadra. Algú té dubtes de qui No ens enganyem, no sóc precisa-d’allò més habitual, tres grups de a urgències tota una tarda amb cal- és més necessari? Mossos d’Esquadra ment un fanàtic de l’estat. La funció més, queda d’aquesta manera, hipo-persones, per tres zones i anem per mants. Malgrat no està gaire bé van o metges? Militars o professors? pública necessitaria ser, com a mí- tecat per molts i molts anys.feina que volem plegar aviat. Quan fer-me anar cap a casa i clar, al cap Guàrdia urbana o infermeres? Guàr- nim, reformada. Però no regalada alsacabàvem d’encartellar va arribar un d’unes hores vaig haver de tornar. dia Civil o assistents socials? grans monopolis econòmics. El fun- La urgència per organitzar-nos i llui-cotxe de Mossos d’Esquadra i en van Per què no van ingressar-me? Perquè cionament dels serveis públics hau- tar contra l’esclavitud i la marginaciósortir dos agents —amb la seva xu- no hi ha llits. Simplement per això. A Pot semblar demagògic, però no ho ria de prendre formes més autoges- a la qual ens volen abocar els polí-leria habitual— per identificar-nos. l’hospital de Berga hi ha una planta és tant. Per desgràcia no ho és gens. tionàries. Això sí seria intel•ligent. tics i els empresaris —els poderososAl moment va arribar un altre cotxe tancada i com diu un bon amic, segur És una qüestió de models de socie- Ni burocratització ni privatització. vaja— és ara enorme. Igual que lai dos o tres mossos més. Un cop fet que l’obriran d’aquí a ’un temps, amb tat. Ara ens obliguen a anar cap a Tanmateix, això ara són cants de si- necessitat de buscar fórmules realsel paripé, quan ja marxàvem encara bombo i platillo, però l’obriran sent una societat on els serveis adreçats a rena. Anem cap al model liberal més per l’autogestió real —en la mesurava arribar un altre vehicle d’aquest de gestió privada o concertada i de la societat estaran regits pel principi descarnat. La qualitat dels serveis del possible— de la salut i la nostracos policial. Tres vehicles i sis o set pagament. I així anem i anirem si no del benefici econòmic i no pel principi sanitaris i de l’educació que rebrem formació. No tenim cap altra sortidamossos per identificar dues persones fem res per evitar-ho i, francament, del bé comú. L’estat quedarà reduït a estarà en relació amb la nostra ren- que l’autoorganització i això és unaque penjaven uns cartells contra els no conto que això s’aturi. allò que és el seu sentit primer i últim: da. Un model de país de pena que, a urgència. Salut i anarquia!
  • 10. agressions al territori i abusos de poder10La Fiscalia demana 27 anys de presócontra 9 activistes d’Esplugues de Llobregat Oriol MatadeperaEsplugues, febrer de 201227 anys de presó, 300 dies de deten-ció domiciliària o carcerària (o unasuma de 9.940 euros per evitar-ho) i5.670 euros d’indemnització és el to-tal que la Fiscalia demana contra nouveïns d’Esplugues de Llobregat opo-sats al projecte urbanístic Pla Caufec.Les imputacions comportarien ingrésdirecte a presó per a cinc d’elles i esbasen en les acusacions de la PoliciaLocal i Autonòmica per la participa-ció en dues mobilitzacions de 2007 i2009 al municipi baixllobregatí: unamanifestació en protesta per l’inicid’obres del projecte i l’ocupació del’ajuntament per denunciar l’ingrés apresó d’un veí arrel d’una altra acciócontra el mateix pla.En ambdós fets la policia no va de-tenir ni identificar a ningú però varesponsabilitzar de diversos delictesa persones conegudes per la sevaparticipació en accions i mobilitza-cions per a explicar, denunciar i re-butjar l’especulació urbanística a laserra de Collserola.Aquests són dos dels casos repres-sius més greus que han hagut depatir les activistes d’Esplugues queencara esperen data per a la celebra-ció d’ambdós judicis. La PlataformaPopular contra el Pla Caufec, espaide coordinació de les associacionsveïnals contra el projecte urbanís-tic, denuncia que «tant als Mossosd’Esquadra com a la Guàrdia Urbana Petició Fiscal total pels fets de la manifestació 2007 i l’ajuntament 2009 cial més gran de la vessant nord deno els ha costat atribuir uns fets fal- Persona Anys de presó Pena-multa Indemnització Barcelona. Per maquillar, col·loquensos, exagerats i distorsionats ja que dos equipaments de gestió privada iels acusats formen part d’un movi- A 5 anys i 3 mesos 50 dies a 20€ + 120 dies a 18€ 700,00 € 120 pisos a preu taxat.ment públic i són la majoria d’elles B 5 anys 50 dies a 20€ + 30 dies a 18€ -persones implicades en la vida asso- C 5 anys 50 dies a 20€ + 30 dies a 18€ - Aquest projecte avui dia no té gai-ciativa d’Esplugues». re futur. La mobilització veïnal i la D 3 anys i 6 mesos 50 dies a 20€ + 90 dies a 18€ 4.080,00 € coordinació amb altres col·lectius iEls fets i les acusacions E 3 anys i 6 mesos 50 dies a 20€ - organitzacions de tot Catalunya han F 2 anys i 3 mesos - 400,00 € frenat l’execució del projecte ur-Les manifestants d’octubre de 2007 G 1 any i 6 mesos - 490,00 € banístic que el 1991 va ser aprovatvan patir les càrregues dels antiava- per l’ajuntament d’Esplugues. Tant H 1 any i 6 mesos 30 dies a 18€ -lots dels Mossos d’Esquadra i van ha allargat la seva execució que lesinvadir els terrenys on s’iniciava una I - 50 dies a 18€ - obres de construcció del projectefase de les obres del Pla Caufec. La urbanístic estan aturades fa més deFiscalia ha demanat que tingui lloc un centenar de persones accedissin d’Esplugues de Llobregat li va dir a d’Esplugues ha prioritzat la defensa dos anys per la fallida de l’empresael judici contra sis persones pels al ple municipal on es debatia una un membre de la Plataforma: «Per de la muntanya i la serra de Collsero- promotora. Caufec va entrar l’anydelictes d’atemptat a l’autoritat i moció política sobre l’ingrés a presó a fer-vos callar tenim dues armes: la a la legalitat de les mobilitzacions; passat en un concurs de creditorsdesordres públics i faltes de desobe- d’un veí per una multa de 60 euros la pistola i el bolígraf». L’agent es per això les encausades afirmen que amb deutes de 180 milions d’eurosdiència a l’autoritat. Aquest procés fruit d’una altra acció contra el Pla referia a les multes, sancions i acu- han fet un ús legítim de la desobe- decretat pel Jutjat Mercantil numeroha canviat diverses vegades de jutge Caufec. La Fiscalia també demana ju- sacions davant jutjats que la policia diència civil i que sempre han actuat 2 de Barcelona però va tenir tempsencarregat dins el Jutjat Instrucció dici contra vuit persones (cinc d’elles generava contra activistes del movi- a cara descoberta i sense amagar les de soterrar les línies elèctriques,numero 3 d’Esplugues de Llobregat repeteixen) i les acusa dels delictes ment veïnal. seves idees. parcel·lar el terreny i urbanitzar elsi la nova jutgessa ha de resoldre un d’atemptat a l’autoritat i desordres carrers.recurs de la defensa per irregulari- púbics i faltes de lesions. No mentia. Més de 70 persones han El Pla Caufec, aturattats com que durant les declaracions acumulat unes 250 acusacions perdels Mossos d’Esquadra l’advocada El procés judicial que no faltes i delictes per haver participat El projecte urbanístic consta de 40 La informació d’aquest projecte i lesdels veïns no hi era present. Aquest acaba en diferents accions entre 2004 i hectàrees al peu de la serra de Coll- repercussions penals es pot trobar aprocediment ja havia passat a faltes 2009 amb l’objectiu d’aturar el pro- serola i l’ajuntament l’ha justificat pel www.noalplacaufec.info.però un recurs de l’advocada de la Durant el transcurs d’una acció sim- jecte urbanístic. Aquestes accions soterrament d’unes línies d’alta ten-Generalitat va fer que el jutge tornés bòlica en la que algunes persones es han consistit en manifestacions, sió. Amb aquesta excusa l’empresaa qualificar els fets com a delictes. van encadenar a unes alzines quan bloquejos d’obres, encadenaments promotora inclou 600 vivendes d’altEls fets de març de 2009 van succeir es feien feines de tala relacionades a l’ajuntament i a arbres, concen- standing i de luxe, dues torres de 105a l’ajuntament d’Esplugues quan la amb les obres del Pla Caufec un tracions de tot tipus i una diversitat metres d’alçada amb el seu parc em-Policia Local va intentar impedir que Mosso d’Esquadra de la comissaria d’activitats imaginatives. El veïnat presarial, un hotel i el centre comer-
  • 11. transexuals a Hondures DOSSIER 11Sueño despertar mujer.*Comunitat transexual a Hondures.Tegucigalpa, Hondures, juny de 2011.«Son muchas las noches en las que sueño despertar mujer», comenta Shantal, membre de la comunitat transexual d’Hondures. Vanéixer atrapada en un cos d’home que mai ha reconegut com a propi. Des de l’adolescència va decidir començar a transformar-seexternament en la dona que sempre s’havia sentit. Un llarg procés on els problemes han estat constants.Al principi va haver d’afrontar la no-acceptació familiar i de l’entorn social. Després arribaren les dures crisis d’identitat, junta-ment amb les poques ganes de viure i continuar sense ser acceptada. Tan sols era el començament.Shantal explica fredament com ha viscut agressions de tota classe: detencions il·legals i maltractament per part dels cossos estatals,violacions, assalts, violència de gènere, accions transfòbiques i fins i tot haver de presenciar la mort d’algunes de les seves compa-nyes que exercien la prostitució.El fet que les noies transexuals en la seva majoria realitzin treballs sexuals és una questió gairebé gravitacional. Es veuen obligadesa dedicar-se a la prostitució degut a la manca d’alternatives econòmiques i laborals causades per la transfòbia i l’alt cost econòmicdels tractaments hormonals i de bellesa que utilitzen per feminitzar els seus cossos.
  • 12. transexuals a Hondures12 DOSSIERSueño despertar mujer.*Comunitat transexual a Hondures.Poques aconsegueixen sortir de la vida al carrer on, exposades i vulnerables, les agressions són permanents, diàries, potser setmanals.En els últims dos anys la comunitat LGTB (Lesbiana, Gay, Trans, Bisexual) ha vist morir a 34 companys i companyes, la majoriadels quals eren transexuals. >>>
  • 13. transexuals a Hondures DOSSIER 13La comunitat transexual ha estat estigmatitzada i agredida arreu però a Hondures conviuen diferents factors que n’incrementen la vul-nerabilitat: per una banda és un dels països més pobres d’Amèrica Llatina; per l’altra els últims anys la violència s’ha incrementat detal manera que dues de les seves ciutats; Tegucigalpa i San Pedro Sula, figuren a dia d’avui entre les més perilloses d’arreu. A més, desde fa dos anys, el país manté intacta l’estructura colpista establerta pel cop d’estat del juny de l’any 2009.Aquest fet no ha fet més que reafirmar l’impunitat judicial cap als agressors a aquest col·lectiu.
  • 14. transexuals a Hondures14 DOSSIEREl reportatge fotogràfic ha volgut posar èmfasi tant en aquesta violència social com en la mirada íntima i solitària de les transexu-als vers la societat i elles mateixes. En algunes de les fotografies del reportatge les noies presenten diverses contusions de diferentconsideració. Una delles (Violet Fabiola) va ser doblement atropellada per un client descontent provocant-li diverses ferides arreudel cos. A la seva companya de vivenda (Xiomara) dos mesos abans persones desconegudes li havien clavat diverses punyaladesuna de les quals en el coll.Han pogut sobreviure a aquestes agressions. Seguiran lluitant pel reconeixement i respecte que mereixel col·lectiu transexual.
  • 15. repressió 15Repressió a qui desobeeix: el casde Juan Martín de CNT-Catalunya Gaia TallsCapolat,febrer de 2012El passat 30 de novembre de 2011,es va jutjar el company Juan Martínde CNT-Catalunya pels fets ocorre-guts durant la manifestació del 17 denovembre de 2007, amb motiu del’assassinat de l’antifeixista Carlos Pa-lomino. Fem una mica de memòria.L’11 de novembre de 2007, aquestjove antifeixista, de 16 anys, es dirigiaa una concentració que protestavaper una manifestació xenòfoba, au-toritzada per les autoritats polítiques iconvocada pel partit neo-nazi Demo-cracia Nacional, a prop de Madrid. Almetro, el Carlos i els seus companyses trobaren¹ amb Josué Estébanez,un ex-militar i membre de grups neo-nazis. El Carlos se li apropà a pregun-tar-li sobre la samarreta que portava(de clara propaganda nazi) i l’altre,com a resposta, li enfonsà al cor lanavalla, causant-li la mort gairebéa l’instant i ferint de gravetat a dosdels seus companys, amb la mateixaarma. denunciar per agressions. Li demana- militar per encarar possibles enfronta- demés alts buròcrates) i l’aparell que cobrir la càrrega econòmica:Arran d’aquests fets, diverses mani- ven 4 anys de presó per atemptat a ments. La societat civil està molt lluny assegura el seu poder (policial, judi-festacions en solidaritat amb el jove l’autoritat i 6 faltes de lesions. de tenir una capacitat de resposta a cial i militar). 2100 – 1029 – 39 – 0100439528 (esantifeixista, els i les seves companyes la repressió policial al carrer, el què demana que es posi “Solidaritat Com-i famliars, es van dur a terme per tot A finals del 2011, com dèiem al prin- la fa molt més vulnerable als atacs Les acusacions d’atemptat a pany Martín”)l’Estat Espanyol durant la mateixa cipi, la sentència ha dictat 1 any i 10 de la policia que no pas a la inversa. l’autoritat i de lesions que han recai-setmana. No es denunciava només mesos de presó (per tant, no serà Així doncs, el company Juan Martín, gut sobre el Juan Martín són dues Salut a totes i tots!aquesta mort, de caire totalment empresonat) i, a més, una llarga llis- en sortir d’aquella manifestació, pre- mostres de criminalització de lesideològic i polític, sinó tota la resta ta de sancions econòmiques entre sentava més lesions físiques que cap conductes de la societat civil, sent,de morts i atacs perpetrats per feixis- penes-multa, responsabilitat civil per Mosso d’Esquadra. en aquest cas, conductes de desobe-tes, la quantitat dels quals no para de lesions (sembla que tots els Mossos diència contra el què és injust o indig- Notescrèixer any rere any, davant el silenci presentaven un petit blau o rascadeta D’altra banda, hi ha la repressió post- nant. Es pretén, així, sembrar la porde les autoritats i els mitjans² . També en algun dit) i, curiosament, el mateix manifestació. Amb aquestes penes entre les persones, la inhibició de les 1. En realitat no es trobaren. L’assassí Josué Estébanez va veure, des del vagó del metro, el grup de joves an-es volia denunciar la presència políti- periode de temps per curar-se. Així desorbitades, l’Estat no pretén més seves respostes als abusos del poder, tifeixistes i va acostar-se a la porta per la qual aquests accediren al vagó, amagant i preparant la navalla, armaco-democràtica que els grups i partits doncs, la repressió econòmica ascen- que aplacar la dissidència, ofegant la dissidència. de l’homicidi.racistes i feixistes estan prenent a les deix a 5300€. amb més carrègues econòmiques a 2. Segons l’Informe Raxen especial 2008, elaborat pel Moviment contra la Intolerància, el mateix 2007 es vaninstitucions públiques, amb tota im- les persones que protestem envers El cas del Juan Martín no és un cas aï- produir 230 casos d’agressions feixistes i xenòfobes. Aquests serien els casos dels quals es té constància,punitat i cobertura legal, sense ne- Cal assenyalar que, després d’haver aquesta realitat que ens envolta i que llat i, tal i com està la situació, és molt ja que, recordem, la situació de irregularitat de moltes de les migrants afectades fa que aquests atacs no escessitat d’amagar-se de res com sem- estat a moltes manifestacions al llarg no ens agrada gens. Estem en un mo- possible que s’estengui i ens afecti a denuncïin. També tenim un detall dels atacs feixistes dels últims 18 anys a http://www.otromadrid.org/articu-pre han acostumat a fer per guardar de la meva vida, he presenciat molta ment històrico-polític en el qual tenim nosaltres qualsevol dia. La solidaritat lo/4766/memoria-antifascista/les formes dins la democràcia³ . violència per part de la policia, ja sigui més preses i presos que mai4, les pre- cap a aquest company com entre to- 3. Recordem que dins l’actual democràcia, partits i altes personalitats hereves del franquisme formen part de les per part dels Nacionals o dels Mos- sons estan massificades i la criminalit- tes nosaltres es fa necessària, a tots cúpules de poder més rellevants de l’Estat i el sistema econòmic i social, fent seves les millors paraules atribuï-Moltes d’aquestes manifestacions sos, sense que ells en rebin ni una zació de les conductes, convertint-les els nivells, a totes les esferes de les des aquest model polític. A més, el nostre sistema legal, també democràtic, censura partits de l’esquerra bascavan ser durament reprimides. En el quarta part. És evident que qualsevol en delictes, continua incrementant- nostres vides. pels seus suposats discursos antidemocràtics, però permet l’existència de partits deliberadament xenòfobscas de Barcelona, la manifestació va persona que vagi a una manifestació se. Però tancar les persones té un i feixistes com PxC o Democracia Nacional. En tot cas, no és del meu interès l’existència de cap partit polític.ser bloquejada pels Mossos a cops de mai portarà les proteccions a tot el cost que l’Estat té dificultats per as- Per poder ajudar el Juan Martín, la 4. Això és degut a que la llei tendeix a criminalitzar mésporra. El company Juan Martín estava cos que llueixen els cossos de segu- sumir. Així, l’històric empresonament CNT-Catalunya, sindicat al qual per- i més conductes que abans no implicaven cap delicte. La majoria d’aquestes conductes afecten a les què es-allà i va rebre uns quants d’aquests retat, ni les armes (porres, pistoles, es canvia ara per les sancions econò- tany, ha habilitat un compte banca- tem més abaix de la piràmide social, sent moltes d’elles habituals o necessàries a les nostres vides, el què enscops, mentre intentava avançar. Però piloteres, entre els més coneguts), ni miques, diners que serviran per man- ri (sí, de La Caixa, tot i què no ens converteix en potencials delinqüents.és que a sobre, 6 antidisturbis el van l’entrenament de disciplina pseudo- tenir lladres de guant blanc (polítics i agradi) per tal de, entre totes, poder
  • 16. seguretat16Contra la fal·lera per la seguretat FrijolesManresa, febrer de 2012Una mica d’estadística l’estadística i l’anàlisi de determinats conflictivitat social. Aquest mins es- grups sencers de població social- tat del benestar però, sempre s’haLa deriva per la seguretat de Ca- ment estigmatitzats, pretén reduir notat insuficient a l’hora d’acabartalunya es pot dilucidar a través o redistribuir els riscos que aquests amb els delictes i la delinqüènciad’algunes xifres: tot i el descens de puguin generar. Exemples concrets per una raó ben òbvia: les enor-la taxa de criminalitat (del 52,1% el de la posada en escena d’aquesta mes desigualtats socials. I és que2002 al 45,8% del 2010), el nom- doctrina: els carteristes del metro de qualsevol estat del benestar estàbre d’efectius policials no ha parat Barcelona, estigmatitzats en molts substantat sobre la marginació id’augmentar (dels 27.403 policies casos com a immigrants llatins. Ha- l’explotació de les «classes subal-l’any 2005 s’ha passat als 33.620 de vien esdevingut un problema per a ternes», del lumpen-proletariat, del’any 2010). I per desgràcia el nom- la ciutat-galeria que es volia vendre països tercers empobrits a causa delbre de persones preses també (dels a l’exterior, o sigui pel turisme, ja neo-colonialisme. No hi hauria rics7.416 el 2003 als 10.741 el 2010). que fins i tot alguns diaris de pres- si no hi haguéssin pobres. I men-La percepció espontània d’haver es- tigi internacional havien parlat de tre hi hagi persones empobrides, hitat víctima d’un delicte ha augmen- la inseguretat del metro a la ciutat. haurà delinqüència. Per què aproxi-tat considerablement des de l’any Una forta campanya mediàtica cri- madament el 70% dels delictes són1999 (quan se situava al voltant minalitzadora contra persones que productes de la desigualtat social, ésd’un 5,0%). El passat 2010 havia en molts casos no han arribat a uti- a dir, estan relacionades amb furts,pujat fins al 8’5%. litzar mai la violència, acompanyada robatoris i amb delictes contra la sa- de pressió policial indiscriminada lut pública.De les 162 empreses inscrites en el seguint patrons determinats. En unRegistre d’empreses de seguretat de moment específic la situació resul- Les propostes securitàriesCatalunya (REESC) l’any 2004 s’ha ta asfixiant per a les persones que d’augmentar el control social per apassat a les 187 de l’any 2010. es guanyen la vida robant carteres. millorar la seguretat ciutadana no Què fan? Enlloc de deixar l’activitat són propostes imparcials: partei-En definitiva, el nombre de delic- delictiva marxen de Barcelona i es xen de la parcialitat dels interessostes ha disminuit, però el nombre traslladen a París. d’aquells que volen defensar els nologia «d’accidents laborals». No tenir la bicicleta. Se l’havia endut und’efectius policials, d’empreses de privilegis de ben pocs. Per què amb es considera delicte els robatoris xavalet esporuguit per què no esta-seguretat privada i de persones La preponderància de les polítiques més presència policial la delinqüèn- legals perpetrats per bancs i caixes, va lligada, per donar una volta.preses no ha parat d’augmentar. punitives ha respost a aquesta irra- cia no desapareix, muta. per especuladors de tota mena, perDe la mateixa manera que no ha cional fal·lera discursiva impulsada evasors fiscals. No es considera que La segona d’elles, passà ara fa unsparat d’augmentar la percepció des dels estaments del poder. La Per desgràcia molta de la gent que causin inseguretat les lesions provo- anys. Entraren a trinxar quatre ruca-d’inseguretat... a què es deu tot trista realitat d’avui és que incom- opta per atracar persones adultes cades per les policies. des dos dies diferents en un centreaixò? prensiblement i molt possiblement o robar carteres (en molts casos a social de la ciutat, suposo que per es reincorporarà la cadena perpètua d’altra gent amb pocs recursos) ho Els pobres per cometre un il·lícit pe- passar el rato. Des de la gent delEl discurs per la seguretat acabant definitivament amb les ja de fa per què ha vist impossibilitat de nal per tirar endavant amb la seva centre social es deixaren anar algu- per si residuals tendències reinserta- desenvolupar empreses delictives vida o per permetre’s algun petit nes veus i dies després es coneguéEls pressumptes atemptats de l’11 dores de les polítiques punitives i molt més substancioses i política- luxe hauran de passar nervis, se un dels pressumptes implicats. Lesde Setembre a Nova York possibilita- penitenciàries a l’estat espanyol de- ment molt més justificables. Actual- l’hauran de jugar, hauran de fer co- persones de l’assemblea foren aren (i en consequència) desfermaren rivades del constitucionalisme social ment atracar bancs, assaltar grans ses que potser mai haurien escollit parlar directament amb ell amb ununa passió per la seguretat ciutada- de la postguerra. empreses,... s’ha tornat molt més fer. Els rics no necessiten embrutar- to tranquil però segur. Des de llavorsna sense masses precedents. El te- complicat, per què aquests han re- se les mans de sang, empunyar una ningú més ha entrat a destrossar nirrorisme i la inseguretat esdevingue- Els beneficiaris de la forçat enormament les mesures de pistola o un ganivet per atracar. a robar més al centre social.ren les principals preocupacions per inseguretat seguretat. Això ha fet que molta Mentre alguna gent compleix penesla ciutadania després del bombar- gent hagi hagut de derivar la seva d’anys de presó per vendre dvd’s Una conversa amb un buscavidesdeig polític i mediàtic articulat des Alguns sectors determinats, aprofi- activitat delictiva cap a aquelles per- il·legals o per cometre algun roba- qualsevol del barri. Parlant sobre lode diversos grups de pressió. tant la avinentesa s’han lucrat amb sones i negocis més vulnerables. tori de poca importància, els grans difícil que està tot i que el barri en les pors alienes. Els mitjans de co- lladres, els Urdangarin, els Millet, els general s’està posant un xic dur. EnsGuanyaren terreny les polítiques de municació, les empreses de segure- Els Bancs i les Caixes, les grans su- Nuñez i Navarro, continuen campant afirmà taxativament que a nosaltres,tolerància zero, implementades aquí tat privada, d’assegurançes o arma- perfícies comercials i grans empre- lliurement. No pot ser que ens indig- que ens coneixen des de fa anys, es-a casa nostra a través de les distintes mentístiques, el sector turístic o el ses tenen les espatlles cobertes amb nem i demanem presó per aquelles tàvem blindats. És a dir, que ningúreformes del codi penal i del clímax lobby polític treuen un rèdit directe asseguradores i línees directes amb que ens han robat una cartera i que ens vindria a robar ni a fer res, percívic impulsat a cop de titular des de la sensació d’inseguretat. La in- la policia. Posar policies per tot arreu siguem incapaces de defensar-nos i què sabien i comprenien la nostrade diversos mitjans de comunicació. seguretat ven diaris i és una font i apostar per les mesures securitàries indignar-nos amb les empresàries forma de fer.L’essència d’aquests discursos: cas- d’informació recurrent que no preci- no només és absurd, ineficaç i su- que ens roben part del sou i de latigar severament qualsevol infracció sa de grans esforços. La inseguretat posa un malbaratament econòmic vida a la feina. Una última experiènca. Un blanquetlegal, reduïnt al mínim el retard en- augmenta els beneficis d’empreses irresponsable, sinó que a més a més que passeja innocentment per Cara-tre la comissió del delicte i la respos- de seguretat privada fins al límit ac- perpetua les desigualtats econòmi- Històries de vida cas. Dos persones que li treuen unta judicial; tot partint de la premissa tual, on ben pocs negocis no comp- ques i implica que cada vegada més cúter i ensenyen un petit bulto aque si el responsable d’una infracció ten amb un sistema de vigilància les repercussions de la delinqüència Amb tot, alguns exemples vitals de la jaqueta: molt possiblement unano és condemnat immediatament se o alerta. La sensació d’inseguretat deixin d’afectar a aquelles que l’han com un arrelament social en de- pistola. Li demanen que els hi donil’incita a reincidir; i que si no l’hi cau referma els lligams de la població provocat (les classes riques) per terminats barris, la relativització i els diners que porta a sobre: el blan-tot el pes de la llei, progressivament amb l’estat, que és el què té el mo- afectar a les més desafavorides. empatia vers algunes pràctiques de- quet treu quatre monedes (separa-passarà dels petits delictes al crim. nopoli de la força i que pot justifi- lictives o l’organització política pot des dels bitllets que tenia dipositats car l’increment constant de partides Els delinqüènts oblidats servir per desarticular la sensació i a una altra banda) sense posar-seComplementàriament a aquesta destinades a augmentar el control els discursos de la inseguretat. nerviós, sense intentar reaccionartendència punitiva, ha anat aga- social. Per què aquesta és una altra de les violentament ni intentar avisar a lafant força la denominada crimino- característiques dels discursos de la La primera d’elles és que fa un pa- policia. Un cop feta la transacció, elslogia actuarial, basada en la gestió Mentre hi hagi privile- inseguretat: només atany a aquells rell de mesos robaren al Barri Antic atracadors li diuen que per sort, eldels riscos. La criminologia actuarial gis hi haurà delictes aspectes relacionats amb els delictes de Manresa una bici estacionada al blanquet els ha tractat amb respec-parteix de la idea que la existència comesos per les classes socials bai- carrer a un amic meu. Com que ja te, amb empatia, amb tranquil·litat,del delicte s’ha de donar per des- La difusió d’un relatiu estat del be- xes. No es considera que provoqui fa molt de temps que ens movem que sino el maten allà mateix. Al capcomptat. Les seves actuacions van nestar amb l’extensió de les deno- inseguretat ciutadana el terrorisme per aquests paratges, deixarem anar i a la fi gangues ser un privilegiat adirigides a determinats grups hu- minades com a classes mitjanes fóu patronal i la precarietat laboral, que algunes veus a vària gent que co- Caracas. Ni més ni menys...mans «perillosos» per optimitzar la un dels instruments clau a l’hora de causa cada any centenars de morts neixiem per temptejar la situació.gestió dels riscos. És a dir, partint de desarticular les lluites obreres i la maquillats amb l’inofensiva termi- Una hora i mitja després tornàvem a
  • 17. denúncia i història 17Capitalistes disfressats de punkis Úter que palpitaCapolat, febrer de 2012Carta per qui se senti al·luditTotes les persones, la majoria, par- reivindicar amb dignitat el que són Llavors comences a recuperar tota és una màquina sinó una persona, ma…i pam, la solució és justa. Nolem continuament de les injustícies els teus drets. Però què passa quan et aquella mà d’obra mai pagada els teus plans de negoci, anunciats està (co)omplint la tasca importantque vivim en aquest món, la veritat transformes en empresari i tens treba- robant-la a les teves treballadores, pel sistema, comencen a fallar i tot i del negoci: quina llàstima, amb elés que parlar és molt fácil però ac- lladores? Per subsistir, la manera més subsistència, venjança?…ja n’ets saber-te greu, i sentir que has donat cor a la mà i amb molta tristesa…eltuar de manera coherent amb les fàcil es canviar el personatge. Segura- víctima amb tots els honors. mil oportunitats a aquella màquina- «fots fora», uf! Què difícil pels em-paraules i els discursos fets segons ment allò que deies que eres era ben persona l’hauràs de fer fora. Inclòs presaris haver de tenir aquest paperel teu criteri ja és més difícil. Totes efímer i poc arrelat, ja que, automàti- Si un treballador treballa més del et dol profundament i no dorms per tant dur, quina llàstima, és que hoportem a dins el reflex de la socie- cament i amb facilitat el teu cervell que li pertoca: és un bon treballador, intentar solucionar aquell proble- passen tant malament!tat en la qual hem estat educades, canvia el codi, un codi que et diu com d’aquesta manera vas recuperanti és molt difícil sortir i, encara més, has de funcionar per tirar endavant tot allò que vas invertir. Ara vénenactuar per defensar allò que creiem un negoci i fer diners, molts diners. els interessos i els guanys, mmmm!que és just. El camí més fácil és el Llavors sembla que entens aquell em-que ens han fet creure i en el que presari que un dia et va ser injust, i Evidentment, des d’aquesta pers-ens han educat amb unes pautes el pitjor, és que comences a actuar pectiva vols que el treballador treba-de comportament individualista i de la mateixa manera, ja que ja estàs lli molt i pagar-li poc. Així és el codide propietat, de drets que parteixen codificat. Els teus discursos canvien, del sistema capitalista, i la paraulad’una jerarquía de treballador-jefe, et converteixes en una victima de tu adecuada: explotador.de pobre-ric… mateix, que és millor que fer-te’n res- ponsable ja que això implicaria mas- Comences a veure els «teus» tre-Quan ets jove és fàcil ser rebel, ses esforços, millor acallar la concièn- balladors, ja que ara són propietatperò quan et creus que «ja és l’hora cia per no haver d’assumir que t’has teva, com màquines de produird’assentar el cap», vol dir que has de convertit en un botxí més, i cada cop diners. Calès que seran per anarseguir les pautes marcades per ser els teus arguments s’assemblen més omplint les butxaques del bon em-un bon submís al sistema que domi- a aquells discursos que et donaven presari, insertat com és degut alna. Mentre ets un “currante” i tre- els teus «superiors» i que tu trobaves sistema establert. La màquina tre-balles hores i hores regalant la teva tant injustos abans que hi hagués la balla i treballa i tu estàs content,mà d’obra et queixes en veu baixa i metamorfosi que t’ha transformat en quin bon treballador, però quan co-potser vas a un sindicat per intentar un bon empresari i opressor. mença a fallar ja que resulta que noMemòria amputada i revisionisme s’enterra la càrrega reivindicativa A Catalunya provoca la reivindica- Torra ens convida a gaudir de l’obra bel·ligerància que van mostrar con- que té rehabilitar la memòria dels ció d’un sector dels vencedors, que catalanista de Cambó i relativitza tra la democràcia republicana i el oblidats ad maiorem gloriam del va transitar del nacionalisme català els camins sanguinaris que també moviment obrer i camperol busca Caudillo i hereus. de dretes al suport incondicional a va conrear amb la seva immensa diluir la responsabilitat de certs sec- Franco. Durant el Tripartit la figura fortuna. Felipó diu que tothom al tors socials que també van alinear- Els governs de Zapatero i el Tripar- de Cambó ha estat elogiada, i no Berguedà espera la publicació dels se contra Catalunya. tit no es van atrevir a desbloquejar només pel catalanisme autono- dietaris d’Armengou i que Berga aquesta situació i van centrar les mista. L’editor Quim Torra, entre necessita l’edició completa de tota La vicepresidenta del govern, la Mossèn Armengou actuacions memorialístiques en els d’altres, proposava la revalorització la seva obra, “encara que hi hagi qui democristiana Joana Ortega, ja ha esdeveniments bèl·lics de la gue- del personatge perquè va ser mece- en qüestioni una part”. Cambó, el deixat clar que la memòria històrica rra civil. Així, es van arraconar els nes de la cultura catalana deixant seu fidel col·laborador Estelrich, els no és patrimoni de cap bàndol, com passatges més durs de la repressió de banda els seus plantejaments de germans Badia, Sentís, Armengou, i si totes les víctimes haguessin tin- Pasqual Aguilar durant el conflicte i, sobretot, es va classe. Recordem que la trajectòria molts altres, comparteixen una visió gut el mateix tracte. Ortega obviaCastanyet, gener de 2012 deixar de banda el dolorós record política de Cambó es basà en la de- de la realitat social plena d’elitisme, que les víctimes de Franco seguei- d’una postguerra marcada per la fensa de l’ordre secular i culminà xenofòbia i exaltació de la repressió xen sense obtenir veritat, justícia criminalitat organitzada i institucio- amb el finançament del cop d’estat contra el moviment obrer. Aquests i reparació. El PP vol perpetuar la“Històric és el que perviu a la nalitzada del franquisme. Aquesta feixista, la col·laboració en la con- precedents fonamenten el discurs i ignomínia, esborrar tots els rastresmemòria del poble o de la hu- renúncia ha facilitat fer un relat de solidació del règim i la persecució les accions de l’actual govern au- del genocidi i en aquests momentsmanitat, ja que ha tingut una la guerra civil com un enfrontament d’exiliats republicans i catalanistes. tonòmic, complaent amb les grans de negociacions per l’aprovacióinfluència immediata o duradora entre germans que permet equipa- fortunes i ferm impulsor de les re- dels pressupostos pressiona al go-en la totalitat d’un poble o de la rar els antagonistes. Des d’aquesta Des que governa CiU s’alcen veus tallades, perseguidor d’immigrants, vern de CiU perquè elimini el Me-humanitat.” posició es pot desviar l’atenció de com la de l’historiador berguedà fustigador d’aturats, de beneficiaris morial Democràtic. Victor Klemperer l’anàlisi de les condicions mate- Ramon Felipó que clama per la de la PIRMI, etc. rials de Catalunya i de l’Espanya de difusió de la figura de mossèn Ar- Ens esperen més temps de donar la l’època. També facilita inversions mengou, referent del nacionalisme En aquests temps de foscor caldrà veu als qui van voler fer callar perFins ara les polítiques oficials sobre econòmiques que generen una ac- pujolià i considerat per alguns com recordar sovint que la guerra civil va sempre més, de tenir present les se-memòria històrica xoquen amb la tivitat museística i la recuperació a fill il·lustre de Berga, però abans ser una confrontació d’interessos ves idees, el seu esperit i de lluitarimpossibilitat d’anul·lar les sentèn- d’espais i elements centrats en el que res capellà militar voluntari de entre la població assalariada, ideo- contra l’amnèsia i la deformació decies de la dictadura i jutjar-ne els conflicte. D’aquesta manera la me- l’exèrcit feixista i declarat enemic lògicament radicalitzada en torn a la història.crims. mòria connecta amb l’anomenat del moviment obrer, del qual mai l’anarquisme i el socialisme, i les turisme cultural i juntament amb no acceptà que pogués ser originari forces de la reacció formades pelsLa memòria històrica s’ha interpre- rutes gastronòmiques i fires esde- de Catalunya. Un altre exemple de generals, els propietaris agraris,tat des del poder com a exercici vé una oferta complementària en la defensor destacat de l’oligarquia i l’església i la gran burgesia. Cambóde consens social, però sense ha- promoció de territoris. la religió cristiana, encara que se i Armengou, fidels representantsver restituït la dignitat de milers de sacrifiqués Catalunya. de la gran burgesia i l’església,persones s’aplana el camí per a la La memòria deslligada de la his- sabien molt bé on era el seu lloc.banalització de la història. També tòria permet oblits i manipulacions. Reivindicar-los sense assenyalar la
  • 18. autogestiona’t18Nocions d’autodefensa MeltzerManresa, gener de 2011La pràctica de l’autodefensadins les lluites socials i contesta-tàries no és nova. És una pràcticaque sorgeix, en part, de l’anhelanarquista d’autogestió. Esbos-sar algunes tècniques i principisbàsics que ens podrien servirper respondre a una potencialagressió autoritària al carrer ésl’objectiu d’aquest article. Enscenyirem sobretot a alguns con-sells específics de defensa perso-nal individual, tenint en ment elrepte de parlar de l’autodefensacol·lectiva en pròximes ocasions.Abans de començar però cal teniren compte unes primeres considera-cions. La part més important de totesi que moltes vegades s’oblida dinsdels cursos d’autodefensa és la pre-venció en tots els aspectes possibles.«No dar papaia» com diuen a llatino-amèrica, és a dir, no posar les coses cionar. Aquesta distància és la què tam- què optem per atacar fem-ho sense tindràs la flexibilitat suficient com per pèrdua temporal de la visió perifèri-fàcils. Si vas a una manifestació en bé ens hauria de permetre veure si té al- telegrafiar, és a dir, sense informar al donar patades altes. ca i de l’audició extensiva); l’alteracióla què possiblement hi haurà càrre- gun tipus d’arma que ens pugui danyar. nostre adversari del què tenim pensat de la percepció del temps i de l’espai,gues policials, no vagis amb la cresta fer. Qui ataca primer té una fracció de Consell núm. 6: tenir en compte els la tensió dels nostres músculs de-amunt que per un dia es pot deixar Consell núm. 2: demostrar una segons primordial. Moltes lluites de canvis que sofreix el cos en situacions gut a l’alliberament d’adrenalina oel punk a casa. Si tens pensat anar a actitud tranquil·la però segura. En- carrer segueixen un ritual esperpèntic d’estrès. Quan estem nervioses a cau- l’afectació de la coordinació de la vis-empesquinar en un barri hostil amb cara que sembli mentida, mostrar on tot comença amb empentes i crits sa d’una amenaça física, com a nor- ta i les mans,...presència de nazis no hi vagis sola i confiança amb un mateix, parlar i no és fins més endavant que comen- ma general reaccionem d’una de lestingueu parlades algunes mesures de amb seguretat però amb respecte,... cen les bufetades. Saltar-se tot aquest següents formes: Consell núm. 7: tenir en compteseguretat. Que organitzes un con- evita molts conflictes. Algun tipus ritual pot ser una opció, tot agafant l’orde de prioritats. L’objectiu final decert? Doncs potser hauràs de comptar d’agressions responen a un patró de desprevinguda a l’altra persona. Una A. Fugim: escapem de l’escena de perill. l’autodefensa és que ni tu ni els teusamb alguns sistemes d’autodefensa conducta determinat: les agressores altra possibilitat seria desviar l’atenció resulteu ferits. Aquest principi gene-simples, establir sistemes de comuni- fan un primer tanteig i si es troben de l’adversari abans d’atacar (realit- B. Ens quedem immòbils: es produeix ral significa que tots els aspectes delcació ràpids entre les organitzadores i davant d’una persona segura opten zant una finta o tirant-li les claus per una paràlisi total del sistema mo- perill han de ser enfrontats segons untenir parlades quines són les què no per retirar-se. Si es troben davant despistar-lo, per exemple). Per últim, triu (o una marcada ralentització del ordre de prioritats.s’emborratxen durant la nit. Si vas a d’una persona insegura continuen hi ha molts objectes quotidians i ma- mateix) i ens quedem com estàtues,pintar, pensa amb una coartada. Si endavant. terials de la via pública que ens poden sense que els músculs de cap part del Primera prioritat: evitar que l’atacdecideixes anar sola per una zona on servir d’armes momentànies (ampo- nostre cos aconsegueixin moure’s. arribi a donar al blanc, és a dir, quepotser abunden els babosos, mostra’t En molts cursos d’autodefensa per a lles de vidre, paraigües, claus,...) el puny no s’estavelli contra la cara,decidida, segura de tu mateixa i dones es recomana en certs moments C. Lluitem. Si aquesta és la opció que l’estrangulament no bloquegi la tràqueapotser amb un esprai d’autodefensa optar per realitzar un crit de força que Consell núm. 4: buscar punts vitals. ens surt, s’ha de tenir en compte que: o la caròtida, la ganivetada no toquia la mà. Tot això no ho dic per causar molt possiblement pot deixar descon- Millor qualitat que no pas quanti- en situacions d’estrès agut, el cos ex- l’estómac,... Un cop finalitzada aquestaparanoia persecutòria. Però la realitat certat a un «matxito » que esperava tat. Segurament resultarà molt més perimenta un seguit de canvis físics i etapa ens podem plantejar la fugida.és que en massa ocasions hem hagut una resposta dòcil. Però sincerament efectiu llançar una patada als geni- psicològics que fan que els processosde lamentar agressions que potser en molts altres casos crec que op- tals, posar un dit a l’ull, colpejar a la mentals normals siguin enormement Segona prioritat: enfrontar as’haurien pogut evitar. tar per aquesta opció l’únic que pot gola o tirar una patada lateral a un difícils i per tant, la ment recorri els l’agressor per evitar la immediata aconseguir és augmentar el grau de genoll recte que tirar 5 cops de puny processos mentals subconscients. Per possibilitat de què llanci un altre atac.Una altra consideració importantíssi- tensió. a la cara d’ algú. De totes maneres, això les arts marcials busquen incidir Un cop realitzada la sèrie de cops potma: si pots evitar la lluita millor que s’hauria de buscar la proporcionalitat: en la ment subconscient de la única ser el moment idoni per assegurar-millor. Lluitar per l’ego no val la pena Corporalment no ens convé demos- no fa falta destrossar la vista a algú forma possible: mitjançant la repeti- nos de què no hi ha més agressors.i moltes vegades és millor sortir co- trar una actitud hostil (per exemple, si només es tracta de la típica lluita ció d’exercicis marcials.rrent que no fer el “matxito”. preparar-se amb la guàrdia apunt) ja de borratxos. Intentar no picar sem- Tercera prioritat: conclusió de l’acció, que en primer lloc estarem avisant pre al mateix lloc per què l’altre no es Què passa quan una persona que ha és a dir, creció d’una situació en la quèConsell núm. 1: mantenir la distàn- al nostre adversari de que la nostra protegeixi i disminueixi el nostre dany. estat practicant arts marcials durant l’atacant no pugui o no desitgi conti-cia. Un desconegut se’ns apropa i no intenció és atacar i en segon lloc Defugir de cops bonics i espectacu- diversos anys es troba davant algú nuar atacant. Si ha utilitzat un arma, latenim clar què és el què vol. De cop i l’estarem informant de què sabem lars però mancats d’efectivitat, com que el vol agredir i enlloc de respon- finalització de l’acció hauria d’inclourevolta i sense saber per què una estran- lluitar. les patades giratòries o voladores. dre com voldria, es posa nerviós, li el desarmament de l’agressor.ya sensació ens recorre el cos i en certa tremolen les cames i comença a tirarmanera ens sentim agredides. Què és Una posició de partida que recoma- Consell núm. 5: tenir en compte cops de manera descontrolada? La Respectar aquest ordre de prioritats noel què ha passat? Ens acaben d’envair no especialment és la què es coneix les circumstàncies ambientals. No seva ment conscient ha exercit més sempre és fàcil ja que el nostre sub-el nostre espai vital, és a dir, els nostres com a «posició de preparat». Les ca- és el mateix una lluita en el gimnàs influència que la subconscient. És a conscient ens pot jugar males passa-sentits ens han alertat de què alguna mes s’haurien de situar una davant de que una lluita al carrer. Al gimnàs és dir, els nervis i l’estrès no han deixat des. Per exemple, en cas d’enfrontar-persona que ens genera desconfiança l’altra i en una posició lleugerament prenen mesures protectores (tata- aflorar la part subconscient sobre la nos a una arma, moltes vegades ensse’ns ha apropat massa. diagonal. Els braços poden estar creu- mis,...) per a no prendre mal, hi ha què ha estat treballant. centrem amb la mateixa i el nostre ins-Seguint la lògica dels nostres sentits, ats amb una mà a la barbeta, gesti- lluminositat i moltes vegades tem- tint ens empeny a desarmar-la sensehauríem d’intentar mantenir una cer- culant. Des d’aquesta posició, expo- peratura adeqüada; el carrer està Per tant és necessari tenir en compte comprendre que potser colpejar a unata distància respecte a la pressumpta sem menys blanc que en una posició ple d’irregularitats (graons, tanques, tots aquells canvis psicològics i fisio- altra banda primer ens permetrà des-agressora. La distància de seguretat normal i en cas de què el conflicte no desnivells,...), no sempre hi ha bona lògics que pateix el cos davant si- armar posteriorment. Un altre exem-recomanada podria ser la de l’extensió hagi anat a més no haurem denotat llum ni molt menys bones condicions tuacions de conflicte i que minven la ple clarivident: quan ens escanyen altotal del nostre braç sumant-li un pam. agressivitat. climatològiques. Al gimnàs hi haurà nostra capacitat de resposta: la visió coll, destinem esforços a desfer-nos deD’aquesta manera si ens volgués agre- hagut un escalfament i estaràs pre- de túnel o l’exclusió auditiva (la nos- les mans de l’adversari sense caure endir hauria d’aproximar-se i tindríem un Consell núm. 3: actuar de forma parada per lluitar. Al carrer les lluites tra atenció es centrarà en l’amenaça el fet de què tenim moltes altres possi-breu però valiosíssim instant per reac- ràpida, directa i decidida. En cas de solen ser d’imprevist i per exemple no major i com a resultat patirem una bilitats d’atac.
  • 19. antipatriarcal 19 Pati del modul de maternitat de WAD-RAS ment suposa, en molts casos, el des- membrament de la unitat familiar i el desemparament de les filles i els fills els quals quedaran a càrrec d’altres familiars o, en determinades circum- stàncies, d’institucions públiques. Els casos en que la dona està presa amb els seus fills/filles els hi suposa, per una banda, un punt de suport i, per altra banda, una culpabilitat (en gran part generada per l’estigma so- cial) ja que se senten responsables de la vivència de la maternitat a pre- só. Per altra banda, la cura vers elles és inferior en comparació a la d’un home pres. Molt cops la parella de la presa es desentén d’aquesta, re- caient la tasca de cura i atenció a la mare, les filles o germanes de la dona presa. L’estigma social i la pressió psico- lògica moral que reben les dones pel fet d’estar encarcerades és molt gran. Des de diversos estaments so- cials i des de les pròpies juntes deDona i presó: tractament penitenciàries fan que l’estereotip de «mare dolenta, es- posa dolenta o dona irresponsable» pesi sobre elles. Les treballadores sexuals que són empresonades hanl’amplificació del rol de gènere de «corregir» la seva vida i “pene- dir-se” de la seva activitat econò- mica; així doncs, des de les insti- tucions penitenciàries, potencienBreus apunts sobre l’abast i l’extensió del sistema carcerari des d’una perspectiva de gènere l’estigmatització d’aquest col·lectiu lligant els conceptes de «treballado- Columna Clitoriana de dutxa, paper higiènic, compreses, gent més propera de la persona pre- Els llocs de reclusió de les dones que- ra sexual = delinqüent».Manresa, gener de 2012 raspall de dents) o lavabos en con- sa. Així doncs, la presó empobreix les den restringits en els mòduls espe- dicions per a les preses, entre altres. economies familiars, estigmatitza les cífics de la presons de Brians I i de Abusos sexualsDurant els mesos de novembre i Arran d’aquestes demandes i de la relacions socials, controla i reprimeix Ponent, a més de la presó de donesdesembre del 2011 vam organitzar seva lluita, Maria Elvia ha estat di- les relacions afectives i burocratitza de Wad Ras. Cal remarcar que els Dins de la presó i especialment a lesal CSO La Tremenda unes Jornades versos cops incomunicada, en règim els ritmes vitals, entre altres afecta- mòduls de dones restringeixen enca- presons on hi ha carcellers (presonssobre el tema «Dona i presó» per tal tancat i maltractada sota pressions cions. ra més la mobilitat de la presa, ja que on estan homes i dones), existeixende visibilitzar la situació que viuen físiques i psíquiques. la diferenciació per sexes dels espais abusos sexuals. Recentment dos car-les dones que estan preses, així com Condicions de les preses fa que les dones no puguin gaudir cellers de la presó de dones de Ma-també la dels seus familiars i entorns El dissabte 3 de desembre es va fer a Catalunya (o almenys no amb tanta freqüèn- drid han estat imputats en una de-propers que les recolzen. el passi de la pel·lícula La Leonera cia)de zones comunitàries grans, núncia per relacions sexuals amb les del director Pablo Trapero (Argenti- El nombre de persones empresona- aquestes reservades majoritàriament preses. Tot i que des dels mitjans deAquestes jornades van consistir en la na, 2008) que visibilitza el tema de des s’ha mantingut durant aquest als homes. Per altra banda, malgrat comunicació es va revestir amb rela-realització de tres actes diferents.El la maternitat dins les presons, en 2011 respecte l’any 2010. Actual- les reiterades reivindicacions con- cions «amb consentiment», els car-dissabte 26 de novembre es va rea- aquest cas en una presó argentina. ment hi ha recloses unes 10.513 tinua existint la distinció de taller cellers oferien algun tipus de bene-litzar una xerrada sobre el sistema A les presons catalanes el nombre persones a les presons catalanes. segons el sexe de la persona presa. fici penitenciari a canvi de la relaciócarcerari on hi va haver la presenta- de dones que hi conviuen amb el D’aquestes, el 7,5 % són dones. Així doncs, els tallers relacionats en sexual. A principis de l’any 2011 vació de la campanya «resó=Tortura», seu infant s’ha mantingut constant, L’any 2010 es va augmentar alar- l’àmbit domèstic o de cura queden sortir la sentència la qual condem-una breu exposició sobre «dona, i no ha variat del 2010 al 2011. Un mantment el temps que aquestes reservats exclusivament a les dones nava a 6 anys i set mesos a un delspresó i migració», i la presentació total d’una vintena de dones estan resten en presó, ja que les con- i els tallers relacionats en un àmbit carcellers que va abusar de la presade la campanya de suport a la pre- en el mòdul de maternitat de la pre- demnes són de major temporalitat més tècnic o de bricolatge resten a a canvi de donar-li un lloc de treballsa en lluita Maria Elvia a càrrec del só Wad-Ras. Com més endavant ex- segons dades de Serveis Peniten- disposició dels homes, potenciant i dins de la presó. Per altra banda,col·lectiu de suport.Maria Elvia Ló- plicarem , la condició de ser mare i ciaris de la Generalitat. La majoria amplificant, d’aquesta manera, els l’any 2010 també transcendia públi-pez està encarcerada a la presó de presa comporta dures càrregues psi- de delictes pels quals se’ls ha privat rols de gènere. cament la denúncia d’abusos sexualsBrians I i ha realitzat durant tot l’any cològiques per a la dona. la llibertat han estat contra la salut d’un carceller vers a una presa dins2011 una lluita contra el sistema pública i contra el patrimoni, de- La presó i l’afectació al de l’Hospital Psiquiàtric Penitencia-carcerari. Ha estat dos cops en vaga Per últim el dissabte 17 de desembre lictes relacionats directament amb rol de gènere ri de Fontcalent al País Valencià. Elde fam per a denunciar la manca de es va passar el documental En quart l’estructura social del moment i carceller també tenia denúncies an-drets i la repressió que hi ha dins de grau i seguidament es va portar a que són les comunes en la població Com hem esmentat l’encarcerament teriorment per tortures a un pres.la presó, i concretament dins del mò- terme la xerrada sobre l’afectació carcerària. Cal destacar que la gran té diferents conseqüències segons el Un altre cas va ser la imputació deldul de dones de Brians I. Les seves del sistema penitenciari a l’entorn majoria d’aquestes pertanyen a les gènere, malgrat que el sistema penal Subdirector de la presó de Langraizreivindicacions a nivell personal han familiar i proper. Aquesta xerrada la capes poblacionals més vulnerables i i el reglament penitenciari invisibili- al País Vasc per abusos sexuals iestat la reclamació dels permisos de va realitzar una persona de l’equip amb menys recursos econòmics. tzin aquestes diferències no atenent coacció a 4 preses.sortida, l’aplicació de la reducció de d’estudi de l’Observatori dels siste- a les diferents necessitats. Les donescondemna, la fi de l’arbitrarietat de ma penal i els drets humans de la El nombre d’expedients oberts ha encarcerades, a més de perden la Malauradament aquests casos noles sancions o la correcta inscripció Universitat de Barcelona. En aquest estat elevat. En proporció, són les seva llibertat, perdre la major part són aïllats, ja que trobem exemplesburocràtica en relació a la seva doble acte es va poder exposar com el sis- dones les que tenen més expedients dels drets universals i estar en un de denúncies des de les presons denacionalitat, entre altres. Les reivin- tema carcerari marca, condiciona i disciplinaris oberts, la qual cosa de- ambient permanentment conflictiu, A Lama, Picassent o Palma de Ma-dicacions en un àmbit col·lectiu han pauta la vida de la família de la pre- mostra que són les dones les més han de suportar la responsabilitat llorca. A més cal remarcar que la ma-estat múltiples: accés a les preses a sa, especialment la de les dones, ja sancionades i amb més implicació de d’abandó del nucli familiar. Cal re- joria de vegades aquests abusos notallers formatius i laborals de fusteria que són aquestes les que se’n fan cà- persones preses als conflictes, res- cordar que a les dones se’ls hi atri- són denunciats, ja sigui per por a re-i manteniment ( tallers reservats no- rrec, majoritàriament. Els murs i les pecte als homes. bueix el rol social de cuidadores i presàlies com per la pressió a l’accésmés per a homes), material higiènic reixes no acaben a la presó, sinó que en elles recau la carga reproductiva a millors condicions penitenciaries.bàsic i mensual (sabó de mans, gel s’estenen arribant a les cases de la familiar, per tant el seu encarcera-
  • 20. internacional20Rapinyaires, Afganistan i nosaltresAfganistan es podria convertir en el centre miner del món i les seves riqueses són de vital importància pel futur.Els voltors esperen que els depredadors acabin la seva feina i poder calcular els beneficis amb xifres irreals. Gati Però això és només l’inici. El valor que Prometi aparells de raigs X i bateriesManresa, gener de 2012 se li ha donat a l’explotació de Ferro nuclears. Europi per pantalles, làsers de Haji-Gak és de 420.000 milions de i electrònica òptica. Disprosi làsers,CONSUM, CONSUM, CONSUM... $!!!, i és només una. Xina amb la seva barres per reactors nuclears i imansNadal i cases plenes de joguines amb empresa estatal del metall ja està ex- d’alta potència. Gadolini per tracta-munts de piles, electrònica, electro- plotant una mina de Coure al sud de ments oncològics i agents de contrastdomèstics de tota mena, roba... Tot Kabul i calcula que podria obtenir be- per ressonàncies magnètiques. Luteciel que el mercat ens ofereix. Sortim neficis per sobre dels 43.000 milions tractaments químics i leds... Les terresdel Nadal i sense més caiem a les re- de $ (El coure a inicis del 2000 costa- rares són essencials per tot el que si-baixes d’hivern on trobes els sobrants va 1’75 $ i avui supera els 9 $ per Kg). gui alta tecnologia, i això és ni mésa teòrics preus baixos; després vénen Els grans capitalistes de JP Morgan ja ni menys que el futur. Fa temps queels dies especials per a mares, pares, han comprat una mina d’Or a Mazar- és diu que el pròxim pas en l’evolucióàvies, els St.Jordis, rebaixes d’estiu...O e Sharif, i com a mínim una vintena és el del sistema productiu al tecno-sigui, un cercle viciós de consum per d’empreses Índies es concentren en lògic, per tant s’han de controlar elsser i fer felices. el Ferro a diferents punts... També jaciments dels material necessaris de es pot afegir a la llista grans reserves la mateixa manera que ja s’ha fet pelJa ho sabem, el nostre sistema està d’estany, plata, esmeraldes, urani... petroli i s’està fent amb l’aigua. Sen-basat en el consum. Més enllà de la Totes les potències tenen els ulls a se aquests elements seria difícil quefàcil i poc concreta frase de «consum mundial en portada. Tot gira molt taven més d’una hora a terra en les l’Afganistan a semblança dels carron- els EEUU pogués mantenir la cursaresponsable», que fins i tot un ajun- ràpid i no sempre enfoquem o ens zones més «calentes», i eren escortats yers sobrevolant els cadàvers. armamentística, competir en el lucra-tament altament endeutat com el de fem les preguntes oportunes, i més d’una per soldats d’elit dels Marines ianquis. tiu negoci de la seguretat i les novesManresa fa servir d’eslògan nadalenc, vegada ens perdem en les famoses cortines Els resultats d’aquests treballs van co- Però el que més preocupa i pel què tecnologies o simplement manteniraprofundint una mica més en el cost de fum que el poder ens posa davant per mençar a sortir a la llum fa poc més lluitarà el poder econòmic i militar el seu consum energètic, sense parlarreal de tot allò que se’ns ofereix, no poder veure. Potser amb l’Afganistan ens d’un any i s’assegura que 6 dels ja- dels EEUU, és aconseguir i assegurar de tot allò relacionat amb la medicinaveiem que tot és fabricat i/o transpor- ha passat això, ens hem perdut i fins fa poc ciments trobats superarien les mines el que segurament és un dels seus i la ciència que tendirà probablementtat fent servir en la immensa majoria no hem pogut intuir el per què de moltes més productives del planeta, i que la punts més febles, que són els ano- a una especialització tal, que estarà ade les vegades materials i/o energia coses que allà succeeixen. Per què se’n va immensa concentració de minerals i menats elements crítics i terres rares. l’abast de minories però molt riques.que prové dels anomenats recursos tothom d’Irak però no es parla de la gue- la seva fàcil accessibilitat podria pro- Aquest són un conjunt d’elementsfòssils, i és més que conegut que rra d’Afganistan, més antiga i probablement vocar el que ja anomenen “febre per rars o no gaire freqüents però de vi- Aquest és el sistema dominant, elels mapes d’extracció de matèries més cara que la d’Irak? les terres i el subsòl afganès”, fent tal importància en la fabricació d’alta rapinyaire sense escrúpols que totsprimes i el de guerres quasi sempre que el país sencer esdevingués el cen- tecnologia. El major productor i ex- els estats han mantingut i defensen.coincideixen. I aquest és el premi, els Oficialment la invasió d’Afganistan va co- tre miner més important del món. Les portador de terres rares és Xina, amb Lluny de voler crear el sentiment derecursos dels quals no sempre conei- mençar el 7/10/2001. Des de llavors el cost estimacions actuals ja tripliquen les el 97% de la producció mundial i la culpa inculcat per la moral judeocris-xem els seus noms, però que són de econòmic i humà de les forces d’invasió i esperades fa uns anys. majoria de les reserves, i l’any passat tiana que et torna reformista o sim-vital importància pel poder, ja sigui ocupació ha estat altíssim, tot i que insigni- va començar a acaparar els recursos plement passiu, el coneixement ensper mantenir-lo o bé perquè el què ficant al costat del patiment i la mort de les per les seves empreses i ha reduït les hauria de donar les eines per poders’extreu de la seva explotació serveix afganeses. Bombardejos massius per tot el exportacions al Japó per exemple. desfer-nos d’una vegada i per sem-pel més que hipotètic canvi del siste- país amb bombarders B-52 i B2, importants Només una de les zones explorades al pre, sense concessions a les refor-ma actual. batalles com les de Mazär-e Sarif, difícils sud d’Afganistan que contenen terres mes, d’aquest sistema on cada cosa aliances i jocs polítics... Tot per la hipotètica rares podria abastir el planeta durant està tacada de sang, ser conscientsCada vegada és més evident que po- guerra contra el terrorisme? Òbviament no! 10 anys (equiparant la més produc- que els rapinyaries, quan l’alimentdem estar a les portes d’una altre mo- tiva de Xina). Els EEUU depèn en un escasseja, s’intenten eliminar uns alsment històric amb canvis importants. Tres setmanes després de l’11 de setembre 100% de les importacions d’elements altres i el que un dia menja l’altre diaLa cursa armamentística a nivell mun- de 2001, just començant la invasió terrestre I què busquen? A un dels jaciments crítics com el Niobi (essencial en la pot ser menjat. En definitiva eliminardial ha crescut impressionantment, d’Afganistan, el govern d’EEUU conjunta- investigats a la província de Ghazni producció d’acer i les aleacions ae- aquest sistema de consum que no ésla militarització i assetjament de la ment amb el Pentàgon van autoritzar i es s’assegura que hi ha més liti que a roespacials), el Manganès (producció altre que el de la GUERRA, GUERRA,dissidència a les societats dels ano- van començar els treballs d’investigació geo- tota Bolívia, que té les majors reser- de ferro i acer) i l’Indi (necessari per GUERRA.menats països rics és una realitat, el lògica del terreny en qüestió, després que els ves actuals, i segons el The New York les pantalles líquides, semiconduc-creixement militar i econòmic de les “arribés a les mans” els mapes geològics fets Time Afganistan podria ser l’Aràbia tors i pel·lícules solars); en un 94%noves potències i l’estancament de pels invasors soviètics els anys 80. Aquest Saudita del Liti. A més de per les ba- del Platí (fabricació de catalitzadors, *La info científica sobre la geologia iles velles és un fet, lo ràpid que es treball, dut a terme per més de 50 geòlegs teries, components de mòbils i ordi- electrònica i en tractaments químics); el treball a l’Afganistan és de l’articlemouen els interessos econòmics i es- nord-americans en un absolut secret fins fa nadors que ja coneixem, l’hidròxid i depèn en un 100% en tots els ele- «riqueza mineral de Afganistán», pu-tratègics mundials és vertiginós, líders poc ha durat més de 7 anys. Primer es van de liti es fa servir per depurar l’aire a ments considerats com a terres rares. blicat el desembre de 2011 a la revis-històrics desapareguts, moviments fer per aire amb aparells molt sofisticats, i les naus espacials i els submarins, el En total són 17 elements, però alguns ta Investigación y ciencia.militars d’uns i alguna cosa més que es va cartografiar geològicament més del carbonat de liti en medicina pel “trac- exemples per mostrar la importànciaadvertències dels altres...vaja que no 70% del país. Després els geòlegs volaven tament” del trastorn bipolar o la de- són: El Lantà utilitzat en el refinatés casual que moltes pàgines web de en helicòpters de combat Black Hawk pressió, té aplicacions en la industria de petroli, bateries de cotxes híbridsgeopolítica hagin estat una setma- als punts de més interès en missions nuclear... i lents. Neodimi fabricació de discsna amb titulars de la tercera guerra de reconeixement, en les que no es- durs, mòbils i imans d’alta potència.
  • 21. ressenyes 21 Diversos autors Madrid, Klinamen, 2011 iogurt editat una recopilació de textos, bagatge organitzatiu que si no la anys de contestació social al país Manresa, febrer de 2012 comunicats, cròniques i entrevistes va fer possible, si més no la va fer hel·lènic. I que es fa un xic repeti- d’algunes de les protagonistes del propagar. tiu si es pretén llegir-lo d’una sola El 6 de desembre del 2008, un Desembre Grec. tirada. De totes maneres, cada un jove de 15 anys fou assassinat El principal potencial que té el lli- dels textos escollits aporta algun per un tret de la policia grega Un desembre Grec que no només bre és que es converteix en un tes- element diferent. a Exarchia, conegut popular- es caracteritzà pels disturbis i els timoni evident, palpable de què la ment com el barri anarquista saquejos. També comptà amb les revolta és possible. Ens apropa de Per entendre la combativitat latent d’Atenes. Minuts després del okupacions de les Universitats i manera directa a escrits que fins de Grècia i les noves tendències ni- crim, sorgiren tot un seguit de Ajuntaments, les zones alliberades ara no havien estat traduïts al cas- hilistes que han marcat una escis- mobilitzacions relativament es- de policies i ens estatals, amb as- tellà. Deixa entreveure les diverses sió (amb tints generacionals) dins pontànies que desembocaren semblees multitudinàries; amb ex- formes d’entendre les lluites anti- l’anarquisme fa falta entendre tot el posteriorment en una àmplia periències autogestionàries com autoritàries, defugint del dogma- context que l’ha fet possible. MoltaMaderos, revolta social que feu trontollar la posada en funcionament d’una tisme d’una única visió. I ens plan- gent jove va viure per primera ve- els ciments de la democràcia petita xarxa d’autogestió de la sa- teja la lògica pregunta de què fer gada uns fets difícils d’oblidar, quecerdos, grega. lut i d’educació amb la intercon- quan ja no queda pràcticament res els varen fer créixer a l’escalfor de nexió de les múltiples lluites. Per per cremar i destruir. l’enfrontament. I un cop has cone-asesinos! què tal i com es defensa des dels gut el sabor de la insurrecció, de la «Batsi,gourounya, dolofoni» comunicats, la gent sortí al carrer A nivell de mancances (i tal i com victòria, tornar a la normalitat es faCrónica del (maderos, cerdos, asesinos!) no només per demostrar la seva admet la pròpia editorial) potser molt difícil. fou un dels lemes més core- ràbia davant un assassinat estatal, faltaria donar més importància alsdiciembre jats durant aquells dies de rà- sinó per les misèries quotidianes. La anàlisis posteriors que s’han fet de bia. Recentment i sota aquest revolta no s’estengué només per la la revolta i que sense cap mena degriego nom, l’editorial Klinamen, ha fúria, sinó per què hi havia tot un dubte han marcat els últims tres Pep i Tu d’aquests vuit anys, sent una font de Des de que el «Berguedà Llibertari» és ges- Des de l’any 2009 a l’any 2010 fa fun- Berga, gener de 2012 referència en moments complicats i con- tionat amb wordpress hem publicat prop cionar el «Bages Llibertari» gestionat per crets com durant els abusos d’autoritat de vuit-centes notícies, s’han fet uns cinc- persones de la capital del Bages a word- El mes de gener de 2004 dos com- de novembre de 2004 comesos pels cents comentaris i s’han impulsat múltiples press.com i després a entodaspartes.org. panys del Berguedà vam adquirir el mossos d’esquadra als carrers de Berga, campanyes. Des del 2006 hem tingut prop La iniciativa anava en la línia del Berguedà domini www.berguedallibertari.org durant els lamentables fets de Patum de de 60.000 visites i 32.000 usuaris, dels Llibertari però al Bages. i el mes de març següent el portal 2005 en que van matar el nostre com- quals més de la meitat no són els habituals. «Berguedà Llibertari» es posava en pany Pep Isanta mentre els mossos nega- Ens movem en una mitjana que oscil·la la Ara, Berguedà i Bages llibertaris s’uneixen funcionament. La voluntat era clara, ven la seva ajuda i nosaltres mostràvem cinquantena de visitants diaris que s’estan o millor dit es coordinen al Bllibertari.org. es volia mostrar: «les darreres notí- les nostres incoherències, durant la lluita una mitjana de dos minuts i mig al nostre El «B Llibertari» és un portal web de l’Alt cies de la comarca, les diverses acti- contra l’ordenança de civisme o fent se- web, són visitants de diversos països, tot i Llobregat i Cardener (Berguedà i Bages) vitats dels col·lectius i grups llibertaris guiment de presos com el Roberto Catri- que el gruix són d’aquí, és clar. Hi ha hagut que ofereix informació i recursos socials iEl Berguedà del Berguedà, les lluites d’aquí i de la no que en pau descansi. moments en que els visitants o lectors han anarquistes de caràcter local i d’arreu del resta del món» i oferir tot un seguit arribat a ser entre cent i dos cents diaris i món. Aquest projecte se suma als projec-Llibertari i el de recursos al usuaris: correus elec- El «Berguedà Llibertari» va néixer sent un fins i tot en un parell d’ocasions a supe- tes informatius antiautoritaris d’ambdues trònics, allotjar el web dels diferents portal gestionat amb el sistema php-nuke rat els sis-cents, però això només quan comarques com ara el pèsol negre (publi-Bages Lliber- col·lectius, accedir al fòrum, etc. De i el maig de 2006 va passar a ser gestio- l’actualitat social ens assenyalava (Patum cació periòdica en paper). I Ràdio Bala pel seguida al portal s’hi van allotjar el nat amb wordpress fins a l’actualitat. El 2005, casos de civisme, maquis, atacs de que fa a Manresa. Amb la participació detari ara són el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, portal ha estat gestionat per l’Ateneu Co- membres de la CUP a una casa okupada, diverses persones de les dues comarques l’Ateneu Columna Terra i Llibertat i lumna Terra i Llibertat (ateneu anarquista etc.). Com anècdota destacar la multa s’inicia una nova etapa comunicativa queBllibertari.org el pèsol negre entre altres projectes. de Berga) i ha estat i és un petit però ferm —del tot irregular— al llavors gestor del promet ser molt fèrtil i interessant. punt de referència informativa pel que fa portal per publicar una crítica als Mossos El «Berguedà Llibertari» ha estat a temàtiques socials de la comarca. d’Esquadra (un judici peculiar que en algu- Salut i anarquia! un referent comunicatiu al llarg na altra ocasió caldrà explicar).moviment- Konvent cilment tenien cabuda al nostre entorn. El La nova web de movimentpuntzero Cal Rosal, febrer de 2012 resultat ha estat el teixit d’una plataforma www.puntzero.org és l’eix d’infinitats depuntzero artística on el més important és l’esperit projectes que es duen a terme a les co- Des dels seus inicis movimentpunt- creatiu com a motor cultural i social, allun- marques del berguedà, bages, osona i l’altestrena web zero ha pretès donar a conèixer l’art yat dels criteris comercials i institucionals. urgell, amb informació i imatges de pin- multidisciplinari a les comarques D’aquesta manera s’han creat con- tura, fotografia, música, performances...totalment re- d’interior, des d’una vessant total- nexions artístiques a tot el territo- Un espai, amb seu central al konvent ment lliure, emfatitzant, valorant i re- ri, apropant i donant vida d’una de cal rosal, obert al diàleg de l’art.formada colzant artistes i propostes que difí- manera natural i gairebé indígena.
  • 22. humor i poesia22ELS DIRIGENTSDE LA MULTINACIONALDANONE DESEMBARQUENA AVIÀ A FER EL BÉLlegim estupefactes al diari “Aquí” del Berguedà una nota sobre unfet humà trascendent, que no volem que passi desparcebut entrenosaltres totes. Resulta que l’alcaldesa d’Avià, Patrocini Canal, farta detenir el poble desendreçat i brut, va demanar ajuda a la multinacionalalimentària Danone. Aquesta, com si de l’Equip A es tractés, va enviarno menys de 550 directius un diumenge de Febrer a pintar l’escola,repassar les respatlleres dels bancs del pati, treure la merda de pardaldels gronxadors, encimentar la pista de bàsquet del taller Coloma iRiera per a persones amb disminució i altres feines d’aquestes pesadesque la gent del consistori sol espolsar-se amb arguments de pes isoltura. L’esperit missioner i danoenegeista de la marca Danone hamarcat un abans i un després en la gestió d’aquestes tasques molestesper les quals els consistoris mai troben el moment. La joventut d’Aviàrecordarà sempre el dia en què una colla d’executius van prendre lafeina als de la brigada d’obres a canvi d’un entrepà de fogràs purlom.Ataviats com els més arriscats experts enginyers de Fukushima, la co-lleta maca de peixarrots grossos van fer anar la rasqueta i l’escombraamb una gràcia encomiable. Amb la mateixa gràcia encomiable ambquè després signen EROS o foten al mercat nous productes nocius queprovoquen cagarrines, tant amb l’ingestió com a l’hora de pagar-los.La nostra reflexió arran de la noticia és que, si de repent els dirigentses foten a robar la feina als subalterns, potser sí que hi deu haver al-guna cosa desagradable, incòmoda i malvada en el fet mateix de serdirigent. Ho anirem esbrinant. De moment, jo ja he trucat a la multi-nacional Danone per que m’envïi un parell de dirigents benefactors acasa, a veure si em poden enxufar l’ordinador a la wifi que té el del’estanc de sota casa. És que em vull baixar la discografia complertadels «Cantores de Hispalis» i sense internet no hi ha manera.Dr. Flori Pepis, consultor de sistemes. POESIA Incorregible per exercir de mercenari el molt honorable cos de l’estat si finalment fra- dels mossos d’esquadra casso en tot de catalunya ara només em manca la si perdo la il·lusió fe i les meves poques tinc els elements neces- en l’ordre amistats saris la democràcia si no trobo les res- sang catalana i l’autoritat. postes a les meves bona planta preguntes i un coeficient Miquel Prodigiós sempre em queda intel·lectual suficient un últim recurs
  • 23. la recepta, humor i agenda 23La recepta d’hivern AGENDA Dissabte 24 de març Iaia RamonaBages, febrer de 2012Aprofitant que s’acaba l’hiverni encara tenim alguna carbassaguardada al rebost i encara ensqueda alguna patata que se’nscomençarà a grillar, i si tenimsort, potser encara ens quedaalgun pot de conserva de tomà- Setè aniversari del CSO La Tremendaquet, farem una recepta amb i cabaret.aquests ingredients de tempo-rada. 22.30 h Cabaret. 23.30 h Karaoke. + Festa tremenda.Ingredients: Dijous 29 de març250 gr patata. VAGA GENERAL250 gr carbassa.una ceba, alls i julivert.2 ous de gallines felices.pa ratllat.300 gr de pèsols.1 kg de tomàquet natural.Farem les patates i la carbassa al va-por tallades a trossets. Quan estiguin Mandonguillescuites (mirarem que no quedin massaacquoses), les trinxarem amb una for-quilla, hi barrejarem un cap d’alls ta-llat a trossets ben petits, hi tirarem els de carbassa i patata2 ous, una mica de julivert picat i hianirem tirant pa ratllat fins que veiemque ens queda una consistència proubona per fer les mandonguilles. Ani-rem fent les boletes de la mida que Un cop tenim les mandonguilles ben uns 20 minuts. Mentrestant farem Un cop fet el sofregit de tomàquet Dissabte 21 d’abrilens agradi, i les passarem per un ou fregides, podem tallar la ceba a tros- bullir els pèsols amb aigua fins que hi tirarem els pèsols escorreguts i lesbatut i després les arrebossarem amb sets, sofregir-la amb una mica d’oli i estiguin cuits. mandonguilles, ho deixarem courefarina. Un cop fet aquest procés ja seguidament tirar-hi el tomàquet al uns minuts i ja ens ho podem menjar!podem fregir-les en oli ben calent. natural que deixarem coure mínim Són delicioses!Breus de trànsit i societat per culpa d’aquells cotxes insolidaris i S’ha donat el cas que en ple revolt, al- són del Barça, menys un avi que és de A Ateneu Columna Terra i Llibertat. 23.00 h Concert de rumba amb POP Manolitos Band i Sotataula Kan-L’Espunyola, febrer de 2012 incívics. Només vol agilitzar la circulació i guns vehicles, han hagut de frenar per- l’Europa, però creuen que l’esport és dela. crear una bona relació entre els conduc- què el cotxe que es creua al seu camí, va bonic i una virtut. El Barça no és l’esport,Intermitents tors, cosa que no acostumen a fer les mig metre dins el carril contrari. No fan sinó un equip d’un gran esport. I hi ha forces repressives i multadores de l’estat. referència als camions que no hi caben molts més esports molt arrelats a Cata- Dissabte 5 de maigHa sorgit als Països no tan Catalans la en una carretera no massa ample, sinó lunya on hi ha equips capdavanters enPlataforma en contra dels impostos als Mitjana de la carretera de conductors que entren a formar part l’escena internacional. 10 h al CSO La Tremenda.intermitents. És l’única solució que han dels incívics/terroristes.trobat un grup de ciutadans indignats El Ministeri de l’Interior de l’estat es- També creuen que el tractament de les Taller d’electricitat.amb el govern degut a l’impost que gra- panyol ha desplegat un cos d’elit de la La Guàrdia Civil tindrà cura que això no notícies són probarcelonistes i antima- Repassarem i aprendrem els conceptes bàsics d’electricitat deva fer ús dels intermitents. Guàrdia Civil a totes les carreteres se- passi, intimidant amb la seva presència dridistes. Que el tractament de les notí- manera teòrica i pràctica. cundàries de la comarca del Berguedà. als conductors, apuntant les matrícules cies arriba a ser de més mal gust que laResulta que un grup de ciutadans s’ha Resulta que els han arribat pressions dels terroristes trepitjadors de línies i premsa del cor, on parlen què tal juga- Dissabte 12 de maigunit perquè estan farts d’esperar a les mitjançant un lobby molt influent, el fa- mostrant el seu nou model d’uniforme, dor ha entrenat així o que s’ha barallatrotondes a que els altres conductors po- mós grup de poder que es reuneix a les que els queda millor que mai i no han amb no sé qui. 10 h al CSO La Tremenda.sin l’intermitent per a sortir de la roton- oficines de l’ACTLL de Berga. trobat grans ocasions on lluir-lo.da. Degut a aquest fet, no poden entrar- I per acabar, resulta que també volen le- Taller de mecànica.hi i poder continuar avançant en el seu L’avís feia referència a fer disminuir els El Barça és futbol, però el futbol no gislar el sou dels jugadors, ja que cobren Coneixerem les parts d’un vehiclecamí o, si entren, ho fan instintivament, accidents en les carreteres secundàries. és el Barça milions i milions, els clubs mouen milers i sabrem fer algunes coses de manteniment, així com reparacionsjugant-se la seva integritat i la dels altres. Resulta que gran part dels conductors de milions i es passen pel forro de la pi- bàsiques. que fan servir la C-26 trepitgen la mitja- El Col·lectiu de Jubilats Amics del Futbol lota moltes lleis i normatives.L’únic motiu que troben els integrants na en gran part del seu recorregut. han presentat un proposta legislativade la plataforma per a que els conduc- popular per a que, a tv3, treguin els Així queda la proposta. A veure com cau Dissabte 19 de maigtors no fessin servir els intermitents és El Ministeri informa que està bé estal- esports de les notícies. Creuen que les al món culé. Si són gent que els agradaque el govern hi ha posat un impost. O viar metres, ja que fa millorar la balança notícies i els esports no són el mateix i l’esport s’ho prendran bé. Si simplement 10 h al CSO La Tremenda.que són tontos del cul, ja que posar-lo econòmica del país (no hem d’importar aquest no és el seu espai, a l’igual que són hooligans sense cervell que se sen-és simplement fer un moviment de ditet. tant carburant), però no s’hauria de rea- el temps, que acostuma a estar fora dels ten identificats amb uns tios ben catxes Taller de fontaneria. litzar aquest estalvi quan hi ha un altre informatius. i guaperes que cobren per fotre patades Aprendrem les nocions bàsiques per a fer petites reparacionsAquesta plataforma no fa apologia cotxe creuant-se. i porten una samarreta d’un color deter- domèstiques.d’anar més ràpidament als llocs o de po- A més, van més enllà amb la demanda minat, que se la canvien cada dos perder guanyar aquells 15 segons perduts que no només surti el Barça. Tots ells tres, no els hi agradarà massa.
  • 24. entrevista24PARLEM AMB…Concha Liaño Caro y Cara nosotros?» y me llevaron para y los compañeros nuestros niCaracas, novembre de 2011 el ateneo. ¡Caramba! Pensaban caso nos hacían. Ya entonces igualito que pensaba yo. No me antes de la guerra no nos hacíanEstem al centre històric de Caracas, hacían mucho caso. Teníamos caso. Bueno, durante la guerraa un onzè pis. Ens ha costat una muchas actividades allá. Muy también nos quisieron ignorar.mica trobar la casa de Conchi. Està lindo. Había un sordo mudo ycontenta per la visita i es mostra un mudo. Había grupos de Ju- ¿Cómo empezáis a organizaros?encantadora, tot i avisar-nos que ventudes Libertarias en todas las Íbamos muchas muchachas alno té un bon dia. Té noranta-cinc barriadas. Todos los domingos ateneo. Esa era la verdad. Ahíanys, gran vitalitat i el cap clar com nos reuníamos en Masnou. Allá conocí yo a mi amiga Sole-una joveneta. Tanmateix l’edat no había un gentío enorme. Era dad. Mi compañera de armas. Te quería preguntar sobre las unio- de las mujeres que de losperdona i la vista i l’oïda li comencen bellísimo. Era muy bella. Éramos muy nes de amor libre. Se ha hablado hombres. Es la verdad. Ena fallar. Ja no pot llegir. Passem el dia inquietas. Mujeres Libres tuvo bastante por un lado las uniones puestos de mucha responsa-amb ella, entrevista, dinar, xerrera, ¿Cómo se llamaba tu grupo? mucha vigencia en España. En libres, por otro lado el amor libre. bilidad ha puesto a mujeresentrevista... «Sol y Vida». El otro era «Tierra Cataluña. Y aunque me traten Mira, eso del amor libre… y eso dice mucho: no hay y Libertad». Ya no me acuerdo, de inmodesta: estaba Soledad nosotros considerábamos el Mujeres Libres aquí paraUna de las cosas que me ha llamado pero nos reuníamos todos. y estaba yo. Yo organizando la amor libre era que se unieran sin liberarlas, pero ellas se libe-la atención del libro de Eulalia Vega* región y ella organizando ahí. firmar papeles. Nada de irse a raron solas y han alcanzadoes que dices ser anarquista antes En el ateneo, en el tema de Todo lo que se hizo, las pro- acostar por gusto. Esa no era la unas posiciones que eso,de ponerte en contacto con los las mujeres y los hombres, a motoras éramos nosotras que interpretación de las juventudes cuando yo llegué aquí, erananarquistas. veces que eran compañeras o teníamos veinte años. Ella y yo. libertarias del amor libre. Éramos utopías. Yo me considero una persona hermanas… Claro, éramos dirigidas por Lucía más puritanos que los demás. privilegiada. Y mis compañe- No, éramos todo familias, íba- Sánchez Saonil, por Mercedes ¿Estas a favor de Chávez? ritos, que tenían la edad mía mos todo familias. Cuando nos Comaposada y Amparo Poch. De hecho participaste en los liberato- Estoy completamente de ahí, también eran privilegiados. reuníamos en el Clot eran mili- rios de prostitución durante la guerra. acuerdo con el Proceso. Yo tengo la historia de un gran tantes con sus familias, con sus ¿Cuáles fueron las principales No existieron… magnate, senador y consejero niños y todo. Era muy bonito. actividades de las agrupacio- ¿Sin embargo, como anarquista, de presidentes, que le salió un En un sitio se ponían a hablar nes de Mujeres Libres? Pero campaña de propaganda… no te crea rechazo como presi- cáncer en el cerebro, y los dos de política un grupo, en otro Había clases de Puericultura, Sí, se hizo pero no se llegó ha ver. dente o como militar? años que estuvo en tratamiento sitio hablaban de poesía o de enfermería, secretariado, corte y Eso fue una iniciativa del doctor No es Chávez el que ha antes de morirse, saca la con- literatura, porque había gente confección. Soledad buscaba el Ibañez. Nosotras ayudábamos creado todo esto. Un líder clusión de que es el verdadero ilustrada también. Era muy sim- dinero para los profesores. pero eso quedó en el papel. no hace las circunstancias, sentido de la vida: sentirse útil, pático. Éramos muchos, éramos son las circunstancias que sentirse solidario, tener vocación todo un tren que se llenaba. ¿Eran muchas agrupaciones Al acabar la guerra, en el exilio fuiste hacen al líder. Y la providen- de servicio hacia los demás. o muchos pueblos? primero a Francia. cia ha querido que en este Los compañeros muy Sí. Yo escribía a los grupos de Pasamos la frontera de las momento sea un Chávez,Esto es lo que sentías cuando en- las juventudes libertarias y les últimas. porque Chávez está altraste en el Ateneo del Clot? anarquistas, pero en enviaban ya los estatutos. No servicio de un Proceso. No Esa fue mi salvación encontrar- teníamos ninguna organización, En Francia no fue fácil. Colaboraste es Chávez el que dirige, es los, porque yo estaba perdida cuanto a la mujer teníamos apenas los estatutos con la resistencia y ¿porqué marchas el Proceso, la evolución en con todas estas ideas que de lo que queríamos organizar a Venezuela? la que estamos viviendo que tenía. Luchando contra todo. igual de machistas y acudían como moscas a un Ya había nacido mi hija, tenía ha escogido, que se sirve Parecía una loca. Estaba contra panal. cinco años. Te lo voy a contar. de Chávez. Eso es lo que yo la familia, a los trece o catorce que el resto. Ellos no Cuando llegamos a Francia pienso. Lo hace bastante años. Era muy religiosa y perdí Cuando pienso en eso me Soledad y yo como éramos tan bien, a pesar de muchas a Dios. Parecía una especie de aceptaban pero noso- siento tan contenta. Yo tengo terriblemente apasionadas por equivocaciones y a pesar de loca suelta. una vida ahora que es un las ideas, por la lucha de Mujeres muchas meteduras de pata. tros los sacudimos. desastre. Estoy sola. Todos se Libres, nos vimos muy mal. A ella Una anarquista de pies¿Qué actividades llevabais a cabo? han muerto porque como yo he le tuvieron que dar electroshock y a la cabeza como yo, da Teníamos un ateneo en el Clot y Por el hecho de que fuesen mujeres, vivido tanto, se me han muerto. yo intenté suicidarme. No asumía- soporte a Chávez que es un yo cuando estaba con toda esa también podía implicar que hubiese ¿Tú has escuchado hablar de mos la derrota. No la podíamos autoritario. violencia, porque no era rebeldía, cierta subordinación ¿O no? Antonia Fontanillas? Es una muy asumir. era furia lo que yo tenía. Rabia Los compañeros muy anarquis- buena amiga mía. El otro día me A España has vuelto cinco veces contra mi prima que se quería tas, pero en cuanto a la mujer mandó un disco con canciones. ¿Por eso te animaste a venir para acá? me has dicho. cortar el pelo y el esposo no la igual de machistas que el resto. Cantaba muy bonito ella. Entonces los compañeros me Sí, precisamente como somos dejaba. Era horrible como se Ellos no aceptaban pero noso- arreglaron todo para que yo pocos los que quedamos de vivía. Ustedes no tienen ni idea. tros los sacudimos. ¿Cuál era tu labor ahí? viniera. Al principio nos reunía- aquella epopeya que vivimos. Mis compañeros que trataban de Adoctrinarlas, despertarlas, mos los compañeros, pero ya Fuimos protagonistas. Mu- organizar los sindicatos dentro ¿La organización específicamen- sacudirlas nada más. En mu- se dispersaron, se murieron. chos grupitos de ahora no de la cárcel… no chico… era te de mujeres? ¿La primera fue la chos pueblos las chicas de las Perdí la conexión. Yo vengo a quieren que eso se desvanez- bello, era muy bello. ¿Qué suerte Organización Cultura Femenina de juventudes libertarias reunían Venezuela sin una profesión. ca en la nada. A los pocos que viví todo eso? Ustedes no Barcelona? a todo el pueblo, a las mujeres Sin nada, con una niña de cinco que quedamos, un poco tienen esa suerte. Las ideas Soy yo quien la organicé. del pueblo que querían venir. años en la mano. protagonistas, nos exprimen nuestras en realidad son las que Éramos ocho y yo era la más En Reus recuerdo que una vez para que les contemos y eso a van a salvar a la humanidad en joven. Desde la guerra yo era vino la aviación a bombardear, y Vives en Venezuela desde el 1948 mi me da mucha satisfacción. el futuro. Tus nietos o quizás tus la más joven. Yo tenía 17 años. habían muchas, muchas. ¿Cómo has visto el cambio desde A pesar de que no sirvo para tataranietos lo vean. Tú no. Formamos un grupito que que llegaste aquí, de la sociedad estas cosas me presto con llamamos agrupación cultural ¿En Manresa estuviste también? venezolana y sobre todo a la mujer mucho gusto, para decir lo¿En el ateneo estabas en las femenina. Y no hallábamos qué En Manresa, en Granollers. Ya no cómo la has visto evolucionar? poco que sé.Juventudes Libertarias? hacer. No teníamos poder de me acuerdo, los más importantes. Y Bueno, lo repito. Ante la mujer Sí, cuando yo estaba con esta convocatòria. Yo era la que más yo iba por mis propios medios. Iba venezolana me quito el sombre- *Eulàlia Vega: Pioneras y revo- revolución interior. Tres mucha- iba… no teníamos poder de en carros, en carros de burros, así. ro. Valen un imperio y Chávez lucionarias. Icaria, Barcelona, chos me dijeron: «¿Vienes con convocatoria. Dimos un mitin lo ha comprendido. Se fía más 2011.