En defensa de les pensions públiques. CGT Catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

En defensa de les pensions públiques. CGT Catalunya

on

  • 618 views

En defensa de les pensions públiques. CGT Catalunya

En defensa de les pensions públiques. CGT Catalunya

Statistics

Views

Total Views
618
Views on SlideShare
493
Embed Views
125

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 125

http://cgtmanresa.blogspot.com 123
http://www.cgtmanresa.blogspot.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

En defensa de les pensions públiques. CGT Catalunya En defensa de les pensions públiques. CGT Catalunya Presentation Transcript

  • LA DEFENSA DE LES PENSIONS PÚBLIQUES DE TOTES I TOTS CATALUNYA Confederació General del Treball de Catalunya Secretariat Permanent del Comitè Confederal
  • Milions de treballadores i treballadors, estafats i robats els seus drets per polítics, empresaris i els sindicats CC.OO i UGT. Gabinet d’Estudis Confederal
  • “ Los poderes públicos mantendrán un régimen público de Seguridad Social para todos los ciudadanos, que garantice la asistencia y prestaciones sociales suficientes ante situaciones de necesidad, especialmente en caso de desempleo . La asistencia y prestaciones complementarias serán libres.” (Artículo 41 Constitución Española).
  • El Nostre model públic de pensions es sustenta en tres nivells: a) Bàsic: l’accessibilitat al mateix s’esten a tota la població, amb independència de la contributividat realitzada. Els Estats segueixen el principi de solidaritat social. b) Professional: sistemes de contributividat: Cotitzacions d’empreses i treballadors i treballadores. Aquesta contributivitat dona dret a unes prestacions. c) Lliure: el que cada persona “pot crear-se”, amb independència de si està cobert pel segon nivell.
    • Número de Pensions contributives per classe (desembre 2010):
    • JUBILACIÓ…………………… 5.299.823
    • INCAPACITAT…………………. 2.319.130
    • VIDUÏTAT………………………. 952.156
    • Altres………………………………. 318.923
    • TOTAL PENSIONS………….. 8.885.032
    • La major part de les pensions contributives son de jubilació, el nombre de pensions ascendiran a 5,2 milions al 2011, amb un import mitjà de 892,32 €.
    • La pensió mitja es situarà en 776 €.
    • El 73% de totes les pensions, es troben per sota del Salari Mínim Interprofessional (641,40 €).
    • A l’any 2011 es gastarà 101.084,69 milions d’euros en Pensions, el que representa el 9,2% del PIB.
    • LA SALUT FINANCERA DE LA SEGURETAT SOCIAL
    • El Fons de Reserva de la Seguretat Social puja a 64.001 Milions d’euros, que representa el 6% del PIB.
    • El superàvit de la Seguretat Social es històric, inclusive els tres últims anys de crisi:
      • Any 2005……………………… 6.022 Milions de €.
      • Any 2006……………………… 11.900 Milions de €.
      • Any 2007……………………… 14.104 Milions de €.
      • Any 2008……………………… 14.000 Milions de €
      • Any 2009……………………… 8.500 Milions de €
      • Any 2010……………………… 2.400 Milions de €
    • El nostre Sistema Públic de Pensions es basa en tres principis:
    • De repartiment : amb les cotitzacions d’un any es paguen les pensions del mateix any.
    • De solidaritat : tots i totes contribuïm i tots i totes som beneficiaris/es.
    • De equitat : redistribució de la riquesa social, tractant desigualment als desiguals per assolir certes quotes de justícia social.
    • Els mercats (empresaris), els polítics i els sindicats CC.OO i UGT, han estat històricament dinamitant el Sistema Públic de Pensions.
  • Les Reformes i les Retallades dels nostres Drets
    • L’ IMPACTE DE L’ AUGMENT DEL PERÍODE DE CÀLCUL A LA BASE
    • REGULADORA DE LA PENSIÓ
    • Dels 15 anys a 20 anys es reduiria la pensió en un 5%.
    • Dels 15 anys a 25 anys es reduiria la pensió en un 8,3%
    • Dels 15 anys als 30 anys es reduiria la pensió un 13,2%
    • Dels 15 anys als 35 anys es reduiria la pensió un 21,3%
    • Dels 15 anys als 40 anys es reduiria la pensió un 28,5%
    • Les mesures de consens dels Polítics del Pacte de Toledo, Empresaris,
    • CC.OO i UGT:
    • Augment de l'edat real de Jubilació: dels 63,5 anys als 65,5 anys.
    • Augment dels anys de cotització en el càlcul de la Base Reguladora: dels
    • 15 anys reals als 25 anys reals.
    • Augment dels anys de cotització per tenir dret al 100% de la Base Reguladora de la Pensió :
      • Dels 35 als 38,5 anys als 65 i 66 anys.
      • Dels 35 als 37 anys als 67 anys
    • Incentivar el retard de la Jubilació : 3,5% per any de retard.
    • Incentivar fiscalment (encara més?) als Fondos Privats de Pensions.
    • Mesures d’ Enduriment dels requisits d'accés a Pensió:
    • Dels actuals 15 anys reals del mòdul de càlcul de la pensió, s’allarga als 25, amb tendència a tota la vida laboral.
    • Dels actuals 35 anys cotitzats per a tenir dret al 100% de la Base Reguladora de la pensió, s’augmenta fins als 38,5 als 65 i 66 anys i a 37 als 67 anys.
    • Què signifiquen aquestes mesures per a la gent? Dons senzillament que milions de persones assalariades
    • tindran que treballar (cotitzar) més anys per a tenir
    • dret a una pensió contributiva molt més baixa.
    • A qui afecta especialment?:
    • A treballadors autònoms, a les persones que treballen al règim agrari, a les empleades de la llar i les que des dels 90 han tingut cotitzacions interrompudes degut a la seva alta rotació en el règim general.
    • A tots els treballadors/res que van néixer als 60.
    • Aquestes mesures actuen directament en totes aquelles persones:
    • A qui va entrar a la dècada dels 90 al mercat de treball, les quals no han
    • tingut possibilitat de carreres professionals continues i es veuran obligades a
    • jubilar-se més tard, fins, al menys completar el període mínim de cotització.
    • b) Els qui no tenen carreres ininterrompudes fins 38,5 anys, si volen accedir a una
    • pensió sense pèrdua de poder adquisitiu, tindran que treballar més anys.
    • c) A tots les treballadors/res, que ara tindran que treballar 3,5 anys més, per a
    • tenir dret al 100% de la pensió si volen jubilar-se als 65 o 66 anys.
    • d) A tots els treballadors/res a partir del 2013, que veuran incrementat el seu
    • període de càlcul.
    • LES MENTIDES i el Cientifisme interessat
    • “ El sistema de Pensions petaria si no es reforma”:
    • Al 1995, les entitats financeres, La Caixa y BBVA, van encarregar a “experts” estudis que vaticinaven que al 2010, el dèficit de la Seguretat Social seria del 2,15% i la tassa de dependència (relació entre cotitzants/pensionistes), seria de 0,9/1.
    • LA REALITAT:
      • La Seguretat Social te superàvit i ho ha tingut de forma històrica.
      • L’actual relació entre cotitzants/pensionistes es de 2,57/1
    • LES MENTIDES i el Cientifisme interessat
    • “ El sistema es inviable per l’augment de l’ esperança de vida, la menor entrada de afiliats/des i l’augment dels anys en que es percep pensió”
    • LA REALITAT:
    • Des de 1995 a 2010, la població cotitzant ha augmentat en 5 milions.
    • Ara de cada 100 euros de riquesa social que genera l'economia espanyola, es dediquen 9 euros per a pensions, desprès queden 91 euros per a repartir.
    • Amb solament un increment de la productivitat del 1,5% d’aquí al 2050, la riquesa social es situaria en 225 euros, si dedicarem el 15% per a Pensions, es a dir 33,75 euros, quedarien per a repartir 191,25 euros.
    • LES MENTIDES i el Cientifisme interessat
    • “ El sistema públic surt reforçat”
    • LA REALITAT:
    • Més de la meitat de tots els treballadors i treballadores, és a dir més de 10 milions, es jubilaran legalment, al menys 2 anys més tard.
    • A l'augmentar el període de càlcul fins els 25 anys progressivament (amb tendència a tota la vida laboral), tots i totes perdrem fins a un 8,3% de la pensió mitjana.
    • Els anys obligatoris de treball (cotització) augmenten, així que “més ingressos per al sistema”.
    • Els anys de prestació disminueixen al jubilar-nos més tard, així que “més ingressos per al sistema”.
    • Les prestacions (pensions) baixen de mitjana un 8,3%, així que “més ingressos per al sistema”.
    • La Despesa en Pensions, actualment és el 9,2% del PIB, no augmentarà en proporció a les necessitats (pensions suficients per a tots i totes) i “el sistema” es
    • consolidarà sobre una REDUCCIÓ important de la DESPESA SOCIAL.
    • Els treballadors i treballadores, veurem disminuïdes les nostres pensions i som “obligats” a subscriure plans privats de pensions.
    • EL SECTOR EMPRESARIAL I FINANCER GUANYA.
    • Tant les prediccions demogràfiques : major esperança de vida, menys cotitzants, augment del número d’anys de cobrament de prestació, com les econòmiques : fallida, dèficit, van ser i son, càlculs interessats, eren i son variables no contemplades ni relacionades com:
      • L’efecte de la ma d’obra migrant.
      • Els augments de productivitat i el creixement econòmic.
      • La major tassa d’activitat de les dones (encara estem 16 punts per sota de la mitja UE-15.
      • El dèficit es MENTIDA i els Drets Socials, lo públic, no es regeix per l'interès privat. La Casa Reial, l’Exercit, La Policia… no generen riquesa social ni es regeix pel dèficit o superàvit…
      • El que els importava i els importa, es crear alarma social suficient per a crear una “necessitat” de cobrir part de la pensió pública amb fons privats, retraient milers de milions d’euros del erari públic, al sector financer-asegurador privat.
    • Alguns arguments senzills:
    • Els rics cobren pensions més altes i viuen més anys. Els pobres viuen menys anys i les seves pensions son inferiors.
    • Els migrants arribaran a centenars de milers d’aquí al 2050, augmentant la taxa de dependència.
    • La taxa d’activitat de les dones és de 16 punts inferior a la mitja europea, llavors la seva entrada al mercat de treball augmentarà els ingressos de manera significativa via cotitzacions.
    • El PIB d’aquí al 2050, pot créixer la taxa de 1,5% de mitja anual i tot i així la despesa del 15% del PIB que suposaria al 2050, resultaria que per aquest any, es generarien recursos en un 101,25 més que en l’actualitat.
    • Quins han signat el pacte social o d’estat, el “pensionazo”, polítics, empresaris i dirigents de CC.OO i UGT, no son afectats per aquest pensionazo.
    • Fan lleis singulars i discriminatòries: les retallades i la pèrdua de drets per als assalariats/des i els blindatges i les pensions màximes per als polítics, empresaris, executius i dirigents sindicals.
    • ELS IMPACTES DE LES MESURES DELS POLÍTICS, EMPRESARIS, CO.OO I UGT
    • El retard en la edat de Jubilació de forma universalitzada o be flexibilitzant la jubilació:
    • En l’actualitat, amb la llei 40/2007 de Jubilació flexible (anticipar avanç dels 65 i retardar passat els 65), pactada per CEOE, CC.OO, UGT i Govern, el número de persones que han anant retardant la seva jubilació ha tingut la següent evolució:
      • 2008 = 11.000 2009 = 15.900 2010 = 25.230
    • Amb cotitzacions mitges (Carreres) de 36,66 anys i quanties mitges de pensió inferiors als 1.000 €, raó aquesta que sembla haver induït a retardar la seva edat més enllà dels 65 anys per l’ incentiu del 2%-3% per cada any de retard.
    • Les persones que anticipen la jubilació avanç dels 65 anys, només poden fer-lo de manera universal i complint uns determinats requisits d’accés, estar acomiadat, inscrits a l’atur al menys 6 mesos, tenir cotitzats més de 30 anys i tenir complits 61. Els seus coeficients reductors a la base de càlcul oscil·len entre el 6% al 7,5% per cada any inferior als 65.
    • ELS IMPACTES DE LES MESURES DELS POLÍTICS, EMPRESARIS, CO.OO I UGT:
    • A PARTIR DEL 2013:
    • L’ IMPACTE DEL RETARD DELS 65 ALS 67 ANYS DE MANERA UNIVERSALITZADA, SUPOSARIA UN RETALL EN EL GASTO DE LES PENSIONS D’UN 2% DEL PIB. EN TERMINIS CONTABLES ACTUALS, SUPOSARIA UN DETRAIMENT DE 20.000 MILIONS D’EUROS, EL QUE REPRESENTA UNA RETALLADA DEL GASTO DEL 20%.
    • LA JUBILACIÓ ANTICIPADA, AUGMENTA 2 ANYS (DELS 61 ALS 63), ENDUREIX ELS COEFICIENTS PENALITZADORS AL AUMENTAR-LOS AL 7,5% I SOLAMENT MANTENEN LES JUBILACIONS ALS 61 PER A EMPRESES EN CRISI (PER DEFINIR).
    • ES MANTÉ PER ALS MUTUALISTES LA JUBILACIÓ ALS 60 ANYS (UNS 900.000).
    • Els drets violats son concrets:
    • Es priva del dret a pensió a un número important de treballadors per no tenir els 25 anys efectius de cotització.
    • Se'ns obliga a retardar “voluntàriament” la nostra jubilació més enllà dels 65 anys, per no tenir cotitzacions suficients, al no tenir els anys cotitzats suficients per al 100% de la Base Reguladora.
    • S’augmenta la desigualtat i es privilegia els salaris alts i a una minoria de treballadors/es amb carreres laborals llargues i ininterrompudes.
    • Es deriven fons públics cap als plans privats de pensions.
    • Es debiliten els principis de repartiment, solidaritat i suficiència del nostre sistema públic de pensions, al aprofundir en la contributivitat de tota la vida laboral i es facilita que la banca assumeixi cada cop més aquest 8,8% del PIB que suposen les nostres pensions públiques (67.000 milions d’euros).
    • El mercat privat, sobre tot el financer, sempre ha considerat que la queixalada a la seguretat Social es massa apetitosa, com per continuar sent “monopoli” de lo públic.
    • EL QUE S’HAURIA DE REFORMAR
    • Capítol d’Ingressos: El que no entra a la Caixa Comú, pels topes en la cotització dels salaris alts (bases màximes):
    • El número de cotitzants per les bases màximes poden superar els 2 milions de persones, es a dir més del 10% de tots els cotitzants (17.4 milions a octubre 2010). En aquests 2 milions estan compresos empresaris, directius, executius i gran part dels assalariats en grans empreses i determinats sectors d’activitat com la energia, automació, sector financer, telecomunicacions… El detraiment d'ingressos per l'excés dels seus salaris topats, es molt significatiu, dons pot arribar fins el 45% de mitja salarial que no cotitza. Suposant un transvasament directe als plans de pensions individuals o al consum.
    • Els salaris mitjans dels Consellers de les Empreses Cotitzades del Ibex 35, van ascendir al 2010 a la friolera de 291.725 € i el salari mitjà del personal de alta Direcció d’aquestes mateixes empreses que eren 1.216, ascendia fins els 416.000 €.
    • EL QUE S’HAURIA DE REFORMAR
    • Acabar amb la desfiscalització del capital:
      • Increments dels impostos de:
        • Beneficis, de rentes superiors a 60.000 euros, de patrimoni, de transaccions financeres.
    • Augmentar les Pensions Mínimes, de manera universal, a 1.200 € en 14 pagues.
    • Acabar amb les subvencions a les cotitzacions empresarials.
    • Acabar amb el frau fiscal de les rentes altes.
    • LES PENSIONS SON UN DRET SOCIAL
    • Pel Dret a una Pensió Pública Suficient i Digna per a tots i totes.
    • Pel Dret al treball per a tots i totes.
    • Treballar menys hores per a treballar tots i totes.
    • Jubilació als 60 anys.
  • CONTRA LA GRAN ESTAFA SOCIAL D’Empresaris, Polítics i Sindicats CC.OO i UGT REVOLTA SOCIAL C.G.T.
  • “ NOMÉS HI HA UN CAMÍ, DIGNITAT I LLUITA” CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DE CATALUNYA Secretariat Permanent del Comitè Confederal