El pèsol Negre. Número 5. Juny-Juliol 2001 (2a època)

540 views

Published on

El pèsol Negre. Número 5. juny-juliol 2001 (2a època)

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
540
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El pèsol Negre. Número 5. Juny-Juliol 2001 (2a època)

  1. 1. REVISTA LLIBERTÀRIA DEL BERGUEDÀ INFORMACIÓ, CRÍTICA, PENSAMENT, HUMOR, DENÚNCIA, CREACIÓ8ZRFWNIJYNYZQFWX Época II Núm. 5 Juny-Juliol de 2001 Difusió gratuïta 9LGXUHPSUHVD Aunque la mona se vis- PRGHO ta de seda... El patronat de la patum és una farsaContractes il•legals, alienació laboral, terrenys cedits, interessos amagats...(Pàg 9-10) disfressada d’institució justa. (Pàg 5) Cultura i política cul- tural al Berguedà “Tot poder necessita i s’assegura UNA cultura, que el legitimi. En aquest sentit és interessant veure la creació –en aquesta línia- d’un Pa- tronat de la Cultura i qui hi forma part.”( Pàg 3-4)LGHMXQ Soc Berguedà, o no?WRWVHVD%DUQD El programa de la Patum d’enguany porta un text feixista del senyor Ar- mengou, no podem tolerar una cosa així.. (Pàg 4)La conferencia s’ha sospès, però les mobilit-zacions segueixen, és hora de demostrar queno cal que ens diguin el dia ells per manifes- I també...5HJLRPHQWLGHUVtarnos! (pàg 6-7) Entrevista als ajos porros band, cinema, poesia, història etc... E l P è s o l N e g r e e s m a n if e s t a a t r a v é s d e l’ e d it o r i a l. L a r e s t a d ’ a r t ic l e s i o p in i o n s s ó n r e s p o n s a b ili t a t d e l sDos joves son criminalitzats pel diari (Pàg 5) seu s a u to rs. r virevistal i r àr a de e s a lbe t del l t llibertària i be gue r dà 1 Berguedà 1
  2. 2. *).947.1C ontents de trencar la periodicitat bimensual del Pèsol, aquest juny traiem aquest número especial-ment dedicat a la crítica i la discussió entorn el sistema prim, direm que estem segurs que els esmentats anunci- ants no representen l’avantguarda del capitalisme ni de fet tampoc suposen la base de finançament de la nostracapitalista. Finalment, sembla que el banc mundial no revista. A més, des del número anterior podeu veurees reunirà físicament a Barcelona, tanmateix ens ne- puntualment, l’evolució del nostre estat de comptes.guem a anar a remolc de ningú i volem aprofitar igual- Una altra novetat és la possibilitat que donem als nos-ment aquesta conjuntura per dedicar aquest Pèsol a re- tres lectors assidus de rebre a casa la nostra revista perflexionar entorn l’esmentat sistema, basat en l’explota- mitjà de subscripcions anuals. De totes maneres, noció de la persona per la persona. deixarà d’estar, com a mínim, als llocs habituals. EnD’altra banda, volem informar-vos que hem augmentat augmentar la tirada, volem respondre a l’elevada de- manda. Des de que trè- iem la revista que amb 300 exemplars fem curt, a més volem augmentar la nostra presencia a tots els municipis de la comarca. Al Berguedà, evident- ment, els explotadors i petits tirans segueixen campant al seu aire. Tanmateix el pèsol se- gueix sent un megà- fon –cada cop més po- tent- per a la denúncia de les injustícies i un espai tranquil per a la reflexió i el debat. Contents per la pròxima obertura de nous espaisla tirada de Pèsols, passant de 300 a 500 exemplars. Pel llibertaris i tristos per les noticies que ens arriben desque fa al finançament –tema sempre complicat- cal dir de l’Ateneu Llibertari que ens informen que han patitque la venda de bons d’ajuda ha estat satisfactòria, tan- un robatori, ens comprometem en el manteniment i lamateix no és suficient. El Pèsol segueix sent gratuït. Per millora del nostre pesolet.tant, hem incorporat algunes novetats: la possibilitat de Bé doncs, amb la rauxa patumaire i la rauxa anti-rebre col•laboracions econòmiques per via d’ingressos capitalista, esperem que la present lectura agradi als quial nostre número de compte, i la incorporació d’alguns ha d’agradar i desagradi als qui dels altres sàpiga llegir.anunciants a les nostres pàgines. Pels que filen més Salut i revolució! /HVGLIHUHQWVHPSUHVHVDVRWDDQXQFLDGHVQRWHQHQSHUTXqFRPSDUWLUODLGHRORJLDGHODUHYLVWD r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 2
  3. 3. (9:1.99 CULTURA I POLÍTICA CULTURAL L’ajuntament va canviar, les negociaci- ons van haver de reiniciar-se i les reu- AL BERGUEDÀ nions es repetiren. Aquesta vegada els representants de l’ajuntament eren enA mb el present text, pretenc iniciar una sèrie d’ar- ticles per tal de valorar críticament tant les inici-atives culturals de la comarca –privades i públiques-, Badia i en Xoi, del que pensàvem que seria més receptiu als nostres planteja- ments i necessitats. Però ens equivocàvem. Se’ns va dircom explícitament la política cultural dels ajunta- que de pagar un lloguer ens oblidéssim i que en tot cas,ments –bàsicament-. Aquest article és per anar fent bo- ja veuríem si potser algun local que tinguessin en propi-ca. D’entrada, cal dir que de cap manera la cultura no etat, com el d’alguna de les llavors dues teles quan s’u-és res asèptic ni independent de la societat on sorgeix i nifiquessin, etc. És a dir, ens donaven llargues a cadaevidentment, en absolut és autònoma respecte de la po- reunió i es desentenien del tema.lítica. Aquestes evidències cal tenir-les permanentment Finalment el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, amben compte. esforços i en aquest sentit sense ajuda de cap institució,No fa massa, podíem llegir a la premsa que l’Ex- ha llogat un local. A l’Àmbit l’excel•lentíssim li paga elcel•lentíssim Ajuntament de Berga seguiria pagant el lloguer que no ens podia pagar a nosaltres, i el conflic-lloguer del pis on fins fa poc estaven les instal•lacions te entre PODER local i CULTURA local s’ha acabat.de l’Arxiu Històric de Berga. El motiu era que l’esmen- Hom podria dir que qui te llogat el cul no seu on vol,tat espai ara seria ocupat per una entitat privada: l’Àm- però s’equivocaria perquè no es tracta d’un pacte incò-bit de Recerques del Berguedà. Pel que fa a les despe- mode sinó de la resolució, lògica i feliç, d’un aquellsses de llum i aigua, hem penso que corrien a càrrec del amors que el destí determina i les conjuntures dificul-Consell Comarcal –que suposem que també deu ser ex- ten. Tot poder necessita i s’assegura UNA cultura, quecel•lent-. el legitimi. En aquest sentit és interessant veure la crea-En llegir la noticia, d’entrada un no pot evitar sorpren- ció –en aquesta línia- d’un Patronat de la Cultura i quidre’s i alegrar-se. Ja que l’Àmbit fa ja molts anys que hi forma part.treballa seriosament en el terreny de la cultura de la co- És trist que no s’hagi posat cap interès per part de lesmarca. A més, sempre s’havien pagat el lloguer i no institucions públiques en ajudar a uns ciutadans i estu-havien rebut massa suport de l’ajuntament. Sembla que diosos berguedans a recuperar un important llegat pelno s’entenien massa amb algunes persones casi vitalíci- poble berguedà. Però ja se sap, ens dediquem a la histò-es a les institucions berguedanes. Per tant, que menys, ria dels obrers que van lluitar per la llibertat i van per-per part d’un ajuntament, que oferir locals a les entitats dre la guerra, dels que han estat fets fora de la història,privades que duen a terme activitats que l’ajuntament de la catalanitat i com no, també de Berga. Josep Esterdeixa de fer –o no ha fet mai-. D’altra banda, a l’Ajun- Borràs era anarquista i hi ha coses que és millor obli-tament no li falten locals de propietat, una altra cosa es dar, oi?que els tingui ruïnosos. Bé doncs, fins aquí normal. Convergents, republicans, Farguells, Badies, Xois...tantLa gràcia de la qüestió, és un fet que pocs coneixen. El és; els polítics són un mal que ens ha tocat patir. Ja hoCentre d’Estudis Josep Ester Borràs, per poder dur a sabem, i amb bona fe, hem intentat sempre negociar.terme la seva tasca de recopilació documental referida Santa innocència. La cultura els importa ben poc i elsobretot al moviment obrer al Berguedà i poder rebre el poc que els importa fa referència a: el romànic, els car-llegat d’en Josep Ester Borràs –d’incalculable valor-, lins, la Patum –versió oficial-, els rovellons, concursosnecessitava un local. Des de 1998 va començar a nego- de piano, algun capellà reconvertit –o no- i un grapat deciar amb l’Excel•lentíssim Ajuntament de Berga –entre museus tant aparatosos com inútils –salvant dignes ex-d’altres institucions- per tal d’aconseguir un local: cedit cepcions-.o pagant una part del lloguer...De seguida que es va co- Per sort, i malgrat l’Ajuntament, a Berga, l’activitatmençar la negociació, l’anterior alcalde i el regidor de cultural de les entitats i associacions és molt rica i inte-cultura, es van comprometre a cedirnos el pis on encara ressant: les xerrades i la recuperació d’arxius del Centre hi havia l’Arxiu Històric de la Ciutat i que havia de ser d’Estudis Josep Ester Borràs; xerrades i sobretot cine-traslladat. r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 3
  4. 4. (9:1.99ma a l’Ateneu Llibertari –sempre al marge de les insti- la nostra tasca no s’aturarà. El proble-tucions-; xerrades i contes a la Biblioteca; algunes actu- ma seria si ho fessin les persones, elacions a la General; activitats diverses al Casal Mora- poble i això, per sort, no passa.gues i al Casal Panxo –aquest darrer, de moment, se’ns Ens despedim havent fet ús del dret a ladubte més actiu-; jazz de la Berguedana –incansables “pataleta” que com deia Sant Josep O-per sort-; cine i música al Niu, etc. I en una altra línia brer al passat número del Pèsol, és l’ú-els de la Penya Boletaire i els de la Farsa –segurament nic que tenim els exclosos de la història i els derrotats.aquests amb més ajudes-.Tot i que les institucions públiques ens donin l’esquena, Pep Cara. SOC BERGUEDÀ, O NO? ballar l’ós” o els que canten en ”flamenc estrident”, s’els veu el “plumero”, o com dirien els de la Pàtria deL a Patum mai deixarà de sorprendre’m. Cada any és igual però cada any és diferent. En l’ediciód’enguany només em queda pensar que els membres Hail Armengou, “s’els veu el llautó”. Tinc molt clar d’on soc, però llegint segons què, de vegades preferiria no ser-ho.del nostre estimat Ajuntament no es llegeixen el quepubliquen, m’explicaré: al text escrit per Mossèn Ar-mengou que pretén ser simpàtic, jo li atribuiria el quali- Marc Pons.ficatiu de feixista i segurament em quedaria curt. És del “Ser gobernado es ser vigilado, inspeccionado, espiado,tot maniqueu el joc que fa amb la Història, des d’aquí lienviaria un missatge, suposo que amb unes bones ulle- dirigido, legislado, reglamentado, encasillado,res el podrà llegir des d’allà dalt – perquè, és clar, ell és adoctrinado, sermoneado, fiscalizado, estimado,dels que segur que està allà dalt- Jo soc historiador i apreciado, censurado, mandado por seres que nomai entraré a una missa per dir-los que tot el que s’està tienen ni título, ni ciencia, ni virtud. Ser gobernadodient allà és mentida, o com a mínim no és més verídic significa, en cada operación, en cada transacción, serque el que es resa a la mesquita de dos carrers més en-llà –aquelles que fan tanta por a la nostra estimada anotado, registrado, censado, tarifado, timbrado,Marta Ferrusola- per favor senyors capellans, si nosal- tallado, cotizado, patentado, licenciado, autorizado,tres no ens posem en la seva feina, deixeu-nos fer la apostillado, amonestado, contenido, reformado,nostra, no em valen les paraules en boca d’un tros de enmendado, corregido. Es, bajo pretexto de utilidadguix i fustes, encara que aquest tingui cent o mil anys.Jo també soc antropòleg, i m’indigna el tracte que es pública y en nombre del interés general, ser expuesto amostra envers els “gitanos que fan ballar l’ós” “el fla- contribución ejercido, desollado, explotadomenc estrident” i “el falset mexicà”, el tracte no és monopolizado, depredado, mistificado, robado; luego amenys denigrant envers els àrabs “No ens heu mirat bé. la menor resistencia, a la primera palabra de queja,Tenim l’aire de moros però els moros estan entre vosal-tres, cristians descreguts.” Davant això només em que- reprimido multado, vilipendiado, vejado, acosado,da sorprendre’m, però la Patum, la “nostra Patum, no és maltratado, aporreado, desarmado agarrotado,millor que el folklore mexicà o andalús, no ho és. Nos- encarcelado, fusilado, ametrallado, juzgado,altres no som millors que els àrabs o els gitanos, no ho condenado, deportado, sacrificado, vendido,som. I els cristians no son millors que els budistes, els traicionado y, para colmo, burlado, ridiculizado,musulmans o les persones que rendeixen culte al Sol.En boca de la geganta sona simpàtic, però és molt peri- ultrajado, deshonrado. ¡He aquí el gobierno, he aquí sullós, perquè potser algú s’ho creu i en nom de la tan ci- moralidad, he aquí su justicia!”tada, fins a l’extenuació, Pàtria, ja s’han comès massa P.J. Proudhon, Idea general de la revoluciónbestieses. Per favor senyors de l’Ajuntament, dissimu- lin una mica més, que com diuen els “gitanos que fan en el siglo XIX. r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 4
  5. 5. (9:1.99AUNQUE LA MONA SE VISTA DE SE- ma i no tindran preferència els que sempre n’han tingut. Els patumairesDA.... que no siguin de Berga tindran el ma- teix tracte que els de la nostra ciutat.J a tornem a tenir les festes de la Patum aquí, però aquest any se’ns presenta una novetat: el desitjatPatronat, l’entitat que ha de regir la nostra estimada Deixaran de remenar les cireres els qui sempre les han manegat.festa, que ha de vetllar pel bon funcionament d’aquesta. No em vull fer pesat, però tot això i moltes més cosesTots plegats ens hem de congratular per aquest magní- ho hem d’agraïr al nostre estimat Patronat de la Pa-fic aconteixement perquè finalment la Patum se’ns ha tum, per això unim les nostres veus tot clamant: GRÀ-tornat més democràtica i participativa. CIES PATRONAT !!!S’han acabat els privilegis, tothom qui vulgui participar UNA MONA PATUMAIRE.d’una comparsa ho podrà fer sense cap mena de proble- REGIÓ7 MENTEIX I MANIPULA (aparcat a més de 100 metres del lloc de la detenció) va ser per voluntat pròpia, que els vam acompanyar, perE l passat 23 de març, dos joves berguedans vàrem ser detinguts durant 16 hores a la comissaria delsmossos d’esquadra, acusats de la realització d’unes pin- tal d’agilitzar les tasques d’identificació, ja que teníem la documentació allà i volíem anar a dormir. Al cotxe, és cert, ens van trobar un spray de co-tades reivindicatives als voltants del pàrking de St. lor negre, però, infructuosament, vam advertir als a-Francesc. gents que el spray feia més de sis mesos que no s’utilit- La veritable sorpresa estava, però, per arribar. zava, que estava sec, i que en les nostres mans no hiDimarts dia vint-i-set, el diari comarcal Regió7 publica havia cap senyal de pintura. Els nostres arguments noen les seves pàgines la notícia, mentre que a Radio Ber- es van tenir en compte, i els energúmens de blau vanga es dedica tota la jornada procedir a la nostra de-a bombardejar contínua- tenció acusant-nos dement als oients berguedans responsables i autorsamb els fets esmentats. La materials de la majorianostra indignació no ve do- de pintades de la zona.nada pel fet que els dos No es pot esperarmitjans locals fessin ressò menys d’aquests lacaisde la notícia, sinó de la ma- convergents, si en canvinera com aquesta va ser d’una publicaciótergiversada per una publi- “progressista” com aracació que presumeix de Regió7 que en comptesprofessionalitat i rigorositat de fomentar un periodis-periodística. me rigorós i democràtic, Mentre que el diari al servei de la gent, esafirma que “els dos detin- dedica a augmentar laguts van ser sorpresos fent confusió, a criminalitzardiverses pintades en façanes d’edificis del carrer Torre uns joves innocents, i el que es pitjor, materialitzar ende les Hores” o que “van decidir escorcollar els dos jo- les seves pàgines els atestats policíacs sense el mínimves i el vehicle en què viatjaven, en el qual van trobar interès per confrontar-les amb la versió de les personessprays de pintura negra; nosaltres us assegurem que en afectades.cap moment els mossos ens van veure realitzant cap mena de pintada i que si ens van registrar el cotxe Botifler’s death r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 5
  6. 6. (9:1.99 RESPOSTES SOBRE LA GLOBALIT- subdesenvolupats, però aquests crèdits ZACIÓ I LES SEVES PRINCIPALS depenen d’unes condicions. Els països que els reben han de seguir unes pau- INSTITUCIONS tes, unes recomanacions de caràcter li-E l Banc Mundial és una institució pública interna- cional, en mans de les grans potències, al serveide les empreses transnacionals i del capital financer, beral que porten, com hem dit mes a- munt a un seguit de mesures no gens favorables pels països pobres. Aquestes recomanacionspagada pels impostos del Nord i pels interessos abusius s’anomenen plans d’ajust estructural (PAE)del deute del Sud. El gran poder del BM i del FMI es deu en bona part aS’ens ven el BM com una institució que té com a mis- que altres institucions i governs neguen sistemàtica-sió finançar carreteres, envasaments, aeroports, centrals ment el crèdit als països que no han complert amb leselèctriques i tot allò que es exigències d’aquestes insti-consideri necessari per pro- tucions.moure el que anomenem“desenvolupament”, però a la Però els crèdits concebutspràctica tots els projectes duts mica a mica no es van po-a terme no serveixen per millo- der tornar, es van anar acu-rar la situació dels països po- mulant. Als anys 70 quanbres, sinó que van encaminats els Bancs estaven plens dea afavorir les multinacionals, i Petrodòlars –diners gua-per tant lluny de solucionar la nyats gràcies a l’augmentpobresa. dels preus del petroli-, per donar rendibilitat a aquestsA més a més, el BM conjunta- diners, es van començar ament amb L’Organització per a donar crèdits als països po-la Cooperació el Desenvolupa- bres. Els diners però van serment (OCDE) i l’Organització malgastats a favor d’empre-Mundial del Comerç (OMC), ses multinacionals, o en laimpulsen polítiques ultralibe- compra d’armament.rals com privatitzacions i des-trucció de serveis públics, Al 1982 s’havia acumulatsubstitució de cultius necessa- un gran deure, tant que elsris per altres de luxe per rics, països creditors van orga-en benefici d’especuladors i nitzar-se per fer front alsempreses transnacionals, que països que no podien pagar.reben enormes subvencions, Per evitar el que amenaçavasòl industrial gratuït i altres avantatges dels estats. en convertir-se en una crisi financera internacional, el FMI i el BM van intervenir renegociant aquests deutes,Al BM hi pertanyen 151 països, cadascun d’ells amb imposant però polítiques neoliberals i els PAE.una capacitat de decisió en funció de la seva força eco-nòmica. Per tant segons la lògica que té més poder qui Les conseqüències d’aquestes polítiques són ben evi-més aporta, els països que decideixen dins del BM tor- dents. A nivell social disminueixen els pressupostos ennen a ser els països enriquits, que posseeixen més del educació, salut, ajuda alimentària, etc.. tot augmentant60% de les quotes de participació. els pressupostos destinats en armament i defensa, sent les dones les mes afectades, fins al punt que el 70% de El BM, juntament amb el FMI donen crèdits als països les persones pobres del món són dones. A nivell medi- ambiental acceleren el canvi climàtic, destrueixen els r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 6
  7. 7. (9:1.99pulmons verds del planeta o dilapiden els recursos hí-drics i el desertitzen. A nivell de salut creen riscos gra- Tot i que els estats destinen menys re-víssims amb una agricultura i una ramaderia desnatura- cursos a les necessitats socials, aug-litzades i monopolis sobre la vida mateixa, mitjançant menta el nombre de policies al carrer,patents sobre fàrmacs, llavors i dades del genoma. Ja no la seguretat privada s’ha convertit enhi ha límits pel negoci! un gran negoci la despesa militar no para de créixer, i el nombre de presos i preses s’ha mul-Si els mitjans de comunicació, ens venen la globalitza- tiplicat, criminalitzant la pobresa.ció del poder econòmic com a fenomen inevitable, a-quests interessos sotmeten la llibertat de les persones i Som conscients que el veritable problema aquí es el ca-els pobles, mitjançant l’explotació i el xantatge, la fam, pitalisme, i no creiem en maquillatges que el facin mesla violència, les epidèmies que es cobren milions de vi- atractiu, doncs aquest sistema sempre s’aguantarà sobredes cada any en els pobles del Sud i l’atur, la precarie- la propietat privada i per tant sobre l’arrel de l’explota-tat i la pobresa de creixents sectors de la població del ció de l’home per l’home. És per això que no creiem en reformes, volem l’eradicació total del sistema i la substitució per una nova societat on les persones siguin tractades com a tals i no com a mer- caderies. En conclusió podríem dir que els rics cada dia són mes rics i més nombro- sos i els pobres mes pobres. Si se- guim amb aquesta dinàmica totes les victòries i millores aconseguides per la classe obrera al llarg d’anys de lluita es veuran reduïdes al no res. El model que s’està implantant és un model que només afavoreix als rics, un model de liberalització que aca- barà –si no reaccionem amb con-Nord, augmentant les desigualtats i reduint els drets la- tundència– amb l’estat del benestar, i amb els pocsborals i la protecció social, a tot arreu. drets que té actualment la classe obrera, i amb l’empit- jorament de la situació dels països subdesenvolupats.A la Unió Europea mateix, el capitalisme ha generalactualment una situació més de 35 milions de pobres i 22, 23 I 24 DE JUNY, BACELONA ANTI-al voltant de 18 milions de persones en atur, margina- CAPITALISTA!!des, explotades o estigmatitzades. A l’estat espanyol, elnombre de pobres s’apropa als 8 milions, mentre que Andreu Vilardell.els nivells de precarietat laboral que pateix la societat aconseqüència de les mesures de competitivitat i flexibi-lització recomanades pel FMI i imposades pels governssón sagnants. Los que hacen la política y sus proveedores de informaciónAixí durant els anys 90, els contractes temporals creixi- de masas promueven sistemáticamente el pensamiento unidi-en contínuament, a la vegada que es reduïa la seva du- mensional. Su universo de discurso está poblado de hipótesisrada mitjana. La sinistralitat laboral representa una crua que se autovalidan y que, repetidas incesante y monopolísti- realitat per a moltes famílies. camente, se tornan en definiciones hipnóticas o dictados. H. Marcuse r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 7
  8. 8. (9:1.99 PRESES POLÍTIQUES? Totes aquestes proves demostren la clara discriminació que pateixen aT an sols el 1,4% de la població de l’estat espanyol són dones gitanes, i en canvi, el 25% de les donesrecluses, són gitanes. El 82% d’aquestes dones van del tots nivells, tant en el penal com a ni- vell policíac, ja que la policia vigilajutjat de guàrdia a la presó, cosa que no succeeix amb més a aquesta població i la deté moltla resta de recluses. més. Tot plegat, demostra la clara xenofòbia que exis- teix en l’aparell legislatiu. A més a més, a l’hora de tro- Les condemnes imposades per tràfic de drogues bar treball tampoc ho tenen gens fàcil, cosa que obligao de delictes contra la propietat són molt més llargues a robar i “trapitgejar”.que per a la resta de preses, amb una condemna mitjanade 6,7 anys. Maria. EL MOVIMENT OKUPA afectarà cada cop més gent. Una resposta a aquesta situació inconstitucional de veu-D iu larticle 47 de la Constitució Espanyola de 1978 que tots els espanyols tenen dret a disfrutar dunavivenda digna i adeqüada; i que els poders públics pro- res negat el dret a la vivenda ha estat el moviment okupa, amb tots els avantatges que ha comportat en lentorn socialmouràn les condicions necessàries i establiràn les normes de les cases okupades (associacions, activitats culturals...).pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant lutilitzaciódel sòl dacord amb linterès general per impedir lespecu- Però des del govern dEspanya sha procedit durament co-lació. ntra aquests col⋅lectius, sobretot a partir de lentrada en vigor del nou Codi Penal el 1996, i, concretament a Bar-Malgrat que Espanya va bé i celona –que havia de ser seu deque a la Constitució -tan invo- la pròxima Conferència delcada pel govern- es menciona Banc Mundial-, sha intensifi-un dret a la vivenda, una part cat durament des de principisimportant de la població no ens dany. En aquests pocs mesospodem permetre aquest dret shan desallotjat una quarta partque per molts sestà convertint del centenar de cases okupadesen utopia. de la ciutat. Darrera daquestsAixí doncs, la realitat simposa desallotjaments hi ha la volun-i el moviment okupa creix tat del govern devitar que desconstantment, legitimat ,dia daquests centres es promoguinrera dia, per linjustícia social actes alternatius a la Globalit-que pateix el país. La precarie- zació del capitalisme.tat laboral present avui al nostre país impedeix a molta Però ha quedat patent que l’oposició al Capitalisme Glo-gent accedir a una vivenda, mentre uns pocs tenen pisos i bal és inevitable i que Barcelona s’hauria abocat de ple acases abandonats, esperant que s’incrementi el seu valor. les campanyes anti-globalització –com va passar a Praga,Algunes agències es fan amb el monopoli del lloguer de Niça, etc.-. Igualment d’inevtiable és l’okupació que se-pisos, especulant amb la informació dels pisos disponibles guirà present fins que es resolgui la necessitat -i dret legi-(falsa moltes vegades). Aquesta situació es fa patent, dal- timat per la Constitució- dun lloc digne on viure. Les ca-tra banda, en lampli sector de joves que viuen a casa dels ses okupades potser no seràn sempre les mateixes; senpares, mostra irrefutable de com lemancipació sha anat desallotjaràn i sen okuparàn de noves, però lokupacióconvertint en un impossible per milers de joves. Tot i així, continuarà mentre el problema segueixi sense resoldres. el problema ja no és només dels joves sinó que afecta i R. Massana. r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 8
  9. 9. 1471 VIDUUUUUUR brica Mare. Durant el trajecte, el meu Ego s’enorgullia del meu gran talent, ’altre dia fullejant la premsa una noticia em crida demostrat en la selecció de personal,L l’atenció. Aquesta informava de que l’empresa em convertiria en un futur molt properVidur, havia instal•lat una altre fabrica a Manresa. Im- “en un comandament intermedi de Tar-mediatament vaig recordar, quant Tarrida va aterrar al rida”.Berguedà. El meu estimat amic Joan, havia format part Durant més d’un mes la nostra jornada laboral comen-durant un temps de la plantilla de Vidur. Vaig anar a çava a les 5 del matí i acabava a les 8 del vespre. A-veure’l amb la intenció de que m’expliqués, el seu pas questes 13 hores estaven repartides de la següent mane-per aquesta empresa. Després de les salutacions perti- ra: 8 hores de treball, 1 hora de dinar, 2 hores del cursetnents, ens vam asseure i em va explicar el següent: Jo i dos hores mes de desplaçament.per aquells temps treballava de picapedrer que ara ni En aquest nou curset –del que vam obtenir un diplomadiuen escultor. que encara guardo- s’ens insistia contínuament els ele-La feina de picapedrer, era i és molt creativa, però per ments bàsics del bon operari: productivitat, perfil ade-mi resultava esgotadora. La jornada laboral era de 10 quat, cultura d’empresa, motivació etc.... En resum,hores diàries, de dilluns a divendres, i el seu sou de 8 moltes obligacions i pocs drets. Vaig sortir d’allà fet unhores. En una típica reunió geni: en cultura d’empresa,familiar, la meva cunyada en economia neoliberal, enem va fer saber que es bus- competitivitat, vivia noméscava personal molt qualifi- per Tarrida.cat per treballar en el cen- Desprès d’un més d’apre-tre que Tarrida estava nentatge va arribar l’últimconstruint a Berga. dia. Al acabar la jornadaDesprés d’algunes investi- laboral, s’ens va convidar agacions, em vaig assaben- una gran festa. Vam pujartar que la oficina de Inem al despatx del cap de perso-de Berga, feia el paper nal i aquest ens va rebred’intermediari entre Tarri- amb un discurs en el queda i els aspirants, amb l’ob- ens va dir: “us perdono lajectiu de fer una selecció vida, perquè no heu donatde personal. Em van fer la talla, l’empresa és gene-varies entrevistes de caràcter eliminatori i al final em rosa i s’us renovarà el contracte per tres mesos mes,van escollir. La meva satisfacció va ser indescriptible, tanmateix, dues persones no compleixen els requisitsem vaig sentir com una estrella del futbol que defensa- exigits, i la direcció de l’empresa, sentint-ho molt, esria els colors del seu país davant d’un gran rival. Vaig a veu obligada a no renovarl-si el contracte”. Amb aques-arribar a cantar “el ardor guerrero” tes paraules va acabar la gran festa.Un cop apuntats a la llista dels escollits, ens van fer as- El dilluns següent a primera hora, em vaig dirigir cap alsistir a un curs accelerat al CFI, per poder plantar cara meu nou centre de treball, ubicat al polígon industrialals reptes que ens tocaria afrontar al haver escollit el de Berga. El centre de treball era una nau en construc-camí que Tarrida ens brindava, després d’aquelles in- ció, no hi faltava de res: menjador, lavabos.. etc. Elsterminables proves de selecció. primers dies el temps passava ràpidament, tot eres som-Al acabar el curs el Cap de Personal de Tarrida ens va riures i copets a l’esquena.felicitar efusivament i després va afegir: “Adelante Quan la producció va començar a caure i van començarmuchachos el futuro es vuestro, sois los mejores entre a aparèixer els índex estadístics de producció les caresmas de mil aspirantes”. Vam sortir d’allà cantant “Viva van començar a canviar, la feina es va convertir moltel Rey” mes monòtona, menys atractiva, però sobretot alienant. El dilluns següent, ens vam posar en camí cap a la fa- Poc a poc una nova estrella s’anava es donava a conèi- r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 9
  10. 10. 1471xer: “la tijera” la intenció de ficar el nas en el rerafonsDies abans de que els afortunats del Berguedà ens in- de Tarrida. Vaig descobrir el següent:corporéssim al nou centre de Berga. Els executius de 1 els cursets als quals ens avien fetTarrida, van celebrar un gran dinar a Queralt. Allà van assistir els van pagar els pressupos-decidir estimular a la flor i nata del Berguedà, la lleva tos generals de l’estatdel 92. Entre copeta i copeta i algun pet, van prendre la 2 Tots els tràmits i permisos els vandecisió de retallar , retallar, retallar.... Les decisions que sortir de gratisvan prendre aquests peregrins culturals al principi no 3 Els terrenys a on es va instal•lar la fàbrica van sersemblaven transcendentals. Primer es van anular totes donats per l’ajuntament de forma indefinida.les coses que se li havien promès de paraula al respec- A més els contractes de peó amb que Tarrida ens haviatable Berguedà. Les dues mudes van quedar amb una. contractat des del primer dia, eren il•legals i els van te-Els dos parells de botes especials van quedar amb un nir que modificar depressa i corrents per uns altres deparell. La ració d’aigua, pactada en conveni, va quedar sis mesos per poder cobrar la subvenció milionària queen no res , i en el seu lloc ens van col•locar una maqui- els poders públics els havien promès. La qüestió delsna que funcionava amb monedes. Però encara ens que- contractes es patètica, ens contractaven de peó, tot i quedava l’esperança d’arribar a convertir-nos en comanda- la llei exigia que el contracte fos en practiques. Aixíments intermedis de Tarrida. Nosaltres com a homes de quan va sol•licitar la subvenció, des de Barcelona elsla montanya, vam continuar amb ganes de cavalcar al van comunicar que la forma de contracte que duien acostat de Tarrida. terme no complia amb els requisits que la llei preveia, iAl cap d’un temps, l’empresa va portar del seu centre per tant eren il•legals ja que la normativa preveu que elsmare a alguns lacais d’èlit, i els va col•locar als coman- contractes de pràctiques son per treballadors qualificatsdaments intermedis. Ja per aquella època vaig comen- i no per peons. Aquesta il•legalitat va passar desaperce-çar a sospitar que estaria molt temps com a peó. buda en l’oficina de L’Inem de Berga. I pel que es veu,Als dos mesos, Vidur, va començar a fotre fora a gent casi cola a Barcelona si no hagués sigut per la quantitatdel grup del carrer, aquesta situació va produir un cert que es sol•licitava.grau d’alarma entre nosaltres. Vidur ens deixava Tarrida no va complir cap de les seves promeses. L’em-“compuestos y sin novia”. La pluja d’acomiadaments presa s’ha instal•lat a Berga sense gastar-se ni un duro ino havia fet res mes que començar. Passats alguns me- a canvi les contrapartides que ha ofert han quedat ensos em va arribar el torn. res. El treball que Tarrida ofereix el podem qualificarEl ritual que VIDUR utilitzava per comunicar-te la pe- de “bueno, bonito, barato”, i jo em pregunto: quina pa-nosa decisió consistia en convocar-te al despatx del cap res de la pàtria han sortit beneficiats d’aquesta opera-de personal l’últim minut de l’últim dia del contracte de ció?peó. Allò em recordava l’època del Barça i els famosospenalts. Des d’aquestes línies animo a la gent que tingui algunaEl cap em va comunicar “no das el perfil muchacho, cosa que explicar sobre Tarrida, que l’enviï a la revista,aunque eres un buen xico i encotraras otro trabajo”. o bé al apartat de correus Nº 16 de BergaEm podria haver posat a plorar, però la meva reacció va Matiasser èpica i gallarda, “tornaré...”. Vaig sortir d’allà amb ALS EMPRESARIS DEL BERGUEDÀ injustícies i protegeix i legitima els lladres de força de treball, alta-Es que no volen treballar! Diuen quatre ignorants, reproduint el ment dits empresaris o explotadors.que senten i sense saber el perquè d’aquestes paraules. El que diré Tanmateix, només que prenguéssim com a referència aquesta legali-és una evidència, però en els temps que corren val la pena insistir- tat que preveu que la feina ofertada hagi de ser digna, resultaria quehi. de feina no n’hi hauria gens.De fet, jo personalment no. Preferiria no haver de treballar i que uns De fet, el que hi ha és molta demanda d’esclaus per part dels empre-quants paràsits socials deixessin de viure dels rendiments que els hi saris. Però, en cap cas es pot parlar de feina en referir-se a la majordona la meva força de treball –que estic obligat a vendre-. part del que avui es sol.licita.Tanmateix, aquest no és tot el problema. La qüestió és que quant Senyors empresaris: el que no es pot, és tenir la dona borratxa i el vis’utilitza la típica frase abans esmentada, s’oblida interessadament al porró, ja fa massa anys que us funciona així, primer gràcies al les característiques que ha de tenir el treball –que garanteix la cons- vostre estimat Franco, que us va enriquir, i ara gràcies als seustitució-. fills –els mateixos gossos amb diferents collars-. Ah, i no us oblideuNo es que la llei en aquest sentit sigui justa, ja que de fet consagra que: “Quien siembra vientos, recoge tempestades”. Pep i tu r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 10
  11. 11. -.89¶7. Perspectiva històrica sobre el conflicte context de grans canvis en la realitat so- basc cial i econòmica basca (emigració, gran industrialització, franquisme...), que fanQ uan parlem d’ETA, ens trobem davant d’un dels fenòmens socials de més rellevància a l’Estat Es- posar en perill l’existència mateixa del propi poble basc, i del com hem dit, delpanyol durant els darrers 40 anys. seu tret més significatiu: l’idioma. A més, cal esmentar que l’aparició de l’or- El País Basc s’ha caracteritzat al llarg de la seva ganització es produeix paral•lelament a l’aparició delhistòria per exercir una rigorosa defensa de la seva prò- fenomen de les ikastoles (escoles clandestines d’apre-pia personalitat, davant els intents d’uniformització nentatge de l’euskera) que al 1973 s’arribaren a comp-procedents de Madrid i París. Aquesta defensa ha estat tabilitzar fins a 300 a la província de Guipúscoa (la pro-algunes vegades de caràcter pacífic, cultural i polític, i víncia basca amb més ús de l’idioma). Segons Pauld’altres de caràcter armat. Preston, és entre aquesta gent on es fa més evident el nexe entre la llengua i l’actitud política. Aquest mateix Diversos estudiosos del tema constaten aquest fet autor destaca la importància que exercí la repressiói afirmen que sense cap mena de dubte, ETA és una franquista, en el sorgiment interclassista i l’evoluciócontestació heretada de respostes armades anteri- cap a posicions socialistes d’ETA.ors. La defensa del Regne de Navarra entre els seglesXV i XVI, les guerres carlines del segle XIX, els bata- En aquesta línia d’estudi, Gurutz Vauregui desta-llons bascos durant la guer- ca que ETA no és exclusi-ra civil (al 1936) i l’actual vament un producte dellluita d’ETA. Tot i ser situ- franquisme, ja que conti-acions extraordinàriament nua tenint (encara avui)diferents, sempre tenen un un ampli suport popular,comú substrat de defensa tot i que Franco morí eldels usos i costums del país 1975. Per Vauregui, eli de la seva pròpia sobira- principal factor és el subs-nia. Un exemple ben trat nacionalista sabinià,il•lustratiu, sobre aquesta l’eix ideològic fonamentalqüestió, la representa la 1ª d’aquest és la considera-guerra carlina que a Euska- ció d’Euskadi com un po-di va prendre forma d’in- ble ocupat, “el franquismesurrecció popular, en defensa de les seves constitucions va fer efectiva i real aquesta ocupació , i la seva repres-i lleis autòctones amb l’organització, durant 6 anys, sió va influir en la radicalització d’aquests elements i-d’un estat propi amb un ampli suport popular. Si ha- deològics i en la configuració d’ETA com a organitza-gués estat només un problema dinàstic o religiós, l’arre- ció armada”.lament carlista hagués estat com a la restat de l’estat. Altres autors, a l’hora d’explicar l’aparició d’E- Un fet que cal destacar, que és de vital importàn- TA, posen de manifest l’actitud passiva amb la qual elcia per la majoria d’autors, és la coincidència entre a- PNB (referent polític tradicional del nacionalisme basc)quest esmentat territori rebel carlí amb la zona més s’enfrontava al règim franquista: La seva exclusiva pre-“euskalduna” del territori, el que constata que l’idioma ocupació per la subsistència del govern basc a l’exili oofereix als bascos el seu principal sentiment d’identitat la incredulitat i passivitat, dels nacionalistes tradicio-col•lectiva. Per ells la llengua, com afirmà Víctor Hugo: nals, després de veure com els seus punts de referènciaés una pàtria, quasi una religió. (Vaticà i els EUA), en un context polític de guerra fre- da, legitimessin i s’identifiquessin amb la dictadura Cal subratllar que ETA sorgeix, el 1959, en una franquista. r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 11
  12. 12. -.89¶7. das i Navarra (maniobra feta des de Ma- La progressiva identificació entre proletariat basc drid pel perill seccesionista que compor-i ETA es va ratificar després de la celebració de la se- taria un territori cohesionat i fort políti-gona part de la V assemblea (març 1967). ETA, segons cament), nega el dret a l’autodetermina-F. Letamendia “Ortzi”, es va consolidar com a Movi- ció (art. 2), otorga la responsabilitat dement Socialista d’Alliberament Nacional: encunyà el la indivisibilitat territorial espanyola aconcepte de poble treballador basc per a designar el l’exèrcit (art. 8) i imposa la suprema-subjecte de l’acció revolucionària, degut a la seva doble cia de l’espanyol sobre les altres llengües estatals (art.opressió social i nacional que permetia l’existència 3).d’un marc social apte per l’agitació de les classes popu-lars. Aquesta constitució, sorgida del xantatge militar, fou rebutjada en referèndum (juliol de 1978) de ma- Aquesta evolució va comportar escissions a l’or- nera contundent, ja que només un 34% dels ciutadansganització, per una banda el fet que hagués una clara van votar afirmativament. Quan per desenvolupar a-ruptura amb les tradicions nacionalistes prèvies, provo- questa Constitució, democràticament rebutjada, totescà la dimissió dels fundadors (grup Ekin) per conside- les forces polítiques (excepte el conglomerat polític,rar que ETA perdia la seva social i cultural que forma l’en-essència nacionalista en favor torn d’ETA, el Moviment d’Alli-de les tendències marxistes- berament Nacional Basc) van vo-leninistes. Mentre que per ler votar afirmativament a un Esta-l’altra banda, cal dir que l’ad- tut d’Autonomia (251x179) noméshesió al nacionalisme com a van aconseguir el 53% dels sufra-objectiu primordial mai va ser gis davant el convincent 84%, queposada en dubte, com també obtingué en l’època republicana.ho fa evident el trencamentamb les inclinacions d’es- A totes aquestes dades cal-q u e r r e s dria afegir la sistemàtica repressió“espanyolistes” (cèl•lules ro- policíaca, tant dels cossos de segu-ges, liquis...). La culminació de tot aquest procés de retat nacional com autonòmics, la creació de grups pa-construcció d’una esquerra abertzale es donarà amb el ramilitars finançats per l’estat (B.V.E., GAL) en la dè-contingut de la carta dels presos processats al Sumarís- cada dels 80 o la no integració d’una comunitat comu-sim de Burgos al 1970. En aquesta es remarca que no nal i participativa en els rígids esquemes polítics de laha de permetre’s en endavant que la dicotomia establer- democràcia formal, com a factors explicatius de la per-ta entre alliberament nacional i social tornés a dividir el sistència del contenciós polític que enfronta el pobleque era una única lluita, a partir d’aquí, en les posteri- basc amb l’Estat Espanyol.ors escissions que es van produir a ETA al cap de pocsanys ja no es plantejarà mai més el problema de l’espa- Bibliografia utilitzada:nyolisme, sempre seran des d’una perspectiva indepen- 1. Núñez Astrain. La Raó basca. Txalapartadentista i d’autodeterminació. 96. 2. Preston. España en crisis. Com a conclusió, voldria fer una petita reflexió 3. Bruni. ETA: Historia política de una luchasobre els motius pels quals una organització armada, armada. Txalaparta.sorgida fa 42 anys, encara persisteix en la seva activitat 4. Letamendia. Historia de Euskadi: El nacio-bèl•lica en una aparent situació d’estabilitat democràti- nalismo vasco y ETA. BCN 1977.ca. La resposta la trobem en la transició política espa- 5. Revista “Avenç”, nº191.nyola, de caire clarament continuista, que va donar lloc 6. Bornaetxea. Los conflictos irlandés y vas- a una Constitució que consagrà la divisió territorial de co. HIRU 1997.la part sud entre les anomenades Provincias Vasconga- Naxo r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 12
  13. 13. 2:8.(*397*;.89 THE AJOS PORROS BAND En general, bastant “guarrete”, però hi ha de tot.The Ajos Porros Band és un grup de gent que fa música 7. A qui va dirigida la vostra música?des del 1997. Els components actuals del grup són en A els “pies”, a les “quinzeanyeres” que es mastur-Pixurri (bataca), en Joan (veu), en Roy (baix i coros), ben amb un dit, a els Guns and Roses, i en especialen Colilles (guitarra i coros) i com a última incorpora- dedicació als nostres colegues.ció en Padrino (guitarra). Assagen a Berga tots els dissabtes que no tenen 8. Quin creieu que és el paper del mànager en un grupconcert, perquè tot i que no tenen res editat no paren de de música?fer concerts per arreu on els sol•liciten (generalment en No en tenim, no ho sabem.cases okupes, festes populars i “privades” i llocs on els 9. Quina experiència traieu de les actuacions en direc-hi agradi sentir una mica de “martxeta musical). El te?punk i el hard-core són bàsics en les seves cançons, en- Bé... si te’n recordes... bona. Bon rotllo amb elscara que en els seus concerts es poden veure numerosos altres músics, i una cosa que està clara: no es potestils musicals mesclats. tocar ni molt serè ni molt passat. Avui estem al local d’assaig dels Ajos Porros, iels hem preparat una sèrie de preguntes per veure si po- 10. Us ha afectat la malaltia de les vaques boges?dem conèixer millor Segur, des de fa temps, de fet và-com pensen i actuen a- rem ser nosaltres els culpables;quest grup de gent: el nostre objectiu era la vaca de Milka, tot i això la Vaca que ríe1. Quin és el vostre és enrotllada. pròxim llançament? Hi ha ofertes de 11. A qui us agradaria tenir comgravació, però de mo- a taloners a Eskalarre?ment no hi ha pròxims No creiem en els taloners. Ens hoplans en aquest sentit. juguem al 3 en ratlla i als xinos (somriures generals).2. Els temes de les vostres lletres tenen 12. Cinc “papeos” que us menja- contingut polític o social? ríeu mirant unes altres cinc pel•lícules de vídeo. En primer lloc, són sempre reivindicatives i en se- Fideua - Perros callejeros (Colilles)gon lloc són una apologia sobre les drogues. Llom - Henry (Padrino) Ajos-Porros – Asesinos natos (Joan)3. Cap on aneu musicalment? Mató – Bambi (Pixa) No ho saben, no contesten. De on venim? Anxoves – Amanece que no es poco (Roy)4. Influències musicalment positives. 13. ¿Y ahora qué? Animales Muertos, Eskorbuto, Estriko i més punk, ... conmigo tu no vas a poder. hard-core, hip-hop, reggae, ska. ... chanquete ha muerto.5. Cinc grups a qui no us agradaria que us compares- ¾ Contractació: Joan: 659602216 sin. Pixa: 655765353 Brams, Kartón de vino, Inadaptats, Fermín, Obrint Roy: 938222130 Pas (entre somriures de tot el grup) ... Padrino: 973481166 6. Com qualificaríeu al moviment “pies-negros”? També fem bodes, batejos i comunions. r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 13
  14. 14. 5*382*398 El carcelero es un prisionero mas... que passa, en un mon que creu ( molt er- ròniament ) just, però com ja he dit a- bans, amb unes parets que el mantenenE l carceller, contràriament al que pugui semblar si ho mirem d’una manera superficial i gens especi-fica, no presenta gaires diferencies als presos que con- inconscientment tan comprimit com al pres, però que no són visibles amb elstrola negant-els-hi la llibertat que a ell mateix tant li ulls, aquestes parets s’han d’observarfalta. Si ens hi fixem, veurem que el funcionari de pre- molt més atentament i d’una manera intel•ligent, ja quesons ( com la majoria de les persones ) és l’esclau d’uns no són unes parets materials que es puguin trencar ambhoraris que ha de complir si vol mantenir la feina, d’un la força bruta, sinó que s’han de trencar d’una manerasistema que ha de seguir sense qüestionar-lo si vol con- molt més astuta, pensant, utilitzant el cervell per fabri-servar el privilegi de la vida, i de moltes altres obligaci- car la bomba més efectiva, per crear la millor solucióons que semblen inofensives, però que dia a dia ajuda- per a la seva destrucció. Les esmentades parets que elldes per un còmplice tan constant i fidel com la monoto- s’ha anat creant amb la imprescindible i inestimablenia són les que fan més mal. ajuda del sistema dominant, sense el qual, no haguésM’agradaria comentar algunes diferencies bastant im- tingut la destresa necessària per construir-les de tal ma-portants entre els presos i les persones que els hi negant nera que les fes gairebé inexpugnables per una personala llibertat més directament, tancant-los entre unes pa- qualsevol com ell mateix; aquestes parets s’han anatrets que poden priva’ls-hi la llibertat tancant el seus creant a mesura que ell s’ha mostrat incapaç de sortir-cossos, però que encara que ho intentin tan insistent- ne, les parets al principi de la seva formació eren tanment com ho estant fent ara mai podran amagar, al- primes que es podien ensorrar amb el més fràgil esbu-menys completament, una cosa tan lliure com les idees fec de la dona més vella, però que ara s’han enfortitde les persones, que seguiran travessant parets i lluitant tant que no es podrien tombar ni amb l’esforç de milcontra les idees de la gent més inflexible i tancada. honestes barres que empresonen al pres són visibles perLa ment dels presos polítics, encara que hagi rebut mol- la majoria, però les barres que no deixen escapar al fun-tes tortures i danys, està a un nivell molt superior que el cionari de presons i a la majoria de la societat, sinó és acervell dels funcionari de presons, podríem dir, a un canvi de deixar-hi la vida en l’intent, només són visi-nivell inabastable per la ment contaminada pels mitjans bles per a uns pocs conscients de la seva condició, i dede desinformació ( televisió, premsa, radio,etc.) de l’estret lligam que es manté entre realisme i pessimismequalsevol funcionari de presons, la ment dels presos és a l’hora d’opinar sobre qualsevol cosa de la societat quemolt més conscient de la seva manca de llibertat, una tan ràpid evoluciona, el problema és que aquesta evolu-manca de llibertat física que no té el funcionari de pre- ció no s’acabi convertint en una lenta involució sensesons ( ja que pot anar on vulgui sempre que els seus ho- retorn, on qualsevol intent d’arreglar les coses sigui unararis de treball i deures li permetin ), però a aquest li pura i estúpida pèrdua de temps, que només serveix-hifalta una cosa molt més essencial que la llibertat física, per empitjorar les coses si és possible.la llibertat psíquica. Els presos són persones que han En definitiva podríem dir que el funcionari de presonstingut que renunciar a la llibertat física, ja que tenen ( i la resta de la gent que formem part de les diferentsuna llibertat psíquica massa ben consolidada com per societats dividides en classes socials ) també som unsacceptar la seva situació sense fer res per intentar millo- presos, però la nostra presó és immensament més gran irar-la, i això al sistema no li interessa. Aquesta llibertat descontrolada que una de normal, la nostra presó és lapsíquica que han aconseguit els presos polítics la tenen societat i globalment el mon.perquè són capaços de pensar per ells mateixos, són PD: per sort, en aquesta presó a diferencia de les altres,mentalment autosuficients per tenir una visió diferent hi ha petits espais diferents de la resta, i on ens podemde la que els hi ha imposat el sistema, tant a ells com a refugiar quan ja no aguantem més, quan el suïcidi ensla resta de la inalterable societat, però ells han estat ca- sembla una possible solució, i que estan més o menyspacitats per veure d’una manera alternativa les coses alliberats de la corrupció i de la agressivitat amb lesque les masses ni s’en donen compte. A diferencia del quals el sistema ens agredeix dia rere dia sense pietat. funcionari de presons que viu feliç sense adonar-se del Pepe r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 14
  15. 15. (7°9.6:*8)*(.3*2PAU I EL SEU GERMÀ. Director: Marc Recha. Intèrprets: David Selvas, Marieta O-rozco i Nathalie Boutefeu. 2000. Espanya-França. 110 minuts. Estem davant d’un dels di-rectors més innovadors del nou cinema català, tot i que aquest film seria recomanable pertothom menys aquells que vaguin a passar una estona relaxada, ja que es tracta d’una obracomplicadíssima, pràcticament sense diàlegs i rodada en la major part amb la camera al’espatlla. Va anar al darrer Festival de cinema de Cannes.EL ESPINAZO DEL DIABLO: Director: Eduardo del Toro. Intèrprets: Fernando Tielve, Eduardo Noriega, Fe-derico Luppi i Marisa Paredes. 2000. Espanya-Mèxic. 106 minuts. Es tractad’una versió espanyola de “El Sexto sentido”, ambientada a la guerra civil, demanera que ens resulta molt més propera. Tot i que no deixa de caure en certstòpics de la guerra, és recomanable.BAILAR EN LA OSCURIDAD Director: Lars Von Trier. Intèrprets: Bjork,Catherine Deneuve i Peter Stormare. 2000. Dinamarca-França-Suècia. 139minuts. Drama, o millor dit, súper drama musical que explica la història d’u-na noia que té una malaltia ocular hereditària incurable i lluita per poder sal-var el seu fill. Relata el drama de la immigració de l’Europa de l’est als EstatsUnits. Remou de nou la temàtica de la pena de mort.DONES. Directora: Judith Colell. Intèrprets: Mercè Sanpietro, Eulàlia Ra-mon i Eva Santolària.2000. Espanya. 94 minuts. Basada en la coneguda obrad’Isabel Clara Simó, es tracta de petits relats que mostren les històries quoti-dianes de diverses persones que van des de l’executiva agressiva a la prostitu-ta de carrer. Interessant ja que dona una visió femenina de la realitat, que bona falta ens fa.7*(423(.438 /HVGLIHUHQWVHPSUHVHVDVRWDDQXQFLDGHVQRWHQHQSHUTXq M.P. FRPSDUWLUODLGHRORJLDGHODUHYLVWDVISCA LA LLIBERTAT de Jaume SISA amb Pas-cal Comelade.Si bé, és veritat que molts cantautors són uns plastes,per sort existeixen els cantautors galàctics. Honest,viu, lliure i revolucionari, el disc d’en Sisa és més querecomanable. El qui escriu aquestes línees, lluny devoler ser “objectiu” us recomana francament tot eldisc, però cal destacar: Tornar a cantar, Innocents, laverbena dels desemparats, l’imne galàctic, me’n vaigen globus, escolto la melodia amb música de PascalComelade, volen els pardals i com no Visca la Lliber-tat un bonic cant a l’anarquia. Les quatre que no hecitat estan també molt bé.Lluny dels cantautors oficials, made in transició“democràtica”, els cantautors galàctics com el Sisa,representen un veritable compromís amb la LLIBER- TAT. Pep i tú r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 15
  16. 16. 43*3854)*:9747.197*8L’ASSAMBLEA DEL CENTRE D’ESTUDIS JOSEP ESTER BORRÀS ES DUU ATERME EL DISSABTE A LES 15:30 H. AL SEU LOCAL, UBICAT AL CARRERDEL BALÇ, JUST AL COSTAT DEL BAR +7. SIGUES LLIURE I CULTURITZA’T! 7 2 7 6 ( / 6 , / / 8 1 6 $ / ( 6 + / ·$ 7 ( 1 ( 8 / / , % ( 5 7 $ 5 , ( / % ( 5 * 8 ( ­ 5 ( $ / , 7 = $ / $ 6 ( 9 $ $ 6 6 ( 0 % / ( $ 3 ( 1 6 $ , $ 7 8 $ 3 $ 5 7 , , 3 $ L’ASSEMBLEA REDACTORA DEL PÈSOL NEGRE ES REUNEIX ELS DIU- MENGES A LES 18:00 HORES DE LA TARDA, A L’ATENEU LLIBERTARI DEL BERGUEDÀ.3HUSRVDUWHHQFRQWDFWHDPEQRVDOWUHVSDUWLFLSDUHQHOSqVRORIHUQRVDUULEDUWUHEDOOVSRWVYHQLUDO·DVVHPEOHDGHO3qVROIHUVHUYLUO·DSDUWDWGHFRUUHXVGH%HUJD
  17. 17. RHQYLDUKRDO·DWHQHXOOLEHUWDULF3LQVDQLD61
  18. 18. WRWLQGLFDQW´3qVROQHJUHµDOVREUH7DPEpSRWVIHUVHUYLUHOFRUUHXHOHFWUzQLF 3HVROQHJUH#PL[PDLOFRP Finances: despeses i ingresos tinguts en l’el•laboració del tercer i quart número del pèsol negre♦ Tercer número: 300 exemplars de 16 pàgines: 18300 pts♦ Quart número: 300 exemplars de 16 pàgines: 18000 pts♦ Les despeses en l’el•laboració del pèsol les paguen a mitjes el centre d’estudis Josep Ester Borràs i l’Ateneu llibertàri del Berguedà, conjuntament amb les aportacions personals.♦ Bons d’ajuda pro-pèsol negre: quantitat actual de 22000 pts, invertides en l’elaboració de camisetes, també pro-pèsol negre.♦ Aportacions personals en aquest número: El Justicier enmascarat: 2000 pts2035$6$0$55(7(63523Ë62/1(*5(%216·$-8$,02$56(3$780$/6;,5,1*86(/$7(1(8,/·$662,$,Ð8/785$/2/801$7(55$,//,%(57$7(/9$// ) ( 5 ( / 3 Ë 6 2 / 1 ( * 5 ( 2 6 7 $ ,1 ( 5 6 3 ( 5 4 8 Ë 6 ( * 8 ( ,; , 6 2 5 7 ,1 7 ( 1 6 $ / / $ 7 ( 9 $ 2 / / $ % 2 5 $ ,Ð 3 2 7 6 6 8 6 5 ,8 5 ( ·7 2 0 3 5 $ 5 % 2 1 6 ·$ - 8 $ 2 6 ,0 3 / ( 0 ( 1 7 ) ( 5 8 1 ,1 * 5 Ë 6 $ / 1 2 6 7 5 ( 1 Ô 0 ( 5 2 ( 2 0 3 7 ( / $ $ ,; $ ( 3 ( 1 6 ,2 1 6 VOLS REBRE EL PÈSOL NEGRE A CASA TEVA?DONCS FES UN INGRÉS D’UN MÍNIM DE 1.500 PESSETES AL NÚMERO DE COMPTE 2100-0015-68-0104597321 DE LA CAIXA DE PENSIONS. ENVIA’NS UNA CÒPIA DEL COMPRO-VANT JUNT AMB LA PRESENT BUTLLETA I REBRÀS EL PÈSOL DURANT UN ANY –6 NÚ-MEROS-.NOM....................................................COGNOMS......................................................................................ADREÇA...........................................................................................POBLACIÓ........................................ PROVINCIA..........................................CODI POSTAL........................TELÉFON.................................... r vi t l i r àr a de e s a lbe t i l be gue r dà 16

×